El FinançAment En L’Empresa I

8,372 views
8,061 views

Published on

0 Comments
6 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
8,372
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
6
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El FinançAment En L’Empresa I

  1. 1. El finançament en l’empresa I. Les fonts de finançament
  2. 2. 8.1. El finançament <ul><li>Per a dur a terme l’activitat productiva de l’empresa, es necessiten recursos líquids o mitjans de pagament, d’això en diem FONTS DE FINANÇAMENT </li></ul><ul><li>Al balanç de situació les FONTS DE FINANÇAMENT les trobem al Patrimoni net i Passiu </li></ul>
  3. 3. 8.2. Fonts de finançament de l’empresa <ul><li>Font de finançament: recursos líquids o mitjans de pagament a la disposició de l’empresa per fer front a les seves necessitats dineràries. </li></ul><ul><li>Classificació segons el termini de devolució de la font financera: </li></ul><ul><ul><li>Fonts de finançament a curt termini </li></ul></ul><ul><ul><li>Fonts de finançament a llarg termini </li></ul></ul>
  4. 4. 8.2. Fonts de finançament de l’empresa <ul><li>Classificació segons la procedència : </li></ul><ul><ul><li>Finançament intern: beneficis no distribuïts, quotes d’amortització i provisions </li></ul></ul><ul><ul><li>Finançament extern: capital social, préstecs, crèdits de funcionament de l’empresa </li></ul></ul><ul><li>Classificació segons siguin o no dels propietaris de l’empresa </li></ul><ul><ul><li>Mitjans de finançament propis: capital i reserves </li></ul></ul><ul><ul><li>Mitjans de finançament aliens: préstecs, crèdits, emprèstits, etc </li></ul></ul>
  5. 5. 8.2. Fonts de finançament de l’empresa <ul><li>Recursos propis o finançament propi </li></ul><ul><ul><li>Capital: Format per les aportacions dels socis al formar-se la societat. Poden ser de persones individuals, empreses, grups d’empreses. </li></ul></ul>
  6. 6. 8.2. Fonts de finançament de l’empresa <ul><ul><li>Les reserves : beneficis no distribuïts per l’empresa (autofinançament intern). Poden ser: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Legals: quantia fixada per l’estat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Estatutàries: fixades pels estatus de l’empresa </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Voluntàries: a causa de beneficis extraordinaris </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Procedents de subvencions. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>De les reserves també en podem dir autofinançament d’enriquiment, serveixen per fer noves inversions. </li></ul></ul></ul>
  7. 7. 8.2. Fonts de finançament de l’empresa <ul><ul><li>Autofinançament per mantenir la capacitat productiva de l’empresa: </li></ul></ul><ul><ul><li>Les amortitzacions: formades pel valor que va perdent l’immobilitzat en el procés de producció. </li></ul></ul><ul><ul><li>Quan s’acaba l’exercici econòmic es calcula la pèrdua de valors que s’ha produït en els actius d’una empresa. </li></ul></ul><ul><ul><li>Al final de la vida econòmica d’aquests actius, l’empresa els podrà substituir fent ús dels diners acumulats en el fons. </li></ul></ul>
  8. 8. 8.2. Fonts de finançament de l’empresa <ul><li>Mentre arriba el moment de substituir l’immobilitzat, s’ha d’utilitzar el fons d’amortització com a font de finançament, per poder fer inversions que ens donin una rendibilitat superior a la que donarien si els tinguessim guardats a la caixa forta. </li></ul>
  9. 9. 8.2. Fonts de finançament de l’empresa <ul><ul><li>Provisions: fons que es crea per fer front a certes pèrdues que encara no s’han produït o bé futures despeses. Ex: pèrdues en valors immobiliaris </li></ul></ul>RESULTAT FONS D’AMORTITZACIÓ I PROVISONS IMPOST DE SOCIETATS DIVIDENTS RESERVES
  10. 10. 8.2. Fonts de finançament de l’empresa Finançament extern Autofinançament d’enriquiment Autofinançament de manteniment Recursos propis Capital (aportacions socis) Beneficis retinguts Fons estalviats Reserves Fons d’amortització i Provisions
  11. 11. 8.2 Fonts de finançament de l’e`mpresa <ul><li>Recursos aliens a llarg termini </li></ul><ul><ul><li>Préstecs a llarg termini. Les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit per poder finançar-se. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’empresa disposa dels diner de manera immediata. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els diners s’han de tornar amb els interessos corresponents i segons les condicions establertes </li></ul></ul></ul>
  12. 12. <ul><ul><li>Els emprèstits. Són títols de crèdit (obligacions, bons, pagarés etc.) que emeten les empreses i que són adquirits per un particular a canvi d’un interés. </li></ul></ul><ul><ul><li>Demanen préstecs a un gran número d’estalviadors particulars. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’empresa ha de tornar els diners més els interessos. </li></ul></ul><ul><ul><li>Només ho poden fer grans empreses. </li></ul></ul>8.2 Fonts de finançament de l’e`mpresa
