3. Els liberals van intentar implantar l’Estat liberal a Espanya en els Corts de Cadis (1810-1814), però amb el retorn de Ferran VII al tron, això no va ser possible. Causes del fracàs: manca de suport popular als liberals, la divisió d’aquests, l’oposició del monarca i de l’Església, i els suport internacional a la monarquia absoluta.
6. transformació de la propietat feudal en propietat privada capitalista, llibertat d’indústria i de comerç.
7. una nova classe dirigent, la burgesia agrària, sorgida de l’aliança entre la vella noblesa terratinent i la burgesia financera, va controlar el sistema polític mitjançant el sufragi censatari, i va establir un ordre jurídic i econòmic que feu possible el desenvolupament del capitalisme
8. Procés llarg:Guerres carlines enfrontament entre els partits polítics, aixecaments populars i pronunciaments de l’exèrcit revolució que expulsà del tron a la reina Isabel II. La revolució de 1868 obrí un període de reforma social i política, més enllà d’un canvi de govern. Les forces burgeses, amb el suport dels sectors populars, va iniciar una experiència de govern democràtic que, sota la forma de monarquia o república, donés satisfacció als interessos dels diferents grups socials. Van haver-hi dificultats que dugueren a... cop militar al 1874 que posava fi a l’experiència democràtica i obria el camí cap al retorn dels Borbons.
9. 0.- Cronologia i etapes 1833 1874 1843 1868 Període liberal Període democràtic Regències El regnat d’Isabel II Sexenni revolucionari 1868 1873 Mª Cristina Espartero Monarquia democràtica Primera República 1840 Les principals característiques del període liberal Amadeu I Disputes entre Carlins i isabelins Guerres carlines Divisió entre els liberals (isabelins) Moderats i progressistes Procés d’industrialització a Catalunya
10. 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències Característiques generals d’aquesta etapa: En aquesta etapa El poder passa a mans dels liberals Moderats Progressistes A la mort de Ferran VII (setembre de 1833)....: esclata el conflicte dinàstic iideològic: Les Guerres Carlines Carles Mª Isidre contra Isabel Absolutistes contra liberals Carlins contra Isabelins Carles V 1833-1839 Carles V Tres guerres 1846-1849 Dels Matiners (Carles VI) A Catalunya 1873-1876 Carles VII A Catalunya, al Maestrat, al País Basc i a Navarra
16. impossibilitat d'eixamplar l’àrea d’influència fora de les zones rurals del NE, dificultats de la lluita degut als poc mitjans i reforçament dels exèrcits liberals, desgasten als carlins que acaben dividint-seDerrota carlista carlí Abraçada de Bergara (1839) (Maroto i Espartero) isabelí conseqüències Consolidació d’un model centralista i uniformitzador de l’Estat (els carlistes proposen un retorn als furs i a la descentralització) Prestigi dels militars que es converteixen en dirigents de la política (Espartero, Narváez) Despeses econòmiques de l’Estat (portaran a les desamortitzacions)
17.
