Your SlideShare is downloading. ×
0
5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

5 el problema ment cervell

2,476

Published on

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,476
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. El problema ment cervell<br />Unitat 5<br />(no té cap correspondència amb el llibre de text)<br />
  • 2. El problema ment-cervell<br />El l’actualitat el debat ja no se situa entre l’ànima i el cos (és una qüestió de fe) sinó entre la ment i el cervell. Allò que fins ara hem anomenat ànima es diu ment i el cos es diu cervell. Segons el títol d’un llibre de PunsetL’ànima és al cervell. Són el mateix? Són diferents? La ment és superior al cervell?<br />“La nostra ment és el que som”, diu Punset, però aquesta ment (o psique) equival al cervell, ment i cervell són sinònims?<br />
  • 3. A l’Anglaterra del segle XVII, l’ànima és un principi immortal i immaterial que pensa, sent i regeix el cos; el cervell, al contrari, sembla una glàndula d’aspecte desagradable i inútil.<br />Thomas Willis, amb un grup de savis, va inaugurar una nova era en la que són dos conceptes inseparables. <br />Willis va proposar una nova concepció de la ment: per ell, pensaments i emocions eren tempestats d’àtoms al cervell.<br /> D’alguna manera va obrir el camí teòric que hauria de portar al descobriment dels neurotransmissors. <br />
  • 4. Si Descartes estava equivocat, si no hi havia esperit i tot era matèria, els mals de l’ànima eren necessàriament físics. (L’epilèsia, per exemple, ja no podia ser causa del dimoni).<br />Willis va dir llavors que els transtorns mentals, com la depressió, es podien curar amb substàncies químiques. Avui els fàrmacs contra l’ansietat, la depressió, la timidesa o la hiperactivitat formen part de la nostra cultura. (Només els antidepressius mouen més de dotze mil milions de dòlars als EEUU)<br />
  • 5. Des de l’època de Willis fins avui els conceptes de ment, cervell i ànima han canviat molt. La identificació de les funcions de les diverses parts del cervell és de gran utilitat en les operacions d’extirpació de focus epilèptics, per exemple. Ara bé, vol dir això que tots els estats mentals poden ser reduïts a estats físics?<br />Què és el jo? Què hem dóna identitat? <br />Què li passa a un malalt d’Alzeheimer? <br />Quan es destrueix el cervell es desintegra el jo? Segons la neurologia és així. Es pot canviar l’ànima doncs? <br />Sabem que una persona es pot transformar completament si pateix una demència, “de fet, es poden estudiar els cervells d’aquestes persones i és possible observar que s’han produït canvis físics al cervell que, al seu torn, canvien la persona” diu CarlZimmer(autor del llibre Soul MadeFlesh: The discovery of thebrain and how itchanged de world . FreePress, 2004)<br />
  • 6. Materialisme reduccionista<br />Tots els fenòmens mentals es poden reduir a fenòmens físics<br />Ment= conjunt de processos neuronals que es produeixen al cervell.<br />Funcionalisme<br /><ul><li>Els estats mentals no són físics sinó funcionals.
  • 7. Ment =el funcionament d’un sistema físic.
  • 8. Afirmen la possibilitat de l’existència d’intel·ligència artificial.</li></ul>Estats mentals<br />Estímuls <br />sensorials<br />comportaments<br />
  • 9. Emergentisme o teoria de sistemes<br />Ment i cervell interactuen però són entitats diferents. Els estats mentals són el resultat de determinats estats físics però no s’hi confonen sinó que són propietats que emergeixen del cervell.<br />Ment i cervell són conceptes que es refereixen a nivells diferents d’una mateixa realitat. Són sistemes que presenten aspectes i propietats qualitativament diferents. <br />És cert que el sistema ment sorgeix del sistema cervell, però el funcionament d’aquest últim no explica tot el funcionament del primer sistema. <br />La ment i el cervell és una sola cosa de la que podem parlar de dues maneres diferents, la manera de la psicologia i la manera de la neurologia. <br />
  • 10. Exemple<br />El filòsof espanyol Fernando Sabater<br />utilitza una analogia molt senzilla <br />per explicar la postura emergentista.<br />El cervell i la ment serien com la llum i la bombeta, la llum procedeix de la bombeta i sense ella no existiria però no es pot reduir la llum a la bombeta, no tenen les mateixes propietats. La bombeta té una estructura pròpia que ha d’estar en ordre per funcionar correctament i “donar llum”. <br />
  • 11. exemple<br />Considerem una pàgina d’un llibre. La veiem com una seqüència de paraules, combinades per formar frases i paràgrafs. Una anàlisi reduccionista podria descompondre les paraules en lletres individuals, i les lletres en els components químics de la tinta negra sobre el paper. Seria una anàlisi molt completa: ens diria quina és la composició d’aquesta pàgina, però no ens diria res sobre el significat de les lletres combinades per formar paraules, frases i paràgrafs. <br />
  • 12. Aquest significat només es torna evident en el nivell més alt d’anàlisi, un nivell en el que es pot apreciar la distribució espacial de la tinta negra sobre el paper blanc, les pautes d’ordenació no casual de les paraules que apareixen en la pàgina, i les relacions seqüencials de cada frase amb la següent. Per interpretar aquestes pautes no cal saber química, sinó conèixer el llenguatge. Per tant, aquest nou i més elevat nivell d’organització necessita la seva pròpia ciència.<br />STEVEN ROSE. “Mentes, cerebros y piedras de Rosetta”. Así son las cosas, p. 218-219<br />

×