Accèsit: XIII Premi PENSA d’assaijos filosòfics. Edició 2011.Facultat de Filosofía Universitat de BarcelonaAmb ànim de luc...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)ciutadà democràtic ideal...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)la seva disciplina l’ha ...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)La nostra temptativa de ...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Al nostre entendre els p...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)2001, Marinoff, 2002, He...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)fundar uns espais de ref...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)preguntat. Del que es tr...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Mostra de les preguntes ...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Sense exemple –i vet aqu...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)La Plaça del Torico     ...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)El judici del ponent de ...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Taula 1 Sil·logisme regr...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)2004). Pot procedir feno...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Efectivament, En un DNS ...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)En aquest punt es va com...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Alguns comentaris del me...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)investigar (Kessels, 200...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)resoldre algun problema,...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)El valor del contingut: ...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)I vet aquí, una primera ...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)aquells elements que ref...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Taula 3 Característiques...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Finalment, el tercer fac...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Els DNS com a espais de ...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Doncs bé, al nostre ente...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Conclusió: per què les h...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Alhora, el conreu de les...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)BibliografiaArgyris, Chr...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Kessels, J. (2001): Die ...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Nelson, L. (1922): “The ...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)ANNEX 1 – Casos de DNS d...
Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Notesi  Laurie, 2001. 1....
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Amb Ànim de Lucre. Per què l’economia necessita les humanitats (i la democràcia també, és clar)

1,000 views
962 views

Published on

Assaig galardonat amb un accèsit en la categoria de doctorat al XIII Premi PENSA d'assaijos filosòfics de la Facultat de Filosofía de la Universitat de Barcelona. Edició 2011

http://www.ub.edu/xdl/webantic/premis/pensa/

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,000
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
328
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Amb Ànim de Lucre. Per què l’economia necessita les humanitats (i la democràcia també, és clar)

  1. 1. Accèsit: XIII Premi PENSA d’assaijos filosòfics. Edició 2011.Facultat de Filosofía Universitat de BarcelonaAmb ànim de lucre:Per què l’economia necessita les humanitats (i la democràcia també, es clar) Artur Massana i Vander Lemes“Si vol estudiar filologia clàssica per plaer, s’ho pagarà vostè”Boi Ruiz i Garcia, Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya“En gairebé totes les nacions del món s’estan eliminant les matèries i les carreresrelacionades amb les arts i les humanitats, tant a nivell primari com a nivell terciarii universitari. Concebudes com ornaments inútils pels qui defineixen les polítiquesestatals en un moment en que les nacions han d’eliminar tot el què no tingui caputilitat per ser competitives en el mercat global, aquestes carreres i matèries perdenterreny a gran velocitat, tant en els programes curriculars com en la ment i els cors depares i fills.”Martha C. NussbaumPrimera part.La nostra pregunta: ¿Per què una economia del coneixement necessita de leshumanitats?Del no voler-nos retirar als quarters d’hivern de l’educació per la ciutadaniaPolemitzar amb l’amic és prova d’amistat. Aquesta paradoxa, profundament socràtica i doncsprofundament humanística, ens anima a contestar l’estratègia de Martha C. Nussbaum a l’hora dedefensar la noble ciutadella de les humanitats dels nous canons –o no tant nous?- de laracionalitat mercantilista i tecnocientífica al seu llibre “Sense ànim de lucre, perquè la democràcianecessita de les humanitats” (Nussbaum, 2010)Que ens cal una estratègia ens sembla incontestable.Que aquesta consisteixi en abandonar el principal terreny de batalla –la utilitat de les humanitatsper una societat configurada en organitzacions i en mercats - per plantar les tendes en un terrenysuposadament més fèrtil -el del paper inqüestionable de les humanitats a l’hora de modelar el©Massana,A. & Lemes,V. 1 / 33
  2. 2. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)ciutadà democràtic ideal: crític, empàtic i responsable - ens sembla, diguem-ho d’entrada, pocencertat.Sí que existeix un qüestionament del paper de les humanitats en l’educació, i sí que podem donarresposta a aquest repte des dels dos fronts apuntats per Nussbaum (2010): el de l’educació per lademocràcia i el de l’educació per a la renda. ¿Per què doncs hauríem de centrar-nos només en un?I és que l’adversari, al veure que aixequem els tendals per marxar en ple mes d’agost als quartersd’hivern de l’educació per la ciutadania, no deixarà de somriure. Més que una retirada, veurà en elnostre gest una fugida, una debilitat doncs.I no, no estem plantejant un exercici de temeritat, sinó un gest de prudència: diversificar el risctot evitant de deixar cap espai sense defensa.Una retirada estratègica es justificaria davant la seguretat que el terreny abandonat ens és pocpropens i que el nou camp triat ens assegura, contràriament, una defensa clara. Però, ¿és aquestala nostra situació? ¿És realment l’educació per a la democràcia un terreny que ens permet afermarsense fissures la defensa de les humanitats?Nussbaum (2010) estudia quines són les facultats que una societat ha de promoure per tal dedesenvolupar ciutadans capaços de sostenir una vida pública vertaderament democràtica: “Des del meu punt de vista, conrear la capacitat de reflexió i pensament crític és fonamental per mantenir la democràcia amb vida i estat d’alerta. La facultat de pensar idòniament sobre una gran varietat de cultures, grups i nacions en el context de l’economia global i de les nombroses interaccions entre grups i països resulta essencial per a que la democràcia pugui afrontar de manera responsable els problemes que patim avui com integrants d’un món caracteritzat per la interdependència. I la facultat d’imaginar l’experiència de l’altre (capacitat que quasi tots els ésser humans posseïm d’alguna manera) ha d’enriquir-se i polir-se si volem mantenir alguna esperança de sostenir la dignitat de certes institucions malgrat les abundants divisions que contenen totes les societats modernes”1Fet, la construcció d’un ethos col·lectiu vertaderament democràtic exigeix l’educació de ciutadanscrítics, cosmopolites i empàtics. Però, ¿podem assegurar que les humanitats són les úniquesdisciplines que desenvolupen aquestes tres facultats? I fins i tot, ¿podem assegurar que ho fanmillor que altres disciplines tecno-científiques o socials?Prima facie, algú podria pensar que no. De fet, un biòleg que tracta de desenvolupar una novahipòtesi a contrastar al seu laboratori ha de ser força crític amb les teoríes heretades i sembla que1 Nussbaum, 2010, 29-30 (èmfasi és nostre)©Massana,A. & Lemes,V. 2 / 33
  3. 3. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)la seva disciplina l’ha preparat prou bé per aquest exercici complex de reflexió i pensament crític. Ésmés, un economista que tracta d’entendre el fenòmen complex de les crisis financeres mundialsestà ben preparat per pensar les nombroses interaccions entre grups i països i prou que la seva disciplinal’ha preparat per aquest cosmopolitisme!. Finalment, ¿no diríem que un psicòleg que fa recercasobre l’empatia i com promoure-la en diferents àmbits és ben capaç d’imaginar l’experiència de l’altre?I ¿no és la psicologia, com a disciplina, la disciplina que l’ha preparat per fer aquest estudi?Alhora potser ens convindria tenir un punt de vista menys cofoi sobre les humanitats: ¿Realmentsón les facultats d’humanitats les guardianes del pensament crític i la reflexió? ¿delcosmopolitisme? ¿de l’empatia?Al nostre entendre les humanitats no tenen l’exclusiva en el desenvolupament de les facultatspròpies del ciutadà democràtic ideal. Tampoc, ho tenen les altres disciplines. Per tant, no veiemcap necessitat ni avantatge real en ancorar la defensa de les disciplines humanístiques en elterreny de l’educació per la democràcia. En aquest terreny no hi tenim cap fur que ens atorguiprivilegis. No el tenim nosaltres i no el té cap altra disciplina.Es per això que no podem abandonar el terreny de l’educació per a la renda per mor de perdre nonomés la batalla sinó la guerra, i acabar essent considerats “ornaments inútils pels qui defineixenles polítiques estatals”. I això perquè les altres disciplines poden defensar que a més a més depreparar per a una vida en democràcia contribueixen a construir una societat més benestant.Per tant proposem reformar de manera radical l’estratègia de defensa de les matèries i carreresrelacionades amb les arts i les humanitats. En comptes de considerar que aquestes disciplines sónmillors en un terreny (la construcció d’un ethos democràtic) proposem defensar que són igual denecessàries en tots els terrenys (inclús el de l’economia).Tancar-nos en els quarters d’hivern de l’educació per la ciutadania pot ser contraproduent:podem acabar acorralats.¿Per què l’economia necessita de les humanitats?Diguem-ho clar: l’economia catalana serà una economia del coneixement o no serà. Per tant, lapregunta a fer-se és: ¿per què una economia centrada en el coneixement necessita de leshumanitats? Aquesta és una pregunta bàsica que apunta a un camp molt ampli: per mor d’evitarel risc de parlar breuement i superficial de moltes coses preferim el risc d’aprofundir en una desola, però al nostre entendre prou significativa, a saber la importància de desenvolupar les virtutssocràtiques per tal de construir organitzacions obertes a l’aprenentatge.©Massana,A. & Lemes,V. 3 / 33
