L’educació
especial aplicada
     al cau




                          Laia Cardús Parera.
                         Trebal...
Volem ajudar especialment als més dèbils
         a que no sentin la seva debilitat,
             i a obtenir esperança i ...
I-SUMARI


Resum                      4


Justificació del treball   5


Pla de treball             7


Conclusions
23


B...
II-RESUM

El present treball que teniu a continuació pretén esdevenir una eina per
a caps i quel·les i per al moviment en ...
III-JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL

3.1 Anàlisi de les necessitats

La tria del tema sobre l’educació especial aplicada al cau r...
resta, esdevindrà un aprenentatge i un creixement molt important per a
la unitat. En canvi, si aquests caps no creuen en e...
IV-PLA DE TREBALL


5.1 Planificació


La planificació del treball s’ha fet partint de les diferents necessitats i
mancanc...
actuar de forma independent però tenint en compte al grup; un
aprenentatge motivant, que parteix de les inquietuds de l’in...
treballar els càrrecs; l’aprenentatge a través de l’experimentació;
treballar les festivitats com a element de la cultura ...
Finalment, cal parlar d’Artur Martorell que estimula la reflexió; dóna
molta importància al nen i al treball en grup; pote...
l’escrit de Baden Powell Ajuda per ser el millor scout de l’any 1919 on ell
mateix diu que a través de l’escoltisme, gran ...
a una major quantitat de joves, particularment a aquells que més ho
necessitin: aquells que tinguin una discapacitat o inv...
i il·lustracions ha d'infondre un sentit de la interdependència i de la
solidaritat, i no de la dependència i la llàstima....
5.3 Agents implicats i aspectes a tenir en compte alhora de tenir un nen
amb necessitats educatives especials dins el cau
...
és la persona i la seva malaltia, sinó que també cal tenir en compte
totes les capacitats que té i com potenciar-les a tra...
seus deures i si cal renyar-lo, se’l renya i se’l felicita, motiva, etc. com a
un més.


5.4 Aplicabilitat: Possibles apli...
l’atengui en el cas que ho necessiti, el vigili si tendeix a escapar-se, a
agafar materials que puguin fer mal, etcètera)....
El treball és fàcilment aplicable a qualsevol agrupament, demarcació i al
moviment en general ja que parla de l’educació e...
1, 2, 3 Picaparet

Adaptació motriu: Canviar el pas, fer pas de formiga, a peu coix, etc. Si
ell/a para, no sortirà darrer...
Joc de cartes (braille)




Material per treballar l’educació especial amb la unitat



A continuació es presenten una sèr...
o nois reflexionin sobre que cadascú veu les coses de manera distinta a
la resta i que, per tant, som diferents i tenim ca...
com aconsegueixen el menjar, com eviten no trencar res, la forma de
moure’s per l’espai i el fet d’intentar no xocar, etcè...
tenir-los en compte alhora de planificar i explicar els apartats. Es creu
que realment pot esdevenir una eina òptima i fru...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Treball aprofundiment

0 views
3,111 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
0
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
54
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Treball aprofundiment

