Guia, Crónica parroquial (1959-60)

Loading...

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

0 comments

Post a comment

    Post a comment
    Embed Video
    Edit your comment Cancel

    Favorites, Groups & Events

    Guia, Crónica parroquial (1959-60) - Presentation Transcript

    1. Lingüística – Universitat de Barcelona Repertoris de comunicació local i institucional SANT CUGAT DEL VALLÈS, GUIA (1949-1962) Crónica parroquial n. 126: juny de 1959 n. 140: juliol de 1960 La revista Guia és una publicació mensual de la parròquia de Sant Cugat del Vallès que va aparèixer entre 1949 i 1962. Durant la seva primera època, entre 1949 i 1960, va editar 140 números, amb una qualitat de redacció i composició excel·lents. La segona època, més curta i amb recursos limitats, de 1961 a 1962, va distribuir 12 números més. Del repertori reproduït falten els números de l’1 al 6, del 9 al 17, del 19 al 31, del 34 al 105, 107, 108, del 110 al 115 i del 117 al 122. >>> Tots els números de Guia. Crónica parroquial <<< >> Publicacions periòdiques de Sant Cugat del Vallès << >> Repertoris de comunicació local << FONT: ARXIU MUNICIPAL DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
    2. GUIA C/?.ONICA PARROQJlIAL SAN CUGAT DEL VALLÉ5 Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat SUMARIO Orientant.-La gran fe sta del Corpus, ERNEST AULADELL 1 DOMENECH. -Culturales: Un aniversario,]. F. M.-Noticiario.-Casal Parroquial: Conferencias de orientación pre-matrímonial, J ,R. - Tenis de Mesa, JUAN CARRASCO. - Observatorio Meteoroióglco de San Cugat.. Dep. lego B 309/- 1959. &ño XI .JIINIO 194'»9 . Núm. 1~6
    3. A. TORTOSA PANADERIA- PASTEL ERIA FERRETERIA BATERIA DE COCINA OBJETOS PARA REGALO IANTIAG-O RUIIÑOl,4 0 PE D R O S A N, 5- oclé.fo'no-177 SAN CUGAT $AN ~lUl1}AlT 1D~n. WAn.n.~$ S/EÑ ORA: MANUEL MARTíNEZ USANDO SIEMPRE CONSTRUCTOR DE OBRAS ::l9ia S Irre,j I T Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat OBTENDRÁ EN LA ROPA Calle Vallés, 94 Teléfono 409 ALBURA DE NIEVE SAN CU6AT CALZADOS d/(afcuM Extenso surtido en calzados para Primera Comunión GRAN DURACIÓN PRECIOS ECONÓMICOS 18 de Julio, 11 - Teléfono 221 SAN CUGAT DEL VALLÉS PASTELERIA Pintura • Decoración B. ROURA ESPECIALIDAD EN LOS ENCARGOS Bombonería fina -MILA ,BONET Hnos. Champañas y Licores c.Sabadell,8 Santa María, 32 * Te1f. 169 SAN CUGAT DEL VALLÉS SAN CúGAT DEL VALLÉS
    4. GUIA eRON/CA PARROQ1!/AL Dep. Leg. B. 3091· 1959 Año XI JUNIO 1959 Nllm. 126 ORIENTANT Es una cosa palesa ifacilment compro'vable que en elfons del COl' huma, si bé és cel't que hi han inclinacions malsanes, hi viuen també senti- ments bondadosos,' l' home deis pai'sos cristians té un raconet en el qual, Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat a mes del que de bondad6s hi ha en el seu interior, hi ha rebut també una influencia benejiciosa,fruit de l'ambient cristia format pel' segles de predi- caci6 i santedat. Ara bé; seria una lamentable equi7.)ocaci6 el creure que aquest fotls bondad6s, els sentz'ments nobles que niuen en el seu cor, sense altra consi- deraci6, és ja CA R 1 TA T. No, i mil voltes 110. La caritat és una virtut sobre- natu1'al, és virtut teologica que té a Déu per objecte i motiu i que, a través d' El! arriba també a tots en quant és certa, diguem-ne, «extensió» de la divinitat i una «copia» creada, una imatge i semblan¡:a de Déu. Al/o deis sentiments bondadosos, al/o de fons noble que hi ha en e/s homes, cada dia és comprovat. Al/o de la caritat autentica, sobrenatural i divina, esta ja bastant allU'nyat, practicament, de la manera d'obrar de molts cristians. Que no és la caritat un mer sentiment amb el qual no té res aveure, encara que poden coincidir: és un «concepte», una «convicció»,fruz't de la gracia i que, per tant pot ésser que, inclús, obn' contra els p1'opis sentz'- ments purament hunzans. Crez'em sincerament que tots ens hem d'eslor(:ar en obrar i orientar per a que tothom hi obri, amb autentica CARITAT; pero aixi, en majúscules, autentica, 110 adulterada ni barrejada. ¡Quantes coses no es podrien fer, quant de bé no es podria realitzar si la caritat fos aixo: caritat, virtut sobrenatural i no un mer sentiment o sentimentalisme, que enca1'a és pitjor.' A primera vista es poden f¿¡rilment confon dre, 11lés en la practica els resultats s6n completament diversos. Que una cosa és sentir i utla altra el «comprendre».
    5. LA GRAN FESTA DEL CORPUS E NGUANV, el maig ha volgut revestir el seu últim dijous, amb la brillantor i solemnitat de la gran festa del Corpus, la diada d'exultació radiant de la Sagrada Eucaristia, el santificador aliment de les nostres animes amb el que experimentem sempre el fruit de la Redempció de Cristo Establerta, l'any 1264, aquesta festa, pel papa Urba IV, basant-se en raons teo- logiques recolzades per les revelacions de Santa Juliana de Mont Cornillon i pel resso del miracle de Bolsena, ha tingut sempre un evocador encís poNic, aug- mentat quan Joan XXII instituí, en 1318, Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat la processó solemne. Festa, en veritat, "bonica, adhuc en l'ordre purament natu· ral de les coses perque el seu immens abast d'amor i be Ilesa procura en nosal- tres una mescla prodigiosa de dolc;a flaire de ginesta, rosa i clavell, i d'aroma d'en- cens acompanyant tot, la nostra adoració a l' Altíssim, en el sagrament de l' Amor. Festa de la unitat i de la pau és la de Corpus, perque la unitat i la pau del Cos místic de ]esucrist, del que lots formem pan, prové fonamentalment del seu propi Cos rebut sagramentalment. Festa de frulció de la divinitat de Crist, perque la Comunió del seu Cos i de la seva Sang prefigura la sempi- terna delectan<;a de la Gloria. La nostra vila, conscientment penetrada de l'esperit de la gran diada del Corpus, coneixedora de la primordial raó que mou l'esclat jubilós de la festa, dalerosa d'altures espirituals, ha introdult, en els seus costums, l'especial i artística ornamentació deIs seus carrers i places, en la joiosa tarda del pas triomfal de la Divina Hostia, donant una clara demostració del que pot una fe profunda arrelada en el cor d'un poble, Meravellós espectacle el que visquérem, fa pocs dies, veient l'enardiment amb que xics i grans, genolls en terra, com en un anticipat acte d'adoració a la Custodia, transformaren, en poques hores, el nostre Sant Cugat amb les belles gales d'unes catifes de flors que foren j'admiració deIs propis sant- cugatencs i visitants! No hi ha pas dubte que Sant Cugat, el dia del Corpus, viu intensament enardit per homenatjar en el maxim a la Sagrada Hostia. I si durant l'any, s'ha caigut en oblits i negligencies en el culte del San- tíssim, s'intenta, amb totes les forces, amb i'amor que és el que val, una 46
    6. suplencia que molt deu agradar al Cor de Cristo Perque la processó, la solem- ne processó, abrillantada per la Comunitat del CoHegi de Sant Francesc de Borja i pels membres ele la Germandat de Crist Obrer, per les nostres autori- tats, i per quasi tots els santcugatencs, mostra una manifesta regeneració vers aquel1 elesig d'Urba IV de que «fossin esclatants els homenatges tribu- tats a la Sagrada Hostia, i del cor i deIs llavis deIs sacerdots, units amb el poble en una mateixa alegria, brollessin himnes de l1oan<;a i vibrants aHeluies». Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Brillantment, solemnement, hem celebrat el Corpus del 1959; ara amb un xic més d'esfon;, tenim d'assolir el cim: que el Corpus sigui, a la nostra vila , unida amb tot el món, un gegantí acte d'adoració reverent i sentida a Crist Hostia, que porti, com a conseqüencia, la freqüent comunió, durant l'any, el continuat «nodriment de la flor del forment», el perenne «saciament de la mel collida en la roca viva», I'indestructible lligam amb Cristo ERNEST AULADELL 1 DOMENECH Fotografies Cabanes. 47
    7. CULTURALES. UN ANIVERSARIO EN LA F1ESTA DE LA GUARDERÍA INFANTIL DE NUESTRA SEÑORA DE MONTSERRAT E s tan vasta la denominación de Cultura, que abarca al hombre entero en tod.a su universalidad, desde que llora y sonríe en el regazo materno, hasta que, coronadas las sienes con la aureola de la senectud, termina pláci- damente sus días de lucha en la tierra. Su vida es un constante más allá. Es siempre un devenir mejor, es un incesante tránsito, de lo que es, a lo que ha de ser; de lo que es, a lo que debería ser o será, siempre que las aspiraciones de su meta sean reguladas por la escala de los valores de la vida. Bien. Belleza. Dios. Ahora bien; este trámite, este devenir mejor, requiere un cultivo condu- cido y armónico de la complejidad humana, no puede ser unilateral ni arbi- trario. Este es el error de algunas concepciones modernas. Y debe empezar Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat desde las primeras manifestaciones del ser humano. He aquí el concepto cabal de Cultura. Podemos considerar, no obstante, tres fases en este trabajo ímprobo ele toda la vida. La primera en que el sujeto es cultivado por manos e influencias ajenas a él; la segunda cuando ya empieza a denunciar estas influencias ex- ternas cooperando con el que tiene la misión de conducirlo; y la tercera es la fa~e en que el individuo se va independizando, asimila y elabora las influen- cias recibidas, las busca por sí mismo en el medio ambiente en que vive y se las proporciona según las apetencias de su personalidad. Empezando pues por la primera fase. ¿Diremos que una «casa-cuna» o «guardería de niños» es una obra cultural? Evidentemente que sí. Mas, este concepto hay que divulgarlo, debe popularizarse. Deben saber las madres del pueblo, que han de salir azarosas de sus casas para completar ingresos económicos, que allí empieza la educación de sus hijos, adquiriendo aquellos hábitos que han ele hacerlos mejores, y de allí reciben lo que el cariño mater- nal, a veces poco ilustrado, no podría darles. Esta es la obra de Cultura Social que por iniciativa de la Parroquia y secundada por varias personas de buena voluntad viene realizando la Guar- dería de Nuestra Señora de Montserrat de nuestra Villa. Se celebró el día 27, festividad de su Patrona, el aniversario de su fun- dación. Con singular júbilo se celebró este aniversario. Las beneméritas Hermanas de Nuestra Señora del Sagrado Corazón recibían cariñosamente a los visitantes. Los niños, con sus batitas limpias, parecían pequeños bibelots en día de fiesta y las dependencias refulgían como tacitas de plata salpicadas de coloreadas flores. Nuestra Señora de Montserrat debía mirar satisfecha aquellos angelitos puestos bajo su protección, augurando para ellos, y para cuantos por ellos se interesan, sus bendiciones. Fueron a visitarles los niños del Parvulario del Ave María. Hay que ver
    8. 10 contentos que se pusieron los chiquitines, tirándoles besitos y haciéndoles .adiós con sus manecitas rosadas, cual claveles que se entreabrían y se cerra- ban sucesivamente. En este, pues, tan simpático aniversario, no se puede menos de recordar unas felices y autorizadas palabras de nuestro señor Arzobispo Monseñor Modrego, que vino a inaugurarla, felicitando a los iniciadores de esta obra. «Es una obra -dijo- que honra a San Cugat y a su impulsor el Rdo. Sr. Pá- rroco; pero no debéis pararos aquí; este debe considerarse el primer esla bón -de las obras que se han de continuar haciendo con vistas al San Cugat del mañana. Vuestro pueblo tiene un ancho porvenir, cuando, a no tardar, las afluencias de la Gran Barcelona proyectada lleguen al linde de vuestras puertas. Entonces os faltarán obras de esta natúraleza. Debéis estar preveni· dos y salir en vanguardia a resolver el gran problema social que la población infantil plantea en las grandes urbes.» Referíase Ms. Modrego al pavoroso problema del niño abandonado en la calle que, a no ser por providenciales prevenciones, pasa fatalmente a sumarse, en el día de mañana, a estas masas enormes de los bajos fondos de la sociedad. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat ¿Dónde se cultivará, pues, el niño de4 años al salir de la «casa cuna o guardería» para continuar progresivamente su trayectoria ascensional? Evi- -dentemente que su lugar adecuado es el Parvulario. Las Guarderías, Escuelas Maternales y Escuelas de Párvulos son instituciones que nacieron a la par, ·cuando las exigencias de la vida moderna obligaron a las madres a buscar trabajo fuera del hogar. Son instituciones, podríamos decir, preescolares; hasta que el níño a los 7 años, desarrolladas y cultivadas sus facultades na- dentes, ya empieza a secundar la influencia de la Cultura, que debe llenar toda la vida del hombre consciente, en un devenir siempre mejor, sin desviar: se de la meta regulada hacia la Belleza, la Bondad y la Verdad, que debemos .conquistar a todo trance los verdaderos hijos de Dios. J. F. M. NOTICIARIO XIX Homenaje a la Vejez.- El domin- la cual el .Orfeó de Sant Cugat. cantó go día 17 de mayo, Pascua de Pentecostés, escogidos motetes. tuvo lugar el anual homenaje de admira· Seguidamente en el claustro tuvo efecto -ción y respeto que nuestra villa rinde a el acto de homenaje, que presidieron el sus anciauos, bajo la organización del Ilustre Sr. Alcalde D. José M.a Martí, Patronato Local y el patrocinio del Mag- Jefe de Falange Sr. Maronda, Juez de Paz nífico Ayuntamiento y la Caja de Pensio- Sr. Moreno, representante de la Direc- nes para la Vejez y de Ahorros. ción General de la Caja de Pensiones A las once de la mañana, una comitiva para la Vejez y de Ahorros D. Antonio presidida por nuestras primeras autori- Riba, Delegado local de la misma Insti· ·dades, con los ancianos y madrinas res- tución Sr. Guasch y demás autoridades, a pectivas, se dirigió al Real Monasterio, las que luego se sumaron el Sr. Rector <:londe nuestro Párroco Dr. Julio Nájera, Dr. Nájera y el presidente del Patronato llresbítero, ofició la Santa Misa, durante del Real Monasterio Monseñor Griera. 49
    9. Los primeros en ofrecer su homenaje Entre los diversos actos merecen ser fueron los niños de la villa, representados destacados la Misa Solemne celebrada en por varios alumnos de las diversas escue- nuestro Monasterio y la bendición de- las, quienes recitaron escogidos trozos nueva maquinaria agrícola, que viene a literarios. El Sr. Guasch leyó la procla- incrementar el proceso de mecanización mación de la Ancianidad, y el Sr. Riba de nuestra agricultura. En los locales de- dirigió un efusivo saludo en nombre de nuestra primera entidad agrícola tuvo- la Dirección General que representaba. lugar un vino de honor con motivo de También pronunció unas palabras el la inauguración de un magnífico salón- miembro del Patronato Local de Home- biblioteca, pronunciándose diversos par- najes a la Vejez Dr. Villar, cerrando el lamentos a cargo de los señores presiden- acto el Iltre. Sr. Alcalde. tes D. Jaime Busca1Já Grau y D. Miguel Seguidamente, en la -Llotgeta. del Ursul Pla, del Dr. D. Nicolás Villary de- Monasterio tuvo efecto una selecta audi- D. Alberto León Fue -abanderado. de ción de sardanas. la fiesta D. Juan 13uscallá Grau y -cordo- Como dato para la historia señalemos nistas· D. Alberto Casanovas y D. Juan que fueron homenajeados 97 ancianos. Baila. Finalmente indiquemos que el martes Concurso de Sardanas. - .San Cugat tuvo lugar una Misa de Réquiem en su- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Sardanista., sección del Club Montañés. fragio del alma de los ancianos fallecid'os de esta villa, juntamente con la Agrupa- en el último año. ción Cultural Folklórica .Sabadell Sar- Fiesta de San Isidro. - Cada año son danista' y bajo el patrocinio de nuestro- más espléndidas las fiestas que nuestros Magnífico Ayuntamiento, han organizado· agricultores celebran en honor de su ce- un gran concurso de sardanas, en el cual lestial patrono. La Cooperativa Viti- participarán las mejores -ane1Jes' de Cataluña. vinícola y Sindicato Agrícola y Ganadero Felicitamos desde estas breves líneas a cuida de la organización de estos actos, la Dirección y colaboradores de ,San superándose en todos los aspectos. Este Cugat Sardanista. por tan feliz idea, n<> año los actos fueron ofrecidos a la villa en dudando que esta embajada de «colles .. un magnífico programa con portada ori· dará un gran realce y brillantez a nues- ginal del artista local José Grau Garriga. tra Fiesta Mayor. CASAL PARROQUIAL Conferencias de orientación pre- Bajo el título -Análisis Psicológico del matrimonial.-Durante los pasados días verdadero amor conyugal», realizó el 10,14 y 17 de mayo tuvo lugar una trilogía padre Junqueras, en su primera charla, de conferencias de orientación pre-matri- un esquema completísimo del amor. Se- monial, a cargo del padre Pedro Juan ñaló en primer lugar las tres fases de or- Junqueras, S. 1. Magníficas a todo serlo den natural en todo amor. En la primera fueron estas conferencias, amén de inte- -dijo- se siguen unos principios estimu- resantes en suma, siendo de lamentarúni- lantes, por los cuales podemos decir que camente el poco interés demostrado por nos fijamos de un modo particular en de- nuestra juventud de ambos sexos, ya que terminada persona, que luego será el ningún día se superaron la treintena de objeto de nuestro amor. Sigue después el asistentes. A continuación, y dentro del desarrollo del amor, con sus característi- espacio disponible, damos una síntesis cas de la necesidad de acercarse al amado de estas conferencias. y aislarse de los demás. Y, finalmente, 50
    10. viene la fusión, la umon íntima, que en blecidas por Dios. Aquí señalaremos unos -el amor entre esposos viene señalada por pocos. El hombre aprecia el conjunto, la da unión matrimonial o sexual. mujer los detalles. Los dos son lógicos. Señaló también como se complemen- pero él actúa según la lógica del racioci- tan el amor sexual, puramente carnal. el nio y ella según la de la intuición. Final- ,amor de amistad y el amor de caridad, mente señaló que en lo afectivo tanto ama 'Subraya el conferenciante como el amor el hombre como la mujer, de modo que el -sexual ha de ser el final del ciclo de las amor sexual no es mayor en el hombre tres fases antes señaladas y hace especial que en la mujer, e iguales son, también, mención en 10 fundamental del amor de las tendencias de ambos. estribando la ,caridad, de ese amor que imita al que única diferencia en las manifestaciones Dios nos tiene a nosotros, amor que es externas de este amor, de esta tendencia, 'entrega, sacrificio, prescindiendo de la La última conferencia trató sobre .Re -correspondencia, y amor que ignora los laciones entre los esposos para cumplir -defectos y las faltas del ser amado; amor los fines del matrimonio>, Señaló en prin- <jue, por encima de todo, perdona y ama cipio que el acto matrimonial no sólo es ,siempre, perfectamente lícito, en cuanto pretende Señala, finalmente, el peligro de los la procreación, que es el fin primario de 1 matrimonio, sino que es meritorio, es de- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat noviazgos largos, por el peligro de las tres fases, que son meramente de orden cir, por él los esposos merecen la gloria, natural y, por lo tanto, de lógico desarro- y en el acto matrimonial -dijo- no se llo en un amor real y sincero. pueden 01 vidar los fines secundarios, co- La respuesta a la pregunta «La felici- mo la satisfacción de la concupiscencia y dad de la vida matrimonial ¿ es un estado la felicidad del amor. Subrayó la obliga, afectivo?, fue dada por el conferenciante ción grave que el matrimonio impone so- en la segunda charla. No puede ser un bre el acto conyugal, obligación que sólo 'estado afectivo porque -dijo- este estado desaparece por causa de enfermedad exis- es pasajero y el matrimonio es perdura- tente o consecuente, Recordó finalmente 'ble. Por tan to, indica, la felicidad del que la única base para el pecado es el matrimonio debe estar en algo más y esto consentimiento de la voluntad, jamás por es la mutua comprensión. por la cual los movimientos reflejos, El único límite en -esposos aceptan los defectos y las cuali- el matrimonio -dijo- es la negación del ·dades mutuas. A fin de hacer más fácil hijo por medios antinaturales. ].R. esta comprensión es necesario conocer las principales características del hombre Tenis de Mesa. - Hoy nUestro comen- y de la mujer, tanto en lo psíquico como tario 10 dedicamos a las IJ 24 horas de ,en 10 somático, Así el hombre es fortaleza San Cugat, recientemente celebradas, en lo físico, es raciocinio en la inteligen- Esta competición es una de las grandes cia y es amor creador en 10 afecti '0 y en entre nuestros jugadores, y una de las de todo es egocéntrico, La mujer, en cam- más alto valor deportivo para sus partici- bio, es delicadeza, es intuición y es amor pantes, por esa sucesión matemática en al sacrificio, y tiene tendencia altero- los relevos, y por ese amor a la prueba -céntrica, que hace que, durante las horas que dura, La conferencia, que duró unos sesenta los que de antemano se comprometieron minutos. fue un espléndido marco de estén supeditados a ella con un espíritu ejemplos y anécdotas sobre estas diferen- deportivo realmente admirable. -das, y de consejos para que se sepa ver Indudablemente cuenta bastante el tro- en ellas, no una separación, sino un com- feo en litigio, este año concedido gentil· plemento, pues como tales han sido esta- mente por el Sr. Osvaldo Perbellini, al 51
    11. cual la afición está en deuda, por su apoyo Más tarde BIas Meca equilibra el mar- cuando este es solicitado; pero la llama cador, pasando seguidamente el equipo que campea entre los jugadores, ante blanco a imponerse contra pronóstico. todo, es terminar las 24 horas sin perder Juegan los verdes con mucho interés, un solo minuto. acortando distancias en la mañana del Gracias a la colaboración del Club domingo, pero no pueden impedir que los· Montañés de San Cugat, este año se mon- blancos, al final, se hagan con el trofeo· tó un campamento; confesemos, sin em- en juego ... Pero para nosotros, los que bargo, que no esperábamos completar con cariñoso celo preparamos esta sin par- todas las tiendas, pero nuestra sorpresa competición, sólo hubo un vencedor y éste fue en aumento al ver llegar a los jugado- fue el Tenis de Mesa, estas 11 24 horas de- res manta al hombro, prueba de lo hondo nuestra villa, que triunfaron esplendoro- que caló esta magna competición. samente gracias a la deportividad y al Con la puesta en marcha de la antorcha entusiasmo de los participantes. por Mosén Julio Nájera, quedan abiertas El equipo blanco formó con J. Méndez,. a las 22'15 del día 9 las 11 2~ horas de San P. Ayala, F. Pelfort, B. Meca, G. Pas- Cugat; el primer relevo lo efectúan Calo- cual, V Díaz, ]. Almarcha y]. Carrasco. pa-Méndez, obteniendo el primero una Por el verde jugaron F. Calol?a, L. Aba- considerable suma de puntos para el equi- día, J Garsaball. J. Franquesa, N. Sitjes, Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat po verde. y éste domina en el marcador J. Vilagrán,]. Ambrós y]. Llunell. en las primeras horas de juego. JUAN CARRASCO OBSERVATORIO METEOROLÓGICO DE SAN CUGAT COLEGIO MÁXIMO DE SAN FRANCISCO DE BOR]A Resumen del mes de abril de 1959 TEMPERATURA: Máx. abs.: 26'2 el día 19; mín. abs.: 1'2 el día 14; media, 13'1. PRESIÓN: Máx. abs.: 755'9 el día 1; mín. abs.: 743'1 el día 29; media, 748'6. L Lu VlA: Día 14, 2'4 litros; día 15, 2'9 l.; día 16, 0'5 l.; día 30, 2'9 litros. OTROS FENÓMENOS: Rocío, 24 días; niebla, 3 días; neblina, 21 días; tormenta, 1 día. VIENTO: Recorrido total: 3.205'38 Km.; medio por día, 106'84 Km. HORAS DE SOL: Total, 253'4 horas; promedio diario, 8'4 horas. Resumen del mes de mayo de 1959 TEMPERATURA: Máx. abs.: 28'3° el día 14; mín. abs.: 2'2° el día 5; media: 16'6°; máxima media, 24'2; mínima media, 9'0. PRESIÓN: Máx. abs.: 755'0 el día 16; mín. abs.: 740'1 el día 9; media: 748'7. LLUVIA: Día 6, 0'8 litros; día 8, 1'0 litros; día 9, 0'1 litros; día 12, 2'1 litros; día 23 4'8 litros; día 24, 12'1 litros; día 25,12'0 litros; día 29, 8'9 litros; día 30, 6 litros. Total lluvia: 47'8 litros m 2 • OTROS FENÓMENOS: Niebla, 6 días; rocío, 19 días; despejados, 9 días; nubosos, 11 días; cubiertos. 11 días; tormenta. 2 días. VIENTO: Recorrido total: 2.918'01 Km; medio por día: 94'13 Km.; máximo: 356'61 Km. el día 8. HORAS DE SOL: Total, 227'6 horas; promedio, 7'3 horas por día. CON LICENCIA ECLESIÁSTICA
    12. ¿ Ud. sabe dónde encontrará pollos que por su calidad son baratos? Pues en GRANJA AuBIDu Calle del Sol, n.O 2 Teléfono 280 o en CHARCUTERÍA AULADELL Santa María, n.o 15 SAN CUGAT DEL VALLÉ S Polluelos de todas clases, pollitas recrías y huevos. lu ~lP Jsr111~ nlA ELJ~CrrrUCJDAD F. OASAJUANA. Jaime Barnils Carpintería Mecánica Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat ~' Santiago Rusiñol, 17 Rius y Taulet, 17 • Tel.éf.233 Teléfono 117 SAN CUGAT SAN CUGAT -COMPRAR EN LA BASCUI..uS y BALANZAS ~usteler:ia Sá{,af ·es sinónilho de buen gllstO !J paladar. La casa creadora de los típicos ,11 ROSETONS 11 Provenza, 55 '. Teléfono 305604 'Santiago Rusíñol, 25 Teléfono 284 Carmen, 57 - Teléfono 223036 SAN CUGAT DEL VALLÉS • BARCELONA COLMADO' CONSTRUCTOR D EO B R A S :Encarnaclón RI'as~S tHIlRtDTERíll • FRUTERíll Mansueto Guixá Paseo Mosén Jacinto V erdaguer, 16 SER VICIO RÁPIDO A DOMléILIO (frente Garaje) Valldoreíx, 41 SAN CUGAT VALLDOREIX
    13. , BATERIAS DE COCINA Son de aluminio puro. Su cali- dad insuperable y su perfecto acabado ha~en que todos sus utensilios tengan duración in- definida. Se fabrican artículos Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat de todos los tipos y medidas. ].1. DIRDE - VaUdoreix, 3S - TeZ 391 - San Cugat del Vallés
    14. GU'IA eRON/CA PARROQJlIAL SA.N e uGA T DEL VA L L E s Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat SUMARIO Reflexionant.-Les vidrieres del Monestir, A. G. - Els Sants de la Diocesi de~Barcelona: L'eminent Doctor i Bisbe de Barcelona Sant Pacia, ]oSEP¡MAURÍ 1 SERRA. -Veinticinco años de magisterio, ]. BARQUET y ltRoDó. - Noticiario. - Orientación cinematográfica, lmR. R.-Casal Parroquial: Movimiento Parroquia1.- Observatorio Meteorológico de San Cugat. Dep. /eg, B 309/ . 19j9• .a.ño XI Núm. 1~7
    15. A. TORTOSA g~ PANADERIA- PASTEL ERIA FERRETERIA BATERIA DE COCINA OBJETOS PARA REGALO ¡.>.'HlAGO RUSINOL,4 0 PEDRO SAN, 5 o.el.éfo"w,177 SAN CUGAT $AN tOJaJ&lf 1D~n. Y.&U~$ SEÑORA: MANUEL MARríNEZ USANDO SIEMPRE CONSTRUCTOR DE OBRAS ~la3@rrej T Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat OBTENDRÁ EN LA ROPÁ Calle Vallés, 94 Teléfono 409 ALBURA DE NIEVE SAN CU6AT CALZADOS d/{utuM Extenso surtido en calzados para Playa J Campo GRAN DURACIÓN PRECIOS ECONÓMICOS 18 de Julío, 11 - Teléfono 221 SAN CUGAT DEL VALLÉS FERRETERIA Pintura • Decoración MARAGALL LÁMPARAS ELÉCTRICAS PI H L 1P Tornillos - Cerraduras - Alambres s MILA DONET Hnos. Electrodos PHILIPS c.Sabadell,8 Rius !I Tau el, 9 un Ter. 235 • San Cugat del Vallés SAN CUGAT DEL VALLÉS
    16. GUIA eRON/CA PARROQJlIAL Dep. Leg. B. 30.91- 1{)5{) Año XI JULIO 1969 Nlhn. 127 REFLEXIONANT TA Parroquia de Sant Cugat del Valles compta amb dues obres socials L d'envergadura: el Casal Parroquial i la Guarderia Infantil. Dues obres, la trascendencia de les quals ha passat i esta passant desapercebuda per molts santcugatencs i és una vertadera llastima, no sois perque reper- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat cutez'x en perjudici de la puixanra economica de les mateixes, sinó a més, perqz-te suposa una inhibició de molts que estan al marge de tot el que signi- fica cooperació, unió, inquietud social, treball en equlp. El Casal Parroquial, amb l'esforr que esta fent per introduir-se en la vida social de la Vila per a ésser un focus de vitalitat orientadora i cristia- na, es veu incompres i ha de lluitar amb un esforr cconomic que absorbeix gran part de les inquietuds deis seus dirigents, quan tot aixo no és més que conseqiiencies de l' absencia d'idees, de sentit de responsabilitat, de sentit social-cristia d'un sector de la Vila, el que fa comprendre encara més la seva NECESSITAT. En plan inopient, més encoraUador, és l'Escola d'Art en les seves sec- cions de dibuix, pintura, escultura, etc. que a la llarga ha d'anar orientant eljovent en l'estetica i gust artistic que va enlairant el seu nivell de sensi- bilitat i cultura, Amb més temps d'existencia, hi ha l'Escola de la Llar on s'han d'anar formant i orientant el sentit de responsabilitat de la dona que treballa en la ciencia de la llar i on tantes noies podrien aprendre el que el dia de dema necessitaran i que ara! tenint l'oportunitat tan a la ma, moltíssimes -i potser les que més ho necessiten- no se n'aprofiten. La Guarderia Infantil amb una altra finalitat específica, és i té d' ésser una de tantes necessitats socials que una parroquia -que és una familía- té de cobrir, com hauria de cobrir la necessitat de cultura si no hi haguessín escoles, o té de cercar hospital pels malalts que ho necessiten, o ajut eco no- mic pels que es troben en situació precaría. Aquesta orientació poltfacetica -com ara diuen- no és altra cosa que la fu n ció familiar i social de la Parroquia, que no és el temple com alguns confonen sinó la FAMILIA PARROQUIAL, iz.zuminada í protegida
    17. pel temple parroquial, perque d'ell net'x, com el riu de la deu. la justícia i la caritat i la unió i la inquietud social, perque ell en té la font: EL SAGRARI. Tinguem tots present que és la pluja menuda i constant la que assaona la terra, millor que el xafec sorollós. Seria llastima, ve1'tade1'a llastima que tants d'esforr;os no assolissin els fruits proporcionats als sacrificis que costen, o per ignorancia o per deixa- desa o per irreflexió o bé per tot a l' hora. LES VIDRIERES DEL MONESTIR UdeIs elements més decoratius de les esglésies el constitueixen les N vidrieres. Si es visiten les catedral s d' Auch, Chartres, Colonia, o la Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat nostra catedral de Barcelona, un es queda meravellat deIs grans efectes de llum prodults per les vidrieres. La nostra església de Sant Cugat, una de les millors restaurades de la diocesi de Barcelona, segons opinió d'un arquitecte frances, és una església construIda per a ser ricament iHuminada de vidrieres. Després del 1936 s'han coHocat les vidrieres de l'absis de l'altar major amb Sant Pere, Santa Juliana i Santa Semproniana. Els finestrals deIs absis laterals ostenten les figures deIs martirs de Sant Cugat, Sant Medir i Sant Sever. El finestral de damunt la Sacristia representa el tragic assassinat de l'abat Biure. Els dos rosetons de la fa<;ana ens recorden els misteris del Rosari. 1 els sis rosetons de la part alta de la nau central són de motius ornamentals. Aquests rosetons i finestrals tenen les vidrieries preparades per la casa Granell de Barcelona amb intervenció del malaguanyat senyor Grífol, tan identificat amb Sant Cugat. Un altre gran amic de Sant Cugat, el senyor Josep M. a Boixader, ens suggerí l'obertura deIs finestrals de la nau de l'Evangeli, tapiats des del segle XVI, quan es construí el c1austre superior. Avui, gracies a la tecnica vidriera de l'artista Josep Marsans, podem admirar dos preciosos finestrals de set metres d'al<;ada, en les vidrieres deIs quals figuren Santa Eulalia, Santa Maria de Cervelló, Sant Ramon Nonat, Sant Antoni Claret. Es prepara la vidriera del tercer finestral obert, on figuraran Sant Pacia i Sant Oleguer. 1 esperem que un dia, no llunya, es podran obrir els finestrals de la nau de l'Epístola, tapats per altars constru'its cap el segle XVII. No dubtem que la galeria de Sants de la nostra terra, que decorara l'admirable església de Sant Cugat, sera una meravella. A. G.
    18. ELS SANTS DE LA DIÓCESI DE BARCELONA L'EMINENT DOCTOR 1 BISBE DE BARCELONA SANT PACIA UNA GRAN FIGURA DEL SEGLE IV EUS ací la primera figura universal de la nostra historia; la primera H _ jigura de relleu, nada,formada i desplegada a Catalunya; ben poca cosa més de la seva vida se sap que les breus paraules que va dedicar-li noresmenys que el gran doctor de l'Església universal, Sant Jeroni: Pacia} bisbe de Barcelona, en els vessants del Pirineu} bar6 de polida eloqüencia} i tan il-lustre de vida com de doctrina, en el regnat de Teodosi} traspassa d' aquest m6n en senectud avanradísima. Certament, morí Sant Pacia abans de l'any 391. Sabem a més} que del seu matrimoni} anterior a l'episcopat, hagué un jill, anomenat Dextre, il'lustre en el segle i tot donat a la fe de Cristo La festa litúrgica de Sant Pacia es celebra el dia 9 de man;. És vera- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat ment una ingratitud i una vergonya l'oblit en que els barcelonins i diocesans de Barcelona hem tingut la gran figura de Sant Pacia. EL PRIMER DOCTOR DE LA NOSTRA CRISTIANDAT Sortosament es conserven encara algunes de les seves obres escrites; són les següents: 1. Una epístola a l'heretge Simpronia, sobre el nom de catblíc} en la qual es llegeixen les seg-üents belles paraules: No t' enutgis massa.germa meu. Cristia és el meu nom i catblic el meu cognom. 2. Una altra epístola sobre les !letres de Simpronia, on s'insinua la subsistencia d'antics parlars locals: Creiem que cada un deIs idiomes és una novella riquesa de Déu. El Laci, I'Egtpte, Atenes, la Tracia, I'Arabia, I'Espanya confessen a Déu. L' Esperü Sant entén totes les llengües. 3. La tercera epís- tola és contra els tractats dels novacians} contestant les preguntes i protestes del mate ix heretge Simpronia. 4. Un tractat del baptisme: Voldria dir en quina manera ndxem en el bapNsme i en quina manera ens hi renovellem. 5. Paroenesis o exhortació de la penitencia: Vulgueu creure que més que rigor és amor aquesta tendra i diligent soHicitud que, en aquesta obreta, segons la voluntat del Senyor} he posat, jo} vostre germa i vostre bisbe. 6. Encara se li ha atribult la bellíssima Semblanra de la carn del pecat} adre<;ada a una noble verge convalescent. EL PARER DEL BISBE TORRAS I BAGES Crdem que se'l pot considerar -a Sant Pacia- com a primer npresen- tant del pensament catala o almenys com a un precursor d'ell,' com a.una primerenca florescencia que demostra ja les qualitats més nobles que pre- senta la forma inteHectual en el nostre país, que és la mateixa romana amb ulilísshnes modijicacions; és Sant Pacia imitador i ddxeble del celeberrim 55
    19. ifogosissim Tertufüa ... pero el nostre prelat guarda sempre la temperanca de l' expressió, el just medi en el judici z' tal exactitud a consz'g11ar el dogma cristia, que aixo lt' ha valgut ésser considerat 'veridz'c testimoni de la tradició catolica, sobretot en el pertanyent al sagrament de la penitencia. El distin- gez"x la cristiana llibertat d' esperit en la repressi6 deis vicis i al mateix temps l' estima de la sabiduría de l' antiga gentfUtat ... UN BISBE QUE SEMBLA UN PRETOR En ell el crz'stia no destrueix el roma; és un bisbe que sembla un pretor de la Llei nova,' la intensitat de la fe i del sentiment no li apaguen ni dese- quüibren la ra6,' la majestat romana resple1'ldeix en tots sos escrits; son esperit, a pa1'er nostre, és més roma que el de Sa1'lt Jeroni i TertuUia,' tindran aquests celeberrims escrzptors qualitats més cabdals que el nostre bisbe, mes és indubtable que no posseeixen, com ell, la perfecta harmonia de facultats, la serena gravetat, l'equilibrz' juridic que distingi el pensament roma i que, un cop sobrenaturalitzat, meresqué ésser escollit per la Providencia per a proposar la veritat a totes les generacions i judicar les aceions de tots els Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat pobles de la terra. ]UDICI LITERARJ DE MOSSEN LLOREN<; RIBER Comparant el nostre Sant Pacia amb els antics doctors del nord de l' Afri- ca, diu: identica escalfada eloqiiencia, consemblant audi'u.;ia d'imatges, la mateixa barbara tortu1'a delllenguatge, regalim6s com una ardent magrana espremuda, iflairós amb els ungiients del Sant Esperit. L'asprura lirica és una mica anzorosida per les virgilianes suavitats amb les quals fOu alletada sa.infantesa ... Parla reposadament i abundosa, amb el mateix repos i abun- dancia mateixa amb que cau la neu damunt el cim de les muntanyes altes. Sota la seva ploma doctoral floreixen les imatges augustes i venerades ...; quelcom ben rústec i ben primitiu i ben pirenenc i ben hospitalari, amb l'amable hospitalitat de les masies nostrades. LA MIGRADESA DE LA NOSTRA DEVOC¡Ó La tradició lligava ja estretament Sant Pacia amb el terme parroquial deIs Sants Just i Pastor de Barcelona, en tanta de manera que l'any 1593, amb motiu d'unes obres, va trobar-se una rica urna contenint les despulles que el bisbe Joan Dimas Loris, que aleshores regia la diocesi, honra ja, en espera de la prova d'ésser les corresponents al Santo El seu successor, el bisbe Ilde- fans Coloma, decreta festa de precepte en honor del Salit. A la catedral té dedicada una capella amb un mag-nífic retaule barroc, de cap alla l'any ló88. El bisbe Ramon Guillamet va erigir una parroquia amb el seu nom, l'any 1924. La categoria litúrgica de la seva festa manté, a la diocesi, el ritu de doble major, pero encara no hi ha textos propis per a commemorar la gloria tan eminent de la personalitat de Sant Pacia. JOSEP MAuRÍ [ SERRA 56
    20. VEINTICINCO AÑOS DE MAGISTERIO P estos primeros días del mes de julio se cumplen cinco lustros P.e la OR toma de posesión del parvulario de San Cugat, por la Srta. Josefa Felip Mestres. Son, pues, 25 años de labor callada, abnegada, sacrificada en pro de los niños de nuestra villa. Muchos de estos niños ya son hombres que pueden -dar cuenta de la eficacia de esta labor, que no se ha detenido ante las dificultades. Con este motivo la Srta. Felip quiso dedicar la fiesta de fin de curso a cuantos le han testimoniado su afecto en este aniversario. Magníficamente asistida por las auxiliares, las señoritas María Teresa Montaña y María Dolores Gabernet, se organizó una fiesta en la cual se desarrolló una «Lección de fin de curso», en la que se vieron reflejados los tres puntos básicos de oración, obediencia y aplicación, que forman las disciplinas del parvulario. Quiso también, la Srta. Felip, fiel a San Cugat y a sus modos y costum- bres, que se subrayasen éstas de un modo especial. El San Cugat agrícola fue esplendorosamente escenificado por los pequeños alumnos,centrándose Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat la acción en la recolección del trigo, como producto más representativo y también como alimento del cuerpo en el pan y alimento del alma en la Sagrada Hostia. El necesario y sano esparcimiento fue presentado con la danza típica: «el BaH del Vano i el Ram (Paga-li, loan)>>, que un grupo de alumnos danzó ataviado debidamente. Cerró la fiesta uno de los padres jesuitas que catequizan en el Parvulario -del Ave María, quien piel~ó un aplauso para la Srta. Felip, aplauso que salió entusiasta y sincero del fonelo ele los corazones de todos los asistentes, como agradecimiento hacia quien con tanto amor ha llevado a cabo su labor en estos años de magisterio. Como datos para la historia recordemos que el primer parvulario con que contó la Srta. Felip, en 1934, estaba situado en un local ele pésimas condiciones, en la calle de San Medín, donde se desenvolvió como pudo hasta 1936 en que fue incluido en la Escuela Graduada. En 1939 el Ayunta- tamiento habilitó un rincón de la planta baja de las Casas Consistoriales, rincón que la Srta. Felip ha aprovechado al máximo durante estos últimos veinte años. Yen 1954 una espléndida fiesta escolar sirvió para, en honor a la Virgen, en el Año Mariano, darle nombre al parvulario, que desde enton- ces se llama del «Ave María». Fue en aquella ocasión cuando la Srta. Felip vio alentada, por la señora inspectora que asistió a la fiesta, su más cara ilusión; un parvulario digno, un parvulario debidamente instalado, como es necesario para la mejor educación de los niños. Ahora, con motivo de estos veinticinco años de eficaz labor entre nos- otros -icuántos y cuántos son los niños de San Cugat que a la vera de la Srta. Felip han aprendido a ser dignos hijos de Dios, a ser hombres!-, con este motivo, repetimos, la mejor muestra de agradecimiento que podemos ofrecerle sería, sin duda alguna, una labor positiva en pro de este parvulario -digno, por el cual ella viene laborando durante tantos años. J. BARQUET y J. RODÓ 57
    21. NOTICIARIO La Fiesta de San Pedro. -Trasladada bicicletas., pues la cinta es de una vulga- la Fiesta Mayor, desde hace unos años, ridad absoluta, sin noción cinematográfica al día de San Cugat, coincidente con una alguna y con un color peor que una postal fiesta tan señalada como es la del Apóstol coloreada. Pero 10 lamentable es que, Santiago, para conmemoración popular bajo la capa de comedia simpática,ligera, de la festividad del Príncipe de los Após· divertida - ¿qué iluso se tragará estos· toles ha quedado únicamente el tradicio· calificativos?- esconde un morbo inacep- nal .Paga-li ]oan., que un año más ha table y un repugnante ataque a la Iglesia puesto en marcha, en el marco incompa- de Cristo, no ya sólo en la figura del 'pá- rable de la Llotgeta del Monasterio, la rroco' sino en una amplia serie de se- sección folklórica de la delegación local cuencias. Este film se proyecta por ahí del Club Montañés Barcelonés. Felicita· con un 3R (mayores con reparos) como mos una vez más a Jos entusiastas ele· calificación moral. Con todos los respetos. mentos de dicho club, que con tanto em· para los señores censores este film debía peño vienen manteniendo esta tradición haber sido totalmente prohibido, ya que sancugatense. nos insulta a todos, como católicos y como hombres. ]. R. R. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat ORIENTACIÓN CINEMATOGRÁFICA «El déspota •. - En el panorama del Llegó el <Cine-F~rum',- El día 7 del cine británico, tan correcto siempre, des- corriente mes se celebró una sesión de cuella ahora el nombre de David Lean, Cine·Forum en el Club Montañés. Prác- cuya obra genérica podríamos definirla ticamente cerrado este número de GUIA, como una meditación sobre el hombre, su sólo he podido hallar un hueco para dejar existencia, sus conflictos. Pero ahora nos constancia del acontecimiento. Felicito a sorprende con algo distinto, un film ama- los organizadores por su feliz iniciativa, ble, sencillo hasta cierto punto y sober- de cuyo acierto es buen testimonio el 11 e- biamente realizado; de una sencilla histo- no absoluto del pequeño local. No puedo, rieta costumbrista, D. L. ha hecho una sin embargo, silenciar el «lapsus. come- película estéticamente perfecta. Magnífi- tido al permitir la asistencia de menores cos los tres intérpretes principales y nada en un Cine·Forum para adultos. como era más que discretos los restantes.-C. M.: el que se celebró. Es de esperar que para 3, mayores. otra ocasión se tendrá en cuenta tan im- portante detalle. No debe ser olvidado .Ana de Brooklyn •. - Esta película que a los niños les está prohibida la en- pertenece a ese cine italiano tan del gusto trada en donde se proyectan determina- de cuantos se empeñan en querer demos- das películas, y con mucha más razón en trar que de hombres sólo tienen la figura. una sesión tan especial como es el Forum. En ella vemos a Gina Lollobrígida lu- Quede finalmente constancia que en ciendo su belleza - que es bella no se este primer debate cinematográfico fue' puede negar- pero en una labor pesadí- presentado el film de Vittorio de Sica sima para todo espectador normalmente .Estación Termini., dirigiendo la sesión constituido. Y vemos también al inevita· Don Enrique Sánchez y Pascual, cuya ble De Sica empeñado en la labor indigna innata simpatía y mejor voluntad le per- de interpretar a un cura tonto, peor toda- mitió llevar adelante su difícil cometido,. vía, vergonzoso, y también como asesor pese a la inexperiencia -pública y per- artístico. Uno se pregunta qué debe ha- sonalmente confesada- en tales lides. ber supervisado el autor de <Ladrón de RODÓ- 58
    22. CASAL PARROQUIAL Tómbola.-La obra social que lleva a nizar durante los días de la Fiesta Mayor, -cabo el CASAL P ARROQUlAL, con la sola una tómbola. La esplendidez de los obse- ,ayuda que le dan sus socios por medio de quios y el trascendental fin que se persi- una módica cuota mensual, va adquirien- gue, creemos que llevarán a la tómbola a ,do, poco a poco, mayor envergadura, todos los buenos sancugatenses. Nada más abrir sus puertas en su actual y céntrico emplazamiento de la calle San- Fin de Curso.-Durante los días de la tiago Rusiñol, la Escuela del Hogar co- próxima Fiesta Mayor tendrán lugar las menzó su magnífica labor. En septiembre exposiciones de trabajos del curso de los <le! pasado año fue inaugurada la Escuela alumnos de la Escuela de Arte y de la ,de Arte, que durante todo el curso ha Escuela del Hogar. Al mismo tiempo y tenido sus clases, tan competentemente en el salón de actos del C. P.', se celebrará dirigidas por los profesores la Srta. Fa- la 11 Exposición de Pintura, Escultura y rrés y el Sr. Grau. Nuevas cosas quisiera Dibujo (artistas locales), cuya primera llevar a cabo el C. P., pero ya el presu- edición se celebró con motivo de la inau- 'puesto se hace cada día más agobiante y guración de la citada Escuela de Arte. a fin de aliviarlo, a fin de que estas cosas En esta segunda edición el salón será Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat nuevas, estos proyectos, todos de honda debidamente iluminado a fin de realzar trascendencia social para nuestra villa, mejor las obras que nuestros artistas puedan ser pronto realidad, se va a orga- aportarán a la exposición. MOVIMIENTO PARROQUIAL Mes de mayo Día 24, José Vilardell Marín, María Clara Mercader Ramón. Día 28, Dolores Sán- ~ Bautizos. - Día 3, Enri- chez Torres, Dolores Tomás Morales, que Garda Gómez, Jorge Javier Manzanares Monje. Día 29 Alejo ~;.' I~ Sardeny Valls, Mercedes Camps López. ~1. . jf y Remedios Clemente Nuestra felicitación a los venturosos Auladell. Día 7,]osé QuintanaAlemany. padres y familiares. Día 17, María Nieves Miquel Benavent. Día 18, Amaranta Vallhonrat Riera. Día Mes de mayo 31, Juan Méndez Peruga, Luis Vives Blanco, Carmen Marín Bell, Jorge Feliu Defunciones. - Día 13, Casas. Pedro Piñero Martínez. Día 17, Amadeo Rovira Mes de junio Prat. Día 7, Montserrat Pujivet Calders, Francisco Gan-ido Méndez, Montserrat Mes de junio Benito Labrador. Día 14, Francisco Xer- Día 3, Francisco Serentill Vila. Día 11, cavins Serrabogunyá, Pedro Sala Cas- Carmen Llunell Castañé. Día 26, Salva- tellví. Día 21, Alberto Ballesta Martínez, dor Estrader Corominas. José M.a Casas Ferreras, Marta Yzard Nuestro más sincero pésame a sus deu- Aymat, Purificación Palazón Tejedor. dos y familiares. 59
    23. Mes de mayo lv/es de /unio Matrimonios. - Día 1, Día 9, Juan Grané Pi con Nuria Aula- Juan Auladell Doménech del! Campmany. Día 13, Manuel Zorita con María Segura Sabaté. Capel con María Carmen Pahisa López. Día 4, Juan Pérez Martínez Día 17, Juan Valls Carles con Ana María con Consuelo Omedes Ar- Pellicer Ybrán. Día 18, Jaime Gallén tola. Eliseo Forrellad Morera con María Pérez con Margarita Sena Hernández. Rosa Nicolau Prat. Día 6, Jorge Simó Día 21, Herminio Cebrián Font con Car- Prats con María Doménech Mañosa. Día men González Agudo. Día 22, José Fá- 11, Juan Auladell Casals con Severina bregas López con María Gracia Marcet Paredes Pastor. José Bruguera Batllori Mateo. Día 23. Alberto Roqué Bozzo con con María Rosa Rifá Farrés. Día 25. María Rosa Casellas Aragay. Día 24, Jorge Casamitjana Bigú con María Isa bel Lorenzo Marcadé Cañameras c.on Pilar Cabero Garrido. Gozalvo Gracia. Que el cielo derrame toda clase de bendiciones para los nuevos esposos. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat REAL MONASTERIO DE SAN CUGAT DEL VALLES CONCIERTO a cargo de los PETITS CHANTEURS de Saint Laurent de Paris Sabado 25 de julio) a las 6 tarde. ENTRADA LIBRE San Cugat del Valles, 1959 OBSERVATORIO METEOROLÓGICO DE SAN CUGAT COLEGIO MÁXIMO DE SAN FRANCISCO DE BOR]A Resumen del mes de junio de 1959 TEMPER ATU RA: Media: 20'3°; máx. media, 28'7°; mín. media, 13'0°; máx. abs.: 33'80 el día 24; mín. abs.: 8'4° el día 1. PRESIÓN: Media: 752'6; máxima: 757'0 el día 14; míníma: 747'0 el día 29. VIENTO: Recorrido total: 2.292'65 Km.; medio por día: 76'42 Km.; máximo: 119'33 Km. el día 20. HORAS DE SOL: Total. 301'9 horas; promedio, 10'0 horas por día. LLUVIA: Día 7, 27'0 litros; día 12, 6'2 litros; día 20, 25'4 litros; día 26, 1'2 litros. Totallluvia: 59'8 litros m 2 • OTROS FENÓMENOS: Niebla, 10 días; rocío, 24 días; despejados, 24 días; nubosos, 2 días; cubiertos, 4 días; tormenta, 1 día. CON LlCENCIA ECLESIÁSTICA
    24. ¿ Ud. sabe dónde encontrará pollos que por su calidad son baratos? Pues en GRANJA .AuBIDu Calle del Sol, n.o 2 o en . Teléfono 280 CHARCUTERÍA AULADELL Santa María n.o 15 SAN CUGAT DEL VALLÉ S Polluelos de todas clases, pollitas recrías y. huevos. Casa Oristrell F.CA8AJUANA. • FERRETERIA Carpinteria Mecánica - BATERIA DE COCINA Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Y PERFUMERIA MERCERIA Santa María, 7 Teléfono 276 Rius y Taulet, 17- Teléf. 233 SAN CUCAT SAN CUGAT COMPRAR EN LA BASCULAS Y BALANZAS ~asteLet:ia. Sá!;ut ·es sinónimo de buen gUS!O 1-/ paladar. La casa creadora de los típicos ~. "ROSETONS" I Provenza. 55 • Teléfono 305604 Santiago Rusíñol, 25 Teléfono 284 Carme·n. 57· Teléfono 223036 SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA COLMADO CONSTRUCTOR DE OBRAS Enc:arnac:ióll RiVaSeS tBilRtUTERtll • fRUTERtll Mansueto Guixá Paseo Mosén Jacinto Verdaguer. 16 SER VICIO RÁPIDO A DOMICILIO (frente Garaje) V alldoreíx, 41 SAN CUGAT VALLDOREIX
    25. BATERIAS DE COCINA " . .' ':,' "R.o#JlU' t" .~ .' '. " ~J , ': , , : " "'" <' " ••• -' ,'" Son de aluminio puro. Su cali- dad insuperable y su perfecto acabado hacen que todos sus • utensilios tengan duración ·in- definida. Se fabrican artículos Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat de todos los tipos y medidas. JI. BIRBE - Valldoreix, 35 - TeZ 391 - San Cugat del Vallés
    26. GUIA eRüN/CA PARROQJlIAL SAN CUGAT DEL VALLES Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat SUMARIO La ven del Pare, ]OAN PAPA XXIII. - Diálogo mensual (con el Padre Alagiagian, S. J.), CUGAT. - Sant Ramon Nonat, un deIs nos tres Sants, ]OSEP MARIA RIU. - Qbservatorio Meteorológico de San Cugat.-Noticiario.~Fiesta Mayor 1959, JAVIER AZQuE- TA. - La tómbola del Casal Parroquial. - Orientación cinemato- gráfica, J. R. R. - Movimiento Parroquial. Dep. leg. B 3091· 19.59. Aiío XI AGOSTO I959 Núm. I28
    27. A. TORTOSA PANADERIA- PASTEL EQIA FERRETERIA BATERIA DE COCINA OBJETOS PARA REGALO SANTIAGO RUIIÑOL,"O PEDRO SAN, ;) Q.eléfono-177 SAN CUGAT §AN tlUlIJAlf IW~ YA~aff$ SEÑORA: MANUEL MARTíNEZ USANDO SIEMPRE CONSTRUCTOR DE OBRAS ~jía :J @,re.1 Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat OBTENDRÁ EN LA ROPA Calle Vallés, 94 Teléfono 409 ALBURA DE NIEVE SAN CU6AT CALZADOS I dA~ Extenso surtido .en calzados para Playa y Campo GRAN DURACIÓN PRECIOS ECONÓMICOS 18 de Julio, 11 - Teléfono 221 SAN e UGAT DEL VALLÉS P A S T E L E R I A Pintura • Decoración B.HOURA ESPECIALIDAD EN LOS ENCARGOS Bombonería fina lILA BONET Unos. Champañas 1] Licores c.Sabadell,8 Santa María, 32 * Telf. 169 SAN CUGAT DEL VALLÉS SAN CUGAT DEL VALLÉS
    28. GUIA eRON/CA PARROQ!JIAL Dep. Leg. B. 3091 - 1959 Año XI AGOSTO 1/59 Núm. 128 LA VEU DEL PARE No us demane11l, estiJnats fills, sola11lellt oracions, sinó també la reno- vació de la vida cristiana, que, nt.és que les 111ateixes 01'acions, pot fer Déu propici (l nosaltres i als nostres germans. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Alnb gust us repetim les paraules de l' Apostol de les gents: «Preocupeu- vos de tol quant ¡ti ha de veritat, d' honorable, de just, de PUl', d'amable, de 'virtl/ós, de digne de lloan(:a: a nixo esteu atents}). «Revestiu-vos del Senyor jesucrist}). És a dir: « Vosnltres, com a elegits de Déu, sants i estimats, re- ves/iu-vos d'entrnnyes de misericordia, de bondat, d'huml1itat, de mansue- tud, de longanimitat... PeTO per damunt de tot, tingueu la ca rita t, que és vincle de perfecáó. I la pau del Crist regni en els vostres cors, que aquest és el/erme de la crida que ens ha unit en un mateix cos}). Iltsistent7llent liS ho denzanem: Si, dones, algú, a causa deIs seu s pecats, s' ha aparLat del Diví Redemptor) torni a Ell, que és «el camí, la 'venlat i la vida». Si algú és tebi, feble, descuidat en el compli111ent deIs deures religio- sos, revivzjiqui la seva fe, i amb l'auxüi de la divina gracia alimenti i consolidi la seva virtut. Finalment, si algú, per la m isericordia de Déu, és just, practiqui encara lajusticia,' i el sant, se santzjiqui més. I puix que hi ha a'uui tants homes que tenen necessitat deIs nostres con- sells, de la llum del nostre exe11lple i adhuc del no stre socors, a causa de. l'estat de miseria e1l el qual es troben, esmerceu-vos en les obres de misen'· cordia, que són molt agradables a Déu, cadascú segons les seves forces i els seus mifjans. Si tots procurem practicar tot aixo, brillara amb nou resplendor el que es diu deIs cristians tan magmjicament en l'epístola a Diognet: Són en la carn, pero no viuen segons la cm'n. Viuen en la terra, peTO en el cel tenen la seva patria. Obeeixen les llels es/ablertes, pero el seu genel'e de vida supera les lleis ... Són desconeguts, i se'ls condemna,' moren i són vivzjicats. Són captaires, ilan rics a molts d' altres,' són mancats de tot, i de tot tenen abundancia. Són deshonorats) i voltats de deshonors són coberts de glOria,' és, esquin(:ada llur reputació, i hom ret testimoni de la seva honestedat. Són befats, i beneeixen; són maltractals, i tributen honor. Encara quefacin el
