3. Biografia
(Ciutat de Mallorca 1913-1938)
• Origen humil
• Alumne de Gabriel Alomar a l’institut
• Carrera de filosofia i lletres a Barcelona (becat)
• Va viure a la residència d’estudiants de Catalunya
• Gran amic de Carles Riba (professor a la Universitat) i de
Salvador Espriu (company seu de curs)
• 1935: es trasllada a viure a Madrid per fer-hi el doctorat (la
guerra el sorprèn en aquesta ciutat)
• Torna a Barcelona: col·laborador en diverses tasques culturals
a la rereguarda (Guerra Civil) fins al moment d’incorporar-se a
files.
• Cau malalt de tuberculosi
• Mort al Brull (Osona)
4. Obra poètica
• Nou poemes (1933)
• Quadern de sonets (1934)
• Imitació del foc (1938). Pòstum
5. Tipus de poesia que conrea
• Inaugura la poesia insular contemporània
• És el primer poeta mallorquí que no escriu directament
sota la influència de l’Escola Mallorquina
• Influencia en els poetes de la immediata postguerra
(Espriu, Palau i Fabre)
• Precisió del llenguatge
• Poesia molt interioritzada i hermètica, plena d’imatges i
de metàfores noves
• Poeta postsimbolista (les paraules van més enllà del
significat del diccionari, tenen un valor simbòlic)
6. Influències
• Postsimbolisme : Paul Valéry a França, Carles Riba, Josep
Carner a Catalunya
• Barroc : Góngora, Quevedo, El Rector de Vallfogona
• Generació del 27: Jorge Guillén (poesia
pura), neopopularistes (Federico Garcia Lorca i Rafael
Alberti)
• Món oníric del surrealisme (avantguarda)
• Realisme
• Gabriel Alomar (el seu mestre)
• Escola Mallorquina (tradició insular)
7. Descripció
• Gafim, company d’habitació (un altre mallorquí), va dir
de Rosselló:
N’hi havia que l’odiaven, perquè no anava a
missa, perquè portava ulleres, perquè guanyava
matrícules d’honor i perquè tenia granissona a la cara;
precisament totes aquelles coses que en ell m’encisaven.
9. Espriu-Bartomeu
• Molt amics al principi
• Cert distanciament entorn de 1937: motius polítics:
conservador Espriu; comunista i revolucionari Bartomeu
• Espriu no ho va aclarir mai
• Espriu va decidir escriure poesia (després de la Guerra
Civil) arran de la mort del seu amic
• Espriu va sublimar aquesta amistat després de la seva
mort (Espriu l’incorpora dins de la seva obra)
10. Petita cançó de la teva mort
Salvador Espriu
La teva mare broda
en el carrer de l'Om.
La teva mare broda,
broda claror.
La teva mare canta
una cançó,
la vella història trista
d'un gran amor.
La pluja li contava
la teva mort,
la pluja li contava
com has mort sol.
Albes de fred agrisen
tot el record.
La teva mare plora
en el carrer de l'Om.
(1966)
11. Memòria de Salvador Espriu
(dedicat al seu amic Bartomeu)
Escolto sempre
el teu etern silenci
a la muntanya.
Altres temps, altres hores
fan el record difícil.
15. Poema En la meva mort
Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M’exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d’aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desespert del vespre! L’alba
s’acosta ja amb l’espasa,
i l’ardor temerari que m’encén
allunya les estrelles.
Madrid, març de 1936
