Your SlideShare is downloading. ×
Estalvi i Eficiència energètica dels municipis a les zones rurals
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Estalvi i Eficiència energètica dels municipis a les zones rurals

143

Published on

xerrada sobre Estalvi i Eficiència energètica dels municipis a les zones rurals a càrrec de ICAEN

xerrada sobre Estalvi i Eficiència energètica dels municipis a les zones rurals a càrrec de ICAEN

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
143
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ENERGIA I FOREST Jornada sobre Gestió energètica municipal en zones rurals Fòrum empresarial Estalvi irenovables eficiència d’energies energètica dels municipis a les zones rurals Joan Josep Escobar Cap de la Divisió de Gestió Energètica Institut Català d’Energia (ICAEN) Barcelona, 12 de novembre de 2013
  • 2. Mesures d’estalvi en la factura elèctrica COM ESTALVIAR EN LA FACTURA ENERGÈTICA MUNICIPAL? Estalvi en la factura energètica municipal Els ajuntaments catalans paguen uns 750M€/any en concepte d’energia: • • • • Enllumenat públic (aprox. 50% de la factura energètica total) Edificis i dependències municipals Flotes de transport (si existeixen) Altres consums: bombament d’aigua Aquesta factura energètica es pot reduir a partir de tres tipus d’actuacions bàsiques: • La millora en la contractació de l’energia. • L’adopció de mesures d’estalvi i eficiència energètica. • La implantació de les energies renovables.
  • 3. Mesures d’estalvi en la factura elèctrica Millores en la contractació de l’energia
  • 4. Mesures d’estalvi en la factura elèctrica MILLORES EN LA CONTRACTACIÓ DE L’ENERGIA Millora en la contractació de l’energia (1) • Cal negociar el contracte de subministrament amb les empreses comercialitzadores d’energia (energia elèctrica i gas), segons els següents criteris:  Intentar negociar amb consums agrupats. Cada usuari tindrà el seu propi contracte, però es pot negociar que el preu sigui igual per a tots. Creació de plataformes de licitació (o subhasta) de preus.  Agrupar els contractes a negociar en funció dels horaris de consum, homogeneïtzant les corbes de demanda en cada lot.  (Ara més que mai) contractar la potència que es vagi realment a utilitzar de forma continua i no la potència pic màxima. És millor pagar un recàrrec puntual pel fet d’haver precisat puntualment una potència major que pagar cada mes per la potència suplementària no utilitzada.  Revisar el recàrrec per energia reactiva. Valorar la instal·lació de bateries de condensadors per compensar l’energia reactiva.
  • 5. Mesures d’estalvi en la factura elèctrica MILLORES EN LA CONTRACTACIÓ DE L’ENERGIA Millores en la contractació de l’energia (2) • Criteris de negociació dels contractes de subministrament energètic (segueix):  Valorar la contractació de l’energia elèctrica en mitja / alta tensió. Comparar ofertes a baixa i alta tensió.  Posteriorment a la contractació, cal ajustar els consums a la discriminació horària triada (períodes punta, pla i vall).  No és necessari ni obligatori contractar amb l’empresa comercialitzadora del mateix grup empresarial de l’empresa distribuïdora de la zona.  Sovint, les ofertes que es reben són molt semblants pel que fa al preu i només es diferencien pels “serveis extraordinaris” que contenen: atenció al client, diagnòstics o auditories energètiques, ...  És molt important mantenir una comptabilitat energètica.  Contractar l’energia no és senzill. Convé confiar en un assessor energètic extern a les empreses comercialitzadores.
  • 6. Estalvi i eficiència energètica. Enllumenat públic.
  • 7. Serveis energètics als enllumenats públics ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ENLLUMENAT PÚBLIC El model de contractació ESE en enllumenat públic. • Tipologia de contracte: Administratiu especial o mixt de subministraments i serveis, que inclou el manteniment, les inversions en millores i la gestió del subministrament energètic. • Durada: entre 8 i 15 anys • Estalvis energètics: superior al 40% • Estalvis econòmics: En funció del potencial d’estalvi i les baixes en la licitació poden arribar al 20% de la despesa inicial, el punt de partida és la despesa inicial de forma que les inversions en renovacions son absorbides per l’estalvi energètic • Pagament de l'energia: Inicialment l’energia estava inclosa en els contractes, actualment es comencen a licitar contractes sense incloure el pagament de l’energia, disminuint el risc per l’ESE. • Projecte de millores: En general l’auditoria prèvia planteja un projecte de millores però les ESE tenen la possibilitat de incloure modificacions i noves propostes.