    29. bé, h01'J1. els condemna com a malvats; castigats, s'alegren com si rebessin la vida .. , En un 'mot, alla que l' (mima és en el cos, aixa són els cri~tians en eln/ón». Molles de les coses que es diuen en aquests subhms pensaments es poden aplicar als crishans pertanyents a l'Església, anomenada «del silen- ú», pels quals hem de pregar tots de manera espeúal, com fa poc hem recomanat vivament a tots els fidels en les nost1'es exhortacions fetes a la Basilica de Sant Pere el dia de Pentecosta i en la festa del Sacratíssim COl' de jesús. Aquesta reno'vació de la vida cristt'ana, aquesta vida vz'rtuosa i santa, desitgem a tots vosaltres, i la implorem a Déu a111b contínues oracions, no sois per als que fermament persevenn dins la unz'!at de l'Església, sin6 també per als que s'esforcen per arribar-hi amb l'amor de la veritat i amb sincera voluntat. Finalrnent, com a senyal i penyora de les gracies celestes, us donem, a tots i cadascú, amb un gran amor paternal, Venerables Germans i estimats jills, la Benedicció apostalica. Don at a Roma, junt a Sant Pe re, el 29 de juny de 1959, festa deis Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Sants Apastols Pere i Pau, en ell. er any del Nostre Pontijicat. JOAN PAPA XXIII Exhortacions finals de la primera Enciclica del nostre venerable Papa, feli¡;ment regnant. DIALOGO MENSUAL Con el Padre Alagiagian, S. l. E L paso de este célebre padre Jesuita po: Bar,celona ha motiva,do intervius, artículos y comentarlOS en abundancIa. DiO una conferenCIa en el Pala- cio de la Música que despertó vivísimo interés. Por tal motivo, cuando el día 28 al mediodía se nos comunicó que se encontraba en San Cug-at y que a las tres de la tarde pronunciaría una conferencia en el Colegio Máximo, no nos dolió comer con precipitación y recorrer aceleradamente estos caminos de la Torre Blanca inundados de sol, para escucharle y conocerle. A pesar de todo llegamos con algo de retraso. El padre Alagiagian es armenio, aunque nacionalizado en Italia. Moviliza- do en la última guerra como capellán, cayó prisionero de los rusos, y durante muchos años aguantó procesos, cárceles y campos de concentración. Detalles de estas vicisitudes es lo que iba contando cuando llegamos a la conferencia, que era leída por un padre español mientras él iba haciendo los ademanes correspondientes, con justeza tan perfecta que hasta después de un buen rato de escucharle no nos dimos cuenta de su doble. Siete años estuvo preso en una pequeña estancia, incomunicado comple- tamente. A unque decía sonriente:
    30. -La soledad no era cierta pues me hacía compañía la bolsita de los milagros ... Ya nos había descrito antes esta bolsita, vulgar, pero que en aquellas circunstancias obraba el mismo servicio que el más rico sagrario, pero de forma mucho más práctica. - ... Ay de los que están solos!-dicen las Sagradas Escrituras ... Desde nuestro asiento meditábamos cuan terrible sería aquel largo cauti- verio ... Él continuaba con fino humor: -En aquella pequeñísima celda fundé mi convento. De ocho personas estaba formada la pequeña Compañía: Jesús era el Superior; yo era el padre Ministro y las otras personas eran la Virgen, san José, santa Teresa del Niño Jesús, santa Inés, san Marcelo y el Angel Custodio que guardaba la Comunidad ... ¡Admirable temperamento! ¡Cómo cerraba sus ojos a la tragedia y se esforzaba en abrir los labios a la sonrisa, agigantándose su personalidad cristiana! Y continúa su conferencia. El padre Aligiagian en su cautiverio no Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat desaprovechó ninguna ocasión de hacer llegar la palabra de Dios a almas necesitadas de Ella, consiguiendo en distintas ocasiones éxitos satisfactorios. Terminada la conferencia se inicia un interesante coloquio y el padre Aligiagian, a todos cuantos formulan preguntas, va contestando en italiano que luego otro padre traduce al español. Después todos curiosean los objetos que durante su estancia en Rusia había utilizado para celebrar la Santa Misa. En el campo ele castigo de Yelabuga la comida era insoportable y los casti- gos terribles, pero allí pudo nuestro Padre celebrar la Misa. Habían destinado cien obreros italianos, especializados, para los empleos del campo. Ellos elaboraron pacientemente un rústico instrumento sagrado para las misas del padre Aligiagian que ahora aquí todos observan con admiración: un cáliz de aluminio de las cazuelas, atril, sacras, campanilla, candelabros, todo de madera, las «velas» incluso, Con una camisa suya cosieron un roquete, que utilizó a modo de alba sobre un sayal de tela de tabardo, que sería la sotana. Carecía de misal, pero él se sabía algunas misas de memoria. '. Más tarde pude hablar a solas con él, pero su español improvisado no era tan fácil como el de sus lecturas anteriores. -¿Ha visitado nuestro monasterio?-le pregunté. - Tenía intención de hacerlo, pero me ha faltado tiempo, El diálogo fue imposible pues le esperaba un coche para trasladarlo a Raimat. Me invitaron a subir hasta los «Quatre Cantons~. Cogí la maleta que contenía sus preciados objetos traídos de Rusia, pero de ninguna manera quiso que nadie cargara con ella, que, debido a 10 justos que íbamos en el coche tuvo que ponerse sobre sus rodillas. Me apeé en el sitio indicado y me despedí. El coche continuó carretera adelante llevándose a este hombre extraordinario que nos había hablado de un país más extraordinario aún ... CUGAT
    31. Sanl RanlOn N onal, un deIs nostres Sanls Q UAN el compas dels dies ens porta la ce1ebració de les festivitats anyals, ens adonem que, com en el cas de Sant Ramon, els sants ele casa nostra ten en un aire especial que ens els fa més estimats. El fet de néixer al Portell de la Segarra en el bisbat de Solsona, ja ens fa veure que J'intercessor que tenim al cel ha ele comprendre més que els altres, humanament parlant, e1s nostres problemes, inquietuds, anhe1s i es- perances, Té el mateix matís, i aquella cosa que no saps com definir-la pero que és veritable i és la que dóna l'empremta inconfusible del que és d'un país determinat. Mossen Claret, per exemp1e, va remoure totes les comarques desvetllant consciencies i fent viure amb tanta intensitat les veritats de la ReJigió que encara se n'observen els fruits, 1 és que un sant d'aquí és qui millor pot arribar líns al més íntim de la psicologia el'un poble. Per aixo l'Església, arreu del món, sempre ha tingut el daler de donar a pública veneració els exemp1es de les vinuts heroiques d'aquells que poden frapar amb més facilitat l'atenció dels fidels i deIs que aquests se senten Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat més afins per la llengua o per la raya. No n'hi ha prou, a vegades, de l'exaltació d'uns models de gran santedat pero que responen a altres latituds i resten una mica estranys als ulls i orelles d'aquells que han d'ésser evangelitzats. Cal venerar aquelles persones que han passat pels nostres carrers i han parlat de la mateixa manera. Sant Ramon a Cata1unya ha estat sempre una figura estimada i el seu nom no s'ha perdut mai. Exemple afinat de puresa, oració i amor al proxim, el veiem lliurat de pie a la práctica d'aquells dos manaments que resu- meixen tata la LJei. Se'ns fa més planera la comprensió i l'ésser cristians quan contemplem la gloria de1s sants catalans. 1 no és pas amb l'esperit tancat que afirmem la nostra predilecció pels nostres Sants. Sinó que ha vo1dríem fer amb aquella llibertat i generositat que reclamen e1s seus exemp1es, mai tan universals coro més han estimat i treballat damunt d'aquesta terra i en aquest pob1e on ~l Senyor ens ha fet néixer. ]OSEP MARIA Rw OBSERVATORIO METEOROLÓGICO DE SAN CUGAT COLEGIO MÁXIMO DE SAN FRANCISCO DE BORJA Resumen del mes de julio de 1959 TEMPERATURA: Media: 23'9°; máx, media, 33'0°; mín. media, 15'4°; máx. abs.: 38'10 el día 21; mín, abs,: 10'6° el día 2. PRESIÓN: lVledia: 751'5; máxima: 759'1 el día 2; míníma: 746'0 el día 23. VIENTO: Recorrido total: 2.4'¡0'03Km.; medio por día: 78'71 Km.; máximo: 138'10 Km. el día 30. HORAS DE SOL: Total. 318'5 horas; promedio, 10'2 horas por día. LL Uv lA: Día 14, 2'2 litros; día 23, 7'2 litros; día 24, 1'5 litros; día 30, 2'4 litros. . Total lluvia: 13'3 litros m 2 , OTROS FENÓMENOS: Niebla, 7 días; rocío, 10 dias; despejados, 22 días; nubosos, 7 días; cubiertos, 2 días; tormenta, 4 días,
    32. NOTICIARIO Fiesta Mayor lH59 y de quien estos intet-pretarol1, dirigidos por él mismo, tres preciosos villancicos de Actos en honor a San Cugat.-A las una vivacidad y alegría encantadoras. 12 del mediodía del día 25 de julio, festi- Fue este concierto uno de los mejores vidad del glorioso mártir, se celebró un actos de los que se desarrollaron para fes- Solemne oficio, que fue cantado por la tejar nuestra Fiesta Mayor, la festividad eSchola Cantorum-Orfe6 de San Cugat. de nuestro Patrono, el mártir San Cugat. y al que asistieron nuestras primeras JAVIEn AZQUETA. autoridades. Al final hubo procesión por el Claustro con las reliquias del Santo. Exposiciones en el Casal Parroquial.- Al mediodía del día de San Cugat, nues- Extraordinario concierto en el Real tras primeras autoridades procedieron a Monasterio.-EI día 25 del mes pasado, inaugurar la 1J Exposición de Pintura, festi'idad de San Cugat y San Jaime, la Escultura y Dibujo, reservada a artistas escolanía ¡,es Petits Chanle1l1's de Saint residentes en San Cugat, así como las ex- Laurenl de Paris dio, en nuestro Real posiciones de Fin de Curso de la ESClIe{a Monasterio, a las seis de la tarde, un de Arte y de la Escuela del Hogar. magnífico concierto religioso. y digo rnagnil1co por la calidad del Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Exposición fílatélica, - La Delegación mismo y por el incompa¡-able marco en Local del Círculo Filatélico y Numismá- que se desarrolló: en el presbiterio de la tico, entidad adherida al CASAL, celebró iglesia de nuestro Monasterio. su IV manifestación anual, este año enJos Todos los que asistimos a él hemos de locales cedidos por la Caja de Pensiones agradecer a esta masa coral el haber pa- para la Vejez y del Ahorro. Durante los sado una deliciosa tarde, de verdadero días 31 de julio y l y 2 de agosto, la expo- esparcimiento espiritual. sición tuvo una Estafeta de Correos, con Por el crecido número de cantores, eLes matasellos especial conmemorativo. Petits Chanteurs de Saínt Laurent de Exposición de pinturas.-En los loca- París" pueden acometer la ejecución de les del Club Montañés fue inaugurada cualquier obra musical sin miedo a una una exposición de pinturas de un grupo pobreza en el volumen de voz. de artistas de la vecina ciudad de Ta- Poseen una buenísima impostación de rrasa. voz (¡tau difícil de conseguir!); una dicción muy cuidada y una matización y disciplina Trofeos de Tenis de Mesa.-EI día 25 en el canto verdaderamente excelentes, del pasado mes, con motivo de la fiesta fruto todo ello, como es de comprender, mayor de la villa, la sección de Tenis de de la inteligente labor de su director Mesa del CASAL PARROQUIAL organizó el Mr. l'Abbé Paul Zurfluh al que, desde Campeonato Abierto de San Cugat, que estas líneas, felicito de todo corazón, así dio principio a las 9'30 de la mañana, como también a los simpáticos cantores jugándose simul táneamente en dos mesas. que, con sus ejecuciones corales, nos evi- La primera sorpresa del campeonato la denciaron la ardua disciplina de estudio dio el pequeño Royo el eliminar a Rodrí- musical que han llevado a cabo para po- guez, jugador, éste, de probada clase, der ejecutar las obras de los maestros con que, pese a jugar un desempate, no logró la perfección que ellos lo hacen. remontar la diferencia que desde un prin- Quiero destacar también la personali- cipio acumuló Royo; posiblemente no dad del Rdo. P. Prieto, S. J., organista valoró a su contrario, y esto le costó un y compositor emineute que acompañó al partido que con uu poco más de cuidado órgano a eLes Petits Chanteurs de Paris. hubiese superado. 65
    33. Algo de sorpresa fue también la elimi- en los locales de la -Sociedad Coral La natoria Méndez' Vilaró, que ganó este Unión Sancugatense», hizo su presenta- último gracias a su juego corto y descon- ción oficial el <Esbart Dansaire de Sant certante, que nova a jugadores que, como Cugat •. Con el local completamente aba- Méndez. tienen tendencia a jugar muy rrotado de un público expectante, el na- separados de la mesa; desde un principio ciente «esbart. dio un amplio y agotador no supo replicar adecuadamente y por recital ded anzas catalanas, rubricado ello fue eliminado después de jugar IIn por fragosos aplausos. partido de desempate. Más tarde este ju- Concurso de Sardanas. - Organizado gadol- se proclamó vencedor del Torneo por -Sant Cugat Sardanista», sección de Consolación que jugaron los elimina- folklórica del Club Montañés, tuvo lugar, dos en la primera ronda. en el Campo Municipal de Deportes el 1 Después de una sucesión de eliminato- Concurso Regional de Sardanas de San rias, todas ellas bien jugadas, llegaron a Cugat, que reunió una nutrida represen- la final F. Calopa, J. Carrasco y F. Vi- representación de <colles. de toda la laró, clasificándose por este mismo orden, región. una vez jugado entre ellos un torneo final sistema liga, o sea todos contra todos. También en la sala de actos de la <S. C. LA TÓMBOLA DEL CASAL PARROQUIAL Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat La Unión., dentro de los actos de nuestra El acto más descollante, sin duda, de fiesta mayor, se jugó el II Campeonato la Fiesta Mayor fue la tómbola que el del Vallés, que ganó magníficamente el CASA L instaló en los <Quatre cantons-. jugador Madurell, de la Peña Españolista. Acto descollante de la Fiesta Mayor y de Quizá para muchos este Torneo pasó las dos semanas siguientes, la tómbola desapercibido, pero no para los aficiona- movilizó a todos los sancugatenses sin dos, quienes saben que esta organización distinción y aún a muchos veraneantes. es una de las más importantes que laFede- Si durante dos semanas la tómbola ha ración Catalana tiene en su calendario. dado una animación extraordinaria al A San Cugat se debe este gran cam- centro de la villa, tres fueron sus momen- peonato y por ello cada año se dan cita tos culminantes. El primero, la noche de en nuestra villa, lo mejor del Tenis de la inauguración cuando, tras la bendición Mesa, dentro de la Categoría Nacional de nuestro Párroco. las autoridades la en que se juega. dieron por abierta. La aglomeración de Por su importancia, por su categoría, compradores fue tal, que desarticuló por que prestigia Entidades y realza nuestra completo la organización, hasta el extre- villa, por ser algo nacido aquí, puramente mo que uno compraba sus números y tar- nuestro, debemos cuidarlo y mimarlo daba más de un cuarto de hora a conocer cada año, con fe y entusiasmo, conscien- que le había tocado". una olla a presión tes de que servimos al deporte noble y o... una pinza para la ropa, que de todo puro por excelencia. había. Por ello una vez más nuestra felicita- El segundo momento culminante fue ción a la <S. C. La Unión., en la segu- el último día de la Fiesta Mayor, cuando ridad que para tan alto fin deportivo en- el mar de espectadores del castillo de contrará siempre colaboración entre las fuegos artificiales inundó la tómbola ... Entidades que sepan valorar los actos de llevándose diversos aparatos de radio. una categoría probada, como lo es ya el El tercer momento culminante fue el Campeonato del Vallés.-]. C. día del cierre. En poco más de una hora Presentación del Esbart Dansaire de vimos corno la tómbola se vaciaba total· Sant eugat.-Por la noche del día 25, y mente. No quedó ni un cturmix-, ni una 66
    34. nevera, ni una caja de cerillas Sólo quedó a los cuatrocientos y cuyas cuotas tienen orgulloso y altivo, el aparato de televi- un valor medio de 10 ptas.; a ello hay que sión. Eran las 23 horas, 14 minutos, 25 se- añadir algún donati '0 particular espo- gundos y 6 déci mas, cuando Mosén Julio rádico. Por esto el CASAL organizó dio la vuelta a una ruedecita que llevaba esta tómbola, mediante cuyos beneficios pintados los diez guarismos que usamos poder sufragar el pequeño déficit exis- para la numeración. Entre el silencio del tente y ampliar sus actividades, todas numerosísimo público la rueda se detuvo ellas de un eminente carácter sociológico y el presidente del CASAL cantó la cifra y cultural. de los millares: un 2. El Sr. A1cade, el y esta labor será posible, es preciso Sr. Jefe de Falange y el Sr. Juez com- repetirlo, gracias a la generosidad de los pletaron el dichoso 2915 y un par de mi- sancugatenses con esta magnífica tómbola nutos despues un señor, con amplia son- de la Fiesta Nlayor de 1959. risa de satisfacción en el rostro, presentó el número en cuestión. El televisor pasó, ORIENTACIÓN CINEMATOGRÁFICA entre fragoro~os aplausos, a sus manos y la tómbola cerró sus puertas, por las que, ·EI cielo difamado'.- Esta pe1ícul a se viene presentando con el «slogan» de ser durante dos semanas, todo Sant Cugat cine católico. Conviene, pues, aclarar que habia desfilado. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat se trata de un film moralmente blanco, Se cerró la tómbola. Ha llegado la pero repleto de sen~iblerías y con una hOI-a de contar, de dar cuenta de su re- vergonzosa falta de sentido del ridículo. sultado a la superior autoridad eclesiás- Es lástima, pOI-que la idea pudo dar una tica que la había autorizado. Y también buena cinta, pero el realizador, Ernest -¿por qué no?- de darla a todos los Marischka, sigue empeñado, por si la se- sancugatenses, que tan generosa y entu- rie de .Sissi" no fue suficiente, en demos- siásticamente han colaborado a su bri- trarnos su completa nulidad. Se com- llante éxito. En el próximo número, en prende, en consecuencia, que lo de -cine este no ha habido tiempo material, repro- católico. es un 'cuento» más de la pro- ducil-emos este informe. daganda.- C. M.: 1. para todos. Ahora sólo cabe dar las gracias a todos .Fortunela. ,- Se ha dicho que Fellini los que han contribuido a este éxito que rehusó dirigir la cinta al darse cuenta de comentamos. EL CASAL PARRO- su innata endeblez, lo cual parece verse QUIAL, quizás la obra social más tras- .confirmado por el resultado obtenido, pese cendente emprendida en San Cugat du- a los esfuerzos de Eduardo de Filippo ya rante el último cuarto de siglo, necesitaba una buena interpretación, especialmente de esta ayuda de los sancugatenses yestos en Giulietta Masina, aun cuando se repite no se la han regateado. EL CASAL un tanto a sí misma.- C. M.: 3, mayores. hizo suya la Escuela del Hogar, iniciada por Mossen Juli en los bajos de la Casa -Noches Blancas •. - En pleno verano Rectoral. Hace ya un año que el CASAL -son así los comerciantes del cine- se creó la Escuela de Arte de San Cugat, ha estrenado este film del famoso reali- en la que un nutrido grupo de alumnos zador de .La terra trema- y "Senso •. viene aprendiendo las Artes plásticas. Muy encontradas y diversas opiniones Las secciones deportivas y artísticas son ha provocado este film que, realizado en diversas y varias las entidades adhe- 1957, es decir, después de la revolución ridas. Todo ello, unido a los gastos del húngara, parece acusar la crisis ideológi- local, representa una importante cantidad ca en que se vio envuelto Visconti, quien. que el CASAL viene costeando mediante al parecer, estuvo a punto'de abandonar el las cuotas de socio, cuyo número no llega partido comunista. Basado en una célebre 67
    35. novela de Fedor Dostoyewski, el film peado, y que Duvivier cuidó, muyesme- traslada la acción original de San Peters- radamente, que no estropease la suya. burgo a fi nales del siglo pasado, a la Ita 1ia En fin, creo fundamentado poder decir de hoy. El paralelismo conseguido por que el cine fórum ha triunfado entre nos- Visconti es realmente perfecto. La crítica otros, de manera que ahora sería el paso comunista se esforzó en subrayar el ca_ siguiente ir a la consecución de un Cine rácter social de los personajes, mientras Club que diese continuidad y, sobre todo, que la crítica libre y muy especialmente auténtico empaque a esta <aula cinema- la ca tólicft, ha venido destacando el men- tográfica. que es FóruL11. J R. R. saje de carácter sentimental, si bien de un tono completamente pesimista, tal co- MOVIMIENTO PARROQUIAL mo le infundió Dostoyewski en una época Mes de julio particularmente negra de su vida. De ~ Bautizos. - Día 4, José Lucilina Visconti, considerado, con Bla- : ~ M.a Román Aguilera. setti, precursor del neorrealismo, ha dicho Pérez Lozano, que es un realizador de ~ 'J!jJ Día 5, José-Antonio Ga- gustos refinadamente literarios y mucha W;. jf monal Bou, María del afición por lo teatral, seguramente por Carmen Sans María y Jorge Llunell Canales. Día 11, Carlos Vilaró Rodón. causa de haber sido director teatral. Re- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat cardamos que lo único, hasta ahor-a, que Día 12, Francisco Javier Molinos Vera, Vicente Cata1á Calús y Juana Hernández en España se había proyectado de este Quiñonero. Día 18, Jorge Carreras Pé- realizftdor, fue la mediocre <Bellísima·, rezo Día 19, María-Teresa Rius Soler y film hecho a la mayor gloria de Anna Ana-María Martínez Moreno. Día 25, Magnani. - C. M.: 3R. mayores con re- Santiago Billa Rodríguez y Encarnación paros. Martínez Porlán. Día 26, Agustín Pa- Cine Fórum. - Una nueva sesión de mies Gómez, Juan y María Dolores Coba cine fórum tuvo lugar en nuestra villa Olmo. Día 27, PedroVi1arasauEspinosa. esta vez en la Sala Parroquial. De nuevo' Nuestra felicitación a los venturosos D. Enrique Sánchez y Pascual se brindó, padres y familiares. muy generosamente, a dirigir el fórnm. Se presentó el film de Julien Duvivier Matrimonios. - Día 4, ~Bajo el cielo de París», que levantó viva José-Luis Martí Tusquets polémica entre los numerosos asistentes. con María Rosario Bertrand Acertadamente señalada por el Sr. Sán- Matheu. Día 6, Antonio Se- chez la tendencia un tanto sensiblera de garra Carné con Luisa Batet esta obra del famoso realizador francés, Vilaró. Día 19, Antonio Melgarejo Alcá· ésta fue la tendencia más acusadamente zar con María-Angeles Mengua1 Adame. apreciada por los asistentes. Podríamos Día 25, José Valverde Ramos con Isabel señalar, también, que hubo unanimidad Rueda Gallardo. Día 30, José Roca Riu en apreciar que, por defectos de copia o con Flora Cortijos Garda. de proyección, no se pudo valorar debi- Que el cielo derrame toda clase de ben- damente la magnífica fotografía, quizás diciones para los nuevos esposos. el mejor valor del film, mientras que hubo algunas diferencias de opinión, en Defunciones. - Día 10, cuanto a los intérpretes, si bien preva- Jaime Serra Inglés. Día leció la opinión, también acertadamente ~9, Severo Rivasés Sa- señalada por el Sr. Sánchez, de que lo rrasol. mejor de este capítulo fue la ausencia de N uestro más sincero pésame a sus deu- ese divismo que tantas películas ha estro- dos y familiares. CO:'o/ LICENCIA ECLESIÁSTICA
    36. ¿ Ud. sabe dónde encontrará pollos que por su calidad son baratos? Pues en GRANJA AuBIDu Calle del Sol, n.o 2 Teléfono 280 o en CHARCUTERÍA AVLADELL Santa María) n.o 15 SAN CUGAT DEL VALLÉS Polluelos de todas clases, pollitas recrias y huevos. EL1~cr111HCIDAD F. CASAJUANA Jaime Barnils Carpintería Mecánica· Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat ~ Santiago Rusiñol, 17 Rius y Taulet, 17 • Teléf. 233 Teléfono 117 SAN CUGAT SAN CUGAT COMPRAR EN LA BASCULAS Y BALANZAS ~astele~la Sci'at es sinónimo de buen gusto IJ paladar. La casa creadora de los típicos "ROSETONS" Provenza. 55 • Teléfono 305604 Santiago Rusiñol, 2S Teléfono 284 Carmen, 57 • Teléfono 223036 SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA COLMADO CONSTRUCTOR ÓE OBRAS Entarnat:ión RIVaSeS CDIlRCUTERíA- fRUTERíA Mansueto Guixá Paseo Mosén Jacinto V erdaguer, 16 SERVICIO RÁPIDO A DOMICILIO (frente Garaje) Valldoreix, 41 SAN CUGAT VALLDOREIX
    37. Si no posee lavadora solicite una demostración . . szn compromzs o, ROLA la más económica • y práctica • M. Birbe • Artículos para regalo - Batería de • • cocina - Loza y Cristal ~PORTATIL Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Valldorelx, 35 Teléfono 391 San Cuuat del Vallés ROLA
    38. GUIA eRON/CA PARROQ!lIAL SAN CUCAT DEL VALLÉ5 Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat SU:MARIO • Cineforum. - L'Eucologi del Dr. Lluís Carreras i altr.es coses, ]OSEP MARIA RIU. - Dialeg mensual (amb MOllsellyor Gabriel Vi¡iamata), CUGAT. - Els Sants de la Diocesi de Barcelona.: Sant Pacia, ]OSEP MA URÍ SERRA. - Noticiario. - Orientación cinematográfica, J. R. R. - Conferencia, F. E. Dep. leg. B 3091 • 1959, A.ño XI SE P T 1E ~I n:R E 1 9 5 9 Núm. 129
    39. A. TüRTOSA g~ PANADERIA-PASTELERIA FERRETERIA BATERIA DE COCINA OBJETOS PARA REGALO IAtlTIAGiO RUIIÑOl,49 PEDRO SAN, 5 15.eléfono,177 SAN CUGAT $At:.! tllJ(!}A1f lD~a YAU~$ SEÑORA: MANUEL MARTíNEZ USANDO SIEMPRE CONSTRUCTOR DE OBRAS T· Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat OBTENDRÁ EN LA ROPA Calle Vallés, 94 Teléfono 409 ALBURA DE NIEVE SAN CU6AT C.tLZADOS d/(ufnNt EXTENSO SURTIDO PARA COLEGIAL.ES Ultimos modelos en calzailos para Señora y Caballero 18 de Julío, 11 - Teléfono 221 SAN e UGAT DEL VALLÉS Casa Oristrell Pintura • Decoración • / FERRETERIA - BATERIA DE COCINA Y PERFUMERIA MERCERIA lILA BONET Hnos". . c. Sab~dell, 8 Santa María, 7 Teléfono 276 SAN CUGAT SAN CUGAT DEL VALLÉS
    40. GUIA eRON/CA PARROQ!l1 AL Dep. Leg. B. 3091- 1959 Año XI SEPTIEiUBRE 1050 Ntbn. 120 CINEFORUM F A Ul1S a'NYs, relativament 'NO molts, que el poble, la massa, no tenia nitres idees i pensaments que els que una minoria, mis o menys selecta, els dO'Nava. De ja .fa molts segles ha estat costum l'estampar idees i criteris en els llibres que, si abans no llegia la majoria perque no en sabia, ara, Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat encara que prácticament ha estat abolit l' analjabetisme, és lo cert que la ma- joria no llegeix, almenys llibres que puguin contenir idees solides. El cine i els «missatges» que el mateix moltes vega des enelou -com ara es diu- són en gran part l'aliment inteNectual de la massa, d'una massa que no está prou pl'eparada per a distingir una idea d'un mer sentiment o de l' exalta ció del mateix per l'injlux que l'imatge exerceix damunt de persones sumament impressz'onables, com és el públicfemení i el deis infants. Per raó d'aquesta conjunció d'z'matges i emodó, la majoria del poble no contempla en el cine un espectaele més o menys ben realitzat, sinó que «viu» una elasse determinada de vida: opulenta o depriment, honesta o vitupera- ble i aixo des d'una edat en que el viure antecedeix al pensar. Almateix temps que així es «viu» la peZ-lícula, es viuen ambients i meno tnlitats distintes, sense que es posseeixin previament idees que puguin discriminar uns z' altres: la possessió de riqueses fabuloses o aventures que en si no solen ésser gaire reals o almenys corrents, mentalitats tan distintes de les nostres per raó de moltes coses que ara no ve al cas el dtar,' es susdten problemes que, si poden tenir un interes de laboratori psiquzldric o pedago- gic, no el tenen en absolut pel gran público No es tracta de mantertir ningú en la ignoranda que, per ésser·ho és sempre, a la curta o a la llarga, intensament pel:fudicial. Pero sí que la majoria no estan capadtats per assimilar i aprojitar coneixements de la vida que en la realitat es van succeint a la mida del transcurs deis anys i de les drcumstandes successi'ves en que hom es troba, ja que no és real la gran «dosi massiva» de sexualitat i els drames que ella pot reportar esporadica- ment en ALGUNA persona o en ALGUN lloc, o venjances o atracaments o des- viacions mentals amb les quals la majoria no «toparz"en» mai en la vida, si no fos pel dne.
    41. Com que ordenar o racionalitzar tots els problanes que en la pantalla es susciten, i estructu1'ar o classijicar els espectadors, per mesurar el grau de reacció que el viure les pel-lícules pot proporcionar, és prácticament inzpossi- ble, el CINEFORUM pot preparar el poble, els espectadors a contemplar raáonalment lo que abans vivia amb evident perJudici de la seva tranquil- litat iformació. Aplaudim, dones, els assaigs que del áneforunz s'han let i propugnem la necessitat i conveniencia li'establir-los i ordenar-los, i no com cosa d'uns quants, sin6 com a practica per a aconseguir sí una hona higiene mental. mes també una bona higiene moral i per tant real per tothom: petits igrans. L'EUCOLOGI DEL DR. LLUÍS CARRERAS 1 ALTRES COSES E catalan s tenim a ma un llibre d'excepció en la literatura religiosa, LS goseríem a dir tan formidable, que no té parió en cap altra llengua de Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat l'univers. L'Eucologi del Dr. Lluís Carreras és una obra mestra on, al costat d'una traducció do1císsima de la Santa Missa, hi ha aquells estudis sobre el Cos Místic, que venen a ésser un resum de tot el que s'ha dit d'efica<; sobre aquesta realitat de la vida espiritual, i els comentaris litúrgics, ascetics i formatius de cada dominica. Els comentaris de l'Eucologi de cada festa de l'any ec1esiastic vénen a constituir el més disting-it de tots els anys litúrgics que hem pogut meditar. Aquí és on el Dr. Uuís aboca tota aquella penetració psicologica i seny orientador que era el seu distintiu i que et fa amena i delitosa la lectura. El que ha tingut la paciencia d'anar lIegint a través de I'any els diferents textos corresponents a cada temps litúrgic arriba a tenir verdadera consciencia de tot el que vol l'Església en quan a la forma ció espiritual i moral deIs fidels í es pot assegurar que en cap altre Ilibre horo no trobara aquest recull tan penetrant, agil i pIe de doctrina com es troba en l'admirat Eucologi. També podem fer constar, rapidament, la nostra satisfacció i alegria més profunda, davant d'un altre lIibre, aquest ben eliferent pero alli<;onaelor com pocs, coro és «La moral de la derrota» del Dr. Caries Cardó, suara editat. En aquest llibre hi ha materia suficient per a tota una biblioteca pero podem dir que no cal, perque el Dr. Cardó et sap fer suau tota disciplina i en· tenedora tota materia que tracti. EIs assaigs que composen «La moral ele la derrota» poden ésser eficacÍssims per a la formació ele la joventut, ja que el recull que fa de diferents qüestions, totes elles vitals, són com un curs de formació de totes aquelles coses que durant tants y tants anys, masses, n'hem estan dejuns. Dos llibres, per dir· ho breument, que poden estar en un lloc d'honor en qualsevol llibreria del llegidor més exigent. JOSEP MARIA Rru 70
    42. , DIALEG MENSUAL AMB MONSENYOR GABRiEL ViÑAMATA S missioner, jove encara, que ha passat uns dies a Sant Cugat. ACERDOT Home sere, la seva conversa tothora sembla sortida del filtre d'una clara inteHigencia. Havia estat vicari a Olesa de Montserrat i més tard a la par- roquia de la Purissima Concepció de Sabadell, des d'on fou traslladat a Gua- temala. És Administrador Apostolic d'una provincia d'aquest estat america. -On esta, concretament? -A El Peten, un departament -provincia, com en dirien aqui- de Guatemala. -Molt gran? -Uns 17.000 habitants en total. És deIs més rics, en diversos productes, i amb possibilitats de petroli. És també dels més abandonats. - Hi és difícil la tasca d'apostolat? Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat -Es lluita amb molts inconvenients: les desunions matrimonials, el no poder l'Església realitzar cap casament que abans no hagi estat fet pel civil, la poca fermesa de caracter i el vici generalitzat a tota America: l'abús de l'alcohol. Les dones quan es casen han de saber tractar les borratxeres. Són, pero, molt bona gent. 1 mig rient, continua: -Alla hi han dos sagraments preponderants: el baptisme les pro- cessons. - Hi guanya terreny el catolicisme? -En la Isla Ciudad de Flores, que és una població de 1.700 habitants, en un primer divendres de mes es distribueixen de 160 a 180 comunions. -Actes de pietat més arrelats? - Vida eucarística i rosario També hi han cerc1es d'estudi setmanals. Alla tenim elements preparadíssims; hi són necessaris per contrarestar el protestantisme. -Quin consell donaría al nostre jovent? -Necessiten una formació dogmatica, freqüents lectures de la Biblia i vida eucarística. Amb aquest llevat fareu pujar el nivell espiritual de tot el poble. Cal que la vida de pietat estigui proporcionada a la magnificencia del monestir que posseiu. Les visites d'uns joves sabadellencs -llevat que ell havia format anys enrera- donaren fi al nostre dialeg. L'endema novament marxaria cap a Guatemala, país de missions, pero on la vida eucarística -fixem-nos-hi bé- hi és més intensa que en el nostre Sant Cugat... CUGAT 71
    43. ELS SANTS DE LA DIÓCESI DE BARCELONA 5ANT PACIA UNA GRAN FIGURA DEL SEGLE IV H EUS ací la primera figura universal de la nostra historia; la primera figura de relleu, nada, formada i desplegada a Catalunya; ben poca cosa més de la seva vida se sap que les breus paraules que va dedicar-Ii noresmenys que el gran doctor de l'Església universal, Sant ]eroni: Pacú), bisbe de Barcelona, en els vessants del Pirineu, baró de polida eloqüencia, i tan il-lustre de vida com de doctrina, sota el regnat de Teodosi, traspassa d'aquest món en senectud avanradíssima. Certament, morí Sant Pacia abans de l'any 391. Sabem a més, que del seu matrimoni, anterior a l'episcopat, n'hagué un fill, anomenat Dextre, iNustre en el segle i tot donat a la fe de Cristo La testa litúrgica de Sant Pacia es celebra el dia 9 de mar<;. És vera- ment una ingratitud i una vergonya l'oblit en que els barcelonins i diocesans Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat de Barcelona hem tingut la gran figura de Sant Pacia. EL PRIMER DOCTOR DE LA NOSTRA CRISTIANDAT Sortosament es conserven encara algunes de les seves obres escrites; són les següents: 1. Una epístola a l'heretge Simpronia, sobre el nom de catolic, en la qual es llegeixen les següents helles paraules: No t'enutgis mas~a, ger- ma meu: Crz"stia és el meu nom i catolic el meu cognom. 2. Una altra epístola sobre les lletres de Simproniti, on s'insinua la subsistencia d'antics parlars locals: Creiem que cada un deIs idiomes és una novella riquesa de Déu. El Laci,I'Eglpte, Atenes, la Tracia, l'Arabia, l'Espanya confessen a Déu. Des- perit Sant entén totes les llengües. 3. La tercera epístola és contra els tractats deIs novacians, contestant les preguntes i protestes del mateix heretge Sim- pronia, 4. Un tractat del baptisme: Voldria dir en quina manera neixem en el baptisme i en quina manera en s hi renovellem. 5. Pm'oenesis o exhortació a la penitencia: Vulgueu creure que 11lés que rigor és nmor, aquesta tendra i diligent sol-hcitud que, en aquesta obreta, segons la voluntat del Senyor, he posat, jo, vostre germa i vostre bisbe, 6. Encara se li ha atribui:t la bellíssima Semblanra de la carn del pecat, adre<;ada a una noble verge convalescent. EL PARER DEL BISBE TORRAS 1 BAGES Creiem que se'l pot COl1siderar - a Sant Pacia- com a primer represen- tant del pensament catala o almenys com a un precursor d' ell; com a una primerenca florescencia que demostra ja les qualitats més nobles que presen- ta la forma inteNectual en el nostre país, que és la mateixa romana amb utilíssimes modificaáons,' és Sant Pacia imitador i deixeble del celeberrim i fogosíssim TertuNia ... pero el nostre prelat guarda sempre la temperanra de 72
    44. J' expressió, el just medi en el judici i tal exactitud a consignar el dogma cristia, que aixo li ha valgut ésser co11siderat verídic testimoni de la tradició catO/ica, sobretot en el pertanyel1t al sagrament de la penitencia. El distin- geix la cristiana llibertat d' esperit en la repressió deIs vicis i al mateix .temps l' estima de la sabidurz'a de l' antiga gentilitat... UN BISBE QUE SEMBLA UN PRETOR En ell el cristia no destrueix el roma,' és un bisbe que sembla un pretor ·de la Llei nova,' la intensitat de la fe i del sentiment no li apaguen ni dese- .quüibren la raó,' la majestat romana resplendeix en tots sos escrits, son es- perit, a parer nost1'e, és més roma que el de Sant Jeroni i Tertul'lia,' tindran aquests celeberrims escriptors qualitats més cabdals que el nostre bisbe mes I és indubtable que no posseeixen, com ell, la perfecta harmonia de facultats, .la serena gravetat, l'equilibri jurídic que distingí el pensament roma i que, un cop sobrenaturalitzat, meresqué ésser escollit per la Providencia per a proposar la vert'tat a totes les generacions i judica1' les accions de tots els pobles de la terra. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat JUDICI LITERARI DE MOSSEN LLORENC;: RIBER Comparant el nostre Sant Pacia amb els antics doctors del nord de l'Africa , ·diu: identica escalfada eloqiiencia, consemblant audacia d'imatges, la ma- .teixa barbara tortura del llenguatge, regalimós com una ardent magrana .espremuda, i flairós amb els ungiients del Sant Esperit. L'asprura líbica és .amorosida per les virgilianes suavz"tats amb les quals fou alletada sa infan- .tesa... Parla reposadament i abundosa, amb el mateix repos i abundancta mateixa amb que cau la neu damlmt el cim de les muntanyes altes. Sota la seva ploma doctoral floreixen les imatges augustes i venerades ...,· quelcom ben rústec i ben primitiu i ben pirinenc i ben hospitalari, amb l' amable hospitalitat de les masies nostrades. LA MIGRAD ESA DE LA NOSTRA DEVOCIÓ La tradició lIigava ja estretament Sant Pacia amb el terme parroquial deIs Sants ]ust i Pastor de Barcelona, en tanta de manera que l'any 1593, amb motiu d'unes obres, va trobar-se una rica urna contenint les despulles que el bisbe Joan Dimas Loris, que aleshores regia la diocesi, honra ja, en espera de la prova d'ésser les corresponents al Santo El seu successor, el bisbe Ildefons Coloma, decreta festa de precepte en honor al Santo A la catedral té dedicada una capella amb un magnífic retaule barroc, de cap alla l'any 1688. El bisbe Ramon Guillamet va eregir una parroquia amb el seu nom, l'any 1924. La ·categoria litúrgica de la seva festa manté, a la diocesi, el ritu de doble major pero encara no hi ha textos propis per a commemorar la gloria tan eminent -de la personalitat de Sant Pacía. JaSE? MA URí SERRA 73
    45. NOTICIARIO Exposición.-En el CASAL PARROQUIAL honda trascendencia y está planteado con tuvo lugar, el pasado día 6, la apertura, justeza, aunque quizás no deja bien claro. por nuestras primeras autoridades, de una que la única ley que, en l'ealidad, rige exposición de pinturas y dibujos del saba- a los personajes es el egoísmo. Su cons- dellense 1. Pou. Con esta exposición, pro- trucción cinematográfica es de extraor- longada hasta el día 20, el CASAL ha dinaria calidad.-C.M.: 3, mayores. inaugurado un adecuado servicio de ilu- minación. que da a su sala de exposicio- ·De entre los muertos-o - Los diez nes auténtica categoría de tal. críticos de "Cabiers du Cinema. en su' acostumbrada votación, le dieron a este· Ciclismo,-Dentro de los actos de las film siete votos como «obra maestra., dos. Ferias de Septiembre, la Unión Ciclista de ca ver» y uno de "a ver absolutamen- San Cugat, del CASAL PARROQU1AL, or- te'. La fama de estos hombres no les hace ganizó, por la mañana del día 6. dos infalibles, pero ante una votación que tan carreras de bicicletas, una para aficiona- escasas películas ban alcanzado, cabe dos y otra para veteranos, que fueron un pensar que nuestro viejo amigo Hitchcock verdadero éxito. sigue en primera fila. Esta cinta está ba- sada en la obra del mismo título de Boi· Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat leau y Narjerac, los autores de "Las Óbito.-El pasado día 25 de agosto fa- Diabólicas., lo cual ya nos da un indicio- lleció, víctima de rápida enfermedad, don de ante que nos hallamos, si bien debe- Antonio González Ballet, persona muy recordarse que el "suspense> de Hitchcock conocida y apreciada en nuestra villa. A es mucho más suave, menos morboso que las numerosas muestras ele condolencia el de Clouzot. Es lástima que la versión recibidas por sus deudos, unimos la nues' que ahora se presenta no sea aquella tra muy sincera, al tiempo que elevamos que, con el título de "Vértigo', triunfó nuestras oraciones al Todopoderoso en el año pasado en el festivai de San sufragio de su alma. Sebastián, pues algunas cosas no que- dan demasiado claras. Como en todas sus obras - no olvidemos el gusto de ORIENTACIÓN CINEMATOGRÁFICA Hitchcock por el melodrama- lo mejor es su espléndido oficio, si bien, como ha "Ligeramente escarlata', - De este dicho Juan Cobas, no hay que olvidar su film ha escrito Pérez Lozano que es "la habilidad para plantear' las situaciones típica película indeseable •. En él se acu- humanas. - C. M.: 3, mayores. mulan las violencias y los personajes in- frahumanos más deleznables. Adscrita al más representativo cine negro america- Cine Fórum. - El día 18 de agosto, no. la cinta está hábilmente construida bajo la dirección de D. Miguel Montfort t para producir escalofríos, aunque tal acu- fue presentado, en un fórum organizado mulación de efectos violentos le da un por el Casal Parroquial y el Club Monta- acentuado carácter folletinesco.-C. M.: ñés, el film de Bardem y Berlanga, "Esa 3. mayores. pareja feliz'. En realidad estaba progra- mado «El salario del miedo», pero a últi- -Fugitivos" - Se trata de un clásico ma hora la distribuidora no pudo presen- film antirracista, original y audaz, según tarlo y fue sustituido. lo ha calificado Palau. El problema de En la presentación, el amigo Montfort estos dos hombres encadenados tiene señaló, muy acertadamente, las caracte- 74
    46. rísticas de este primer film de los dos más para dar la vida, hace falta mayor aliento. calificados directores españoles del mo- El pesimismo contemporáneo ¿no será la mento. Sobre todo hizo especial hincapié consecuencia de una cierta impotencia de ·en el equilibrio que se ofrece entre las dos los conductores, que se limitan a describir, tendencias cinematográficas de Berlanga en trance de pudrirse, una ju ventud a la y Bardem, sin duda gracias a su propia que no han sabido animar?>. inteligencia y al común fondo social que En resumen, y repitiendo, una intere- .domina toda la obra de ambos. sante sesión de cine fórum, que por 10 El debate sobre .El salario del miedo. avanzado de la hora no pudo extenderse tuvo lugar en sesión celebrada el día 25 como merecía, y como hubiéramos desea· ·de agosto. La expectación despertada por do muchos de los asistentes, el film de Henri Georges Clouzot se tra· Ya propósito de esto de la hora. Estos ,dujo en un lleno absoluto del local, así cine fórums deben ser puntuales. Si se como en el coloquio más apasionante que consigue empezar la proyección a las hemos tenido en Sant Cugat. diez y cuarto, se puede finalizar a la hora Miguel Montfort hizo una presentación normal de los demás cines, que ya es una ·concienzuda, logrando una verdadera di· hora suficientemente avanzada, aunque sección del film. Subrayó de una manera ya estamos acostumbrados, dado el absur- ·especial ia perfección formal del cine de do horario que, para todo, rige entre Clouzot, cuyo defecto básico está en su nosotros. ].R.R. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat visión personal de la realidad, encamina- da a crear una angustia trágica, con lo .cual crea un realismo particular, o sea lo CONFERENCIA. -que en cine se llama suprarealidad. Ha dicho una persona tan capacitada El domingo. día 6 de septiembre, orga- ·como García Escudero que «en Clouzot nizado por HH. de A, e en la Sala la deformación de la realidad no tieue Tadeo y con muy relativa asistencia de ·otro objetivo que estremecer a un público público, dio su anunciada Conferencia el .ávido de emociones fuertes'. Me parece Dr. Narciso Prat, Pbro., del Secretari aclo ·que esta frase califica con suficiente elo- de Caridad de Caritas Diocesana sobre el cuencia a -El salario ... " aunque no debe tema: .El sentido de la familia en la '01 vidarse, como subraya el propio García parroquia' . Escudero, que aquel'nada' (tras la valla, Hizo la presentación, nuestro párroco tras la muerte) del moribundo Jo tiene, D. Julio Nájera, Pbro., con acertadas pa- por encima de todo, un hondo acento de labras que dieron a conocer el espíritu y desesperación. Es decir, en Clouzot hay personalidad del conferenciante. P¡-esi- algo tras su técnica, tras su - suspense', dieron el acto las dignísimas autoridades pero, en realidad, todo queda subordinado y el Sr. Presidente del Casal Parroquial. y aún ahogado tras la obsesión de su denso Empieza el Dr. Prat la primera parte cine, tras lo que Martialay ha llamado con un resumen histórico de los ultimos 'entelequia intelectual •. veinte siglos, en el curso de los cuales la Para completar esta breve panorámica Iglesia viene cumpliendo paso a paso el .del cine de H. G. e, transcribo un frag- mandato de Jesucristo de 'amaos los unos mento de la carta abierta que, en Francia, a los otros, como yo os he amado, . .dirigió el padre Pichard a Clouzot. Dice Esta primera parte da comienzo con 1a así: «Es fácil, después de todo, describir fundación de la Iglesia en el Cenáculo y ·el mercado negro, la mentira, toda la ga- sigue, con acopio de datos y nombres de ma de relaciones equívocas; no hay más instituciones de Caridad en diversas épo- {jue abrir los ojos con la cámara. Más cas y nombres de Santos que lo han sido 75
    47. por su destacado amor a sus hermanos, americana, que tanto favor hace en nues- para llegar a nuestros días, en que conti- tra feligresía. Barcelona solo, recibió el núa 10 que ha de seguir hasta el fin de los año pasado 2.269.274 kilos de alimentos siglos. El cumplimiento de la Igh'sia al para la Diócesis, con Ull volor mensual mandato de Cristo. LaIglesia con su his- efectivo de más de 5 millones de pesetas. toria ha demostrado el fiel cumplimiento Otro ejemplo, el de Alemania que eUl de un modo colectivo y termina esta pri- una sola Diócesis, la de Colonia, el año mera parte con un párrafo que no pode- pasado recaudó solo el Domingo de Pa-· mos pasar sin mencionar. sión para la Campaña contra el Hambre Atención, dijo, el verdadero distintivo y las Enfermedades 40 millones de pesetas del cristiano no es el signo de la Cruz, ni y compara con la que 6 meses antes, la. el Credo, ni la Misa dominical, ni la Co- Diócesis de Barcelona con un potencial munión diaria, sino la Caridad. «En esto humano muy parecido, había hecho en la conocerán que sois mis discípulos si os Campaña de Invierno para la recolección- amáis mutuamente», de mantas y prendas de abrigo con un Empieza la segunda parte y dice: Los resultado de 11O.R60 pesetas. cristianos somos una gran familia pero Habla de lo que es según la doctrina. la Iglesia posee una estructura típica; pontificia la Caridad obligatoria que em- Diócesis y Parroquias. Esta última con s- pieza en el límite donde termina la justi- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat titllida alrededor de un campanario y al cia social estricta y absolúta, para ll~mar mando de un pastor que representa] esús, la atención de todos, pudientes y menos debe ser también una familia donde el afortunados,. pues todos tenemos obliga- párroco sea padre y los cristianos herma- ción de hacer examen consciente de nues- nos que vivan según el gran precepto del tros deberes como cristianos en beneficio Señor: el Amor, de los demás. Sigue desarrollando su tema con acopio Un capítulo de contribución no mone- de datos estadísticos referen tes a «nuestra taria en la cual pueden participar todos, familia concretamente. y que saca, dice, es la aportación de servicios personales;: de la constancia de la Obra Parroquial la organización de Caritas Parroquial que consta en el Obispado; barajando ci- necesita médicos, abogados, enfermeras, fras llega a conclusiones que dan al audi- gestores administrativos, visitadores de torio una idea de lo muy débil que es la pobres, oficinistas, e incluso personal para ayuda que ha podido llegar a nuestros tareas modestas como preparar paquetes hermanos necesitados a pesar de que las con destino a los beneficiarios, limpieza cifras globales tengan a primera vista de los locales, etc., etc. cierta importancia. Hace constar que esta Termina deseando que los que no nos característica puede aplicarse en general conozcan pudieran decir de nosotros cuan- a toda nuestra sociedad española que se do vengan a visitar nuestro monumento dice cristiana. De nuestro país, pasa al histórico, el Monasterio ¡cómo se ayudan! extranjero y con números estadísticos de Son auténticos cristianos. 10 que aquí se da (y precisamente lo dan Fue muy aplaudido. unos pocos, puesto que la mayoría no dan El Rdo. Párroco hizo algunas conside- nada) hace comparaciones con lo que los raciones, agradeció su presencia a los grupos de católicos dan en otros países. asistentes y dio por terminado el acto. Cita el caso de Norteamérica cuya po- Esta conferencia que es una verdadera. blación tiene un 30 0 10 de Católicos y que y feliz exposición de hechos, creemos sin- una sola colecta al año en todas las Igle- ceramente merecería ser editada y repar- sias del país, da lo suficiente para que tida entre todos. Lanzamos la idea ¿ será pueda enviarse a 44 naciones la ayuda posible patrocinar la edición? - F, E. CON LICENCIA ECLESIÁSTICA
    48. ¿ Ud. sabe dónde encontrará pollos que por su calidad son . baratos? Pues en GRANJA AuBIDu 'Calle del Sol, n,o 2 ·Teléiono 280 O en CHARCUTERÍA AULADELL Santa Maria) n.o 15 SAN CUGAT DEL VALLES Polluelos de todas clases, pollitas recrías y huevos. FERRETERIA F. CA8AJUANA. MARAGALL LÁMPARAS ELÉCTRICAS PI H L 1 P S Carpintería Mecánica Tornillos - Cerraduras - Alambres Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Electrodos' PHILIPS / Rius lJ Tauet, 9 (ij) Ter· 235 Rius y Taulet, 17 • Teléf. 233 San Cugat del Vallés SAN CUGAT COMPRAR EN LA BASCULAS Y BALANZAS Sát~t ~. CJ!asteler:ia ; es sinónimo de buen gusto IJ paladar. .. La casa creadora de Jos típicos "ROSETONS" Provenza, 55· Teléfono 305604 Santiago Rusíñol, 25 Teléfono 284 Carmen, 57 • Teléfono 223036 SAN CUGAT DEL VALLÉS ' BARCELONA COLMADO CONSTRUCTOR DE OBRAS .Encarnación RIVaSeS CBIlRCIJTERÍIl .. fRIJTERill Mansueto Guixá Paseo Mosén Tacinto V erdaguer, 16 SERVICIO RÁPIDO A DOMICILIO (frente Garaje) Valldoreix, 41 SAN CUGAT VALLDOREIX
    49. Si no posee lavadora solicite una demostración . . sln compromls o, ROLA la más económica • y.pr(tciíca • ~ M. Birbe Artículos para regalo - Batería de ~PORTATIL cocina - Loza y Cristal ROLA Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Valldorelx, 35 Teléfono 391 San Cuual del Vallés
    50. GU'IA GRON/CA PARROQJ!/AL SAN CUGAT DEL VALLÉS Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat SUMARIO Un nou sacerdot, ERNEsr A ULADELL DOMENEcH.-La Unidad Cristiana, J.:.RODÓ RODÓ. - En Domingo Matas, de Sant Cugat, comprador de les carns de la ciutat de Barcelona, ]OSEP SERRA ROSELLÓ. - Noticiario.- Casal Parroquial: Teatro Fórum, J. R. R. - Movimiento Parroquin1.- Observatorlo Mateorológico de San Cugat. Dep. {ego B 3091· 1959. ~ño XI' OC'I'liBRE 1.959 Núm. 1.30
    51. A. TORTOSA g~- PANADERlkPASTEURIA FERRETERIA BATERIA DE COCINA OBJETOS PARA REGALO IAI-íTIAGO RUIIÑOL,49 PEDRO SAN, 5 ti.el.éfo"w,177 SAN CUGAT $AN tlll«1Alf 1D1fll. WAUi$ .SEÑORA: MANUEL MARTíNEZ USANDO SIEMPRE CONSTRUCTOR DE OBRAS T Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat OBTENDRÁ EN LA ROPA Calle Vallés, 94 Teléfono 409 ALBURA DE NIEVE SAN CU6AT Selectas y abundantes colecciones ZAPATOS de la más alta novedad para invierno en CALZADOS dA~ PRECIOS MUY LIMITADOS 18 de Julio, 11 - Teléfono 22i SAN e UGAT DEL VALLÉS PASTELERIA Pintura • Decoración B. HOURA ESPECIALIDAD EN LOS ENCARGOS Bombonería fina lILA BONET Hnos. Champañas y Lícores c.Sabadell,8 Santa María, 32 * Telf. 169 SAN CUGAT DEL VALLÉS SAN CUGAT DEL VAtLÉS
    52. GUIA CRONICA PARROQJ/ 1 AL Dep. Leg. B. 309¡ - ¡959 Año XI OCTUBRE 1959 NÚID. 130 UN NOU 5ACERDOT "]AM non dico vos servos, sed amicos». Aquestes dolces paraules, digué Crist, el dia 19 del passat setembre, a un jill de Sant Cugat, a un amic nostre, en el moment solemue de la seva ordenació sacerdotal, en aquells instants en que, per tota l'eternitat, la seva anima queda marcada amb el Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat sublim segell de ministre del Senyor. Sí, amic Mn. Antoni Oriol Vera: ja no et diu el Senyor, servent, sinó amic seu, coNaborador immediat en la gran tasca de la salvació de les ani- mes. Tu has escollit la millor part, com la Maria de l'Evangeli, que no et sera presa per res ni per ningú. Tu, com Sant joan, vols tenir molt junta la teva testa al Cor Sacratíssim del diví Mestre. Tu, com Pere, vols ésser un gran pescador d' animes i perdonar setanta vega des set als pecadors que s' agenollaran en el teu confessionari. Tu, com Crist, oferiras cada dia, a l'Altíssim, el Sant Sacrijici, perque has escoltat moltfondament el "totes les vega des que aquestes cosesfa1'eu, en memoria de Mi lesfareu.» I la nostra vila, Sant Cu¡;at tot, es congratula i s'alegra esplendorosa- ment, el dia 20 de setembre, quan per primera vega da les teves mans sngrades, ungides pel Senyor, convertiren el pa i el vi en el Cos i Sang de l' Anyell hnmaculat, en el marc magníjic del nostre monestir. Tots besarem amb unció i alegria les teves mans i sabem, els santcuga- tencs, que, com a amic predilecte de Crist, treuras de les arques divines predi/eccions precioses per a la nostra vi/a i per a tots 110saltres. I tots ens un[rem al teu solemne Te Deum en acció degracies per haver-te escollit dol(:ament per a seguir, molt de la vora, les seves petjades Iluminoses d' amor i de caritat, el Déu etern de bondat injinita. jorn brillant aquest del 20 de setembre del 1959; un nou sacerdot, mossen Antoni Oriol Vera,' uns padrins, la seva mare Na Caterina Vera, vídua d'Oriol, i el seu germa Wenceslau Oriol,' un predicador, Mn. loan Clerch,' un padrí eclesiastic d'honor, monsenyor Antoni Gn'na, i tot un /Joble que agraeix a Déu el benejici d'haver escollit unjill seu per sacerdot, formen el conjunt meravellós d'un fet que té un resso molt especial en les esferes div,ines.