18. Les guerres carlinesCarta atorgada: no reconeixia ni la sobirania nacional ni la separació de poders Estament de Pròcers: designats per la reina. Estament de procuradors (sufragi restringit) Òrgans consultius Poder legislatiu per la Corona Les Corts només funcions consultives Caiguda del govern Entrada de Mendizábal (liberal progressista) en el poder (1835)
19. 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències Regència de Maria Cristina (1833-1840) Juan Álvarez MENDIZÁBAL Milícies nacionals, creació diputacions provincials Reformes progressistes Desamortitzacions(1836) Reforma agrària: eliminació dret senyorial, desvinculació (el propietari pot vendre les terres),.. Crear una nova capa social donessin suport a la revolució liberal Liberalització de l’economia: abolició privilegis de la Mesta, llibertat d’arrendaments agraris, llibertat de preus i de comerç interior de molts productes. Obtenir recursos financers i poder organitzar i armar l’exèrcit contra el carlisme. comportà Pressió de la noblesa i clergat a MC pq es desfés de Mendizabal Destitució Mendizàbal estiu1836 Revoltes de sectors progressistes Motí de la Granja Obliguen a MC a restablir Constitució 1812 Constitució 1837 Govern de José Mª Calatrava (liberal progressista)
20. 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències Regència de Maria Cristina (1833-1840) Constitució de 1837 (8 de juny) S’inspira en la de 1812 Caràcter: liberal Sobirania: nacional Sufragi: censatari (només el 4% de la població tenia dret a vot) Divisió de poders: executiu: rei i ministres legislatiu: rei, Congrés de Diputats i creació del Senat judicial: jurats populars Drets civils: els mateixos que a les Corts de Cadis però ampliats Eleccions setembre 1837 Maria Cristina va donar suport a la política moderada Moderats van obtenir la majoria: intentaren desvirtuar els elements mes progressistes i democràtics de la Constitució Moviment insurrecionals dels progressistes Maria Cristina, abans de donar suport a un govern progressista, va dimitir i va marxar a l’exili (1840) Regència d’Espartero
21. 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències Regència d’Espartero (1840-1843) Progressista, militar, autoritari. Perdrà ràpidament el suport popular Es caracteritza per ser Espartero Lliurecanvista (obertura de duanes als productes estrangers a canvi del suport financer de l’exterior) Provoca la I per tant Oposició de la burgesia catalana Crisi a la indústria catalana La crisi provoca Espartero respon amb Aixecaments burgesia i classes populars a Barcelona Bombardeig i repressió a Barcelona Això provoca el Desprestigi d’Espartero Que acaba amb un Pronunciament moderat amb Narváez Però continuaren les revoltes a Barcelona: 1843 Jamància (consignes democràtiques i republicanes) Narváez
31. Classes mitjanes, latifundistes, alta burgesia i noblesaSufragi universal Política de les desmortitzacions Llibertat individual i instrucció pública Partit Demòcrata (1849) Altres partits Unió Liberal (1854) Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes). Harmonitzar la llibertat i l’ordre, per a renovar el sistema polític La dècada moderada (1843-1854) Es caracteritza Bienni progressista (1854-1856) Manipulació electoral, caciquisme i intervenció militar Unió liberal i moderada (1856-1868)
32.
33. Llei de Funcionaris: modernització de l’administració pública (concursos de mèrits i antiguitat)
34. Millores en la recaptació d’impostos (Llei de Reforma fiscal 1845): impostos directes i indirectes
35. Canvis en l’ensenyament (primària obligatòria,(accés a tothom). Església perd el control sobre l’ensenyament
36. Creació de la Guàrdia Civil i del Codi Penal de 1848 (vigent fins 1996)
37. Pla General de Ferrocarrils de 1851 (corregir la desorganització), Llei de Ports (millora de les comunicacions marítimes) i obres hidràuliques
38.
39. Crisi agrària (males collites que van fer augment el preu del pa i van agreujar les condicions de vida de les classes populars)
40. pagesos perdien terres comunals per les desamortitzacions,i noves formes d’explotació de les terres que afavorien la concentració de parcel·les.
41. Malestar a la ciutat: crisi de la indústria tèxtil, reclutament de les quintes i els impostos que gravaven el consum de productes de primera necessitat.Fet diferenciador: A l’aixecament camperol s’hi van afegir la revolta dels sectors urbans (mobilitzats pel Partit Demòcrata= recollia les aspiracions democràtiques i republicanes de les classes populars i urbanes, i les queixes d’aquest sector contra la política moderada) Fi de la guerra Millora de les condicions econòmiques i increment d’efectius militars a Catalunya, però no va donar solució allò que l’havia provocada
48. Drets civils: els de 1837 però retallats (limitació la llibertat de premsa i de reunió)
49.
