Your SlideShare is downloading. ×
Tipologtext (2)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Tipologtext (2)

645
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
645
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. * <llengua2B.htm>*LLENGUA CATALANA2n DE BATXILLERAT1. TIPOLOGIES TEXTUALS * EL TEXT DESCRIPTIU <#descripcio> * EL TEXT INSTRUCTIU <#instruccio> * EL TEXT DIALOGAT <#dialeg> * EL TEXT ARGUMENTATIU <#argumentatiu> * EL TEXT EXPOSITIU <#expositiu>*EL TEXT DESCRIPTIU*LA DESCRIPCIÓDescriure és explicar com és un objecte, un ésser animat, un espai, unapersona.... Es pot descriure, per tant, qualsevol aspecte de larealitat: des dels més concrets, fins als abstractes.En una descripció establim tres fases diferents: 1. Analitzar allò que distingeix lobjecte descrit, 2. Transcriure aquesta anàlisi en un lèxic pertinent, 3. Convertir aquest vocabulari en un text concret,Els continguts duna descripció han de ser *coherents* i han destar ben*cohesionats* (relacionats entre ells).*CARACTERÍSTIQUES DE LA DESCRIPCIÓ*Descriurem les característiques* morfosintàctiques* i després lescaracterístiques *lèxiques* i d*estructura*.*1. Característiques morfosintàctiques:* 1.1 Les oracions solen ser simples i *enunciatives* 1.2 Si són compostes seran per *subordinació de relatiu* o de predicat nominal 1.3 Els temps verbals que predominen són els* present dindicatiu* o l*imperfet dindicatiu* 1.4 Hi abunden els verbs c*opulatius* (ser, estar, semblar) i els *de pertinença* (tenir, portar) 1.5 Les oracions són simples ?com hem dit ja?, *juxtaposades* (unides per signes de puntuació) o *coordinades copulatives* amb el nexe *i*.*2. Característiques lèxiques:*El lèxic principal el constitueixen: * els* noms* * els *adjectius qualificatius* (amb funció dAtr o CN)
  • 2. * i els* SP* equivalents a un adjectiu.*3. Característiques destructura:*Les descripcions tenen en general una estructura que saproxima a la delargumentació (encara que en alguns casos sapropen a laconversa-diàleg o al text instructiu): com a text no és altra cosa queuna sèrie de frases ben construïdes i organitzades, lligades enprogressió informativa, que persegueixen una determinada finalitat.Un text descriptiu té dues determinacions bàsiques: la *determinacióinformativa* i la *determinació seqüencial*. Consisteix bàsicament a laselecció duns temes, que són després estructurats. Per fer-ho calprendre unes decisions semàntiques (del contingut) i unes altres delingüístiques (de forma). Els tres tipus de decisions semàntiques ilingüístiques són les següents: -atribuir a lobjecte que sestà descrivint característiques de sers ja coneguts (a través de la comparació i la metàfora) -fixar-se en els aspectes (propietats o qualitats) que singularitzen (distingeixen) lobjecte -afegir altres característiques.* LA DESCRIPCIÓ EN EL MÓN LITERARI*Les formes literàries en que apareix la descripció són molt nombroses(descripcions de personatges, ambients, llocs, paisatges, objectes...).Els temes poden ser *reals *(concrets o abstractes) i *ficticis*.*TIPUS DE DESCRIPCIÓ*Establim dues classificacions: *segons la implicació de lautor* i*segons el tema*.*1. Segons la implicació de lautor* pot ser: * *descripció objectiva:* lobjecte és descrit sense manifestar la repercussió en el descriptor. Utilitza un llenguatge denotatiu. * *descripció subjectiva:* lobjecte es descriu amb els sentiments, emocions, etc. que desperten en el descriptor. Utilitza un llenguatge connotatiu.*2. Segons els temes* parlem de:-TOPOGRAFIA: descripció de lespai, del lloc-CRONOLOGIA: descripció del temps-PROSOPOGRAFIA: descripció dels trets físics, externs-ETOPEIA: descripció dels trets anímics, interns-RETRAT: manté un grau de fidelitat alt amb la realitat material quedescriu- D. PARAL·LELA: compara per remarcar les diferències o les semblances-QUADRE: descriu el context en que semmarca-CARÀCTER: descripció de les característiques anímiques.
