Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Cinisme i estoïcisme
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply
Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
476
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. El Cinisme
  • 2. Ideologia Trets pricipals: -Caràcter arrogant,crític i rebulsiu -Tots som corruptes -L'ànima és impura,incompleta, no arribarà mai al bé -Actitud irònica i cruel -Individualisme radical i autonomia -No mostrar cap tipus d'estima ni procrea -La felicitat no existeix Finalitat: Pretén ser una força (ischus) contra els patiments que forma la vida humana (ponoi). Actituds bàsiques: La Paradoxa: els cínics afirmen que el savi és aquell que té la opinió diferent de la majoria per que la majoria està en l'error. La Simplicitat: La vida allunyada de lasocietat i es decantenper la pobresa ,la vida més senzilla és la que porta la felicitat. Lema principal: “Omnia mea mecum porto” ( tot el que és meu ho porto amb mi). Concepció de l'ànima: S'interesen per l'alliberament de l'ànima del gest provocador, i utilitzen l'exercici físic per enfortir el cos. Futur: Pessimisme pur, l'èsser humà és incapaç de canviar. Futur gris i trist. Visió realista de la vida.
  • 3. Personatges Heràcles: és l’heroi cínic per excel·lència ja que és un deu que ni espera ni promet,sap que els humans no canviaran i treballa sense demanar res a canvi (Els 12 treballs d’Heràcles) utilitzant més la força que l’astúcia.
  • 4. Personatges Prometeu: La figura odiada dels cínics ja que el veien com l’ideal de compassió humana que havia donat el foc als humans per que no tinguessin una vida tan miserable i com un innocent creu que la felicitat recau en la generositat. S'oposava completament a la creença cínica de que el problema era ser i no tenir.
  • 5. Pensadors Antístenes d'Atenes: (444a.C - 365a.C) Fill de pare atenenc i mare esclava. Fundador del cinisme. Deixeble de Gòrgies i Sòcrates. Va abandonar totes les coses materials i va fundar la seva pròpia escola. Pensament auster i autosuficient. S'oposava a la domesticació social. Diògenes de Sinope: (391-399a.C - 323a.C) Van acusar el seu pare de falsificar monedes i van haver de fugir de Sinope. S'enfronta a les normes socials i és un menyspreador de la cultura. Hi ha moltes anècdotes sobre la seva vida una de les quals diu que vivia en un tonell.
  • 6. Pensadors Cràtes de Tebas: ( 368a.C – 228a.C). De bona posició econòmica, però ho va abandonar tot per ser deixeble de Diògenes i fer-se filòsof cínic. Era un home tranquil que estava disposat a parlar i donar consells i suggeriments a tot aquell que ho volgués. Vida i pensament regits per la senzillesa i l'autarquia. La filosofia era l'alliberació del'esclavitud interna i externa. Hipàrquia: (346a.C – 300a.C) una de lesprimeres dones filòsofes. Va viure amb Cràtes de Tebas. Va seguir l'estil de vida cínic, contra la voluntat de la seva família.S'oposava al masclisme i lluitava contra aquests tipus d'actutids. Mènip de Gadara: Esclau nascut durant el S.I a.C. Filosofia satírica va escriure 13 obres, importants en el seu moment. Es va suicidar abans de morir per malaltia.
  • 7. L'ESTOÏCISME
  • 8.
    • Es distingeixen tres etapas en l’evolució de l’etoïcisme:
    • L’estoïcisme àntic ( Entre els segles II i II a.C.), fundat pel pare d’aquesta filosòfia, Zenó de Cítion.
    • Estoïcisme mig ( segles II-I a.C. ) amb Paneci de Rodes
    • Estoïcisme nou ( segles I-III d.C.) Els representants més característics entre aquests segles i l’època imperial romana van ser Séneca, Epíctet i Marc Aureli.
    • Trets pricipals:
    • - El el seu nom vol dir pòrtic o stoa.
    • - Intenten fer feliç a la gent.
    • - Defensen el panteísme prividencialista.
    • - Identifiquen el bé amb la virtut i la vida feliç amb la via virtuosa i l’eliminació de les passions.
    • - Es senten ciutadans del món, són cosmopolitas.
    • Dividien la filosofia en tres parts:
    • 1. Lògica
    • 2. Física
    • 3. Ètica
    Ideologia
  • 9. Lògica
    • ·Va ser per primer cop utilitzat per Zenó per referir-se a l’estudi del pensament discursiu, es dividia en la retòrica i la dialèctica.
    • · Incloïa la lògica formal, la material o teoria del coneixement, la gramàtica i la semiòtica.
    • · Es basa en l'ús lògic del llenguatge i l'estudi de les proposicions gramaticals.
    • · La seva teoria del coneixement és empirista i naturalista.
    • · El coneixement s’origina a partir de les impressions rebudes pels sentits.
  • 10. Física
    • · És l’estudi de la natura del món físic tant en la seva totalitat com cada un dels éssers que el componen, inclosos els éssers divins humans i animals.
    • · Segueix el plantejament de Parménides d'Elea (unitat de l'ésser) i Heràclit.
    • · La Raó Universal que és la que regeix l’ordre de la naturalesa, el que significa viure amb el que la raó ens diu de fer.
    • · Els estoics també sostenien que la virtud és una sola i no admet graus, per tant opinaven: “o neixes virtuós o no ho ets perquè qui té una virtud, les té totes”.
    ACTIU PASSIU Constitueixen els dos principis de l'univers, que es necessiten mútuament i determinen l'afinitat entre les coses.
  • 11. Ètica
    • · L’ètica estoica defensa la indiferència envers els plaers i dolors externs, i l'austeritat en els propis desitjos.
    • · Es basen en una concepció del món mitjantçant el cosmos, aquest està governat per una llei o raó que determina el destí de tot el que s’hi esdevè.
    • · L'ésser humà està limitat per un destí que no pot controlar i davant el qual tant sols pot resignar-se.
    • · Considera que la única conducta correcta tant sols és possible tenint una vida tranquil·la.
  • 12. Pensadors Estoïcisme àntic: Zenó de Cítion Va nèixer a Cítion, Xipe. El seu mestre va ser el filòsof cínoc Crates de Tebes, però també el megàric Estilpó i del platònic Xenòcrates de Calcedònia, entre d’altres. El seu pensament té elements d’Heràclit, Plató i Aristòtil i la seva escola contrincant en el seu temps va ser la d’Epicur. Els seus deixebles van ser Cleantes i Crisip de Soli.. Va ser un filòsof grec, fundador de l’estoïcisme. Entre els seus escrits figuren La república, Els signes, El discurs, La naturalesa, La vida segons la naturalesa i les passions , però tots s’han perdut. (aprox. 333–262 a. C.)
  • 13. Personatges
    • Estoïcisme mig: Paneci de Rodes
    Paneci abandona diverses teories clàssiques de l'estoïcisme i admet la tesi aristotèlica de l'eternitat del món. També creu en la Providència com una intervenció general de Déu en la natura, però no per a cada cas particular. Distingeix entre tres teologies: una poètica, o mitològica, una altra física, filosòfica o racional, i una altra civil, o política. (185–109 a. C.)
  • 14. Personatges Va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma on va aprengué retòrica, i va ser iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte per ser curat. El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure. Estoïcisme nou: Séneca Marc Aureli Epíctet (4 a. C.–65 d. C.) (121–180 d. C.) (50–130 d. C.)
  • 15. FI