• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
La Gramàtica de Port-Royal i la visibilitat de la lingüística
 

La Gramàtica de Port-Royal i la visibilitat de la lingüística

on

  • 694 views

L'exposició "La Gramàtica de Port royal i la visibilitat de la lingüística" forma part del Cicle "Història de les teories lingüístiques" — Universitat de Barcelona — 15/03/2012

L'exposició "La Gramàtica de Port royal i la visibilitat de la lingüística" forma part del Cicle "Història de les teories lingüístiques" — Universitat de Barcelona — 15/03/2012
Màster en Estudis avançats i aplicats en llengua i literatura catalanes (UB – UAB)
Societat Catalana de Llengua i Literatura

Statistics

Views

Total Views
694
Views on SlideShare
692
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

2 Embeds 2

http://www.linkedin.com 1
https://www.linkedin.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    La Gramàtica de Port-Royal i la visibilitat de la lingüística La Gramàtica de Port-Royal i la visibilitat de la lingüística Presentation Transcript

    • UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de FilologiaHistòria de la Lingüística Cicle «Història de les teories lingüístiques» Port-Royal i la visibilitat de la història de la lingüística Xavier Laborda Ressenyes del cicle de conferències 2010-2011: Modistes / URSS / Estructuralisme / Generativisme Història de la Lingüística- X. L. 1
    • INVENTARI1. Personalitats.2. Factors de desenvolupament.3. Gramàtica general i raonada.4. Novetat pedagògica.5. Tradició.6. Principis i conclusió. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 2
    • PERSONALITATS DE PORT-ROYAL Corneille Janssens (1585-1638) • bisbe d’Ypres • 1635, Augustinus Imatge de les Petites Écoles Antoine Arnauld (1612-1694) • 1660, A. Arnauld, C. Lancelot, Grammaire • 1662, A. Arnauld, P. Nicole, Logique‘ Història de la Lingüística - X. L. 3
    • PERSONALITATS DE L’ÈPOCA John Wilkins (1614-1672) • 1660, cofundador de la Royal Society • 1668, An essay towards a real character and a philosophical language (portada, a la dreta) Samuel Pepys (1633-1703) • 1660-1668, Diari (1825) (pàgina manuscrita, a la dreta) • 1684-1686, president de la Royal Society (manuscrit, a la dreta)‘ Història de la Lingüística - X. L. 4
    • FACTORS DE PORT-ROYALFactors de desenvolupamentReligiós: Jansenisme, rigorisme i heretgia.Polític: Monarquia i el conflicte de jansenistes i jesuïtes.Científic: Filosofia i racionalisme, paraules i coses. Lògica i gramàtica general.Pedagògic: “Petites Écoles” i manuals docents.Carismàtic: Arnauld el “Gran”, Jean de la Fontaine, Blaise Pascal, Jean Racine. (René Descartes.) ‘ Història de la Lingüística - X. L. 5
    • FACTORS RELIGIOSOS I POLÍTICS 1204: Mathilde de Garlande construeix el monestir a Porrois,Chevreuse (42 km. al Sud de París) per l’espòs, Mathieu I deMontmorenci-Marli, expedicionari de la quarta creuada. Topònim: Porrois (del llatí medieval, “porra” o “borra”, zonapantanosa) que canvia el 1216 per Port-Royal. Monestir cistercenc, sota l’advocació de San Agustí. Segle XVII, comunitat de religioses seguidora de la doctrinajansenista, amb l’abadessa Angélique Arnauld. Direcció espiritual de l’abat de Saint-Cyran, Jean Duvergier deHauranne (1581-1643), amic de Janseni i de Richelieu. 1708, butlla de dissolució de Clement XII. 1710, enderrocament de Port-Royal des Champs. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 6
    • FACTORS CIENTÍFICS Proposta de M. Foucault (Les paraules i les coses, 1966) discurs naturaSegle XVI: analogia latinitas, interpretació semblancesSegles XVII-XVIII: ordre, classificació gramàtica general botànicaSegle XIX: història, vida filologia biologia[Segle XX: sistema.- lingüística - genètica] ‘ Història de la Lingüística - X. L. 7
