Your SlideShare is downloading. ×
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09

552

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
552
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
24
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. La IIª Revolució Industrial (1870-1914) Creixement econòmic Noves energies Nous sectors Noves potències Doc.1 Bèlgica França Alemanya EE.UU. G.B. Principal sector Siderúrgia Doc.2 Dinamita Adobs, fertilitzants Enllumenat Producció Comunicacions Ràdio Telègraf Gasolina Tramvia Automòbil Aviació Però... 1.- El context econòmic i social Petroli Químic Electricitat Rutes marítimes Canals de Suez (1869) i Panamà (1914) Consolidació ferrocarril Transports
  • 2. La IIª Revolució Industrial (1870-1914) Un fort augment de producció Gran competència 1873 Crisi La Gran Depressió Crisi de superproducció Deflació, atur Crisi cíclica del capitalisme Quines són les conseqüències d’aquesta crisi?... Doc.3 1.- El context econòmic i social Va significar Es caracteritza per
  • 3. Conseqüències de la crisi Concentració empresarial Nova organització del treball Recerca de nous mercats Càrtels Trusts Implantació del Capitalisme financer (Holdings) Tècniques monopolístes Es desenvolupen Taylorisme Treball en cadena (estalvi de temps i de feina) Més producció i reducció de costos Mercats i matèries primeres Les colònies (Àfrica i Àsia) Estimularà l’expansió colonial Es trobaran a Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme (tot això passa a finals del XIX i començaments del XX) Doc.7 1.- El context econòmic i social
  • 4. Últim terç del XIX Potències europees, EE.UU. I el Japó Dominar i conquerir el món 1914 85% del món 2.1.- CAUSES Passa al En són protagonistes les volen Econòmiques Demogràfiques Factors ideològics i polítics Competència i superproducció Nous mercats Matèries primeres Imperialisme capitalista (Dominació monopolista armada) Excedent de població europea Estímul nacionalista Motius estratègics Control de rutes marítimes donar continuïtat als imperis Protecció colònies importants Missió civilitzadora Racisme (superioritat de races) Grups de pressió Societats geogràfiques Societats missioneres Associacions colonials Grandesa i prestigi nacional Doc.10 Doc.7 Doc. 8 Doc.9 Act. 4 2.- Expansió colonial i imperialisme Descens mortalitat Augment demogràfic Èxode rural Emigració
  • 5. 1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar) 2ª fase Organització Colònies pròpiament dites (control absolut de la metròpoli) Protectorats (govern autòcton sotmés a la metròpoli) 3ª fase Explotació Assimilació duanera, monopoli metropolità Intercanvi desigual : matèries primeres per manufactures. Segons l’explotació hi ha dos tipus de colònies Colònies de poblament Colònies d’explotació Establiment permanent de població europea Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives (per empreses i govern occidental) fases 2.- Expansió colonial i imperialisme 2.2.- Fases i modalitats de la colonització Consisteix en
  • 6. Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutes Factories a les costes A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial Àfrica i Àsia Àfrica 2.- Expansió colonial i imperialisme 2.3.- Expansió colonial europea. Els grans imperis Àsia Centrada bàsicament a prioritat
  • 7. Gran Bretanya Imperi Francès Alemanya Japó EE.UU. Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur, Austràlia i Nova Zelanda A Àfrica: De la Colònia del Cap a Egipte. A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i Madagascar A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina) Arriba tard i provoca conflictes Colònies a Àfrica Conquesta de l’oest Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia) Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823) 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió. Mapa 2.- Expansió colonial i imperialisme Els grans imperis
  • 8. 2.4.- Conseqüències A les metròpolis Consciència de superioritat racial Acumulació de riquesa A les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes) Canvis en l’estructura social Aculturació Desequilibri població-recursos (subalimentació i misèria cròniques) Intercanvi comercial desigual 2.- Expansió colonial i imperialisme
  • 9. “ L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seves raons no són interessos polítics sinó econòmics ”. ( C.A. Julien : “ L’imperialisme colonial et les rivalités internationales ”, 1947).
  • 10. “ Sense oblidar la interpretació econòmica de l’imperialisme, diria, amb gust, que els recents estudis de casos particulars reforcen la proposta, segons la qual, els interessos dels mitjans financers van ser molt menys importants que les consideracions de poder nacional i de prestigi, per no dir res sobre la seguretat ”. ( W. Langer : “ Foreing affaires ”, 1962)
  • 11. Les justificacions de l’imperialisme “ Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme , 1917.
  • 12. El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”. JULES FERRY: Tonquín i la mare pàtria , 1890.
  • 13. L’exaltació nacionalista En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica. CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896
  • 14. Les colònies donen poder militar Afirmo que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les potències europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu. FERRY, J.: Discursos
  • 15. És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los. “ Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle” , 1872.
  • 16. Taylorisme Reducció del temps de fabricació Producció massiva Baixa el preu de cost Augment del poder adquisitiu Salari elevat Estímul del consum Publicitat Crèdit Producció en sèrie Estandardització Pàgina 19 del dossier Fordisme
  • 17.  
  • 18. Augment de la població
  • 19. Descens de la mortalitat
  • 20. Èxode rural
  • 21. Emigració a ultramar
  • 22. Nous sectors econòmics Petroli Electricitat Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)
  • 23. Nous sectors econòmics Química Acer Producció d’acer (1880-1912) (en milions de tones)
  • 24. Noves potències
  • 25. colonització d'Àfrica Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories) A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total -Lliure comerç al centre d’Àfrica -Estat lliure del Congo -Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania Conflictes Fashoda (1898) Zulus, Boers (1898) Congo (1885)
  • 26. colonització d'Àsia Hong Kong Singapur Gran Bretanya Holanda França
  • 27.  
  • 28. Enllaços webs Racócatalà Concepte, justificació, conseqüències… Imperialisme i l’escissió del socialisme, Lenin (text íntegre) Imperialisme, fase superior del capitalisme, Lenin (text íntegre) Mapes Santillana Immigració, inversió
  • 29. Zulu , de Cy Endfield , 1964 Sud-àfrica, 1879 . Batalla entre soldats anglesos i guerrers zulus. Pel·lícules Cimarrón , d’A. Mann, 1960 Recreació de la vida dels colons a Oklahoma. 55 dias en Pekín , de N. Ray, 1963 Rebelió dels bòxers, que va passar a la Xina el 1900. La guerra de l’opi , de Xie Jin , 1999 Primera guerra de l’opi (1839) entre Gran Bretanya i Xina. L’home que volia ser rei , de J. Huston, 1975 Adaptació satírica de la novel·la de Kipling. Explica la història de dos antics soldats britànics a Kafiristan. El piano , de J. Campion, 1992 Melodrama ambientat a Nova Zelanda a l’època de la colònia.

×