  • 8. Serveis energètics als enllumenats públics ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ENLLUMENAT PÚBLIC • A Catalunya, 6 contractes ESE de major dimensió en enllumenat públic han estat adjudicats, amb una inversió total de 10,3 milions d’euros i un estalvi energètic mitjà del 44%. Inversió (M€) Data de licitació Estalvi energètic Durada del contracte (anys) Martorelles 0,40 Desembre 2010 49% 10 Tona 0,76 Setembre 2011 52% 14 Sabadell 6,48 Maig 2012 33% 10 Deltebre 0,74 Maig 2012 43% 15 Corbera 0,92 Juliol 2012 32% 15 Santa Susana 1,02 Agost 2012 53% 12 Ajuntament Total: 10,32 Mitjana: 44% • Més de 30 ajuntaments estan actualment en procés de diagnòstic previ i estudi de viabilitat o de licitació.
  • 9. ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ENLLUMENAT PÚBLIC Guia per la licitació ESE en Enllumenat Públic Millora continua en el model ESE en l’enllumenat públic amb la incorporació dels aprenentatges en les licitacions ja realitzades.
  • 10. Mesures d’estalvi en la factura elèctrica Estalvi i eficiència energètica. Certificació energètica.
  • 11. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA L’aplicació de la certificació energètica •La certificació energètica és una de les mesures incloses en la Directiva 2010/31/UE de 19 de maig de 2010 relativa a l’eficiència energètica dels edificis, coneguda, sobretot, per la seva referència als edificis de consum d’energia quasi nul. •Més de dos anys més tard, amb caire d’urgència, el govern central publica amb data 13 d’abril el RD 235/2013 de 5 d’abril, que obliga a les CCAA a implementar un sistema de certificació energètica a partir de l’1 de juny. •El sistema es basa en el càlcul dels consums i emissions dels edificis utilitzant diversos programes de càlcul homologats, per tal d’atorgar una qualificació a l’edifici (de la A a la G) en funció de les seves emissions de CO2.
  • 12. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA Quins edificis tenen l'obligació de tenir un certificat d'eficiència energètica? • • • Els edificis de nova construcció. Els edificis o parts d’edificis existents que es venguin o lloguin a un nou arrendatari. S'entén per part d’un edifici la unitat, planta, vivenda o apartament en un edifici o locals destinats a ús independent o de titularitat jurídica diferent, dissenyats o modificats per a la seva utilització independent. Els edificis o parts d’edificis existents en els què una entitat pública ocupi una superfície útil total superior a 250 m2 i que siguin freqüentats habitualment pel públic.
  • 13. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA NO S’HA DE CERTIFICAR... • • • • • • • Edificis i monuments protegits oficialment o pel seu particular valor arquitectònic o històric. Edificis utilitzats com a llocs de culte. Construccions provisionals – termini d’utilització < a 2 anys. Edificis industrials, de la defensa i agrícoles. Edificis o unitats d’edificis aïllats amb una superfície útil menor de 50m². Edificis que es comprin per a reformes importants o per enderrocar. Edificis o habitatges amb un ús inferior a 4 mesos l’any, i amb un consum previst d’energia < 25% del consum anual.
  • 14. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA PUNTS CLAU: • Classificar els edificis en base al criteri energètic. • Mostrar informació d’una forma entenedora • Fomentar la construcció d'edificis més eficients. • Impulsar la rehabilitació energètica.
  • 15. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA PROCEDIMENT – WEB ICAEN – Canal Empresa - Oficina de Gestió Empresarial
  • 16. ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA A 0,1% Dades dels primers 100.000 certificats energètics d’edificis existents a Catalunya B 0,7% C 3,8% D 11,4% G 26,0% F 13,2% E 44,7%
  • 17. ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA TARRAGONA 11% Dades dels primers 100.000 certificats energètics d’edificis existents a Catalunya LLEIDA 5% GIRONA 12% BARCELONA 72%
  • 18. ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA La certificació energètica com a generadora del mercat de rehabilitació energètica •La certificació energètica ha d’incorporar de forma obligada un conjunt de recomanacions de millora de l’edifici, avaluades en termes econòmics i d’estalvi energètic. •ICAEN està treballant amb els col·legis professionals per a que aquestes recomanacions siguin de qualitat i puguin evidenciar propostes de millora viables. •La certificació energètica només es justifica des d’aquests dos punts de vista: Perquè dóna informació al propietari de l’edifici sobre el seu consum energètic Perquè identifica propostes de millora viables
  • 19. Estalvi i eficiència energètica. Serveis energètics.