  4. 4. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)La nostra temptativa de resposta és doncs doblement socràtica: en el seu contingut, en la mesuraque defensem la necessitat d’una pedagogia socràtica en el desenvolupament de professionals id’organitzacions que vulguin tenir un futur en l’economia del coneixement, però alhora en la sevaforma en la mesura que l’aproximació que farem servir per mirar de respondre a la pregunta éstambé socràtica: “En aquest patró de la discussió [diàlegs socràtics] reconeixem el instint filosòfic que hi ha darrere de l’únic mètode encertat: derivar les premisses generals dels fets observats del dia a dia, i així procedir a partir de judicis dels quals estem segurs cap a judicis dels quals no ho estem tant”2Parlarem doncs d’una experiència concreta, viscuda en el nostre dia a dia, per tal de derivar-nealguna premissa general. Aquesta experiència està centrada en l’ús d’un mètode eminentmenthumanístic –la facilitació de diàlegs neosocràtics en la tradició de Nelson i Heckman- en unaorganització basada en el coneixement –un estudi d’arquitectura amb projecció internacional-. Lanostra esperança és que la reflexió sobre aquesta experiència ens donarà algun argument perdefensar la necessitat de les humanitats per a l’economia del coneixement. I és que lesorganitzacions necessiten construir espais de reflexió d’alta intensitat per tal d’impulsar una acciócol·lectiva intel·ligent.¿Per què les organitzacions necessiten d’espais de reflexió en l’economia del coneixement?Sens dubte és forassenyat defensar que tot el camp organitzacional hagi d’esdevenir un espai dereflexió. Igualment forassenyada hauria de ser la tesi contrària. Però això darrer dista molt de serautoevident. Un líder autocràtic creurà en el valor exclusiu de la retòrica, i reduirà l’espai dereflexió al punt gravitacional del seu propi jo. Alhora un espai de reflexió només té sentit si esconsidera que el Management no s’esgota en un saber científico-tècnic que dóna respostes a totesles preguntes significatives que es pot fer un directiu, un professional o una organització.Més difícil és l’objecció que circumscriu els espais de reflexió a l’àmbit del otium, és a dir delsobrer, de l’accessori, del que està bé quan estan cobertes totes les altres necessitats del’organització essent la racionalitat instrumental l’únic ús vertaderament útil en l’àmbit del neg-otium.2 Nelson, 1922. 139©Massana,A. & Lemes,V. 4 / 33
  5. 5. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Al nostre entendre els pressupòsits que hi ha darrera de les creences anteriorment esmentades ensremeten a una antropologia mecanicista i a teories motivacionals que no han superat elconductisme de l’estímul i els condicionaments.Voler construir espais de reflexió a les organitzacions mostra unes actituds directives que en sónla seva condició de possibilitat: una visió no autocràtica del lideratge, una concepció delManagement que no el redueixi a una aplicació tècnica de principis empírics i finalment unaantropologia que vinculi la ciutadania corporativa – convidar a ser part de quelcom comú - ambels bons resultats de l’acció organitzativa (Kessels et al, 2004).I és que els directius i professionals estan ben entrenats a detectar problemes, cercar solucionsòptimes i implementar-les. Aquest funcionament instrumental adreçat a assolir finspredeterminats està a la base de l’eficàcia i l’eficiència de l’acció organitzativa.Tanmateix, és l’exclusivitat d’aquest mode instrumental de conduir-se el que cal posar en crisi(Kessels et al, 2004) Les organitzacions necessiten construir espais de reflexió on es pugui exercircol·lectivament una racionalitat substantiva capaç de tematitzar els diversos àmbits generadors desentit de l’acció organitzativa, tals com: visions, valors i models mentals.La necessitat d’aquests espais no és quelcom que s’hagi posat de relleu només des de l’anomenadafilosofia pràctica (Arnaiz, 2004). La corrent del management que aposta per la creaciód’organitzacions que aprenen (Senge, 1992, Senge et al, 1994) ha advocat a bastament per lanecessitat d’incrementar la capacitat d’anàlisi i la qualitat del pensament compartit.¿Per què la dialèctica pot servir per fundar aquests espais de reflexió a les organitzacions?Capacitat d’anàlisi i increment radical de la qualitat del pensament compartit és l’aposta per la construcciód’organitzacions més intel·ligents capaces d’aprendre contínuament i adaptar-se amb èxit a unmón econòmic en contínua transformació. La literatura en torn de les anomenades learningorganizations ha assenyalat a la dialèctica com l’instrument idoni per fer-ho. Dins d’aquesta tradiciódel management, i inspirats pel treball pioner del físic quàntic David Bohm (2004) s’hadesenvolupat a l’àmbit cultural anglosaxó un mètode dialèctic centrat en generar “contenidors”que permetin l’ ”art de pensar conjuntament” en el si de les organitzacions (William, 1999).El diàleg neosocràtic en la tradició de Nelson i Heckmann –en endavant DNS- s’ha desenvolupaten la tradició intel·lectual del continent: enfonsant les seves arrels en el neokantisme ha estatadaptat en el seu format per tal de generar espais de reflexió entre els directius i els professionalsd’ organitzacions de tota mena, sobretot a Holanda, Alemanya i als països escandinaus. (Kessels,©Massana,A. & Lemes,V. 5 / 33
  6. 6. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)2001, Marinoff, 2002, Herrestad, 2002) A l’Annex 1 hem fet un recull d’alguns casos descrits a laliteratura.La facilitació intensiva, el fet de focalitzar el diàleg contínuament mitjançant preguntesacuradament formulades i la insistència en relacionar en tot moment les abstraccions amb lesexperiències viscudes pels participants fan dels DNS un mètode adient per tal d’acomplir lesexigències que la literatura de les learning organizations posa als espais de reflexió (Garvin et al,2008). Espais de reflexió que són fonamentals per a l’èxit de les organitzacions en l’economia delconeixement.Efectivament, com veurem, els DNS expliciten les assumpcions de directius i professionals enrelació a la pregunta que el diàleg tracta de respondre, i permeten així revelar els models mentaltàcits com a pas previ per a la seva revisió crítica i reconstrucció consensuada (Leal, 2001).Alhora, els directius que han estat entrenats en aquest model dialèctic informen d’un canviactitudinal que esdevé fonamental per a la construcció de les organitzacions que aprenen: d’unaactitud exclusivament erística, centrada en convèncer, el directiu passa a incorporar conductes i agenerar canvis institucionals que tradueixen una nova actitud dialògica en el tracte amb els seuscol·laboradors (Bolten, 2001).Per tant, tot i que els DNS no neixen en la tradició intel·lectual de les learning organizations hitroben en ella un aixopluc i un marc de referència sòlid.¿Els espais de reflexió com a terrenys de joc? el paper dels diàlegs neosocràtics en latradició de Nelson y Heckmann.Tanmateix, un espai de reflexió nu, sense coordenades és quelcom contrari al instint del directiuque cerca contínuament mètodes. Efectivament, per a ser fructífer, l’espai de reflexió had’autoconstituir-se en terreny de joc amb límits i regles clares. Laurie (2001) comenta a partir dela seva experiència de consultor que la tradició dialèctica nascuda en el si de les learningorganisations no funciona a la pràctica, és més “insistir en que es suspengui el judici i es cerqui unequilibri entre la defensa d’una postura i l’estar obert a revisar-la [balance advocacy and enquiry]indueix en alguns participants una paràlisi gairebé total. Sovint el diàleg sembla no tenir capdirecció. La manca d’estructura genera frustració”i. Aquesta “manca d’estructura” ha estatexplicada per l’oblit de la tradició dialèctica occidental (Kessels 2001).Els DNS en la tradició de Leonard Nelson (1882 – 1927) i Gustav Heckmann (1898 – 1996)ofereixen precisament això, una estructura, constituïda per unes normes i uns límits que poden©Massana,A. & Lemes,V. 6 / 33
  7. 7. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)fundar uns espais de reflexió amb coordenades clares que orientin el treball d’equips de directiusi professionals.No pretenem fer una descripció exhaustiva en aquest assaig ni de la història institucional (Miller,S. 2000, Shipley, P et al. 2005) ni dels pressupòsits i evolució filosòfica d’aquesta tradició (Nelson,1910, 1922. Heckmann, 1974, Leal, F. 1998a, 1998b.). Ens limitarem a presentar un cas concretd’aplicació d’aquest mètode dialèctic en el si d’una organització de professional –un estudid’arquitectura-. Finalment, realitzarem una valoració del seu potencial com a eina al servei de lesorganitzacions que aprenen en el context d’una economia del coneixement. Com hem dit lanostra esperança és que la reflexió sobre aquest potencial apunti algunes claus del perquè leshumanitats són necessàries en l’economia del coneixement.Segona partLa nostra experiència: Què és la qualitat d’un concepte arquitectònic?Prenent doncs, com a punt de partença un esperit nelsonià (Nelson, 1922), no tractarem derespondre la nostra pregunta -¿per què una economia del coneixement necessita de leshumanitats?- directament, sinó fent una marrada mitjançant una experiència viscuda en primerapersona pels autors de l’assaig.Presentem doncs un cas concret: la facilitació d’un DNS en un estudi d’arquitectes.La pregunta: Què és qualitat en un concepte arquitectònic?El primer pas d’un DNS consisteix en ancorar la reflexió mitjançant una pregunta que vagi alcentre, a l’essència. En una intervenció en una organització, el facilitador ha de treballar ambl’equip directiu per formular-la acuradament (Kessels et al, 2004) La pregunta és la lent quefocalitza les energies i permet sumar les intel·ligències en la mesura que s’assegura que totes estanorientades en una mateixa direcció (Heckmann, 2004).La pregunta triada: “Què és la qualitat en un concepte arquitectònic?”, va donar a la recerca el seucaràcter específicament reflexiu. Les preguntes que poden ser respostes mitjançant l’ús col·lectiude la raó –més enllà de recerques empíriques, psicològiques o històriques- són les úniques adientsper iniciar un DNS (Gronke, 2005b).La pregunta mateixa pressuposa una certa precomprensió d’allò que es pregunta, unaprecomprensió que permetrà al grup detectar exemples i problemes concrets relacionats amb el©Massana,A. & Lemes,V. 7 / 33
