Buenoo

Respon a les següents qüestions
1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?
Engloba els segles S.XVI, XVII i XVIII de l’Edat mitjana. En aquests segles hi havia una crisis política i econòmica que va repercutir en la literatura.
La decadència és el nom que li donen a aquesta etapa de la història, ja que va ser un període de afebliment polític i econòmic.
2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana
Aquest afebliment estava caracteritzat per la progressiva castellanització de l’aristocràcia i la literatura culta. La decadència política i cultural dels territoris de parla catalana es van desequilibrar la consciència de unitat lingüística. Els fets que van causar aquest afebliment van ser:
La castellanització de l’aristocràcia catalana.
La desconfiança envers la pròpia llegua per tal dels escriptors catalans, que la consideraven antiquada i metabolitzant.
L’acceleració de la fragmentació dialectal, la qual estava afavorida per la manca d’elements ocasionadors i de models literaris vàlids.
La persecució política de la llengua desprès dels decrets de Nova Planta.
La pèrdua de consciència lingüística van marcar l’inici del procés de substitució lingüística, en que el català retrocedia davant del castellà.
3. Sobre el s.XVI:
3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.
Va sorgir el RENAIXEMENT, que va significar la culminació de l’humanisme. Es caracteritza pel triomf de l’individualisme, les ganes de viure i l’afany per conèixer l’ésser humà i tot allò que l’envolta. Dels interessos culturals renaixentistes destaquen l’estudi i codificació de les llengües vulgars, a la vegada també s’interessaven per les llengües clàssiques i la curiositat per la història pròpia.
El gènere cultural més utilitzat durant el renaixement va ser la poesia culta. La seva temàtica es centrava en:
Fet amorós, el qual inclou la idealització de la dona i la insatisfacció amorosa del poeta.
Natura, com a marc mític i simbòlic, que es trobava darrere de totes les composicions poètiques.
Mites clàssics grecolatins.
En la poesia culta es va crear la renovació formal que incloïa la introducció dels decasíl·labs sense cesura i el sonet.
El sonet és la composició estròfica més utilitza durant el renaixement. Els primers poetes que van utilitzar aquesta nova composició estròfica van ser: Pere Torroella i Pere Serafí.
Hi havia poetes cultes, com Joan Timoneda, que utilitzaven formes de la literatura popular. Continuen tenint com a tema central, l’amor.
4. Sobre el s. XVII:
4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta.
Va sorgir el BARROC, que representa el trencament amb el renaixement, ja que es centra en el pessimisme i mostra els aspectes és negatius dels éssers humans.
A Catalunya, aquest moviment va coincidir amb la guerra dels Segadors, amb els desequilibris econòmics i socials, que van provocar l’augment del bandolerisme.
La poesia culta barroca tenia una temàtica d’actitud de desengany i frustració, producte d’una època de profunda crisi social.
Els temes que s’utilitzaven eren:
El pas del temps i la mort.
La dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascènica.
La caricatura trigoburlesca de l’existència.
El pessimisme polític.
Els recursos emprats eren:
L’artifiositat.
El contrast entre conceptes.
La deformació de la realitat.
L’abundor de cultismes i castellanismes.
L’ús sovint de figures retòriques.
Un dels màxims representants de la poesia culta barroca va ser Francesc Fontanella.
La poesia d’aquest autor mostrava la influència francesa i castellana, sobretot en l’estil i el lèxic utilitzat, com per exemple hi havia molt mots coincidents amb el castellà.
La seva temàtica gira al voltant de:
Romanços de to pastoril, on es mostra amor i desamor entre el pastor “Gilet” i la pastora “Gileta”.
Ús del sonet.
Es caracteritzava per tenir dos vessants, que mostraven el contrast. Aquests vessants són:
Vessant culte, on es mostra la bellesa d’una dama molt elegant.
Vessant satíric i burlesc, on es mostra la burla d’una majordoma.
5. Sobre el s. XVIII:
5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il·lustració:
El moviment que es dóna a partir del segle XVIII és el neoclassicisme, que va ser un moviment estètic inspirat en l’Antiguitat grecoromana i relacionat amb la Il·lustració, és a dir, que recupera els models clàssics. Va ser important sobretot els territoris de Rosselló i Menorca a causa de la situació política que hi havia: el Rosselló pertanyia a l’Estat francès i Menorca, es trobava sota el domini britànic.
La Il·lustració és el moviment cultural i filosòfic que es va desenvolupar durant el segle XVIII. Era basat en el racionalisme francès i en l’empirisme d’origen anglès, el pensament il·lustrat confiava en la raó. Va generar un gran optimisme i la creença que es podia millorar la vida de l’individu i de la col·lectivitat. Una de les conseqüències va ser l’enciclopedisme: l’afany de recollir i divulgar tots els coneixements.
5.2. Defineix el gènere de l’assaig:
L’assaig és una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals. Hi ha voluntat de creació literària i pretén d’aprofundir en el coneixement de l’home, alhora que hi apareix una certa pretensió moralitzadora.
5.3. Defineix el gènere del dietari:
El dietari es pot definir com el llibre en què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables. Un dietari molt important i conegut és el de “ El baró de Maldà “.
6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies):
Les característiques de la poesia popular són: en quan a la temàtica, presenta temes relacionats amb l’amor, les feines del camp i de la casa, temes infantils, religiosos i històrics; i, en quan als recursos usa versos curts i rima assonant, un lèxic i una sintaxi força senzills, abundor d’arcaismes i dialectalismes, lligada a la música i al cant i de transmissió oral.
- Goig: Són cançons religioses impreses en un full solt que lloen la Mare de Déu o els sants. Eren cantats en processons.
- Nadales: Són composicions poètiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i el costums nadalencs. Es caracteritzen pel to festiu i alegre. Es difonen mitjançant la cançó.
- Corrandes: Sota aquest gènere corresponen un gran nombre de cançons curtes de temàtica molt diversa amb l’estructura de quatre versos heptasíl·labs amb rima assonant en els versos parells.
- Cançons de bandolers i lladres del camí ral: Es van originar un bon nombre de cançons de bandolers a causa del bandolerisme que va assolar la Catalunya rural durant els segles XVI i XVII. En quan a l’estructura presenten diverses formes, tot i que el romanç (tirallonga de versos heptasíl·labs amb rima assonant en els versos parells) tot i que és el més habitual.

http://etpcantologiapoetica.wordpress.com	123
http://lamamaad.blogspot.com	6
http://www.lamamaad.blogspot.com	1
http://www.slideshare.net	1

Buenoo

by lamamaad on Dec 11, 2009

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

4 Embeds 131

Statistics

Buenoo — Document Transcript