  1. 1. L’educació especial aplicada al cau Laia Cardús Parera. Treball de Formiga II. Data d’entrega: 20 d’abril de 2010. Agrupament Escolta i Guia Sant Sadurní
  2. 2. Volem ajudar especialment als més dèbils a que no sentin la seva debilitat, i a obtenir esperança i força. Baden Powell
  3. 3. I-SUMARI Resum 4 Justificació del treball 5 Pla de treball 7 Conclusions 23 Bibliografia i netgrafia 24
  4. 4. II-RESUM El present treball que teniu a continuació pretén esdevenir una eina per a caps i quel·les i per al moviment en general alhora de treballar el tema de l’educació especial. Per fer-ho possible s’ha estructurat el treball en diferents apartats: primerament, des d’un punt de vista més teòric on s’inclou, en un primer moment, les figures i moviments pedagògiques dels quals s’ha influenciat el cau i que són vigents i palpables a l’actualitat, remarcant que tots aquests varen estar a favor de la inclusió de tothom (encara que molts d’ells varen viure en un context social que era impensable) i això reforça més la teoria que defensa d’incloure a nens amb necessitats educatives especials a la unitat; després s’emmarca el de què estem parlant quan parlem d’educació especial i sobre el paper i la rellevància que ha tingut aquesta dins de la història de l’escoltisme en general. Aquest apartat té la voluntat de situar al lector dins d’aquest món, amb quins ulls s’ha de mirar, quins prejudicis cal tenir en compte i sobre la importància que pot tenir el cau amb un nen amb qualsevol tipus de discapacitat, minusvalia o disminució. Un segon apartat correspon a un plantejament més pràctic, més aplicable a nivell real: factors i passos d’importància que cal seguir quan ens ve un nen el cau amb necessitats específiques, jocs adaptats i maneres d’abordar el tema a la resta de la unitat i a l’agrupament en general. Aquest s’ha inclòs per fer aplicable tot el marc teòric dins el cau, per mostrar que realment amb voluntat i ganes podem incloure dins les nostres unitats a qualsevol persona, sigui qui sigui i tingui el que tingui, com a membre de la nostra societat que és. El treball es finalitza amb un seguit de conclusions i amb la citació de la bibliografia i netgrafia emprada per realitzar-lo.
  5. 5. III-JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL 3.1 Anàlisi de les necessitats La tria del tema sobre l’educació especial aplicada al cau rau en que des de la trajectòria que duc al cau a nivell d’anys com a nena, cap i a les formacions, he pogut observar l’interès i les ganes que es tenen i es posen per pal·liar el fet de que el cau sigui tan elitista en el sentit en que sempre vénen els mateixos nens, normalment de famílies amb un nivell socioeconòmic mitjà-alt (aquesta és una dada d’opinió general, caldria doncs, veure cada cau per extreure’n un resultat més fiable), i no hi participen, o amb un percentatge molt baix, infants amb una situació més desafavorida o diferent que aquests, sobretot pel que es refereix a nens immigrants, de barris més marginals, etcètera. Però em va sobtar molt el fet de que no és contemplés incloure persones amb necessitats educatives especials. El lema del cau ha estat sempre Eduquem per la transformació social¸ eduquem doncs, pel canvi d’aquesta societat, cap a millor, una societat plural que inclou a persones sense discriminar d’on, què, qui i com són, per tant, els infants amb qualsevol tipus de discapacitat tenen exactament els mateixos drets d’anar i participar de l’agrupament. A més, el fet de que un nen vegi que hi ha persones molt diferents a ell i que necessiten un suport o una forma de fer determinada, encara ens enfoca més cap a aquesta transformació social que pretenem. Però a voltes el problema no recau en els nens, on sovint hi centrem tota l’atenció, sinó també amb els caps, perquè encara que no sigui aquesta la intenció, el món de l’educació especial està carregada de prejudicis (por a no fer-ho bé, veure a l’infant com un pobre nen, mostrar-hi rebuig, etc.) i aquest aspecte cal tenir-lo molt en compte, perquè si els caps i quel·les creuen en que a través dels suports i ajustaments necessaris, l’infant podrà participar en les activitats com la