    53. Pero, amics meus, vénen a1'a a la nostra ment, tres consideracions adients a la glossa d'un nou sacerdot.' Tres pensaments qUe hem de medi- tar, encara que només sigui per treure un resum practz"c d'zma ordenació sacerdotal i d'una missa n07Ja. Que és el sacerdot? Quina ha d'ésser la nostra posició vers el sacerdot? Falten sacerdots? :Les contestacions les· recollim d'una gran encÍ<;lic.a del Sant Pare, loan XXIII, pubhcada el dia 1. r d' agost, amb ntOtiu del traspas de Sant loan Maria Vianney, rector d'Ars, i titulada "Saeerdotii nostri primordie». En els inicis de l'encic!ica, loan XXiII reeorda, commogut, l'últim dis.C'urs de Pius XII, mort fa un any, discurs per cert no p1'onunciat, on trobem aquestes paraules: "El caraeter Sagramental de 1'0rdre segella, per part de Déu, un pacte etern del seu amor de predilecció que exigeix de la criatura escollida la contraprestació de la santijicació; el sacerdot será un escollitentre el poble, un privilegiat deis carismes divins, un dipositari del poder diví; en una paraula, un altre Crist». "El! no es perteneix, com no pertany.als pares, amics, ni tan sols a una determinada pátria : la caritat universal será un· respiro Els mateixos pensaments, voluntat, sentiment, no Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat són seus sinó de Crist, la seva vida.» ¿ Es pot dz'r més, en menys paraules, sobre el carácter sacerdotal? En la conclusió de la carta papal, el Romá Pontifex, entre altres coses, diu: «A tots els jidels demanem, en aquest any centenari de la mort del rector d' Ars, que preguin pels sacerdots i contribueixin, en la mida que puguin, a la seva santijicació. Avui, els cristiansfervorosos esperen molt del sacerdot. Volen veure en ell, en un món 01'1 triomfen el poder del diner, la seducció deis sentits i el prestigi de la teeniea, un testimoni del Déu invisible, un home de fe, oblidat de si mateix i ple de caritat. Han de saber, els tals cristians, que ells poden influir mol! sobre la jidelitat deis seus sar;erdots a un tal idea l, amb religiós respecte al seu carácter sacerdotal, amb una més exacta com- prensió de la seva tasca pastoral i de les seves dijicultats i una més activa coHaboració en el seu apostolat.» Quant es podria escriure sobre aquestes paraules! I jinalment, continua el Papa: "Per últim dirigim una mirada plena d' afecte i plena d' esperanr;a vers la joventut cristiana: El blat pe1' collir és molt, pero els operaris són pocs. En molts indrets els apostols, cansats per les fatigues, amb vivíssim desig esperen qui els substitueixi. Pobles seneers sofreixen una fam espiritual més gran que la material. ¿Qui els portará el celestial aliment de la veritat i la vida? Tenim ferma conjianr;a que la joventut del nostre segle no será menys gefurosa, per respondre a la crida del Mestre, que la deis temps passats. Sens dubte, la condició sacerdotal és sovint dzfícil.» «Lesfamflüs cristianes avalui"n, per aixo, bé la seva responsabilitat i lliurin els seu s jills amb alegria i gratitud pe! servei de l' Església.» Lloat sia Crist, i en el felir; aconteixement de l'ordenació i primera missa de Mn. Antoni Oriol, preguem pels sacerdots i demanem sants sacerdots. 78 ERNEST AULADELL 1 DOMENECH
    54. LA UNIDAD CRISTIANA " ',1" .., 1 ! C año, por el mes de octubre, nos llega el Domund, ese día, ese domin- ADA go consagrado a la propagación de la Fe. El Domund de este año.lleva un lema trascendental: DOMUND DE LA UNIDAD. Realmente ninguna bandera mejor que la de la unidad, para el· Domund de hogaño. El presente año de 1959 está marcado, de una manera histórica, por el mensaje que Su Santidad Juan XXIII lanzó el día 25 de enero. 'En aquel día el Papa felizmente reinante anunció la próxima celebración de un Concilio Ecuménico, encaminado a tratar del gravísimo y trascendente pro~ blema de la unidad cristiana. El anuncio del Concilio no es algo puramente administrativo, que importa únicamente a unos pocos. Se trata de una obra que nos atañe a todos los ca- tólicos, ya la cual estamos todos obligados a colaborar. Yen primer lugar importa que nos enteremos, que nos sintamos ciertos de la total posibilidad de la unidad cristiana. Se trata de un milagro, sí, pero de un milagro que Cris- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat to realizará si nosotros tenemos fe, como por la fe curó el siervo del centurión. y la fe nace del amor. «Que os améis los unos a los otros, como yo os he amado, que también vosotros os améis mutuamente» Qn.13, 34). Este es el mandato primero y fundamental que Cristo nos dejó. La unidad, ya desde estos inicios de su busca, nos va a plantear a todos los católicos un problema, por decirlo en una expresión muy actual, de «coexistencia espiritual». El que los católicos tengamos la Verdad no nos hace monopolistas de ella. Ya e.] propio Pío XII dijo, a este propósito: «Nada hay más ajeno al verdadero dis- cípulo de Cristo, que el espíritu de casta, el aislamiento, el repliegue sobre sí mismo». Por todo ello, nuestra oración, muy especialmente en este Domund de 1959, ha de ser una oración de humildad, de amor hacia quienes no tienen todavía esa Fe, esa verdad, que nosotros, sin ningún merecimiento por nuestra parte, hemos obtenido. Para ello debemos esforzarnos en vencer toda gota del mezquino egoísmo, que tantas veces nos corroe. Es preciso tener bien presente, en todo momento y en toda circunstancia, que la doctrina de Cristo no se nos ha dado en exclusiva. Fué Él mismo quien dijo, cuando contó a los príncipes de los sacerdotes y a los fariseos la parábola de las bodas reales: «Tan cierto es que muchos son los llamados y pocos los escogidos». Son demasiadas las veces que nos dejamos dominar por el orgullo de sabernos conocedores de la verdad, olvidándonos que esa misma verdad nos obliga a un amor profundo, sobrenatural, hacia quienes no se acogen bajo el manto de la Iglesia de Cristo. A este propósito Mons. Fulton J. Sheen ha dicho: «La verdad no es obra nues- tra; es obra de Dios. Nosotros no tenemos ningún derecho sobre ella. En rela- ción con la verdad tenemos que ser intolerantes; pero respecto de aquellos que no poseen la verdad tenemos que ser tolerantes». En ese Domund de la Unidad roguemos al Señor para que haga posible la unión de todos los cristianos y aún de los no cristianos. Pero, además. de 79
    55. rogar, hagamos algo positivo desde este mismo momento y que todos tenemos a nuestro alcance. Cerca de nosotros, en nuestras propias relaciones, quizás en nuestras propias familias, haya personas necesitadas de nuestra oración y caridad. Y quizá convendría también que nos asomásemos un poco a nues- tros suburbios, donde, muchas veces en condiciones infrahumanas, tenemos a hermanos que sufren e ignoran a Cristo; hermanos a los que, por verg-on- zosos prejuicios de cultura o de habla, tenemos olvidados. Empecemos por ellos, porque son los que tenemos más cerca, esta obra de Amor, de Caridad que,·a través de la unidad cristiana, nos señala el Domund de 1959. ]. RODÓ RODÓ En Donzingo Matas, de Sant Cugat, comprador de les carns de la ciutat de Batcelona Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Q anys enrera, per raó de les nostres ocupacions, recorríem la pobla- UAN, ció de Sant Cugat ens cridava sempre l'atenció la casa de Can Matas, del carrer de Sant «Domingo» i molt especialment el pati, un gran pati porxat, que ens semblava destinat a acollir nombrosos caps de bestiar. Pero, certament, la ramaderia en gran escala fa d'anys que ha deixat d'existir en aquesta part del Valles i en particular a Sant Cugat, com pogué- rem després comprovar en documents del Monestir que es guarden a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on la ramaderia era tan soIs un complement de la vida agrícola de la pagesia essent el ramat més nombrós el del carnicer de la Vila. Essent així, dones, i no existint ramats importants dins el terme del Mo- nestir, no ens explicavem quina utilitat practica tindrien el pati i corrals de Can Matas. Mes ... ¡Vegeu lo que són les coses! Ara, al cap de vint anys, aquelles nos- tres impressions es veuen plenament confirmades. Els Matas foren compra· dors de les carns per a la ciutat de Barcelona. A l' Arxiu Historic Municipal barceloní es conserven molts contractes, dietes i pagaments fets per a la compra d'anyells, ovelles, crestats, bocs sanats, bous i vaques que en Domin- go Matas, recorrent tires, mercats i viles del nord de la nostra terra, acom· panyat de mossos, pastors i cavalcadures, comprava al comptat o baix contracte per al suministre i l'abast deIs habitants de Barcelona. Resseguint aquests documents, que daten de tinals del segle XVH i comen· <;aments del XVIII, pode m donar-nos una idea de les activitats d'en Domingo Matas en l'exercici del seu carrec. En el mes de novembre de l'any 1695 el trobem a la vila de Guissona, contractant amb en ]osep París, d'Isona, la compra de cinc-cents crestats que havien d'ésser traslladats a Barcelona en dues «tocades", g-rups o partides; tres-cents dins la primera setmana abans de Carnestoltes del 1696 i els dos- cents restants a la segona setmana del mes de juny, portant·los fins els escor- xadors de la Ciutat a risc i perill del venedor. 80
    56. El día 9, i en el mateix 1Ioc, comprava a Joan Rey deis Castells, del ves- comtat de Bas, cent divuit moltons; al noble Alexandre de Palau i de Toralla, de la vila de Tremp, sis·cents cinquanta moltons; a Jaume Subira del 110c d' Arros, de la va1l d' Aran, tres-cents moltons. Aquestes partides de bestiar havien d'ésser a l'escorxador de Barcelona el dia assenyalat en el contracte per tal d'assegurar l'abast de la Ciutat. En el mateix mes i any, da vant del Notari del Consell barceloní contrac· tava amb el noble Antoni Desvalls i de Vergós, senyor de Pual, del bisbat d'Urgell, la compra de mil dos-cents moltons, «carn sanada, bona i taulera" en dues «tocades" de sis-cents caps cada una, que havíen d'entrar a la Ciutat el 29 de juny i el 26 d'octubre de l'any 1697. Per aquest carrec en Matas tenia assignat un sou de sis-centes lliures anuals i la indemnització de totes les despeses de menjar i beure d'ell, i deIs mossos, pastors i cavalcadures que l'acompanyaven. A l'any següent, i també a la vila de Guissona, compra a diferents per- sones vuit-centes ovelles i dinou crestats que importaren 1675 lliures, 4 sous i 6 diners. Durant l'any 1700, segons la minuta d'un compte presentat al Consell, ana a les parts de l'Emporda, de la Selva i Costa de Mar per a comprar bous i vaques; a la fira de Verdú per a moltons, crestats i ovelles; a la plana de Vic, Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat al LJu<;anes i, diverses vegades, al mercat de Granollers per a la compra d'anyells, bous i vaques; a les parts de Terrassa, Vacarisses i Mura per a moltons; i a les fires de Montcada, de Sant Lloren<;: de Moja, de Sant Sadurní, de Berga, de Vic, d'Olost i de Guissona. Un certificat del Regidor de les Carns diu que la Taula de Canvi de la Ciutat deu a en Domingo Matas 14.802 lliures pels 4035 moltons comprats durant el mes d'abril de 1701. En la relació de les des peses presentada cada any es fa, també, una deta- lIada enumera ció de les Jocalitats visitades. Si el nombre de caps adquirits era redult els portaven a Sant Cugat, reunint-Ios a Can Matas fins a formar les «tocades" o partides necessaries per a la provisió de la Ciutat. Aquest fet ens explica l'existencia deIs amplis corrals, estació de transhumancia deIs ramats cami a Barcelona. Durant el setge de Barcelona en la Guerra de Successió, en Matas i els .seus companys -quatre homes i quatre fadrins amb quatre cavalcadures- «feren diligencies cada u en particular a diferents parts, en comprar moltons, crestats i ovelles; anaren a Port del Comte, LJusanés, part de Vidra, Sol· sona". Al mateix temps contracta les herbes d'algunes propietats de Mura, Vacarisses i Sentmenat per a alimentar uns quatre mil caps «que esraven previnguts per compre de la Ciutat" en espera d'enrrar-los tan aviat com fos alc;:at el setge. Les notícies que ens faciliten els documents arriben fins l'any 1705. És de creure que en aquest any devia deixar el carrec. La capella coneguda per "Sant Domingo» va ésser erigida per la família Matas en una pec;:a de tena de la seva propietat. L'any 1730 la visita l'abat -ele Sant Cugat Josep de LJupia.; i, el mateix any, el rector de Santa Creu d'Olorde Baldiri Matas, en testament, funda. en la capella un benefici sota l'advocació de la Mare de Déu de la Pietat, disposant que el seu obtenidor celebrés misses per a l'anima del fundador en les festivitats de Sant Domenec, Sant Baldiri i d'altres. 81
    57. · En 176i::lla família Matas cuida d'ampliar la capella. Les infeccions palú- diCjues 'que sofrien els habitants de Sant Cugat, ocasionades pel cultiu i 'elabonició del canem, afavoriren el culte a: Sant Domingo. Eh la festa del Sant, el dia 4 d'agost, s'hi celebrava l'aplec. . En les'seves immediacions tingué lloc, el 12 d'óctubre d'e l'any 1808, la batalla dita de Sant Cugat contra els francesos. El primer d'agost del 1814 l'abat dona llicencia al vicari de· Sant Pere d'Octavia per a beneir la capella de Nostra Senyora de la Pietat, Tulgarment coneguda per Sant Domingo, que destnüren en part els enemics en les moltes incursions a la comarca. En aquell temps, cada any, el dotze d'octubre, festa de la Mare de Déu del Pilar, es celebrava un ofici en la capel1a en acció de gracies per la victoria obtinguda contra els francesos. J OSEP SERRA ROSELLÓ NOTICIARIO IV Concurso Local de Fotografías.- María-Antonia Casajuana Villadelprat r Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Cada año va adquiriendo mayor éxito hija del que fue vicepresidente de la Ju- este concurso de fotografías, en cuya or- ventud de Acción Católica, D. José Casa- ganización alternan anualmente el Casal juana. A los venturosos padres felicita- Parroquial y el Club Montañés. La cuar- mos cordialmente. ta edición, que correspondía al Club Mon- tañés, fue presentada dentro de las Ferias de Septiembre, concurriendo gran núme- CASAL PARROQUIAL ro de aficionados locales y de fuera de la Extraordinario ciclo de conferencias- vilJa. El concurso comprendía fotografías sobre temas locales.- El C. P" siguien- en blanco y negro, para tema libre y tema do las directrices para las cuales fue de montaña, y transparencias en color, fundado, ha iniciado un ciclo de confe- igualmente para ambos temas. Todos los rencias a base de temas de ambiente e primeros premios se marcharon fuera de interés locales, que se prolongará pOI' los· San Cugat, ya que únicamente D. Octa- meses de octubre, noviembre y diciem- vio Ga1cerán y D. Jorge Erra fueron los bre. Estas conferencias serán desarrolla- sancugatenses destacados con el 2 0 y 3. er das por personas ligadas al quehacer de premios, respectivamente, para fotogra- la villa, cuyos aspectos y problemas serán fías en blanco y negro y tema libre. glosados por cada conferenciante desde el punto de vista de su propio ámbito· Matrimonio.-Durante el presente mes profesional. Se trata. como puede verse, de octubre habrá contraído matrimonio de algo inédito en San Cugat que, sin nuestro buen amigo el Dr. D. Eduardo duda, va a merecer la adhesión de todos,. Garriga, presidente que fue de la Juven- ya que las charlas tendrán todas un pro- tud Parroquial de Acción Católica. Al fundo interés ciudadano y, además, ten- hacerle patente nuestra felicitación, ele- drán una garantía de autenticidad dado vamos nuestras oraciones al Señor, para el carácter de los propios conferencian- que se digne bendecir el cristiano hogar tes. El programa para el presente mes que va a constituirse. comprende los siguientes temas: el día 4, Bautizo.- El pasado día 6 de septiem- «San Cugat: vida humana, forma y be- bre recibió las aguas bautismales la niria lJeza', por D. J. M. Valverde, Catedrá- 82
    58. tico de Estética de la Universidad d~ ficiario será, sin duda algupa, la_ 'propia Barcelona; el día lí, <Infecciones deori," .Agrupació., ya qq.e el fórum está .t;'e,ñido gen hídrico», por D. N. Villar, Doc(or en . con esta espe<;ie de, iucedáH:;Qs-.teatrales Medicina; el día 18, «Influencia de la, que tantas vecesseÍíprea por ·nuestros familia en la educación del niño., por" escenarios, inclus'o, triste es decirlo: por D. M. Trell, Maestro Nacional,' y el los parroquiales. La prueba de este bene- <lía 25, .MisceHánia santcugatenca., por, ficio la vemos ya en esta misma primera D. ]. Auladell Serrabogunyá, Licencia- sesión, en la. que ya hemos visto,una obLa -do en Ciencias. que, si más no, tiene un fo~do tran~cen-­ Disertó, en la sesión inaugural, el cate' dente, que obliga a pensar,. cosa que no drático de Estética de la Universidad de creo que ocurriese con ninguna de las Barcelona, don José M.a Valverde sobre obras que, salvo h<;nii'Qsas excepciones, el tema <San Cugat: vida humana, forma constituían la programación d'e la «A. y belleza». T. M." Con amena y ágil palabra, el joven El otro beneficiario que tiene el fórum profesor inició su conferencia citando el es el espectador. El debate le obliga a problema estético de la villa, que junto a pensar, a discurrir, con lo cual enaltece una joya artística que es su monasterio, esa distracción que lógicamente se busca .y a unas bellezas naturales de sus alre- en el teatro. Aunque para esto es abso- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat dedores, ofrece un casco urbano gris y lutamente indispensa'ble no olvidar que :afeado por un descuido de ornamentación el teatro, como cualquier otra manifesta- fácil de subsanar. ción artística, tiene, además de su funda- El planteamiento histórico ofrecido por mental contenido humano, moral, unas ·el conferenciante sirvió estupendamente leyes no menos importantes. Concreta· para situar al numeroso y selecto público mente; me parece que una pieza escénica oyente para la justa intelección de las no puede ser juzgada diciendo, simple- ideas expuestas en el cm-so de la confe- mente, que se trata de UlJa obra de con- ~enC1a. textura moderna, y menos todavía, afiL- El señor Val verde fue presentado por mar que de su calidad nos puede dar idea ,el presidente del Casal, don Jorge Pran- el éxito cosechado. Desgraciadamente el quesa y al final, se escucharon muchos éxito taquillero parece no ser demasiado .aplausos. amigo de la calidad. De aquí, en conse- Teatro Fórum.- La .Agrupació Tea- cuencia, la importancia de la presenta· tral Maragall> presentó, el pasado día 25 ción, en la cual debe hacerse un examen, de septiembre, en sesión de teatro fórum, lo más completo posible, de la 'obra y, .dirigido por el Rvdo. Plácido Armengol sobre todo, dar lugar al consiguiente Pbro., consiliario de ·P. E. S. T. A, Y debate, en el cual salga arel ucir todo el ·de la propia • Agrupació., la obra de contenido de la obra presentada. Eduardo Cl-iado, «Los blancos dientes En fin, mi pequeña. pero sincera feli- citación a la <A. T. M.' por habernos ·del perro'. No es este un lugar a propósito -al traído el teatro fórum, esperando que una menos mientras GUIA no establezca la próxima sesión nos confirme el acierto de ·correspondiente sección- para hacer una esta novedad en San Cugat. -]. R. R. crítica teatral, para lo cual tampoco está MOVIMIENTO PARROQUIAL debidamente preparado quien estas líneas firma, pero sí que me parece adecuado y Bautizos. - Ntes de julio . .aún interesante decir algo sobre la elo- Día 28, David Dalmau .giable idea de traer el fórum teatral a ]uanola. - Agosto.. Día 2, nuestra villa. De la idea el primer bene- José Enrique Lasuca Pi- 83
    59. ñol y Francisco Javier Solé Batet. Día 9, ñol con Rosario Egea Martínez. Día 31, Magdalena y María Angeles Martínez Jorge Carbonell Casas con Isabel Pet- García, Antonio Martos García, Juan chamé Segura. -Septiembre. Día 2.José Carlos Horcajo Frutos, Javier Frutos María Castellví Garriga con M.a Teresa Sereno y María Marta Eroles Bilbe. Día Parcedisas Millet. Día 6, Adelino Lagu- 15, Josefa Durán Torra, Oscar Garda nas Mora con Bruna Marquina Chava- López y María Jesús Alay Martínez. rría y Nicanor Marquina Chavarría con Día 16, Francisco Bastida Martínez y María Martínez Uviedo. Día 12, Ramón Francisco Navarro Hellín Día 23, Fran- Garda Muñoz con Regina Puyuelo Paco, cisca Sánchez Expósito. Día 30, Agustín y Francisco Gómez Cesar con Angela Gómez Montserrat, Manuel Sancho Mén- Perarnau Sola. Día 16, Félix Mendía dez y Juan Antonio León Crehueras. - Ozcoidi con Rosa Pujadas Vila. Día 24, Septiembre. Día 6, Jorge Amisi Volant. Ricardo Soto Rizos con M. a Angeles María Antonia Casajuana Villadelprat y Martín Serra. Día 28. Juan Bel1et Roca Roberto Poquet Iglesias. Día 13, José M. a con María Concepción Sál1chez Sierra. Zoilo Catalina, Ramón Fabra Segarra y Día 30, Andrés Torregrosa Pérez con M.a Carmen Morales Frasnedo. Día 20, Ana M. a Carné Campos. M. a Salud Vidrier Bravo. Día 26, Luisa Que el cielo derrame toda clase de ben- Pascual Diaz. Día 27, Rafael Muñoz diciones para los nuevos esposos. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Baró, Purificación Vila Sola y Nuria Montosa Torres. Defunciones - Agosto. N uestra felicitación a los venturosos .~Día 6, Carmen Palenzue- padres y familiares. ~. Ji la Reina. Día 7, Andrés ~~ . ~I Lozano Pagán. Día 25. Matrimonios. - Agosto. Antonio González Ballet Día 27, Ana Día 3, Julio de Paz Cebrián Dolores Linares Molina. - Septiembre. con Manolita Baró Foix. Día 16, Vicenta Adalid GÓmez. Día 17, Día 8, Juan Badía Puig con José Fábregas Melich. Día 19, María Montserrat Aymerich Aro- ca. Día 15, Pedro Bayona Ferrer con Trabal Castañé. Día 20, Mercedes Guxá María Serrano Andreu. Día 20, Francis- Josefa. co Poveda García con María Canales N uestro más sincero pésame a sus deu- Garda. Día 22, Feliciano Capell Espa. dos y familiares. OBSERVATORIO METEOROLÓGICO DE SAN CUGAT COLEGIO MÁXIMO DE SAN FRANCISCO DE BORlA Resumen del mes de septiembre de 1959 TEMPERATURA: Media: 20'6°; máx. media, 26'8°; mín. media, 14'5°; máx. abs.: 32'60- el día 17; mín. abs.: 9'9° el día 9. PRESIÓN: Media: 751'2; máxima: 755'0 los días 22 y 23; mínima: 746'8 el día 2. VIENTO: Recorrido total: 1.779'46Km.; medio por día: 53'3 Km.; máximo: 133'44 Km. el día 21. HORAS DE SOL: Total, 160'2 horas; promedio, 5'3 horas por día. LLUVIA: Día 1, 1'0 litros; día 2, 3'2 litros; día 3, 25'1 litros; día 4, 44'2 litros; día 5, 12'5 litros; día 6,20'5 litros; día 20,21 '3 litros; día 21, 122'5 litros; día 22, 0'3 litros; día 25, 3'1 litros; día 27, 1'1 litros; día 28,2 litros; día 29, 7 litros; día 30,64 litros; Total lluvia: 327'8 litros m 2 • OTROS FENÓMENOS: Niebla, 3 días; rodo, 17 días; despejados, 7 días; nubosos, 10 días;. cubiertos, 13 días; tormenta, 3 días. CON LICENCIA ECLESIÁSTICA
    60. ¿ Ud. sabe dónde encontrará pollos que por'su calidad son baratos? Pues en GRANJA AuBIDu Calle del Sol, n.O 2 ,Teléfono 280 o en CHARCUTERÍA AULADELL Santa M.aría, n.O 15 SAN CUGAT DEL VALLÉS Polluelos de todas clases, pollitas recrías y huevos. LHIPIsrrEBJA F. CASAJUANA Jaime Barnils Carpintería Mecánica Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Santiago Rusiñol, 17 Rius y Taulet, 17 • Teléf. 233 Teléfono 117 SAN CUGAT SAN CUGAT ,COMPRAR EN LA BASCULAS Y BALANZAS v:Eastelevw Sá/;at es sinónimo de buen gusto fJ paladar. La casa creadora de los típicos "ROSETONS" Provenza, 55 - Teléfono 305604 'Santiago Rusíñol, 25 Teléfono 284 Carmen, 57 - Teléfono 22"3036. SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA COLMADO CONSTRUCTOR' DE OBRAS Encarnación Rivases (BIlR(IJIIlRÍA. • 'RIJTERíA. Mansueto Guixá Paseo Mosén Tacinto Verdag-uer, 16 SER VICIO RÁPIDO A DOMICILIO (frente Garaje) ValldoreiK, 41 SAN CUGAT VALLDOREIX
    61. Si no posee lavadora solicite una demostración . . szn compromzso, ROLA la más económica y práctica M. Birbe • • Artículos para regalo - Batería de • ~POIlI'ATIL cocina - Loza y Cristal Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Valldore1x, 35 Teléfono 391 San Cugal del Vallés ROLA
    62. í GUIA eRON/CA PARROQYIAL SAN CUCAT DEL VALLE'5 • Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat SUMARIO Dia :de l'Emigrant.-- La pregária anyal per als nostres difunts, LLUís CARr<EI~AS. PVRE. - Els Sants de Ja Diocesi de Barcelona: SanqOleguer, JOSEP !1AUI?Í SERRA. - El món dels infants, Sm. Noticiario. - Casal Parroquial: Conferencias. Movimiento Parroquial. Dep. lego B 309/ - /9,59. ~ño XI . NOYIEJlBRE 1959 Núm. 131
    63. A. TORTOSA g~ PANADERIA- PASTEL ERIA FERRETERIA BATERIA DE COCINA OBJETOS PARA REGALO SANTIAGO RUIIÑOl,"-O PEDRO SAN, 5 -6~177 SAN CUGAT $~~ tllJ([}A1f 1D~'ú. W~.u~$ SEÑORA: MANUEL MARTíNEZ USANDO SIEMPRE CONSTRUCTOR DE OBRAS Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat OBTENDRÁ EN LA ROPA Calle Vallé's, 94 Teléfono 409 , ALBURA DE NIEVE SAN CU6AT Selectas y abundantes colecciones ZAPATOS de la más alta,povedad para NAVIDAD y REYES en CALZ~~ PRECIOS MUV LIMITADOS 18 de Julio, 11 - Teléfono 221 SAN e UGAT DEL VALLÉS , FERRETERIA Pintura • Decoración , MARAGALL LÁMPARAS ELÉCTRTCAS P Tornillos - Cerraduras - Alambres H TL 1 P S MILÁ BONET Hnos. Electrodos P HILIP S c.' Sabadell, 8 Rius IJ Taulet, 9 U/J Tef. 235 San Cugat del Vallés SAN CUGAT DEL VALLÉS
    64. GUIA CRONICA PARROQJjIAL Dep, Leg. B. 3091 - 1959 Año XI NOVIE1UBRE 19:>9 N.hn. 131 DIA DE L'EMIGRANT E N el present mes de novembre es celebra el Dia de l'Emigrant. Mai com avui ha pres el problema de l'emigra ció, 1m caire tan univer.<:al, paorós, a voltes dramatz'c. Les multituds despla(:ades, sobretot degut a la guerra Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat última i universal, la situació política de moltes nacions i la facilitat del trasllat i la justa amblúó o a voltes la iNusió equivocada, han preparat el gravissim problema dels emi!51'ants. Ja sabem que sempre hi ha hagut qui per voluntat propia) o per neces- sitat o pel que sigui, ha deixat el propi ambient i la patria que l'ha vist néixer i que aixo no ha deixat sempre d'ofen'r els seus perüls, inconvenients i drames: mes l' Església jins que un problema no pren el caire de tal) no sol donar orientacions concretes, sin6 que basten les normes genel'als de pru- dencia, cllritat,justícia, etc, En nacions, sobretot com la nostra, que no esta encara en condicions d' absorbir tota la població actual en el camp del treball i en aquelles condi- cions de vida que tothom té dret a aspirar, té tota l'actualitat el problema i mai deura creure's bon catOlic, just i caritatiu) el qui no s'interessa ni coNabora en aquest magne i modern exode i despla(:ament de multitud de gennans 110stres. Sen 5 .fel~ referencia ja a l'emigració a pai'sos estrangers, a que princi- palment fa referimcia el Dia de l' Emigrant, per les més grans proporcions i les 1'nés diverses conseqiiencfes que ella porta, tenim també planteja t el problema de la immigració dt"ns la nostra Patria i la nostra 1'egió que tan afectada es veu en aquest aspecte. S' hauria de montar una especie d' ojicina o agrupa ció) per dir-ho amb paraules menys burocriUiques que) posat que vinguin a casa nostra, s'ocu- paria d'orientar en elsprimers moments els espanyols que, dins la Nació, tenen dret a despla(:ar-se alla on els sembli i tencl1 dret a esperar comprensió i caritatfraterna arribant com arriben a una població cristiana. Propug11em des d' aquestes ratlles una major amplitud de mires, una submisa obediCncia a les maternals orientacions i cnsenyances de l'E.cglé- sia, una coNaboració economica als problemes universa/s que, per ser-ho són catolics i per tant nostres, 1', al mateix temps enfocar amb esperit obert i coNnborador el que fa referencia a casa nostm.