  8. 8. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)preguntat. Del que es tracta és de clarificar aquest coneixement, de testar-lo en grup i decomprovar si les pròpies assumpcions estan compartides per l’equip (Kopfwerk Berlin, 2005)Una pregunta adient per a un DNS és sempre de segon ordre (Kessels, 2001). Les preguntes deprimer ordre s’adrecen a problemes concrets de gestió i posen en marxa la nostra racionalitatinstrumental. Les preguntes de segon ordre apunten als instruments mentals que utilitzem perresoldre problemes concrets i poden conduir-nos a un ús substantiu de la raó o a un aprenentatgede doble gir en la terminologia d’Argyris (1991).En el cas que ens ocupa varem proposar a l’estudi realitzar un DNS al voltant de la pregunta:¿Què es la qualitat en un concepte arquitectònic? I és que darrere d’un projecte arquitectònic hipalpita una idea, un concepte. Que darrera de cada projecte hi hagi no només un concepte sinóun concepte de qualitat no és només un repte sinó també una competència medul·lar (corecompetence) per un estudi d’arquitectura. Quelcom important no només per al futur econòmic del’organització sinó per als professionals que hi treballen.El diàleg va ser facilitat per un dels autors d’aquest article. Es va desenvolupar en tres sessions: laprimera sessió d’1 hora i les altres dues sessions de 2 hores amb un interval d’una setmana entrecadascuna. Hi varen participar vuit persones, totes arquitectes, ocupant diferents funcions al’organització: dos socis, un cap entremig i quatre arquitectes.Introducció a la sessióDesprés de la autopresentació dels participants, el facilitador va iniciar la sessió amb un exercicianomenat “cavallets de preguntes” (Kessels et al. 2008). Davant la temptació contínua de la raóinstrumental de passar immediatament a la formulació d’una resposta varem voler fer reflexionarals participants sobre la pregunta del diàleg mitjançant la producció de més preguntes. D’aquestamanera es busca potenciar la creativitat en la generació de preguntes, estimular la curiositat delsparticipants sobre el tema principal del diàleg e introduir un bon context per triar el cas queservirà per il·lustrar el diàleg.En poc temps el grup va ser capaç de generar més de cent preguntes vinculades amb el conceptede qualitat:©Massana,A. & Lemes,V. 8 / 33
  9. 9. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Mostra de les preguntes inspirades pel concepte: “qualitat”¿Què és bo?Ha de tenir tot sempre la màxima qualitat per tal que sigui considerat bo?És millor comparar-se amb la bona qualitat o amb la mediocritat?Per a qui és bo?Què és millor?Que sigui bo vol dir que és de qualitat?De què serveix que sigui bo?Què millora el què tenim?Com s’avalua?És bo el que perdura en el temps? Seguidament, es presenta de manera molt abreujada l’estructura de la sessió mitjançant el diagrama de “rellotge de sorra” que presentem a la il·lustració (Kessels, 2001). Aquest diagrama ajuda a comunicar fàcilment les dues fases del DNS. Durant la primera fase de focalització centrem l’exploració mitjançant una pregunta que ens conduirà, gràcies a un exemple viscut en primera persona per algun dels participants, a una afirmació o judici, el punt gravitacional quedonarà al diàleg el seu centre. La segona fase és pròpiament dialèctica doncs explicita lesassumpcions que hi ha a la base de l’afirmació del ponent del cas, i mitjançant la seva revisiócrítica l’equip tracta de construir una resposta de manera consensuada.L’exemple triat: La Plaça del Torico de TeruelUn DNS mai tracta de respondre la pregunta directament, sinó fent una marrada a través d’unexemple que encarna la problemàtica que es vol investigar. La corporeïtat del cas estudiatgaranteix que la pregunta no apunta a quelcom insubstancial sinó a un camp de sentit. L’exigènciade ser viscut en primera persona pel participant que actua com a ponent assegura la intensitatlògica i emocional de la recerca. L’exemple dóna el material per tal que la reflexió pugui actuar.©Massana,A. & Lemes,V. 9 / 33
  10. 10. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Sense exemple –i vet aquí el pòsit kantià i socràtic (Heckmann 1974, Leal 1998b), - la reflexióesdevindrà “cega” i l’equip es perdrà en batusses lingüístiques.Es varen convidar els participants a què compartissin exemples de qualitat en els conceptesarquitectònics, extrets de les seves pròpies vivències professionals. En aquest moment, el DNS estransforma en un espai narratiu on els participants poden compartir amb els altres històriessignificatives que, en fases posteriors del DNS, seran revisades críticament. El recuperar un espaia l’organització en el qual es puguin recollir històries positives genera un pol gravitacional demotivació i interès, en la mesura que el concepte abstracte a treballar, s’arrela en l’experiènciaquotidiana dels participants.En aquest cas varem fer servir un exercici que anomenem “Consell de Redacció”: varem demanarals participants que es transformessin en un improvisat consell de redacció per tal de buscar lesmillors històries de qualitat viscudes a l’estudi per tot seguit demanar al consell de redacció quetriés la millor història, aquella que il·lustri bé el concepte, la que en definitiva serà triada com atitular d’un suposat diari.El grup després de valorar diferents raons va consensuar que el millor exemple era: L’estudi torna aguanyar un concurs.L’estudi torna a guanyar un concursLa nova plaça del Torico a Teruel ja té projecte. L’alcaldessa va comentar el dia que es va fallar el concurs: “Elprojecte reconeix la història d’aquesta Plaça, transformant el recorregut natural de l’aigua en línies de llum”. Fonts“off de record” senyalen que l’estudi no esperava guanyar aquest concurs d’arquitectura.Entre la primera i la segona sessió, el facilitador es va reunir amb el ponent del cas per preparar elcas i elaborar una narrativa que pogués ésser compartida per tots els participants al diàleg. Lasegona sessió es va iniciar amb una exposició del cas més detallada del cas, seguida d’una lecturade l’exemple:©Massana,A. & Lemes,V. 10 / 33
  11. 11. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)La Plaça del Torico Amb anterioritat l’estudi ja havia guanyat, conjuntament amb David Chipperfield el concurs de remodelació del “Paseo del Óvalo” a Teruel. Després d’aquesta intervenció, l’estudi va rebre la invitació a un concurs restringit per participar en la remodelació de la Plaça del Torico, un punt emblemàtic i simbòlic de la ciutat de Teruel. Malgrat els molts inconvenients que plantejava realitzar un projecte a Teruel, principalment la distància i la inexistència de bones infraestructures de transport, l’estudi va decidir participar tot i les poques esperances posades en guanyar. L’equip va preparar el concurs al qual es varen presentar quatre estudis més. El resultat no va ser l’esperat: es va guanyar el concurs per unanimitat!. L’alcaldessa de Teruelva afirmar: “El projecte recupera el caràcter històric de la plaça, transformant el recorregut natural de l’aigua i laposició dels aljubs en línies de llum”.Originalment, les “línies de llum” –inspirades en les incrustacions pròpies dels artesanats pels quals és famosa laciutat- havia de confeccionar-se amb un material luminiscent. Però aquest material té l’inconvenient de projectarllum només durant deu minuts. L’alcaldessa va exigir una solució que garantís una projecció de llum més estable.Per respondre a aquesta demanda del client es va crear un equip ad-hoc, amb un expert en il·luminació i unfabricant de lluminàries (LED). Una solució específica i customitzada, capaç de ser insertada en un paviment debasalt/granit, es va desenvolupar per complir amb les exigències del projecte.Aquesta solució era innovadora i doncs varem patir alguns problemes en la seva implementació. Algunes de leslluminàries no varen funcionar correctament durant el primer any de vida de la nova Plaça del Torico. De fet,durant les Festes Majors la Plaça no va poder ser il·luminada generant cert malestar a la ciutat. El director del’estudi va haver de desplaçar-se vàries vegades a la ciutat per calmar els ànims.El projecte va obtenir varis premis i una òptima projecció als medis de comunicació pública. Ha estat publicat endiverses revistes d’arquitectura.©Massana,A. & Lemes,V. 11 / 33