    • FACTORS CIENTÍFICSParaules, conceptes i objectesEmpirisme i investigacions sobre la realitat material.Racionalisme i desenvolupament de la matemàtica.Objectiu: les paraules, amb rigor de símbols matemàtics. a) Projectisme lingüístic i la utilitat de llengües artificials (F. Lodwick, G. Dalgarno, A. Kircher, J. Wilkins). b) Gramàtica general, reguladora de les llengües i expressió de la identitat cognoscitiva dels humans (Sanctius, Scioppius, Vossius. Port-Royal). ‘ Història de la Lingüística - X. L. 8
    • FACTORS CIENTÍFICSFinalitats:Racionalisme Empirismeconceptes paraules objectesconeixement intervenciódel pensament Gramàtica en la realitatlògica llengües artificialspsicologia formal comunicació, veritat i concòrdiaaplicació a la ciència aplicació al comerç i la políticaPort-Royal Wilkins Història de la Lingüística - X. L. 9
    • GRAMÀTICA GENERAL I RAONADA Gramàtica general i raonada, que conté: Els fonament de l’art de parlar, explicats d’una manera clara i natural; Les raons d’allò que és comú a totes les llengües i de les principals diferències que es troben en elles; I diverses observacions noves sobre l’idioma francès. A París, chez Pierre Le Petit, Imprimeur et Libraire ordinaire du Roy, ruë S. Iacques, à la Croix dOr, M.DC.LX. Història de la Lingüística - X. L. 10
    • GRAMÀTICA GENERAL I RAONADA Obra anònima. Antoine Arnauld, el “Gran” (1612-1694): controvèrsies amb Malebranche, Descartes i Leibniz; 1641, doctor en teologia; 1654, expulsat de la Sorbona per jansenista; 1662, publicació amb P. Nicole de la Logique; 1668, Pau de l’esglèsia i recepció reial i del nunci. 1678, exiliat a Bèlgica fins la seva mort. Claude Lancelot (1615-1695): humanista, hel·lenista i matemàtic; autor de gramàtiques del llatí, grec, italià i espanyol; lector de Sanctius, Scioppius, Vossius; 1643, mestre a les Escoles Menors; 1679, retirat a l’abadia bretona de Quimperlé. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 11
    • GRAMÀTICA GENERAL I RAONADA Edicions dels autors: 1660, 1664, 1676. 30 capítols: 6 capítols a la Primera part i 24 a la Segona. “La Gramàtica és l’art de parlar” La disciplina dels “fonaments i regles que naturalment i necessàriament pertanyen a la filosofia de les lletres i del discurs en general” (Wilkins, 1668). “Parlar és explicar els seus pensaments amb signes, que elshomes han inventat amb aquest propòsit.” El signe i les parts de la gramàtica: a) natura material Primera part: sons i grafies b) significat Segona part: morfologia ‘ Història de la Lingüística - X. L. 12
    • GRAMÀTICA GENERAL I RAONADA Signe lingüístic i coneixement:Sistema binari: Significant / Significat signe i enteniment[Ternari: Significat / Significat / Conjuntura signe i natura] Primera part: Vocals Consonants Consonants llatines, gregues i hebrees Síl·labes Paraules i força tònica Lletres “Nova manera per aprendre a llegir fàcilment en tota classe de llengües.” ‘ Història de la Lingüística - X. L. 13
    • GRAMÀTICA GENERAL I RAONADA Segona part: Principis i raons de la significació dels mots Capítols I- XXIII: morfologia Capítol XXIV: sintaxi Teoria de la proposició i el pensament:“Que el coneixement d’allò que passa en el nostre esperit ésnecessari per comprendre els fonaments de la Gramàtica” (II, c. I) Concebre Paraules virtut, paciència, lloar Jutjar Proposicions a) Tota virtut és lloable. Raonar Discurs b) La paciència és una virtut. (per tant) La paciència és lloable. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 14
