Your SlideShare is downloading. ×
La paradoxa de la vergonya.Els Serveis socials davant la pobresa."Los derechos se han acabado, la fiesta ha terminado y ha...
PROSOCIAL, el segon, linforme sobre els pressuposts socials del Govern Balear,el Consell de Mallorca i lAjuntament de Palm...
Serveis Socials, es supremeixen transferències del SOIB als ajuntaments per acontratar persones desocupades, minven beques...
administracions, molt respectables, però que no assenyalen les causes de lasituació econòmica ni exigeixen la responsabili...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Article gadeso miquel novembre

1,668

Published on

article miquel cruz a revista gadeso

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,668
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Article gadeso miquel novembre"

  1. 1. La paradoxa de la vergonya.Els Serveis socials davant la pobresa."Los derechos se han acabado, la fiesta ha terminado y hay que pagarla".Ivo Andic, multimilionari propietari de MANGO.Ens estem empobrint, les xifres i els testimonis són aclaparadors. Lespiral demiseria sexten en diferents àmbits i dimensions, leconòmica, la cultural, en dretssocials i cívics. Però aturar-se en els nombres i els titulars indignats no basta, calfer lesforç de posar-se en la pell de les famílies, els nins, els pensionistes queviuen i respiren la pobresa minut a minut. Olorar el patiment de fer un plat al dia,de no poder anar al metge, de no poder comprar el llibre de text que la resta de laclasse té. Creix de forma imparable una societat polaritzada, a on ja no esgaranteixen les mínimes condicions de vida dignes per a molts. La pobresa demolts que a lany 2007 pertanyien a la que avui en dia sabem, a força de realitat,que era una categoria inexistent, la classe mitjana. Encara que també hi ha moltsque a lany 2007 ja estàven en risc de pobresa o exclusió social, molts que hanvist com les seves condicions de vida han empitjorat dràsticament. Anem als fredsnombres, avui un 185 de la població de Les Illes es troba en risc de pobresa, unde cada tres nins a larxipièlag viu sota el llindar de la pobresa, segons UnicefBalears. Des de el 2007 el percentatge de població en risc dexclusió social haaugmentat en un 16%.Davant daquest panorama, Com han reaccionat les diferents administracions?Esclata la paradoxa, així mentre per un costat la demanda dajuda als serveissocials ha crescut de forma exponencial, per laltre costat la capacitat de respostadels serveis socials ha minvat de forma significativa. Donem una passa més, quanlaugment de la pobresa i lexclusió saccelera, els diferents governs decideixenreduir els pressuposts de benestar social.Per argumentar la versemblança daquesta paradoxa ens recolzarem en dosdocuments, el primer un qüestionari sobre limpacte de la crisi als Serveis Socialsdels municipis de Mallorca, realitzat per la comissió de dades i denúncia de
  2. 2. PROSOCIAL, el segon, linforme sobre els pressuposts socials del Govern Balear,el Consell de Mallorca i lAjuntament de Palma realitzat per EAPN-Illes Balears.Respecte al qüestionari dels municipis mallorquins unes primera conclusió és quehan desaparescut professionals i eines que oferir als ciutadans, a la vegada queaugmenta el nombre de ciutadans que acudeixen als Serveis Socials. Elsprofessionals destaquen larribada de persones "normalitzades" que per qüestionseconòmiques necessiten dels recursos de la xarxa de Serveis Socials. A talldexemple mostrem serveis que ja no existeixen o que han minvat: serveissocioeducatius de medi obert, reducció de la Renda mínima dinseriment, reducciódels espais de formació lligats a la RMI, punt dinformació jurídica itinerant de ladona, serveis dorientació laboral de sindicats i del SOIB, cursos de formacióocupacional(GOL, OLOAS,SOLSUD), serveis de mediació cultural, PISE al mancopel 2012-13, convocatòries dajudes per llibres i material escolar, es deixen desubstituir als professionals que es jubilen, INFOJOVE, es modifiquen a la baixaels barems de valoració de grau i nivell de reconeixement de dependència delsistema de prestacions, minva la dedicació de les treballadores familiars i es privalaccés a la salut pública de diferents col·lectius com immigrants sense regularitzar,majors de 26 anys sense cotitzar o aturats de llarga durada.Sobre lempobriment de la xarxa de serveis socials als municipis, elsprofessionals expressen la seva impotència