  6. 6. resta, esdevindrà un aprenentatge i un creixement molt important per a la unitat. En canvi, si aquests caps no creuen en el nen, el vincle entre aquell infant i la resta o els caps, serà molt dèbil i pot desencadenar amb una situació negativa a molts nivells. Per tant, aquest treball pretén contribuir amb el moviment a nivell de fer prendre consciència a caps, nens i a minyons en general de la importància de que els nens amb necessitats educatives especials tinguin una presència al cau com a factor d’aprenentatge i creixement col·lectiu, per avançar cap a aquest canvi en la societat. 3.2 Objectius i continguts a desenvolupar Els objectius que pretén assolir el present treball són els següents: • Apropar el cau al món de l’educació especial. • Proporcionar eines als caps per tractar i propiciar el desenvolupament del nen amb necessitats específiques que tenen a la unitat. • Oferir estratègies i recursos als caps per treballar amb la unitat sobre l’educació especial. • Convidar a la reflexió personal de cada cap sobre les necessitats d’incloure nens amb necessitats específiques dins els agrupaments i quina visió pròpia en tenen d’aquest fet. 3.3 Descripció de les fonts i metodologies de recollida de la informació La informació recollida per realitzar el present treball surt de la revisió bibliogràfica sobre molts documents que aborden el tema de l’educació especial, pedagogia en general, i documents sobre la vinculació de l’escoltisme i el guiatge i el món de l’educació especial; també bona part de la informació d’aquest treball s’extreu de l’experiència pròpia tan a dins del cau com dins l’educació especial.
  7. 7. IV-PLA DE TREBALL 5.1 Planificació La planificació del treball s’ha fet partint de les diferents necessitats i mancances que s’han observat a través la visió concreta de l’Agrupament d’on sóc, dels diferents tallers de la FoCa i les FORMIGA I i FORMIGA II i també, arran de compartir diferents opinions, situacions i fets dels diferents caus que estaven presents en cada formació que he fet; així doncs, després de veure quin era l’estat més o menys general sobre la vinculació de l’educació especial i el cau, vaig establir la planificació present del treball; també, aquesta s’ha fet arran dels objectius marcats del treball que sorgeixen d’aquestes necessitats i aspectes a millorar. 5.2 Desenvolupament MARC TEÒRIC Antecedents L’estructura de la forma de treballar dels agrupaments de cara als nens i nenes, rep multitud d’influències dels grans pedagogs que han marcat la història de l’educació tot i que aquests sempre han situat el seu punt de mira a l’escola i no tant a l’educació en lleure. Cal destacar influències de pedagogs com Freinet que apostava pel treball a la natura, sortir de l’aula per anar al camp i una pedagogia basada en l’alumne. Un altre pedagog destacable fou Kilpatrick que donava importància a que els alumnes prenguessin les seves pròpies decisions, aprenent a
  8. 8. actuar de forma independent però tenint en compte al grup; un aprenentatge motivant, que parteix de les inquietuds de l’infant; fomenta l’autoconfiança i la reflexió de cada nen; els mateixos aprenents configuren les seves situacions d’aprenentatge i l’aprenentatge es realitza de forma integral. Kilpatrick remarca molt la importància del projecte educatiu a través del qual els infants poden construir el seu propi aprenentatge i aquest projecte passa per les fases d’intenció, preparació, execució i revisió del projecte. Charleton Washburne amb el mètode Winnetka defensa que el problema rau en plantejar l’activitat d’una manera determinada per a tot el grup, sense tenir en compte la diversitat d’aptitud i el nivell mental de cada individu. D’aquests pedagogs de caire internacional, l’últim que cal destacar és Maria Montessori que aposta per un aprenentatge a través de l’experimentació, partint de l natura com a font de coneixement; la participació dels pares dins el procés educatiu; l’èmfasi en desenvolupar l’aprenentatge del nen de forma global; que cada nena aprengui a la seva velocitat; el nen com a centre de la tasca educativa i aconseguir la participació activa amb treball i constància. A Catalunya l’escola nova presenta una trentena de factors on cada escola agafa els seus i pel que fa al cau, aquest també s’emmarca dins la renovació pedagògica tenint en compte aspectes rellevants com la coeducació, la importància de les excursions i els campaments, basat en els interessos dels nens i en l’activitat personal d’aquests, l’establiment de càrrecs, l’objectiu de formar futurs ciutadans compromesos, educar per la raó pràctica i preparar per la vida. Així trobem pedagogs destacats en aquest àmbit que s’emmarquen molt dins la línia del moviment com Pere Vergés amb la importància del projecte educatiu; el fet de no instruir, sinó educar; importància de la col·lectivitat i l’interès comú; entendre el joc com a eina d’aprenentatge;