  13. 13. 8.2 Fonts de finançament de l’e`mpresa <ul><li>Anunci nueva Rumasa </li></ul><ul><ul><li>Lísing o arrendament financer . L’empresa incorpora actiu fix a canvi d’unes quotes d’arrendament. </li></ul></ul><ul><ul><li>Hi intervenen tre agents econòmics: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Empresa-client: necessita un bé. Ex: cotxe </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Empresa-fabricadora: empresa que fabrica el bé. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Empresa de lísing (institució financera): compra el cotxe, el cedeix al client i li fa pagar un lloguer. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Durada de l’operació coincideix amb la durada de l’element patrimonial. </li></ul></ul>
  14. 14. 8.2 Fonts de finançament de l’e`mpresa <ul><li>Les quotes de lísing incorporen: </li></ul><ul><ul><ul><li>Amortitzacions del bé </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Interessos del capital productiu </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Despeses administratives </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Prima de risc </li></ul></ul></ul><ul><li>Quan s’acaba el període de lloguer el bé es pot tornar o es pot comprar </li></ul>
  15. 15. 8.2 Fonts de finançament de l’e`mpresa <ul><li>INCONVENIENTS: Elevat cost </li></ul><ul><li>AVANTATGES: avantatges fiscals perquè les quotes de lísing representen una despesa implica un resultat econòmic més baix i per tant menys impostos. </li></ul><ul><li>DURADA MÍNIMA: </li></ul><ul><ul><ul><li>Dos anys pels béns mobles </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Deu anys pels béns immobles </li></ul></ul></ul>
  16. 16. 8.2 Fonts de finançament de l’e`mpresa <ul><ul><li>El rènting. Lloguer de béns mobles a mitjà i a llarg termini. </li></ul></ul><ul><ul><li>En aquest contractre: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’Arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un període determinat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Facilitar l’ús del bé durant el termini contractual </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Manteniment del bé </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Assegurança a tot risc </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Opcions en acabar el contracte: substituir els equips o renovar el contracte </li></ul></ul></ul></ul>
  17. 17. 8.2 Fonts de finançament de l’e`mpresa <ul><li>Diferències entre el lísing i el rènting </li></ul>Lísing Rènting Deduccions fiscals Els interessos i una part del cost del bé La totalitat de la renda Tipus de béns Solen ser nous Poden ser nous o no Durada mínima <ul><li>2 anys per béns mobles </li></ul><ul><li>10 anys per béns immobles </li></ul>no Opció de compra sí no
  18. 18. 8.2 Fonts de finançament de l’e`mpresa <ul><li>Recursos aliens a curt termini </li></ul><ul><ul><li>Préstecs a curt termini . Abans de 12 mesos s’han de tornar i amb els interessos pactats </li></ul></ul><ul><ul><li>Crèdits bancaris a curt termini </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>El descobert en compte: utilització d’un compte corrent per un import superior al saldo. </li></ul></ul></ul>
  19. 19. 8.2 Fonts de finançament de l’e`mpresa <ul><ul><ul><li>Compte de crèdit o pòlissa de crèdit: es firmarà un contracte que disposarà d’un compte corrent amb límit. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’empresa podrà disposar dels diners amb talons. Pagarà interessos per la quantitat disposada, més comissions per la quantitat no disposada. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>El crèdit comercial: Q uan es deixen a deure les compres als proveïdors. Si el proveïdor no fa cap descompte per pagar al comptat, serà gratuit. </li></ul></ul>
  20. 20. 8.2 Fonts de finançament de l’e`mpresa <ul><ul><li>El descompte d’efectes: l’empresa pot portar al descompte les lletres de clients que té en cartera abans del seu venciment. Implicarà un cost, haurà de pagar al banc un interés més una comissió. </li></ul></ul><ul><ul><li>El facturatge (factoring): ven els drets de crèdit a una empresa que se’n diu factor, aquesta li proporcionarà una liquidesa immediata. Inconvenients: alt interés i altes comissions. Avantatges: evita problemes dels impagats i morosos. </li></ul></ul>
  21. 21. 8.2 Fonts de finançament de l’e`mpresa <ul><ul><li>Fonts espontànies de finançament : diners que l’empresa deu a Hisenda o a la Seguretat Social. Diners que l’empresa paga als treballadors a finals de mes. </li></ul></ul>
