• Like
  • Save
Noucentisme
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Noucentisme

  • 2,468 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
2,468
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. El NoucentismeInstitutRibera delSió
  • 2. • Definició• Característiques• Cronologia• Gèneres• Eugeni dOrs• Guerau de Liost• Josep Carner
  • 3. 1- Definició Moviment cultural i polític de la burgesia catalana nacionalista i conservadoraEl noucentisme va ser un corrent cultural i polític que es va iniciar amb la creacióde Solidaritat catalana i es a acabar amb el cop d’Estat de Primo de Rivera. La cronologia: 1906 – 1923. 1906Celebració del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (es posen les bases pera l’estudi científic de la llengua)Eugeni d’Ors comença a publicar, a La Veu de Catalunya, el seu Glossari. Des d’aquestasecció, d’Ors jugarà el paper de definidor i teoritzador del moviment.Es publiquen dues obres clau dins l’estètica noucentista: Horacianes, del mallorquí Costa iLlobera; i Els fruits saborosos, de Josep Carner. Per què diem que es tracta de dues obresclau dins l’estètica noucentista? Doncs, fonamentalment, per l’adopció d’uns plantejamentsestètics de signe classicitzant.En aquestes dues obres, com en el Noucentisme, classicisme ésa) a nivell estètic: sinònim de formalisme, de perfecció formal, de rigor formal; tot elcontrari, per tant, de la poètica maragalliana o espontània.b) a nivell ideològic, per als noucentistes classicisme és seny, ordre, harmonia, mesura,contenció, equilibri; és a dir, un classicisme apol·lini, no el classicisme dionisíac delsmodernistes de tendència parnassiana; és a dir, un classicisme que vehicula una visió delmón típicament burgesa.
  • 4. La cronologia: 1906 – 1923. 1923Primo de Rivera amb la dictadura del 1923 al 1930 oferia una cosa moltclara: la pau social, és a dir, la repressió de l’obrerisme i la persecucióde la llengua catalana i la repressió de qualsevol signe, ja no decatalanisme polític, sinó simplement del catalanisme cultural. Rivero Gil, La Libertad, 13-9-1930
  • 5. 2- Característiques e o l og i a p ol í t i c a Culturals id 1914 creació Mancomunitat classicisme de Catalunya Enric Pratmediterranisme de la Riba
  • 6. Creació d’ una infraestructura normalitzadora de la llengua i la cultura catalanes:  Institut d’Estudis Catalans (1907)  Escola Catalana d’Art Dramàtic (1913)  Biblioteca de Catalunya (1914)previsió  Escola de Bibliotecàries (1915)  Xarxa de Biblioteques Populars ordre  1906- I Congrés Internacional de la raó Llengua Catalanavoluntat
  • 7. IEC Secció Filològica (1912) Normes ortogràfiques (1913) Diccionari ortogràfic (1917) Gramàtica (1918) Diccionari la llengua catalana (1932) POMPEU FABRA
  • 8. 5- Eugeni dOrs (Barcelona 1881-1954) dista rio As sagistaPe ic Crít t Filòsof d ar
  • 9. Glossari1906 La Veu de Catalunya Xènius
  • 10. 1911 La Ben Plantada Teresa:TERESA DE BALADIA - representant de la pàtria - dona catalana catalanisme estètic i moral mediterranisme arbitrarisme
  • 11. Eugeni dOrs i l’estètica del Noucentisme D’Ors  justific Noucentism isme motiu a s: per el nom e lògic, e l Noucentraó, la nivell ideoa imposició de la e i la r ef er e un amb (1400) nt directea banda t diversos A al r italian i el C del Qua robem el D’Ors s. Noucen inquecentottrocento represent la serenitat, l’ord adject diu que tisme ve (15 precisió,. Manifesten una respecte al nou é iu cro nolò nouce ntis de 19 00) 00. claredat rància de la línia expressiva. segle s el contra gic. Per alt ta és un prepondefensen la sobrietatl liberalisme, noves nou, amb ri de vell. Sra banda, vell. que trenq propostes ’inicia un color i de acció en contra deisme, el uen a mb el de canvi És una reticisme, el natural posa a que e ra el roman e i el laïcisme. S’oa exigència positivismoviments amb uns públics, un aquests mionista en els afer a major intervenc spiritualisme, i unen contra de • Arbitrarisme renovat e cia de la voluntat ra més la importàn és empírica. Valo ilitat. El Cl la dada m ncia que la sensib s amb les intel·ligèsme coincideix mé stes que as Noucenti més mediterraneiaquell• Civiltat si doctrines nant a França en des en ci s’estan do Doctrines originane i després sm moment.oc per l’écoleroma nne i la primer ll ortacions de Céza it nouveau. • Imperialisme e per les ap lassicista de l’espr retòrica c