  12. 12. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)El judici del ponent de l’exempleUna vegada l’equip ha entès correctament tots els detalls rellevants del cas, el facilitador preguntaal ponent per què creu que el seu és un exemple de qualitat en un concepte arquitectònic. En elcas que ens ocupa, la resposta del ponent fou:Judici del ponentConsidero que el projecte “Plaza del Torico” és un cas de qualitat del concepte arquitectònic perquè:• El projecte es pot descriure en una frase comprensible que és el suficientment ambigua com per ser apropiable e inapel·lable.La recerca continuarà doncs prenent com a base aquest judici derivat de l’experiència pròpia delponent del cas. En els DNS seguim doncs la màxima de la filosofia crítica que el camí mésfructífer per a una investigació conceptual sempre rau en l’anàlisi transcendental de judicisexperiencials, doncs aquests “són un punt de partença molt millor que els principis abstractes.Estan en una millor posició simplement perquè es troben plens d’experiència i es relacionen ambsituacions de la vida real. Per aquesta mateixa raó són molt més humans i raonables”iiEl procés de descobrir els principis abstractes que hi ha darrera de l’ús dels nostres conceptes fouanomenat per Nelson (1922) abstracció regressiva, un procés que reconstruirà els pressupòsits, labastida intel·lectual tàcita que constitueix la condició de possibilitat del judici experiencial mateix.El procediment d’abstracció regressiva pot il·lustrar-se mitjançant un sil·logisme dit regressiu,doncs parteix de la conclusió –el judici del ponent del cas- per tal de trobar la premissa menor –les dades extretes del cas que donen suport al judici- i la premissa major –la norma tàcita que hapermès al ponent del cas realitzar el seu judici-. Alhora que és un procés de regressió ho és tambéd’abstracció en la mesura que es descobreixen els principis abstractes que són la condició depossibilitat del judici experiencial mateix.©Massana,A. & Lemes,V. 12 / 33
  13. 13. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Taula 1 Sil·logisme regressiuConclusió La plaça del Torico és un cas de qualitat en Judici del ponent del cas el concepte arquitectònicPremissa Podem descriure el projecte de la Plaça del Dades extretes del cas que Torico en una frase comprensible el donen suport al judiciMenor suficientment ambigua per ser inapel·lable i apropiablePremissa Si es pot descriure el projecte en una frase Norma tàcita que ha fet comprensible el suficientment ambigua per servir el ponent del cas perMajor ser inapel·lable i apropiable aleshores ens tal de construir el seu judici. trobem davant d’un cas de qualitat en el concepte arquitectònicLa clarificació del judici del ponent mitjançant sil·logismes regressius fa explícita laprecomprensió implícita del concepte per part del ponent, obrint nous camins a la reflexió.Efectivament, la investigació dialèctica pot centrar-se ara en el nivell propi de les premissesmenors: ¿és de fet veritat que es pot descriure el projecte de la Plaça del Torico en una frasecomprensible el suficientment ambigua per ser inapel·lable i apropiable? Per què el ponent pensaaixò? Quines són les seves raons? Aquest nivell de recerca està adreçat a trobar el significatprofund del cas i cal distingir-lo d’un altre nivell, el propi de les premisses majors: ¿És veritat quesi podem descriure un projecte en una frase comprensible el suficientment ambigua per serinapel·lable i apropiable podem parlar de qualitat en un concepte arquitectònic? La qualitat, ¿nova més enllà d’una mera descripció? En quin sentit podem dir que una frase comprensible implicaque el projecte té qualitat? Etc.. Clarificar contínuament aquests dos nivells en la recerca dialècticaés responsabilitat del facilitador. (Kessels et al, 2004. Kessels et al, 2008).Una altra possibilitat per reconstruir la bastida intel·lectual que hi ha darrera del judici i testar laseva validesa és utilitzar el model de Toulmin (Kopfwerk Berlin 2005. Gronke 2005b. Toulmin1958).La fase dialècticaUn DNS aspira a anar més lluny de constatar simplement el judici del ponent del cas, de fet volconstruir un principi, és a dir trobar una assumpció comuna, un valor compartit a partir del qualconstruir un consens i bastir una entesa (Leal 2000).El facilitador en aquesta fase pot utilitzar diferents metodologies per acompanyar l’equip en laconstrucció d’un consens –o en fer una cartografia detallada del dissens- (Kopfwerk Berlin,©Massana,A. & Lemes,V. 13 / 33
  14. 14. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)2004). Pot procedir fenomenològicament és a dir “cercant els fenòmens dins de l’exemple quemostren e il·luminen les característiques del concepte que s’està investigant”iii Alternativament,pot centrar el diàleg a analitzar críticament el judici formulat pel ponent, la qual cosa dóna lloc auna aproximació de caire més essencialista. Finalment, pot limitar-se a recollir les subpreguntes laresposta de les quals conduirà, segons el parer dels participants, a respondre la pregunta principal.Sigui quin sigui el mètode utilitzat, l’objectiu és assolir un consens. Reconstruir una visió sobre elcas que sigui compartida per tot l’equip, en definitiva un sil·logisme o raonament que resumeixi lavisió col·lectiva sobre l’assumpte en qüestió.En el diàleg, el facilitador va presentar al grup els diferents camins que podia seguir per tald’avançar en la recerca. El grup va optar per la metodologia essencialista: cada un dels membresde l’equip va passar a concretar el seu propi judici sobre l’exemple. Això va permetre fer explícitala precomprensió del concepte “qualitat” de tots els participants en relació a l’exemple. L’objectiuen tot moment fou avançar en el diàleg tot construint un consens mitjançant la reflexió crítica.Judicis de la resta de participantsConsidero que el projecte “Plaza del Torico” és un cas de qualitat del concepte arquitectònic perquè:• El concepte del projecte “ho aguanta tot”. (participant 1)• El concepte del projecte és innovador i atrevit. (participant 2)• La base del projecte ho resisteix tot. (participant 3)• Va existir una implicació de l’equip, un anàlisi del lloc i una bona comprensió del mateix, passió i desig de nous reptes. (participant 4)• Va anar més enllà del que s’havia fet anteriorment. (participant 5)• Hem estat a l’alçada de les expectatives que nosaltres mateixos hem generat anteriorment. (participant 6)• Pel caràcter icònic de la plaça. (participant 7)Una vegada tots els participants varen exposar el seu judici sobre el cas es pot iniciar la fasepròpiament dialèctica.Com apareix sovint en la literatura sobre els DNS aviat el grup es va sumir en un estat certamentaporètic (Kessels et al, 2004). Varen aparèixer una diversitat de línies de recerca, el pensament esva accelerar, la comprensió i la comunicació es va enterbolir en la mesura que cadascú tractava derespondre a preguntes diferents. Per tal de fer front a aquest repte el facilitador té diverses eines,entre elles els diàlegs estratègics i els metadiàlegs.©Massana,A. & Lemes,V. 14 / 33
  15. 15. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Efectivament, En un DNS cal distingir tres tipologies de diàleg diferent i cal fer-ne un ús adequat.(veure taula 2)Taula 2 Tipologíes dialògiques (Gronke, 2005b) DefinicióDiàleg de contingut Diàleg adreçat a respondre la pregunta principal.Metadiàleg Diàleg adreçat a aspectes emocionals propis de la dinàmica de grup i a les relacions interpersonals entre els membres de l’equip. També pot ser utilitzat per tal d’aclarir aspectes de la metodologia dels DNS. Durant un DNS un participant té el dret de demanar un metadiàleg en qualsevol moment.Diàleg estratègic Diàleg adreçat a descobrir el camí argumental òptim per tal de respondre la pregunta del diàleg de contingut.Per sortir d’aquest estat aporètic el facilitador va suggerir un diàleg estratègic: el procediment triatper l’equip per avançar en la construcció d’un consens fou el de buscar aquells elements delsjudicis elaborats pels participants amb potencial de ser acceptats per tots.La primera proposta que es va posar sobre la taula afirmava que un concepte arquitectònic és dequalitat quan és fàcilment comunicable. Això significa que és “apropiable”, i doncs tant el clientcom els membres de l’estudi i altres col·laboradors “poden fer-se’l seu”. La reflexió col·lectiva alvoltant del concepte de comunicabilitat va portar a una altra característica de la qualitat de unconcepte arquitectònic: aquest ha de traduir una idea potent. El concepte arquitectònic representael nucli del projecte, en aquest sentit es innegociable, un concepte de qualitat és tal que l’estudiestà disposat a “lluitar per ell”, per què no es perdi ni es dilueixi durant les fases posteriors delprojecte. Aquesta idea potent té com a característica que té profunditat. Un concepte arquitectònicde qualitat té “vàries capes”: algunes d’elles es poden perdre pel camí del projecte però la riquesadel concepte fa possible que l’essencial es mantingui. Com exemple es va utilitzar el cas de laPlaça del Torico: pel camí es va perdre algunes “capes” del concepte: per exemple la referència al’artesanat, però el concepte va resistir per la seva profunditat: per exemple es va mantenir lareferència al recorregut natural de l’aigua mitjançant les línies de llum (leds customitzats).Com es pot observar, la referència constant al cas facilita enormement el diàleg, doncs li dóna al’anàlisi conceptual un ancoratge en una realitat concreta. Els participants del DNS sovint essorprenen de la capacitat d’arribar a un consens, facilitat enormement pel fet d’estar tractantsempre amb experiències que poden compartir i no pas només amb idees abstractes (Boele 1997)©Massana,A. & Lemes,V. 15 / 33