  22. 22. Lísing vs renting <ul><li>PREGUNTAS FRECUENTES ¿Quién puede contratar Renting? . Todo tipo de clientes que quieran disponer de un vehículo en perfectas condiciones de uso, que no quieran asumir el riesgo de la obsolescencia y que quieran beneficiarse de las ventajas del alquiler sin los inconvenientes de la propiedad. </li></ul><ul><li>¿Qué tipos de vehículos se pueden contratar? . </li></ul><ul><li>Todo tipo de turismos, sus derivados, asi como furgones de hasta 3,5 toneladas de peso máximo. </li></ul><ul><li>¿Qué datos se necesitan para hacer una propuesta? . Marca, modelo y accesorios del vehículo, kilómetros a realizar, duración del contrato y servicios opcionales. </li></ul><ul><li>¿Cuánto tiempo tengo que esperar para disfrutar de mi vehículo? . Depende de la disponibilidad del vehículo por parte del fabricante o concesionario. </li></ul>
  23. 23. Lísing vs renting <ul><li>¿ Un particular puede contratar un renting? . Cualquier persona física o jurídica puede contratar un renting, la única diferencia es que las empresas o profesionales liberales que contraten un renting para ejercer su actividad profesional podran deducirse la cuota del Impuesto de Sociedades o IRPF, respectivamente, y el importe mensual de la cuota que corresponda al IVA. </li></ul><ul><li>¿Podré adquirir el bien al finalizar el contrato?. El renting es un arrendamiento sin opcion de compra. De todas formas, si el usuario del bien esta interesado en adquirirlo, al finalizar el contrato la compañia de renting le ofrecerá un precio de recompra en funcion del estado del bien. </li></ul>
  24. 24. Lísing vs renting <ul><li>¿Qué diferencia existe entre el renting y el leasing?. El leasing es un arrendamiento financiero con opcion de compra, y habitualmente no incorpora servicios adicionales , mientras que el renting es un alquiler de un bien sin opcion de compra y con todos los servicios necesarios para su utilizacion incluidos en la cuota mensual. </li></ul><ul><li>En una operación de renting de vehículos, ¿el precio varía en función de la edad del conductor?. El seguro que se incluye es independiente de la edad del conductor o de la antiguedad de su permiso de conducir, y es a todo riesgo sin franquicias. </li></ul>
  25. 25. Lísing vs renting <ul><li>¿Qué ocurre si quiero rescindir el contrato antes de su vencimiento?. Cada compañia de renting tiene sus opciones. Hay que saber que se puede, pero tendrá penalizaciones. </li></ul><ul><li>En el momento de solicitar un renting de vehículos, ¿puedo elegir el concesionario donde comprar el vehículo?. Puedes escoger el concesionario, pero en caso de ser elegido por nosotros puedes beneficiarte de un mejor precio, ya que nuestros concesionarios pueden ofrecernos mejores condiciones . </li></ul>
  26. 26. 8.3 Els mercats de valors i les operacions de finançament empresarial <ul><li>Tipus d’actius financers: </li></ul><ul><li>Actius financers de renda fixa: Aporten uns fluxos coneguts des del començament: per exemple, obligacions, bons, pagarés, etc. </li></ul><ul><li>Actius financers de renda variable: generen uns fluxos incerts, depenen dels beneficis de la companyia i de la variació de valor dels títols. </li></ul>
  27. 27. 8.3 Els mercats de valors i les operacions de finançament empresarial <ul><li>Mercat de valors : és el mercat on es negocien aquests actius financers, tant de renda fixa com de renda variable. </li></ul><ul><li>N’hi ha de dos tipus: </li></ul><ul><ul><li>Mercat primari o d’emissió: una empresa o l’estat emet valors perquè puguin ser subscrits pels inversors. Ex: Una ampliació de capital o una emissió d’obligacions. </li></ul></ul>
  28. 28. 8.3 Els mercats de valors i les operacions de finançament empresarial <ul><ul><li>Mercat secundari: mercat pur de compra i venda on es negocien els valors que prèviament van ser emesos. La compra d’accions a la borsa o d’obligacions en circulació són exemples de mercats secundaris. </li></ul></ul>
  29. 29. 8.3 Els mercats de valors i les operacions de finançament empresarial <ul><ul><li>Al mercat primari: </li></ul></ul><ul><ul><li>Podem diferenciar entre: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’OPV o oferta pública de venda: és quan les empreses ofereixen en venda una part de les seves accions. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Privatització d’una empresa pública </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Sortida a borsa d’una empresa privada </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Accionista majoritari que es vol despendre d’una part important de les seves accions. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Es tracta de posar accions en circulació per primera vegada </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’OPS o Oferta Pública de subscripció: ofereix accions de nova emissió, fruit d’una ampliació de capital. </li></ul></ul></ul>