    • GRAMÀTICA GENERAL I RAONADA Concebre ― ParaulesObjectes del pensament Formes del pensament Nom (substantiu i adjectiu) Verb Article Conjunció Pronom Interjecció Participi Preposició Adverbi ‘ Història de la Lingüística - X. L. 15
    • GRAMÀTICA GENERAL I RAONADA Jutjar ― ProposicionsJutjar és afirmar que una cosa que concebem és tal o no ho és Termes ― Verbs objectes del pensament acció d’afirmar  verb substantiu: “és” (afirmació)  verb adjectiu: afirmació + significat “Petrus vivit”. *Pere és vivent.]Proposicíó: terme (subjecte) + enllaç + terme (atribut) *de qui s’afirma + afirmació + allò que s’afirma+ ‘ Història de la Lingüística - X. L. 16
    • GRAMÀTICA GENERAL I RAONADAJutjar ― Proposicions simples ― complexes“Sum homo”. “Un hàbil magistrat és un home útil a la República”.“Dieu est bon”. [El magistrat és hàbil] [L’home és útil a la República] [El magistrat que és hàbil és un home que és útil a la R.] “Dieu invisible a créé le monde visible”. [Dieu, QUI est invisible, a créé le monde, QUI est visible] ‘ Història de la Lingüística - X. L. 17
    • GRAMÀTICA GENERAL I RAONADA Consulta i descàrrega de l’obra a la xarxa:a) http://www.slideshare.net/laborda/grammaire-portroyalb) Entitat: GallicaEdició de 1754 de la Grammaire générale.comentada per Charles Duclos.http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?Destination=Gallica&O=NUMM-84320 ‘ Història de la Lingüística - X. L. 18
    • NOVETAT PEDAGÒGICAPetites écoles o escoles menors: 1643-1660.Seus a Chevreuse (Port-Royal des Champs), Granges, Chesnais,París. (Imatges de Port-Royal des Champs)Excel·lència intel·lectual: els solitaris (Lancelot, Nicole...).Experimentació pedagògica: model crític, pràctic i específic.Normalització docent de la llengua francesa. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 19
    • NOVETAT PEDAGÒGICA: obres teòriques1644.- LANCELOT. Nouvelle Méthode pour apprendre facilement et en peu de temps la Langue latine.1655.- LANCELOT. Nouvelle Méthode pour apprendre facilement la Langue grecque.1657.- LANCELOT. Le Jardin des Racines grecques.1660.- ARNAULD I LANCELOT. Grammaire générale et raisonnée.1660.- LANCELOT. Nouvel1e Méthode pour apprendre facilement et en peu de temps la Langue espagnole.1660.- LANCELOT. Nouvelle Méthode pour apprendre facilement et en peu de temps la Langue italienne.1662.- ARNAULD i NICOLE. La logique, ou lart de penser, contenant, outre les règles communes, plusieurs observations nouvelles propres à former le jugement.1663.- LANCELOT. Quatre Traités de Poésies latine, française, italienne et espagnole.1667.- ARNAULD. Nouveaux Eléments de Géométrie.. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 20
    • NOVETAT PEDAGÒGICA: obres pràctiquesTraduccions de Le Maitre de Saci:1647.- Les Fables de Phèdre.1647.- Comédies de Térence.Traduccions de Thomas Guyot:1666- Nouvelle Traduction des Bucoliques de Virgile.1666.- Lettres morales et politiques de Cicéron à son ami Attique, sobre el partido que debía tomar entre César y Pompeyo.1666.- Nouvelle Traduction des Captifs de Plaute.1666.- Nouvelle Traduction dun nouveaux Recueil des plus belles lettres que Cicéron écrit a ses amis.1668.- Billets que Cicéron a écrit tant à ses amis communs quà Attique, son ami particulier.1669.- Les Fleurs morales et épigrammatiques tant des anciens que des nouveaux Auteurs.1670.- Lettre politique de Cicéron à son frère Quintus.1678.- Nouvelle Traduction des Géorgiques de Virgile. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 21
    • TRADICIÓRaons de la recepció: Grammaire de P-R, An Essay, de Wilkins (1662) (1668) ‘ Història de la Lingüística - X. L. 22