  9. 9. treballar els càrrecs; l’aprenentatge a través de l’experimentació; treballar les festivitats com a element de la cultura catalana; educar la responsabilitat en la llibertat i se centra en la cultura de l’esforç. Tot això amb l’objectiu de formar ciutadans compromesos i actius amb el seu entorn. També trobem a Ferrer i Guàrdia que no distingeix entre classes, sexes ni nacionalitats; fer jocs a l’aire lliure; no té un estil directivista però mai cap nen s’està sense fer res. Un altre dels autors és Baldiri i Reixach que també esdevé un precedent pel moviment considerant que no hi ha educació sense la col·laboració dels pares, marca doncs una importància dels pares per avançar en el desenvolupament dels infants; la coeducació; que els càstigs tinguin un contingut social; supera la pedagogia racionalista, ja que deixa ben clar que s’ha d’educar també en la moral; entendre el joc com a mitjà d’aprenentatge i preparar al noi per la vida. Trobem també el pedagog Alexandre Galí que es marca els objectius de crear homes lliures, que siguin capaços d’actuar de la manera ètica i responsable, capaços de viure en societat, remarca també la importància de potenciar la cultura catalana i no comparava mai els nens entre ells, sinó entre ells mateixos, mostrant el propi procés perquè el nen se n’adoni. Cal destacar també a Rosa Sensat, destacant el respecte a la personalitat dels infants com a eixos sobre els quals ha de girar la seva educació; la importància de passar temps a la natura; considerar l’infant com el centre del sistema educatiu; formar l’infant com a ésser moral, formant-li el caràcter, desenvolupant els sentiments socials i patriòtics i finalment, mostrar una disciplina familiar on l’escola (en aquest cas el cau) sigui una imatge veritable de la vida quotidiana, treballar el quotidià.
  10. 10. Finalment, cal parlar d’Artur Martorell que estimula la reflexió; dóna molta importància al nen i al treball en grup; potencia la creativitat i l’expressió del nen; desenvolupa l’esperit d’iniciativa del nen i dóna molta importància a les colònies com a lloc de societat, col·laboració, respecte i aprenentatge. Tots aquests pedagogs defensen com a regles generals la coeducació, l’educació per a la moral i l’ètica, potenciar la creativitat, el treball a la natura, la importància de les colònies, preparar per a la vida i formar persones compromeses amb l’entorn. Tots aquests aspectes s’emmarquen dins el cau de forma clara i contundent i l’educació especial esdevé un factor important dins totes aquestes directrius i formes de treballar i pensar. El fet de tenir un nen amb necessitats educatives especials dins la unitat pot esdevenir un factor d’aprenentatge important de tots els aspectes acabats d’esmentar tant pel nen en qüestió com per la resta de la unitat. La societat ha estat sempre poc acostumada a l’heterogeneïtat, segregant a les persones amb qualsevol tipus de discapacitat dins d’escoles d’educació especial, fins i tot a aquelles que tan sols tenen algun tipus de discapacitat física i mentalment no tenen cap patologia. Des de l’aparició de la LISMIFALTA POSAR LEGISLACIÓ. El cau, doncs, ha de ser un reflex fidel d’aquesta societat que pretén canviar i ha de ser pioner d’aquest canvi com a agent educador per a aquesta transformació social, per a aquesta inclusió de persones amb necessitats educatives especials, veient-les com a plens ciutadans amb els seus drets i deures com tothom. El moviment escolta mundial i la discapacitat Ja des de la fundació de l’escoltisme, les persones amb qualsevol tipus de discapacitat formaven part d’aquest i un exemple clar es troba a
  11. 11. l’escrit de Baden Powell Ajuda per ser el millor scout de l’any 1919 on ell mateix diu que a través de l’escoltisme, gran quantitat de joves malalts, sordmuts i cecs aconsegueixen una millor salut i una major felicitat i esperança que mai havien assolit. La idea d’atorgar una oportunitat a tot el món era una preocupació constant en la ment de Baden Powell i durant el 1920, mentre preparava el primer Jamboree que es feia a Olimpia, escrigué que a més de les activitats físiques del Jamboree, hem de donar una oportunitat a aquells nens que no són físicament capaços de realitzar competències extremes de resistència . Volem ajudar en especial als més dèbils a que no sentin la seva feblesa i que obtinguin esperança i força i ell considerà que calia fer certes adaptacions ja que la majoria d’aquests nens no poden passar les proves comunes dels scouts, i se’ls proporcionaran proves especials o alternatives, vigilant sempre d’evitar la sobreprotecció i el paternalisme ja que el que és meravellós d’aquests nens és la seva alegria i les ganes de fer tot el que puguin per l’escoltisme i per tant, tan sols es faran les adaptacions que siguin estrictament necessàries. Amb aquesta explicació queda palès l’esperit inclusiu