  • 3. <#index> <#descripcio>*EL TEXT INSTRUCTIU*ELS MISSATGES DIRECTIUSEls textos directius són missatges instructius. La funció més destacabledaquests textos és la de dirigir, la de donar pautes per aconseguir unafinalitat (consells de tota mena, instruccions dús, receptes,horòscops, etc.).En general aquests textos contenen una* proposició* (com aconseguirquelcom, tot seguint els passos ordenats) i la *incitació* a fer-ho.Ara bé, lestructura daquests textos és difícil de precisar perquè sotaaquesta etiqueta tipològica de textos sapleguen *modalitatsdiscursives* força *heterogènies*. Podem veure, tanmateix, un seguit detrets comuns a totes les estructures:*LESTRUCTURA DELS TEXTOS INSTRUCTIUS* 1. Mentre que la temàtica i la forma expressiva pot ser ben diversa, el destinatari és un de molt concret, ja que la funció que predomina en aquests textos és la funció conativa (Això explicarà la presència dimperatius i frases exhortatives). 2. El lèxic es caracteritza per la seva *concreció *i* precisió*. 3. La sintaxi és plena de* frases simples.* 4. Lestructura del text està ordenada de forma jerarquitzada, seguint els diferents passos del procés. 5. Hi abunden les oracions imperatives i exhortatives. 6. Les* flexions verbals* es refereixen al *destinatari* (concret ?segona persona? o genèric ?infinitiu o tercera persona?). 7. Els *connectors* que indiquen *ordre* tenen un fort paper cohesionador (/primerament, tot seguit, finalment, després.../). Són nexes importants. 8. Destaca, entre els signes de puntuació, lús del *punt* (seguit o a part) i ?en segon lloc? del *punt i coma*. 9. Aquests textos adquireixen unes *presentacions* força *estereotipades*.*TIPUS DE TEXTOS INSTRUCTIUS*Podem establir diferents classificacions dels textos instructius. Si ensatenem als diferents àmbits on sapliquen: * àmbit professional: formularis, protocols, experiments químics, consells i normes... * àmbit tècnic: receptes, intruccions de muntatge, etc. * àmbit científic: vademècums.Si ens atenem a labast de difusió: * textos divulgatius: guies, manuals, regles de joc... * textos on predomina la funció metalingüística del llenguatge:
  • 4. llibres destil, manuals de llengua, etc.Hi cabrien, sens dubte, altres classificacions perquè, com ja hem dit,es tracta duna tipologia textual força genèrica.<#index> <#instruccio>*EL TEXT DIALOGAT*LA CONVERSA I EL DIÀLEGEls textos dialogats són (1) missatges orals o escrits, que (2) recullenles expressions lingüístiques utilitzades en les alternances de parla dedues o més persones. (3) Els textos dialogats més utilitzats són lesconverses, els diàlegs.El fet de conversar és característic de la naturalesa humana. Conversa idiàleg no signifiquen absolutament el mateix. Usem *conversa* perreferir-nos al discurs que es va construint i reservem *diàleg* perdesignar el tipus de text que sorgeix daquesta situació comunicativa?laconversa?.LES REGLES CONVERSACIONALSLa conversa no presenta a primera vista gaires restriccions (unsparticipants, un espai, i un temps). Però en totes les converses esrespecten unes regles derivades de lintercanvi de missatges.Tota conversa té un inici i un final. En el moment que es modifiquen elsparticipants o els marcs despai o de temps, direm que hem canviat deconversa.Les regles de la conversa són* regles de comportament social. Tot* i queno són regles universals (cada comunitat social en tindrà les seves), hiha aspectes que condicionen la relació entre els conversadors: ledat,lautoritat, la confiança, la timidesa, la por, els costums socials...Entre les regles conversacionals, nhi ha dues de fonamentals: 1. *El principi de cooperació* (si no aquest intercanvi satura). El principi de cooperació e desenvolupa al voltant de quatre màximes (provenen del sentit comú): * la quantitat dinformació que sintercanvien, * la veracitat de la informació donada * la pertinença de les informacions * la manera com sexposen 2. *El principi de cortesia* (en dependrà la relació entre els interlocutors i el context en què es trobin).ASPECTES LINGÜÍSTICS DEL TEXT CONVERSACIONALExisteix una gran diversitat de textos conversacionals. El tipus oral dediscurs que més sutilitza és la conversa. Les converses solen serdirectes i espontànies, encara que a grans trets podem identificar dues