  • 20. ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. SERVEIS ENERGÈTICS EL MODEL DELS SERVEIS ENERGÈTICS •Una forma decisiva d’impuls de l'eficiència energètica als edificis és la creació d’un mercat madur d’empreses de serveis energètics. Les empreses de serveis energètics aporten coneixement energètic i interès, ja que la seva remuneració depèn dels resultats obtinguts. •A més, però no és obligat, les empreses de serveis energètics poden aportar tot o part del finançament de les inversions, recuperant-lo a partir dels estalvis aconseguits. Això és un factor molt important per al sector públic, que disposa d’edificis i dependències amb un alt potencial d’estalvi, però no disposa de recursos econòmics per afrontar les inversions. 20
  • 21. ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. SERVEIS ENERGÈTICS EL MODEL DELS SERVEIS ENERGÈTICS •La Generalitat de Catalunya aposta per la creació d’un mercat d’empreses de serveis energètics, a partir del propi sector públic: De les inversions en eficiència energètica en els propis edificis de la Generalitat de Catalunya, arran del Pla d’Eficiència Energètica als seus edificis, aprovat amb un acord de govern l’agost de 2011. De les inversions en eficiència energètica en el sector municipal i, de forma especial, en les instal·lacions d’enllumenat públic. 21
  • 22. ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. SERVEIS ENERGÈTICS EL PLA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA •El Pla té com a objectiu reduir el consum d’energia del conjunt d’edificis de la Generalitat en un 12% en l’horitzó del 2014 i es desenvolupa en dues línies d’actuació: La millora de la contractació d’energia o Compra agregada mitjançant subhasta dels subministraments d’energia elèctrica i de gas. o Optimització de la contractació: ajustament de la potència elèctrica contractada i eliminació dels recàrrecs per energia reactiva. L’impuls de les inversions en eficiència energètica, a partir de les empreses de serveis energètics. 22
  • 23. ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. SERVEIS ENERGÈTICS L’IMPULS DE LES INVERSIONS EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA • L’ICAEN, en col·laboració amb la intervenció general i amb els diferents departaments, ha desenvolupat els plecs de licitació en la modalitat de serveis energètics per diferents casos: •Inversions en canvis d’equips: edificis o grups d’edificis amb consums d’energia significatius i amb possibilitat de que els estalvis puguin pagar les inversions en canvis d’equips. Estalvis potencials a l’entorn del 20 al 30%. •Gestió energètica: monitoratge i gestió en edificis amb consum d’energia modest o amb equips relativament nous. Estalvis potencials a l’entorn del 10 al 15%. •Instal·lacions de producció d’energia a partir de fonts renovables: especialment, amb utilització de calderes de biomassa. 23
  • 24. ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. SERVEIS ENERGÈTICS L’IMPULS DE LES INVERSIONS EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN ELS • El contracte utilitzat és l’administratiu especial, que inclou dos serveis: El servei d’eficiència energètica, on es defineix una quota màxima que paga el retorn de les inversions realitzades per l’ESE adjudicatària i el treball de la pròpia empresa. El servei de manteniment (integral o no en funció del client), amb una quota màxima que paga a l’ESE els treballs de manteniment realitzats. •En els casos d’inversions en canvi d’equips (i amb energies renovables) es preveu incloure habitualment el manteniment en la licitació de les millores, per tal de minimitzar el risc de l’ESE a l’hora de garantir els estalvi a assolir i per a fer la licitació més atractiva. •En el cas de gestió energètica les inversions són menors i els estalvis a assegurar també, de forma que no s’inclou el servei de manteniment 24
  • 25. ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. SERVEIS ENERGÈTICS L’IMPULS DE LES INVERSIONS EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA • La licitació es realitza en base a tres criteris fonamentals: La puntuació de la credibilitat de la solució tecnològica aportada en l’oferta per tal de garantir l’estalvi d’energia. Cal dir que la licitació no fixa la tecnologia a utilitzar, que depèn de la pròpia oferta de l’ESE. La puntuació de les baixes realitzades en les quotes màximes d’eficiència energètica i de manteniment. La puntuació de la maximització del percentatge d’estalvi d’energia garantit, expressat en termes energètics i econòmics • No s’inclou habitualment en la licitació el subministrament d’energia. 25