    65. LA PREGARIA ANYAL PER ALS NOSTRES DIFUNTS ,. E s ben consolador per a nosaltres de poder reduir els sofriments d'expia- ció i escursar l'est¡:¡da de les animes al purgatori, i poder aconseguir-ho principalment pels infinits merits de Jesús Sagramentat i de la seva precio- síssima Sang, que són per a nosaltres, viadors en aquest món, el manna de l'anima, i deixen en els soles del nostre esperit la llavor d'immortalitat benaurada per tal que germini a l'hora de la saó definitiva. Pero aquest poder d'intercessió i de sufragi per a les animes, aquesta delícia de treballar per a la nostra immortalitat quan per a la d'ells oferim a Déu el fmit satis- factori de la Santa Missa, en cap dia de l'any no són de tanta intensitat, com en la resta Majar de les A.nimes, en la diada anyal de Tots els Fidels Difunts. És en aquesta diada que tothom fa un tomb entre els vivents, posant l'esguard de l'esperit i el daler del cor dalt d'aquella carena severa i lluminosa, on es veu el refiex de l'altre món, en la qual comene;a la vessant de l'a Itra vida més enlla de la mort, comene; de la ruta definitiva per on es va a la Terra deIs Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Vivents, segons la frase bíblica, al regne etern de Déu. En aquesta diada no hi ha ningú, per impiadós o distret que sigui, sense tenir el pensament deIs difunts estimats. Tothom fa una recordane;a viva, que renusa les aneIles de les generacions, i es complau en la melangia de reveure entorn del seu cor la fae; amada deIs que reposen ja en la pau. Sem- bla com si féssim una evocació elel passat en tata la seva puritat i vida ínti- ma, tornant la convivencia deIs difunts, eixuts en el record de tata miseria humana, en la claredat nua de Ilur bonesa i en la dole;or pia deIs afectes, afranquits de tata lleljor egoista, talment com llurs esperits són en el regne de la immortalitat desvestits de la carn corruptora i contingento Aquesta serenitat d'una convivencia pura d'esperits, que foren vides entrellae;ades amb la nostra, ve a ésser una mena ele resurrecció momentania, intima i terrena deIs difunts, que pot servir per donar-nos una mica de la claror fúlgida i espiritual de I'altre món, quan de la sola recordane;a melangiosa s'eleva, per la fe i I'oració, a una commemoració litúrgica, convivencia sobrenatural amb els difunts en virtut de la Comunió deIs Sants, que és el gran misteri consolador, pIe de llum, de la vida cristiana. Llavors el nostre espiritualisme apareix en tata la seva immensitat. Nadal fa sentir la dignitat d'ésser cristia. Tots Sants i el dia deis Morts ens revelen la potencia sobre- natural que pels merits de Jesucrist i obra de l'Església tenim els cristians. En aquests dies veiem com el món invisible ens és tan a prop, que hi som submergits, com caigudes les tites; la circulació de la caritat divina, d'un món a l'altre, és tan viva, que nosaltres ens comuniquem amb els germans benaurats de la GlOria i els germans pacients del Purgatorio Tots pleg-ats formem una sola Església en tres cercles que d'ací la terra s'eodinsen vers l'eternitat, 00 tots hem de parar, i entre els d'ací i els d' Alla, I'amor eterna ens relliga per la intercessiá deIs Benaventurats, que les oostres oracioos 86
    66. acullen i presenten a l'AItíssim, i pels nostres sufragis, que alliberen les Animes en pena i ajuden a nodrir els rengles de la Gloria. Oh delícia de la Comunió deIs Sants, realitat meravellosa d'un viure anticipat més enlla d'aquest món, evocació vivent i experimental, en la terra, de la invisible ciutat deIs inmortals! Comunió deIs Sants consoladora i no enganyosa, vincle de caritat, més fort que la mort, Ilum més viva que la Hum terrena del sol! Cap altre consol com aquest no hi ha en aquest món; veieu, sinó, que quan les sectes volen imitar-la, l'estrafan en les aberracions tenebroses de l'espe- ritisme, ganyota tri sta i gelida del sobrenaturalisme cristia. Cal, doncs, que en aquesta diada ens donem al culte deIs Difunts, que és una manera efica<; d'unir-nos als veritables Vivents, que són el1s, i no nos- altres. La litúrgia ens hi porta d'una manera dol<;a i lluminosa, que ens fa sentir una mena de frisament de resurrecció, i ens amara de la Llum perpe- tua, que iHumina I'altre món gloriós, i fa brollar de nostra pietat l'eficacia aliberadora de les animes que esperen i pateixen per fer l'última volada al Cel. Les Tres Misses del dia deIs Morts són una meravelIa de goig per a l'esperit, un doll de sufragi per als nostres germans, una solemne meditació ele les veritats eternes per a donar-nos gravetat en prendre com calla nostra Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat vida mesquina. Que sapiguem aprofitar-nos. DR. LLuÍs CARRERAS, PVRE. ELS SANTS DE LA DIÓCESI DE BARCELONA 5ANT OLEGUER A la vora dels comtes de Barcelona Amitjans del segIe IX nasqué Sant Oleguer, fill d'un secretari del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, el Vel; encara infant, ingressa com a canonge a la Seu de Barcelona; ben jove, fou elegit preposit o pavorde del capitol; l'any 1094 era ja sacerdot; aviat, deixant la catedral, professa al monestir de Sant Adria del Besos, com a canonge regular de Sant Agustí; l'any 1099 ja era prior d'aquest monestir, sobre el qual atragué les donacions del comte Ramon Berenguer III, el Gran; del Besos va trasplantar-se al monestir de Sant Ruf, a la Proven<;a, d'on, l'any 1114, ja feia temps que era abat; d'ací retorná a Barcelona, acompanyant la comtessa Dol<;a de Pro- ven<;a, esposa del gran Ramon Berengller IIl. Bisbe de Barcelona) contra la seva 'voluntat Fou aleshores, quan els clergues i el poble de Barcelona unánimement l'escolliren per bisbe; en saber-ho, Sant Oleguer fugí de la ciutat i ana a 87
    67. aixoplugar-se altre cop a la seva abadia ele Proven<;:a; el'alla ~olament l'en tregué una carta, que conservem, elel papa Pasqual U, lauelatoria pel Sant, pero amena<;:ant lo energicamenr, perqué sembla que refuses de posar la má a l'arada. Obeelient a Roma, pel elesembre ele l'any 1116, Sant Oleguer ja exercia el seu canec ele Bisbe ele Barcelona; elels escrits pastorals elel nostre sant bisbe no es conserva més que un sermó curiosíssim sobre l'advent; consta que Sant Oleguer consagra nombroses esglésies del nostre bisbat; continua en el carrec ele bisbe ele Barcelona fins a la seva mort. Arquebisbc restaurador de Tarragona L'any 1117, havent Ramon Berenguer reconquerit la destruida dutat ele Tarragona, atorgá escriptura de donació de Tarragona a l'Església, al bisbe Oleguer, perqué fos per ell reedificada i novament poblaela de cristians. El nostre Sant aná tot seguit a Roma, on el papa Gelasi U, a 21 de mar<;: de l'any 1118, va atorgar una butlla nomenant-lo arquebisbe de Tarragona, restaurant en el bisbe Oleguer l'antiquíssima Seu metropolitana, ca p de tota Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat la grandIOsa província eclesiástica tarraconense. Ambdós documents han arribat fins a nosaltres, sadolls de belles referencies. El cavaller normand Robert Aguiló fou el bra<;: dret de Sant Oleguer per a la restaura ció civil de Tarragona. Encara les muralles de la ciutat i la seva catedral primada pregonen l'obra restauradora del nostre bisbe. Figura preeminent en els concilis Sant Oleguer assistí al concili de Tolosa, de I'any 1119, que fou convocat i presidit pel papa Gelasi U; el nostre bisbe és el que firma en primer lloc, immediatament després del Papa. Del concili de Reims, que fou presidit pel papa Calixte n, també en 1119, sabem, per un testimoni presencial, que el darrer dia del concili, el bisbe de Barcelona, Oleguer, que era un h011'le certament, de müjana estatura i prim, pero que era principal en eloqüent facúndia i en erudició i religió, vaferun sennó subtil iprofund a l'ensems, sobre la di¡;nitat reial i sacerdotal,' tois aquells que el pogueren sentir, l'escoltaren amb una increi'ble avidesa i embadaliment. Sant Oleguer assistí també al concili de Latera, l'any 1123, celebrat sota el mateix papa Calixte n. Assistí també al concili de Narbona, de l'any 1127; al concili de Carrion, ¡'any 1129; al concili ele Clermont, de l'any 1130, presidit pel papa Innocenci 1I, etc. En la plenitud de la vida El papa Calixte 1I, l'any 1123, havia nomenat legat a latere al nostre Sant Oleguer, per raó de les croades contra els sarrains; fou amb aquest carrec que acompanya el comte de Barcelona en les victorioses croad es 88
    68. contra els sarra'ins de Tortosa i de LIeida, Sant Oleguer tenia prop de seixanta anys quan emprengué la seva peregrinació a Terra Santa; a Jeru, salem fou rebut honoríficament pel patriarca; consemblantment fou rebut i retingut pel patriarca d'Antioquia i pel bisbe de Trípoli; a primeries de l'any 1125 el Sant ja torna va a ésser a Barcelona. Sabem que s'honoraren amb l'amistat de Sant Oleguer altres dos grans sants del seu temps: el cele- berrim Sant Bernat de Claraval i Sant Pere Guillem de Roda. L'any 1135 el vell Oleguer, havent anat a Saragossa, posa la pau entre el rei Alfons de Castella i el rei d' Aragó Ramir 1. A l' hora de finar la tasca Sant Oleguer estigué present a les Corts de Barcelona, de l'any 1131. A 18 de juliol del mateix any, el comte Ramon Berenguer III atorga testa- ment nomenant marmessor el bisbe Oleguer; exercint aquest carrec, en 1134, juntament amb I'hereu, el comte Ramon Berenguer IV, varen establir l'orde deIs cavallers Templers a Catalunya, En el sínode diocesa de Barcelona del Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat mes de novembre de I'any 1136, el bisbe Oleguer s'acomiada deIs seus dio- cesans, plorant eH i fent plorar els concurrents; durant els dies del sínode següent, a 6 de mar<; de l'any 1137, a l'hora de la posta del sol, morí Sant Oleguer, en el seu palau del bisbe de Barcelona. El seu sepulcre a la catedral Ja en 1155, el mateix comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, obtin- gué del papa que permetés el culte del bisbe Oleguer en el seu sepulcre; semblant aprovació obtingué el rei Pere II, el Gran, en 1280; fou canonitzat a 25 de maig de 1675; aleshores es celebraren grans festes a Barcelona. En 1406, Pere <;a Anglada esculpí en alabastre l'estatua jacent del sepulcre de Sant Oleguer, obra mestra per la seva testa impressionant de serena fennesa z' per l'har111onic ritme deis plecs del vestit,' el basament del sepulcre és una magnífica obra d'escultura barroca feta en 1678 i 1679, quan va decidir-se que l'antiga sala capitular de la catedral de Barcelona fos con- vertida en capella de Sant Oleguer; en 1701, el cos incorrupte del Sant fou novament revestit per Sant J osep Oriol i traslladat a l'esmentada capella -dita també del Santíssim Sagrament o del Sant Crist de Lepant-, on encara avui es venera en un riquíssim cambril. JOSEP MAURí SERRA 89
    69. EL MÓN DELS INFANT5 , Es molt bonico Almenys sempre ho hem sentit a dir -ho diem els grans!- enyorant aquells anys de somni i de contes de fades. Lla vors no teníem totes les preocupacions que el temps ens ha carregat a l'espatlla malgrat les ganes de lliurar-nos-en. És molt bonico Almenys quan el veiem lIampeguejar en els ulls de serp de la canalla. Sí. Tot aixo és ben cert. Pero no és pas complert. Hem preguntat alguna vegada que hi diuen, ells mateixos, del seu món?- Que pensen ells de si mateixos? Perque, si no és així, mai podrem estar segurs d'endevinar la verita ble deu d'on brolla aquesta fon;a irresistible i jove que nosaltres -<<les grans persones", com anomena agudament Saint- Exupéry a la gent gran- hem de vigilar, enfocar i centralitzar per J'endema. Cal, doncs, atansar-nos més a aprop d'aquesta font embolcallada en I'obaga de la vida. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat «L'home és un infant i el seu poder és el poder de créixer» ha escrit Tagore, aquest gran pensador indi amb la poesia a flor de llavis. L'home és un infant. Doncs l'infant ¿que deu ésser? Si l'home té a les mans encara aquesta potencialitat de creixement ferm r constant, ¿que hi deu tenir a les mans -aquestes mans tan febles i avesades- a jug-ar- aquest infant que ens mira amb els ulls afora? Heus ad la gran responsabilitat de les «grans persones» sobre d'aquesta for<;a, aquest «poder de créixer» de la saba verge d'un infant. Poder, que sobre tot es pot apreciar en els moments d'agrupació: escola, joc, festes ... perq-ne llavors, sembla que aquest poder coHectiu es vessa arreu._ Precisament ho vam poder veure en la celebració escolar del Domund a finals de l'octubre passat en el cinema Principal, on es van reunir tots els nois i noies deIs coHegis locals. Aquells crits d'afirmació missionera, aquell poten- cial per estrenar que bullia alla dins, ens han de fer pensar molt en la neces- sitat urgent i segura ele conducció d'una fon;a que pot remoure els mareixos fonaments de la nostra fatiga. Deure coHectiu de pares i formadors en tots els camps que avui dia ens presenta la civilització moderna i la cultura. Tenim a la ma els medis bons i aprofitables -lIibres, cinema, deport... - per ajudar-nos, si els fem servir bé, G per desfer-ho tot, en cas de descuidar-nos. Tenim a les mans la potencialitat prometedora del futur. Per aixo a ¡'entorn de I'infant hi ha sempre aquesta boira matinera d'un dia de solo de pluja que els grans hem de saber aclarir. SIR 9°
    70. NOTICIARIO CASAL PARROQUIAL te, de tipo anecdótico, resultó más amena que la primera, pero no menos interesan- CONFERENCIAS te y documentada. En conjunto, la confe- rencia fue una prueba más de la magnífi- • Enfermedades de origen hídrico », ca labor de recopilación y estudio de la 'POR EL DR. D. NICOLÁS VILLAR. - La historia local, a la que con tanto amor segunda de las conferencias del ciclo co- como competencia viene dedicando sus rrió a cargo del conocido médico de nues- tiempos libres nuestro buen amigo y co- tra villa Dr. Villar, quien, con palabra laborador. llana, explicó los peligros que puede en- trañar el agua, sustancia fundamental .Horno sancugatensis. (El destino de del cuerpo humano. Trató de las condi- una villa), POR D. ENRIQUE SÁNCHEZ.- -ciones higiénicas que el agua debe reunir El subtítulo de la conferencia nos daba .a fin de no producir enfermedades infec- claro indicio del empeño del Sr. Sánchez, ·ciosas, origen de aquellas pestes qu.e au- el cual sirvió con tacto, no exento de taño diezmaban la humanidad. Conferen- claridad, aunque en términos mucho más Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat cia, en suma, de un positivo y acentuado genéricos de lo que parece dar a entender interés general. este .seudo·latinazo» que intituló la chal" la. Sobre todo resultó interesante el tono .Influencia de la familia en la educa- de sinceridad que el señor Sánchez supo -ción del niño», POR D. MANUEL TRELL. dar a sus palabras, lo cual, unido a su ya Nadie mejor que un profesional de la conocida facilidad y simpatía expresivas, pedagogía pam hablarnos del problema hizo que la charla resultase acentuada- -de la educación de los niños. Y de este mente amena. problema escogió, el Sr. Trell, el aspecto quizá más trascendental, ya que en la Clases de catalán.-El C. P. ha orga- familia es donde el niño aprende o puede nizado unas interesantes clases de lengua aprender más cosas. A través de autol-i- catalana, que se dan todos los martes y zadas citas, el conferenciante fue seña- jueves no festi vos de 8 y media a la de 1a lando aspectos de esta labor de educación noche. En ellas se podrá aprender no sólo -familiar, sin la cual la educación escolar la gramática de nuestra lengua verná· carece de los cimientos en que susten- cula, sino también nociones sobre litera- tarse. tura catalana, y la comisión encargada de esta sección tiene el propósito de organi- • MisceHania santcugatenca., POR zar algunas conferencias sobre diversos D. JUAN AULADELL SERRABOGUNYA. - aspectos. del arte y la cultura de nuestra Nuestro querido colaborador hizo, con su región. conferencia, una nueva obra de divulga- ción histórica, como la que tantas veces Concurso de dibujos infantiles. - La ha l-ealizado a través de las páginas de Escuela de Arte del CASAL organizó, esta crónica parroquial. La charla estuvo con motivo de la inauguración del curso dividida en dos partes bien delimitadas. 1939-60, una exposición-concurso de dibu- Una primera, desarrollada alrededor de jos infantiles. Reunido el jurado, que es- ese monasterio que es legitimo orgullo tuvo formado por D. Juan Moreno, don -de San Cugat, fue un interesantísimo Germán de Erauzquin y D. José M.a Val- acopio de datos y citas. La segunda par- verde, se acordó conceder dos primen s 9'
    71. premios, correspondiendo el de niños me- MOVIMIENTO PARROQUIAL nores a Cabanas y el de mayores a Sábat. Mes de OC/libre Fueron otorgados otros premios, sin dis- tinción de edad, aCodó, Zoroa, Planas, Matrimonios. - Día 5, Gómez, Mata y Canals. Fco. Javier Munt Banqué con Libe Erauzquin Ruiz. Día 12, Eduardo Garriga Resultado de la tómbola. - Una vez Gimferré con María Sisó efectuada la contabilidad de la tómbola Vilardell. Pedro Sitges Pina con Rosa que el CASAL estableció durante la Fiesta Tomer Grau. Día 13, Jaime Pahisa Vi- Mayor, en los eQuatre Cantons., nos lladelprat con Montserrat Franch Aula- complacemos hoy en publicar sus resul- del!. Día 25, Juan Gallego García con tados definitivos, cuyo resumen es: M a Concepción Auladell García. Día 26, Miguel Basachs Figueras con María PESETAS Alacid Gaspar. Recaudación por vi de boletos 125 199'- Que el cielo derrame toda clase de ben- Donativos recibidos. 6.403'- diciones pam los nuevos esposos. Total entradas 131.602'- ~ Bautizos.-Día 4, Pedm . Anglés Pons, Pedro José Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Importe total de los premios ~.. '~Pons Gutiérrez, Carolina repartidos . 96866'20 ~I..' :{j1 Rebollo Colorado, Susa- Gastos generales de instala- na Díaz Hernández, M.a Dolores Arnan ción y sostenimiento. 10.211'05 Guerrero. Jorge Catalá Fábregas. Día Total salidas 107077'25 10. Rosa M. a Marín MOI·era. Día 11, Isi- dro Torné Llunell,Juan Xercavins Casas, M. a Carmen Tortosa Morales. Día 12, Beneficio neto: 24.52.t'75 Ptas. Dolores García Sancho. Día 18, Josefa na vez más damos las gracias a todos López Rodríguez. Día 25, Francisco los sancugatenses por su colaboración y Lolo Sánchez. donativos. Nuestra felicitación a los venturosos padres y familiares. El III Trofeo San eugat, de Tenis de Defunciones. - Día 7, Mesa. - El pasado día 12 de octubre se Rosa Sala Cudiñach. Día celebró, en la sala de la -Sociedad Coral 9, Vicente Sobregrau La Unión Sancugatense., la tercera edi- Garriga. Día 19, Pedm ción de este trofeo, que, una vez más, Pahisa Vidal Día 20, Cecilia Gamana reunió una serie de primeras figuras del Gamana. Día 21, Marcela Muñoz Ba- •ping-pong. catalán, evidenciándose el llesta. Día 26, Antonia Rodó Capdevila . esfuerzo realizado por sus competentes Día 28, Carmen :Rovira Llauradó. Día organizadores. Se proclamaron vencedo- 31, José Colomer Badía. res, en sus respectivas categorías, la se- N uestro más sincero pésame a sus deu- ñorita Navarro y el señor Lohrmann. dos y familiares. CON L1CEi'CIA ECLESI..STlCA
    72. ¿ Ud. sabe dónde encontrará pollos que por su calidad son baratos? Pues en GRANJA AuBJ;Du Calle del Sol, n.o 2 Teléfono 280 O en CHARCUTERÍA AULADELL Santa María n.o 15 SAN CUGAT DEL VALLES Polluelos de todas clases, pollitas, recrías y huevos. Casa Oristrell F. CASAJUANA. FERRETERIA BATERIA DE COCINA Carpintería Mecánica " Y PERFUMERIA Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat MERCERIA Sanla María, 7 Teléfono '1,76 Rius y Tau1et, 17 • Teléf. 233 SA.N CUCAT SAN CUGAT COMPRAR EN LA B.-.SCUL:S y lLL.-..NZA~ qJastelevia" Sá!;ut es sinónimo de buen gusto IJ paladar. La casa creadora ele los típicos "ROSETONS" Provenza, 55 • Teléfono 305604 Santiago Rusíñol, 25 Teléfono 284 Carmen, 57 • Teléfono 223036 SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA COLMADO CONSTRUCTOR DE O BR AS fnc;arnatiÓn RIVaSeS t:UIlRCUTfRíll. • FRUTfRíll Mansueto Guixá Paseo Mosén Jacinto Verdaguer, 16 SER VICIO RÁPIDO A DOMICILIO (frente Garaje) V alldoreix. 41 SAN CUGAT VALLDOREIX
    73. l11- ct lB JI lR lB lE 'Vajillas - úJuegos ea/é - eristalerias CJ3aterias eoc¿na - 9lrticulos fllegalo IPIRIECIIOS IRIEIBAJAIDlí§II~IOS Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat VALLDOREIX, 35 TELÉFONO 391 SAN CUGAT DEL VALLÉS
    74. GUIA eRON/CA PARROQJlI AL SA N e uG A T / DEL VA L L É s Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat SUMARIO Exhortación Pastoral con motivo de la Navidad, GREGOriJO, An,obispo- Obispo de Barcelona. - CartéJ. del Sr. Director de .Les Petits Chanteurs de Saint-Laurent>, de París, P.'UL ZURFLUH.-Déu de pau o d'espasa, Sw.- El goig pel bé d'altri, DR. LLuis CARRERAS. PVRE. - La 'Música a Sant Cug'at del Valles, FRANCESC XAVIER AZQUETA. - Noticiario: Vida Parroquial. - Casal Parroquial: Conferencias. Otros actos - .Movimiento Parroquial.-Observatorio 'Meteorológico de San Cugat. Dep. lego B J091· 1959. "-ño XI DICIE~IBRE I959 Núm. I32
    75. A. TORTOSA g~ PANADERIA- PASTEL ERIA FERRETERIA BATERIA DE COCINA OBJETOS PARA REGALO IAtlTlAG"O RUIIÑOL.4 0 PEDRO SAN, .3 1)~,177 SAN CUGAT $A~ «:1l)(&AlT IDnWAU.n.ff$ SEÑORA: MANUEL MARTíNEZ USANDO SIEMPRE I CONSTRUCTOR DE OBRAS 39i'a 3 rlrre:J Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat ~ OBTE JDRÁ EN LA ROPA Calle Vallés, 94 Teléfono 4 O9 ALBURA DE NIEVE SAN CU6AT FERRETERIA Casa Oristrell MARAGALL- FERRETERIA LÁMPARAS ELÉCTRrc':-S PH ] L 1 PS BATERIA DE COCINA Tornillos - Cerraduras - Jambres Y PERFUlViERIA MERCERIA Elee,trodos PHILIP S Rius !J TauJel, 9 tQl Tef. 235 Sanla María, 7 Teléfono 'l.76 San Cugat del Vallés SAN CUGAT PASTELERIA Pintura.· Decoración B. HOURA ESPECIALIDAD EN LOS ENCA RGOS Bombonería fina MILA BONET HOS. Champañas 1] Licores c.Sabadell,8· Santa Maria, 32 ;.¡. Telf. 1 9 S r C 'GAT DEL VALLÉS SAN CUGAT DEL VALLÉS
    76. GUIA eRON/CA PARROQ.!lIAL Dep. Leg. B. 3091 . 1959 Año XI DICIEMBRE 1959 Ntim.132 CAMPAÑA DIOCESANA DE AYUDA AL NECESITADO Exhortación Pastoral con motivo de la Navidad V ENERABLES Hermanos y amados htj'os: Henos aquí de nuevo para exhortaros a la práctica de la caridad con nuestros hermanos necesita- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat dos de ayuda material, -necesidad que es mayor este año P01' dive1'sas cir- cunstancias. Sed, pues, generosos, tanto más cuanto mayor es la indigencia del prójz'mo. Siguiendo las normas que se os darán desde el Secretariado Diocesano de Caridad, hacéis que esa virtud en VOSOt1'OS sea además de generosa, ordenada, de forma que la distribución del fndo de la misma sea equitativa. ¡Ojalá que a todos llegue el socorro en tal medida que se vean plenamente satisfechas las exigencias del decoro de Sbt vida cristiana! Al conmemora1' el dulcísimo misterio y trascendente acontecimiento de la Natividad del Hijo de Dios,' cuando os acerquéis con fe sincera, con conciencia pura a adorar el NiPio de Belén, entre las inefables alegrías hogarei?jas del Nadal, pensad en el necesitado. Recordad, a la luz que irra- dia el Niño Jesús recién nacido, estas palabras del que luego fue su discípulo amado, San Juan Evangelista: «El que no practz'ca la justicia, y el que no ama a su hermano, no es de Dios» (IIoann. 3, 10),' «El que poseye1'e bienes de este mundo y viere al hermano tener necesidad y le cerrare sus entrañas, ¿cómo puede permanecer en él el amor de Dios? Hijitos, -no nos amemos de palabra y de lengua, sino de obra y de 'verdad» (IIoann. 3, 17-18),' «Si alguno dice: yo amo a Dios, y aborrece a su hermano, es un mentiroso; pues quien no ama al hermano, al que ve, no puede amar a Dios, a quien no ve» (IIoann. 4, 20). Estas y otras muchas cosas enseña San Juan, principalmente en su primera carta) sobre el amor de Dios y el amor fraterno, y sobre la relación entre esos dos amores. Os recomiendo su lectura) para que comprendáis el amor que Dios nos tuvo y que se mantfestó espléndido cuando «envió al mundo a su Unigénito» (I Joann. 4, 9) «para que vivamos por Él ... , para expiación de nuestros pecados» (1 Ioann. 4, 9-10). «Amemos a Dios, porque Él primero nos amó» (1 loalln. 4, 19). El más sólido fundamento, la más
    77. pura y fecunda raíz del amor al prójimo, es el verdadero amor a Dios: y la más legítima prueba del amor a Dios es el amor al prójimo. manifestado en las obras que ese amor reclama. Con estas ideas id a adorar al Niño Dios. Vuestros piadosos ósculos habrán de ser expresión sincera del amor a Dios y del amor al prójimo, pues de ambos se nos ofrece divino ejemplo en Belén. No puede menos de fructifica1' en obras una caridad aprendida en tan buena escuela, en la que el Maestro Divino no sólo enseña, sino que da su gracia para que los autén- ticos discípulos puedan cumplir lo que Él llamó "SU mandato»: que nos amemos los unos a los otros. Sed, pues, generosos, con todo necesitado, como exige nuestra profesión de cristianos, de discípulos de Cristo. Barcelona, 1.° de diciembre de 1959. t GREGaRIO, ARZOBISPO OBISPO DE BARCELONA. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Se ha recibido del Sr. Director de «Les Petits ChanteuTS de Saint-Lallrent») , la siguiente misiva: "París, 12 octubre 1959. »Rdo. Sr. Párroco de San Cugat. »Estimado Sr. Párroco! »Nuestro deseo de responder inmediatamente después de terminada nues- tra Tournée de Conciertos por esas inolvidables tierras de Cataluña no ha podido realizarse a causa de la dispersión general que sigue indefectible- mente a nuestro regreso de la Tournée anual veraniega. »Sin embargo ahora que hemos empezado nuevamente nuestras activi- dades escolares y musicales, deseamos expresarle nuestro profundo agra- decimiento. El concierto de la Iglesia de San Cugat quedará profundamente grabado en nuestro recuerdo. El magnífico cuadro del Claustro que tuvimos el privilegio de visitar, la magnífica Iglesia en la que recibimos el testimonio caluroso de un público entusiasta. Por todo ello queremos expresarle nuestro profundo agradecimiento ya que todo ello se 10 debemos enteramente a sus desvelos. »Deseamos además agradecer vivamente al Sr. Alcalde que colaboró con la aporta ción de una simpática refección ofrecida a los Pequeños Cantores. Así como al señor que sirvió de intermediario entre el Rvdo. Padre Prieto y Vd. Y a quien hubiéramos deseado agradecer personalmente sus desvelos de haber conservado su dirección. »Profundamente agradecido le saluda »Suyo affmo. PAUL ZURFLUH:> 94
    78. DÉU DE PAU O D'E5PA5A dia 14 la nostra vila celebra un acte esp1endo~ós : el Sr. Bisbe auxiliar E L confirma els nens i nenes de la parroquia. Es a dir, va conferir un sagrament. La Confirmació. Si a la sortida haguéssim preguntat a un d'aquells vailets ... -Escolta, Jordi, i que és la Confirmació? La resposta hauria brollat de pressa deIs seus llavis: és el Sagrament que ens acreix la gracia de l'Esperit Sant per a assaonar-nos en la fe i fer·nos soldats i apostols de Jesucrist. Així ho han apres els vostres fills en el catecisme. Pero, ¿que volen dir aquestes paraules? ¿Ens hem aturat mai a pensar-les? Fem-ho avui, només cinc minuts, quan encara tenim calent el record de les cerimonies amb que potser algun deIs nostres fills ha estat confirmat. 1 veurem quina realitat més gran i esperan<;adora inclou aquest sagrament de l'Església. ¿Que vol dir Confirmació? Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat LA PRIMERA PENTACOSTA.-Corpren de debo el relat d'aquell dia: Quanforen C01'1'lplerts els dies de Pentacosta, eren tots aplegats en un mateix lloc i sobtadament vafer-se una remor del cel com si es girés un [ort venl, i omptí lota la casa on estaven asseguts. I se'ls aparegueren) repartint- se, unes C01n llengiies de foe, que es posaren sobre cada un d'ells. I tots quedaren plens del Sant Esperit i come11l;aren de parlar en variesllengiies... 1. en sentir-se aquell bruit, hi corregué la gent i resta estupefacta perque cadascú els sentia parlar en la seva llengua (1). Tan sorprenent devia ésser aquell canvi que els mateixos jueus en varen quedar esmaperduts. 1 pensaren: ¿Que significa aixo? Altres mo(ant-se'n deien: «¿És que aquesta gent esta plena de most?(2) Ben cIar i catala: els creien embriacs. Aleshores, Pere, presentant-se amb els onze, al¡:a la veu i els digué.- -Bomes de judea i tots els qui habiteu a jerusalem, oi'u i pareu atenci6 a les meves paraules. Aquests homes no estan embriacs, com vosaltres supo- seu, essent la tercera hora del dia; sin6 que aixo és el que [ou anunciat pel profeta joel: «Als últims dies (diu el Senyor) 5' esdevindra que dzfondré del meu Esperit sobre tota carn ... ,,(3) El foc de l'Esperit havia omplert les seves animes. L'Esperit Sant que els havia promes Crist abans d'anar-se'n. 1 aquells homes que havien estat febles els dies de la passió, porucs fins al capdamunt, senten ara la fortalesa (1) Fets deis Apósto1s. c. 2, '·6. (2) c. 2, 12-13. (3) c. 2, 24-17.
    79. de l'Esperit. Sen ten l'onada de la Gracia que ofega totes ses febleses. 1 d'aquell caliu mig esmortu"it de la fe, esclata una ftamarada d'apostolat que remou els fonaments de l'Imperi Roma i canvia la fa<; de la terra. Un nou Sagrament davallava de Crist a nosaltres. «Després de les fonts baptismals -diu sant Ambrosi- cal que vingui la PERFECCIÓ, quan a invocació del sacerdot s'infon l'Esperit Sant». (1) La Confirmació és, dones, primer que tot la PERFECCIÓ, la plenitud de la gracia que se'ns va donar en el Baptisme. La nostra Pentacosta. És, podríem dir-ne, la majoria d'edat del cristia. Per aixo, quan als peus de I'altar, tots els confirmants de genolls esperen rebre el Sagrament, el Bisbe copsa el silenci amb la invocació al Sant Esperit. Veniu Esperü Creador visiteu la 111ent deis vostres jidels omplt"u-nos el pit de vostra Gracia ... 1 a la fi del cant les seves paraules ressonen amb la for<;a d'un tro: Que l' Esperü Sant davalli sobre vosaltres Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat i Déu Omnipotent us guardi de pecat! Després, amb tota sa majestat, el Bisbe, dret, imposa les mans sobre els qui han de rebre la Confirmació. És l'aeció sagrada que des deIs primers segles del cristianisme simbolitza la infusió de l'Esperit: Déu o111nipotent i etern, que haveu concedit als vostresjills, per mitja del Baptisme i l'Esperü Sant, el goig d'una vida nova i el perdó deis pecats, envieu·nos ara aquest mateix Esperit amb els seu s dons, Esperit de Sabiduria i InteNigencia, Amén! Esperit de Consell i Fortalesa, Amén! Esperit de Ciencia i Pietat, Amén! Ompliu-los, Senyor, de l'Epserit del Temor de Déu i assenyaleu-los amb la creu de Crist per a la vida eterna. Amén! En aquest moment, després d'aquesta repetici6 insistent deIs AMÉN -sí, veniu!- una nova Pentacosta, una nova riuada d'Esperit ha fet tremolar l'anima deIs confirmats. Realitat que no poden registrar els aparells més sensibles de la tecnica moderna, pero tan real que remou les mateixes arrels de la vida. L'ATLETA DE CRIST.-Aquesta Confirmació de la gracia no ens ve pas d'escreix a la nostra vida cristiana. Se'ns dóna perque veritablement ens fara molta falta. La vida no és pas planera. ¿Com ho pot ésser, dones, per a un cristia? La vida és una lluita. ¿Com hi pot renunciar un cristia? La Con- firmació té l'actualitat d'entrenament que avui dia apassiona a la joventut. SIR (1) .De Sacram.> 3, k. (Continuara) 96
    80. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat EL GOlG PEL BÉ D'ALTRl D URANT les festes nadalenques, tan pI enes d'ingenua puritat, és escaient de pensar com seríem els homes, si sabíem guardar se mpre la flameta d'aquest sant temps. L'Infant de Betlem ens infiueix tant, que tots ens tornem una mica petitois i no tenim tanta de malicia. Amb la divina pietat del Nadal ens ablanim, i ens costaria molt de fer mal a un germa. Adhuc és un temps, en que ens és més facil de fer bones obres, i, sobretot les fem amb una dol<;or de cor més viva. És que tota la compassió del Cel, que ha fet néixer el Verb de Déu al pessebre per amor nostre, se'ns entra a dins de l'anima, i ha remogut aquelles entranyes de misericordia, que tot home té de natural i que mai no es mani- festa tan enfora com quan la gracia de Déu ens toca. Vegeu sinó com en aquests dies tothom té esma, una dol<;a esma divina, de fer bé als altres. No hi ha ningú que per les festes de Nadal no pensi en els pobrissons sense llar, en els rodamóns de la miseria, en els arraulits per la dissort que els man- cara allo que per a nosaltres i per als nostres infants amb tant de mirament i delícia curem de tenir, i sobretot aquella tebior amorosidora, aquella escal- foreta de I'esperit, amb que nosaltres podem celebrar la gran diada del 97
    81. Senyor. I de pensar-hi a la llum del Nadó divinal, se'ns fon I'egoisme i la ma se'ns allarga, tata sola, a donar, i el cor se n'hi va a acompanyar-hi una mica d'aquella dol<;or que tenim a dins, i que, ben mirat, tampoc no és nostra perque ens la dóna la presencia de Déu nat entre nosaltres. I que? Voleu una cosa millar que aquest goig del bé deIs altres? No hi ha res tan curt i eixarrert, i que s'acabi tan de pressa com l'egoisme. Adhuc els plers honestos que tota bona persona té dret a prendre's, si ho mireu bé, també curtegen : molt aviat deixen un esvarment d'insatisfacció que ens fa posar consirosos. Si del goig no hi ha resso en altri, tant se val; no ens acaba de complir. És per aixo que veureu sempre que quan l'anima és somoguda, s'ha d'exhalar i ho ha de dir i, si pot, ha ha de cantar i tot. D'aquí ve la gracia quieta de la confidencia, el goig d'ésser compres, el daler d'estimació, que I'home porta a dins, delerós i cercador del diaIeg, com més íntim i per- durable, millar. ¿No veieu que la suprema satisfacció d'ésser en un altre, que sigui també en nosaltres mateixos, dóna forma a l'oració i a la Iloan<;:a, que són el llenguatge amorós de l'home amb Déu? Tot aixo que endevinem al brill d'aquest tema tot tremolós, és tan pregon, Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat que remou la passió i la glOria central de l'esperit huma que és l'amor, aquesta petita espurna de la·divina flama que tot ho mou, el cel i els estels, la terra i el temps i l'eternitat. Si no ens entenem per llenguatge -deia l'ocell a l'Amic en el bell dialeg de l'Amat del beat RamoD- Llull- comprenem-nos per amor. Adhuc grans místics i teolegs han dit meravelles per a explicar que, si el Verb de Déu no hagués vingut a la terra a fi de r~dimir ¡'home del pecat, s'hauria encarnat igual només per l'amor d'ésser amb e11, i acostar-se'l més i divinitzar-lo en una unió plena d'intimitat visible i humana.]a veieu 00 pot dur el mateix goig divinal cle~ bé d'altri, del bé nostre, que ha fet el mira- ele de l'Eucaristia, i hauria fet potser el més gran miracle de l'Encarnació del Fill de Déu, encara que no hi hagués hagut pecat en el món. DR. LLUÍS CARRERAS, PVRE. EONES FE5TE5 DE NADAL GUlA desitja als seus llegidors. unes bones i santes festes de N adal i que la pau cristiana senyoregi en les seves llars) i la caritat els faci ésser ben generosos amb els pobres i els humils. 98 .
    82. La Música a Sant Cugat del Valles TA Música és tan vella, com l'home mateix. N~ix a,mb ell, i el seu coneixement L ens dóna una idea ben clara del car~cter de tot un poble. Donem una mirada als més antics qe la Historia. Caldea, Babilonia, Assíria, Israel... En les se ves festes religioses, profanes, enterraments, guerres ... La Música és l'art que adorna la vida deIs pobles més antics. pn el poble grec, bressol de tota la nostra cultqra, la Música hi té una i¡1Íportancia molt acusada. Fins. i tot juga un gran paper en el teatre. Roma, hereva d'aquesta ci vilització heHerüca, segueix les petjaoes o'a- quest admirable poble. I essent Sant Cugat, de bell principi, un castell roma, jo crec que pels aires de la nostra Vila no seria estrany el sentir, en aquells temps, canc;ons i músiques d'aquells romans que anaven romanitzant tota la nostra terra. la l'igual que aquells primers cristians que cantaven, valents, els seus himnes en el circ roma, on donaven la sang per Crist, jo sento l'himne sorgit de l~s gorges de Cugat, Sever, Medir, Juliana, Semproniana i d'altres, que Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat oferiren la seva vida, aquí en el nostre poble, per confessar a Crist. Quan el Cristianisme va triomfar per l'Edicte de Mila (any 312), veiem que aquí a Sant Cugat s'aixeca ben aviat una església per a guardar les oespulles del Santo Els barbars, en el segle v, la destrueixen, pero ben aviat se n'aixeca Unfl ~ltra. Almazur l'arrasa, pero quan els arabs són foragitats de les nostres comarques, els benedictins comencen a constrllir l'actual monestir. És ben comprensible que en aquestes esglési~s es desenrotllés un es- plendid culle al nostre Sant i que els himnes hi ressonarien embolcallant amorosament les seves voltes. I aquest culte es faria més esplendent a mida que passflven els anys i j'Església adquiria més importi:lOcia i forc;a. A més hem de considerar qqe l'Orde Benedictina, establerta en el mones- tir, era (i és encara) una gran comeadora de la música. Són molts els himnes i misses dedicats a S¡mt Cugat, tant amb música mossarab com romana. Així tenim, com exemple, que Quiricus, bisbe de Barcelona, en el se- gle VI[ composava un d'aquests himnes. De la riques.a musical del Monestir s'han conservat alguns lIibres. És. molt interessant un ritual del segle x ó de I'XI, que havi¡;l estat guardat ~p. el matei x. A J'arxiu de la Corona d'Aragó es conserven els lIibres: Lectionarum, Rz'tuale Sancti Cucufati (any 1218), Consueta de S. Cugat (anys 1219-1221), Liber Consuetudine (segles xlI-xm), Sacramentarium i Missale i, finalment, Ritus sel'vandus in divinis officiis (finals del XIV i principis del xv). Entre els músics que varen distipgir-se dins del Monestir, podem men- cionar Pere Ferrer, que va ésser, a més, un bon literat i predicador. 99
    83. En el monestir vivien nens que aprenien música i cant i que, junt amb els monjos, cantaven les melodies gregorianes i també les polifoniques, que des deIs segles XII i XIII es comen<;aren a coneixer a la nostra terra. ¿ Seria aventurat suposar que, igual que a les catedrals i altres monestirs, en el nostre s'hi donessin representacions teatral s religioses, del Nadal, Reis, etc., embellides totes elles amb música i cant? L'orgue que els monjos deixaren era més senzill que I'actual. El d'ara fou constrult l'any 1908. És curiós que el primer document que ens parla d'un orgue aquí a Cata- lunya, i a tota Espanya, és de l'any 888, quan fou benelda l'església de Tona pel bi8be de Vico Aquest fet dóna a creure que ja abans d'aquesta data en el Monestir hi havia orgue, puix que l'església de Tona no tenia la importancia que el nostre Monestir, centre de litúrgia i cultura. En el retaule de Tots els Sants s'hi veuen uns angels que toquen instru- ments, un deis quals és un orgue petit, portatil. Quant a música profana, Sant Cugat, com tots els pobles, tindria els seus cants i les seves danses. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat En el claustre hi ha un capitell que representa uns homes dansant i uns altres que toquen instruments. Recordem el nostre popular «Paga-li loan». Quinze o vint anys després de la «primera crema de convents», foragitats els monjos, l'església parroquial, que era on ara és la pla<;a mercat, passa al Monestir. El seu primer Sr. Rector, Mossen Anton Rigual, que tocava el contrabaix, ensenya música a un bon nombre de nens santcugatencs. 1 d'entre ells varen sortir uns bons músics. Aquests, més endavant, quan van comen<;ar a estu- diar instruments, es traslladaven a peu a Barcelona, o a Sabadell, per a donar les lli<;ons. El solfeig l'aprengueren a la mateixa església, amb l'orgue. Quan van haver de comprar els instruments feren «Malla de Bossa». Amb una bossa ana ven de casa en casa i així recolliren els diners necessaris per comprar-los. Varen formar una orquestra. El seu primer director fou En Domingo Fatxó, alcalde o .regidor de la nostra Vila. Aquesta orquestra, més endavant, es dividí en dues. Una dirigida per En J osep Borrell (senyor Pepet), que era el secretari de l' Ajuntament. L'altra la dirigí En San (propietari d'un estanc), que havia tocat a la banda del seu regiment, a Cuba. El seu fill va ésser En Joan San, secretari de l'Ajuntament i músic, que tocava l'orgue i va dirigir varis cors de Clavé. FRANCESC XAVIER AZQUETA (Continuara) /00
    84. NOTICIARIO VID A PAR R O Q U I A L Inmaculada, con sermón por un Padre de la Compañía de Jesús, canto final de El novenario a las almas.-Como cada la Salve y Besamanos. año, nuestra Parroquia ha dedicado una semana a rezar especialmente por las al- mas de los fieles difuntos. Este septenario CASAL PARROQUIAL de oraciones ha ido acompañado de unas El magnifico ciclo de confe- predicaciones a cargo del Muy litre. Dr. rencias sobre temas locales.- El D.]avier Alert, Canónigo Magistral de la Monestir de Sant Cugat·, por MOllseiior Santa Iglesia Catedral Basílica de Sevi- Antonio Griera. - La personalidad de lla. El domingo día 22 de noviembre, en monseñor Griera, sus profundos conoci- la misa vespertina, tuvo lugar el solemne mientos del tema a desarrollar y el gran final del septenario, cantándose una .Ab- interés que dicho tema comporta para solta- solemne en sufragio de los Fieles todos los sancugatenses, se tradujo en un difuntos. lleno absoluto del salón de actos del Ca- La Misa Parroquial de los domingos. sal. en la conferencia del día 15 de no- -Todos los domingos, a las nueve de la viembre. Tres apartados comprendió la mañana, se celebra la Misa Parroquial, disertación del ilustre presidente del Pa- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat cantada. Esta misa es la reunión de la tronato del Real Monasterio. En el pri- gran familia parroquial ya ella debería- mero, el más largo, examinó la historia mos asistir todos y tomar parte activa en del famoso cenobio, desde sus primeros los cantos, así como en todos los detalles albores, como Castrum Octavianum, l~ del ritual. Es una manifestación externa fortaleza romana en el camino a Tarra- y útil de esa unión espiritual, íntima, que gona, hasta nuestros días, pasando por la Cristo nos legó y que nosotros llamamos fundación de la abadía benedictina y su Cuerpo Místico o Comunión de los San- gran época de esplendor y poderío, tanto tos. En estos últimos domingos hemos en lo espiritual como en 10 temporal, se- visto, con gozo, una revitalización de esta gún costumbre de aquellos tiempos. En Misa Parroquial, con el restablecimiento lo que podríamos llamar segunda parte del .Asperges. o bendición, con la cola- de la conferencia, monseñor Griera ex- boración de un Padre de la Compañía plicó la gran pe¡'sonalidad e influencia de Jesús dando unas breves consignas y que el monasterio de San Cugat ha deja- direcciones a los fieles tanto en los cantos do en el camino de la espiritualidad y de como en el ritual. las artes, desde la arquitectura a la litera- tura, pasando por la escultura, la pintura Coniírmaciones. - El lunes día 14 del y la música. Y, finalmente, dió un breve presente mes tendrá lugar en nuestra repaso a la magnífica obra de reconstruc- Parroquia la solemne administración del ción, en todos los órdenes, llevada a cabo, Sacramento de la Confirmación a todos desde 1939, por el Patronato de su ilustre los niños que durante el año en curso presidencia. Señaló las reconstrucciones cumplan los seis años. Dicha ceremonia materiales, y como se ha conseguido de- correrá a cargo del Excmo. y Rvdmo. volver al cenobio algunas de sus joyas Fray Matías Solá, Obispo de Colofón. artísticas, que en tiempos pasados fueron Fiesta de la Inmaculada.-Las Hijas llevadas fuera de San Cugat. Sacerdote de María celebraron la fiesta de su celes- y filólogo insigne, hizo el conferenciante tial patrona con Oficio Solemne y Co- especial hincapié en su propósito de que munión y por la tarde del propio día hubo revivan las viejas glorias literarias sobre solemne conclusión de la Novena a la estudios lingüísticos, hasta conseguir que ¡al
    85. nuestro monasterio albergue un centro .Coros de Clavé-, todavía actualmente internacional de estudios filológicos. con brillante ejecutoria. Aquí hizo, el señor Azqueta, unas interesantes consi- «Passat i present del nostre munici- deraciones, pasando, seguidamente a ex- pi" por D. Pablo MUllo~ Caslanyer.-Una plicar la fundación del primer Orfeó, el nueva e interesante conferencia de tema de Sant Medir, ya desaparecido, y final- estrictamente local tuvo lugar en el salón mente, hace tan sólo diez años, la funda- de actos del C. P. El señor Muñoz Cas- ción del «Odeó de Sant Cugat., que tanyer demostró, una vez más, su interés reúne también, en su propio seno, a la por las cosas municipalistas, lo cual le Schola Cantorum parroquial. Esta últi- permitió dar una conferencia de gran ma parte de la conferencia fue subrayada interés documental. La faceta más intere- por la complacencia de los asistentes ya sante de la disertación del señor Muñoz mayores, que recordaron con fruición fue su interesante trabajo de historiador, aquellos nombres de amigos y familiares a través del cual nos enteramos de la que el señor Azqueta destacaba dentro formación de San Cugat como municipio, de la historia musical de la villa. que, en un principio, dependía del Mo- nasterio y, poco a poco, adquirió perso' nalidad propia. Así se fue formando el OTROS ACTOS Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat San Cugat que nosotros hemos conocido CELEBRADOS y. a través de las palabras del Sr. Muñoz, Cine Forum.-EI día 14 de noviembre nos enteramos de cómo y con que corre- tuvo lugar un nuevo e interesante debate lación van apareciendo los apellidos que cinematográfico, esta vez en torno al film han llegado a constituir como un linaje en de Carol Reed, .EI tercer hombre», de la villa; subraya, en este capítulo. como, cuya dirección se encargó, en el último a medida que la villa crece, nuevos y momento, Don Miguel Montfort. Debe múltiples apellidos van apareciendo. Se- destacarse que este .forum. fue el más ñala, también, la evolución de la admi- interesante y mejor desarrollado de cuan- nistración municipal, cada vez más com- tos se han celebrado en nuestra villa, por plicada y con un presupuesto cada día la variedad y seriedad de las preguntas más elevado. Finaliza su interesante con- formuladas, hecho que demuestra como ferencia recabando de los jóvenes que se ha conseguido formar, ya, un núcleo sigan la obra de sus antepasados con los de personas realmente interesadas por bríos y, sobre todo, la personalidad que las cosas del cine. Este hecho fue subra- los nuevos tiempos exigen. yado por el amigo Montfort, quien sugi- .La música en nuestra villa., por don rió, al final del coloquio, la conveniencia Javier A:;quela Magralls. - Director del de ir a la formación de un Cine Club, .Odeó de Sant Cugat. y de la .Sociedad idea que fue muy bien acogida por el Coral La Lira., el señor Azqueta hizo, público asistente. en su conferencia, un cumplido repaso a A este respecto, pues, se va a celebrar la historia musical de San Cugat, seña- -se habrá celebrado cuando estas líneas lando sus comienzos en la fortaleza ro- salgan a la luz- una sesión de Cine- mana de Octavianum, su gran esplendor Estudio, en la cual, tras la proyección en lo que podríamos llamar cperíodo de del film de Jacques Tati .Las vacaciones oro' de nuestro Monasterio, hasta llegar de Mr. Hulot., se va a tratar seriamente a la fundación, casi ya en nuestros días, de la fundación de un Cine Club. El pro- de una orquesta. señalando los nombres yecto es ambicioso, ya que se trata de de sus más destacados componentes, así federar el Cine Club que se establezca, como la aparición en nuestra villa de los a fin de poder gozar plenamente de las 102
    86. ventajas que esta clase de instituciones MOVIMIENTO PARROQUIAL cinematográficas poseen, entre las que A1es de NOIJlembre merece destacarse el poder disponer de las películas de la Filmoteca Nacional, Matrimonios.-Día 4, An- así como el intercambio entre cine clubs, tonio García Nliñarro con Catalina Alcázar Llamas. no sólo nacionales, sino incluso extranje- Día 7, Antonio Castelló ros y también el conseguir que por nues- Ibáñez con Asunción Codo- tra villa veamos pasar, a través de char- nyés Pérez; Ramón Pérez Fernández con las, forums. etc., a las más destacadas Encarnación Martínez González. Día 11, pe¡-sonalidades del mundo del cine. Domingo Martín Labrado con Beatriz Esperemos, pues, que estos proyectos Cortijos García. Día 22, Miguel Mel1inas sean bien pronto realidad y veamos co- Martínez con María Benavente GÓmez. menzada una labor que, no 10 olvidemos, Que el cielo dename toda clase de ben- tiene gran trascendencia social, pues el diciones para los nuevos esposos. ~ cine es, a la par que un espectáculo, una Bautizos.-Día 8, María manifestación artística de singular in- Teresa Santos Prados. fluencia cultural.-]. R. R. it" ~ ~~ Día 15, María Asunción ~ ~ Cascales Marina. Día 22, Antonio Saperas Cusó, Rosario María Junta General de Socios del ·Orieó de Carrégalo Lebrón, Ramón Tirado Ave- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Sant Cugat •• - El domingo día 6 del co- llaneda, Ricardo Torres Castillo. Día 29, rriente celebró, el ·Orfeó de Sant Cugat. Rosario Torregrosa Carles. Nuestra felicitación a los venturosos su reglamentaria Junta General, en cuya padres y familiares. reunión figuraba en lugar preferente de la orden del día, la renovación de la Junta Directiva que quedó constituida por los ~ ~ ....; Deiunciones. - Día 2, María Mercedes Jorba Buera. Día 7, José Ale- ~~ ~ siguientes señores: Presidente: D. Teo- many Codoñés, Francisca doro Campi; Vicepresidente: D. Ramón Salvadó Bellido. Día 16, Planas; Secretario: D. Pablo Vallhonrat; Mercedes Costa Canals. Día 21, Carmen Tesorero: D. Vicente Catalá; Vocales: Rovira Batlle. Día 27. María Llinás Bigas. D. José M.a Solá, D. Ernesto Naté y Nuestro más sincero pésame a sus deu- D. Jorge Trias. dos y familiares. OBSERVATORIO METEOROLÓGICO DE SAN CUGAT COLEGIO MÁXIMO DE SAN FRANCISCO DE BOR]A Resumen del mes de noviembre de 1959 TEMPERATURA: Media: 10'1°; máx. media, 15'2°; mín. media, 5'9°; máx. abs.: 21'3° el día 1; mín. abs.: -1'2° el día 25. PRESIÓN: Media: 742'7; máxima: 763'7 día 15; mínima: 737'5 el día 30. VIENTO: Recorrido total: 1.362'53 Km.; medio por día: 45'41 Km.; máximo: 153'21 Km. el día 21. HORAS DE SOL: Total, 114 horas; promedio, 3'8 horas por día. LLUVIA: Total lluvia: 9'1 litros m 2 , OTROS FENÓMENOS: Niebla, 27 días; rocío, 3 días; tormenta, 1 día; despejados, 8 días; nubosos, 14 días; cubiertos, 8 días; COK LICENCIA ECLESIÁSTICA
    87. INDICE DEL AÑO 1959 121. ENERO Les vidrie res del Ionestir, Mon- Año XI de GUIA, Ernesto Allladell senvor' Antoni Griera, Pvre. 54 Consideracions. Juli Najera, Rector. 2 EIs Sants de la Diócesi de Barcelona: La Ven del Papa, Joan Auladell Sant Pacia, Josep Maurí Sara 55 Domenec/z 3 Veinticinco años de magisterio, J. Barqllet y J. Rodó 57 122. FEBRERO 128. AGOSTO Consideracions. Juti Najaa. Rector'. 9 La veu del Pare, Joan Papa XX/JI 61 La Frnita de Qnaresma, Dr. Llllis Diálogo mensual. Con el Padre Ala- Carreras, Pvre. 10 giagian, S. I., Cugat 62 De la campanya pro-ambul~l.DciaJ C. Sant Ramon Nonat, un deIs nostres Solívelles 12 Sants, Josep M.a Riu 63 123. MARZO 129. SEPTJE~lBRE Setmana Santa, Juli Najera, Rector' 17 CinefOrum, Juli Najera, Rector 69 Pasqua de Resurrecció, Ernest Aula- L'Eucologi del Dr. Uuís Carreras i Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat del! Domenech . 18 altres coses, Josep M.a Riu 70 De la devoción a <Sant Medir., Eu- Dialeg mensual. Amb monsenyor genio Canas 19 Gabriel Viñamata, Cugat . 71 Homes, Josep Rodó 20 Els Sants de la Diócesi de Barcelona: Els Sants de la Diocesi de Barcelona: Sant Pacia, Josep Maurí Serra 72 Santa Madrona, Josep A1aurí Serra 21 Dialeg mensual. Amb la Srta. Na 130. OCTUBRE Montsenat Seguí, Cugal 22 Un nou sacerdot, Ernest Auladell Domenech 77 124. ABRIL La unidad cristiana, J. Rodó Rodó 79 Devoció a Maria, Juli Najera, Reclor 25 En Domingo Matas. de Sant Cngat, Dialeg mensual. Amb els Srs. ]osep comprador de les carns de la ciutat Alier i Xavier Azqueta, Cugat 26 de Barcelona, Josep Serra Rosel!ó. 81 Consideraciones en torno al binomio: el niño y el cine, J. Rodó Rodó 29 131. NOVIEMBRE Dia de l'Emigrant, Juli Najera, Rector 85 125. MAYO La pregitria anyal per als nostres El deure de Corpus, Dr. Lluis Can'e- difunts, Dr. Lluis Can'eras, Pvre. 86 ras, PJJre. 33 Els Sants de la Diócesi de Barcelona: EIs Sants de la Diócesi de Barcelona: Sant Oleguer. Josep Mazirí Sen'a. 87 Beata Joaquima de Vedrnna i de El món deIs infants, P. Josep Ricart, :tvIas, Josep Mallri Serra 35 S. /. 90 Diálogo mensual. CS>n D.a Mercedes de Vedruna y Alval-ez-Cuevas, 132. DICIEMBRE Cllgat 36 Campaña diocesana de ayuda al ne- cesitado: Exhortación Pastoral con 126. JUNIO motivo de la Navidad, Gregorio, Orientant, Jllli Najera, Rector 45 Ar~obispo·Obispo de B,7rcelona 93 La gran festa del Corpus, En/est Dén de pau o d'espasa, P. Josep r IIladell Domenech 46 Ricart. S. /. 95 Un aniversario, Josefa Felip 48 El goig pel bé d'altri, Dr. Lluis Car- reras, PJlre. 97 127. JULIO La música a Sant Cngat, Francesc Refiexionant, Jll/i ,''ajera, Rector 53 AaJ'ier A~queta 99
    88. ¡,LE GUSTA EL (jINE! hágase socio del fJINE fJLUB Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Sesionei~ privadas con pro)'"ección de film,s no comerciales. • SESIONES DE (jINE·FORUH SESIONES DE CINE ESTUDIO Solicite su hoja de inscripción en el (jASAL PARROqUIAL
    89. MI ct, lB JI' JR lB lE CVai¿llas - 'juegos Calé - evtstaLecias CJ3atecicf,s Coe¿na - 9lvtieuLos q]legalo JI' IPIRIECIIOS IRIEIBAJAI[»II§II~IO§ Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat VALLD OREIX, 35 TELÉFONO 391 SAN CUGAT DEL VALLÉS . .