50. 3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868) Bienni progressista (1854-1856) MANIFIESTO MANZANARES Españoles: La entusiasta acogida que va encontrando en los pueblos el Ejército liberal; el esfuerzo de los soldados que le componen, tan heroicamente mostrado en los campos de Vicálvaro; el aplauso con que en todas partes ha sido recibida la noticia de nuestro patriótico alzamiento, aseguran desde ahora el triunfo de la libertad y de las leyes que hemos jurado defender.Dentro de pocos días, la mayor parte de las provincias habrá sacudido el yugo de los tiranos; el Ejército entero habrá venido a ponerse bajo nuestras banderas, que son las leales; la nación disfrutará los beneficios del régimen representativo, por el cual ha derramado hasta ahora tanta sangre inútil y ha soportado tan costosos sacrificios. Día es, pues, de decir lo que estamos resueltos a hacer en el de la victoria. Nosotros queremos la conservación del trono, pero sin camarilla que lo deshonre; queremos la práctica rigurosa de las leyes fundamentales, mejorándolas, sobre todo la electoral y la de imprenta; queremos la rebaja de los impuestos, fundada en una estricta economía; queremos que se respeten en los empleos militares y civiles la antigüedad y los merecimientos; queremos arrancar los pueblos a la centralización que los devora, dándoles la independencia local necesaria para que conserven y aumenten sus intereses propios, y como garantía de todo esto queremos y plantearemos, bajo sólidas bases, la Milicia Nacional. Tales son nuestros intentos, que expresamos francamente, sin imponerlos por eso a la nación. Las Juntas de gobierno que deben irse constituyendo en las provincias libres; las Cortes generales que luego se reúnan; la misma nación, en fin, fijará las bases definitivas de la regeneración liberal a que aspiramos. Nosotros tenemos consagradas a la voluntad nacional nuestras espadas, y no las envainaremos hasta que ella esté cumplida. Cuartel general de Manzanares, a 6 de julio de 1854. El general en jefe del Ejército constitucional, Leopoldo O'Donnell, conde de Lucena
53. Política exterior activa i agressiva : Mèxic, Perú, Cotxinxina, Marroc...Poc èxits (excepció de Marraco), endeutament d’Hisenda El desgast de la Unió Liberal, la oposició de progressistes, demòcrates i republicans,així com la crisi econòmica, va fer inclinar a la corona a favor dels moderats.
54.
55. incapaç de millorar la situació econòmica , agreujada per la guerra civil als EUA i la crisi de les finances europees, iniciada al 1866.Des de 1860.... : Crisis financera + industrial + crisi de subsistència(males collites 1866) Motius de la societat espanyola per alçar-se contra el règim isabelí oposició (progressistes, demócrates i republicans) va unificar les seves accions per acabar amb el moderantisme: Pacte d’Ostende (agost 1866); a la mort d’O’Donnell (novembre 1867) s’hi sumaran els Unionistes. Pacte antiisabelí, i la qüestió de la forma de govern (monarquia o república) seria decidida per unes Corts constituients elegides per sufragi universal
56.
57. Divisió de poders: legislatiu (Les Corts), executiu (Rei, però exercit pels ministres) I judicial (tribunals)
60. Caricatura de la revista La Flaca (1869). Isabel II amb la seva família i el pretendent carlista buscant feina.
61. Manifest de la revolució de 1868 «Españoles: La ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la Armada anclada en su puerto y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos que, en el dilatado ejercicio de la paciencia, no hayan perdido el sentimiento de la dignidad, y resuelta a no deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntat y se cumpla. ¿Habrá algún español tan ajeno a las desventuras de su país que nos pregunte las causas de tan grave acontecimiento?. Hollada la ley fundamental; convertida siempre antes en celada que en su defensa del ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza del soborno; dependiente la seguridad individual, no del derecho propio, sino de la irresponsable voluntad de cualquiera de las autoridades; muerto el Municipio; pasto, la Administración y la Hacienda, de la immoralidad y el agio; tiranizada la enseñanza; muda la prensa; y sólo interrumpido el universal silencio por las frecuentes noticias de las nuevas fortunas improvisadas...; tal es la España de hoy. ... ¡ Viva España con honra!»