  • 5. classes de converses: converses espontànies i converses planificades(crèdit 1, pg. 38). 1. Les converses més habituals es transmeten a través del canal oral. 2. Sempren més les oracions simples que les subordinades i les adverbials. 3. No hi sol haver oracions passives 4. Hi abunden les el·lipsis de sintagmes i dinformacions en general (frases inacabades), perquè el context permet comprendre el significat del discurs 5. Sutilitzen mots de significat poc concret, de tipus genèric 6. Hi sovintegen els elements interactius (funció fàtica): /"Saps?/" 7. Sutilitzen marcadors metadiscursius: /vull dir, és a dir.../ESTRUCTURA DEL TEXT DIALOGATÉs un tipus de composició textual, com ho és la narració, la descripció,largumentació, etc. Però els diàlegs *poden ser heterogenis i contenirfragments propis daltres tipus de discurs* (petits monòlegs, breusnarracions o descripcions...)Lestructura del diàleg està formada per un conjunt dintercanvis * intercanvis dobertura: salutacions, etc. * intercanvis dorientació temàtica: /"Ara parlem de..."/ * intercanvis de desenvolupament: /"Ha quedat prou clar?"/ * intercanvis dacabament: /"Deixem-ho aquí, doncs. Adéu siau."/El text cal completar-lo amb la lectura de les pàgines 38 i successivesdel llibre de 1r de Batxillerat.<#index> <#dialeg>EL TEXT ARGUMENTATIU1. LargumentacióLargumentació és lactivitat verbal que sorgeix a partir duna situaciócomunicativa de controvèrsia, desacord o polèmica. En aquestessituacions es necessita tenir arguments, raonaments vàlids i concloentsque ajudin a convèncer linterlocutor.En tota argumentació hi ha una proposició que es considera veritable, laconclusió, i unes proposicions prèvies que shan utilitzat perargumentar, les premises. La relació entre totes dues menes deproposicions sanomena relació dinferència.La comunicació quotidiana és plena de situacions argumentatives, en lafamília, en el món laboral, etc.2. Lestructura de largumentació 1. *plantejament*: és lexposició de la idea que es pretén defensar. 2. *desenvolupament*: és la presentació, amb ordre i claredat dels
  • 6. arguments necessaris per defensar la tesi. Shi diferencien: 1. les *premisses*: són fonaments de la tesi anterior o bé nous fonaments per a la tesi que sexposa. 2. la *cadena darguments*: són demostracions que saporten per fer canviar lopinió a linterlocutor. 3. *conclusió*: és la síntesi o reafirmació de la tesi argumentada.3. Els textos argumentatius3.1 Són tots aquells textos que tenen com a finalitat convèncer dalgunaproposició, tot adduint les raons que demostren una tesi o unaconclusió. Tant pot ser argumentatiu un informe tècnic, com un assaig,una controvèrsia espontània, un discurs polític, un anunci o la críticaeditorial.3.2 En una argumentació sempre se suposen dues fases: lestablimentduna proposició i la demostració de les hipòtesis en la conclusió. Nototes les demostracions, però, pretenen convèncer racionalment a travésde raonaments relacionats coherentment, sil·logismes (textos filosòfics,lògics, matemàtics?). També es pot persuadir lauditori per altresmitjans (la publicitat nés lexemple més evident).3.3 Largumentació mínima consta duna tesi i un argument, però nhi hade molt més complexes. Així, tenint en compte el nombre darguments,parlem de: * *Argumentació simple*: només utilitza