  16. 16. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)En aquest punt es va comentar que un concepte arquitectònic també hauria de respondre a lafunció de l’edifici. Aquest va ser considerat un “sine qua non” de la qualitat, no només delconcepte, sinó de qualsevol projecte arquitectònic.Una primera definició temptativa de la qualitat d’un concepte arquitectònic va posar de relleu queun concepte arquitectònic és de qualitat quan el resultat final és òptim encara que totes les fases posteriors (qualitatfísica de l’objecte, gestió econòmica, etc…) siguin un desastre.Finalment, es va considerar que un concepte arquitectònic és de qualitat quan té la capacitatd’amalgamar en un tot coherent: la visió de l’estudi amb l’equip de projecte que és capaç de defensar el concepte enles seves diverses fases.Encara que l’objectiu del DNS és aconseguir una definició consensuada que respongui a lapregunta inicial, en el diàleg que hem analitzat aquest objectiu no es va assolir. Aquest tipus desituacions no són estranyes en els DNS, com diu un facilitador experimentat: “En més de quinzeanys d’experiència mai he experimentat un consens del tipus matemàtic ideal més enllà dels grupsque dialoguen sobre matemàtiques”iv.Com que l’equip no va disposar de prou temps com per assolir una resposta consensuada, varemcloure el diàleg de contingut amb un nou exercici, anomenat “Màxima” (Kessels et al, 2008) quetot partint de l’exemple de les màximes de François de la Rochefoucauld convida als participants arecollir l’essencial en poques paraules:Màximes recollides a la fase final del diàleg• Un concepte de qualitat superior és aquell que vehicula sinèrgicament les agendes comunes de la teva organització i els agents del teu entorn• La qualitat del concepte arquitectònic és aquella essència intangible que, malgrat tot el que pugui sortir malament, permet arribar a un resultat admirable.• Un concepte de qualitat és aquell que és capaç de resistir que tots els indicadors de qualitat siguin negatius.• Un projecte de Qualitat reuneix una sèrie de conceptes i una idea principal potent que resisteix a les vicissituds del desenvolupament del projecte i finalment la seva construcció. Forma, ubicació i concepte potent engloben tota l’àrea de la qualitat arquitectònica.Metadiàleg finalEl Diàleg es va acabar en un metadiàleg on el facilitador va preguntar a tots els participants comhavien viscut el procés dialògic. Els comentaris recollits foren (segons els extractes de la sessió):©Massana,A. & Lemes,V. 16 / 33
  17. 17. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Alguns comentaris del metadiàleg final• “Saber el que pensen els altres professionals amb els que treballo dia a dia ha estat molt interessant. Això m’ha permès conèixer millor els altres”• “Ha estat molt positiu sortir una mica de la rutina diària, del anar a “pinyó fixe”, i prendre’ns temps per pensar sobre un tema important”• “M’ha agradat que el diàleg ha estat totalment positiu. Ens hem centrat en allò que fem bé i no en criticar només. A vegades quan ens reunim ens focalitzem obsessivament en el què fem malament o no funciona. Ha estat refrescant i enriquidor fixar-se en allò que va b锕 “El primer interès d’aquest diàleg és que hem creat un espai per enraonar”Els límits de l’experiència: la dimensió emocional i el valor del consensAbans de passar a preguntar-nos què pot aquesta experiència ensenyar-nos sobre el valor de leshumanitats en una economia centrada en el coneixement, ¿no ens convindria ser crítics amb laexperiència mateixa? ¿no seria adequat preguntar-nos pels seus límits?Kessels (2005), afirma que podem dubtar si “aquest projecte de trobar l’estructura intel·ligibled’un exemple i la seva forma pròpia o estructura sil·logística com una resposta a la preguntafonamental, no pot acabar essent irrellevant per al nucli del problema, l’essència del què calinvestigar, al ésser un procés massa sec, massa verbal i abstracte, massa lògic i centrat en elpensament, massa mental”v.Sens dubte en l’actual context de revalorització de les emocions com a components fonamentalsde la intel·ligència, el DNS ha hagut d’incorporar nous elements –més enllà de la tradició deNelson i Heckmann- per tal d’habilitar-los com a experiències que facin possible també laintel·ligència emocional col·lectiva en el si de les organitzacions.Aquesta integració de la perspectiva emocional s’ha fet de la ma de la tradició aretològica, totincloent en el DNS un moment per introduir la reflexió al voltant de les virtuts cardinals, “(...) unfacilitador socràtic pot preguntar per exemple quina hagués estat la temprança adequada i elcoratge adequat en la situació que s’està investigant, les dues virtuts emocionals, donant aixíl’oportunitat als participants d’investigar les seves vinculacions personals amb la situació encomptes d’ignorar-les o menystenir-les”viAltres tècniques bàsiques per tal d’integrar la perspectiva emocional són l’incorporar l’aquí i laradel DNS al contingut del diàleg, i el construir imatges i metàfores que il·luminin el concepte a©Massana,A. & Lemes,V. 17 / 33
  18. 18. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)investigar (Kessels, 2005). La importància de metàfores e imatges en el context de lesorganitzacions que aprenen ha estat posat de relleu per Nonaka (1991)Tanmateix, en el DNS que acabem de presentar aquesta dimensió emocional e imaginativa nofou explorada per manca de temps.Com hem vist, no sempre podem garantir que es pugui assolir una resposta consensuada a lapregunta que dóna lloc al diàleg. Però si aquest consens s’acaba produint: quin és el valor que lipodem assignar? El problema al qual ens enfrontem és “com saber si, al formar els sil·logismesregressius, no fem res més que aclarir les nostres fantasies més pregones, és a dir acabem posanten un esquema més clar els nostres prejudicis i inclinacions personals d’una manera més explícita,més consistent, basats en millors raons, formulats més finament, però continuant enganyant-nosnogensmenys”viiLa resposta de Nelson (1910, 1922) en clau neokantiana segurament ja no ens satisfà: el resultatdel sil·logisme regressiu faria explícites les lleis de la raó humana i és aquesta mateixa raó la queseria alhora condició de possibilitat del mètode i el seu fonament.Heckmann (2004) renuncia a aquest psicologisme neokantià, en la mesura que afirma que en unDNS “tractem d’assolir el possible i el consens que cerquem sempre té el caràcter de serprovisional” De fet és impossible assegurar que el resultat “estigui lliure d’error o que no calguirevisar-lo en el futur”viii.De fet és inevitable que el consens assolit en un DNS no traeixi els límits imposats pels modelsmentals propis dels participants (Laurie, 2001). Aquest és un dels preus a pagar pel fet de lligar lareflexió a l’experiència. Efectivament, tractar de resoldre de manera crítica possibles dissensos potproduir només un acord sobre els prejudicis que estan a la base de l’acció col·lectiva.Nogensmenys, encara que s’ha posat de relleu que la visió generada circumscriu la seva validesa al’equip “que l’ha formulat –no perquè el resultat sigui arbitrari o limitat (altres persones podriensubscriure-la)- sinó perquè és precisament aquest grup el que ha passat pel procés que ha generatla resposta”ix. no hem de menystenir per això el valor que per un equip té el procés d’havervalidat intersubjectivament els pressupòsits, fins ara implícits, d’aquesta mateixa acció i elpotencial del mètode per construir visions compartidesFinalment, abans de passar a estudiar els beneficis potencials dels DNS per a les organitzacionsen una economia del coneixement, volem assenyalar el caràcter específicament filosòfic dels espaisde reflexió modelats a partir de la disciplina dels DNS. Tot i que els participants tendeixencontínuament a cercar les causes de les conductes o bé a aplicar la racionalitat instrumental per©Massana,A. & Lemes,V. 18 / 33
  19. 19. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)resoldre algun problema, el facilitador va mantenir contínuament la discussió “en el nivell de lesraons que els participants donen per a fonamentar el seu punt de vista, la seva resposta a lapregunta en relació al cas que és investigatx” El mantenir contínuament la recerca en l’àmbit delvalor –i no pas el de la causalitat psicològica o el de la racionalitat instrumental- és el que li donaal DNS el seu caràcter específicament filosòfic.Tercera PartLa nostra resposta: competències medul·lars, virtuts socràtiques per organitzacionsobertes a l’aprenentatge i institucionalització de l’ètica dels negocis.Treballar amb un esperit socràticLa nostra pregunta és: ¿per què les humanitats són necessàries per a una economia delconeixement? En un esperit socràtic (Nelson, 1922) tractarem de respondre aquesta pregunta nopas directament, sinó basant-nos en una experiència (el DNS que venim de presentar) queencarna la problemàtica que volem investigar. Aquesta experiència ens donarà el material per talque la reflexió pugui actuar. Sense exemple, la reflexió podria esdevenir “cega” i ens podríemperdre en una selva d’abstraccions i vaguetats.La primera preguntar a fer-se és: ¿Quin valor ha aportat aquest DNS a l’organització i alsprofessionals que hi han participat?L’experiència que un DNS tracta de fer possible, genera aprenentatges que es situen en dosnivells ben diferenciats. El primer es relaciona amb els continguts, amb la resposta a la preguntaque ha donat lloc al diàleg. Però hi ha un segon nivell, vinculat amb el procés seguit, mitjançant elqual els participants poden desenvolupar noves actituds i capteniments. De fet, diu Boele (1998)que “generalment, els participants no mencionen la resposta final a la pregunta com el resultatmés important del diàleg en les seves avaluacions finals. (...) De fet, el més important és el procésd’assolir aquella resposta, és a dir la recerca que ha fet possible la resposta”. Com hem vistanteriorment, els participants del DNS apuntaven en el metadiàleg final al valor intrínsec delprocés seguit.Dividirem doncs la pregunta sobre el valor del DNS en aquests dos nivells: el contingut i elprocés.©Massana,A. & Lemes,V. 19 / 33