de Baden Powell, lliure de prejudicis, volent incloure a les persones amb necessitats específiques al moviment scout fent les adaptacions necessàries. La constitució de l’Organització Mundial del Moviment Scout defineix a l’article 1 l’escoltisme com un moviment voluntari, apolític i educatiu per als joves, oberts a tots sense distinció de raça o creença. Aquest concepte és important per a escoltes amb qualsevol tipus de discapacitat ja aposta per una educació centrada en la persona, acceptant cada jove com un ésser humà únic i amb la seva pròpia història personal, cadascuna amb diferents necessitats, capacitats i temps per anar-se desenvolupant, buscant ajudar a cada persona a desenvolupar les seves habilitats al màxim (donar el millor d’un mateix). La resolució nºII adoptada per la Conferència Mundial del Scoutisme de 1990, a Paris, expressa clarament que el Moviment hauria de beneficiar
  12. 12. a una major quantitat de joves, particularment a aquells que més ho necessitin: aquells que tinguin una discapacitat o invalidesa. Un aspecte important referent al món de la discapacitat és la publicació del kit Nosaltres podem publicat el 1989 pel servei de Programes Mundial d’Scouts on el seu objectiu principal fou ajudar als líders de les associacions nacions perquè es fes un millor escoltisme per cada cop més joves, sense importar si tenien alguna discapacitat. El pack aporta una actitud positiva, de superar moltes barreres que encara existeixen actualment i que malauradament, també són presents en algun cop en agrupaments escolta. El seu missatge pot resumir-se així: NOSALTRES PODEM ! - Podem fer que l’escoltisme sigui accessible a tothom. - Podem adaptar els nostres programes per adequar-nos a les necessitats especials. - Podem trobar el suport necessari per aconseguir un escoltisme de qualitat i varietat. - Podem assegurar-nos que aquells que participen de l’escoltisme i que tenen algun tipus de discapacitat tinguin el suport que necessitin. Aquest té sis seccions diferents on les tres primeres dónen un resum de l’escoltisme relacionat amb persones amb discapacitat, destacant la importància de la inclusió dins el marc general dels programes Scout. La cinquena i sisena parts se centren en les persones que interactuen amb la persona amb necessitats específiques: les seves actituds, maneres de suport, comunicació, recursos, etc. Per interactuar amb la persona amb discapacitat. Aquest pack, pot resumir-se amb els següents aspectes: 1) Projecció d'una imatge positiva de les persones amb discapacitats, posant l'èmfasi en el que poden fer i no en les seves discapacitats. El retrat de les persones amb discapacitats en materials escrits, fotografies
  13. 13. i il·lustracions ha d'infondre un sentit de la interdependència i de la solidaritat, i no de la dependència i la llàstima. 2) Sensibilització de les persones no discapacitades envers el problema de les persones amb discapacitats. 3) Unit a l'instant nº 2 anterior està la importància de proporcionar-los tant als nens i als joves discapacitats com als no discapacitats un millor enteniment de les necessitats de cadascun, i així contribuir amb la integració de les persones discapacitades amb uns altres en la societat. 4) La integració conceptual i pràctica de la prevenció i la rehabilitació de la discapacitat, en el camp de la salut, en particular en el camp de la Cura Primària de la Salut. 5) Èmfasis en la necessitat de tenir una persona clau ?o millor encara, un equip- responsable de l’escoltisme amb els discapacitats i d'obtenir el suport de tots els líders d'una Associació Nacional, ajudant a aquests líders a passar d'una actitud receptiva a l'acció en pro de la integració. Un cop feta aquest ràpid repàs sobre les relacions entre l’escoltisme i la discapacitat, el que queda ben clar és la voluntat d’inclusió que l’escoltisme mundial sempre ha tingut respecte les persones amb necessitats educatives especials. Per tant, aquest factor esdevé molt important per mostrar la importància que els caps i quel·les actuals tenen per poder incloure dins les seves unitats i agrupaments a aquests nens, propiciant un clima d’aprenentatge entre tots. Definició de discapacitat, minusvalia i disminució