    90. GUIA eRON/CA PARROQ!jIAL SAN CUGAT DEL VALLÉS Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat SUMARIO La llllm, MN. A. TAULÉ ViÑAS. - La Música a Sant Cugat del Valles; FRANCESC XAVIER AZQUETA.- Veredicte del In Concurs Local de Pessebres. - Casal Parroquial: Ciclo de Conferencias sobre temas locales. - Noticiario. - Observa torio Meteorológico de San Cugat. Dep. lego B 3fJ9l • 1959. Año XII ENERO 1960 Núm.. 133
    91. ¿ Ud. sabe dónde encontrará pollos que por su calidad son baratos? Pues en GRANJA AuBIDu Calle del Sol, n.O 2 Teléfono 280 o en CHARCUTERíA AULADELL Santa María; n.O 15 SAN CUGAT DEL VALLÉS Polluelos de todas clases,yolUtas, recrías y huevos. Pintura • Decoración F. CASAJUANA Carpintería Mecánica MILA BONET Hnos. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat ~ c. Sabadell, 8 Rius y Taulet, 17 • Teléf. 233 SAN CUGAT DEL VALLÉS SAN CUGAT COMPRAR. EN LA BASCULAS Y B,lLANZAS ~astele~ia Sú'at es sinónimo de buen guslo IJ paladar. La casa creadora de Jos típicos ... ~ IlROSETO Sil Provenza, 55 • TeléfoQo 305604 Santiago Rusiñol, 25 Teléfono 284 Carmen, 57 • Teléfono 223036 SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA COLMADO CONSTRUCTOR DE OBRAS Encarnación R.vélsc's tBIlRtOlERill ,., fRIJIERill Mansueto Guixá Paseo Mosén Jacinto V erdaguer, 16 SERVICIO RÁPIDO A DOMICILIO (frente Garaje) Val1doreíx, 41 SAN CUGAT VALLDOREIX
    92. GUIA CRONICA PARROQJjIAL Dep Leg. B. 3091 - 1959 Año XII ENERO HI60 Ntm. 1:J3 LA LLUM E N la diada litúrgica del 2 de febrer, l'Església commemora, en una mateixa celebració, la Purificació de la Mare de Déu i la Presentació de l'Infant Jesús al Temple. És una festa mariana pero és també una festa en Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat honor a Jesús. La benedicció de les cande1es, una de les tres solemnes benediccions de l'any 1itúrgic, introdui'da probablement per a contrarestar antics costums pagans, ha esdevingut un complement de la festa tan escaient, que fins i tot li ha donat el nom popular: la Candelera. No hi ha dubte que l'Esg1ésia, a l'estabJir el ritu<:Jl de la benedicció, es va inspirar en les paraules de l'Evangeli, dites pel vel1 Simeó: ... els meus ulls ha nvist la vostm solvació, que prepnráreu el1 fn¡; de tots els pob/es, lllll11 per il/lIminar les nacions i gloria del vostre poble Israel!, Mentre el sacerdot uistribueix les cande1es, el chor va repetint aquestes belIíssimes paraules, La cerimonia té un gran simbo1isme, Ja Sant Anselm ens diu que la candela -també el ciri pasqual- representa el Crist. LI cera, produi'da per l'abel13, ens lecolda el seu coso fruit del ventre virginal de Maria. El ble, sus- tenlacle interior, (:s la seva ~minla humana. La flama simbolitza la Divinitat. L' Esglesia, pelÓ, sembla invitar-nos a descobrir el sentit plegon d'aques- ta Ilum que, durant la processó portarem a les mans, quan, a11liurar-nos les caneleles beneldes, ens recolda les paraules de l'EvangeJi. Crist és la 1lum que ve a il'luminar les nacions. Jo volclria aquí donar una mirada als altres Ilocs ele la Sagrada Escrip- tura on es parla de la IJum, a fi de trobar un "entit mes ple en les parauJes ele Simeó i, per tant, més riquesa ele contingut en la nostra celebració de la festa, La lIum! Una parau1a plena de colors i de ressonancies, L'Esperit Sant, servint-se el'aquesta sola paraula, ens ha deixat escrit:' els punts més fona- mentals ele la Teologia. Délt és llllm 2 i habita el1 la llll.rJ1 z'tzaccessible :1. El món, en canvi, eles- prés del pecat, va lomandre en la tenebra. Mes Déu, per les entranycs de la
    93. seva 1Itlsel'icordia 4, va decretar la Redempció del l1inatge huma mlt]an<;:ant l'Encarnació del seu Fill. Per aixo, ens va visitar, llun1 ixent de l'altura, per a iUuminar e/s qui seuen en tenebra i en l'ombra de la mor!, aji deguiar els nostres peus per camí de pau 5 • El poble que caminava en les tenebres ha vist una gran llu11'z; els qui habitaven en la ten/a d'ombra, la l/um ha brillat damlmt d'ells ... perque ens ha nascut un infant 6 . ¿I quina sera la missió d'aquest ¡nfant? Parla Déu Pare: Jo t'he eridat en justicia i t'he pres de la ma i t'heformat i t'hefet alianea del ,Doble, llum de les nacions, per obn'" els ulls que són orbs, per treure els captius de la presó, i del carcer, els q14i sellen en les tenebres 7. Crist, vingut al món i presentat al Temple, és reconegut per Simeó com a Salvador que Déu ha preparat eY! fae de tots els pobles, llum per zz.zumiuar les naáons, i gloria del poble d'IsraeI 8 • Més tard, en el seu ministeri público sera el mateix Jesús el que dira: Jo sóc la llum del l1'lÓn; el qui e111 spgueix no camúzara pas en la tenebl'a, sinó que tindra la llum de la vida 9, Efecti· vament, Ell era la llum deis homes .. , llum vera que, venint en el mÓll, iz.zumina tol home 10. Jo he vingut C0111 a llum en elmón -diu- afi que to! Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat el qui creu en l1d no restt' en la tenebra 11. ¿Quina sera dones ]a condició indispensable per a passar de les tenebres a la Hum, de la mon a la vida, dei pecat a]a gracia? La fe en Jesús. Pero com que a l'acceptació de J esucrist por oposar·se ]a lliure voluntat de cada home, per aixo, encara que la llum resplel1dia en la tenebra, In tenebra 110 la prenia 12. 1 aguest és el judzá (delmón): que la llum vingué al mÓJ1, i estt'mal'en els honzes 71lés la tenebra que la Il14m, perqlle les se'ves obres eren dolentes 13 Pero a tots els qui el reberen, als crefel1ts en el seu nom, dona facultat d' esdevenir jills de Déu 14, jills de la llum 15. Entre aquests, els gui van creure en Ell, hi havia el grup de deixebles escol1its, els primers cristians. Jesús, en el Sermó de la Muntanya, dirigint-se a ells -els apostols, els primers deixebles- i també a tots els que en el transcurs del temps havíem de creure en Ell per la llur paraula 16, ens deia: Vosaltres sou la llum delmón... Així resplendeixi la llum 'vostra davant els homes, de manera que ·vegin les vostres bones obres i glonjiquin el vostre Pare que és en els cels 17, El que ha esdevingut cristia, és un altre cristo Per aixo també el] és llum. I de la mateixa manera que el resplendor de Crist ha brillat sobre la tenebra del món, així el resplendor de les nostres bones obres portara a Déu els cors que estan allunyats d' El!. Les obres seran el millor testimoni de la nostra fe en Jesús i de la nostra acceptació total de l'Evangeli. Perque el qui diu estay en la llum i odia el seu germa, esta encara en la tenebra. El qui estz'ma el seu germa, roman en la llum 18. Verament en altre temps éreu tenebra -ens diu St. Pau; ara, pero, sou llum en el Senyor. Camineu C0111 a jills de la llum,' que el fruit de la llum consisteix en tata mena de bondat i de justicia i de venlat 19. I si tenim fe i caritat, és que estem justificats, i Déu, per la gracia, viu en l'~tnima nostra: Si caminem en la llum, com que Ell és en la llum, 2
    94. tenz'm cornurúó els uns amb els altres, i la sarlg de jesús, el seu FUI, ens purifica de tot pecat 20. Finalment, quan després d'una vida santa pervindrem a la Gloria, també la llum sera el nostre eterna1 premi, puix que la celestial áutat no té necessi- tat del sol r¿z" de la !luna que lifacín llum, perque la gloria de Déu la ¡Hu- mina, z' l'Anyqll n'és elllum 21. Després d'aquesta breu mirada al Llibre Sagrat, hem vist la plenitud de sentit d'aquesta mística parau1a. Podríem dir, resumint, que la paraula «llum", en el seu sentit bíblic-transcendent, té una gran afinitat amb el con- cepte teologic de «món sobrenatural». Per aixo són Hum: Déu, Jesucrist, els cristians, la gr~lcja santificant, el merit sobrenatural de les bones obres i la visió beatífica. Amb aquest context, podrem copsar millor la ment de l'Església quan, en una ele les oracions de la benedicció de les candeles, prega així: «Senyor Jesucrist, llum vera, que il-1umineu tot home que ve en aquest món, verseu la vostra benedicció sobre aquestes candeles, i santifiqueu-les amb la lIum de la vostra gracia; i concediu, benigne, que així com aquestes antorxes, del foc visible enceses, esvaeixen la tenebra de la nit, talment els nostres cors, Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat ¡Huminats del foc invisible, <;:0 és, de la resplendor de l'Esperit Sant, perdin J'encegament de tots els vicis, per tal que, purificada la vista de l'esperit, puguem veure les coses que a Vós són plaents i a la nostra salut avantatjo- ses; ta1ment que, clesprés de les perilloses tenebres d'aquest món, mereixem arribar a la llum indeficient.» MN. A. TAULÉ VIÑAS 1 Le.2, 30-32. - 2 1Jn. 1,5. - 3 1 Tim. 6, In. - 4 Le, 1,78. - 5 Le. 1,78-79. - 6 Is. 9, 2-6. - 7 1" 42, Ij-7. - 8 Le. 2, 31-32, - 9 Jn. 8,12. - 10 Jn. 1,9. - 11 Jn. 12,46. - 12 Jn. 1,5. - 13 Jn. 3,19. - 1 t Jn. 1, 12. - I~ Jn. 12,36. - 16 Jn. 17,20. - 17 Mt. 5, 14-16. - 18 1 Jn. 2, 9-10. - 19 Ef. 5,8-9 - ~<J 1 Jn. 1, (. - ~1 Apoc. 21, 2.3. La Música a Sant Cugat del Valles (Aeabament) D 'aquests músics en sabem el nom o «motíu" de molts d'ells: Sastre Patata (fiscorn). Un germa d'aquest, que tocava el violí. Narcís Julia. >,Cisó» (clarinet). «Savaro» (clarinet). Mique1ó (flautí). «El Leandro» (cometí). Pepet Sastre (violí). Pere Bartralot «Cha" (cometí). Crispín (fiscorn). Ernest ;uJadell (violí) ... i així d·altres. D'entre eUs destaca En Gumersindo Auladell, que tocaya la flauta en l'orquesrra del Liceu ele Barcelona. A l'any 1906, essent Rector Mossen Andreu Domenech, segueix el 1on ritme musical del nostre poble. A la rectoria, amb un porró ben ple i unes galetes, estudien música Alfons Mag-rans, Francesc Vila, el nostre conegut «Bal" i molls d'altres.
    95. Arriben a formar un quintet filarmonic compost per «Bal», Domingo Oristrell «Minguet», J oao Oristrell, MarceHÍ Auladell Cahís i Pere Turné. Entrem ara a parlar deIs «Cors Clavé» del nostre Sant Cugat, part molt estimable del conreu musical dels santcugatencs. El primer que es forma fou la «Poncel1a» i poc després el «Progrés». Ambdues es dissolen i, a l'an)' 1882, es funda «La Lira». La Lira té com a orgull que un deIs seus primers mestres fos En Lluís Millet, lIavors molt jove. De «La Lira», per divergencies d'opinions, se'n separaren vint-i-set can- tors que fundaren, Fany 1899, un nou cor, «La Unió Santcugatenca». Deis seus fundadors encara viuen els senyors Jaume Grau Ricart i Miquel Rodó Barquet «Cura». Aquest cor, sota la batuta del seu actual mestre senyor Alier, ha gua- nyat dos primers premis en dos concursos comarcals. «La Lira», en els mateixos concursos, guanya el segon i tercer premis, respectivament. Jo demanaria per aquests dos simpátics cors la més decidida protecció i entusiasme, perque és molta la tasca musical que podrien encara eles· enrotllar. Quant a orfeons, l'any 1906, en temps del ja mencionat Mn. Andreu Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Domenech, es funda 1'«Orfeó ele Sant Medir». En principi es formá amb homes soIs; pero, més tarel, hi entraren noisi noies. Els seus fundaelors foren: Mn. Andreu Domenech, Alfons Magrans (director) i els senyors Girball, Moncau, Joan Campmany, Francesc Mas «Cinca», Claret, Martí, Turull, Casas (pare i fil1) i Ramon Maní. El seu primer concen el dona el dia deis Joes FIorals, en el claustre elel Monestir, a les quatre de la tarda del dia 9 de setembre del 1907. En un d'aquests anys, en la visita pastoral que el Sr. Bisbe de Barcelona DI'. Laguarda, féu a Sant Cugat, com aquest es queda a dormir a la casa parroquial, l'Orfeó de Sant Medir Ji va donar un concert. Sabem que gairebé tot Sant Cugat hi va assistir. Dura varis anys, pero es va dissoldre i el seu estendard, com també el del cor «Progrés», els guarda el senyor Bal com uns veritables tresors. 1 l'any 1950 és l'any de la fundació de l'actual Orfeó de Sant Cugat. Com director del mateix dec agralment a Mn. Joan C1erch, que fou qui ens anima, protegí i estima per formar· lo, i a tots els cantors i simpatitzants del mateix. La iHusió de tots nosaltres és fer un orfeó gran i de ben cantar. Per aixo dic que a Saot Cugat hi falta una escola musical on nois i noies poguessin aprendre música. El Casal Parroquial s'hauria d'animar a crear-la i així, tots plegats, contribuiríem al progrés cultural d'aquest Sant Cugat, que tots tant estimem. FRANCESC XAVIER AZQUETA 4
    96. Veredicte del 111 Concurs Local de Pessebres A ME més inscripcions que els dos anys anteriors, sumem un nou certamen n pessebristic que, pel que era esperat per molts, entreveiem que ben Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat aviat será una de les activitats populars i tradicionals que van brolIant d'uns anys en<;á en la nostra vila. La qualificació ha resultat de la següent manera: Pessebres artísNcs.- 1. er premi Joan Moncau 2. on » . Jaume Vila Qualificació jovenívols : 1. er premi Francesc Rifa 2. on » E. Canas Bozzo Pessebres casolau5" l,er premi Joan Casas 2°11 » • Josep Camps Qualificació infantil: l.er premi Emili Ramos 2. on » Vicen<; Fraile Premi especial a Manuel Poquet, que ha sugg-erit amb el seu pessebre a l'aparador, un probable concurs de pessebres comercials, oberts al lliure vianant i que donarien una nota més remarcablement nadalenca als carrerS de la vila, cosa que deixem a la considera ció de la junta del Casal. Enguany integraven el Jurat els senyors: Tomás Vinaixa i Marius Augé, de I'Associació de Pessebristes de Gracia, i Roderic Rodó, Miquel Cabanas i Eugeni Canas. 5
    97. CASAL PARROQUIAL CICLO DE CONFERENCIAS pone en nuestras manos para santificar- SOBRE TEMAS LOCALES nos. y para valorar sus palabras leyó el Crisis de civilització, por D. JosÉ M.a interesantísimo capítulo "La aventura MARTÍ GRAS. - El día 13 de diciembre, del dolor>. del famoso libro de Jesús Ur- dentro del ciclo que durante tres meses teaga .EI valor divino de lo humano». ha tenido lugar en la SaJa de Actos del Una conferencia, en suma, de extraordi- C. P., habló el ilustre señor Alcalde, nario interés y sumamente aleccionado- quien desarrolló un tema interesantísi· ra, que cerró dignísimamente este 1 Ciclo mo, si bien la brevedad de la disertación de Conferencias locales, que con tanto no permitió más que una limitada exposi· acierto ha organizado el Casal Parro- ción de unas pocas causas o efectos -que quial. esto resulta difícil de determinar- de la Carrera ciclo-pedestre.-EI domingo crisis a que hace referencia el titulo de día 20 de dicíembre la -Unión Ciclista 1a con [eren cia. Así trató del grave pro- San Cugat», entidad adherida al C. P., ce- blema del gamberrismo, del cual exami- 1ebró una carrera de ciclo·cros a través nó algunas de sus más características de un interesante circuito, obteniéndose manifestaciones. También habló, de una la siguiente clasificación: 1.0 Benavente,. forma que el propio conferenciante señaló 2 ° Llamas, 3.° Piqué, hasta ocho clasi- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat era puramente personal, sobre algunas ficados. de las facetas de determinadas manifes- Sección sardanista del Casal Parro- taciones artísticas, tales como música y quial. -- Una nueva sección acaba de na- pintura. cer en el CASAL. El socio señor J,Dalmau La medicina preventiva actual, por hacía ya mucho tiempo que venia ense- D. EDUARDO GARRIGA GIMFERRER.-En ñando a bailar sardanas a todos los mu- la última de las conferencias del ciclo, el chachos y muchachas asistentes al Casal, Dr. Garriga expuso, en extensa diserta· e interesados por nuestra popular danza. ción, los puntos más interesantes en la Los desvelos del señor Dalmall han en- práctica de la prevencir'¡n de ciertas en· contrado su premio con la creación for- r.. rmedades. Hizo especial hincapié en la mal. bajo su dirección. de una sección poliomielitis y en su más conocida y te- sardanista, que ha establecido Ull('S hora- mida manifestación. que en lenguaje vul· rios de clases de aprendizaje de sardanas, gar conocemos como parálisis infantil, cuyo cletalle puede verse en el tablón de l{esumió su magní!1ca peroración hacien- anuDcios. Asimismo se ha tomado la ini- do un cuadro de las diversas vacunacio· ciativa de formar una ,·Colla>, que se nes y su tiempo adecuado de realización apresta a tomar parte en los concursos en los niños. Finalmente, el Dr. Garriga que se organizan en toda Catélluña; los señaló el inmenso valor de la enfermedad interesados, que deben ser mayores de y del dlllor de los hombres; dijo, debemos 15 años, pueden dirigirse al propio señor saber valorar a fin de no desaprovechar Dalmau, quien les dará toda clase de ID- uno de los medios más eficaces qn~ Dios formes al respecto. N O TIC I A It I o Prueba de regularidad infantil. - El ba del mismo tipo. pHO reservada a in- Club Montañés. que con tanto acierto fantiles. Del acierto de la iniciativa es fie1 como éxito viene organizando anualmen- testimonio el gran número de parejas de te una prueba de regularidad por parejas, niños y niñas que tomaron parte en la ha querido, este año, organizar una prue- com pet ición, que t uva lugar el pasado día 6
    98. 13 de diciembre, clasi(1cándose en los tres La señorita Mercedes Planas llevó pero primeros lugares las parejas siguientes: fectamente a cabo su misión en el papel 1.0, Santiago Martínez-TomásTorres, de de criada de la casa, San Cugat; 2°, José M.a Segura-Carlos Bien el señor Pascual en el personaje Rovira, de Sabadell, y 3.°, Juan Morató- de Bernat, aunque quizá debiera haber Hilario Guilés, de Sabadell. puesto un poco más de fineza en alguna Exposicíones.-Dos han sido las expo- escena del segundo acto. 'siciones que han tenido efecto en nuestra En un papel a su medida, el señor Boz- villa durante las pasadas fiestas navide- zo consiguió una buena interpretación. ñas. En la Sala de Cultura de ia Caja de Josafat fue encarnado por V. Ciltalá, Pensiones para la Vejez y de Ahorros, el que se desenvolvió de una manera correc- ,caricaturista Miguel Rastrilla Cardona ta y elegante; vistió con gusto y pro- «Miras. ha expuesto una serie de carica- piedad. turas de personas de San Cugat. Yen la El personaje de Felip corrió a cargo de Sala de Actos del Club Montañés de F. Sans, quien estudió su papel hasta la San Cugat, ha habido unil exposición de última letra. Su interpretación fue siem- pre la misma. E. Orriols. Debemos felicitar a todos en general «Agrupació Teatral Maragall».-El día porque la actuación fue buenísima, yani- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat '22 de noviembre la «Agrupació Teatral mar a los directores para la realización Maragall. presentó la divertida comedia de obras de más envergadura artística. en tres actos, original de F. Lorenzo Ga- cia, .El tímid de dos quarts de deu-. -Los días 12 y 13 de diciembre nos Esta comedia consiguió el fin propuesto presentó nuestra .Agrupació» 1a comedia -por su autor: divertir. El espectador rió original de Joaquín Calvo Sotelo, ,La y salió complacido de la representación. visita que no tocó el timbre>. En cuanto a su interpretación debemos A nuestro modesto entender, el asunto destacar en primer lllga¡-, con un sobre- de la obra está muy bien hallado y meior saliente, al señor Garrell, que hizo gala descrito. Parece a simple vista un tema una vez más de sus cUillidades artísticas y sencillo, pero si nos inmiscuimos en la de su veteranía en estas lides. En alguna personalidad de los dos tipos centrales, po· ocasión salvó «el hilo del diálogo» gra- demos silborear la filosofía sencilla, pero das a la comicidad a que se prestaba su práctica, de los mismos, lo que da un papel. mayor interés al desenvolvimiento de la Daremos un notable al resto de los ac- obra, Nos demuestra el autor que la vida tores. La señorita Pepita Soto desempeñó tiene mayor aliciente cuando va alentada muy bien su cometido, demostrando que por un ideal. Da (1n a su obra cuando los tenía buenas facultades aunque en algu. personajes, sumergidos en un principio nos casos le faltó la fuerza expresiva en en un vivir gris y monótono, recobran el sus palabras; a medida que vaya saliendo aliento de amor despertado por un recién a escena irá adquiriendo más desenvoltu- nacido que encuentran abandonado en la ra, aprendiendo a dominar los nervios ... puerta de su casa. Camino ascendente que por lo menos le En cuanto a la forma, logró el autor un -deseamos. buen escalonado en el desenvolvimiento La señorita M.a Teresa Barnils estuvo de la acción, aunque hayamos de señalar bien en los tres actos de la obra. Lástima que algunos diálogos del primer acto se de esta «risita- que no logra dominar en nos hagan un poco pesados. (Nótese que muchos momentos de su actuación. Espe- decimos «un poco'). El segundo y tercer ramos que su afán de superación le haga acto recobran más interés y vivacidad, corregir este defecto. Muy bien la interpretación de Osval do 7
    99. Perbellini, Jorge Franquesa y :M.a Ter'e- «El miracle de Nadal> , de José M. a sa Planas en los papeles de Santiago Folch y Torres, resultó más interesante Villanova, Juan Villanova y Emma, res- por su tema y por la diversidad y simpatía pectivamente, especialmente en la repre- de sus personajes, que fueron cuidadosa- sentación del domingo. Quizá la señorita mente interpretados por: Manuel Azque- Planas tendría que esforzarse un poco ta, .InfantJesús.; Vicente Fraile, .Ge1i»; más en su pronunciación castellana. M.a Cándida Azqueta, .Cristeta.; José No nos podríamos perdonar el dejar Ma Canas, .Pepó.; ]. Antonio Gómez,. de lado la labor de los directores de la .Nelet»; Elvireta Güel1, .Fineta •. Y la «Agrupació', E. Canas y E. Naté, pues colaboración de la señorita M. a Teresa dieron a la escena una riqueza de bien Grau en .Madrona. y Gumersindo Pas- cuidados detalles de todo orden. cual en ·Tadeo". Bien dirigidos por Juan Con estas modestas líneas quisiéramos Llamas. resaltar- el gran empeño puesto por direc- En el entreacto de las dos obras tuvo· tores y actores en la consecución de un lugar un breve recital de poesías a cargo· firme propósito: el de dirigir bien y el de de M.a Cándida Azqueta y Juan Llamas. actuar cada día mejor. Muy prometedora la niña, debutante, y más pedecto que nunca nuestro joven - En la tarde de N a vidad fuer'on pues- actor. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat tas en escena dos obras en un acto: •El Resultó en conjunto una agradable ve· pessebre de la cegueta. y ·El miracle de lada muy propia para este anochecer N adal». La primera de ellas, escrita para navideño. niñas en delicados versos, acredita la fina sensibilidad de Ros y Artigas; aun falta- «Els Pastorets». - De nuevo en estas da de ciertos valores teatrales, prende en fiestas navideñas se han representado los. el ánimo del espectador por sus cualidades típicos .Pastorets», con el consiguiente literarias y emotividad. La difícil inter- regocijo de los pequeños y quizá también pretación de sus personajes corrió a cargo de algunos mayores. Cuatro fueron las de las niñas Angelina Sitjes en .Isabel»; representaciones dadas, los días 26 y 27 Montserrat Vela en • Merce.; Remed ios de diciembre y 3 v 6 de enero, algún día Serra en .Rosó.; Pepita Gómez en « Tú· mejor que otro, pero en general con una ria. y MaTeresaCanasen .:.vIaria·, bajo buena interpretación la dirección de Ernesto Naté. J. S. OBSERVATORIO METEOROLÓGICO DE SAN CUGAT e )LE (~ To 111 A X LIT o D E S A N F R A ;-.¡ e I s e o DE B o R J A Resumen del mes de diciembre de 1959 TEMPERATURA: Media: 9''+°; máx. media, 13'7°; mín. media, ()'3°; máx. abs.: 20'0° el día 31; mín. abs.: -0'9° el día 15. PR ESTÓN: Media: 7'+7'0; máxima: 757'2 día 20; mínima: 720'6 el día 1. V ¡ E<N T o: Recorrido total: 2.2'+3'06 Km.; medio por día: '72'35 Km.; máximo: 155'60 Km. el día 25. HORAS DE SOL: Total, 153 horas; promedio, ·f9 horas por día. L L U V TA: Total lluvia: 70'4 litros m 2, Ünws FENÓME<NOS: Niebla, 17 días; rocío, 12 días; escarcha, 5 días; tormenta, 1 día;: clespejados, 12 días; nubosos, 13 días; cubiertos, 6 días. CON LICENCIA ECLESL~STICA
    100. A. TORTOSA g~ PANADERIA- PASTEL ERIA FERRETERIA BATERIA DE COCINA OBJETOS PARA REGALO SANTIAGO RU5IÑOl,4 0 PEDRO SAN, 5 'Q.eléfo'no,177 SAN CUGAT $A~ CfiJQJA1f 1D~n. W~n.n.[$ SEÑORA: MANUEL MARTíNEZ- USANDO SIEMPRE CONSTRUCTOR DE OBRAS Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat 'OBTENDRÁ EN LA ROPA Calle Vallés, 94 Teléfono 409 ALBU'RA DE NIEVE SAN CU6AT POR RESTOS DE SERIES GRAN REBAJA DE PRECIOS CAL~~. 18 de Julio; 11 - Teléfono 221 . SAN CUGAT DEL VALLÉS JACINTO CALOPA APAREJADOR - MAESTRO ALBAÑIL Presupuestos de toda clase de Obras de A lbañileria " y Cemento Armado ' SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA 'Calle Santa María" 8 - Telf. 48 Castellnou, 25 (Sarriá). Telf. 390741
    101. ~I <t. 18)1 IR l8 )E CJ3aíevias eoc¿na - fí:lríiculos gz,egalo l' IPIRIECIIO§ IRIEI8AJAIDII§II~IOS Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat VALLDOREIX, 35 TELÉFONO 391 SAN CUGAT DEL VALLÉS
    102. GUIA eRON/CA PARROQJlI AL SAN CUGAT DEL VALLÉ5 Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat SUMARIO ·No podem callar». - La capella de Sant Lloren<; de Fontcal<;ada, JOSEP SERRA IhH.oSELLÓ.-Déu de pau o d'espasa, SJR.-Don Ramon All1at Neto, A. G. - Noticiario. - Movimiento parroquial. Observatorio Meteorológico de San Cugat. Dep. leg B 3091 . 1959. Ll.ño XII FEBRERO 1960 Núm. 134
    103. ¿ Ud. sabe dónde encontrará pollos que por su calidad son baratos? Pues 'en GRANJA AuBIDu Calle del Sol, n,o 2 Teléfono 280 o en CHARCUTERÍA AULADELL Santa María, n.o 15 SAN CUGAT DEL VALLÉS Polluelos de todas clases, pollitas, recrias y huevos. F. CASAJUANA " Jaime Barnils Carpintería Mecánica Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat v;; Sanliago Rusiñol, 17 Rius y Taulet, 17 • Teléf. 233 Teléfono 117 SAN CUGAT S.AN CUGAT COMPRAR EN LA BASCULAS Y BALANZAS ~astelek!ia Sú'at es sinónimo de buen guslo ti paladar. La casa creadora de los típicos "ROSETONS" Proven.za, 55 • Teléfono 305604 Santiago Rusiñol, 25 Teléfono 284 Carmen, 57 - Teléfono 223036 SAN CUGÁT DEL VALLÉS BARCELONA COLMADO CONSTRUCTOR DE OBRAS Entarnélt:lón IIIVélS~S CUIlRtUTERíll • fRUTERíA. Mansueto Guixá - Paseo Mosén Jacinto Verdagu.er, 16 SER VICIO RÁPIDO A D01VIICILIO (frente Garaje) , Valldoreix, 41 SAN CUGAT , VALLDOREIX
    104. GUIA CRONICA PARROQJ!/AL Dep Leg. B. 3091 - 1959 "ño XII FEBRERO 1960 Nlim. 134 (( NO PODEM CALLAR» S EMPRE sera venlat, que d'allo que el COI' esta pIe. la boca en parla. «No pode1'rl callar» responia el Sagrat Col-legi Apostolic al Sanedrí que pretenia que silenciessin la 1'esurrecció de Jesucrist i les printicies de la Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat predica ció evangetica. El «non possumus» , «no podem», ha estat en boca deis Vharis de Crist o altres Pastors la paraula mágica que ha tingut el pOde1" de cobrir amb la porpra de la sang deis eristians, no sois deis Bisbes o sacerdots, sinó que han estal milers i milers de cristians que el dir les matei:x:es o semblants pa1'aules els ha costat la vida o les comoditats o el pervindre i, a pesar d'haver-ho previst, les pronunciaren per imperatiu de la seva Fe, de la seva conscienCia. Sant Pau, amb la paraula viril i energica que li és característica arriba a dir que l'evangelitzar, el predicar. és per a ell una 1'Iecessitat. 1 que vúlglu'n ara, després de vint segles d'aceió apostMica, deIs ades heroics fets ordinaris per unes generacions iHuminades per la Fe sobre- natural, que vinguin pretel1el1t ésser her€Us d' aquelles gestes meravelloses que han anat batejal1t i posant als peus de Crist, els pob/es barbars eva I1ge- litzats, i els mars solcats no pels vents marítims sinó per la Fe, l'Esperan¡;a i la Caritat de Crist, que vil1guin alguns amb un eristianisme estatic i acomodatici, de misses retallades i redui'des al mínim, d'un Crist cubista al capsal elellli! i de Primeres Comunions, més propies de Carnaval ... i prou. 1 després es creuen amb dret indiscutible a ocupar els primers llocs i classi- .ficació optima. 1 en les grans necessitats modernes, davant del materialisme fet doctri- na, i (l les esgarrapades del comunisme ateu que va esc!avitzant naeions i subjuganl les consciendes, l'Església truca a les consciencies, amb un intent de despertar la persuasió de que l'Església la formen tots els batejats, [erarquia i seglars, cowvoca'nt-los a lesjiles d'aquest exercit pahíjic i orga- nitzat que és l' Acció Ca lolica i si bé són molts els que responen amb un "present!» a!tres ser;-ueixen soIs amb les seves misses retallades i amb els crutiló..·os ornanzentals al capsal delllit i ofenent-se si es dubta amb lo/?;ica o aulentieitat del seu catohtis11le i diseutint amb els conills de la (aula "si serán galgos, si serán podencos» o potser diseutint si "Acció Catolica» s'ha d'cscriltre amb lletra 111ajtíscllla o minlÍscula.
    105. LA CAPELLA DE 5ANT LLORENr; DE FONTCALr;ADA AQUESTA capella i la masia de ca N'Ametller formen un gTUp huma de n poblament molt anterior a les notícies documentals conegudes. Esta situada entre Sant Cugat i Rubí, abans d'arribar a aquesta darrera població, prop de la línia del ferrocarril i d'un petit bosc, al nord. En les seves immediacions es troben restes de teula romana, materia] empltat pels visigods per a les sepultures. Els toponímics Fonte Calciata, Mischitellas i La Sala, que apareixen des de finals del segle x en les escriptures de terres situades en aquest Iloc, corresponen a veus o noms que els filolegs han estudiat amb resultat positiu i que faciliten el coneixement historic deis seu s origens. pOl1te Calciata, Fontcal<;:ada, és una paraula composta defe!11s, que sig- nifica font, i calciata, que corres pon a cal <;:ada, estrada, carretera. Un deIs Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat dos torrents que passen a llevant i ponent de ca N'Ametller és denominat «riu o riunculo de Fonte Calciata» en un document de l'any 986, i altre docu- ment de l'any 1015, al descriure els límits d'unes terres, diu que passen per mig del prat vers I'estrada cal<;ada i les vinyes de Vivas seguint el curs «deIs gorchs de les aigues disponibles per a pescar". EIlloc on el camí travessa'él el riu o riuneulo donaría el nom topografic de Fontcal<;ada. És inqubtable que un camí roma es dirigia des del Valles oriental a Sant Cugat, on ha aparegut un miHiari, i d'ací continuava vers el Llobregat. Mentre hi hagué els monjos, el camí es conserva transitable. El lloc de Fontcal<;:ada, segons els documents, queda situat aproximadament cap a I'actual (apella de Sant Lloren<;:. L'altre toponímic Misehitellas o Misehideles (anys 987 i 997) corres pon a Mesquita, temple mahometa. L'adaptació i donació de mesquites a l'Església durant la reconquesta és descrita per Puig i Cadafalch, i el Rnd. Josep Gudiol es refereix precisament a aquest 1I0c. La casa comtal hi tenia reser- vats alguns drets i el comte Ramon Berenguer, l'any 1130, féu clona ció al monestir de Sant Cugat de la franquesa de Mischidesles i els seus límits a l'església de Sant Lloren<; de Fonte Caleiata. És molt possible que sigui aquest l'origen de la capella : una mes quita donada al monestir com a béns fiscals elesprés de la reconquesta, sobre ]a qual els comtes tenien reservalS uns elrets denominats «franchedas». La masia i les se ves terres formaven part ele les propietats del monestir des de I'any 986 en que I'abat Oth compra ten-es, cases, corrals, cellers, vinyes, prats i horts amb pomeres situats en ellloc nomenat FOllte Calciata. La Sala ve citada en documents deIs anys 1002 i 1084. El Dr. Balari i Jubany diu que el nom procedeix ele l'antic alemany «sa1», que significa casa, habitació. edifici gran que constava solament d'una sala. Cita un document de l'any 1011, on s'estableix la classificació de «masos», «salas» i (,castells», lO
    106. del qual es despren que les salas no eren els .masos», habitats pels agrieul- tors, ni tampoe fortaleses, sinó residencies senyorials. En l'any 1160, l'abat Roland establí a favor de Guillem de Sala i els seus descendents el mas Sala junt a l'església de Sant Lloren<; de Fonte Caleiata, amb les seves terres i confrontacions, com el tenien els seus anteeessors. En aquest lloc existia un díposit de grans, propietat del Monestir, segons ve consignat en una escri ptura del 1165 (.in vita mea sextarium unum ordei in gran ario de Fonte Caleiata»); al qual els agricultors havien de portar la part corresponent al Monestir de les collites obtingudes en el conreu de les terres de propietat d'aquest. La capella esta situada darrera de la masía i orientada al nord-est. Amb la resta uració, a la qual més endavant ens referirem, varen desapareixer tots els vestigis de la seva antiguitat; no obstant, la gruixaria deIs seus murs, 1'05 metres, indica que es tracta d'una construcció molt primitiva. A l'interior amida 8'60 metres de llarg per 4'60 metres d'amplada. La. nau és moderna i corres pon a l'epoca de la restauració. No s'hi conserva cap cosa notable. L'altar és format per unes columnes que sostenen l'arquitrau, tot de mam- Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat posteria. Damunt mateix de la porta d'entrada hi ha una lapida de marbre que fa memoria de la restauració en el segle XVIII; i, damunt de tot, té un petit campanar en espadan ya. Prop d'elJa han aparegut diverses sepultures. . Sabem que la capelJa existía l'any 1084, ja que ve citada en una donació de terres situades en el l10c nomenat «Campaniano», Campanya, prop de l'església de Sant L1oren<;, a la Sala. Formava part de les propietats ecle- siastiques del monestir de Sant Cugat, segons la but11a de Calixte I1, ator- gaela l'any 1120, ele contlrmació de les seves possessions; on consta entre altres capelles la ele «S. Laurentio de Fontecalciata cum possesiones in forum». Poques noticies tenim d'aquesta epoca; únicament els 11egats testa- mentaris deis habitants deIs l10cs proxims, amb que expressen la seva elevo- ció. Berenguer de Val1vidrera, en l'any 1150, eleixa a la capella 12 diners; Bernat de Vilaroc de Rubí, en 1299, deixá. 6 diners; Grau de Xercavins de Rubí, en 1328, 6 díners. El monestir de Sant Cugat, en el segle xv, tenia cura del servei religiós. L'abat nomenava un monjo, que havia de celebrar·hi dues misses cada setmana, servei pel qual percebia una lliura de pa diaria, ultra la porció monacal. És molt possible que, endemés, residís en ella un sacerdot o donat al qual es clestinava la lliura de pa. Ho dedui:m d'haver trobat entre els anys 1404-1408 Pau Genís «capella i donat de Sant Lloren<;»; í, en 1425, el rector de Valldoreix Jaume de Pujol es titula beneficiat de la capella eremi- tana de Sant Lloren<;. Durant el segle xv prossegueixen els llegats testamentaris en misses o en diners. Posteriorment no és possible, per falta de documents, seguir el curs histOrie ue la capella. El monestir deixa perdre els seus drets sobre cl'ella clesprés de romandre destruida durant molts anys per causa d'un llamp que hi havía ·aigut. 11
    107. Per a completar la informació, seguirem la successió de propietaris de l'actual finca de ca N'Ametller, que, al mateix temps, ens facilitara algunes notícies de les vicissituds que travessa darrerament la capella, ja sia que entre ells es troben els seus restauradors. ]OSEP SERRA 1 ROSELLÓ (Seguira) DÉU DE PAU O D)ESPASA (Acabament, ARA, plens ja de I'Esperit, el Bisbe ungeix amb l'oli sant, els fronts dels n novells atletes que es preparen per la lIuita: jo et senyalo a'mb el senyal de la creu i et confirmo en la Fe, per mitjil del Crisma de la salut, en el Nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Santo Amén.' En el nostre front ha quedat impres el SIGNACULUM, el SENYAL de lIuita, Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat els colors que haurem de defensar en la nostra vida cristiana. Hem quedat compromesos definitivament en les rengleres del Crist -per aixo diem que la Confirmació imprimeix caracter- amb la fortalesa de l'Esperit. Membres de Crist pel Baptisme, d'aquest Crist TOT AL -EIl i nosaltres- que hem de fer créixer nosaltres mateixos. El nom de cristia no se'ns dóna de franco L'hem de guanyar i mereixer a poc a poc, cada dia, amb la suor generosa de la lIuita, a for<;a de bra<;os. El cel no és alla, dalt deIs núvols. El cel el tenim a la cantonada de casa ... Sant Pau, que tenia clavat aquest foc en el moll del seus ossos, veu tota la vida del cristiá resumida en aquest aspecte de la Confirmació. El que ha rebut aquesta corroboració de la fe és l'atleta, el Soldat del Déu deIs exercits. Per aixo ens hem de man tenir ferms: Cenyits els vost1'es l!oms en la veritat, revestits de la LLORIGA de la justícia) CAL<;;ATS els peus... prenent en tot l'EscuT de la fe per poder extingir tots els DAROS injlamats del Maligne ... prenent també l'ELM de salut i l'ESPASA de l' Esperit que és la paraula de Déu. (1) 1 quan, ja vell, a la fi de sa vida, contempla els reguerons de la seya existencia, ho fa amb I'extenuació de I'atleta que acaba sa carrera pie ele suor i de cansancio Ha superat la marca. El record! He l!zútat la bona llutla, he consumat Nza cursa) he conservat la fe. Endemés reservada m'esta la corona dejustícia, que em donara aquel! dia el Senyor) el jutge justo (2) És que sant Pau va saber captar l'entranya mes pregona de l'Evangeli, ac¡uell foc que ]esucrist porta a la terra, puix «no penseu -ens diu- que (1) Carta als Efesis e, 6, 14-17, (2) 2." a Timoteu 4, 8·9, 12
    108. sigui vingut a portar la pau a la terra sinó l'espasa» (1) El nostre Déu no és pas un Déu de pau, sinó d'espasa, i el seu regne és trofeu només pels esfor- <;ats que el conquereixen, Sant Pau vivia la seva Confirmació! En acabar, el Bisbe invoca per última vegada la virtut de l'Esperit per :als novells soldats de la Creu. Senyor Jesús, que donareu l' Esperit Sant als 'vostres Deixebles i per ells .a tots els cristians, mireu tof el que hem fet en nom vostle i (eu davallar r Esperit sobre tots aauests qui han estat conjirmats i marcats amb el senyal de la O'eu. Que el Senyor us beneeixi perque sigueu (eliros tots els dies de la ·vostra vida i pogueu gaudir la vida eterna. Amén!(2) Així la Confirmació dóna a la nostra vida aquesta virtut tan necessaria .al cristia, i per tant a l'home: la fortalesa. Aquesta virtut que tots els pares ·cerquen pels seus fills com la millor herencia per l'endema. «No estalvieu pas als vostres fills les dificultats de la vida. Ensenyeu-los ·a remuntar·les» deia Pasteur. Ensems cristiá i home. Gracia i fortalesa. Fill de Déu i soldat de Cristo Testimoni i apasto!. Aixo és Confirmació. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat No fugir mai les dificultats que ens esperen. No fer-nos un cristianisme -de repos, sinó de lluita. Per aixó se'ns dóna el sagrament. Així ho va entendre aquell jove oficial Félix Finat-Duclos, Cavaller -de la Legió d'Honor, que morí per Fran<;a a la guerra mundial, l'any 44. A la butxaca del seu capot trobaren aquesta ORACIÓ DESACOSTUMADA: A Vds m'nc, Déu meu, ja que Vós ens doneu el que no podem obtenir per :nosaltres mateixos. Doneu-me, Déu meu, el que us sobra. D01'leu-me el que mai ningú us demana. No us demano repos 1'ti tra nquillita t.' ni de l' ani'ma ni del coso No us demano 1'iqueses ni exit, ni tan 5015 us demano la salut. Tot aixo, Déu meu, us ho demanen massa. Doneu-mc, Déu meu, el que us sobra. Vull dir inseguretat i inquietud. Vull dir, tnnpestes i lluites. I que m'ho doneu, Déu meu, dejinitivament. Que estigui segur de tenir-ho sempre amb mi, perque no sempre tindré el valOJ' de demanar-vos-ho ... Doneu-me, Déu meu, el que us sobra. Doneu-me el que els {litres no ·volen. Pero donezvN1e també el valor i la (orra de la fe, perqué: Vós sou l' Únic que ens podeu donar el que no podem aconseguir per nosaltres mateixos. Aixi sigui! Escoltem l'últim consell de sant Pau : Fatz'ga't, fill mell. com a brau soldat de Crist !esús. (3) Visquem, i ensenyem él viure als nostres fills, la CONFIRMACIÓ. SIR (1) S. lViateu 10,34. ; (2) Del Ritual de la Confirmacio. (3) za carta a Timoteu c. ~, .:.
    109. Saluda a SUB clientes y amigos en espera de pfJderles ofrecer una gran novedad CALZADOS dA~ 18 de Julio, 11 - Teléfono 221 SAN CUGAT DEL VALLÉS JACINTO CALOPA APAREJADOR - MAESTRO ALBAÑIL Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Presupuestos dE) foda clase de Obras de Albañilert'a y Cemento Armado SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA Calle Santa María, 8 - Telf. 48 Castellnou, 25 (Sarriá). Telf. 390741 i IAE GUSTA EL CINE! Hágase socio del fJINE fJLUB Sesiones privada.s con proyección de films no comerciales SESIONES DE CINE-FOn"lJM SESIONES DE CINE ESTUDIO Solicite su hoja de inscripció,n en el _ CASAL PARROQUIAL
    110. ~lhéill~llllll9l1llllll1ll9llllllll1ll9llllmlll'tilllllllllll9lll1lll1III9III1I1IIIII9III1mllll9ullmlllt9illdllllllll9l1l1llll1l¡~mlllllllll9l11111111I'tmlll géneros de punto, medias, calcetines, retales ..• Calle Santo Domingo, 9 bis SAN CUGAT DEL VALLÉS Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Si eslá satisfecho con su compra dígalo a sus amislades; si no lo esfá, diganoslo a nosolros. Vea nuestros precios Bragas Sra. algodón extra talla 3 8 ,30 Combinaciones super nylón 71,80 » nylolín gran resultado 43,10 » charmés muy fuerte . 33,60 » »superior calidad . 71,25 Soquets Ebro algodón, gran calidad . 8,10 » »espuma, no. se rompen . 23,75 Ctas. Ptes. Camisas~ Pañales, Trozos. Retales. Corbatas. Medias, medias y medias. Siempre las mejores calidades a los mejores precios On parle fran~ais Si parla l'ifaliano IIIIJ~III1IIII1I~IIIIIIIIII~IIIIIIIIII~III1IIIIII~IIIIIIIIII~IIIIlIIIII~11I1II1I1I~1111I11I11~1I11111111~11111111I1~1I11111111~1I11111111*11I1IIIIII~IIIII
    111. DON RAMON AMAT NETO mort a Barcelona, fa poques setmanes, Don Ramon Amat Neto. H A Estiuejant a Sant Cugat, feia 46 anys, havia adquirit una modesta finca que conreava amb amor i diligencia. Fou escultor en la seva joventut. Aban- dona l'art de l'escultura per atendre els negocis familiars i per sostenir la familia. Empero, quan els ocis estivals li consentien, reprenia els cisells i la maceta, i creava art religiós. Dues vegades esculpí la imatge de la Mare de Déu de Montserrat per al Monestir de Sant Cugat: la imatge de la Moreneta que fou destruIda per la revolució del 1936, i la imatge actual que presideix 1'altar de Sant Bartomeu, del nostre Monestir. També devem agrair-li la restauració de la Mare de Déu de la Soledat de l'altar del Sagrament. 1 ben diferentment d'un tal Marques, escultor a qui fou confiada la restauració d'un magnífic angel de l'altar de Sant Benet, desapareixent l'escultor i l'angel, el senyor Don Ramon Amat, també va restaurar alguns angel s de l'església del Monestir, els quals, ara, al trucar a les portes de l'eternitat, Ji hauran obert de bat a bat les portes del Ce!. Alla el puguem veure. A. G. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat NOTICIARIO La cabalgata de los Reyes.-Después En la segunda parte. la Srta. Teresa de varios años de no celebrarse, hogaño Farrés, ofreció un recital de fragmentos hemos visto de nuevo 1a cabalgata de los del .Poema de Nada!» de José Ma de Reyes Magos. gracias a los desvelos de Sagarra. Todo elogio que pudiéramos la Agrupación de Veteranos Futbolistas. hacer del mismo queda pequeño ya que Nuestros pequeños volvieron a deleitarse la Srta. Farrés estuvo francamente a la ante el desfile que les hacía como reali- altura de los más grandes rapsodas. Dió dad el sueño de la noche de Reyes. y es vida a la obra de Sagarra de una manera de esperar que el esfuerzo de este año sencillamente insuperable. tenga continuidad en los siguientes. Fiesta de San Antonio Abad. - La Festival Navideño en el Casal Parro- nieve quiso, este año, asociarse a la tra- quial.-Como es ya tradicional, el "Orfeó dicional fiesta de la bendición de caballe-- de Sant Cugat. celebró su concierto de rías, y a punto estuvo de deslucirla, ya N avidad, esta vez en el salón de actos que su blanco y helado manto hacía muy del Casal Parroquial, el día 10 de enero. peligrosa la circulación. A las nueve de Integraban el programa las más repre- la mañana hubo Oficio Solemne en honor sentativas canciones populares na vide- del Santo, cantado por la Schola Canto- ñas. a una voz y en armonizaciones de rum parroquial y al mediodía pudo cele- Pujol, Cumellas i Ribó, Pérez Moya, etc. brarse la bendición. Fue pendonista don y fragmentos del -Oratorio de Navidad· Juan Sangés y cordonistas sus hijos Joa- de Bacb. quina y Marcelino. Una vez más nuestro Orfeó puso de relieve las cualidades que le son carac- Reparto de premios.- El domingo día terísticas, mereciendo la aprobación del siete del corriente, en el Salón de Actos público que aplaudió a cantores ydirector, del Casal Parroquial, (uvo lugar el repar- Mtro. Azqueta. to de premios del 1 Concurso de Dibujos.