  • 26. ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. SERVEIS ENERGÈTICS EXEMPLE DE LICITACIÓ AMB INVERSIÓ EN CANVI D’EQUIPS: EL CENTRE D’ALT RENDIMENT DE SANT CUGAT • Edifici d’ús esportiu amb una despesa energètica i manteniment de 787.000 €/any (735.000€ en energia i 52.000€ en manteniment) • Durada del contracte 10 anys • Inversió estimada: 1,2M€ • Licitació publicada el 14 de març (concurs europeu) • 8 ofertes presentades • Adjudicació: juliol 2013 • Estalvi energètic garantit: 39% • Estalvi econòmic en energia i manteniment del 12% (94.000 €/any) • Renovació de les instal·lacions i canvi de gasoil a gas natural
  • 27. ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. SERVEIS ENERGÈTICS EXEMPLE DE LICITACIÓ AMB INTRODUCCIÓ DE CALDERES DE BIOMASSA PER PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA PER CALEFACCIÓ I ACS: CENTRE PENITENCIARI DE QUATRE CAMINS (licitació en preparació). • Edifici d’ús penitenciari, per tant en funcionament 24h al dia, 365 dies a l’any.  Consum anual de l’ordre de 5.500.000kWh, amb un cost de més de 250.000€/any.  Potència instal·lada per calefacció i ACS de 4.000kW amb gas natural. • Contracte de servei de manteniment i subministrament de calor  Estalvi inicial del 10% respecte al cost actual (manteniment + gas).  Reducció del preu de producció de calor amb biomassa del 58% en €/kWh de calor útil.
  • 28. ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. SERVEIS ENERGÈTICS EXEMPLE DE CAS TIPUS DE LICITACIÓ DE GESTIÓ ENERGÈTICA EN LA MODALITAT DE SERVEIS ENERGÈTICS. • Contracte administratiu de serveis o especial que habitualment no inclou el manteniment de les instal·lacions. • Durada màxima 4 anys. • Despesa energètica anual del centre: 50.000 a 150.000 €. • Pressupost màxim anual per la gestió energètica: 15.000 € (60.000 € en 4 anys). • Estalvis estimats: 15% ( entre el 5% i el 25%)
  • 29. Estalvi i eficiència energètica. Flotes de vehicles.
  • 30. Serveis energètics als enllumenats públics MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: FLOTES DE VEHICLES EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN FLOTES DE VEHICLES: • Programa d’auditories de gestió energètica. • Incorporació de tecnologies de gestió energètica. • Cursos de conducció eficient. • Cursos de gestió de flotes. • Renovació del parc de vehicles. • Vehicles de propulsió alternativa: elèctriques, de GN i GLP. estacions de recàrrega
  • 31. Estalvi i eficiència energètica. Bombament d’aigua.
  • 32. Mesures d’estalvi en la factura elèctrica MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: BOMBAMENT D’AIGUA Mesures d’estalvi i eficiència energètica (1) • Automatització, regulant el règim de les bombes (p. ex. amb variadors de velocitat) a partir de la instal·lació de sondes de pressió. • Gestió i control de les instal·lacions Incorporar sistemes de gestió i control que permetin la identificació i actuació ràpida sobre avaries i trencaments. • Protocols de manteniment. Manteniment periòdic de les instal·lacions (protocols de manteniment), prenent cura especialment de les vàlvules d’aspiració de les bombes, que es poden obturar parcialment, precisant major consum d’energia.
  • 33. Mesures d’estalvi en la factura elèctrica MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: BOMBAMENT D’AIGUA Mesures d’estalvi i eficiència energètica (2) • Evitar el sobredimensionat de la potència dels grups de bombament Si es dimensionen per l’època de màxima demanda, estaran poc temps treballant amb el màxim rendiment. Es pot afegir un altre grup de bombament de menor potència que funcioni a ple rendiment aportant menys cabal a la pressió demanada. Així, tots els grups incrementaran el seu rendiment i, en època punta, poden funcionar les bombes originals. • Utilització de variadors de velocitat en les bombes Així, es podran adaptar a les necessitats variables de cabal. Cal equipar els variadors de velocitat (quan no els tinguin ja de sèrie) amb filtres per evitar la generació i injecció a la xarxa d’harmònics.