i angoixa. Moltes vegades es quedenen testimonis immòvils de la misèria dels altres.Respecte a linforme sobre els pressuposts realitzat per lEAPN-Illes Balears,aquest també incideix en la idea de la cruel paradoxa, pot ajudar la imatgesegüent: si a una situació de epidemia greu les autoritats optessin per tancarhospitals, destruir medicaments i empresonar metges i infirmeres, què pensaríemde les autoritats? Lestudi a més parteix dun plantejament molt interessant, a les Illes el nostre puntde partida era molt feble, el nostre estat del benestar era molt magre. Així les Illespateixen un dèficit dinversions socials en relació a la mitjana de lestat bastantpronunciat, cal assenyalar que lestat espanyol estava per sota la mitjana europea,plou sobre banyat. Lestudi mostra que als pressuposts del 2012 hi ha unareducció de 14.373.441 milions deuros. També es supremeixen o minvenrecursos, professionals i programes, enumerarem uns quants:Govern Balear.Es congelen partides de la RMI i ajudes econòmiques urgents quan la demanda esmultiplica, es redueixen programes datenció directa gestionades per entitats nolucratives, el Govern suspen durant 18 mesos drets reconeguts a la cartera de
  3. 3. Serveis Socials, es supremeixen transferències del SOIB als ajuntaments per acontratar persones desocupades, minven beques per a llibres de text, menajdors itransport escolars.Consell de MallorcaHa desaparegut la llar de menors amb dificultats de conducta "Sa pedra viva", shareduit en un 81% les transferències als ajuntaments, els serveis de formació lligatsa la RMI han minvat en un 43% i shan reduit les subvencions per projectessectorials.Ajuntament de PalmaHan minvat les ajudes als llibres de text, sha reduit en un 50% el programadintervenció familiar en situació de risc i shan congelat les ajudes econòmiquesurgents.Per completar una mirada sobre lactual capacitat de resposta dels Serveis Socialsdavant la creixent demanda, volem apropar-nos a linforme sobredesenvolupament dels Serveis Socials 2012 elaborat per lassociació espanyolade directors i gerents de serveis socials. Respecte a Les Illes es destaca que laseva situació de feblesa i amb tendència a empitjorar dels Serveis Socials ésinadmissible. Aquests estan a la cua de les regions dEuropa segons lindex DECde la xarxa de serveis socials( drets, economia i cobertura ), que té en compte elsindicadors de desenvolupament normatiu, despesa per habitant i any en relació alPIB i la cobertura dels serveis socials. Les Illes Balears avui són al lloc nº 13 delestat espanyol, la seva puntuació és dun 29 sobre 10, la qualificació és: Feble.Poc més a afegir, excepte que la festa il·luminada per la nostra imprudència ibogeria de la que xerren els propietaris de grans empreses, és un sarcasmeinsultant, una provocació.Creiem que ja sigui un efecte desitjat o el producte duna política molt negligent,sestà modificant la naturalesa de la xarxa de serveis socials. Per dir-ho de formasintètica, de lincipient camí cap als drets socials dels ciutadans a larbitrarietat dela caritat. Tornem a debats de fa més de 30 anys. Sabem que la sanitat i leducaciósón els nous espais de negoci dun sistema capitalista ferit, oportunitats de negocisegons les seves paraules. Desaparició del sector públic com a garant dunaprogressiva igualtat doportunitats dels ciutadans, és la nostra traducció. Si xerremdels Serveis Socials, excepte els sectors que puguin ser lucratius, aquells serànarreconats als designis i bona voluntat de la comunitat, caritat i assistencialisme.Un símptoma daquesta tendència són els múltiples articles als mitjans decomunicació que promocionen la solidaritat dels veins, les organitzacionsdautoajuda o les xarxes de solidaritat. Respostes davant la inacció de les
  4. 4. administracions, molt respectables, però que no assenyalen les causes de lasituació econòmica ni exigeixen la responsabilitat dels poders públics. Larticle delPaís del 3 de novembre "La solidaridad baja a los barrios" és un bon exemple, dinslarticle també es diu:" Desbordats, aquests centres deriven molts de casos a lesentitats socials de tall caritatiu i assistèncial".Per concloure des de PROSOCIAL pensem que aquests temps ens demandentenir una visió i concepció del sector social col·lectiva i a llarg termini, enfront devisions de curt termini i individualistes. Sinó els serveis socials seran irrellevants iles conseqüències socials desastroses.

×