  • 12. nti sme No uce •Rebuig del Romanticisme
  • 13. • Imperialisme. Els noucentistes veuen que el lloc ideal per dur a terme tots els canvis que s’han plantejat és la ciutat. Construir una ciutat és consolidar el perfil de la civilització moderna. La ciutat és un espai amb canvis constants, reflex dels camins que pren la civilització. Aquesta civilització serà el resultat final de la seva obra. Cal crear una metròpoli que sigui exemple de modernitat a tot el país. La revolució implica allunyar-se dels ambients rurals i centrar-se en les ciutats, sense perdre les tradicions del camp. La indústria i les empreses burgeses són el motor de la nova Catalunya autònoma, i Barcelona n’és la capital.objectiu: aconseguir la societat idealmarcar les intervencions polítiquesper aconseguir un estat burgès modernper afavorir el model cultural al qual saspirava
  • 14. • Arbitrarisme Desrealització de la realitat mitjançant abstraccions per tal darribar a lidealobjectiu: arribar a una estètica ideal rebuig del determinisme de la pròpia psicologia de les tradicions de la societat• soposa totalment a lespontaneisme, manifestació- del poderde triar- daplicar les convencions artificioses que calguin
  • 15. • Civiltatmodel de vida europeu perfecte = Ci viltat itrarisme Arb uc l i s me + n n als rialis e e ue sorgi Imp ictes q confl trials ls zac ió de indu s neu tralit
  • 16. •Classicisme La burgesia recorregué al món clàssic per a fornir-se duns models dactuació El model clàssic els donava: ordre raó seny mesura harmonia principis vàlids per aconseguir: estabilitat social dinamisme cultural
  • 17. 6- Guerau de Liost Jaume Bofill i Mates Olot, 1878 - Barcelona, 1933 puntal del Noucentisme pel seu ordre poeta mètode civisme polític Lliga Regionalista periodista La Veu de Catalunya
  • 18. ASSAIG• La llengua catalana a lAjuntament de Barcelona, 1916• Les joventuts catalanes, 1919• Laltra concòrdia, 1930• Una política catalanista, 1933  POESIA • La muntanya dametistes, 1908 • En els somnis, 1913 • La ciutat divori, 1918 • Selvatana damor, 1920 • Ofrena rural, 1926 • Sàtires, 1927 • Sàtires clericals, 1978
  • 19. 7- Josep Carner a uny C atal u de a Ve r de L Co r ad o l· ol·l abo lab C or ad or Diplomàtic d el Gènova IE C Costa Rica Le Havre Beirut París Mèxic BRUSEL·LES
  • 20. PRETEXT POEMA
  • 21. Laprenentatge: el Modernisme 1896-1905Professionalització: el Noucentisme 1906-1921 Descoberta del simbolisme 1921-1939 Poesia metafísica 1939-1970
  • 22. Laprenentatge: el Modernisme 1896-1905
  • 23. Professionalització: el Noucentisme 1906-1921 Els fruits saborosos 1906, La paraula en el vent Auques i ventalls
  • 24. Descoberta del simbolisme 1921-1939 Intensa activitat literària:• molts articles contra la dictadura• la descoberta del Postsimbolisme (iniciat a França i a Anglaterra)• la traducció de poesia xinesa El cor quiet (1925)
  • 25. DPoesia metafísica 1939-19701941 Temàtica religiosaNabí  enyorament de la pàtria  paper de lésser humà en el món... Poem a estru narratiu ctura t en 1 0 can ts Jonà s Níniv e
  • 26. Carner assumeix tota la tradició catalana(culta i popular) i tots els movimentseuropeus  Carner ha enriquit la llengua amb  uns 3000 mots:  arcaismes,  estrangerismes  dialectalismes  seguint els procediments propis de la llengua (composició, prefixació i parasíntesi)