  14. 14. 5.3 Agents implicats i aspectes a tenir en compte alhora de tenir un nen amb necessitats educatives especials dins el cau Un cop definides les paraules discapacitat, minusvalia i disminució, el que queda palès és que si tenim una persona que presenta algun tipus d’especificitat relativa a les paraules esmentades, es veu clarament que hi ha una manca de, que segurament aquesta persona no podrà fer un seguit de coses que una altra podria amb tota normalitat, que tindrà vetats formes d’expressar-se, de moure’s, de desenvolupar-se en general. A ull nu potser podem pensar que tota aquesta llarga llista de no esdevindrà clau per la seva vida i li marcarà el futur i el seu desenvolupament al cau i a la resta de llocs i entorns. Però actualment cal anar més enllà, cal parlar no de mancances sinó de potencialitats, cal preguntar-nos què és capaç aquest nen que tenim al cau de fer si li proporcionem un suport del tipus que sigui, i a les definicions aquest fet queda ben remarcat, ja que la discapacitat, la minusvalia o la disminució no es regeixen tan sols per la malaltia o limitacions de la persona sinó que parlen de l’entorn. Un entorn, que amb els mitjans adequats i necessaris, pot proferir-li un desenvolupament tant normal com el d’un altre. Actualment, es parla del triangle de suports: PERSONA ENTORN SUPORTS Aquesta és la vertadera situació amb els vertaders factors de que compta una persona amb necessitats educatives especials: no tan sols
  15. 15. és la persona i la seva malaltia, sinó que també cal tenir en compte totes les capacitats que té i com potenciar-les a través de suports i també comptar amb aquest entorns (família, metges, psicòleg, escola, fisioterapeuta, logopeda, mestre de suport, i un llarg etcètera); en aquest apartat on justament cada cop se li està donant més importància, hi entra de manera clara el cau. L’agrupament com a lloc per l’infant d’aprendre i desenvolupar-se, com a lloc per millorar la seva autoestima veient que és més capaç de que potser es creu o es creuen; és un lloc on pot conèixer nous amics, diferents espais, fer excursions, establir contacte amb la natura i un llarg etcètera de coses que potser no està massa acostumat a fer. Aquest darrer aspecte cal tenir-lo molt en compte, ja que la introducció al cau haurà de fer-se potser poc a poc, amb tranquil·litat, perquè no s’atabali el primer dia (depenent de cada nen i dels suports i especificitats que necessiti). El cau, doncs, ha de ser un entorn agradable per ell, de confiança, que l’animi a fer, a deixar-se anar i a viure. El cau és important en aquests aspectes perquè potser aquest nen al llarg de la seva vida s’anirà trobant amb persones, classes, tutors i especialistes que el faran sentir diferent i ell és un més, i això els caps cal que ho tinguin molt clar. El fet de que un nen tingui unes necessitats específics o especials, no significa que el nen sigui especial, diferent a la resta; cal no oblidar mai aquest aspecte i no caure en els prejudicis ja que sovint, per raons socials, del nostre passat, de l’inconscient, etc. tendim a entendre la persona amb algun tipus de discapacitat com una persona desgraciada i aquí sorgeixen els grans prejudicis: primerament trobem els negatius, dels quals en formen part el rebuig, el fastig, l’angúnia, el veure el nen com un pesat que no entén res, etc. i aquests són, cada cop més, socialment castigats; però per altra banda, trobem els prejudicis relacionats amb veure el nen amb llàstima i pena, en voler-li fer de salvador i no deixa que ell sol lluiti amb les seves dificultats. El cap ha d’interioritzar, entendre que el nen amb necessitats educatives especials és un més de la unitat, i com a membre que és, té els seus drets i els
  16. 16. seus deures i si cal renyar-lo, se’l renya i se’l felicita, motiva, etc. com a un més. 5.4 Aplicabilitat: Possibles aplicacions del treball i què cal fer quan tenim un nen amb necessitats educatives especials a la unitat Quan ens arriba un nen a la unitat que presenta algun tipus de discapacitat, minusvalia, o disminució, el primer que és necessari, és haver-ho sabut amb relativa antelació. Sembla una tonteria, però segurament hi haurà pares que no accepten que el seu fill sigui “diferent” als altres, i usen el mecanisme de defensa d’intentar dur una vida normal amb ell sense oferir-li cap ajuda necessària. Per tant, és possible topar-nos amb nens que ben bé, no acaben de comportar-se com els altres, mostren alteracions al llenguatge, motricitat, a l’escriure, pintar o relacionar-se amb la resta. El cap ha de ser viu i està pendent, observar molt què és el que sembla que estigui passant i intentar-se assabentar si aquest nen potser té alguna malaltia o retard. En el cas que els pares es mostrin col·laboratius i informin precoçment sobre el tipus de discapacitat que té i quines són les seves potencialitats i limitacions, caldrà, si s’escau, fer una reunió amb els pares per parlar de forma més exhaustiva sobre com és el seu fill, quina personalitat té, què li agrada fer, com es relaciona ambla resta, com es mou per l’espai, què és el que l’estimula, s’atabala ràpidament, si té reaccions agressives, si va a una escola ordinària, especial, etcètera. A partir d’aquí, caldrà fer les modificacions necessàries de l’espai destinat a la unitat referents a la ubicació dels mobles, cadires, tamany de les lletres, colors, llum, etc. i mirar si el nen necessita un cop per ell sol, com s’ho rotaran els caps, què s’haurà de tenir en compte si un cap el tutela, etc. (que un cap tuteli a un nen de forma més específica, no significa que li hagi de fer tot i d’estar-li a sobre tota l’estona, serà fructífer si el cap està amb tota la unitat de forma global juntament amb el nen però que