    112. Infantiles, organizado por la Escuela de ferencia bajo el título .¿Parlem del ma- Arte, con motivo del primer aniversario trimoni?» de su fundación. Así mismo fueron repar- tidos los premios del ya tradicional Con- Sesión fundacional del primer Cine- curso de Pesebres que desde hace tres Club de nuestra villa. - El martes dia 16 años viene organizando, con notable éxito, del presente mes de febrero tendrá lugar el Casal. Sin menoscabo para ninguno en la Sala Parroquial. la sesión fnndH- de los premiados, citaremos, como lo hizo cional del primer Cine-Club local, que el jurado, al otorgarle una mención espe- actuará como entidad adherida al Casal. cial, al señor Poquet, con su pesebre en Pa) a dicha sesión está prevista la lectura el escaparate, ejemplo que esperamos ver de los estatutos, nombramiento de una proliferar en las próximas Navidades. primera Junta Directiva y, finalmente, Sería la más noble contrapartida al sno- una sesión de Cine-Fórum dirigida por bismo que tanto dom ina en los adornos pú- D. Francisco Ballbé, del Cine Club Uni- blicos navideños, muchas veces bien aje- versitario de Barcelona, con el magnífico nos al verdadero espíritu de la Navidad. film de Juan Antonio Bardem: «Cómi- cos». Esperamos ver crecer, para bien Proyección de diapositivas en color. del séptimo arte en nuestra villa y deleite -El propio domingo día 7, y enmarcando de todos nuestros buenos aficionados al Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat el reparto de premios, hubo, en el Casal, naciente Cine Club, cuyo nombre s'erA una sesión de proyección de diapositivas acordado también en la citada sesión fun- en color originales de D. Joaquín Bozzo dacional. Rovira, entre las cuales se contaban al- Asociación de Marías de los Sagra- gunas de las realizadas en la última ex- rios. - Después de un tiem po de prepa¡-a- cursión llevada a cabo por la Escolanía ción ha reemprendido sus actividades, la Parroquial y, entre éstas, según subrayó Asociación de Marías de los Sagrarios con el Sr. Bozzo, varias eran, en realidad, el fin de que sea, con la ayuda del Altísi- originales de nuestro querido púrroco, mo, una esperanzadora promesa y oh-en- mosén Julio Nájera. da de visitas a l Sagrario abandonado. La Junta Rectora ha quedado consti- Más conferencias en el Casal. - Ante tuida de la siguiente forma: D.a Rosa el magnífico éxito cosechado por el pri- Domenech de Grau, Presidenta; D.a So- mer ciclo de conferencias desarrollado ledad Miguel de Mata, Secretaria; doña en el Casal, durante el último trimestre Dolores Castells de Birlain, Tesorera de 1959, la Junta Directiva ha organizado Deseamos que dicha Asociación dé el un segundo ciclo que, bajo la denomina- frnto deseado y que el Sagrario parro- ción -temas generales-, recogerá intere- quial sea más frecuentemente visitado. santes aspectos del arte y la cultura. Dentro de este ciclo, y en el preseute Secció Sardanista. - En la reunió tin- mes de febrero tendrán lugar las siguien- guda per la J unta del Casal el passat tes: El día 14, Don Enrique Sánchez y dia 27 de gener, es va acordar formar Pascual desarrollará el tema «Conciencia una SRCCIÓ SARDANISTA, com també una de una nueva época: la espacial». El -Colla. per assistir als diferents concur- día ~I, Don Raimundo Escudé Pla delia- sos de la nostm regió. Per a prendre rart rens, abogado del Instituto Industrial, de en aquesta -Colla •. poden fer la se va Tarrasa, nos hablará sobre «Europa i inscripció en el nostre estatge social els l'europeisme (vers la unitat europea)>>. joves j noies que ha desitgin, deIs 15 anys y el último domingo, día 28, Don Miguel per amunt, tots els dies de 7 a 9 del ves- Montfort Parrot, pronunciará una con- pre al .Capdanser»]. DalmalL 15
    113. ~ - Fem una crida general a tots els amants NIora Calmet; M.a Rosa Natividad An- i simpatitzants de la .dansa Olés bella. i geles Mestres Mercader. Día 10: Sebas- faria molt bonic que en el gran concurs tián Juan Julio Beteta Cobo; José M.a sardanístic a celebrar en les properes Juan Julio Valverde Rueda; José Gre- fes tes de Sant Cugat, la.nos.tra Vila ja gorio Emilio Pedro Román Bayo; Ama- hi pog ués tenir una digna representació. deo Eduardo Julio Vila Navarro; Anto- Els assaigs s'efectuaran fins a nou ordre nio Alfonso Julio Millán Ruiz. Día 17; els dimarts, dijous i dissabtes de 7 a 9 del Juana Montserrat Julia Barberá Sabaté. vespre a la sala d'actes, i e ls diumenges Día 30: M. a Carmen Rosa Eulalia Pérez i festius de 12 a 2 en el pati. a més de les Bohollo. ballades que tindran lloc mensualment. Nuestra felicitación a los venturosos iJovent de Sant Cugat. la Secció Sar- padres y familiares. dani ta del Casal us espera! Per la Secció. Defunciones - Día 1: Josefa Cañameras Grau. JOAN DALMAU i M. RODRÍGUEZ SANCHEZ Día 3: Jaimt Pera Mi- quel. Día 6: Juan M uol- brú Caballé. Día lO: Ma- nuela Sánchez Meca, Rosa Obiols Obiols. MOVIMIENTO PARROQUIAL Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Día 11: 1'.1-" Dolores CoboJurado. Día 13: Mes de Enero Dolores Jiménez González. Día 15: Ma- nuel Vilá Borrull. Día 21: Ramón Tirado Bautízos.-Día 3: Anto- Avellaneda. Día 24: Carmen Ventoso nia Cesárea J ul ia Escude- Rovirosa. Día 26: Juan Venteo Her- ~. ro Aranda; M.a Carmen nández. Día 28: Pura Costa .larqués. ~, ~ Josefa Julia Tudela Gi· )J uestro más sincero pésame a sus deu- ménez; Francisco·Antonio Salvador José dos v familiares. OBSERVATORIO METEOROLÓGICO DE SAN CUGAT COLEGIO M..XUIO DE SAN FRAKCISCO DE BORlA Resumen del mes de enero de 1960 TEMPERATURA: Máx. abs.: 20'3° el día 5; mín. abs.: -9'0° el día 17. Pl{ESlÓN: Máximaabs.: 759'9 el día 5; mínimaabs.: 737'1 el día 12; media: 750'1. LLUVIA: Día 10, 1'0 litros; día 11, 131.; día 16, 3'01.; día 25, 9'1 J.; día 27, 3'81.; día 28, 6'51. Total lluvia: 36'4 litros 01 2 . VIENTO: Recorrido total: lA21'12Km.; media por día: 4Fl'8.:l-Km. HORAS DE SOL: Total. 155'7 horas; promedio, 5'0 horas por día. OTROS FEi':ÓME]'OS: Escarcha, 6 días; rocío, 12 días; niebla, 9 días; neblina, 10 días. COX L1CEXCI A ECLESL·STlC--
    114. A. TORTOSA g~ DANADERIA- PASTEL ERIA (1'ERR~~TERIA BATERIA DE COCINA 'OBJETOS PARA REGALO SANTIAGO RUIIÑOL ... O PEDRO SAN, 5 ~ oR,léfo'no, 177 SAN CUGAT $A).N ttllJl&A1f lD~a WAaa~§ SEÑORA: MANUEL MARTíNEZ USANDO SIEMPRE CONSTRUCTOR DE OBRAS Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat 'OBTENDRÁ EN LA.ROPA Calle Vallés, 94 Teléfono 409 ALBURA DE NIEVE 'SAN CU6AT FERRETERIA Casa Oristrell MARAGALL FERRETERIA LAMPARAS ELÉCTRICAS PHILIPS BATERIA DE COCINA Tornillos - Cerraduras - Alambres Y PERFUMERIA MERCERIA Electrodos PHILIPS Rius lJ Taulet, 9 u:n Tef: 235 San/a Maria, 7 Teléfono 276 San Cugat del Vallés SAN CUCAT PASTELERIA Pintura • Decoración B. ROURA ESPECIALIDAD EN LOS ENCARGOS Bombonería fina MILA BONET Unos. Champañas y Licores c.Sabadell,8 Santa María, 32 * Telf. 169 SAN CUGAT DEL VALLÉS SAN CUGAT D~L VALLÉS
    115. MI <t 18 JI lR J8 lE· CVaitllas - guegos ealé - ectstalecias CJ3atecias eoctna - 9lcticulos q]legalo IPIRIECIIOS IRIEIBAJAI[)lí§II~IOS Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat VALLDOREIX, 35 TELÉFoNO 391 SAN CUGAT DEL VALLÉS
    116. GUIA eRON/CA PARROQJ!/AL SAN CUCAT DEL VALLES Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat SUMARIO Els apostols del Senyor, MN. A. TAULÉ VIÑAS. - La capella de Sant. Lloren.;: de Fontcal<;:ada, ]OSEP SERRA 1 ROSELLÓ. - Hacia un cine mE'jor, J. RODÓ RODÓ. - n sopar de germanor, RAMON RIBAS, S. 1. Cruz Roja Española. - Noticiario: Conferencias. Teatro. Vida parroquial. - Movimiento parroquia!. Dep. lego B 309/ • 1959. &ño XII UAUZO 1960 Núm. 1:15
    117. ---------~~--_/ A.TORTOSA g~ PANADERIA-PASTEL ERrA FERRETERIA BATERIA DE COCINA OBJETOS PARA REGALO IAIlTlAG'O RUIIÑOL,4 Q PEDRO SAN, 5 ~~,177 SAN CUGAT $AN tlU«1AlT IOn WAU~$ CALZ~afaUt Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat saluda a sus clienfes y amigos y les ofrece las úllimas creaciones para 9lamos y 9'ascua 18 de Julio, 11 - Teléfo1lo 221 ,SAN CUGAT DEL VALLÉS Géneros de punto, met¡lias, calcetines, retales... . . ILA J80TJIGUJETA Calle Santo Domingo, 9, bis SAN CUGAT DEL VALLÉS cias. Ptes. Camisas. Pañales. Trozos. Retales. Corbatas. Siempre las mejores calidades a los mejores precios. Visítenos y se convencerá. SEÑORA: MANUEL' MARTíNEZ USANDO SIEMPRE CONSTRUCTOR DE OBRAS T OBTENDRÁ EN LA ROPA Calle Vallés, 94 Teléfono 409 ALBURA DE NIEVE SAN CU6AT
    118. GUIA CRONICA PARROQJjIAL Dep Leg. B. 3091 - 1959 Año XII M.4.RZO Hl60 ELS APOSTOLS DEL SENYOR el Senyor Nostre, pujant un dia a la muntanya, cridá d'entre la ESUCRIST, ] multitud que el seguia, els qui ell volgué. Diu l'Evangeli que en nomená dotze a ti que estiguessin amb Ell i pogués enviar-los després a predicar. Aquells dotze primers, després de Pentecosta, donaren testimoni d'allo Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat que havien oH i havien vist amb els seus propis u11s, d'a110 que havien palpat amb les seves mans referent a la Paraula de vida, J esucrist, el Senyor. Pre· cisament perqué estigueren amb Ell des del comen<;ament pogueren donar fe de la veritat de tot el que Jesús havia fet i ensenyat. Sobretot foren testi· monis de la seva Resurrecció, el més gran dels miracles. 1 el seu testimoni era veritat. 1 els pobles cregueren en la Paraula. Jesucrist, tan vivent avui com aleshores, segueix cridant nous apostols per a enviar-los a la seva Vinya. Crida molts joves en l'interior del seu COL Sap que els joves són generosos davant d'un ideal tan noble, elevat i engrescador. Els nous apostols, abans de ser enviats a predicar, han de passar també uns anys «estant amb Ell». El trobaran en la intimitat de l'oració, en la pro- funditat de l'estudi de l'Evangeli i en el recolliment deIs Seminaris i cases de formació. Així, quan seran enviats a predicar, també podran donar testimoni d'allo que han experimentat en l'íntim deIs seus cors, amb l'evidencia plena de la veritat de l'Evangeli. Donaran testimoni de la se,-a fe en Jesucrist i en l'Església. 1 el seu testimoni sera veritat. 1 els pobles creuran en la Paraula. *** Aquest mes ens porta el record del dia del Seminario Les ~mimes bones acostumen él resar clemanant al Senyor ens concedeixi amb abundancia sacerdots zelosos. Les ~tnimes generoses acostumen donar una almoina el dia de Sant Josep. Pero, ¿per que no pot haver-hi, a més, hnimes bones i generoses de j(wes que es donin el1s mateixos al servei del Senyor en el sacerdoci? ¿Per qué no pot haver-hi imimes bones i generoses de pares cris- tians que Jemanin pels seus fills la gracia de la c1i'ina vocació? M1'. A. TAUL]~ VIÑAS
    119. LA CAPELLA .DE SANT LLORENr; DE FONTCALr;ADA (Acabarnent) T A masia de ca N' Ametller era coneguda en els segles xv i XVI per «mas de L Sant Llorenc;». En 1691, la propietat va ésser adquirida per Onofre Pi, i per successió passa a Albert Onofre Pi que vestí l'habit de carmelita calc;at. A la seva mort la hisenda queda en poder del Monestir de frares carmelites de Barcelona, any 1723, fins que en 1780 va ésser venuda a Domingo Llobateras, «peraire», ele la vila de Moia. A l'any següent, el im d'aquest, en instancia dirigida a l'Abat de Sant Cugat, deia que «en temps passats i llunyans existí prop de la casa una capella sota la invocació de Sant Llorene;, edifici i vestigis de la qual enear es conserven en la major pan preservats ele la impetuo 'itat el'un lIamp que, segons constant tradició, ferí la dita capella, maltractant i enrunant algunes de les parets principals de tal forma que d'aleshores cessa la celebració i cultes en ella». Amb l'especial motiu d'acomplir un vot, soHicitá permís per Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat a la reconstrucció i restabliment del cuIte. L'Abat demaná informació al parroco de Sant Pe re d'Octavia, per estar inclos dins la seva demarcació, informant aquest haver interrogat a Francesc Feliu, fuster, i a Joan Vila- seca, pages, velns de la parroquia, els quals declararen haver vist diverses vegades aitals vestigis, com ell mateix, per tot lo qual no es pot dubtar que existí una capella en aquelllloc; i que, davant el desig de reedificar-la, no troba impediment per al pietós acte, celebrant el sant ~acrifici de la Missa amb les condicions que imposa. En conseqüencia, l'Abat Josep Gregori de Montero, el 26 de mare; de 1791, concedí llicencia per a la reconstrucció i celebració de Missa, després d'ésser visitada per un delegat per a comprovar si reunia les condicions necessaries. En 1796, acabada la reconstrucció, el Vicari General del Monestir comis- siona al Doctor Antoni Llobateras, Prevere de la Comunitat de Santa Maria de Moia, per a visitar-la i beneir-Ia amb l'acostumada solemnitat. Per aquest motiu va ésser col·locada la lapida de marbre que es ti-aba sobre de la porta, amb la següent inscripció, que .tradui'm lIiurement del llatí: «Capella reedi- ficada a major gloria de Déu, a costes de Domingo LIobateras, peraire, de la vila de Moia. Benei'da elIde desembre de 1796». El Monestir, com s'ha vist, havia perdut la propietat de la capella con- servant tant soIs l'autoritat eclesiastica per estar situada dins el territori jurisdiccional de l'Abadia. Posteriorment, sobre la propietat de ca N'Ametller s'interposa demanda reivindicatoria fundada en vincles familiars. El plet el prosseguí Teresa Minguella, esposa de Josep Joaquim de Vedruna i Vidal, contra Josep Fermí Llobateras. Després de ciues sentencies a favor del matrimoni Minguella- Vedruna acaba amb una concordia o transacció, en l'any 1840, en virtut de la qual Teresa Minguella entra en plena possessió de la propietat. El 16 d'agost de l'any 1850, Josep ]aaquim de Vedruna, germá de Santa Maria de Vedruna, en nom prapi i de la seva esposa, i com a propietaris de la masia, dirigien una sol·licitud al Bisbe de Barcelona afirmant que amb 18
    120. motíu deIs successos passats (1a guerra deIs set anys) va ésser profanada la capella i destruit l'altar; essent renovat amb tot el necessari per al culte, demanen llicencia per a beneir-Io i celebrar-hi missa en les condicions interposades. Lo qual va complimentar-se aquell mateix any. En la visita pastoral a Sant Cugat del Valles de l'any 1860, va ésser renovat el permís de fer ús de les facultats anteriorment concedides, subjec- tant·se a les formalitats prescrites sobre capelles públiques; a condició de que tínga els elements indispensables. segons rúbriques. Pere de Vedruna, en 1863, soHicitá del Vicari General, sede vacant, la rnodificació d'algunes condicions per a celebrar, especialment el poder con- vocar a Missa amb el toc de campana, lo qualli va ésser concedit. El mateix Pere de Vedruna acudí de nou al Bisbe de Barcelona a con se- qüencia d'un edicte pastoral sobre oratoris, amb una sol'licitud en la que fa la histOria de la capella i de mana que sia renovat a favor seu, de la seva esposa i del seu fill la llicencia de celebrar-hi la santa Missa, cosa que li fou concedida pel Bisbe Pantalió Montserrat, en 1868. En motiu de la rectificació deIs límits parroquials, el 24 de febrer de l'any 1891 el rector de Rubí comunica al propietari de ca N'Ametller, Pere de Vedruna, la nova divisió, segons la qualla masia i capella passaven a la Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat parroquia de Sant Pere de Rubí. L'Excm. Cardenal Casañas hagué de concedir, encara, una nova llicen- cia de celebrar Missa a favor de la senyora Creu Elvira de Zuzuárregui, vídua de Ved runa , el 19 de desembre de 1901. Durant les perturbacions del 1936, i precisament en el dia de Sant Lloren<;, la capella fou assaltada per gent de Rubí i 'Sant Cugat que destruÍ'ren i cre- maren tot el mobiliari. Ualtar, d'obra, i I'edifici restaren quasi intactes. Després de la guerra, en 1939, els propietaris senyors Alvarez-Vedruna l'han restaurada, habilitant·la novament per al culte. JaSE? SERRA 1 ROSELLó HACIA UN CINE MEJOR Ante el estreno de (( Un Hombre tiem que morir» Eaño pasado, durante la Semana Santa, seis importantes cines de Madrid L presentaron un avance de este trascendental film, que en la Semana Santa próxima será estrenado, ya completo, en veinticinco capitales españo- las. Se trata de una de las tres series que, sobre «Los misterios del Rosario», realizó, precisamente en los paisajes de nuestra patria, el Rvdo. Padre Patrick Peyton, mundialmente famoso por su campaña mariana en torno al Santísimo Rosario y desarrollada bajo el lema: LA FAMILI.- QUE REZA UNTDA, PERMANECE UNIDA. Ya en la célebre «Expo. 58», de Bruselas, más de 250.000 espectadores rubricaron, con su entusiasmo, el triunfo de la realización del Padre Peyton, que el año pasado confirmaron más de cien mil madrileños, durante una ID
    121. proyección de sólo seis días. Ahora, todos los españoles tendremos ocaSlOn de comprobar personalmente este triunfo, ya que, tras el estreno, el film será llevado a todos los rincones de España. El acierto mayor de la cinta está, al parecer, en la evocación de la figura de Cristo. Presentar conjuntamente, en una sola persona, a la Divinidad y a la Humanidad, ha sido el gran problema que, desde que en 1897 se realizó un breve film de 200 metros sobre la Pasión de Cristo, el cine ha tenido plantea- do y que en la realización del Padre Peyton ha encontrado una feliz planifi- cación. Fred Niblo, en su célebre «Ben Hup>, optó por eludir la presentación de la Faz Olvina. Rafael Gil, en su desgraciado film «El beso de Judas», tuvo un único acierto: presentarnos a Cristo sólo de espaldas y con el en- cuadre centrado en la muchedumbre. El Padre Peyton presenta la túnica de Cristo, se pueden ver su mano clavada, su hombro desgarrado, su cabellera ensangrentada, pero jamás su faz. Y es que no hay hombre capaz de reve- larnos la Faz de Dios. Con el lanzamiento de este film, la Cruzada Mundial del Rosario en Familia inicia una campaña que, apoyada por el favor del público, pretende llevar a todos los hogares españoles un espectáculo trascendental y reavivar en todos el fervor mariano que, como buenos hijos de la Virgen, jamás Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat debemos olvidar. A propósito de ((Los Diez lvfandamientos» Todavía no he visto este film. Pero he leído bastante sobre él y han sido muchos los comentarios, más o menos autorizados, que he oído. Como sea que me parece; muy interesante dejar sentadas ciertas premisas, que nos permitan discriminar el árbol en medio del bosque, me permito transcribir algunas opiniones, tan autorizadas, por venir de quien vienen, del Padre Félix de Landáburu, S. I. «Enfermedad del film: El gigantismo y la hipertrofia en muchos momen- tos, porque en ellos no resulta funcional 10 desmesurado. Cuando 10 exce- sivo desempeña función dramática, la película se remonta a altas cumbres expresivas.» «Los efectos especiales, espectaculares ... , no siempre perfectos. Sensa- cional el efecto de la retirada de las aguas en el Mar Rojo. Igualmente, el despeñarse horrísono sobre el ejército egipcio. Notablemente imperfecto, el doble muro de agua, sostenido en remolino ondulante, a derecha e izquier- da del pasillo enjuto que atraviesan los hebreos. En el Sinai, en el momento de la promulgación de la Ley, un globo de llamas hirviente g'ira en el cielo. Dardos de fuego se desprenden sucesivamente, e inciden en la piedra donde graban en lengua precannita el texto del Decálogo ... De nuevo espectacular. Y ... pueril». «La película tiene momentos plenamente logrados. Momentos en los que el significado profundo ele la imagen despierta la evocación clara de una realidad ulterior que se evade de las lindes expresas ele la imagen misma. Se impone, efectivamente, al espectador, la presencia de una fuerza ulterior, "extranatural" cuando menos». J. RODÓ RODÓ 20
    122. UN SOPAR Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat DE GERMANOR ~om~ mi1er~ p.el~sones, U les apropen estadi: plens de gom a mngu reuneixe,: mal, de una cinema, un comunitat. fins flslcament, pero N no en dlra d'alXo, El sol fet de reunir-nos en una església no converteix la reunió en comunitat. La comunitat, com la família, és la reunió deIs qui pensen igual, senten el mateix, obren plegats, són gairebé u. No hi ha individualitats, isolaments a la família. La Missa és el sopar deIs germans, sopar de família. És per tant la reunió deIs qui tenen una mateixa fe, un aliment, un mateix Pare. Tot respira aquest ambient d'unitat, de comunitat. És el «comunisme» cristia, el «comu- nisme» ele l'amor. No mer contacte físic sinó unió de pensament i voluntats. Ara bé, l'individualista trenca discordantment aquesta harmoniosa unió. Quan els fidels tenen aquest esperit individualista la Missa sembla més aviat un restaurant que I'apat de germanor. Tothom arriba i marxa quan vol, i no es preocupa per res deIs altres. És l'egoisme tancat contra la difusió de ]'amor. Si els germans en la casa del Pare, no es tracten com a germans ¿que han de fer en sortir, sinó malfiar-se i fins odiar·se? Hem de prendre consciencia, avui dia, el segle de l'internacionalisme i de l'ecumenisme, el'aquesta família universal deIs cristians. ¿I a quin millar lIoc que en un sopar de familia, a la Missa? Apleguem-nos, dones, en ]'assemblea deIs cristians per amarar-nos d'esperit de germanor, de caritat, que és el manament més gran del cristia- nisme i la penyora més ferma de salvació. R AMON R IBAS, S .1 . 21
    123. CRUZ ROJA ESPAÑOLA L A Junta de Gobiemo de la Asamblea Local de la Cruz .Roja Española de es.ta jJobla- clón, en sesIón celebrada en fecha de ayer adopto entre otros, los sIgUientes acuerdos: l.o-Que por medio del presente y ante la imposibilidad de hacerlo personalmente se testimonie a los Sres. industriales, comerciantes, entidades y particulares de este tér- mino municipal nuestro profundo agradecimiento por la respectiva y voluntaria aporta- ción con que contribuyeron en nuestra Fiesta de la Banderita últimamente celebrada. 2. o-Que contrariamente a lo que teníamos proyectado hemos creído aconsejable no publicar en la prensa local las relaciones de donantes, por considerar que la gran extensión de estas relaciones ocuparía todos o casi todas las páginas de un número de las dos Revistas locales que se publican en la actualidad, modestlls ya, en cuanto al número de sus páginas, se entiende. Y, por otra parte, resultaría pesado o monótono, y por tanto perdería interés, su publicación fraccionada. 3°-Que en vista de las reseñadas dificultades, y comprendiendo -¡qué duda cabel- la satisfacción que todos y cada uno de aquellos donantes sentirán al considerarse cola- boradores en tan humanitaria obra, se publique para general conocimiento, el siguiente extracto de datos. que corresponden a la recaudación total obtenida en la expresada Fiesta de la Banderita, sin perjuicio de que, quien le interese pueda solicitarlos detalla- damente, presentándose en Secretaría de esta Asamblea, donde le serán exhibidos. Recaudación total obtenida en la Fiesta de la Banderita del año 1959: Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat Establecimientos industriales, de comercio V Entidades. 8.405'50 Ptas. Umas . 778'90 Banderines pa ra coches y bicicletas 3.684'- Huchas de señoritas postulantes . 4.726'- TOTAL PTAS. 17.594'40 Ptas. San Cugat del Vallés, a 7 de mano de 1960. V.O B.o El Secretario, El Presidente-Delegado. Firmado: C. SOLIVELLES Firmado: DR. N. VILLAR NOTICIARIO CONFERENCIAS ·ParIem de matrimoni?, POR D. MI- «Europa i l'europeisme', POR D. RAl- GUEL MONTFORT PARROT.-A lo largo de MU,~DO ESCUDÉ PLADELLORENs.-Aunque una interesante y amena disertación, el aparentemente monótona, dado el acopio Sr. Montfort señaló una serie de facetas de datos, la conferencia del Sr. Escndé, legal es y aun morales del matrimonio, a abogado del «Instituto Industrial» de las cuales, dijo, muchas veces se les pres- Tarrasa, resultó sumamente interesante. ta poca atención y luego pueden ser causa Pasó somera l-evista a las diversas orga- de verdadera infelicidad. Por todo ello, nizaciones que, desde el fin de la última terminó el Sr. l1ontfort, seda muy inte- guerra mundial, han tenido vida encami- resante realizar un ciclo compl eto de nada, más o menos, a laborar por la uni- conferencias dedicadas al matrimonio, dad de nuestro viejo continente. Empezó para examinarlo desde sus diversos pun- su disertación señalando que esa aspira- tos de vista, tales como el legal, el fisio- ción de unidad tiene raigambre histórica lógico, el mOl-al, etc., cada uno de ellos y seiialó como las nacionalidades van desarrollados por profesionales en cada apareciendo en el transcurso de los años. materia. 22
    124. Constitución del. Cineclub 1912». - En de gran sensibilidad, a la cual es nece- reunión celebrada el día l. o de marzo sario darle algún papel en todas las obras quedó definitivamente organizado el pri- para que así pueda aumentar sus recursos mer Cineclub local, con la denominación escénicos. del epígrafe. De la dirección del Cine- La Sra. Birling fue encarnada por club quedó encargada la siguiente Junta: M.a Teresa Navarra. Su caracterización D Miguel Montforl, presidente; D. José encajó, pero su interpretación no fue muy Rodó, vicepresidente; D. Nliguel Casas, acertada. Le faltó a lo largo de la obra l~ secretario; D. Juan Sotorres, tesorero, y concentración con el actuar de los demás D. Ramón Barnils y D. Santiago Sal1ent, personajes: parecía como si estuviese vocales. aislada, como si no sintiera el profundo drama que toda su familia vivía. Le faltó TEATRO además mucho estudio, ya que en algunas «Llama un Inspector».-Sin superar la ocasiones cortó el hilo del diálogo. - falta de puntualidad en la representación Eric Birling fue encarnado por Juan y el acentuado nerviosismo, la «Agrupa- Llamas. Una vez más nuestro joven actor ció Teatral MaragaU» presentó el día 26 ha dado muestras de su valía. Su inter- de enero, en sesión de Teatro Fórum, la pretación fue magnífica y en una escena magnífica obra del dramaturgo inglés del tercer acto, culminante. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat J. B. Priestley «Llama un inspectoJ"». El Magnífico estuvo Jorge Franquesa en coloquio lo dirigió el Sr. Montfort. el personaje del Inspector. Conservó en Aunque la acción la sitúe en 1912, toda la obra el tono y el aplomo que dicho Priestley presenta en su obra a una socie- personaje requerían. Llegó a deshacerse dad siempre de actualidad. Saca a relucir de lo que llamamos <su tradicional ma- los defectos de aquellos hombres que sin nera de interpretación •. Lo felicitamos reparar en medios, buscan los tilles que sinceramente. sean más acomodados a su gusto y antojo. Julia Rodó encarnó a la doncella Edna. El aviso del Inspector debe hacernos La represen tó bien, aunque el papel care- pensar un momento sobre nuestro com- cía de complicaciones. portamiento para con los demás, sobre También debemos felicitar a los Sres. las injusticias sociales que en más de una Directores E. N até y E. Canas, por los ocasión se llegan a hacer. cuidados que para con la representación En cuanto a su interpretación diremos de la obra tuvieron. en general que fue magnífica. Osvaldo Debemos felicitar al Sr. R. Gomes por Perbellini encarnó al Sr. Birling, dando su buen maquillaje, y a la Sra. Cortade- a este personaje el tono requerido. Su llas por sus estu pendos peinados. veteranía salvó la falta de estudio, sobre El Sr. Montfort aclaró todas las dudas todo en el primer acto, en el cual se notó que los espectadores le presentaron. que estaba pendiente del apuntador. En esta representación se ha consegui- Gerard Croft fue encarnado por Ven- do un buen rendimiento. No es el sufi- ceslao Ol-io1. Su papel estu vo bien repre- ciente que se puede alcanzar. Existen sentado, lástima que le faltó aquella pre- valores competentes, tanto en la direc- cisión, aquel ajuste en algunas escenas. ción como en el cuadro de actol-es, para Cheila Birling estuvo representado por poner en escena obras de gran renom bre M.a Tel-esa Planas. En verdad que no argumental y artístico y poder llevar su esperábamos el acentuado carácter que interpretación' al máximo.-JORDI Ros dio a su interpretación, por esto nos sor- .L'amor venia amb taxí'.-La <Agru- prendió en gran manera la fuerza expre- pació Teatral Maragall. presentó los siva que dio a su personaje. Es una actriz días '27 r 28 de febrero, la comedia origi- 2]
    125. nal de l{afael Anglada «L'amor venia este anual tiempo de sacrificios que la amb taxi •. Santa Madre Iglesia pone a nuestra con- Poco podemos decir de la obra del suso- sideración, a fin de que nos preparemos dicho autor: es sencilla y de escasa origi- dignamente a conmemoral' la Pasión y nalidad; en algunas escenas logra provo- Muerte de Cristo, y después celebrar la car la hilaridad del espectador creando mayor fiesta del orbe cristiano, la Resu- situaciones cómicas de escaso contenido. rrección del Señor. Con la imposición de En cuanto a su interpretación p.odemos la ceniza, en la misa matutina, comen. decir que T. Planas, A. Rodríguez, María zaron estas {unciones cuaresmales, que T. Grau, P. Soto, M. Fraile, G. Pascual, cada domingo, por la tarde, tienen el F. Sans, O. Perbellini y V. Catala repre- Solemne Vía Crucis y un breve sermón sentaron sus personajes de una manera que, en torno a la Redención, pronuncia discreta, faltando en algunas escenas un un Padre de la Compaiiía de Jesús. poco de vivacidad.-« VJCENTET PETlT> Fiesta de Sao Medío. - Siguiendo la tradición, nuestra parroquia celebró VIDA PARROQUIAL «l'aplec. en la ermita del Santo, donde Funciones Cuaresmales.-El Miérco' tuvo lugar un Solemne Oficio, cantado les de Ceniza comenzaron, en nuestra por la Schola Cantorum y fieles, y presi- Parroquia, las funciones religiosas de dido por nuestras primeras autoridades. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat MOVIMIENTO PARROQUIAL bonell Garroset con Encarnación Maleo Pastor. Enero. Día 2: Mariano Segura ~ Bautizos. - Diciembre. Gilberte con Gertrudís González Marín. Día 6: Juan A. Ambrós Febrero. Día 13: Francisco Ferrera Aries Canas ; Salvad or Veas con EJisa Peña Liciaga. Romero. Día 13: Joaquín Que el cielo derrame toda clase de ben- Abas Moreno. Día 19: Montserrat Solá diciones para los nuevos esposos. Rovira. Día 20: Domingo López Torres; Isabel Castro Roca; María Marín Sancho. ~m1lll'JllJ Defunciones. - Diciem- Día 27: Juana Alcázar Peñafiel; Antonio Gómez Pila; Diego del Valle López. ~~:JO -" .~ bre. Día 12: Alberto Rodó Febrel'o. Día 3: Jorge Pocurull Arias. %.A _~ ~" . .00' Capdevila. Día 14: Ra- mÓn Pros MarcilJas. Día Día 7: Francisco-Javier Roig Azulay; 15: José Carreras Pujadas. Día 16: Se- Gemma Soria Muñoz. Día 14: M. a Pilar bastián Monfort Perera. Día 17: Juana I1lanes MelchoJ; Maria Carmen Homs Abellán Segura. Día 21: Juan Pros Mun- PuigorioJ; Montserrat García Llunell. taner. Día 23: Encamación Amela Boix. Día 18: Encarnación Camps Piñero. Día Día 2.6: Ñlercedes Martínez Talón. Día 20: José-Luis Alcázar Ríos. Día21: Cata- 28: Concepción García Cabezas. Día 29: lina Méndez Mal'tínez; Antonio Serrano Rosa Artigas Pahisa. Día 30: Pascual Bosch; Lourdes Auladell Paredes. Día Bel Llonga. Febrero. Día 3: Rosa Caña- 27: Juan Pérez Omedes. Día 28: Juan meras Xercavins. Día 4: Pascual Gallén Martíuez Martínez. . Ibáñez. Día 5: Concepción Casals Roig. Nuestra felicitación a los venturosos Día 10: Leonor Boldú Auladell. Día 13: padres y familiares. Agustín Franco Murcia. Día 15: Eugenia Matrimonios. - Diciembre. Auladell Pau. Día 19: Cal'men de Mira Día 15: Francisco Mora Ló- Salvador; Francisco Capel García. Día pez con M. a Teresa Boldú 22: Isabel Margalef Doménech. Día 25: Sabría. Día 20: Salvador Teresa Obiols Obiols. García López con Julia Gi- Nuestro más sincero pésame a sus deu- ménez Medellín. Día 30: Salvador Car- dos y familiares. CO:' LICENCIA ECLESIÁSTICA
    126. ¿ Ud. sabe dónde encontrará pollos que por su calidad son baratos? Pues en GRANJA AuBIDu Calle del Sol, n.o 2 Teléfono 280 o en CHARCUTERÍA AULADELL Santa María, n.o 15 SAN CUGAT DEL VALLÉS Polluelos d.e todas clases, pollitas, recrias y huevos. Pintura • Decoración F. CASAJUANA Carpintería Mecánica lILA BONET Hnos. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat ~ c.Sabadell,8 Rius y Taulet, 17 • Teléf. 233 SAN CUGAT DEL VALLÉS SAN CUGAT COMPRAR EN LA BASCULAS Y UALANZAS ~astelet:ia Sú/;a t es sinónimo de buen gusto ti palad,ar. La casa creadora de los típicos "ROSETONS" Provenza, 55· Teléfono 305604 Santiago Rusiñól, 25 Teléiono 284 Carmen, 57 • Teléfono 223036 SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA COLMADO CONSTRUCTOR DE OBRAS Enearnac:ie)n RI'aS~S C:8IlRtUTERII .. fRUTERíA Mansueto Guixá Paseo Mosén Jacinto Verdaguer, 16 SERVlé:ro RÁPIDO A DOMICILIO (frente Garaje) Valldoreíx.41 SAN CUGAT VALLDOREIX
    127. MI <t lB ll')R lB lE CVajiUas • ;Juegos de Café • C~jsfalerjas . !Balerías de Cocina · Arfículos para fRegalo IPIRIECIIOS IR1EI8AJJAI()líSII~IOS Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat VALLDOREIX, 35 TELÉFONO 391 , SAN CUGAT DEL VALLÉS 1
    128. G U I A" eRON/CA PARROQJ!/AL 5A N e u GA T DEL VA L LÉ 5 Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat ". SUMARIO Semana Santa.-Figllres ele la Passió, JOSEP R¡CART, S. 1.- La Resurrecció, MN. A. TAULÉ V¡ÑAs.-Passat i present del nostre Municipi (conferencia), PAU MuÑoz 1 CASTANYER.- Noticiario.-Observatorio lVleteorológico de San Cugat. Dep. leg. B 3091 . 1959. ..t.ño XII ABRIL 1960 Núm. 136
    129. ¿ Ud. sabe dónde encontrará pollos que por su calidad son baratos? Pues en GRAN.JA AuBIDu Calle del Sol, n.O 2 Teléfono 280 o en CHARCUTERÍA AULADELL Santa María, n.O 15 SAN CUGAT DEL VALLÉS Polluelos de todas clases, pollitas, recrias y huevos. Pintura • Decoración F. CASAJUANA Carpintería Mecánica lILA DONET Unos. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat ~ c.Sabadell,8 Rius y·Tau1et, 17 •. Teléf. 233 SAN CUGAT DEL VALLÉS SAN CUGAT . COMPRAR EN LA BASCULAS Y H.-l.LANZAS es sinónimo de buen gusto fJ paladar. La casa creadora de los típicos "ROSETONS" Provenza, 55, Teléfono 305604 Santiago Rusiñol, 25 Teléfono 284 Carmen, 57 • Teléfono 223036 SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA COLMADO CONSTRUCTOR DE OBRAS Entarnéltión RIVélS~S tBllRtOTERiA • FROTERill Mansueto Guixá Paseo Mosén Jacinto V erdaguer, 16 SERVICIO RÁPIDO A DOMICILIO . (frente Garaje) Valldoreíx. 41 SAN CUGAT VALLDOREIX J:,;".. ~
    130. GUIA eRON/CA PARROQJjIAL Dep Leg. B. 3091 - 1959 Año XII ABRIL 1960 Núm. 136 SEMANA SANT~4 s realmente consolador el contemplar como, a través de los tiempos y las E a complicaciones que ellos van llevando las generaciones sucesivas que históricamente se van alejando de Cristo, en realidad se van acercando Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat más y más a pesar de todas las circunstancias, al Cristo total, al Cristo hecho Sociedad, hecho Historia, hecho Conciencia en un mundo que, a pesar suyo, es ya cristiano. Litúrfj'icamente e incluso cronoló/3'icamente, la Semana Santa es una per- vivencia histórica de la Redención realizada en el Calvario, mas conviene no olvidar que la Semana por excelencia Santa, en la vida del auténtico cristiano, no empieza con la bendición de las palmas y las fotografías en el Domingo de Ramos y termina con el repiquetear de las campanas en el día de Pascua. La Semana Santa, si litúrgicamente se conmemora en la Semana Mayor, prácticamente hay que extenderla a la vida entera, a las cincuentay dos sema- nas del éio. HaX que tener en cuenta que el cristiano constituye una «raza nueva; en el mundo, distinta de las que hubo antes de que se realizaran los jl1isterios de amor que conmemoramos estos días X distinta de la que en nuel'itro tiempo no mira todavía a la Cruz y el Divino Crucificado como centro de la vida, de la sociología, de la política, del trabajo. Con nuestra asistencia a los cultos de la Semana Santa, con nuestra piedad en el curso de las ceremonias, con nuestro recogimiento dentro X fuera del templo, sepamos rodear la vida social de nuestra Villa e impre/3'nar todo el ambiente de una profunda adoración hacia Aquel que dio su Vida por nosotros, que tuvo compasión infinita de nuestros fracasos, de nuestro existir sln Pida yo que nos la dio a chorros de sus venas en remisión de todos los pecados de los hombres . .H ombres y mujeres sancugatenses, los otros venidos de las soleadas vegas de la hermana Murcia, o de las risuáias provincias andaluzas, o de las duras planicies castellanas o de los recios campos ara/3'oneses: los que formamos
    131. juntos la esperanzadora Villa de San Cugat del Vallés: que en estos Días Santos formemos una fervorosa y humilde guardia de honor sobre el Sepulcro representado por el Monumento encerrando a Jesús Sacramentado o en el paso de Jesucristo Crucificado en el Vía Crucis del Viernes Santo, por las calles, regadas por los sudores de todos en el duro bregar de cada día y que contribuye al engrandecimiento de nuestra Villa. En la Semana Santa de este año 1960 la Parroquia os espera junto a los brazos abiertos de Cristo clavado en la Cruz, en el gran abrazo de solidaridad y perdón. FIGURES DE LA PASSIÓ EL SANHEDRITA NÚM. 26 Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat No sabem ni el seu nomo Pero devia ser rico Per aixo va ser deIs primers que van acudir a la sessió urgent, convocada per CaWls. Eren les 11 del vespre. Pero va saltar del Hit... perque aquell galileu feia temps que el tenia atabalat. - Ai deIs rics ... ! - Més a viat es fa passar un camell pel forat d'una agulla que no pas un ric per la porta del ce1 ! Allo era com un disc ratllat que calia aturar ben d'hora. I va córrer. Es va posar a segona fila. No tenia empenta per posar-se al davant. A més de ser ric, era l'home més miserable de Jerusalem. Pero calia amagar-ho, dissimular, fer el maco ... Al cap i a la fi, aquell enrenou havia fet venir més gent a ciutat, aquella Pasqua. Les parades del portie de Salomó i de la pla<;:a Nova hi guanya- rien for<;:a. -Blasfem! És un blasfem! I s'esquin<;:a el vestit ... com tots. Jesús no va dir-li tan soIs una paraula. Ni va mirar-lo. A la via dolorosa, ja no hi era. Aquell assumpte havia ja finit per a el!. La seva feina era aBa, a les parades del pOrtic de Salomó i de la pla<;:a Nova, on s'esgotava la mercaderia. -Posi·me'n tres rals més! -Un altre per la nena, que té gana. -Corri, que no volem fer tard al Calvario El crucifiquen a les tres. Sí. Al capdavallla mort d'aquell galileu anava resultant ben profitosa. Pel sanhedrita núm. 26 només compten els duros de plata. El temps és or! I els sanhedrites de sempre, més s'haurien estimat aquest títol damunt la creu, queno pas un INRI inútil pel negocio Pels sanhedrites de tots els segles «la 26
    132. Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat pela és la pe la». Tot aixo de donar la vida pels altres és un conte de fades per la canalla. Pero ells són ja homes grans. Pel sanhedrita núm. 26 la mort de Crist va ser un negod rodó. Pels sa- nhedrites de sempre fins la sang de Déu pot ser, ben mirat, un bon negocio EL CRIAT MALCUS Va néixer en qualsevollloc i vivia en qualsevol racó. Ara, era criat del Pontífex, com hauria pogut ser estraperlista o capatas d'empresa. La seva vida era senzilla i repugnant. Menjava tot el que podia. Treba- Hava tan poc com podia. Manava molt. Cridava fort. Fumava algun «cali- quenyo». 1 escopia sovint. Amb els seus súbdits era pitjor que el mateix amo. Com que no podia arribar més amunt per manca de valor, s'entretenia trepitjant els qui hagueren pogut fer-li ombra. Quan s'esdevenia un mal negoci, com el de Getsemaní, calia enllestir-Io ben aviat, per poder anar-se'n a dormir d'hora, a beure, a jugar a cartes ... Per aixo l'anomenaven el «viu», perque sempre tenia pressa. Per aixo va posar, el primer, les seves mans al damunt de Jesús. Barroer, brutal. Com ho era tant, no podia ni ser dolent. No. No era dolent. Només tenia pressa. 1 ja n'hi havia ben bé prou de tants roman<;:os; de q4e si sóc, de que si ets ... Tot allo, per a ell, era com si parlessin en xines! Va ser, doncs, la primera ma que va posar en moviment tota la Passió. La primera ma que va lligar les mans de Jesús. 1 a l'ensems, sentí un cop d'espasa i com un glop de sang que pujava als polsos. Després un toc suau a l'orella. Tot plegat no res. Una esgarrinxada. Va escJatar una rialIada i estira la corda. 27 _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ----'0
    133. Fet i fet, Jesús va curar la seva ferida, no el ya pas renyar, i l'endema tata la sang vessava de la creu per a aquell tarambana. Pels milers com ell, que viuen la vida brutal, biologica, sense tenir temps ni per ser dolents, ni per tenir un pensament que no sigui ran de terra. Jesús no els renya. Pateix i calla ... i espera ... La Passió va ser per al Malcus l'última oportunitat de la se va vida repug- nant i senzilla. Va aprofitar-se'n? O va tenir pressa? ... EL BON PAG"ES DE CIRENE No era de ciutat. .. , per aixo li van carregar el burro a l'espatlla. Perque, és clar, no havia pas de portar la creu un soldat ni un d'aquells senyorets de les tribunes ... Simó tenia un hortet prop de Jerusalem i aquell matí torna va de regar una mica les patates i unes tomaqueres que feíen goig de veure. A casa hi entrava ben poca cosa. Amb el fill gran al llit i la dona malalta... ben just arriba un sou tan magre, quan hi han cinc baques que badallen. 1 per postres ... la creu! Bé prou n'hi havia de gent a la vara. Ell tenia Arxius de comunicació local - X. Laborda - Arxiu Municipal de Sant Cugat els ronyons aixafats pel treball del dia. Pero era sofert. EIs anys i la miseria li havien ensenyat a doblegar-se com un vimet. 1 per aixo va «aguantar» una altra vegada. Va «aguantar» la jugada del centurió i porta la creu fins al Calvario Amb la protesta interna del qui es veu carregat sense profit. 1 una suor malaguanyada es barrejava amb les gotes de sang que queien del rastre de Cristo L'etern Simó de Cirene! Milers com ell que, alllarg deis segles, cooperen a la Passió sense adonar·se'n; suant la seva carrega, feixucs com les mules que estiren el carro d'un altre ... fins a la mort. EIs miJers de Cirene que pequen amb la creu al coll i el fuet del soldat que els sacseja. Els qui agafen la creu i estimen a Crist i caminen, caminen, miserables ... , sense saber-ha! Pero Jesús anava al seu costat, ben a prop, caminant, caminant. .. , enso- pegant com ell amb les pedres! 1 aquell esfor<;: inútil, aquell «aguantar» el mort, resignat i sofert, va tenir el seu premio Simó de Cirene va ser pare de dos cristians, ens diu l'Evangeli. Senzillament, com la seva vida, senzillament, Simó va trabar el Crist d'aquella creu de fusta. Pel bon pages de Cirene -pels milers com ell- la Passió és senzillament una nova vida. ADVERTIMENT: No hi són tates les figures de la Passió. N'hi falten moltes. Sobretot les qui van ten ir la valentía d'estar·se al peu de la creu. D'aquestes, poques, ens diu l'Evangeli. Si nosaltres ha som, ja ha sentim ben endins. Fixem-nos amb les altres : el sanhedrita núm. 26, el criat Malcus, el bon pages de Cirene ... És un joc divertit l'endevinar·se a si mateix. Quina d'aquestes figures és la teva? JOSEP R¡CART, S. 1.
    134. LA RESURRECCIÓ H r ha un contrast entre el relleu extraordinari que donem coHectivament a la Setmana Santa i la insensibilitat amb que després celebrem la Pasqua. Els Misteris de la Passió i Mort del Salvador són viscuts pel poble cristiá amb molta més intensitat que els de la seva Resurrecció gloriosa. La solució d'aquest desequilibri no esta evidentment en treure importancia a la celebració deIs misteris dolorosos, sinó en intensificar vitalment la contem- plació deIs gloriosos. Sobretot, cal tenir present que Mort i Resurrecció són dues parts inseparables de l'únic Misteri Pasqual i no podem quedar-nos amb una sola d'elles. Si ens fixem en la Litúrgia, hi trobarem un perfecte equilibrio De la mateixa manera que la commemoració de la Passió i Mort en la Setmana Santa ha estat precedida de la !larga prepara ció quaresmal, també la diada de Pasqua va ressonant en les cinc dominiques posteriors invitant-nos a contemplar pregonament el triomf de Cristo Les idees que segueixen a con- tinuació, en forma de breus sugg-erencies, podrien ajudarhi. MIRACLE SINGULAR. Si tot miracle de]esús és un motiu que ens condueix a la fe, la Resurrec- ció, compendi deIs demés miracles, és suficient per a certificar-nos que EH és, no soIs un enviat de Déu, sinó Déu mateix. Crist havia predit que ressuscitaria i que tenia poder per a ressuscitar-se a si mateix Uo. 10, 17). La realització del miracle i el compliment de la profecia foren comprovats pels apbstols. Ells en donaren testimonio 1 nosaltres, hem cregut que ]esucrist és Déu. MODEL DE VIDA NOVA . . Crist, al ressuscitar. ha passat de mort a vida. La mort no tindra ja do- mini damunt d'E11. Nosaltres, que pel baptisme hem estat empeltats en Crist, participem ele la seva Mort, crucificant el nostre home antic i morint al pecat; i ens unim a la seva Resurrecció, comen<;ant a viure, ja aquí a la terra, una vida nova. La nostra imitació del Crist ressuscitat consistira en l'esfor<; per a conservar sempre en la nostra {mima la vida de la gracia.