  20. 20. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)El valor del contingut: les competències medul·lars en l’economia del coneixementPrahalad i Hamel (1990) varen introduir en el vocabulari de l’estratègia empresarial el concepte decompetència medul·lar (core competence), concepte que ha esdevingut central en aquesta disciplina. Unacompetència medul·lar és un talent que diferencia l’organització de les seves competidores i quealhora contribueix significativament als beneficis del servei/producte final. Les competènciesmedul·lars són les que ajuden a l’organització a obrir camí en múltiples mercats.Sens dubte per un estudi d’arquitectura la capacitat de generar conceptes arquitectònics dequalitat és una competència medul·lar: serà la idea que animi els projectes de l’estudi la que podràdiferenciar-lo de la competència, alhora serà aquesta idea la que ajudi a obrir nous mercat,sobretot en el cas d’un estudi que viu sovint de guanyar concursos públics d’arquitectura.Centrar-se en les competències medul·lars és la recomanació estratègica de Prahalad i Hamel(1990).Tanmateix, en l’economia del coneixement tot sovint les competències medul·lars són no nomésfonamentals sinó intangibles i altament abstractes. Efectivament, com hem vist que deia un delsparticipants del DNS: “La qualitat del concepte arquitectònic és aquella essència intangible que,malgrat tot el que pugui sortir malament, permet arribar a un resultat admirable”.Al nostre entendre, el DNS és una eina vàlida per treballar amb les competències medul·lars deles organitzacions pròpies de l’economia del coneixement. Com hem vist, els participants delDNS varen descobrir que un “concepte arquitectònic” de qualitat havia de ser fàcilment comunicable,havia de representar una idea potent per la qual l’equip estès disposada “a lluitar” i alhora havia detenir profunditat, és a dir pel camí projectual podríem perdre algun aspecte sense que es perdés laessència de la idea. Sens dubte, el procés del DNS va ajudar al despatx a construir una visiócompartida sobre un element clau per l’èxit de l’organització. A partir d’aquest moment, elsdiversos integrants es podran preguntar abans d’entregar un projecte: ¿És la idea que hi hadarrera del projecte fàcilment comunicable? ¿Representa una idea potent per la qual voldrem lluitar siacabem de realitzar el projecte? ¿Té el concepte profunditat? En el cas de l’estudi d’arquitectura,centrar-se en la competència medul·lar de generar conceptes arquitectònics de qualitat significarespondre de manera afirmativa a aquestes preguntes.Un estudi d’arquitectura no és un cas aïllat sinó paradigmàtic de les organitzacions pròpies del’economia del coneixement, una economia on el valor es genera sobretot mitjançant“intangibles”.©Massana,A. & Lemes,V. 20 / 33
  21. 21. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)I vet aquí, una primera línea de resposta a la nostra pregunta: ¿Per què les humanitats sónnecessàries per a l’economia del coneixement? L’exemple ens ha mostrat com una disciplinahumanística, a saber la filosofia, ha servit per crear un espai de reflexió que ha centrat elsprofessionals del coneixement en aclarir una competència medul·lar de la seva organització. Unprocés dialògic originat en la didàctica de la filosofia (Nelson, 1922) ha estat trasplantat amb èxitper treballar amb professionals del coneixement. I això no ens hauria d’estranyar: lesorganitzacions d’una economia del coneixement es construeixen al voltant de idees: competènciesmedul·lars, visions i valors. I les humanitats, i els professional entrenats en les disciplineshumanístiques, han desenvolupat durant segles mètodes i competències per tal de treballar ambidees i conceptes abstractes així com amb les paraules que les tradueixen. Aquesta és doncs lanostra primera resposta a la pregunta: els mètodes i competències desenvolupades pels estudis humanístics, sónmés necessaris que mai en una economia del coneixement on els elements essencials per a l’organització –valors,visions i competències medul·lars- són intangibles.El valor del procés: construir organitzacions i professionals oberts a l’aprenentatgeEn una economia del coneixement, les organitzacions han d’aprendre contínuament. Tanmateix,Senge (1992) lamenta que tot sovint els equips no disposen d’espais on poder entrenar la sevacapacitat d’aprendre conjuntament. Manquen, camps d’entrenament, llocs on assajarcompetències bàsiques per tal de desenvolupar equips d’alt rendiment. Els espais de reflexió queels DNS fan possible poden esdevenir un d’aquests camps d’entrenament.Bolten (2001) va investigar els resultats d’un d’aquests “camps d’entrenament”xi tot fententrevistes qualitatives a set directius bancaris que van participar en DNSs. El seu objectiu foudeterminar què havien après.I tot i que recordaven els resultats de la conversa, i fins i tot alguns dels arguments desenvolupats,el impacte més important pot resumir-se en un canvi d’actitud. D’una actitud exclusivamenterística, centrada en convèncer els altres, els directius reportaren una obertura envers una actitudmés dialògica, centrada en preguntar, escoltar i comprendre la diversitat de punts de vista delsmembres dels seus equips.Fruit d’aquest canvi actitudinal, els directius foren capaços d’incrementar el seu repertoriconductual tot imitant certes conductes pròpies del facilitador: “formular acuradament el tema dela recerca, escoltar i fer preguntes contínuament”xii D’una escolta focalitzada a filtrar només©Massana,A. & Lemes,V. 21 / 33
  22. 22. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)aquells elements que reforçaven la pròpia posició, varen passar a una escolta més globalitzant quetractava de comprendre el que hi havia darrera dels mots dels col·laboradors.Finalment, també varen generar innovacions institucionals adreçades a crear espais de reflexió alseu voltant. Efectivament, en al menys dos casos es va formalitzar l’existència d’espais específicsen les reunions de direcció (“ronda de punts de vista”, “discussió sobre temes”) per tald’investigar conjuntament en un esperit dialèctic sobre qüestions que afectaven a l’organització.En un article recent de la Harvard Business Review (Garvin et al, 2008) es presenta una einaconcreta per tal d’avaluar l’aprenentatge dins de les organitzacions. El model utilitzat pressuposaque hi ha tres factors genèrics que són essencials per a l’aprenentatge i l’adaptabilitatorganitzativa, a saber: l’existència d’un entorn que li doni suport; de processos i pràctiquesconcretes d’aprenentatge i d’un lideratge que el reforci.Fora bo doncs avaluar el potencial dels DNS com a instrument vàlid per fomentar l’aprenentatgeorganitzatiu a partir d’aquest model conceptual i del instrument que el desenvolupa.Comencem amb el lideratge. Un lideratge que reforci l’aprenentatge ha de mostrar les conductesconcretes que s’assenyalen a la taula 3. Doncs bé, aquestes conductes coincideixen amb les virtutssocràtiques que els directius poden posar en pràctica en els DNS, i que “són: la perseverança, lapaciència, l’escoltar, l’expressar intuïcions, el refiar-se dels propis dubtes, el parlar amb franquesa,el posposar el propi judici i l’estar obert a revisar la pròpia opinió”xiii.Segons Aristòtil “les virtuts, en canvi, a semblança de les arts les adquirim per haver actuat. Allòque no podem fer sense haver-ho après, ho aprenem fent-ho, com ara, els qui construint casesesdevenen constructors, o tocant la cítara, citaristes. Així duent a terme accions justes esdevenimjustos; portant-ne a terme de temperades, temperats; acomplint-ne de coratjoses, coratjosos”(Aristòtil, EN 1103a 30).Per tant, la primera funció que els DNS poden jugar dins de les organitzacions intel·ligents és la de generarcamps d’entrenament on els directius poden aprendre les virtuts socràtiques, constitutives d’un lideratge que donasuport a l’aprenentatge tot exercint-les de facto.©Massana,A. & Lemes,V. 22 / 33
  23. 23. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Taula 3 Característiques del lideratge que dona suport a l’aprenentatge (Garvin et al, 2008) • Els meus caps demanen als altres que participin en les deliberacions • Els meus caps reconeixen les seves pròpies limitacions pel que fa al coneixement, informació o expertesa • Els meus caps fan preguntes incisives (probing) • Els meus caps escolten atentament • Els meus caps estimulen diversos punts de vista diferents • Els meus caps proporcionen temps, recursos i espais per identificar problemes i reptes organitzacionals. • Els meus caps proporcionen temps, recursos i espais per reflexionar i millorar l’execució passada • Els meus caps critiquen els punts de vista diferents dels seusEl segon factor genèric que impulsa l’aprenentatge i l’adaptabilitat organitzativa, consisteix enl’existència de processos interns que facilitin l’adquisició, anàlisi i disseminació del coneixementdins de l’organització.Si ens centrem en un dels processos que cal implementar en una organització que aprèn: l’anàlisi,cal entendre’l - més enllà d’un mer anàlisi numèric - com un procés d’avaluació de lesassumpcions, una capacitat de desenvolupar debats productius i valorar punts de vista diferents.(Garvin et al, 2008) La taula 4 mostra les conductes concretes que es valoren a l’hora d’avaluar lacapacitat d’anàlisi d’una organització intel·ligent.Taula 4 Capacitat d’anàlisi en una unitat organitzativa • En aquesta unitat hi ha conflictes productius i debat a les reunions • En aqueta unitat s’exploren els dissensos durant les reunions • En aquesta unitat mai es revisen les perspectives generalment acceptades durant les reunions* • En aquesta unitat freqüentment s’identifiquen i discuteixen les assumpcions que podrien afectar decisions crucials* • Aquesta unitat mai pren en consideració diferents punts de vista durant les reunions* * ítems que reben una puntuació negativaEls DNS doncs poden acomplir una segona funció en el si de l’organització que aprèn, poden esdevenir un delsprocessos concrets d’anàlisi en la mesura que són adequats per tal d’identificar i discutir assumpcions implícites.Alhora l’ethos dels DNS ajuden a assegurar altres conductes essencials per elevar el nivell d’anàlisi d’una unitatorganitzativa: prendre en consideració diferents punts de vista, posar en crisi perspectives generalment acceptades iexplorar de manera productiva els dissensos que es poden generar en l’equip directiu.©Massana,A. & Lemes,V. 23 / 33