un argument per defensar la tesi plantejada o / Presentació de la tesi: Fer exercici va bé. / o / Exposició de largument: Tu fas esport cada dia. / o / Conclusió: Et trobes bé./ * *Argumentació múltiple*: utilitza més dun argument. Hi ha dues maneres de plantejar-la: o Argumentació múltiple *coordinada*: fa servir indistintament uns quants arguments que, sumats, justifiquen la tesi. o Argumentació múltiple *subordinada*: fa servir uns quants arguments relacionats entre ells * *Contrargumentació*: es pretén rebatre lopinió contrària.3.4 Hi ha diversos tipus darguments: * Argument *causa-conseqüència*: estableix una relació lògica entre els fets. * Argument *dautoritat*: cita una autoritat acceptada per linterlocutor. * Argument del *benefici*: justifica la tesi pel guany que senderiva. * Argument construït a partir de l*exemple*: generalització a partir dun fet concret. * Argument construït a partir de *la comparació i la metàfora* * Argument /*ad hominem*/, adreçat als principis, opinions i interessos de linterlocutor, més que no pas a raons lògiques.4. Caracterització dels textos argumentatius
  • 7. Per convèncer duna proposició, són importants els arguments,evidentment. però també ho són els recursos que faran lexposició mésclara i efectiva. Podem classificar aquests recursos en dos tipus: elsrecursos lèxics i gramaticals i els recursos dorganització i ordenaciódiscursiva.*4.1 Recursos lèxics i gramaticals.*Les marques textuals argumentatives sutilitzen per relacionar lesoracions que constitueixen les premisses, els arguments i la conclusió.Per analitzar-les, cal fixar-se en la seva funció dins del text. Nosignifica el mateix "Només queda mitja ampolla", que "Encara queda mitjaampolla", tot i que la realitat a què fan referència sigui una de sola.Les locucions adverbials solen marcar lorde en lexposició(primerament, en segon lloc...).Els nexes i connectors argumentatius són partícules que indiquen relacióentre les diferents parts de largumentació. En general, expressenrelacions doposició, de causa, de conseqüència, etc. (no obstant això,en canvi, en conseqüència, per tant...).Respecte dels tipus doració i estructures sintàctiques, variaran segonspertanyin a la tesi, al desenvolupament o a la conclusió. * en la tesi, oracions completes enunciatives; * en el desenvolupament, oracions simples en les premises i subordinades, en els arguments; * la conclusió és breu i enunciativa.*4.2 Recursos dorganització informativa*La progressió temàtica segueix un model similar al text expositiu(enllaç), però amb alguna particularitat: lordre de la presentació delsenunciats presenta dues alternatives. * la *progressió directa* posa en primer lloc els enunciats de la tesi, les premisses i els arguments i deixa per al final laconclusió. * en la *progressió inversa*, en canvi, la conclusió en forma dhipòtesi, sescriu a linici i després sexposen els altres enunciats textuals.La tria dun altre tipus de progressió dependrà de la finalitat buscada:per exemple, els anuncis publicitaris sordenen habitualment enprogressió directa, mentre que en els debats sacostuma a argumentar enprogressió inversa.<#index> <#argumentatiu>EL TEXT EXPOSITIU1. Lexposició
  • 8. Una exposició é lexplicació dun tema o dunes idees clares que espresenta duna manera clara i que sorganitza seguint un ordre lògic. Lapresència daquest tipus de missatge en el nostre entorn és present entots els actes comunicatius en què es transmet informació.Sovint exposar i explicar són termes utilitzats indistintament perreferir-se als textos que tenen una finalitat informativa o didàctica.En general, identificar un text tot atribuint-li una tipologia concretano és gaire senzill perquè habitualment es barregen diversos tipus detext. En una exposició pot haver