  30. 30. <ul><li>Perquè els valors de les empreses resultin atractius, l’empresa ha de garantir: </li></ul><ul><ul><li>Rendibilitat: es posa de manifest en valors de renda fixa amb l’interès i en accions mitjançant dividents </li></ul></ul><ul><ul><li>Seguretat: inversament proporcional a la rendibilitat </li></ul></ul><ul><ul><li>Liquiditat: garantia de poder canviar les accions per diners en el moment que ho necessiti </li></ul></ul>8.3 Els mercats de valors i les operacions de finançament empresarial
  31. 31. 8.3 Els mercats de valors i les operacions de finançament empresarial <ul><li>Un cop els títols han estat emesos al mercat primari es negocien al mercat secundari. </li></ul><ul><li>Aquesta operació no proporciona cap entrada de diners a l’empresa </li></ul><ul><li>Es pot produir una OPA (Oferta Pública d’Adquisició) Quan una o vàries persones físiques o societats ofereixen als accionistes d’una companyia cotitzada la compra de les seves accions o d’altres valors a canvi d’un preu. Serveix per tenir una participació significativa del capital. </li></ul>
  32. 32. 8.3 Els mercats de valors i les operacions de finançament empresarial <ul><li>A Espanya hi ha diversos mercats de valors : </li></ul><ul><ul><li>La borsa de valors (Barcelona, Madrid, València i Bilbao) </li></ul></ul><ul><ul><li>Mercat de deute públic </li></ul></ul><ul><ul><li>Mercat espanyol de renda fixa privada </li></ul></ul>
  33. 33. 8.3 Els mercats de valors i les operacions de finançament empresarial <ul><li>La borsa de valors </li></ul><ul><li>Es compren i es venen accions de les empreses i es negocien obligacions, drets de suscripció, etc. </li></ul><ul><li>Quan a una empresa l’admeten i cotitza a borsa: </li></ul><ul><ul><li>Pot optar per una ampliació de capital amb desemborsament </li></ul></ul><ul><ul><li>Pot facilitar la liquiditat als antics accionistes de l’empresa si decideix fer una oferta pública de venda. </li></ul></ul><ul><ul><li>Si les accions pugen de valor, pot capitalitzar l’empresa, es a dir, que el valor del capital de l’empresa segons el preu del mercat sigui superior </li></ul></ul>
  34. 34. 8.3 Els mercats de valors i les operacions de finançament empresarial <ul><li>Pèrdua de poder dels accionistes fundadors </li></ul><ul><li>Han de facilitar informació periòdica </li></ul><ul><li>S’han de sotmetre a auditoria externa </li></ul><ul><li>Les accions passen a mans de desconeguts a vegades no volguts </li></ul><ul><li>S’obté finançament a menor cost que altres fonts </li></ul><ul><li>La quantitat de finançament és elevada </li></ul><ul><li>Millora la imatge pública de l’empresa. Publicitat. </li></ul>INCONVENIENTS AVANTATGES
  35. 35. 8.4 Selecció d’una font de finançament <ul><li>Els criteris de selecció de finançament depenen de: </li></ul><ul><ul><li>El tipus d’inversió: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Inversions a curt termini, finançament a curt termini </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Inversions a llarg termini, finançament a llarg termini </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Inversions de renovació de béns, fonts d’amortització </li></ul></ul></ul>
  36. 36. 8.4 Selecció d’una font de finançament <ul><ul><li>El grau d’endeutament que vulgui mantenir una empresa: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Si no es vol endeutar, ha de buscar fons propis </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Si l’empresa vol augmentar la seva rendibilitat econòmica s’utilitzen les fons alienes. També s’utilitzen quan no hi ha fons propi </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>El cost de finançament: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Fonts a llarg termini tenen un cost més elevat. Sobretot si parlem de crèdit comercial o fonts espontànies de finançament </li></ul></ul></ul>
  37. 37. 8.5 Cost d’una font de finançament <ul><li>Les empreses sempre intenten aconseguir la font de finançament que impliqui un cost més baix. </li></ul><ul><li>Així el benefici de la inversió serà més gran </li></ul><ul><li>Cost dels recursos financers propis </li></ul><ul><li>El cost dels recursos propis es podria equiparar amb la rendibilitat que aconsegueix l’accionista. </li></ul>
  38. 38. 8.5 Cost d’una font de finançament <ul><li>Cost dels recursos aliens a llarg termini </li></ul><ul><li>Sempre hi ha un contracte en el que s’especifiquen les condicions del préstec. </li></ul><ul><li>Les empreses financeres han de donar el valor de la TAE en tots els préstecs que ofereixen </li></ul>
  39. 39. 8.5 Cost d’una font de finançament <ul><li>Cost dels recursos aliens a curt termini. </li></ul><ul><li>N’hi ha de dos tipus: </li></ul><ul><ul><ul><li>Les que requereixen algun tipus de negociació </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les espontànies: crèdits a proveïdors, deutes a organismes públics, etc. Són gratuïtes </li></ul></ul></ul>

×