L’avorriment ja té cura, aquí sempre hi ha lectura!Això era una noia mooolt maca que es deia Cecilia. Un bon dia, va rebre...
Va mirar a banda i banda. Aparentment no veia res, fins que es va adonar que hihavia un camí marcat per engrunes de pa. Va...
Mentre es preguntava tot allò, la Teresa va dir – Doncs afegeix llet, Mireia! Cal quela xocolata estigui al punt per poder...
D’una revolada, van obrir la gàbia, però, Sant Felipe era molt més ràpid que elles.Les va colpejar amb el seu gran punt de...
Autors i autores:Les Talpetes.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Conte per a la Cecilia Silva-Díaz

196

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
196
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Conte per a la Cecilia Silva-Díaz"

  1. 1. L’avorriment ja té cura, aquí sempre hi ha lectura!Això era una noia mooolt maca que es deia Cecilia. Un bon dia, va rebre un correuelectrònic de Les Talpetes que anunciava un concurs literari. Buscaven saber quiera la persona més literària. Com que la Cecilia era moooolt sàvia, va volerparticipar. No cal mencionar que les seves companyes, les Gretels, no vanparticipar, ja que les conseqüències que això va tenir, les coneixereu més endavant.Al dia següent, la Cecilia va començar a rumiar sobre quins personatges estavenamagats rere aquelles espectaculars descripcions. No van passar ni dos segons,que ja va enviar un email a la Lara, la tutora de Les Talpetes, mencionant que eramolt difícil. Pobre Cecilia, pensaven Les Talpetes. Tot d’una, quan va començar aescriure el comentari al bloc, va sentir uns sorolls estranys que no sabia d’onvenien. Va parar l’orella i va descobrir que provenien de l’ordinador. Llavors, el vaobservar de fit a fit i va ser quan se la va empassar de cop.Quan va obrir els ulls, va veure un bosc immens ple de llibres i arbres alts. Estavaencara desorientada quan, de sobte, va veure una persona d’aspecte extravagantque llegia un llibre. Aquella dona semblava despistada. Quan la Cecilia li vapreguntar el nom i ella va respondre que es deia Oblit, ho va entendre tot. No vatenir temps per preguntar-li on era i què hi feia allà, que l’Oblit ja havia marxat boscendins.
  2. 2. Va mirar a banda i banda. Aparentment no veia res, fins que es va adonar que hihavia un camí marcat per engrunes de pa. Va afinar tots els seus sentits i va notaruna flaira de xocolata desfeta. Com que la Cecilia era molt golafre, va decidir seguirel camí. Mentre avançava, va veure que aquell camí també el seguia un noianomenat Charlie, que duia un bitllet d’or a la ma. Aquest, li va preguntar - Perdonisenyora, vostè ha vist la fàbrica de xocolata d’en Willy Wonka? És que per aquíoloro a xocolata i m’agrada taaaant... La Cecília li va respondre – Em sap greu, peròmai abans no he estat aquí i, per tant, no he vist cap fàbrica de xocolata. En Charlie,trist i decebut, va marxar tot olorant xocolata.Per fi, al final del camí d’engrunes, va trobar una casa d’aspecte singular. Quananava a picar a la porta, d’una muntanyeta de terra, va sortir d’una revolada unatalpeta. Només veure-la, la talpeta, molt enfadada, li va preguntar – Has estat tu quim’ha fet això al cap? – Jo? Jo no! – va respondre la Cecilia, però la talpeta ja nol’escoltava perquè havia marxat tot rondinant. Quan es disposava a trucar persegona vegada, va escoltar una veu que deia – Teresa! La xocolata està massaespessa per coure-hi aquests pobres infeliços! – va dir una veu molt aguda quesemblava la de la Mireia. La Cecilia es va quedar tan espantada que va anar a mirarper la finestra. El que va veure, que la va deixar astorada, van ser totes les sevescompanyes, les Gretels, amb aspecte de bruixa! Es va preguntar si tenien algunamaledicció que les hagués transformat en bruixes.
  3. 3. Mentre es preguntava tot allò, la Teresa va dir – Doncs afegeix llet, Mireia! Cal quela xocolata estigui al punt per poder exterminar a tots aquests personatges i queningú sigui tan literari com nosaltres! En aquell moment, totes les altres Gretels allàreunides; la Neus, la Martina, l’Ana María, la Cristina C., l’Isabel, la Brenda, laCristina A. i la Mireia, animades per la seva gran cap, la Teresa, van exclamar a lavegada: HA HA HA !!!!!!!Quan la Cecilia estava a punt de sortir corrents, una ma verda i llefiscosa quepertanyia, com no podia ser d’una altra manera, a l’Shrek, la va agafar per lesorelles i la va entrar dins la casa en un tres i no res. Un cop va ser dins, va veure aqui es referia la Mireia amb allò de “pobres infeliços”. Dins d’una gàbia hi haviamolta gent: La Mosca, l’Olivia, l’Elvis Rivoldi, el Rober, l’Erika, l’Eduardo, elPaddington, el Guji-Guji, la Misha, la senyora d’en Finn Herman i l’Elemer, que eraqui esclafava a tots els altres.La Teresa, quan la va veure, va ordenar a l’Shrek que la tanqués dins la gàbia.Estava molt espantada quan, de sobte, es va sentir el galop d’un cavall. Les bruixeses van alarmar. L’Ana María va exclamar – Jo conec aquest soroll; és en SantFelipe! La Brenda va dir – Gretels! No us quedeu aquí parades. Agafeu a totaaquesta colla de desvalguts i poseu-los a la cassola!
  4. 4. D’una revolada, van obrir la gàbia, però, Sant Felipe era molt més ràpid que elles.Les va colpejar amb el seu gran punt de llibre i totes, excepte la Teresa, van caurede quatre potes dins de la cassola. No va ser casualitat que fos l’única Gretel queno caigués a la cassola, ja que l’Shrek estava bojament enamorat d’ella i la protegia.Aquesta protecció no va durar gaire perquè la Teresa li va dir – Protegeix-me,gamarús! Que sinó acabaré a la cassola com les altres! Sacrifica’t per mi! Quanl’Shrek va escoltar aquells mots de menyspreu i es va ofendre. No va poder contenirla seva ràbia i d’una flamarada la va llançar directament a la cassola.Sant Felipe, va agafar a la Cecilia, la va muntar al cavall i van marxar galopant. Elsaltres empresonats, van ser lliures i es van endinsar en aquell bosc tan estrany.Després d’uns minuts galopant, van arribar al punt on la Cecilia havia trobat a l’Oblit.Tot seguit, Sant Felipe, va recitar una frase que deia “L’avorriment ja té cura, aquísempre hi ha lectura!” De sobte, la Cecilia es va trobar al seu escriptori asseguda,com si no hagués passat res.De cop i volta, tot li va semblar més clar i va escriure les respostes del concurs deLes Talpetes. Al cap d’uns dies, va rebre un email dient que era la guanyadora delconcurs! Va obtenir el seu premi i va prometre que aniria a passar un dia a la classede Les Talpetes (evidentment, sense les altres Gretels).
  5. 5. Autors i autores:Les Talpetes.

×