narracions, descripcions, etc. Noméssabrem ben bé la tipologia dun text si atenem a la finalitat amb què haestat elaborat: si el propòsit no és descriure, si no fer entendre allòque es descriu, parlarem de text expositiu.2. Lestructura dels textos explicatiusEn la comprensió dun text expositiu intervenen lorganització de lainformació i la forma dexposar-la, i, lògicament, els coneixementsprevis sobre el tema exposat per part del destinatari.Lestructura habitual dun text expositiu (explicatiu o informatiu)comprèn tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió. * * introducció*: es presenta el tema, la seva importància, els objectius, fonts documentals, etc. La introducció sol constituir el primer paràgraf del text. * * desenvolupament*: es va exposant la informació del tema de manera clara i ordenada. És la part central del text. Lestructura ordenada i les relacions lògiques dels continguts són fonamentals en aquests tipus descrits. Hi pot haver exemples, comparacions, anècdotes... * *conclusió*: resum de les idees principals que shan exposat o la opinió personal. Hi apareixen fórmules típiques de cloendaAltres recursos estructurals que poden tenir els textos expositius són:el* títol* (referència breu sobre el tema), citacions de *fonts dedocumentació*, altres *suports informatius* (il·lustracions, esquemes,gràfics, etc.).3. Tipus de text expositiuLes formes dexposició són omnipresents en els àmbits de la ciència, latècnica i lensenyament.Es poden establir sis tipus diferents de missatges expositius: * text cientificotècnic especialitzat, propi dels especialistes duna matèria; * text de semidivulgació, adreçat a un públic universitari o amb uns certs coneixements del tema;
  • 9. * text de divulgació, dirigit a un ampli sector de la societat; * text científic pedagògic, propi de leducació, llibres de text,etc.; * text dinvestigació, del tipus tesi doctoral o similar; * text científic oficial, informes dequips investigadors.Encara que habitualment són textos escrits, també poden presentar lamodalitat oral.4. Caracterització dels textos expositius4.1 La llengua del text explicatiu ha de tendir cap a la màximaclaredat. Per això, la sintaxi ha de ser senzilla i el lèxic clar iprecís (en la modalitat divulgativa, tanmateix, no sabusarà de laterminologia que serà emprada en la modalitat especialitzada).4.2 Tot i que no es poden establir un trets determinants, sí hi ha unescertes regularitats: * lobjectivitat en lexplicació: oracions en tercera persona; * hi abunden oracions subordinades de relatiu i aposicions, ja que permeten afegir informació secundària; * el temps verbal característic és el present dindicatiu, per la seva atemporalitat; * la selecció de substantius i verbs té en compte els criteris de claredat i precisió, per evitar ambigüitats; * hi ha nombroses nominalitzacions, tant daccions com de processos o estats, ja que permeten la síntesi i labstracció de lainformació. * els adjectius són neutres, aporten matisos específics i precisos * la cohesió lèxica queda garantida per la repetició de paraules, la utilització´dhiperònims i hipònims i mots de la mateixa família. * els connectors tenen un paper important, sobretot els que estableixen relacions lògiques i els que concreten o matisen.4.3 Unitats bàsiques de construcció textual * la comparació, * la resposta a un problema, * la causalitat (relació entre un antecedent i un conseqüent), * la descripció, * la seqüència (o enumeració).4.4 Pel que fa a la progressió temàtica, el models més utilitzats són eltema derivat (es parteix dun tema que es va dividint en subtemes) i laprogressió lineal (el comentari dun tema porta a un nou tema i aixísuccessivament).4.5 Externament els textos expositius sorganitzen en paràgrafs, enfunció de la progressió temàtica.<#index> <#expositiu>