    135. RESURRECCIÓ QUE ENS SANTIFICA. «Jesucrist, Senyor Nostre, fou lliurat per raó deIs nostres pecats i ressus- citá per a la nostra justificació", ens diu Sant Pau (Rmr. 4, 25). La Resurrecció infiueix directament en la justificació nostra. La seva humanitat glorificada és instrument pel qual se'ns comuniquen totes les grácies. El Crist que ens santifica en l'Eucaristia -com també en els demés sagraments- és el Crist Ressuscitat. RESSUSCITAREM COM ELL. Jesucrist, és el primer que ha ressuscitat per a no morir ja mai més. Ha passat davant a fi d'ensenyar-nos el camí i el terme al qual hem d'arribar. Tots formem un sol Cos Místic, del qual Ell n'és el Cap. Si el cap ha estat glorificat, també ho seran els membres. La Resurrecció del Crist reforc;:a la nostra esperanc;:a. MN. A. TAULÉ VI:iAS PASSAT 1 PRESENT DEL NOSTRE MUNICIPI Conferencia donada al Casal Pan-oquial TA definició del municipi, generalment acceptada, és que és una entitat L natural o circumscripció administrativa regida per un ajuntament. La historia de Sant Cugat del Valles com a tal entitat natural, podem dir que comenc;a quan després de passats els períodes deIs primers pobladors, de les tribus, de les colonitzacions, de la gran dominació romana que amb els seus set segles de durada, deixa a Catal unya com a ideal perdurable el sentit d'autoritat, l'esperit de mesura i ordre, l'art d'administrar, en una paraula, el nostre reconegut seny; i quan, passats I'assaig visigotic, el domini deIs reis francs, les invasions i devastacions deIs sarralns, fou superada la gran miseria i desolació que aquests deixaren. Ha via durat prop d'un segle la lluita que menaren els moros o sarra'ins al nostre país, essent principalment sota el capdilJatge d'Almanc;:or que la nostra comarca del Valles queda assolada. L'historiador i geograf Pau Vila ens ciiu que «ruInes, ermots i boscos impenetrables cobrien aquest país quasi aban- donat pels hornes. El dret d'aprisió (precepte atorgat pel rei del s franes CarIes el Calb al Bisbe de Barcelona en el segle vme) que donava la terra en propietat a qui la manting-ués en conreu clurant trenta anys, estimula l'embo'igarnent (la roturació) de garrigues i sel ves, i amb ell el poblament. 3°
    136. La inseguretat dels temps requeria, peró, una iniciativa ferma i decidida que no pocha tenir el terrassá humil i desvalgut: ja era impossible la vida en escampa lis camperols com les viles romano-gótiques: per a treballar i viure calia la protecció d'un castrum senyorial o l'estímul exemplar i també defen- sor d'una cel-la benedictina. Els frares benets foren els colonitzadors ardits i coratjosos que s'endinsaren pels aiguamolls, els erms i les boscúries que ha vien tornat a cobrir la ten a com en els temps prehistorics: i als voltants de les fundacions monastiques s'agrupa la gent pagesa com així mateix es féu al redós deIs castells deIs capitostos terratinents». Per aixó J osep Rius en la seva recopilació elel Cartulari del Monestir ens eliu que «l'obra civilitza- dora ele I'ordre de Sant Benet, que es dedica tant a l'oració com al conreu de la terra, de la ciencia i ele les arts, sal va la cultura entre aquella societat barbara, humanitzá els costums i mantingué la religió cristiana», És dones per aquest procés i en aquella epoca, que a Sant Cugat ressor- geix el nostre Monestir que ja tenia una demarcació territorial constituYda en propietat feudal eclesiástica en virtut de les concessions o privilegis atorgats als monjos pels reis francs; confirmades més tard pels nostres comtes-reis, '/ els quals com a propietaris de considerables extensions de terres abandona- des i ermes conceelien la seva possessió a esglésies, monestirs i a particulars els quals amb la condició d'explotar les terres i fer-les produir n'aelquirien un cert elomini que, amb el temps i guardant fidelitat al monarca, es conver- tia en plena propietat. Les cartes reials o preceptes més antics concedits al Monestir per CarIes el Calb i Lluís IV d'Ultramar, són perduts, probablement durant la invasió i inceneli el'Alman<;or (any 985), peró la investigació documental d'escriptures posteriors ha demostrat l'existencia primitiva el'aquests títols o diplomes. El que exhibien els monjos com a executória i titol ele concessió, amb tots els drets que se'n derivaven, era el elel Rei Lotari donat a l'Abat Ot o Odó a la ciutat ele Compiegne el mes de gener o febrer del 986, on confirmava els preceptes concedits anteriorment pels seus antecessors: tots els béns del Monestir, la immunitat i la lliure elecció d'abat. Segons la versió que d'aquest diploma ens dóna el Dr. J osep Rius, la descripció del terme es fa per demar- cacions separades; diu que el Cenobi esta situat al lloc anomenat Octavia, distant vuit miliaris de la ciutat de Barcelona i l'alou (propietat lliure) que el rodeja és tal com el comte Sunyer de Barcelona (anys 912-954) el concedí i termena; segueix després la descripció deIs l!ocs o termes local s dient: la vila de Cercitulum amb els seus termes i tenes proximes, l'església de Sant Vicen<; del Bosc que alla és fundada amb els seus delmes i primícies; la vall que en diuen Gausac (Sant Medir); l'església de Sant Feliu que és a la vila de Milans (Sant Feliuet) amb els seus delmes i primícies; les cases, horts, prats, pastures, vinyes, terres conreades i ermes en els llocs d'Aqualonga (Valldoreix), Ribo Rubeo (Rubí), Cerdaniola (Cerdanyola) i Arrahona (Saba- del!) , particularment separats. PAU MuÑoz I CASTANYER (Continuará) 31
    137. NOTICIARIO «Assaig General»-. Los días 6 y 13 al que dio el tODO requerido. .Joana» de marzo asistimos a la puesta en escena, estuvo encarnada por M. Fraile cum- por la .Agrupació Teatral Maragall», de pliendo debidamente. A la Srta. :M.a T. la obra original del popular dibujante hu- Planas se le encargó la representa.ción marista José Escobar, .Assaig General». de «Roser>, haciéndolo con mucha natu- Conocedor el autor de los apuros y ralidad; resaltó un poco al final de los sinsabores que pasan los aficionados a actos primero y segundo. las tablas, nos brindó esta originalísima Casi nada podemos criticar, antes al comedia que divirtió plenamente al es- contrario alabar de la actuación del señor pectador. E. Canas en su papel de .Sr. Graells>. La obra es sencilla y para verla una Su papeleta la calificamos de fácil porque sola vez, pero nos satisfizo porque vimos es para él una faceta vivida, lo que con- en ella una plasmación de lo que en tribuyó a que lo representara con natura- realidad pasa en las agrupaciones de afi- lidad, sin estridencias de ninguna clase, cionados al teatro, como por ejemplo ... aunque para ser veraces le diremos que la nuestra, hallando en general el autor nos complació más su actuación el primer el prototipo de los personajes auténticos. día que el segundo. Acertadísimo el pa- La interpretación corrió a cargo de un pel de <Pataxu» al confiárselo al señor nutrido elenco de jóvenes figuras. Juan Bozzo; quedó en buen lugar ya que su Llamas nos deleitó con su papel de corta intervención la efectuó a maravi- .Grau»; hizo una vez más gala de sus llas. No podemos dejar caer en saco roto cualidades. El sonámbulo .Peret» encar- la actuación del Sr. E. Canas Bozzo en- nado por J. M.a Sancho cumplió debida- carnando a «Quimet> que arrancó, con su mente. P. Pahissa dio gran soltura y bien cuidada interpretación, las risas del alegría a su papel de -Tubau>, aunque público asistente. sobre todo el último día de la represen- Descortesía imperdonable sería el de- tación tuvo momentos de vacilación. No- jar de felicitar a los Sres. Directores por table daremos a G. Pascual, aunque su la magnífica labor y el buen fruto que es- papel era fácil; sobresalió bastante al final tán recogiendo de sus enconados esfuer- de los actos primero y segundo que fueron zos. Labor porque la incansable prepara- los de más lucidez que dedicó el autor a ción de las obras requiere un esfuerzo, y este personaje. El papel de Elena fue con buen fruto, porque de ellas recogen gran- gran acierto confiado a la Srta. Serra, la des éxitos. Animo pues, en la agrupación, que dio al personaje todo el matiz que aunque lentamente, se consigue por parte encierra su peculiar estílo. A V. Catalá de todos una gran superación. se le encomendó el papel de .Marqués» ,VICENTET PETlT» OBSERVATORIO METEOROLÓGICO DE SAN CUGAT COLEGIO MAxIMO DE SAN FRANCISCO DE BOR]A Resumen del mes de marzo de 1960 TEMPERATURA: Máx. abs.: 25'0° día 4; mín. abs.: 0'0° día 22; media, 7'1° PRESIÓN: Máximaabs.: 757'3eldía4; mínimaabs.: 734'2 el día 9; media: LLUVIA: 10c1.'1 litros I'n 2 • Máxima, 60'71itros, día 26. OTROS FENÓMENOS: Escarcha, O días; rocío, 19 días; niebla, 17 días; neblina, 8 días; llovizna, 1 día; tormenta, 3 días. VIENTO: Recorrido total: 2.253'63 Km.; media por día: 72'69 Km. HORAS DE SOL: Total, 181'8 horas; promedio, 5'8 horas por día. ca" LI CENCIA ECLESI.-.STICA j
    138. A. TORTOSA PANADERIA-PASTELERIA FERRETERIA BATERIA DE COCINA OBJETOS PARA REGALO IANTlAG'O RUIIÑOL,49 PEDRO SAN, 5 ~ 0.el.éf':>'nó-177 SAN CUGAT §A~ tUJ«iAlf 1D1ER. YAn.n.[$ • CAL::#l~ saluda a sus clienfes y amigos y les ofrece las últimas creaciones para 9'ascua 18 de Julio, 11 - Teléfono 221 SAN CUGAT DEL VALLÉS • Génel'os de punto, medias, calcetines, retales... lLA l80TlIGUlETA Calle Santo Domingo, 9, bis SAN CUGAT DEL VALLÉS Ctus. Ptes. Camisas. Pañales. Trozos. Retales. Corbatas. Siempre las mejores calidades a los mejores precios. Visítenos y se convencerá. PASTELERIA MANUEL MARTíNEZ B. ROURA CONSTRVCTOR DE OBRAS ESPECIALIDAD EN LOS ENCARGOS Bombonería fina Champañas lJ Licores Calle Vallés, 94 Teléfono 409 Santa María, 32 i'(. Telf. 169 SAN CUGAT DEL VALLÉS SAN CU6AT
    139. LAMPlsrrEfilA ELEcrrRICIDAD FERRETERIA MA.RAGALL Jaime Barnils LAMPARAS ELÉCTRICAS PHI L 1 P S Tornillos - Cerraduras - Alambres ELectrodos PHILIPS Santiago Rusiñol, Rius !J Taulet, 9 un Tef. 235 17 .. Teléfono 117 SAN CUGAT San Cugat del Vallés ~I ct lB JI IR lB lE Vajillas, Juegos de Café, Cristalerías, Batería de Cocina, Artículos para Regalo PRECIOS REBAJAOíSIMOS VALLDOREIX, 35 TELÉFONO 391 SAN CUGAT DEL VALLÉS
    140. GUIA eRüN/CA PARROQJj1 AL SAN CUGATDELVALLÉS SUMARIO El Corpus d'enguany.-Culturales. Segunda etapa: Cultura, educación, instrl1cción, J. F. M. - Passat i present del Dostre Municipi, PA u MuÑoz 1 CASTANYER.- Vida~Parroguial. -Noticiario. - Movimiento parroquial. Observatorio Meteorológico de San Cugat. Dep. lego B 3O[)1. 1959. &:ño XII UA.YO 1960 NÚlD. 137
    141. ./ ¿ Ud. sabe dónde encontrará pollos que por su calidad son baratos? Pues en GRANJA AuBIDu Calle del Sol, n.o 2 Teléfono 280 o en CHARCUTERÍA AULADELL Santa María, n.o 15 SAN CUGAT DEL VALLÉS Polluelos de iodas clases, pollitas, recrías y huevos. Pintura • Decoración F. CASAJUANA Carpintería Mecánica . MILA BONET Hnos. ~ c.Sabadell,8 Rius y Taulet, 17 • Teléf. 233 SAN CUGAT DEL VALLÉS SAN CUGAT COMPRAR EN LA PasteLevia Sú'af es sinónimo de buen gusto !J paladar. La casa creadora de los típicos "ROSETONS" Provenza, 55' Teléfono 305604 Santiago Rusífiol. 25 Teléfono 284 Carmen. 57 • Teléfono 223036 SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA COLMADO CONSTRUCTOR DE OBRAS fntarniltiOn¡ RIVaSes CHIlRt:IJTERill • fRIJTERi Mansueto Guixá . Paseo Mosén Tacinto V erdaguer, 16 SER VICIO RÁPIDO A DOMICILIO (frente Garaje) Valldoreíx, 41 SAN CUGAT VALLDOREIX
    142. GUIA eRON/CA PARROQJj 1 AL Dep Leg. B. 3091 . 1959 Año XII ~IAVO 1960 Nfim. 137 EL CORPUS D'ENGUANY E N tota la nost1'a Pilt1'fa, i sota la pastoral guia de l' Episcopat, es va emprendre la campan)Ja de l'amor al desvalgut, la campanya de la «carita!», desglossada en dues etapes que convergeixen elles en dues festes Eucarístiques; puix l'Eucaristia és la ma:y:ima Dadiva, és la «Caritat per- manen!» ja és que l' Amor donat a tots els home~, a totes hores i sens limitació. La primera fase, la diguem·ne doctrinal, culmina en la festivitat del Dtjous Sant, quan l' Amor Eucarístic s'inzáa en el Sant Sopar, quan jesu- crist, després d'haver renta! els peus deis seus Apostols, els diu: «A Mi mJa- nomeneu Mestre i verament ho sóc,' dones siJo, el vostre Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres ho heu defer,' tal com jo hefet, així vosaltres ho heu defer tambl». L' altra etapa ha de culminar en la gran Diada de Corpus Christi o Cos dejesuc1'fst: la granfesta Eucarística, que trascendeix els límits deis murs del temple i que surt al caner en un esclat de fervor i devoció. En aquella gran jornada es recolliran en el temple uns «sobres» repartits previament uns dies abans sota l'epígraf de «Mi pa1'ticipación en la gran Obra de la ol1'idadfraterna y parroquial». No oblidem que d'un dia semblant entre els catOlics nordamericans, surt rajut que els catolics americans remeten a 44 nacions de tot el món i del que porte m ja participant fa més de cinc anys i del qual ajut gairebé exclu- sivament es nodreix la Beneficencia Parroquial que, si no fos per aixo, es veuria constreta a alleujar solament uns «qUa1~ts casos» amb ajuda mínima. El nostre esperit caritatiu ha d'ésser «comunitari», que és el mateix que dir parroquial, i no isolat i esporadic, ha d'ésser esplendid i no mesquí, i no sois ha de procu1'ar que el qui va descalr cobreixi son peu amb unes espa1'- denyes, sinó millar que es pugui cobrir amb sabates, que no ens ha de saber greu que els nost1'es germans més petits puguin tenir una llibreteta a la Caixa d' Estalvis ... Eduquem perque aprenguin a administrar, eduquem perque sapiguen alimentar-se racionalment, eduquem perque aprenguin un previsor estalvi, mes no ho exigim com a condició previa ...
    143. La veritable caritat, 11lés que donar, ha d'ésser «donar-se» i aixa no e5 realitza si /10 és preocupant-se deIs altres abaixar-se als altres comprencnt J J els altres, a11lb les seves tares, amb les sevesjalles, en les seves incapaáta/s. Des d' ara anuncz'el11 una Setmana Parroquial que tinddí lloc en la /J1i- mera qtúnzena dejuliol i en la que persones competenls estudiaran tots ('Is problemes vitals de la vida soáal-catalica a la }lostra Vila i les solucz'ons viables, no sois teariques, que han de j01'11Wr una «Col1'lunitat» que camilla, que avan¡;a, que progressa cap a l'ideal d'«lul sol COI' i una sola anima»: l' autentz'cament cristiana. CULTURALES. SEGUNDA ETAPA: CULTURA) EDUCACIÓN) INSTRUCCIÓN j CUANTAS sugerencias intuye esta mágica palabra! No nos cansemos de I repetir que no debe interpretarse la palabra Cultura como sinónimo exclusi vo de conocimientos acumulados en la inteligencia, dej ando las fuer- zas dirigentes del espíritu influenciadas por las concepciones arbitrarias del momento presente, siempre cambiantes al correr de los tiempos. Sentamos la base, ya consignada en el primer artículo publicado, de que la cultura educativa que ha de regir al ser humano ha de ser evolutiva, sí, pero siempre integrada por aquellos principios universales que abarcan a los hombre:; de todas las épocas; capaces de transformarlos, con una concepción total, en hombres mejores, con la mirada puesta en un más allá Dejábamos al niño, en su primera fase, asistido por instituciones sociales como las Guarderías y los Parvularios, que cuando son regidos por el ritmo espiritual de la vida en su integridad, imprimen a estos niños, hombres en germen, la huella indeleble de su personalidad futura. De ahí su importancia y responsabilidad. Un eminente pedagogo contemporáneo ha dicho: «De los 3 a los 7 años es la etapa de los grandes aciertos o de los grandes errores, para la vida futura del hombre». El niño está integrado ciertamente, en esta segunda fase, a la Escuela y a la Familia, pero bien podemos afirmar que seguirá la trayectoria que estas dos instituciones anteriores hayan aportado al acervo de su mente, de su corazón y de su alma, afianzando con sus fuerzas coercitivas cada día cre- cientes, la captación auténtica que ha de completar las enseñanzas recibid<ls en su origen y fundamento. Mas, notemos comparativamente, un fenómeno a todas luces evidente en nuestros tiempos, en que, en posición antitética, por ejemplo, a los siglos medios, la noble conquista del cultivo de la inteligencia está al alcance de todos, en nuestros días; tanto, que llega a convertirse en un espejismo absor- bente. Autoridades pedagógicas, recientemente, han dado la voz de alarma 34
    144. en este paso del niño al adolescente, diciendo: «El niño ha de tener BUS horas de niño antes de ser hombre». Poniendo un alto en esta avalancha arrolla- dora de técnicos y enseñanzas que no guardan una línea de paralelismo pon- derativo con la verdadera cultura integral y que merman al adolescente el cultivo del espíritu. Por contraposición, pues, a la Edad Media, podríamos casi afirmar que es privilegio de pocos el cultivo de las facultades del alma, y que no deja de ser la más noble conquista para que nuestro ahinco cultural no quede frustado en la hora de las verdades eternas. Otro realísimo fenómeno es que en nuestra época el vocablo Cultura está siempre vinculado a obra social. Es el quehacer de todos. Lo hemos visto en los orígenes de los parvularios y guarderías, y no deja de serlo en esta se- gunda fase del niño en las escuelas, ya sean privadas, religiosas o del Estado. La sociedad ha de intervenir para sustituir o coadyuvar al derecho inalie- nable que tiene la familia de educar a los hijos; y i cuántas veces éstos están faltos de adecuado ambiente familiar! De esto se ha tratado recientemente en la concentración internacional de la U. N. E.S.C.O., en el día 5 de octubre, llamado «Día universal del niño". Se han distribuido mensajes de estudio para todas las naciones; habiendo acordado la comisión española, en coordinación con las entidades católicas, de trabajar este año sobre el tema: «El niño privado de ambiente familiar normal». Es verdaderamente laudable esta labor social en pro de la infancia, pero tendría que ser también un estímulo para que los padres perfecciona- ran, cada día más, este insustituible ambiente familiar propicio, educativo y normal. Hasta aquí la educación del adolescente, en su punto verdaderamente crucial. De aquí en adelante ya están creadas sus apetencias y buscará por sí mismo la manera de encauzarlas para completar su personalidad; por lo cual tendrá que enfrentarse con su propia libertad. ]. F. M. PASSAT 1 PRESENT DEL NOSTRE MUNICIPI (CONTINUACIÓ) N o dóna aquest document la unitat territorial compacte que forma el terme del Monestir que després trobem i es descriu en les butlles deIs Sants Pares i en pri vilegis posteriors. De dues fonts procedia l'acumulació de la propietat en poder deIs monjas: de la roturació de les terres abandonades i ermes per efecte de la invasió, i de les deixes constants i copioses que els feien persones pertanyents a totes les classes socials. Per aquestes raons les terres eren separades en diferents llocs i allunyades del nucli central del Mo- nestir (en la seva Conferencia d'aquest mateix cicle En]oan Auladell Serrabo- gunya al donar-nos l'explicació de la dita "Sant Cugat del Valles que molts 35
    145. anomenen i no saben on és» ja es feia ressó d'aquest aspecte). Fou el gran Abat Odó que ja des deIs principis del seu mandat procura fer compacte i arrodonir el conjunt del terme, essent secundat després pels seus immediats successors, els quals sempre que es presentava l'oportunitat mitjan<;ant can vis, permutes o compres, anaven assolint la unitat territorial que constituí la demarca ció tal com arriba fins a l'any 1835, que és I'actual, tret elel tros que a darreries elel segle elarrer passa a integrar el terme ele Rubí a I'altra banda elel torrent elels alous, pels paratges ele Can Vallhonrat, ca N'Alzamora, algun carrer de la mateixa població i pel cantó de can Santjoan i Sant Feliuet. Com a circumscripció jerarquica i m:litar el Monestir és forma natural i espontania ele la mateixa for<;a de les circumstancies polítiques elel país en els primers temps ele la Reconquesta, i els privilegis de propietat i aelhuc d'immunitat no varen fer, en substancia, sinó confirmar i enrobustir la juris- dicció de fet en jurisdicció ele elret. Per la seva situació a l'extrem de la Catalunya Vella, el nostre Monestir es justificava prou per a fortificar-se i així poder defensar-se de qualsevol enemic exterior, al mateix temps que per a servir de refugi als pobladors del terme, adquirint per aquesta raó el caracter de circumscripció militar i de castell termenat amb les prerrogati- ves que el dret i la legislació (la lIei general del país era la visigótica: la Lex Goticarum) concedien a tals construccions amb l'obligació de reconstruir· les i reparar-les els habitants, fundada aquesta obligació en la seguretat i defensa que reportava a les persones, béns i propietats. Per aquests mateixos motíus es construiren a més a més altres castells i fortificacions a la part de les muntanyes de Collcerola (Tibidabo) i al tres lIocs solitaris del terme per a ter ele g-uaita i fer front a les incursions musulmanes (Castell de Canals Roger, Torra Negra, Castell elel Fumet i algun altre). Els lIegats el'armadures i ele cavalls fets al Monestir a I'hora de la mort que es lIegeixen en els testaments, aixl com I'acció personal de l'abat Odó a la batalla de Córdov3, on morí, són testimonis de l'esperit que animava aquella societat en la Reconquesta. En el segle XI la reforma en materia general de la l1ei visigótica que signi- fica la promulgació deIs Usatges (la carta constitucional de la nostra terra, el monument més antic i essencial del dret públic catala aparegut cent seixanta anys abans que la Carta Magna deIs anglesos), contribuí a la forma ció de la personalitat jurídica del Monestir, si més no a refermar·ne la seva autoritat. Per un conveni entre els monjos, el Paborde Major (principal administra- dor del Monestir) era el senyor jurisdiccional de la vida civil i terme: nome- nava els batlles o alcaleles i presidia el Consell General format per tots els caps de casa de la vila i terme. La j urisdicció criminal quedava en poder del Rei. I així anava rutllant, fins a últims del segle XIV, el nostre incipient municipi, quan a l'any 1381 l'lnfant J oan, fil1 de Pere III el Cerimoniós, tenint necessitats d'ordre económic es vengué a Joan de Togores per mil fiorins d'or (la moneda corrent d'aquells temps), la jurisdicció criminal de la vila de Sant Cugat i deIs termes d'Octavia i Canals amb carta de gracia o sigui amb dret de recuperació. (Continuara) PAU MuÑoz I CASTANYER 36
    146. VIDA PARROQUIAL Las solemnidades de Semana Santa y Día Parroquial del Libro.-EI domingo Pascua de Resurrección.-Una vez más día 3 de abril celebró nuestra Parroq nía nuestra parroquia ha celebrado las fiestas el <Día del Libro •. Por- iniciativa de nues- de la Pasión, Muerte y Resurrección del tro querido párroco fueron improvisados, Señor. Muy concurridas se vieron todas en la Llotgeta, unos puestos para la venta las solemnidades, que empezaron el Do- de libros, tanto de carácter formati "O, mingo II de Pasión o de Ramos, con la como de simple pero trascendente entre- bendición de las palmas, en conmemora- tenimiento. En nuestros días, cuando ve- ción de la entrada triunfal de Cristo a mos que las lecturas preferidas son l"s Jerusalén. El Jueves Santo, jornada que más indignas revistas, las novelitas ridí- este año ha sido popularmente llamada culas a lo serial radiofónico, e incluso los Día del Amor, se celebró la solemne insulsos -tebeos>, aptos sólo para semi- Misa de la Cena del Sefior, iniciándose analfabetos, es absolutamente imprescin- seguidamente los turnos de vela ante el dible el apostolado de la buena lectu ra, Santísimo. El Viernes tuvimos el Vía que el <Día Parroquial del Libl'O> fomenta Crucis, por la mañana, y por la tarde la de una manera directa, a través de sus Solemne Acción Litúrgica de la Muerte mesas generosamente expuestas a la cu- del Señor_ El Sábado, a las diez y media riosidad de todos. de la noche, comenzaron las ceremonias La Comunión Pascual a los enfermos. de la Vigilia Pascual, en la cual fueron El domingo siguiente al de Resurrección bendecidos el fuego, el Cirio Pascual y fue llevada, en solemne procesión, la Sa- las aguas que durante todo el afio rege- grada Comunión a los enfermos de la nerarán las almas de los recién nacidos. Parroquia, a fin de que pudiesen cumplir En el acto de la bendición de las aguas con el precepto pascual. Es de lamentilr se registró un acontecimiento que, según que este acto se vea tan poco concurrido nuestras noticias, no tiene precedentes de fieles, ya que se trata de uno de los ac- ·en el historial de la villa, por todo lo cual tos y el más solemne, de caridad, que la merece que lo destaquemos. Nos referi- Parroquia lleva a cabo en comunidad. No mos al hecho de que nuestro querido pá- 01 videmos que la caridad. no es solam en te rroco, oficiante en la solemne ceremonia, el óbolo que generosamente entregamos, una vez bendecida el agua, procedió a sino, primordialmente, el amor a nuestros bautizar al nuevo católico y feligrés, el hermanos, y ningún hermano más digno niño Guillermo Mora García, que hacía de nuestro amor' que aquel que se ha! la un par de días había venido al mundo. postrado en el lecho del dolor; acompilñé- Una vez terminadas las ceremonias, co- mosle, pues, eu este día en que el Señor menzó la Misa Solemne conmemorativa en persona se acerca a su cama a través de la Resurrección del Señor. El domingo de la Hostia Santa de la Comunión. a las doce del mediodía hubo, nuevamen- te, Misa Solemne. Los cantos de todas Día de la Iglesia del Silencio.-El do- las solemnidades, menos las de la Acción mingo día 24 de abril ha sido el día en que Litúrgica del Viernes Santo, que estuvo se ha puesto a nuestra consideración la a cargo, como ya es tradicional, de la persecución que está sufriendo la Iglesia Schola Cantorum del Colegio Máximo de de Cristo en los países situados tras el San Francisco de Borja, de la Compafiía -telón de acero". En nuestra Parroquia, de Jesús, dichos cantos, repetimos, estu- como en las de todo el orbe cristiano, se vieron conllados a la -Schola Cantorum- celebraron oraciones y colectas para este Orfeó de Sant Cugato. fin. Pero no permitamos que estas oracio- 37
    147. nes sean de un día. Recordemos nuestros tuario montserratino, cuyo importe, por padecimientos del período rojo y no 01 vi- persona, será de unas 150 pesetas. demos que por entonces, naciones como La fiesta de San José Obrero. - SU! Hungría y Polonia, hoy esclavizadas y Santidad Pío XII, de feliz memoria, insti- torturadas por el comunismo ateo, que tuyó esta fie'sta a fin de santificar la con- también nos quiso sojuzgar a nosotros, memoración obrera del 1.0 de mayo, de rezaron por nuestra causa; hoyes el mo- la cual el comunismo ha hecho bandera mento de devolverles nuestras oraciones, de burda reivindicación social. Celebre- rogando al Señor para que les dé la forta- mos con cristi< na alegría esta fiesta que la leza y la Fe inquebrantables que ellos Iglesia, celosa Madre, nos dedica a todos mismos le piden, al tiempo que damos los trabajadores del mundo, bajo la advo- gracias por los beneficios de esta paz y cación de San José, un humilde artesano ~eguridad que nosotros estamos disfru- que se santificó en la simple pero nada tando, y de todo lo cual muchas veces fácil tarea de cumplir con su trabajo pro- nü~ olvidamos. fesional y como sencillo padre de familia. Actos en honor de la Virgen de Mont- El mes de la Virgen. - Durante este serrat.-Con moti va de la festi vidad de la mes de mayo la Parroquia ofrecerá espe- Virgen Morena, la Cofradía de Nuestra cial culto a María, nuestra Madre. Ade- Señora de Nlontserrat organizó, en nues- más de las misas matinales, a las siete tra Parroquia, la t!"adiciona1 Novena, que menos cuarto ya Jas ocho, por vía de en- finalizó el domingo día 1.0 de mayo, con sayo se ha establecido una misa vesperti- una solemne Misa Vespertina de Comu- na a las siete y media de la tarde Seamos, nión, con besamanos final y canto del pues, devotos hijos de María y aprove- Viro1ai. Asimismo, dicha cofradía ha or- chemos este mes especialmente a Ella ganizado, para los días 10, 11 y 12 del dedicado, para caminar mejor por el ca- próximo octubre, la anual romería al san- mino de nuestra perfección. NOTICIARIO Don José Barnils, nuevo alcalde.- Con de nuestra villa, -La Lira. y -La Unión motivo de la toma de posesión de la pre- Sancugatense', alegran nuestras calles sidencia de nuestro Consejo Municipal, y plazas, en la mañana del Domin- hemos recibido un atento saludo de don go de Pascua, con sus alegres cantos, José Barnils Solá, designado para ocupar fruto del largo laborar de los ensayos el mencionado cargo. Al tiempo de agra- llevados sin desmayos a lo largo de los decer al Sr. Barnils su atención para con doce meses transcurridos desde la Pascua esta .Crónica Parroquial., así como de- anterior. searle toda clase de aciertos en la difícil misión que le ha sido confiada, nos com- Hacia una -Colla de Bastoners>.-En placemos en ponernos a su disposición el Casal Parroquial, y conjuntamente con para todo cuanto precise en pro del ser- la sección sardanista, se está ol-ganizan- vicio y beneficio de nuestra villa. do un grupo de muchachos para bailar el típico -ball de bastons •. Ambas activi- Las -Caramelles>.-Con la gran tiesta dades, las sardanas y el -ball de bastons>, de la Resurrección del Señor, año tras son dos actividades de tanta raigambre en año sajen a la calle de los pueblos ca- nuestra villa, que es de esperar y desear talanes las -Caramelles •. Siguiendo la que tal iniciativa prospere digna y feliz- tradición, las dos entidades c1averianas mente.
    148. «Cineclub 1912". - El novel Cineclub, la generosidad de éstos, no alcanzan a después del silencio a que se ha visto cubrir, y de ahí la necesidad de esta tÓm- obligado ante la imposibilidad de presen- bola que duralj.te el mes de julio nos t"Il- tal- ninguna película digna, tiene planea- drá ilusionadamente prendidos a todos do celebral- dos sesiones de Cine-Fórum los sancugatenses, para el presente mes de mayo y otra para principios del próximo junio Para estas El precio de .GUIA·. - Esta Crónica sesiones se espera poder presentar algu- Parroquial, que lleva publicados 137 nú- no de los siguientes films: .Sabotaje», de meros a lo largo de sus doce años de vida, Hitchcock, una de las más célebres reali- ha procurado servir siempre a sus ama- zaciones del mago del «suspense·; ,El bles suscriptores con el mínimo dispendio limpiabotas', de Vittorio de Sica, como económico, pues no se trata de ninguna introducción a un ciclo sobre el neorrea- publicación comercial. Ello ha sido causa lismo italiano; ,El gran carnaval·, el de que en los últimos tiempos se haya acu- magnífico film de Billy vVildel-, y ·La mulado un déficit, que sólo con la ayuda gran ilusión», de Jean Renoir, la cinta de quienes durante estos dos lustros han mundialmente incluida en la lista de las hecho posible la existencia de GUIA, diez meiores obras que el séptimo arte ha podrá ser enjugado, Es por ello que a producido, Esperemos que esta vez las partir del segundo semestre del corriente distribuidoras no echarán por el suelo año nos hemos visto obligados a aumen- las ambiciones del .Cineclub 1912., que tar en una peseta el precio de cada ejem- ,con este pequeño lote va a comenzar plar de nuestra Crónica, esperando de la sus acti"idades en pro de un cine más generosidad de nuestros suscriptores que digno. seguirán prestándonos su cola boración en esta pequeña labor de apostolado en el Hacia la .Tómbola 1960'.-Varios en- campo de la letra impresa, tusiastas elementos de la Junta Directiva ,del CASAL PARROQUIAL llevan ya unas Concierto de Música religiosa. - A 1a semanas trabajando en la organización meritoria labor que el ,Orfeó de Sant ,de la tómbola a beneficio de la obra social Cugat. presta desde su fundación, como que el Casal lleva a cabo. La tómbola de auténtica Schol a Cantorum, a las funcio- 1960 abrirá sus puertas por San Pedro, y nes litúrgicas en nuestra Parroquia, espe- una ingente masa de regalos, mucho más cialmente en Semana Santa, cabe añadir amplia que en el año pasado, se expondrá el concierto de Música religiosa que, des- a nuestros ojos, No nos cabe la menor de hace unos años, organiza para el Do- duda ele que los sancugatenses, que tan mingo de Ramos en el Real Monasterio. generosamente colaboraron al éxito de la Al concierto de este año colaboró, al tómbola de 1959, harán lo mismo con la igual que el año pasado, la Schola Can- de este año, especialmente teniendo en torum del Colegio Máximo de San Fran- cuenta que los regalos de hogaño serán cisco de Borja (PP. Jesuitas), Junto a los mucho más variados y mucho más valio- grandes de la polifonía, Palestrina y Vico sos que los del año pasado, La óbra del toria, se interpretaron las serenas coral es CASAL necesita de esta ayuda que todos de la Pasión según San Mateo, de Bach, podemos darle a travéS de la tómbola, Completaban el programa obras de ata- Poco a poco, el CASAL lI1ejol'a SUS insta- ño, Gelineau, etc. laciones y anlplía sus actividades, pero Las dos masas corales merecieron 1a todo ello necesita de unos recursos econó- felicitación del selecto público que asistió micos que las cuotas de los socios, pese a al concierto, 39
    149. MOVIMIENTO PARROQUIAL María Saltó Puigorio1. Día 18: Francisco MARZO Y ABRIL Marín Guzmán con Antonia Giner Alca- " zas. Día 20 : Francisco Grau Casanovas :t) Bautízos.-Man,o. Día 6: con Mercedes Gesto Cobas. Día 23: Jorge Francisco Poveda Cana- Torras Cerezuela con M. a Teresa García ~. . les; Federico Romeu Ca- Barangua; Jorge Vi1arasau Castelló con ;;-.~I.. . . banas; José M.a Pérez Filomena Fábregas Vi1aró. Día 25: Jorge Meca. Día 19: Roberto Encinas Montero. Solé Martínez con Josefina Calatayud Día 20: María Teresa Griera López. Día López. 23: Pedro Valenzue1a Sangrá. - Abril. Que el cielo derrame toda clase de ben- Día 3: Josefa García Miralles. Día 10 : diciones para los nuevos esposos. Concepción Pros Llauradó; Fco. Javier B;¡rtual Punsola; José Grau Soldevila. Día 17: Guillermo Mora García; Salvador Defuncíones - J'v/an;o. G(,mez Veas; Carmen Vega Ventura. Día2: Vicente Doménech Día 18: Juana Llorens Sallarés; Eduardo Bertrán. Día 6: Mercedes Marín Gómez; María Rosa Cabanas Cas- Marcet PaJet; Salvador tells. Día 22: María Antonia y Ana María Carrasco Martínez. Día 10: Salvador Latorre Enviz. Vid al Montoy. Día 24: Maria Juvell Nuestra felicitación a los venturosos Areste. Día 25: Pedro Huguet Golano. padres y familiares. Día 26: Ángeles Ros Hernández. Día 27: Matrímoníos. - Mano. Día Catalina García Garcia. - Abril. Día 10~ 19: Juan Pérez Martínez con Isabel Miró Magrans. Día 18: Juan Ca- Ana Oliva Mateu. Día 24: sadesús Masanas. Día 21 : Marta Enviz Amador Valenzuela Pulido Avilés. con María Sangrá Grau.- N uestro más sincero pésame a sus deu- Abril. Día 17: Nicolás Gil Olmos con dos y familiares. OBSERVATORIO METEOROLÓGICO DE SAN CUGAT COLEGIO MAxIMO DE SAN FRANCISCO DE BOR]A Resumen del mes de abril de 1960 TEMPERATURA: Máx. abs.: 24'2° día 13; mín. abs.: 1'4° día 13; media, 12'2° PRESIÓN: Máxima abs.: 757'2, día 13; mínima abs.: 746'1, días 3 y 24; media: 750'2. LLUVIA: 27'11itrosm 2 • Máxima, 17'6 litros, día 20. OTROS FENÓMENOS: Escarcha, O días; rocío, 20 días; niebla, 14 días; neblina, 15 días; llovizna, 3 días; tormenta, 2 días. VIENTO: Recorrido total: 2.184'75 Km.; media por día: 72'82 Km. HORAS DE SOL: Total. 245'2 horas; promedio, 8'2 horas por día. CON LICENCIA ECLESIÁSTICA
    150. PANADERIA- PASTEL ERiA , l<'I1~RRETEHIA BATERIA DE COCINA OBJETOS PARA REGALO IANTlAGO RUIIÑOL,4 Q PEDRO SAN, 5 15.eléfono,177 SAN CUGAT $AIi G:1lJ«JA1T lDlIn. WAn.o.rr$ CALZADOS dA~ ofrece a sus clienfes las úllimascreaciones para CVerano 18 de Julio, 11 - Teléfono 221 SAN CUGAT DEL VALLÉS Géneros de punto, medias, calcetines, .·etales... ILA J80TJIGUJETA 'Calle Santo Domingo, 9, bis SAN CUGAT DEL VALLÉS Ctas. Ptes. Camísas. Pañales, Trozos. Retales. Corbatas. Siempre las mejores calidades a los mejores precios. Visítenos y se convencerá. ·,SEÑORA: MANUEL MARTíNEZ- USANDO SIEMPRE CONSTRUCTOR DE OBRAS üBTENDRA EN LA R.üPA Calle Vallés, 94 . Teléfono 409 , ALBURA DE NIEVE SAN· CU6AT
    151. JACINTO CALOPA APAREJADOR - MAESTRO ALBAÑIL Presupuestos de toda clase de Obras de Albañileria y Cemento Armado SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA Calle Santa María, 8 - Telf. 48 Castellnou, 25 (Sarriá). Telf. 390741 FERRETERIA Casa' Oristrell FERRETERIA l1ARAGALL BATERIA DE COCINA LAMPARAS ELÉCTRICAS PHILIPS Y PERFUMERIA Tornillos - Cerraduras - Alambres MERCERIA Electrodos PHILIPS Santa Maria, 7 Teléfono 2,76 Rius ¡¡ Taulet, Q c.q. Te(. '235 SAN CUCA.T S~n Cugat del Vallés
    152. GUIA eRON/CA PARROQJj1 AL SAN CUCAT DEL VALLÉ5 SUMARIO XXV Aniversari de l'ordenació sacerdotal de Mn. ]uli Nijera.- Culturales. Tercera etapa: Auto-educación, libertad y liberación, ]. F. M. - Passat i present del nostre Municipi, PAU MuÑoz 1 CASTANYER. - Vida Parroquial. - Noticiario. Observatorio Meteorológico de San Cugat. Dep. lego B iXJ9l • 1959. Año XII JU~IO 1960 Núm. 138
    153. A. TüRTOSA g~ PANADERIA- PASTEL ERIA FERRETERIA BATERIA DE COCINA OBJETOS PARA REGALO IANTIAG'O RUIIÑOl,..9 PEDRO SAN, 5 o.el.é.fon'>,177 SAN CUGAT §AN G:llH&A1T lDlED. WAU~$ CAL~~ ofrece a sus clienfes las últimas creaciones para CVerano 18 de Julio, 11 - Teléfono 221 I SAN CUGAT DEL VALLÉS Géneros de punto, medias, calcetines, l'etales... lLA J80TlIGUJETA Calle Santo Domingo, 9, bis SAN CUGAT DEL VALLÉS Ctas. Ptes. Camisas. Pañales. Trozos. Retales. Corbatas. Siempre las mejores calidades a los mejores precios. Visítenos y se convencerá. SEÑORA: MANUEL MARTíNEZ USANDO SIEMPRE CONSTRUCTOR DE OBRAS g;jía S rffrreiJ T OBTENDRÁ EN LA ROPA Calle Vallés,94 Teléfono 40'9 ALBURA DE NIEVE SAN CU6AT
    154. GUIA CRONICA PARROQJj 1 AL Dep. Leg. B. 3091 - 1959 Año XII JUNIO 1960 Nl1m. 13S X~YV ANIVERSARI DE L'ORDENACIÓ SACERDOTAL DE MN. ¡ULI NA lERA E L dia 26 d'aquest mes, el nostre volgut Mn. juli Najera, rector de la Parroquia, celebra el XXV Aniversari de la seva ordenacz'ó sacerdotal. Aixi, amb poques pllraules, queda senyalada una data que ha de viure joiosament tota la feligresia santcugatenca perque ho mereix la persona de Mn. juli, per moltes i nlOltes raons. Mn. juli és el nostre rector; és la persona designada pel Sr. Bisbe per regir i guiar la nostra vida espiritual i en l'ordre trascendent i sobrenatural representa a Crist entre nosaltres. 1 com el Diví Mestre, ell va sembrant la doctrina evangelica, consola l' afligit, guia les conscz'¡lndes pel camf de la veritat i de la vida. És ell qui diariament aixeca al Senyor la pregaria constant en la Santa Missa, per Sant Cugat, per tots nosaltres, per les nostres coses, pels nostres treballs i fa davallar benediccions pel poble sobre els qui formen la seva feligresia. ¿No és tot aixo, tal volta, motiu sobrat perqlle rendim al nostre senyor Rector un sentit homenatge de gratitud i reverencia en una ocasió com la que es presenta, en el X X V aniversari de la seva ordenació sacerdotal? Entrant ara en Ul1 ordre, tal volta més huma, senyalem -potser ferint la profunda modestia de Mn. juli- les virtuts meravelloses del nostre senyor 'Rector. Com bon sacerdot de Crist és, tot ell, una donacz'ó total a nosaltres,' és, podríem dir, una constant caritat. Qui el coneix, encara que sia superjicialment, sap que no té un no per ningú, que res no és seu, que afalaga com a cosa exquisita la caritat vers el
    155. proxil11. Qui ha penetrat més endins del seu ésser, qui coneix a Mn. juh, 110 dubta en afirmar que immola la seva vida en ares de la nostra felicitat, per- que sofreix amb els qui sofreixen, s'alegra al11b els qui senten goig, ajuda al qui en té necessitat ja material, ja espirz'tuall11ent, i prega 111és i 111és perque el Cel ens beneeixi sen se mida ni Ib'1lit l buscant, el1 tot i per tot, la nOS/1/a salvadó eterna. En el temps que fa que el tenim entre nosaltres, ha plasmat en realitats una sb'ie di obres que el senyalen COI11 Ul1 sacerdot de clares idees i de 1'ealit- zaáons alta111ent fructuoses per la Parroquia. I tots, absolutament tots, sabem que en ell tenim un verz'table pare en tots els sentits, que d6na la ma ferma i segura a tots els fiUs que busquen el seu escalfo Fa vint-i-dnc anys que fou ordenat sacerdot; en aquells jorns feh(:os, el jove Mn. Juli Najera puja per vegada primera les grades de l'altar i per primera vegada C01'ISOgra el pa i el vi convertint-los en el Cos i Sang de Cristo En aquells moments, santes Ü'lusions passaren per la seva ment i demanava a Crist que l' ajudés a portar moltes i moltes animes a EU, que lz' siguessin jidels i euamorades, i ens veia a nosaltres i sentz'a l' emoci6 de pensar que seríe111 dodls a la seva veu. Ara, després dlun quar! de segle d'ésser ministre de Déu, en fer un recompte de la seva obra apostolical tenim dlésser nosaltres qui Ufem veure que ha estat senziUament mera vellosa i plaent a l'Altíssim, unint-nos al faust aconteixement de l' aniversario Que pugui contempla1' Mn. juli, nostre Mn. juli, que els ideals sublims de veritat i beUesa que buscava en el sacerdoci, els ha trobat en la parroquia de Sant Cugat. Felidte111 de COl' a Mn. juU pel joiós aconteixement i tots serem en l'Ofici solemne del dia 26 a les 11 del matí. I com obsequi a eU agradós, li prometem formalment seguir el seu magisteri, l' ajuda desinteressada i decidida en el seu t1'eball sacel'dotal, perque sabem que necessita bons coNaboradors i. sobn::tot, ti prometem pregar per eU, se111pre i en tot moment, perque Déu el beneeixi i ens el f(uardi. entre nosaltres, molts i molts anys.