  • 34. Mesures d’estalvi en la factura elèctrica MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: BOMBAMENT D’AIGUA Mesures d’estalvi i eficiència energètica (3) • Control de pics d’arrencada Instal·lar equips de control electrònic per evitar els pics d’intensitat en l’arrencada dels equips de bombament. Poden ser arrencadors estàtics (que apliquen la tensió de forma progressiva) o variadors de freqüència. • Anàlisis o diagnòstics energètics No hi ha dues instal·lacions de reg que siguin iguals. Les tecnologies d’estalvi i eficiència són les mateixes, però l’estalvi possible en cada una d’elles depèn de les característiques de cada cas. Els diagnòstics energètics han de valorar l’estalvi energètic i econòmic que es pot aconseguir amb cada millora i prioritzar les actuacions en funció de la seva amortització.
  • 35. Energies renovables.
  • 36. Producció elèctrica mitjançant fonts renovables ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA ELÈCTRICA. INSTAL.LACIONS AÏLLADES DE LA XARXA ELÈCTRICA • Electrificació de petits nuclis rurals, granges, refugis de muntanya... • Bombament d’aigua • Senyalització • Repetidors de telecomunicacions Possibilitat de fer sistemes híbrids (p.e. eòlic-fotovoltaic) i micro-xarxes
  • 37. ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA ELÈCTRICA. Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica • Parcs eòlics • Plantes solars • Centrals de biomassa (amb producció d’energia elèctrica)...
  • 38. ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA ELÈCTRICA. LA “REFORMA ELÈCTRICA” • El govern central està tramitant un conjunt de mesures conegut com la reforma elèctrica, destinada a solucionar l’anomenat dèficit de tarifa. •Pel que fa a les energies renovables, la “reforma elèctrica” vol certificar el que ja havien avançat el RDL 1/2012 i el RDL 2/2013: s’elimina definitivament el règim de primes per les energies renovables. •Les noves instal.lacions hauran de vendre a mercat en iguals condicions que les convencionals. •Per les instal·lacions ja existents es proposa uns pagaments que garantitzin una rendibilitat mínima “raonable” (actualment a l’entorn d’una TIR del 7,5% abans d’impostos – tipus d’interès del deute + 300 punts bàsics). •Aquesta rendibilitat es calcularà suposant uns teòrics projectes eficients que no s’han definit encara.
  • 39. ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA ELÈCTRICA. BALANÇ NET: UNA ALTERNATIVA DE FUTUR • L’autoconsum instantani ara és possible, malgrat la problemàtica associada a la venda d’excedents: - Allargament del retorn de la inversió per la diferència entre el preu de l’energia produïda (pagada a preu de mercat) i el preu de l’energia consumida (més cara). - Es fa necessari comptar amb un Representant a Mercat que transaccioni diàriament l’energia al mercat. • Hi ha una proposta de RD (actualment en informació pública) per regular “l’autoconsum diferit” (compensar producció i consum al llarg de tot l’any). Aquesta proposta desincentiva l’autoconsum, ja que incorpora per al productor d’energia l’obligació de pagar un “peaje de respaldo”.
  • 40. ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA TÈRMICA. Xarxa de calor municipal amb biomassa a Ribes de Freser (Girona) • Projecte promogut per l’ajuntament de Ribes de Freser • Execució: any 2012 • Contracte de construcció, instal·lació i explotació a 20 anys amb una ESE (Empresa de Serveis Energètics). • 7 edificis municipals • Potència instal·lada: 750 kW • Demanda energètica: 752.783 kWh/any • Consumo de biomassa: 340 tones/any d’estella forestal • Estalvi d’emissions: 310 tones CO2/any • Inversió total: 964.000 € • Subvenció: 271.394 € 40
  • 41. ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA TÈRMICA. Instal·lació geotèrmica a l’hotel Vall de Núria Lloc: Queralbs (Girona) Edifici: Hotel Vall de Núria (FGC) Any construcció: 2009-2011 Superfície: 3.000 m2 Potència: 4x60 kW Configuració: Terra radiant + fan-coils + ACS Intercanvi geotèrmic: 41 Vertical 3.200 m
  • 42. Ejemplos ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA TERMICA. Instal·lació geotèrmica a la Fàbrica del Sol Lloc: Edifici: Barcelona Fàbrica del Sol (serveis municipals i divulgació d’energies renovables) Any construcció: 2010 Superfície: 375 m2 Potencia: 1x50 kW Configuració: fan-coils Intercanvi geotèrmic: vertical 770 m 42
  • 43. Serveis energètics als enllumenats públics Gràcies per la vostra atenció!

×