62. Repartiment de diputats al parlament de 1869 Van donar la victòria a la coalició governamental i també es van crear dues minories dins les Corts: la carlista i la republicana. Coalició Progressista-Liberal: Partit Progressista, Unió Liberal, i Partit Democràtic
63.
64. inici de la insurrecció cubana (octubre 1868), inaugurant la guerra dels Deu Anys. Els patriotes cubans, dirigits per la burgesia criolla, es va rebel·lar contra les autoritats espanyoles pel desinterès a la colònia i els forts lligams econòmics que els imposava Espanya.
73. La idea de la restauració borbònica, liderada per Cánovas del Castillo, tenia més suport.
74. Es convocaren tres eleccions generals (fraudulentes i amb 50% d’abstenció), es succeïren sis governs i solucionar vuit crisis de governs.Una monarquia amb problemes 11 de febrer de 1873 Abdicació d’Amadeu I Tot i la majoria monàrquica, les Corts proclamen, per 285 vots a favor I 32 en contra La Primera República (1873 - 1874) Es caracteritza Inestabilitat política Divisió dels republicans Unitaris i federalistes
81. manca d’autèntics republicans dins la classe política (els únics el Partit Demòcrata Republicà Federal amb 80 diputats) i en la societat. República per trobar sortida a la crisi de la renúncia d’Amadeu, que no pel sentiment republicà majoritari.
82. Organització de Juntes Revolucionaries: sortida de les classes populars per solucionar els seus problemes socials i desplaçar l’Administració local monàrquica.
83. Revindicacions del moviment obrer: reducció de la jornada laboral, augment dels salaris o proclamació de l’Estat Català dintre la República Espanyola.
91. suspèn les Corts (no tenia majoria suficient i tenia por de ser destituït pels federals).
92. imposició d’un fort autoritarisme: suport als més conservadors i amplies atribucions als militars (mantenir l’ordre públic)Reformes republicanes 1874 obertura de les Corts. Castelar derrotat. Exèrcit i moderats volen evitar govern de centre-esquerra Jurats mixtes Reducció jornada laboral Control treball infantil Abolició esclavitud Abolició impostos sobre el consum Cop d’Estat del general Pavía (3 gener 1874) Fi de la República. Dóna el poder al general Serrano
95. continuar la guerra de Cuba.Cánovas del Castillo (conservador) preparava des de feia temps el retorn de la monarquia borbònica. Després d’un any de caos el general Martínez Campos Alfons XII signà Manifest de Sandhurst (1/12/1874): règim monàrquic de signe conservador i catòlic, defensa de l’ordre social però garantint el funcionament del sistema polític liberal. prèviament Proclama, amb el “pronunciamiento” de Sagunt (29 desembre 1874) Alfons XII nou rei d’Espanya Cánovas del Castillo, president del Ministeri de Regència mentre arribava el nou rei. Alfons XII
98. impuls a la construcció de xarxa de FFCC i infraestructures
99. promogueren l’aparició de la Borsa de Madrid i de Barcelonaafavorien econòmiques però Transformació estructures Lentitud pas a economia industrial socials
115. 5.- Conceptes bàsics. Desamortització: conjunt de mesures legals per les quals es van vendre algunes terres pertanyents a comunitats rurals, a l’Església, a latifundistes o a institucions públiques. Pronunciament: aixecament militar contra el govern, amb l’objectiu d’enderrocar-lo. Durant el segle XIX, a Espanya va haver-hi nombrosos pronunciaments de les diverses faccions liberals. Estat liberal: Estat que es regeix sota els principis polítics i econòmics del liberalisme: sobirania nacional, dret de vot, llibertat de premsa i expressió, liberalització dels mercats. Sobirania nacional: un dels conceptes bàsics de la ideologia liberal, heretat de la Il·lustració, segons el qual el poder no emana del monarca, sinó del poble mateix. Cantonalisme: moviment polític que defensava que la sobirania nacional rau en cada comunitat local. Els cantonalistes advocaven per la independència total de cada municipi, al·legant que la democràcia és més pura quan el poder és més a prop del ciutadà.
![Abans de començar recorda que..... ,[object Object]]()