  17. 17. l’atengui en el cas que ho necessiti, el vigili si tendeix a escapar-se, a agafar materials que puguin fer mal, etcètera). Un altre aspecte molt important és l’explicació que fem a la resta de la unitat. Una cosa que no podem obviar és que el nen amb necessitats educatives especials necessita uns suports específics per a ell i això els altres ho veuran clarament i de seguida es preguntaran què passa. És important explicar-ho des de bon principi, argumentant que tothom és diferents i que cadascú necessita les seves coses i el seu temps (depenent de la unitat es pot especificar molt més, o no), per tant, que aquell nen té un tipus de malaltia, retard, discapacitat, etcètera però que per això ell no és diferent, sinó que ha de ser tractat com la resta i per tant, ells l’hauran de tractar com un igual que és. Un aspecte que cal vigilar al llarg del curs és que per voler evitar que els nens el rebutgin, s’arribi a una sobreprotecció (i això, com hem esmentat abans, també és un prejudici). Caldrà com a caps i com agrupament, treballar cada dissabte sobre com el grup va rebent i relacionant-se amb el nen i com el nen es desenvolupa en aquest, si tothom està aprenent, què és positiu, què millorable, etc. Caldrà també tenir en compte la resta de pares de la unitat. Potser en algun dissabte hi ha algun incident i aquí serà important que ja, a la reunió inicial de pares, s’informi de que hi ha un nen amb necessitats educatives especials (millor si es fa per part dels propis). Altres aspectes a destacar són, per exemple, l’elaboració de cada dissabte i de les sortides on caldrà tenir en compte aspectes de mobilitat, adaptació de materials, intentar que el nen participi, entengui els jocs i les activitats, etcètera. L’important és que el nen esdevingui un més, potser no podrà fer del tot un activitat concreta, però això és el de menys, el que és bo per a ell i per la resta és que estigui present en tot com a membre del grup que és.
  18. 18. El treball és fàcilment aplicable a qualsevol agrupament, demarcació i al moviment en general ja que parla de l’educació especial i la vinculació que aquesta té amb el cau des d’un punt de vista global, és a dir, raonant sobre la necessitat en general i després dóna eines específiques per a cada unitat i cada tipus de discapacitat a través de l’adaptació de materials, passos a seguir, manera d’abordar-ho a la unitat, etcètera. Jocs adaptats a persones amb necessitats educatives especials A continuación es mostren un seguit de jocs ben tradicionals adaptats segons les necessitats de cada nen amb l’objectiu de ser un punt de partida alhora d’adaptar qualsevol activitat dins el cau. Joc del mocador Adaptació motriu :No es correrà i guanyarà qui agafi el mocador a uns 30 cms. de aquell que l'aguanta. Es pot anar d'esquenes o a peu coix excepte el jugador discapacitat. Adaptació visual: Es col.locarà un picarol en el mocador, o una corda guia. Pot anar amb un acompanyant o que tots els jugadors portin els ulls tapats. Adaptació Psíquica: Hi haurà un jugador que l'avisarà. Es pot fer que tots els jugadors vagin a peu coix. I se li donarà un número molt baix: 1, 2 o 3. Adaptació auditiva: Els números estaran escrits amb cartellets o amb els dits.
  19. 19. 1, 2, 3 Picaparet Adaptació motriu: Canviar el pas, fer pas de formiga, a peu coix, etc. Si ell/a para, no sortirà darrera dels altres jugadors, sinó que podrà fer servir una pilota per tocar-los. Fer el joc asseguts o a quatre grapes. Adaptació visual: Jugarà acompanyat. Si ell/a para, tots els altres portaran alguna cosa que faci soroll o picaran de peus o bé l'ajudant l' indicarà qui s'ha mogut. Adaptació psíquica: Canviar els passos pels de formiga o d'esquenes (quan ell/a pari). Pot tenir un acompanyant perquè l'indiqui. No fer variacions amb el joc i tenir paciència. Adaptació auditiva:Avisar aixecant un senyal amb la mà (mocador, cartolina, etc.) per poder avançar i si és ell/a qui para no hi haurà variacions. Si té dificultats per parlar, utilitza una pilota o la mà per assenyalar. Joc de Matar Adaptació motriu: Els jugadors no es poden moure del seu lloc. La pilota serà gran i adaptada. Adaptació psíquica: El camp ha de ser petit. La pilota ha de córrer per terra i els jugadors poden quedar-se quiets com bitlles. Adaptació visual: Jugar amb una pilota sonora i es pot fer rodar per terra. Els jugadors queden quiets i pot haver-hi un acompanyant perquè el dirigeixi. Adaptació auditiva: En aquest cas, no es necessita cap adaptació en especial. Naturalment, segons el desenvolupament del joc es poden afegir materials visuals per ajudar al jugador/a sord/a.