  24. 24. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Finalment, el tercer factor genèric que impulsa l’aprenentatge i l’adaptabilitat a les organitzacionsés l’existència d’un ambient que doni suport a l’aprenentatge. Aquest clima de suport estàdeterminat per un ambient de seguretat psicològica, una apreciació de les diferències, unaobertura a les noves idees i temps per reflexionar.A la taula 5 mostrem els indicadors conductuals mesurats per tal d’indicar la presència d’espais dereflexió.Taula 5 Temps per reflexionar en una unitat organitzativa • La gent d’aquesta unitat està generalment estressada* • Malgrat la càrrega de treball, la gent d’aquesta unitat troba el temps per revisar com va la feina • En aquesta unitat, els terminis d’entrega van en contra de fer un bona feina* • En aquesta unitat, la gent està massa ocupada per tal de invertir temps en millores* • Simplement no hi ha temps per reflexionar en aquesta unitat* * ítems que reben una puntuació negativaLa tercera funció dels DNS en el si d’una organització intel·ligent. Generar un ethos, un clima, unacultura organitzativa on el pensar conjuntament sigui un valor. En definitiva contribuir a la creació d’espais dereflexió.I vet aquí, una segona línea de resposta a la nostra pregunta: ¿Per què les humanitats sónnecessàries per a l’economia del coneixement? Una disciplina eminentment humanística com ladialèctica ha servit per constituir un espai de reflexió que no només ha permès a una organitzaciói als professionals que hi treballen aclarir una competència medul·lar clau per a l’èxit de l’acciócol·lectiva, sinó que a més a més ha contribuït a desenvolupar competències professionals (lesvirtuts socràtiques), a ensenyar un mètode per millorar la capacitat d’anàlisi i a generar un ethosd’obertura a la reflexió i a l’aprenentatge. Aquesta és doncs la nostra segona resposta a lapregunta: els mètodes i competències desenvolupades pels estudis humanístics, són més necessaris que mai en unaeconomia del coneixement on cal construir organitzacions obertes a l’aprenentatge que contingui professionals obertsal pensament crític que disposin d’instruments vàlids per avaluar els pressupòsits de l’acció col·lectiva en un climaorganitzacional que valori la reflexió.©Massana,A. & Lemes,V. 24 / 33
  25. 25. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Els DNS com a espais de reflexió per institucionalitzar l’ètica dels Negocis (BusinessEthics)Segons Lozano (1997) les organitzacions que aprenen, representen una innovació “(...) que ésalhora organitzativa i axiològica (...)”xiv És a dir que el desenvolupament individual i organitzatiuque proposen és “(...) susceptible, també, de ser comprès en termes de desenvolupamentmoral.”xvEls DNS poden jugar un paper en aquest desenvolupament en tant que eines al servei de lainstitucionalització de la Business Ethics, és a dir de la incorporació en la vida de l’organitzaciód’una ètica positiva que vagi més enllà d’un catàleg pre-convencional de conductes prohibides. Oper dir-ho en termes de Payne (1994) els DNS permeten una gestió de l’ètica que aposti per unaestratègia basada en la integritat en comptes del compliment [compliance] de les obligacionsestablertes preconvencionalment.Ara bé, aquesta institucionalització “(...) és indissociable de la necessitat d’articular el discursmoral amb les experiències i les expectatives de la gent involucrada en les organitzacions”xvi. Iaixò és impossible sense “(...) facilitar converses més obertes i directes sobre aquestes qüestionsentre els directius”xvii.Els DNS poden generar l’espai de reflexió necessari per tal de dur a terme aquestes converses mésobertes i directes, alhora que possibiliten una reflexió vinculada amb l’exàmen de les experiències i lesexpectatives de la gent involucrada en les organitzacions. De fet, hom a posat de relleu que “la voluntat departicipar en diàlegs i la participació en ells és quelcom essencial per a la conducta moralmentacceptable”xviii. I això és així perquè la conducta moral depèn de la voluntat d’explicitar-la ijustificar-la dialògicament davant dels altres significatius, que en els contextos organitzatius, sónsovint els altres directius o professionals (Bolten, 2001) De fet, “des de la perspectiva de laintegritat la tasca de l’ètica consisteix en definir i donar vida als valors-guía de l’organització totcreant un entorn que doni suport a les conductes ètiques i inspiri un sentiment de responsabilitatcompartida [shared accountability] entre els treballadorsxix”. Al nostre entendre, els DNS generenespais on viure aquesta necessària responsabilitat compartida.A més a més, els DNS compleixen amb els requisits que cal exigir a “(...) tota institucionalitzacióde la Business Ethics [que] ha de tenir un moment conseqüencialista (...), un momentconvencional referit a la configuració de subjectes en un ethos empresarial (...) i un momentreflexiu-normatiu (...)”xx.©Massana,A. & Lemes,V. 25 / 33
  26. 26. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Doncs bé, al nostre entendre, els DNS funden un espai de reflexió en el qual es pot realitzaraquesta desitjada integració entre les diferents tradicions de l’ètica, tot articulant-les en relació auna situació concreta, a saber, la pròpia de l’exemple exposat pel ponent.Efectivament, hi ha una diversitat d’elements que connecten els DNS amb la tradició aretològica:a més a més del recurs directe a les virtuts cardinals com a element per introduir una dimensióemocional en la recerca (Kessels et al, 2004, 2008. Kessels, 2005) podem indicar la importància del’exemple en el context dels diàlegs que investiguen conceptes morals positius (Herrestad, 2002).De fet “descobrir el teu propi coneixement tàcit, expressar els teus propis ideals, fer explícits elsdetalls de la teva competència – aquests processos et fan sentir bé alhora que comporten unarecerca honesta d’una millor comprensió”xxi.La tradició deontològica forma part de l’essència mateixa dels DNS en la mesura que esdesenvolupa com a mètode en el si del neokantisme. Al investigar els judicis pràctics que hi hadarrera de cada exemple, “d’acord amb la filosofia crítica, cada pregunta que fem en el si d’unDNS ens hauria de dur en darrer terme a un mateix indret. Aquest punt comú és el que Kantanomenava la Llei Moral”xxii. Més enllà d’aquesta exageració, podem dir que el resultat d’un DNSsovint ens dona una definició normativa del concepte analitzat en forma d’ imperatiu que encaraque acabi essent hipotètic, ha estat elaborat dialògicament, i doncs amb una certa garantia decrítica postconvencional.Cal reconèixer que la tradició conseqüencialista no ha estat incorporada explícitament en lareflexió teòrica realitzada pels practicants dels DNS. Al nostre entendre aquesta mancança obreoportunitats d’innovació metodològica, amb la vista posada a integrar en l’espai de reflexió elstres moments abans esmentats.I vet aquí, una tercera línea de resposta a la nostra pregunta: ¿Per què les humanitats sónnecessàries per a l’economia del coneixement? La dialèctica no només contribueix a que elsprofessionals analitzin críticament els conceptes que estan a la base de l’acció econòmica del’organització, i no es restringeix a col·laborar en la construcció de les competències que estroben en l’origen de les organitzacions obertes a l’aprenentatge, sinó que és un instrument idoniper institucionalitzar de manera compartida una ètica dels negocis, prou necessària en el contexteconòmic actual. Aquesta és doncs la nostra tercera resposta a la pregunta: els mètodes i competènciesdesenvolupades pels estudis humanístics, són més necessaris que mai en una economia del coneixement on calconstruir organitzacions obertes no només a l’aprenentatge sinó a una ètica dels negocis que vagi més enllà delcompliment d’obligacions establertes preconvencionalment per basar-se en la integritat.©Massana,A. & Lemes,V. 26 / 33
  27. 27. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Conclusió: per què les humanitats són necessàries per a l’economia del coneixementÉs cert que existeix un qüestionament del paper de les humanitats en l’educació, i sobretot en uncontext de crisi econòmica en el qual tota acció política està adreçada a l’estímul del creixementeconòmic i a la generació d’ocupació. En aquest context hem apostat per una estratègia dedefensa dels estudis humanístics que no defugi el principal terreny en el que es juga el debat:l’assumpció que les humanitats són un ornament, un complement a una educació que hauriad’estar centrada en la producció de professionals capaços de garantir l’increment del PIB.Davant d’aquesta assumpció, una temptació constant és defugir els termes en que es produeix defacto aquest debat públic i defensar que les humanitats són essencials per a construir societatsvertaderament democràtiques. És l’exclusivitat d’aquesta estratègia, el que critiquem: no creiemque aquesta sigui una bona línia de defensa en la mesura que altres disciplines no humanístiquestambé poden reclamar per a si mateixes la bandera de la democràcia. No, ningú no en tél’exclusiva.En comptes de considerar que les disciplines humanístiques són millors en un terreny (laconstrucció d’un ethos democràtic) proposem defensar que són igual de necessàries en tots elsterrenys (inclús el de l’economia).Seguint una tradició humanística que tracta d’ancorar la reflexió a l’experiència, hem partit d’uncas concret: l’ús d’un mètode de treball propi de la didàctica de la filosofia –els diàlegsneosocràtics en la tradició de Nelson i Heckmann- a una organització de professionals delconeixement. A partir de la reflexió sobre aquesta experiència defensem que els estudishumanístics són necessaris també –conjuntament amb les altres disciplines- per tal d’educarprofessionals no només capaços de contribuir a la construcció d’una societat més democràtica,sinó també a un món més benestant.I és que efectivament, l’economia del coneixement necessita de les humanitats. L’oblit de latradició humanística seria nefasta en la mesura que en el centre de les organitzacions queconformen l’economia del coneixement s’hi situen valors, idees i conceptes que es tradueixen enparaules i en imatges. Les humanitats han desenvolupat durant segles mètodes per treballar ambl’abstracte i l’intangible mitjançant mots. Els professionals formats en aquestes disciplines doncspoden aportar el valor de sentir-se confortables en l’àmbit de l’abstracte i amb recursos concretsper treballar-hi.©Massana,A. & Lemes,V. 27 / 33