    • TRADICIÓRaons de la recepció: a) concisió; b) simplicitat; c) didascàlia; d) perspicàcia. Grammaire de P-R, An Essay.. de Wilkins (1660) (1668) ‘ Història de la Lingüística - X. L. 23
    • TRADICIÓ Edicions1660 1676 1703 1754 1768 1775 * * 1830 1846 1967 1969 1664 1679 1709 1756 1769 1803 1845 1966 1968* ‘ Història de la Lingüística - X. L. 24
    • TRADICIÓ Edicions1660 1676 1703 1754 1768 1775 * * 1830 1846 1967 1969 1664 1679 1709 1756 1769 1803 1845 1966 1968* ‘ Història de la Lingüística - X. L. 25
    • TRADICIÓ Edicions1660 1676 1703 1754 1768 1775 * * 1830 1846 1967 1969 1664 1679 1709 1756 1769 1803 1845 1966 1968* J. Harris (1751): Hermes N. Beauzée (1767): Grammaire générale É. de Condillac (1775): Principes de la grammaire française. Charles-Augustin Sainte-Beuve (1840-1860): Port-Royal. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 26
    • TRADICIÓ: s. XIX Charles-Augustin Sainte-Beuve (1840-1860): Port-Royal. París,Gallimard, 1954 (3 vols.) ‘ Història de la Lingüística - X. L. 27
    • TRADICIÓ: s. XX N. Chomsky M. Foucault‘ Història de la Lingüística - X. L. 28
    • TRADICIÓ: s. XX N. Chomsky M. Foucault‘ Història de la Lingüística - X. L. 29
    • TRADICIÓ: s. XX N. Chomsky i M. Foucault ‘ Història de la Lingüística - X. L. 30
    • TRADICIÓ: s. XX N. Chomsky (1966): Cartesian linguistics. A Chapter in... ― lingüística cartesiana, corrent racionalista s. XVII-XVIII; ― estructures superficial i profunda; ― creativitat del llenguatge; ― explicació lingüística; ― idees innates. R. Donzé (1967): La Grammaire générale et raisonnée de P-R. M. Foucault (1967): ― teoria de la designació; ― teoria de l’articulació; ― teoria de la proposició. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 31
    • TRADICIÓ: s. XX N. Chomsky (1966): Cartesian linguistics. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 32
    • TRADICIÓ: s. XX N. Chomsky (1966): Cartesian linguistics. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 33
    • TRADICIÓ: s. XX N. Chomsky (1966): Cartesian linguistics. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 34
    • TRADICIÓ: s. XX N. Chomsky (1966): Cartesian linguistics. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 35
    • TRADICIÓ: s. XX G. A. Padley (1976): Grammatical Theory in Western Europe 1500-1700: The Latin Tradition. ― Importància: La Grammaire o Nouvelle Méthode del llatí? ― Originalitat o deute de Port-Royal amb la tradició llatina? ― Influència de Descartes? Crítiques referides a la Grammaire: ― absència d’una teoria lingüística que sigui precisa; ― absència d’una teoria sobre la natura del llenguatge; ― insuficient anàlisi de les estructures profunda-superficial; ― gratuïtat de la idea d’estructura profunda com a suma de proposicions simples. ― absència d’anàlisi dels universals. (N. Chomsky) ‘ Història de la Lingüística - X. L. 36
    • TRADICIÓ: s. XX La crítica dels historiadors Originalitat de la Grammaire ― La Grammaire deriva de la tradició llatina. Robin Lakoff (1969) Vivian Salmon (1969) G. A. Padley (1976). Cartesianisme de la Grammaire ― La Grammaire és agustina i pascaliana. Jan Miel (1969) Hans Aarleff (1970) Antecedent del generativisme ― No és un antecedent clar, a diferència dels Modistes. Norman Kretzmann (1975) ‘ Història de la Lingüística - X. L. 37
    • TRADICIÓ: s. XX La crítica, però de quí? Lexamen presentat de la lingüística cartesiana és moltfragmentari, i doncs, en certs aspectes, desorientador. Algunes figures de primera importància (Kant, per exemple) nohan estat ni mencionades o han estat tractades inadequadament. Una certa deformació resulta del fet que aquest estudi ésorganitzat més bé com una projecció enrere de certes idees queens interessen avui dia, que no pas com una exposició sistemàticadel marc conceptual on aquelles idees van sorgir i on sencaixaven. El resultat és que hem destacat les similaritats sense fixar-nosen les divergències i les oposicions. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 38