  20. 20. Joc de cartes (braille) Material per treballar l’educació especial amb la unitat A continuació es presenten una sèrie d’eines per abordar el fet de tenir un company amb necessitats educatives especials a través de jocs, textos, etcètera. Cal tenir en compte amb quina unitat estem treballant i quin tipus de discapacitat té la persona i com ho està acceptant el grup. Joc: Tots som diferents Joc que pot fer-se a totes les unitats on es dibuixa una línia que tingui més o menys forma d’S en tots els folis, es dóna un foli a cada nen i es demana, que sense mirar a la resta, cadascú dibuixi un dibuix que li vingui al cap partint de la ratlla al full. Un cop tothom ha acabat s’ensenyen els dibuixos i tothom explica què és el que li ha vingut al cap. Aleshores ens n’adonem que tothom ha fet un dibuix diferent partint del mateix. Els caps aquí se n’hauran d’encarregar que els nens
  21. 21. o nois reflexionin sobre que cadascú veu les coses de manera distinta a la resta i que, per tant, som diferents i tenim cadascú les nostres coses. Conte: El regne de la princesa què què del llibre Mira’m: contes de vides especials Aquest llibre consta de petits contes explicats a través de personatges rellevants de la nostra societat com Mercè Foradada o Màrius Serra que tenen fills amb necessitats educatives especials. Cal destacar el conte de Mercè Foradada titulat El regne de la princesa què que. Falta posar conte Curtmetatge: El circo de la Mariposa Protagonitzat per Eduardo Verasategui, El circo de la mariposa narra com cada persona és única i meravellosa, i com tothom pot arribar allà on es proposi (fins i tot, sense mans ni peus!). El vídeo pot veure’s subtitulat en castellà a: http://www.youtube.com/watch? v=9582NStUdqU. Àpat a cegues Per conscienciar a la unitat sobre què suposa tenir discapacitat visual, els caps poden organitzar un berenar a cegues i tot el que facin ho hauran de fer sense veure res, aleshores cal incidir en aspectes sobre
  22. 22. com aconsegueixen el menjar, com eviten no trencar res, la forma de moure’s per l’espai i el fet d’intentar no xocar, etcètera. Gimcana Petita gimcana en la qual en cada prova els nens podran viure ells mateixos què significa tenir una discapacitat i quines són les estratègies que poden trobar: circuit amb els ulls tapats i utilitzant un pal de cec, circuit amb cadira de rodes, prova tapant les orelles llegint els llavis, llegir en Braille, etcètera. V-CONCLUSIONS Un cop finalitzat el treball, es conclou que els objectius marcats al principi d’aquest s’han complert perquè s’ha procurat en tot moment
  23. 23. tenir-los en compte alhora de planificar i explicar els apartats. Es creu que realment pot esdevenir una eina òptima i fructífera a nivell d’equip de caps, agrupament, demarcació o moviment. Després d’haver acabat el treball, crec que el present m’ha servit per adonar-me jo també de la importància de la vinculació l’educació especial i el cau com a element d’aprenentatge tant a nivell del nen amb algun tipus de discapacitat ja que el fet d’assistir a un espai que no es gaire (en un primer moment) conegut pe ells, realitzar activitats a la natura, fer treballs mol manuals i no tan teòrics, jugar molt i interactuar amb nens i caps amb els quals sovint no manté relació, propicia un desenvolupament molt bo per a ell des del punt de vista social, lingüístic i maduratiu. També en concloc, encara amb més èmfasi, que el fet de tenir un nens amb necessitats educatives especials dins la unitat o l’agrupament, propicia que la resta de nens i nens (i també caps i pares) entenguin com és aquest món en realitat, vegin que una persona amb necessitats educatives especials, no tan sols és un discapacitat, sinó també una persona amb moltíssimes capacitats i del qual se’n pot aprendre molt i que surtin d’allà tenint un punt de vista més obert, sent més crítics a la societat, arribant a l’objectiu fonamental de l’escoltisme que és educar per aquesta transformació social tan necessària. VI- BIBLIOGRAFIA I NETGRAFIA

×