  28. 28. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Alhora, el conreu de les humanitats desenvolupa unes competències personals –les virtutssocràtiques- que són necessàries per construir les organitzacions obertes al aprenentatge queestan a la base de les economies del coneixement més avançades.I finalment, les humanitats no només contribueixen a l’educació de ciutadans capaços deconstruir societats més democràtiques, sinó també de professionals íntegres que vagin més enllàd’obeir codis establerts preconvencionalment.©Massana,A. & Lemes,V. 28 / 33
  29. 29. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)BibliografiaArgyris, Chris. (1991): “Teaching Smart People How to Learn”. Harvard Business Review. Maig –Juny 1991, pp. 99-109.Aristòtil (1995): Ètica Nicomaquea, Fundació Bernat Metge: Barcelona. Traducció Josep BatallaArnaiz, Gabriel. (2004): “La práctica Filosófica en las Organizaciones: una aproximación”. ElBúho. Revista electronica de la Asociación Andaluza de filosofía. URL: http://elbuho.aafi.es/buho5/gabriel.pdf(consulta 28.04.2011)Bohm, D. (2004): On Dialogue, Routledge: Oxon.Boele, D. (1997): “The “Benefits” of a Socratic Dialogue Or: Which Results Can We Promise?”,Inquiry: Critical Thinking Across the Disciplines, Vol. XVII, No. 3, pp. 49-70Bolten, H. (2001): “Managers Develop Moral Accountability: The Impact of Socratic Dialogue”.Reason In Practice. Volume 1 Number 3, pp .21-34Garvin, D.A. Edmodson, A.C. Gino, F. (2008): “Is Yours a Learning Organization?”. HarvardBusiness Review. March, 2008, pp.109-116Gronke, H. (2005a): “Socratic Dialogue or Para-Socratic Dialogue? Socratic-Oriented Dialogueas the Third Wary” dins Brune, J.P. Krohn, D. (eds): Socratic Dialogue and Ethics, Lit Verlag:Münster, pp. 24-35.Gronke, H. (2005b): “First things first! Analytic and Strategic phases in Socratic Dialogue” dinsBrune, J.P. Krohn, D. (eds): Socratic Dialogue and Ethics, Lit Verlag: Münster, pp. 160-186.Heckmann, G. (1974): “Introducción” dins Nelson, A. Cuatro ensayos de filosofía crítica, Ed.Sudamericana: Buenos Aires.Heckmann, G. (2004): “Six pedagogical measures and Socratic facilitation” dins Saran, R.Neisser, B. Enquiring minds. Socratic dialogue in education, Trentham Books: Stoke on Trent-UK,pp.107-120.Herrestad, H. (2002): “Short Socratic Dialogue” dins Anders, H. Svare, H. (eds): Philosophy inSociety. Papers presented to the Sixth International Conference on Philosophy in Practice. Unipubforlag: Oslo,pp. 91-102.©Massana,A. & Lemes,V. 29 / 33
  30. 30. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Kessels, J. (2001): Die Macht der Argumente. Die sokratische Methode der Gerprächsführung in derUnternehmenspraxis, Beltz Verlarg: Weinheim/Basel.Kessels, j. (2005): “Beyond Appearances: Plato’s Myth of the Cave Revisited”. Dins Brune, J.P.Krohn, D. (eds): Socratic Dialogue and Ethics, Lit Verlag: Münster, pp. 63-87.Kessels, J. Boers, E. Mostert, P. (2004): Free space. Philosophy in organisations, Boom: Amsterdam.Kessels, J. Boers, E. Mostert, P. (2008): Free Space. Fieldbook, Boom: AmsterdamKopfwerk Berlin, (2004): “The Methodology of Socratic Dialogue” dins Shipley, P. Mason, H.(eds): Ethics and Socratic Dialogue in Civil Society. Lit Verlag: Münster, pp.148-168.Kopfwerk Berlin, (2005): “The Methodology of Socratic Dialogue – Regressive Abstraction –How to ask for and find philosophical knowledge” dins Brune, J.P. Krohn, D. (eds): SocraticDialogue and Ethics, Lit Verlag: Münster, pp. 88-111.Laurie, N. (2001): “How Managers Can Learn Through Dialogue: A Concrete Case”, dinsCurnow, T. (ed): Thinking Through Dialogue, Practical Philosophy Press: Oxford.Leal, F. (1998a): “The future of critical philosophy”. Occasional Working Papers in Ethics and theCritical Philosopy. Vol 1, pp.28-35.Leal, F. (1998b): “What is the Link between the Critical Philosophy and the Socratic Dialogue?”,Occasional Working Papers in Ethics and the Critical Philosophy. Vol 1, pp. 36-41.Leal, F. (2000): “The relation between value conflicts and the socratic dialogue”, OccasionalWorking Papers in Ethics and the Critical Philosophy. Vol 2, pp.35-50.Leal, F. (2001): “El diàleg socrático como método de investigación de teorías implícitas” dinsMatute, E. Romo-Beltrán, R.M. (eds): Los Retos de la Educación en el Siglo XXI. Universidad deGuadalajara: México, pp.179-207.Lozano, J.M. (1997): Ètica i Empresa. Proa: Barcelona.Marinoff, L. (2002): Philosophical Practice. Academic Press: New York.Miller, S. (2000): “Critical Philosophy as a demand for resistance against National Socialism”,Occasional Working Papers in Ethics and the Critical Philosophy. Vol 1.Nelson, L. (1910): “The Art of Philosophising” dins Nelson,L. (1965) The Socratic Method andCritical Philosophy. Selected Essays. Dover: New York.©Massana,A. & Lemes,V. 30 / 33
  31. 31. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Nelson, L. (1922): “The Socratic Method” dins Nelson, L. (1965) The Socratic Method and CriticalPhilosophy. Selected Essays. Dover: New York.Nonaka, Ikujiro. (1991): “The Knowledge-Creating Company”. Harvard Business Review.Novembre – Desembre, pp. 96-104.Nussbaum, M.C. (2010): Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades. KatzEditores: Madrid.Payne, L.P. (1994): “Managing for Organizational Integrity”. Harvard Business Review. Març-Abril,pp. 106-117.Prahalad, C.K, Hamel, G. (1990): “The Core Competence of the Corporation”. Harvard BusinessReview. May – June, pp. 79-92.Senge, P. (1992): La Quinta Disciplina. El arte y la práctica de la organización abierta al aprendizaje,Granica: Barcelona.Senge, P. Ross, R. Smith, B. Roberts, C. Kleiner, A. (1994): The Fifth Discipline. Fieldbook. Strategiesand tools for building a learning organization, Doubleday: New York.Shipley, P. Leal. F. (2005), “The Perils of Practice: A Critical View of The Practical Turn inContemporary Philosophy” dins Brune, P.J., Krohn, D. (eds), Socratic Dialogue and Ethics, LitVerlag: Münster, pp.117-139.Toulmin, S. (1958): The uses of argument, Oxford University Press: Oxford.William, I. (1999): Dialogue and the art of Thinking Together, Currency: New York.©Massana,A. & Lemes,V. 31 / 33
  32. 32. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)ANNEX 1 – Casos de DNS descrits a la literatura Font Organització Pregunta del Diàleg Bolten 2001 Institució bancària dins del context d’un Quin paper juga l’ètica en el nostre banc? programa de formació per directius del banc Kessels 2005 Rabobank una cooperativa de crèdit agrària Quin és el límit de l’autonomia en la cooperativa? holandesa molt descentralitzada. Kessels et al Consultoria dedicada a promoure processos Són compatibles els processos de participació ciutadana 2004 de participació ciutadana per compte de amb els processos formals de decisió dels poders l’administració pública públics? Kessels et al Residència d’avis propietat d’una fundació Quines normes i valors puc jo –com a director general- 2004 amb una orientació protestant esperar que els meus col.laboradors acceptin com a propis pel fet de treballar en aquesta institució? Kessels 2004 Empresa gran del sector logístic Com ser justos en les evaluacions del rendiment dels col.laboradors? Kessels 2004 Grup dedicat a l’educació ambiental Quin significat té la naturalesa en les nostres vides? Kessels 2004 Empresa dedicada a la formació empresarial i Quan hem de deixar d’ajudar al client? la consultoria Kessels 2004 Grup Hospitalari Han de rebre els clients l’atenció que demanen? Boele 1998 Policia d’Amsterdam Què és la integritat? Boele 1998 Secció infermeria Hospital Psiquiàtric Quins són els límits de la conducta professional i quan el contacte amb el pacient esdevé personal? Boele 1998 Inspectors d’una companyia multinacional Quan la inseguretat té efectes positius? d’assegurances en ple procés de reorganització. Boele 1998 Amb presoners en una institució penitenciària Quins són els límits de la meva llibertat? Boele 1998 Empresa informàtica amb enginyers Què és la informació? informàtics Boele 1998 Amb treballadors del sector bancari Quina és la responsabilitat social d’un banc? Boele 1998 Amb funcionaris d’un ens local Quines són les obligacions de l’Ajuntament en relació amb els immigrants? Kessels 2001 Amb el comitè de direcció d’una Quins valors i normes s’han d’aplicar com a política de multinacional davant d’un cas personal? d’acomiadament Kessels 2001 Amb els agents tècnics i polítics d’una Quin paper te el planejament urbà en el control del operació urbana promoguda per un caos i de l’ordre en la ciutat? Ajuntament Kessels 2001 Amb els tècnics d’un departament d’obres Fins a quin punt la flexibilitat posa en entredit la públiques d’un Ajuntament integritat? Kessels 2001 Amb l’equip d’una consultoria de recursos Fins a quin punt es pot ajudar un professional amb un humans especialitzada en reorientació de lloc de treball fixa a prendre una decisió fonamental carreres professionals davant d’una crisi de carrera? Kessels 2001 Amb l’equip directiu d’un banc en ocasió del En què consisteix la responsabilitat social d’un banc? tancament d’una oficina en un barri conflictiu.©Massana,A. & Lemes,V. 32 / 33
  33. 33. Amb ànim de lucre: per què l’economia necessita de les humanitats (i la democràcia també, és clar)Notesi Laurie, 2001. 1. El subratllat és nostre.ii Leal, 1998b, 37.iii Kopfwerk Berlin. 2004. 166iv Kessels, 2005. 73v Kessels. 2005. 73vi Kessels. 2005. 78vii Kessels, 2005. 73viii Heckman, 2004. 111ix Boele, 1997. 53x Bolten, 2001. 34xi L’estudi empíric consisteix en 7 entrevistes qualitatives a directius bancaris que varen passar per 8 sessions de DNS,de 3,5 hores cada una. Entre sessió i sessió varen passar varis mesos. De fet les condicions que han de tenir aquestscamps d’entrenament per tenir resultats són: 1. La pregunta ha de ser crucial pels participants per tal que s’hiimpliquin cognitiva i emocionalment. 2. Cal participar en varis DNS, amb algun temps entre ells. 3. El facilitador hade ser capaç de mostrar la conducta que espera que els participants segueixin. Bolten, 2001.xii Bolten, 2001. 28xiii Boele, 1997. 66xiv Lozano, 2001. 319xv Lozano, 2001. 319xvi Lozano, 2001. 248xvii Lozano, 2001. 248xviii Bolten, 2001. 21xix Payne, 1994. 111xx Lozano, 2001, 257xxi Herrestad. 2002. 96xxii Leal. 1998a. 37©Massana,A. & Lemes,V. 33 / 33

×