    • PARADIGMES I FITES FUNDACIONALSLa filosofia del llenguatge comença amb Plató (s. IV aC).La gramàtica descriptiva comença amb Pánini (s. V aC).La gramàtica normativa europea, amb Dionís de Tràcia (s...?).La lingüística general, amb W. Humboldt (1767-1835)La gramàtica històrica i comparativa, amb F. Bopp (1791-1867).La lingüística teòrica, amb F. de Saussure (1857-1913). ‘ Pragmàtica - X. L. 39
    • PARADIGMES I FITES FUNDACIONALSLa filosofia del llenguatge comença amb Plató (s. IV aC).La gramàtica descriptiva comença amb Pánini (s. V aC).La gramàtica normativa europea, amb Dionís de Tràcia (s...?).La gramàtica general, amb Descartes i Port-Royal.La lingüística general, amb W. Humboldt (1767-1835)La gramàtica històrica i comparativa, amb F. Bopp (1791-1867).La lingüística teòrica, amb F. de Saussure (1857-1913). ‘ Pragmàtica - X. L. 40
    • PRINCIPIS DE LA HISTORIOGRAFIA Ètica de l’historiador i Vivien Law¿Teniu coneixement de primera mà de les fons?¿Heu parat atenció als treballs d’altres investigadors?¿Les dades que heu recollit donen de debò suport a la històriaque voleu narrar?¿Està llest el vostre treball per ser publicat? “Teniu una responsabilitat, com a historiador de la lingüística, tant pel que implica els materials del passat com la gent les vides de la qual es veuran afectades.” Vivien Law (The History of Lingusitcs in Europe, 2003, p. 282-3 ) ‘ Història de la Lingüística - X. L. 41
    • PRINCIPIS DE LA HISTORIOGRAFIA Proposta finalL’historiador de la lingüística treballa amb cura: - fonts de primera mà i dades consistents.L’historiador observa uns principis ètics: - compromís amb la interpretació objectiva.L’historiador fa una tasca crítica: - identificació de mites i construcció de la perspectiva històrica. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 42
    • REFERÈNCIESA. Arnauld, C. Lancelot (1660): Grammaire génerale et raisonnée, París, Republications Paulet, 1969.A. Arnauld, P. Nicole (1662): La logique ou l’art de penser, París, Flammarion, 1970.N. Chomsky (1966): Lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970; trad., G. Ferrater. Madrid, Gredos, 1972.R. Donzé (1667): La gramática general y razonada de Port-RoyalK, Buenos Aires, Eudeba, 1970.M. Foucault (1966): Las palabras y las cosas, México, Siglo XXI, 1968.― (1967): "La Grammaire générale de Port-Royal". Langages, vol. 7, p. 7-15.― (1970): El orden del discurso, Tusquets, 1973, 2005. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 43
    • REFERÈNCIESX. Laborda (1981): Empirismo y racionalismo en la lingüística del siglo XVII: John Wilkins y Port-Royal, UB, tesi doctoral. TDC@T. www.tdx.cesca.es/TDX-0920104-113747/― (1999): “Notes sobre Historiografia Lingüística”, Homenatge a Jesús Tuson, Barcelona, Empúries.― (2005): “Historiografía Lingüística y visibilidad de la Retórica”, Revista de Investigación lingüística, Nº 8, Vol. VIII.V. Law (2003): The History of Lingusitcs in Europe, Cambridge University Press.G. A. Padley, (1976): Grammatical Theory in Western Europe 1500-1700: The Latin Tradition. Cambridge Univ. Press. ‘ Història de la Lingüística - X. L. 44
    • UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de FilologiaHistòria de la Lingüística Port-Royal i la visibilitat de la història de la lingüística Xavier Laborda Història de la Lingüística- X. L. 45