    156. TERCERA ETAPA: CULTURALES. AUTO-EDUCACIÓN, LIBERTAD Y LIBERACIÓN E STA fase transitoria del adolescente al hombre, liberado ya de la imposi- ción externa de los educadores, que le conducían en este ímprobo cami- no del ser al «deber ser», abrirá anchos horizontes a todas las apetencias de su vida, proyectadas de lleno en el ambiente social en que viva. Empezará entonces a educarse por sí mismo. Puede escoger libremente ante la gama de todas las facetas culturales, que las instituciones sociales le brindan su concurso, con el fin de ir desarrollando todas sus facultades, hasta su completa madurez. Instituciones culturales, científicas, artísticas, deporti- vas, religiosas, etc., cultivan y despiertan su atención. ¿Cómo escoger? ¿Qué duda cabe de la influencia enorme de lo adquirido en su segunda y primera fases, cuando inteligencia, alma y espíritu eran una tablilla de cera a merced del estilete que iba a irrumpir? Mas, dicen los fundamentos educativos, que el problema esencial de la educación es el de la libertad ante la emancipación del educando; en efecto, el hombre siente en su ser deseos infinitos de perfección, de ascensión conti- nuada ¿y podrá satisfacerlos en las verdades y los bienes que le presenta una libertad arbitraria? No, de ninguna manera; la libertad arbitraria no busca más, en último término, que la expansión de los impulsos naturales en una concepción unilateral de la vida que no puede satisfacer a la síntesis del compuesto humano. Las reacciones, pues, del hombre adulto ante su libertad, vendrán indu- dablemente determinadas y orien tadas por aquellos principios sedimentados en aquella época que se ha llamado de los grandes aciertos o desaciertos y por la trayectoria constante que haya seguido su formación educativa y cultural. Así es como sabrá escoger entre la jerarquía de valores que se ofrecerán ante el campo de su conciencia; escogiendo aquellos que han de aumentar ascensionalmente el caudal de su vida, ya en el aspecto cultural, profesional o religioso; formando día tras día el hombre de carácrer, capaz de obtener las más nobles conquistas del espíritu. Así, y sólo así, es como la libertad, basada en el imperativo «Tú DEBES» de la Ley eterna promulgada por Dios, se convertirá en verdadera liberación anclando en la voluntad del hombre, Ilutriendo y vivificando con los princi- pios universales su concepción total de alma y cuerpo; 10 cual sólo puede llevarse a cabo con Cristo y su Iglesia. «El alma de la educación, es la educación del alma», ha dicho Foester, llamado el pedagogo del Carácter. Este moderno pedagogo alemán nos da la definitiva de la palabra CULTURA, que nos ha venido ocupando varios días. Dice: «Sólo una poderosa concentración de todas las fuerzas de la vida, en el único necesario despertar de nuestro instinto e interés por lo principal y no por lo accesorio, por la jerarquía de los bienes de la vida, puede ocasionar la verdadera y profunda regeneración de toda nuestra cultura». «En Cristo y sólo en Cristo, nuestra cultura desamparada puede encon- trar universalmente su unidad, su centro y su fin». V, en su consecuencia, encontrará el hombre la liberación infinita de su limitada libertad. J. F. M. 43
    157. PASSAT 1 PRESENT DEL NOSTRE MUNICIPI (CONTINUAcró) E LMonestir s'afanya a comprar aquests drets al de Togores, aquell mateix any, pagant-ne dos mil fiorins d'or (el senyor de Togores feia un bon negoci) que previ acord entre els monjos i els homes de Sant Cugat en pagaven mil per banda. A conseqüencia d'aquesta aportació deIs mil fiorins feta pel nostre poble I'any 1383 es va fer un conveni entre el Monestir i la població en un capíto1 del qual es convé la intervenció deis vei"ns de Sant Cugat en tates les qüeo,tions de justicia. Aquesta concordia es mantingué fins els volts de l'any 1400 en que els vei"ns, els nostres avantpassats, pretengueren noves concessions i obtenir més drets. En resum la població volia posar-se sota la protecció i jurisdicció del Rei per així emancipar-se del Monestír i els monjos elefensaven els seus drets emparats pels antics privilegis esmentats abans. L'any 1405 Martí l'Huma, últim rei de nissaga catalana, amb el bon fi de cloure aquella qüestió i també agrai"t per altra part ele la donació d'una relí· quia de Sant Sever que li feren els monjos, concedí al Monestir un privilegi de donació irrevocable entre vius de la jurisdicció criminal i civil excepte en el cas de pena de mort o de mutilació de membres, en el Castell d'Octavia, Víla ele Sant Cugat i Castell de Canals. Aixo dura fins a I'any 1423 en que la Reina Maria filia del Reí de Castella Enric IU i en la seva qualitat de 110c- tinent del seu marit el Rei Alfons el Magnanim, absent quasi sempre de Catalunya, atorga un privilegi de remissió de la jurisdicció i altres drets que el Senyor Rei tenia en la Vila i els seus Castells. Aquest privilegí de la Reina Maria, molt dissortada com a esposa pero molt estimada deIs catalans per la seva comprensió, conté una serie d'interessants capítols, l'exposició deis quals ens allargaria la narració, pero reveladors el'un esperit de justícia i llibertat per al nostre poble, al qual, defensant-lo d'apetencies feudals, li elóna les primeres garanties de vida municipal. Pretengueren els de la vila, amb la concessíó d'aquest privilegi, lluir o redimir tota la jurisdicció adquirida pel Monestir, a la qual execució s'oposa- ren els monjos i aleshores s'atura la tramitació de tot aquest afer fins a l'any 1428 en que, per orelre de la Reina i a instancia del síndic de la Universitat de Sant Cugat, el BatDe General de Catalunya amb plens poders, potser massa absoluts i tot, espolia el Monestir de tota jurisdicció civil i criminal, removent el Castell i posant-hi les armes o escut del Rei el dia 8 de desembre de l'any 1428, no obstant totes les requestes i protestes que es feren per part del Monestir. El Castell, en castella la picota, símbol de l'autoritat, consistia en un pedró o columna coHocat sobre una graonada que estava situada al bell mig de la pla<;a Major, en ellloc on avui hi tenim el Mercat, en el qual hi havia gravades les armes o escut del Monestir: en ell es fixaven els bans i pro- 44
    158. clames i es castigava els delinqüents a la pública vergonya per furts o altres actes punibles. El Monestir, contra I'espoliació de que es cregué víctima, introduÍ un plet a la Reial Audiencia i l'any 1456 sigué declarat que el fet pel Batl1e General l'any 1428 havia constituH un abús de l'autoritat i en for<;a d'aquesta declara- ció de la Reíal Audiencia fou destitult el Batlle i restitult el Pavorde Major, a l'igual que el Monestir en la jurisdicció civil, i es reposaren en el Castell les armes del Monestir, quedant pero en poder del Rei la jurisdicció criminal. Ningú no queda content tampoc i desitjant les dues parts evitar-se plets, l'any 1469 signaren una aItra Concordia, moIt curiosa per cert, que donaria tema per una llarga conferencia i fins a polemica jurídica donats els múltiples as- pectes que toca i complicades qüestions que planteja. Aquesta ConcOrdia, entre altres coses establia que els batlles o alcaldes exercissin el carrec durant tres anys i que fossin naturals de la vila de Sant Cugat o de Canals o de termes ele la dita vi la i si no en fossin naturals almenys portessin sis anys de elomicili en el terme; que tinguessin almenys vínt-i-cinc anys d'edat; que quan cessessin en el carrec no poguessin tornar a exercir-lo fins passats tres anys; que l'elecció de batlle de Canals (Canals situat a Valldoreix, on encara es veuen les rUInes del Castel1, era com una mena d'entitat local menor) fos feta pels homes de Canals; que un i altre exercissin el poder civil i fins el dret del Castell en nom del Rei; que poguessin elegir jurista assessor deIs tres batlles (un tercer batlle encara el nomenava el Pavorde); que prestessin una fian<;a en diposit fixada a consciencia pels senyors (els monjos) i pels jurats; s'assenyalaven també les atribucions deIs batl1es i aixÍ mateix es feia renun- ciar per part deis representants del poble a la majoria d'altres privilegis concedits anteriorment i a no entaular més plets contra el Monestir. També el poble se'n cansa aviat d'observar i complir aquesta ConcOrdia. i aItra vegada sorgiren més qüestions i més plets entre la Vila i el Monestir fins que a l'any 1596 el Rei Felip II a instancia deIs Jurats de la vila i altres prohoms del poble (fixeu-vos com els homes dirigents de la nostra vila no dona ven tan faciment el bra<; a torcer) desitjant la pau i la quietud de la vila, i que fos ben regida, administrada i governaela, concedí uns privilegis consistents en que per Cap d'Any els caps de casa poguessin elegir de trenta candielats (deu de la vila i els altres vint del terme) per a que «conforme a les demés ciutats, viles i llocs de Catalunya s'acostuma. o sigui posats els trenta noms dins trenta rodolins o canuts de fusta i aquests en una bossa de cuiro, ben barrejats, «sien tretes a sort set persones, <;0 és tres de la vila i quatre del terme, les quals juntament amb els tres jurats vells i tres de nous seran tretze, facin i puguin fer Consel1 ordinari (la Permanent que diem ara) com tenen acostumat, no podent exercir el carrec més d'un any i que per a ésser elegits hagin de vagar un. any». PAU MUÑoz I CASTANYER (Continuará)
    159. VIDA PARROQUIAL .Pax Christí» en San Cugat.-Nuestra felicita y agradece a los oblatos su labor Parroquia ha recibido un atento comu- de apostolado sobre el canto de la Iglesia. nicado de la sección regional de -Pax siguiendo el ejemplo de San Benito y de Christi., dando cuenta de que nuestra sus monjes de la Santa Montaña. villa está incluida en -Las Rutas de la Esperamos y desearíamos que este acto Paz>, a desarrollar durante el próximo pudiese celebrarse anualmente. verano. Una noche pasarán en San Cugat los muchachos y muchachas de este sim- Festíval Catequístíco.-Unos 750 niños pático movimiento cristiano de solidari- de todos los colegios de la villa tomaron dad y paz uni versales. Por una noche, los parte en la fiesta ele fin de curso de cate- sancugatenses podremos acoger, si así cismo, que tuvo lugar el pasado día 19 de nos lo dicta nuestra generosidad y huma- mayo. Después de la Santa Misa y el desa- nidad cristianas, a algunos de esos mu- yuno, hubo un extenso y variado festival, chachos, entre los que habrá españoles y con competiciones diversas en el Campo extranjeros. Municipal de Deportes. La fiesta, muy simpática, hizo las delicias ele los peque- Visita de los Oblatos Benedictinos de ños y terminó con el reparto de diplomas Santa María de Mootserrat.-El domingo de religión que, por méritos contraídos, día 8 de mayo rindieron visita a nuestro correspondieron a: M.a Rosa Alcázar, Monasterio un nutrido grupo de oblatos M.a Luisa Solá y Pedro Buscallá, del de Barcelona, Mataró, Sabadell y Tarra- Catecismo Parroquial; Rosa M.a Estapé sa, que se asociaron a la Misa Parroquial y José Goozález, del Ave-María; María tomando parte activa en los cantos de la Buscallá y Montserrat Cortés. de las misma. Después, tuvo efecto en la sala RR. MM. Franciscanas; Gemma Casas capitular una interesante conferencia so· y Anna Munoé. del N. S. de los Ángeles; bre el Monasterio y la vida monástica de María Artigas y Teresa Bisbal, del San sus antiguos monjes, a cargo de Monse- José; Jaime Bozzo y Pedro Cocó, del ñor Antonio Griera, terminada la cual los N uevo Colegio de Fomento; Rafaela Mu- asistentes visitaron el claustro y demás ñoz, Gemma Casals, Lourdes Cañame- dependencias. A continuación se trasla- ras y Joaquín Cortijos, de la Graduada daron al domicilio de nuestro apreciado Nacional; Juana Arcas, Rosa Díaz, Jorge D. Germán de Erausquin, donde pudieron Xerca vins y Rafael Miró, del J ard in de admirar sus colecciones de arte. GUIA Infancia. NOTICIAUIO l La XI Marcha Excursionista de Regu- laridad, del C. M. de San Cugat. - Un ya los organizadores, que juntos hicieron posible, una vez más, esta prueba depor- nuevo éxito del Club Montañés local fue tiva. Las diez primeras parejas clasifica- la XI edición de su tradicional marcha de das· fueron: 1 - Ernesto y Juan Auladell; regularidad. Resultaron vencedores des- 2 - Magda Fraile y Gumersindo Pascual; tacados de la prueba de este año, los her- 3 - Antonia Serra y Luis Roqué; 4 - Nuria manos Ernesto y Juan Auladell Domé- Anglés y Eduardo Anqué; 5 - Alba Fo- nech, tan vin~ulados al quehacer de esta restier y José Maurí; 6- Eulalia Torrella Crónica Parroquial, desde los primeros y Salvador Ros; 7 -Tomás Miró y Miguel días de su existencia. Al felicitar a nues- Larruy; 8 - M.a Salud Franquesa y José tros colaboradores por su triunfo, Jo ha- Buerel1; 9 - Carmen Baibó y Gracián Gar cemos también a todos los participantes cia; 10 - M.a Pilar Rosó y José M Ribas. .¡.6
    160. Presencia de San Cugat en la IV Ex- «Gloria a España» se encontraban las de posición Nacional de Artesania. - El los coros de nuestra villa. pasado día 3 de mayo, y bajo la presi- dencia de la esposa de Su Excelencia el La fiesta de San Isidro. - Como es ya Jefe del Estado, las primeras autoridades tradicional, la Hermandad Sindical de civiles, militares y eclesiásticas de Bar- Labradores y Ganaderos y la Cooperati- celona, procedieron a inaugurar solem- va Viti-vinícola cuidaron de la organiza- nemente la cuarta edición de la Exposi- ción -perfecta en todos sus detalles- de ción Nacional de Artesanía, que este año los festejos en honor de San Isidro, celes- ha tenido lugar en Barcelona, reuniendo tial patrono de la agricultura. Por la lo más selecto de la artesanía española, mañana hubo reunión de autoridades e en general, y de nuestra región, en par- invitados, dirigiéndose luego, en comiti· ticular. Esta manifestación artística, que va, al Real Monasterio, donde se celebró suele tener lugar todos los años en el un Solemne Oficio, corriendo a cargo de Palacio de Bellas Artes, de Madrid, ha la Schola Cantorum parroquial, los can- cosechado, en su organización barcelo- tos de dicha solemnidad. nesa, un nuevo y brillante triunfo. El recorrido del recinto, tan magníficamente Fiesta del libro en la Casa de Cultura preparado en la Casa Sindical, de Bar- de la Delegación Local de la Caja de celona, permite comprobar el valor de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. nuestros artesanos, que en número de - Una vez más, la Biblioteca local de la setenta concurren al certamen. Desde Caja ha organizado la fiesta del libro, estas páginas de GUIA queremos desta- en la cual se hace entrega de unos libros car la presencia de artistas sancugaten- a los niños y niñas que con más asiduidad ses en esta exposición, como muestra de concurren a dicha biblioteca. Con este que nuestra villa tiene un alma artística motivo, cada año tiene lugar una confe- qu.e, lastimosamente, los sancugatenses rencia, habiendo desfilado por dicha tri- no acertamos a valorar debidamente. En buna, año tras año, una serie de persona- los periódicos de toda España se ha hecho lidades del mundo de las letras, hecho especial mención de los tapices de A nto- que los sancugatenses debiéramos agra- nio Ventós, maestro expertísimo en el decer mejor a quienes lo hacen posible. arte, tan difícil como hermoso, de la ta- Este año la conferencia corrió a cargo picería, así como de los muebles de Jua- del crítico de "El Correo Catalán., Don nola, magnífica aportación en el campo de Angel Marsá, quien disertó sobre el tema la madera noblemente trabajada. Desde «Joan Maragall i l'obra del bon motll. estas páginas felicitamos a todos los ar- Después de agradecer los extraordinarios tistas sancugateuses concurrentes a tan elogios que le hizo Monseñor Griera, en magna manifestación, por el alto honor la presentación, el señor Marsá hizo un que sus triunfos le dan a nuestra villa. magnífico elogio de la obra que Donjuan Maragall desarrolló en pro de la mayor y Los coros sancugatenses hicieron ho- mejor dignificación de la palabra. Señaló nor al Generalísimo.-En la noche del el Sr. Marsá, el empeño que Maragall pasado día 21 de mayo, los coros clave- tuvo de conseguir, no sólo una palabra rianos de Cataluña actuaron en honor de bella y viva, sino, y muy especialmente, S. E. el Jefe del Estado, después de la una palabra limpia. Al terminar la con- cena de gala coh que el ayuntamiento ferencia, el Sr. Marsá recogió los aplau- barcelonés obsequió al Caudillo, y en- sos generosos de la concurrencia. tre los cientos de voces que entonaron El acto fue presidido por Monseñor «L'Empordil', "Les flors de maig. y Antonio Griera, el teniente de alcalde, 47
    161. delegado de cultura, Sr. Pamies y Don Santa Iglesia, fiel guardadora del espíri- Lorenzo Guasch, Delegado Local de la tu de Cristo, no exige con rigorismo fari- Caja. Ocupaban lugar destacado, dos saico el descanso dominical, sino que concejales y la señorita bibliotecaria, y sabe dar las dispensas necesarias en mu- en primera fila vimos a diversos familia- chos casos. res del eximio poeta al que se había Pero es que el descanso dominical tiene, rendido homenaje. además del religioso, un aspecto humano Una vez más debemos agradecer a la y social, que no puede ser olvidado. De Delegación Local de la Caja de Pensio- ahí que el Fuero del Trabajo, en la Ley nes para la Vejez y de Ahorros, estos del 13 de julio de 1940 y en su correspon- actos culturales, deseando poder verlos diente Reglamento del 23 de enero de más prodigados, para mayor bien de 19-1-1 deje claramente delimitadas las obli- nuestra villa. gaciones, los derechos y las responsabi- lidades al respecto. Actuación del «Esbart de Sant Cugat». -El pasado día 25 de mayo, el «esbart· Sin embargo, repetimos, el descanso de la sección folkl<'>rica del Club Monta- dominical es vergonzosamente violado. ñés de nuestra villa ofreció, en la «Socie- Nuestra villa no es una excepción, y no dad Coral La Unión Sancugatense», un pasa domingo sin que veamos personas que trabajan a la luz pública. El más amplio festival de danzas catalanas. Del éxito conseguido dieron fe los entusiásti- elemental sentido de justicia social clama contra quienes, aprovechando las necesi- cos aplausos de la concurrencia. dades económicas de los más débiles, les El trabajo en los dias festivos, - El obligan, directa o indirectamente a violar tercer mandamiento de la Ley de Dios al la ley divina. Gracias a Dios, la legisla- ordenarnos, bajo pena de pecado grave, ción vigente, según acabamos de señalar, la santificación de las fiestas, nos ordena es muy explícita al respecto; sólo hace el descanso dominical. Desgraciadamente falta que con firme y justiciera autoridad este precepto se cumple muy poco. La sea cumplida. OBSERVATORIO METEOROLÓGICO DE SAN CUGAT COLEGIO MAxIMO DE SAN FRANCISCO DE BORlA Resumen del mes de mayo de 1960 TEMPERATURA: Máx. abs.: 30'1° día 28; mín. abs.: 1'8° día 4; media, 17'5° PRESIÓN: Máxima abs.: 762'3, día 21; mínima abs.: 748'7, día 1; media: 754'7. LLUVIA: 9'8 litros m 2 • JVláxima, 6'2 litros, día 29. OTROS FENÓMENOS: Rocío, 5 días; niebla, 2 días; neblina, 25 días; tormenta, 2 días. VIENTO: Recorrido total: 2.619'81 Km.; media por día: 84'51 Km. HORAS DE SOL: Total, 398'7 horas; promedio, 9'6 horas por día. CON LI CENel A ECLES I.<.S T rc A
    162. ¿ Ud. sabe dónde encontrará pollos que por su calidad son baratos? Pues en GRANJA A-uBIDu Calle del Sol, n.o 2 Teléfono 280 o en CHARCUTERÍA AULADE.LL Santa María, n.o 15 SAN CUGAT DEL VALLÉS Polluel~s de todas clases, pollitas, recrías y huevos. Pintura • Decoración F. CASAJUANA Carpintería Mecánica MILA BONET Hnos. ~ c.Sabadell,8 Rius y Taulet, 17 • Teléf. 233 SAN CUGAT DEL VALLÉS SAN CUGAT COMPRAR EN LA BASCULAS Y BALANZAS (J]!asteler:ia Sá'a t es sinónimo de buen gusto y paladar. La casa creadora de los típicos "ROSETONS" Provenza, 55 - Teléfono 305604 Santiago Rusiñol, 25 Teléfono 284 Carmen, 57 - Teléfono 223036 SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA COLMADO CONSTRUCTOR DE OBRAS Encarnación Rlvases CDIlRCUTERÍA. • FRUTERÍA. Mansueto Guixá Paseo Mosén Jacinto V erdaguer, 16 SER VICIO RÁPIDO A DOiVIICILIO (frente Garaje) Valldoreix, 41 SAN CUGAT VALLDOREIX
    163. JAC I NTO CA'LOPA APAREJADOR - MAESTRO ALBAÑIL Presupuestos de toda clase de Obras de A lbañileria y Cemento Armado SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA Calle Santa María, 8 - Telf. 48 (Sarr~á). Castellnou, 25 Telf. 390741 LAMPISTERIA EIJEcrrRlCIDAD P A S T E L E, R I A B. ROUEA Jaime Barnils ESPECIALIDAD EN LOS ENCARGOS Bombonería fina Champañas 1J Licores Santiago Rusiñol, 17 , Santa Marra, 32 * Telf. 169 Teléfono 117 SAN CUGAT SAN CUGAT DEL VALLÉS CHOCOLATES
    164. GUIA eRüN/CA PARROQJ!/A'L SAN CUGAT DEL VALLÉ5 .d ');...' SUMARIO COllsideracions. -El Corpus d'aquest any, JOSEP RICART, S. 1.- Contra la blasfemia: Alerta!, JO.~N :MARAGALL. - Observatprio Meteorológico de San Cugat.-Noticiario: Homenaje a la Vejez .. Vicia Pan-oquial.-N1ovimiento Parroquial. Dep. lego B 3091 . 1959. A.ño XII JULIO-AGOSTO 1960
    165. ? A. TüRTOSA g~ PANADERIA-PASTEL ERIA FERRETERIA BATERIA DE COCINA OBJETOS PARA REGALO IANTlAGO RUIIÑOl.Q.O PEDRO SAN, 5 0J>.l.éfonc>-177' SAN CUGAT $A~ ClU(I}A1f IDlrlL YAn.IL~$ CALdA~ •• ofrece a sus clientes las úllimas creaciones para CVerano 18 de Julio, 11 - Teléfono 221 SAN CUGAT DEL VALLÉS Géneros de punto, medias, calcetines, retales... JLA J80TJI'G UJETA Calle Santo Domingo, 9, bis SAN CUGAT DEL VALLÉS Ctas. Ptes. Camisas. Pañales, Trozos. Retales. Corbatas. Siempre las mejores calidades a los mejores precios. Visítenos y se convencerá. SEÑORA: MANUEL MARTíNEZ USANDO SIEMPRE CONS~RUCTOR DE OBRAS OBTENDRÁ EN LA ROPA Calle Vallés, 94 Teléfono 409 ALBURA DE NIEVE SAN CU6AT
    166. GUIA eRON/CA PARROQ1!/AL Dep. Leg. B. 3091 - 1959 Año XIJ .J (J L 1 O • A G O S T O 196 O Nl'im. 139-140 CON5IDERACION5 UAN un malalt, a pesar del seu esta! general, feble necessa"iament Q per raó de la 11'lalaltia, té un ritme normal del seu pols que indica indubtablement una resiste1'lcía cardíaca exceNent, honl té plenes esperances d'una probable recuperacíó, perque 111entre el cor esta sa i fort, no es ten1- encar un fatal dese1'lllar;, sinó que es pensa que el pacient podra superar la crisi i recobra,- la salut; mes si el eor falla, si el pols es va afe- blint i els seus ritmes es van espaiant, amb motiu es tem que el malalt no podra superal' el curs de la nzalaltia. No hi Iza dubte que el cor de la Societat el constitueix la dona, de la qual s'ha dit que, aixi com els homes ./an la historia, la dona és «la mateixa .HistOria», El Cristianisme va aixecrrr a la dona de la seva postl'acfó histori- err, social i l'el(S{iosa i ti l'etorna el seu pols ferm, que la constitui'a el cor, el ritme moral i espiritual deis pobles. D' aquí qlle tots els e.~fol'r;OS de la im- pietat, del materialisme comencin per voler aj'eblir aquest centre vital de la Soeietat: la dona. Ella ha sostingut i sosté en la sevafalda tota la humanitat, i deIs seus llavis) primer que de cap més} apren l'home el Sant Nom de Déu. Un poble} les dones del qual perdin vita!z'tat en la seva fe i les sanes costums i hones- tedat, és un poble decadent que 1lecessariament ha de desembocar a una tragedia moral i espiritual. Elfacultatiu procura amb tonics cardíacs l'€tornar al cor del malalt el nhne lIarmal que el capaciti per a resistir la C1'isi de la malaltia. Tots hem rl'entoH(11' a les nostres noies -les dones del dema- en un ambient sa i lIloral, de joiosa hOllestedat, i el prestigi d'una noia dzfícílment es recobra una vegada perdut; les mares han de vetllar més que nÚ1gú per la seva honestedat i la bonafama, que elles, més que ningú, a més d'ésser honestes han de selnblar-ho, i la sola possibilitat de coNocar-les 11-0 els ha defer perdre el dret i el deure de vetllar per les seves filies i el seu verita,ble pervindre i} algunes mares, encnr que ineonscientment, sembla que hagin abdicat de defensar i aureolar en les seves .filles, tot el que per elles i el j'utur de la nostl'íl vi/a repl'esel>zta} el que no soIs una selecció, sinó que totes les noies de la població han de pode,' al1l1r, amb tot el dret i tota la simpatia iformo- sor qbte l'epresenta, si algun dia hi a,'riben} a atansar-se a l'Altal' amb el ram blanc al pit i en les seves mallS.
    167. EL CORPUS D'AOUEST ANY ,--. C REC QUE VA SER ALBERT ZCHWEITZER qui, en rebre la "gran notícia» que el Lunik II havia arribat a la lluna, va dir més o menys aquestes paraules: no entenc pas quin grau de felicitat haurem guanyat els homes pel sol fet que un coet hagi arribat a la Iluna. Aquest metge protestant que esta voluntariament soterrat a l'hospital de Lambarene, al COl' de l'Africa, per Iluitar contra les malalties i la miseria, sap prou bé que la felicitat brolla molt més endins -aquelles fonts vives que ens diu l'Escriptura ... - i que cal donar-la amb mans de "bon samarita» més que no pas amb guants de tecnica o d'oficina. EIl mateix, en una carta dirigida als homes de bona voluntat de tot el món, demanava només l'import d'una super-fortalesa de l'espai, havent promes que amb aqueIls dólars faria desapareixer la lepra deIs "eus germans negres. Ningú no I'escolta. La res posta a aquest desig de pau, de comprensió, de cnstlanisme, que simbolitza el Dr. Zchweitzer, són les últimes reunions agressives deIs quatre grans, d'aquesta nova "trinitat» paradoxal que orienta el món a una "nova providencia» fonamentada en els pressupostos beI-lics, la indústria atómica de guerra, les divisions blindades, el pla de conjunt USA-Anglaterra per mantenir sempre a punt 1.700 bombarders, vigilant l'espai amb bombes H ... LA O. N. U. HA POSAT DE MODA LES BANDERES. Ens agraden avui les coloraines i qualsevol marrec coneix els colors nacionals de mig món. Potser mai com avui I'ensenya de la patria haviat estar tan exal<;:ada i estesa. De fet, nostre món coneix només dues banderes: humanisme i barbarie; unió i desfeta; amistat i venjan<;:a; amor i odí. L'origen és molt Ilunya. Al bell comen<;:ament deIs nostres segles ... «vet aquí que aquest -el Crist- ha estar posat per a ruina i resurrecció de molts i com un senyal de contradicció» Per la boca del veU Simeó parlen 20 segles d'historia. A l'entorn de ]esucrisr, dues banderes -i sempre només dues- bran- daran els cors deIs homes. La contradicció té rel d'eternitat perque va cla- var-la aquell qui és la VIDA. Pero tota bandera suposa sempre-és el senyal- una nació viva, un ideal que pugui portar fins i tot a la mort, o almenys, que mantingui el desig de vida. Per aquelles ensenyes trossejades que avui guarden els nostres museus es va vessar la sang de molts milions d'homes que comprenien el símbol viu d'una bandera. Els cristians també tenim nostra bandera. No té un color. Té un nomo ]esucrist. No és un plec de lIeis o una teoría política. És una persona viVa. L'Eucaristia. 50
    168. LA FESTA DEL CORPUS és un record públic de la nostra consigna. Sentir-nos nomé~ sota deIs plecs de nostrabandera, a l'oreig dels seus colors. «Jesucrist és una realitat cosmica» ha escrit un pensador deIs nostres clies. Doncs bé, sentir la vida a dins, molt endins cadascú deIs qui hem jurat aquesta bandera, amb tota la immensitat i amb tota la grandesa. 1 el Corpus de la nost1'a vila de Sant Cugat ha volgut ser aixo. Jo crec que ho ha estat de debo. 1 o solament amb l'esplendor deis seus carrers i places encatifades de flors i de bon gust, sinó molt més encara amb ]'entusiasme deis cors que renovaren la seva promesa de fidelitat a Jesucrist. 51
    169. '~'~-~-----------------, "Sagrament de la unítat, vincle d'amof». Aix6 és, diu sant Agustí, l' Euca ristía. UNITAT I AMOR. Una sola consigna que ens ha deixat com a record el Corpus d'enguany. UNITAT I AMOR, senyal únic per a reconeixer el nostre grau de cristia- nisme autentic, com el d'aquells primers cristians que es reunien a I'entorn de la taula "per a partir un sol pa ... » UNITAT I AMOR per a despertar un fals catolicisme, el "d'aqueJles persones que perque no estimen a ningú, es creuen estimar Déu», com ha escrit Péguy, un gran convers del nostre segle. UNITAT I AMOR que tO[S nosaltres, els quí formem l'esperan<;a de Sant Cug'at, varem prometre a la pla<;a de l'Ajuntament a Jesucrist. UNITAT I AMOR, fruit de la nostra pregaria: Pel gran amor d'haver-vos quedat entre nosaltres. Per les misses celebrades en nostra església. Per les comunions que hem rebut tantes vegades. Pels beneficis d'aquest any que haveu repartit a les nostres famíJies. Pel nostre pa de'cada dia. Per l'abundor de la collita. Perqué haveu volgut passar per nostres carrers places, beneint els nostres malalts i les nostres cases. GRAClES, SENYOR! Ensenyeu-nos, Senyor, a estimar-nos els uns als altres. Que sapiguem veure Crist en els humils, en els treballadors, en els pobres. Que tinguem el cor obert i la ma a punt davant les necessitats dels altres. Que rebem i estimem com a germans els qui, d'altres regions, vénen amb dignitat i esperan<;a al nostre poble. Que forme m tots els de Sant Cugat una sola família. Que beneiu els nostres maJalts, els nostres infants, el nostre jovent, les nostres famílies. Que el nostre poble sigui un exemple viu de germanor i d'unitat. Que sapiguem, Senyor, correspondre així al vostre amor en l'Eucaristía. US HO DEMANEM, SENYORl El Corpus d'enguany ens ha deixat una consigna. No estaria gens mala- ment un concurs, com a record del Corpus, per a veure qui guanya en aquesta competició d'UNITAT i AMOR. Hi quedem tots con vidats! JOSEP RrcART, S. 1. 52
    170. CONTRA LA BLASFEMIA Alerta! S Í; el poble cataHI. és molt malparlat: heu's aquí la grossa tara d'aquest poble. Fa pena, fa vergonya, fa pietat, fa fastic, sentir la nostra llengua tan baixament esmen;:ada. Perque, més que res, és baixesa. Fins la blasfemia, aquesta tremenda expressió de la rebeHia destructora, en boca del nostre poble sol perdre sa misteriosa grandesa satanica, i resta sense ales per a assaltar el cel, i cau indecent, baixa, i no res més. Ni li cal ira al renec del nostre poble: renega per vici, per peresa d'ex- pressió, per voluntat de revolcar-se en lo infim. Fixeu's en la qualitat de la nostra blasfemia: Fixeu's en l'ocasió; en el to de la veu: no hi trabare u més que el gLlSt de dir una paraula baixa, per omplir un buit de la conversa, per trista gracia, per broma... o per impotencia davant de qualsevol obstacle: perque el cavalJ ensopega, perque la corda té un nus, perque el cigarro no tira. No horroritza la nostra blasfemia: fa fastic. 1 fa tristesa, i gairebé desesperaci6. Perqut, involuntáriament, un mesura molt baix el límit d'ascensió d'un poble que eluu tal pes ele fang !ligat als peus. Sospeseu-lo, sospeseu-lo bé aqLlest fango Tots podem fer-ho, perque ningú de nosaltres n'esta lIiure. N'hi ha que no blasfemen, pero qui no mal parla? Qui de nosaltres no cedeix al prurit de la paraula baixa, de la paraula obscena, de la interjecció posada de quan en quan, quasi simetricament, com puntal de la frase parlada cata- lana? Oh! malauraela frase, malaurada llengua que tals puntals necessita! Malaurada arquitectura oral, malaurat poble que soIs així sap sosten ir l'ener- gia de la seva llengua, i així la caracteritza! Una vegada, tornava jo de terres estrangeres, i vaig aturar-me en una ciutat poc abans de passar la ratlla de Fran<;:a. 1 allí en l'estació mateixa ferí mon sentit una al acució innoble. El Cal' me féu un salto la era a Catalunya. Així se'm feia coneixedora la patria. 1 mes galtes s'enrogiren com per una bufetada. Aquest verb malaurat que tenim per expressar tata mena d'energia! No diem: fer; diem la mala paranla. Donar, ferir, burlar, posar, prendre, engan- yar, llen<;:ar, menjar, beure, escriure, llegir, tot ha vol dir aquesta paraula malaurada: tata acció es resum en ella, i son significat enclou tots els signifi- cats, com si en la virilitat catalana no hi cabés altra potencia que la que amb aquest verb tan baixament s'indica. 1 aixo es diu rient, plorant, bromejant, enternint·se, afirmant, dubtant, triomfant, caient; i fins morint la fem heroica. 1 el qui no la gasa dir rodana', la disfressa hipocritament per dir-la. Perque no se'n pot estar. Mireu com la necessita! La portem clavada al front com un estigma de baixesa. 53
    171. Esborrem-se'l! Encara que sia amb foc; encara que sia fent seguir la pell, i buiclant l'os si cal. Esborrem-Io. Poclem. No hi ha fatalitat al món. No hi ha res irremissible. Purifiquem la nostra lIengua amb un carbó en ces com el Profeta. 1 sia nostre foc l'amor. Cacla vegacla que obrim la boca per parlar, pensem en Catalunya nostra mare, i sobretot en Catalunya nostra tilla. Pensem que nostres fills han cle parlar com nosaltres. Pensem en la gT¿:lcia cI'aquestes baques tan pures, i en la infamia que els e"pera. 1 si ni aixo pot contenir-vos, val més que renegueu la vostra llengua; val més que n'aprengueu una cI'estranya en la que la baixesa us sia menys familiar i prompta. Cobriu-vos el cap de cendra; in voqueu una gent civilitzada que vingui a civiJitzar-vos, a ofegar-vos el parlar amb un altre que us fiqui foryadament a la boca: demaneu a un fuet estranger la forya de voluntat que us manca. Perque certament la lIibertat en l'ésser pro pi ha d'ésser la suprema aspiració de tot home i de cada poble; i és la condició d'arribar a tenir una anima; pero quan un home o un poble no se sap valer de la seva llibertat per aquest ti, l'esclavitut és cosa desitjable, i l'anorreament més alta sort que la ignominia. Oh! no em motegeu d'arravatat, ni alceu els brayos fent la mitja rialla. Aquesta mitja rialla fóra encara la senyal majar de la nostra impotencia, i el reblament de l'estigma. No és una qüestió lleug-era aquesta: no és una qüestió de policia. Es l'esperit cataJa el que s'hi juga. La paraula és l'esperit mateix que va pels aires: si ella aixeca el vol, l'esperit va amb ella; si s'arrossega per terra, no hi ha per l'esperit esperanya d'altura. Són les ales. Espolsen-les, feu-les lleugeres; sinó, ai de 1'0cel1!. Ja no sé que més c1ir-vos, és gran ma tribulació; perque si la paraula no salva a la paraula, que la salvara? Si el Cal' de l'home no mou el COl' de I'home, que el maura? 1 si aixo no comenya dilltre cada u de llosaltres, mal obrara en l'anima de nostre poble. 1 hem de salvar-la, ha enteneu bé? Hem de salvar-la. 1 cada vegada que obrim la boca és la vida o la mort per ella: és la nostra dignitat humana en perill. Alerta! JOAN MARAGALL OBSERVATORIO METEOROLÓGICO DE SAN CUGAT COLEGIO rvrAXIMO DE SAN FRANCISCO DE BOR]A Resumen del mes de junio de 1960 TEMPERATURA: Máx.abs.: 34'6° día 20; mín.abs.: 11'5° día 4; media,21'2° PRESIÓN: Máxima abs.: 757'1, día 16-17; mínima abs.: 746'6, día 30; media: 751'1. LLUVIA: 88'81itros m 2 • Máxima, 491itros, día 14. OTROS FENÓMENOS: Neblina, 29 días; llovizna, 1 días; tormenta, 3 días. VIENTO: Recorrido total: 2.638'56 Km.; media por día: 87'95 Km. HORAS DE SOL: Total. 229'1 horas; promedio, 7'6 horas por día. 54
    172. o NOTICIA.RIO Homenaje a la "Vejez: lH60 quien por enfermedad no pudo asistir al acto), acompañado de Monseñor Doctor El Patronato Local de la Vejez, con la Antonio Griera, Presidente del Patro- colaboración del Magnífico Ayuntamien- nato del Real ;'vlonasterio; Rdo. Sr. Cura to y de la Caja de Pensiones para la Vejez Párroco D. Julio Nájera; litre. Sr. Juez y de Ahon-os, ha venido organizando sin de Paz D. Juan 'loreno; D. Pelegrín interrupción desde el año 1941. la tradi- Pascual, Comandante del Puesto de la cional Fiesta de Homenaje a la Vejez, Guardia Civil; Dr. D. Nicolás Villar. con el vehemente deseo de superar en Presidente de la ¡Asamblea Local de la esplendor el presente año en relación con Cruz Roja Española; Fiscal del Juzgado sus anteriores. de Paz D. Jaime Griful; representante de El domingo dia C:> de junio, Pascua de la Dirección General de la Caja D. Ro- Pentecostés, nuestra Villa apareció pro- mán Jori; D. Lorenzo Guasch y otras fusamente engalanada con colgaduras en representaciones. los balcones de las calles que debia reco- rrer la comiliva, Los niños Rosa F errer y Juan Reverte. Fueron homenajeados un total de 87 que ostentaban la representación de las ancianos y los donativos en Libretas de Escuelas locales, ofrecieron el homenaje Ahorro y obsequios, incluyendo el de las de la infancia, dedicando respectivamente señoritas madrinas, importaron la suma a nuestros queridos ancianos, las poesías de 32.000 pesetas, aproximadamente. .Nieve y Armiños· y .Senectud., que fue- A las nueve de la mañana el agradable ron [-e citadas con exquisita sensibilidad. tañido de las campanas y el pasacalle por D. Pedro Barbany, Interventor de la la Cobla, pregonaron alegremente el co- Caja de Pensiones, hizo la presentación mienzo de la simpática Fiesta .Día de la del acto. Ancianidad •. A continuación D. Lorenzo Guasch, En la Casa Consistorial, a las diez ho- Delegado de la Sucursal de dicha Instilu- ras. se formó la Comitiva, precedida por ción, después de unas breves palabras los Sres. :-laestros y niños de las Escuelas alusivas al vigésimo aniversario, proce- locales, compuesta por los Ancianos y dió a la lectura de la, Proclamación de la madrinas, a utoridade , Patronato Local, Ancianidad •. Seguidamente D. Román representante de la Dirección General Jori, representante la Dirección General de la Caja de Pensiones e invitados, diri· de la Caja, glosó en elocuente peroración giéndose con acompañamiento de música los principios fundamentales del Home- al Real Monasterio, donde se celebró la naje a la Vejez, expuso la trascendencia Santa Misa oficiada por el Rdo. Sr. Cura del acto que se celebraba y exhortó a que Párroco, D Julio 'ájera, quien prouun- continuaran conmemorándose con el fer- ció una emotiva plática en la que puso de voroso entusiasmo claramente puesto de relieve el elevado sentido espiritual de la manifiesto en los precedentes y en parti- Fiesta. La Schola Cantorum Parroquial cular en el vigésimo aniversario, mante- interpretó selectos motetes durante el niendo en los venideros homenajes el Santo Sacrificio. laudable propósito de respeto y venera- A la salida del Templo Parroquial dió ción a nuestros progenitores que en todo comienzo en la Llotgcta el acto público momento la villa de San Cugat ha dado de Homenaje, presidido por el primer te- muestras. niente de alcalde D. Miguel Ursul (que Acto seguido el Dr. D. Nicolás Villar, ostentaba la representación de nuestra miembro del Patronato Local, iniciador ·primera autoridad local D. José Baroils, del Homenaje en nuestra amada IocaIi- JJ
    173. dad, destacó la importancia de la celebra- José M.a Martí Gras, que hasta hace poco- ción del acto y tuvo frases halagüeñas desempeñó la presidencia del Consejo para las gentiles madrinas, que, ataviadas Municipal. Asimismo ha sido nombrado- con mantilla blanca y luciendo un bello Juez de Paz sustituto D. Alfonso Casa- ramillete de flores, con toda su simpatía, mitjana Casals. respeto y afecto, tributan conmovedor ho- menaje a nuestros venerables ancianos, La fiesta de San Antonio.-Como cada cediéndoles graciosamente su brazo juve- año, el Gremio de Albañiles de nuestra nil, acompañándoles en la Fiesta. villa celebró la fiesta de su patrono San Finalmente D. Miguel Ursul hizo en- Antonio de Padua, con un Oficio Solemne trega a los homenajeados de las Libretas en el Real Monasterio y distribución final de Ahorro y obsequios, así como de una del 'pa de Sant Antoni., que acabaha de artística medalla conmemorativa del vi- ser bendecido. A continuación tuvo lugar gésimo aniversario, agradeciendo la asis- un vino de honor y una audición de sar- tencia al numeroso público que había danas en el Casino Veraniego. Para la mostrado su adhesión a la Fiesta, dedi· verbena de esta fiesta, el grem io organizó· cando emocionadas palabras a los ancia- un baile de sociedad, que tuvo lugar en nos y puso de manifiesto su anhelo de que el mencionado Casino. cada año el ·Día de la Ancianidad. alcan- Centenario de las RR. MM. Fnincisca-· zara superior realce al objeto de expresar nas. - Durante este año, el Instituto de cou la mayor solemnidad el tributo de Franciscanas Misioneras de la Inmacula- homenaje a nuestros queridos viejecitos. da viene celebrando los actos conmemo· En los intermedios, el aplaudido actor rativos del centenario de su fundación. de la escena catalana D. Enrique Monte- De entre el denso programa, el domingo ro deleitó al público con su amena actua- día 19 de junio tuvieron lugar las conme- ción, y los entusiastas elementos del ·Es- moraciones en nuestra villa, que de tan- bart Sant Cugat. del Club Muntanyenc, tos años viene beneficiándose de la labor interpretaron magníficameute Marsolia- formativa y educadora de esta institución, na, Pallars; Parador, alldemosa; Les por cuyas aulas han pasado tan gran nú- lIIajora/es. lldemolins; Galop de pande- mero de sancugatenses. Destaquemos el retes. Valencia; siendo muy aplaudidas solemne Oficio que a las diez y media tuvo por el numeroso público que allí se había lugar en el Real Monasterio, presidido congregado. por las autoridades locales, el Rdo. Padre La fiesta estuvo amenizada por la cobla Provincial, la Rvda. Madre General y ,Primavera', que por último ofreció una Consejo. Pronunció el sermón el reve- audición de sardanas. rendo Padre Beroardino Rotllán. El lunes se celebraron Misas en sufra- gio de los ancianos fallecidos desde el De la IV Exposición Nacional de Ar- primer homenaje, en las parroquias de tesanía.-Cuando en nuestro último nú- San Pedro Octaviano de esta localidad, mero nos referíamos a la presencia san- San Ci priano de Valldoreíx y Nuestra cugatense en la mencionada exposición, Señora de Montserrat de La Floresta. involuntariamente nos olvidamos de citar la notable aportación de don Antonio· Relevo de cargos en el Juzgado Muni- Agraz en el campo de la escultura. cipal.-Para sustituir a D. Juan Moreno, cuya avanzada edad le ha obligado a de· La Tómbola del Casal Parroquial.- jar el cargo que con tanto celo ha venido De nuevo tenemos en .els Quatre Can- desempeñando, la sala de gobierno de la tons· la tómbola que el Casal organiza Audiencia de Barcelona ha nombrado con el benéfico empeño de recaudar fon- Juez de Paz titular de nuestra villa a don dos para sus obras sociológico·culturales. 56
    174. Venciendo innúmeras dificultades. los Artísticos de Sabadell •. Sus 'proyectos miembros de la) unta y muy especialmen- son magníficos y estamos seguros de que te los señores Birbe, Estruch y Barquet, sus actuaciones e contarán. como hasta han puesto en marcha, con la colabora- ahora, por triunfos. Nuestra enhorabuena ción además. de muchos de los concu- a todos y cada uno de los componentes de rrentes al Casal, la tómbola, que este año este grupo. gracias a cuyos desvelos he- ha aumentaelo todos sus incentivos. Uu mos visto resurgir una tradicional y fa· televisor. tres bicicletas, dos lavadoras, masa acti vidad folklórica de nuestra villa, una nevera y múltiples y útiles instru- que en estos últimos años habíamos visto mentos domésticos componen la gama de lamentablemente olvidada. sus más apreciados premios, a los que hay que añadir una sorprendente .pedrea. en La fiesta de San <':ristóbaL-Cada año la que se mezclan ¡romas, lápices, vasos aumenta la importancia de esta fiesta. en y una infinidad de objetos, todos útiles y la que los conductores de vehículos a mo- apetitosos. Y de nuevo los sancugatenses tor honran a su Patrono. Aprovechando colaboran entusiastas, con sus compras que la jornada ha caído en domingo, la de boletos, con sus donativos en metálico comisión organizadorn ba confeccionado o en especies, a que esta tómbola sea un un amplio programa para la conmemori1- éxito en todos los sentidos. ción de hogaño. en el cual se han mezcla- do los festejos religiosos, deportivos y de Exposiciones de iin de curso en el sociedad. Después de la Santa Misa hubo CasaL-Para dar realce a la fiesta de San bendición ele vehículos en la plazi1 del Pedro, patrono de nuestra parroquia. la Real Monasterio. Por la tarde, en el Escuela de Arte y la Escuela del Hogar, Campo Municipa 1 de Deportes. se celebró del Casa 1. han celebrado sendas y magní- un espectáculo inédito en nuestra Yilla : ficas exposiciones de algunos de los tra, un partido de .moto-ball., que resultó un bajos llevados a cabo durante el curso auténtico acontecimiento. que acaba de finalizar, exposiciones que fueron oficial mente inauguradas por nues- Actividades del «Cineclub 1912».- tras primeras autoridades. Dignas del 1 uestro novel cioeclub prosigue sus acti- mayor encom io son estas muestras de las vidades, venciendo todas las dificultades diversas acti vidades del Casal, ya que si inherentes a una actividad que comienza. por un lado se enseñan a nuestras mucha- De entre sus últimas actividades destaca- chas las disciplinas que les ayuden a ser remos tres fórums. En el mes de mayo se más eficientes y dignas amas de casa, por proyectó .El gran carnaval •. de Billy otro se ayuda, enseña y estimula a cuan- vVilder, en sesión dirigida por el presi- tos sienten afición por el dibujo. la pin- dente del club, D. Miguel Montfort, re- tura, etc. sultando lllUY interesante la polémica que se estableció sobre la culpabilidad y con Gran éxito de los .bastoners". - El secuencias de la corrupción de la prensa. grupo de ,bastoners. aeaclo por el Casal estableciéndose entre los asistentes dos ha triunfado rotundamente desde el pri- frentes: el de quienes culpaban principal- mer instan te. Fruto merecido por sus mente al periodista yel de quienes hacían esfuerzos y el entusiasmo puesto en sus partícipe de la culpa al público que apoya actuaciones. El día de Corpus hicieron la prensa sensacionalista. En el mes de su presentación; luego, en la fiesta de las junio fue presentada la cinta de Alfred bodas ele plata sacerdotales de Mn. J ul io, Hitchcocb, «Sabotaje». en la que, por au· hicieron una entusiasta demostración de sencia de la persona encargada de dirigir su valía_ Han actuado ya en Sabaelell, en el fúrum, el vicepresidente del Cineclub, los festejos de apertura de los .Festivales Sr. Rodó, hizo la presentación del film a
    175. modo de improvisado cine· estudio. En tener, repito. ocasión de demostrar una sesión de cine-club, y en el Casal Parro- vez más sus elevados sentimientos cari- quial, el presidente del «Cine Fórum. de tativos, las Juventudes Musical.es de Tarrasa, don Los que, por razón de nuestro cargo Antonio Llonch, dio una amena e intere- dentro de la Asamblea, seguimos de cer- sante charla sobre los aspectos sociales ca el movimiento de sus actividades. sa- del séptimo arte. El día 12 del corriente bemos cuán importa nte es la misión social mes de julio D. Gabriel Quero!. del -Cine que la Cruz Roja Española viene desem- Fórum» tarrasense. dirigió el fórum or- peñando. sin conocer más color que el ganizado alrededor del. excepcional film blanco inmaculado de acudir en auxilio de Jean Cocteau. ·Orfeo». de quien lo precisa. Y San Cugat del Va- Entre los proyectos que piensa llevar Jlés, aunque sin tanto detalle. ¡también a cabo el Cineel ub 1912 merece destacar- lo sabe! se una sesión en torno al film más polémi· Por eso. porque lo sabe, no considera- co que ha producido el cine espaiiol: ,Los mos necesario suplicarle su generosidad, chicos,. La sesión constaría de un comen· Nos consta que, a medida de sus posibili- t:Hio sobre el film, todavía inédito para dades. no habrá ni una sol a persona que, el público, lectura de su guión y coloquio en tan señalada Fiesta, esconda su mano linal. Además, no se excluye la posibili- para negarle un donativo. Porque sabe dad de traer el propio film, en cuanto la además que sus aportaciones no van en- distribuidol"a 10 ponga en el mercado. caminadas solam ente a enjugar 1as 1ágri- mas del prójimo, sinó que también servi- Natalícios.-Nuestro querido redactor, rían para enjugar las nuestnlS. ya que así jefe D. Ramón Clapés, cuenta con un se- puede ocurrimos en el momento que me- gundo nieto, una niña, que con la regene- nos lo pensemos. radora agua bautismal recibió el nombre ¡Qué obra tan grande es la Obl'a de la de Montserrat. Felicitamos muy sincera, Cruz Roja Española, y cuánto amor en- mente a la venturosa familia de la nueva cierra en su alma! cristÍilna. Precisamente por ese amor es por lo El hogar de los esposos D. Octavio que escribo estas líneas, para recordar en G3.lcerán y Da Margarita Solanes se ha ellas lo que nuestro Presidente-Delegado visto alegrado con el nacimiento de una Dr. D. Nicolás Villar Recio, ofreció al niña, que en la pila bautismal recibió el pueblo el día de la bendición e inaugura- nombre de Margarita, Nuestra cOI'dial ción de nuestra a::nbulancia. Dijo así: ·En enhorabuena. el momento que la Asamblea de San Cugat del Vallés cuente con quinientos- afiliados, serán prestados gratuitamente Cruz Roja Española.- Va a celebrarse a todos y familiares que de ellos depen- en nuestra villa la tradicional Fiesta de dan, cuantos servicios precisen de nuestra I a Banderita, que este año tendrá lugar ambulancia.» (D. m.) el día 25 del corriente mes, festi. En vuestro propio beneficio, y para que vidad del Apóstol Santiago, copatrón de la Cruz Roja Española en San Cugat del esta Benemérita Institución. Vallés satisfaga uno de sus mayores an- San Cugat del. Vallés va a tener oca- helos, ¡no olvidéis, amigos y convecinos, sión, como tantas veces (y siempre que de tan maravilloso ofrecimiento! - C. SOLI- obras humanitarias se ha tratado), va a VELLES, Secretario de la Asamblea.
    176. VIDA PARROQUIAL Conmemoración de los veinticinco La Adoración Nocturna Diocesana en .afios de sacerdocio de nuestro querido nuestra parroquia.-De nuevo el ConsfO- Sr. Párroco.-EI pasado domingo, día 26 jo Diocesano de la Adoración Nocturna de junio, vivió nuestra pan-oquia una ha señalado el Real Monasterio para.la gran fiesta: las bodas de plata en el sa- cVetlla de les espigues., y el sábado día ·cerdocio del Rdo. Dr. D. Julio Nájera, 18 de junio se reunieron en nuestro tem- que desde hace ya casi un lustro viene plo adoradores de Barcelona, Tarrasa, regentando con tanto celo nuestra parro· Badalona, Mataró, Rubí, Molins de Rey, .quial familia. A las once de la mañana etcétera. para celebrar su fiesta anual. hubo un Solemne Oficio de Comunión, en Este año la fiesta ha tenido, para San acción de gracias. El tem plo, abar.rotado Cugat, un especial relieve, ya que en el <le fieles, ofrecía un aspecto deslumbran- transcurso del acto el Excmo. y Reveren- te. El sermón corrió a cargo del propio dísimo Sr. Obispo Auxiliar, Dr. Jubany, Sr. l'(ector quien, visiblemente emocio- impuso Ias medallas de adorador a los nado, dio las gracias por el homenaje que componentes de la Adoración Nocturna se le rendía. homenaje que -dijo- tras· de nuestra parroquia. ladaba al sacerdocio como encarnación ·de Cristo y muy especialmente a cUantos La fiesta del Corpus Cbristi.- Con ex- sacerdotes le han precedido, en el trans- traordinaria brillantez se celebró la fiesta ·curso de los siglos, en su apostolado en de la Eucafistía. Por la mañana, a las nuestra villa. Dio las gracias por la ayuda nueve, hubo Misa Cantada de Comunión recibida en el desempeño de su misión y y a 1as doce Oficio Sol emne. Por Ja tarde, se ofreció, una vez más, a todos los san· a las seis y cuarto salió del Real Monas- cugatenses, a quienes nos pidió oraciones terio la Solemne Procesión en honor de para poder llevar a feliz término su difícil Jesús Sacramentado, que hizo el recorri- misión, of1-eciéndonos .las suyas propias do ya tradicional, a lo largo del cual el para la santificación de la villa toda. Al vecindario se esmeró como nunca en la final de la misa hubo canto del «Te Deum. confección de artísticas alfombras de flo- y besamanos, que se prolongó durante res, que cubrían todas las calles sin ex- ·casi media hora, en tan gran número es- cepción. Este año, detrás de los cgegants i taban los fieles que rendían tributo de nanas' seguían un grupo de ebastoners., amor a mosén Julio. recién formados al calor del Casal Parro- Al final, en la «Llotgeta", tuvo lugar quial, renovándose así una tradición que un acto de homenaje pupular en el que en los úl timos años habíamos visto desa- tomaron parte los coros cla verianos de la parecer. Seguían numerosas representa- vi!.la, el «Esbart Dansaire., los «Basto- ciones de todos los estamentos de la villa, ners» del Casal Parroquial y el .Orfeó de con sus banderas y estandartes, presidi- Sant Cugat». dos por el Pendón Parroquial, que este Como muestra de filial afecto, el te- año fue confiado a nuestra primera auto· niente de alcalde Sr. Cahís, en nombre ridael civil. Acompañaban al 11tre. señor de nuestra primera autoridad, ofreció, en alcalde D. José Baroils, los tenientes de el Ofertorio del Solemne Oficio, el home' alcalde señores D. Miguel Ursul y D. Mo- naje de toda la villa a nuestro querido desto Cahís. Los cantos de la procesión párroco, que de manos de nuestros niños corrieron a cargo de la Schola Cantorum recibió unos humildes pero sinceros ob· del Coleg'io Máximo de San Francisco de sequios como recuerdo de esta feliz con- Borja, sumándose a la procesión la comu- memOl-ación. nidad de Padres Jesuitas del mencionado 59
    177. Colegio Máximo, con su Rdo. Padre Rec- Matrimonios. - Mayo. Día tor y la Comunidad de la Hermandad de 1: Anastasia Ribas Andrés Cristo Di"ino Trabajador. con Mada lvlarín Valverde. Día 12: Jaime Grau Garriga La fiesta de San Pedro.-El día 29 de con Rosa Riera Justo. Día junio celebra lluestra parroquia la fiesta 16: Isidro Suñé Viñals con Ana Méndez de San Pedro, su patrono y titular. Como García. Día 20: Jacinto Saurell Verges cada año, hubo solemne Oficio con asis- con M. a Luisa Xaxó Butchaca. Día 22: tencia de las primeras autoridades de la Antonio Mateo Jodar con María Gallego villa. Hizo el panegírico del santo, nues- Gabanón. Día 31: Juan Llopis Crespo tro Rdo. Sr. Párroco Dr. Nájera. con M.a Loreto Montserrat Queral; Pe- A la salida del Oficio, yen la Llotgeta, dro Madínez Prats con Josefa Hidalgo la sección folklórica del Club Montañés GÓmez. - JUllio. Día 2: Manuel Payá organizó una vez más el tradicional .Ball Martínez con Josefa García Larios; Pe- del vano i el ram (Paga-li Joan) •. dro Casanovas Prats con Agustina Ruiz Alcázar. Día 7: Claudia Sánchez Herre- MOVIMIENTO PARROQUIAL ro con Ángeles Carol Ortínez; Gerardo Bautizos.-Mayo. Día 1: Luna Drudis con M.a Carmen Bruix Cas- Javier Sánchez Artigas. telló. Día 18: Emilio Martínez Gt'ande Día 6: M a Asunción Ale- con Eulalia Pal01l1 Izquierdo. Día 20: gret Comas. Día 7: Pilar Joaquín Sebastiá Pascual con Carmen Borda Saura; Francisco Javier Cánovas Ruiz Alcázar. Día 21: José Navarra Al- Jara. Día 8 : José Manuel Pérez Codina; caraz con María Lagunas NIara Día 22: Juan Pahisa Tortosa; M.a Montserrat AntonioJosé Ortiz González con Modesta Artiola Nájeros. Día 15: Montserrat AI- Peña Nieto. Día 24: Pedro Torres Cortés marcha Cazador; Margarita Galcerán con Carmen R.everter Solá. Solanes. Día 21: Jaime Hill Torres. Día Que el cielo derrame toda clase de ben- 22: Antonio Soler Guimerá; Ma Teresa diciones para los nuevos esposos. Lozano Mata; Francisco Leóll Giménez. Día 26: Eulalia Tortosa Ricordá; Cecilia Castanera Ribé. Día 29: Ana M.a Roqué Casellas. - Junio. Día 4; M. a Montserrat Defunciones - Mayo. CasaJins Masaguer. Día 5: María Rosa Día 3: Juan Ginés Martí- Martínez López; Ana Solerno Cuenca; nez; José Camacho Sera- Ramiro Bertolín Masip. Día 12: Emilio bia. Día 6: Francisco Si- Gil Viejo. Día 15: José Antonio Melga- cilia Sánchez. Día 28: Rosa Pila Pla.- reja Mengual. Día 19: Jorge Rovira Her- Junio. Día 3: María Auladell Pou. Día 5: nández. Día 24: M.a Concepción Cussó Sampedro Viejo Santana. Día 8: José Royo; Juan Magdalena Fernández; Juan Torres López. Día 21: Pedro Rodríguez Abellán Mereadé; Juan Badía Aymerich. Jodar. Día 23: Mercedes Masanas Canu- Día 25: Isabel M. a Mora Ribatallada. das. Día 25: Dolores Bruix Riera. Nuestra felicitación a los venturosos Nuestro más sincero pésame a sus deu- padres y familiares. dos y familiares. CON LlCENCIA ECLESIÁSTICA
    178. ¿ Ud. sabe dónde encontrará pollos que por su calidad son . baratos? Pues en GRAN.JA· AuBIDu Calle del Sol, n.o 2 Teléf'>no 280 o en CHARCUTERÍA AULADELL Santa María, n.o 15 SAN CUGAT DEL VALLÉS Polluelos de todas clase~, pollitas, recrías y huevos. Pintura • Decoración F. CASAJUANA Carpinteria Mecánica -MILA DONET Unos. ~ c.Sabadell,8 Rius y Taulet, 17 • Teléf. 233 SAN CUGAT DEL VALLÉS SAN CUGAT COMPRAR EN LA BA.SCULA,S y 11ALANZA.S v:Pasteler:ia Sá'at es sinónimo de buen gusto IJ paladar. La casa creadora de los típicos "ROSETONS" Provenza, 55 - Teléfono 305604 Santiago Rusiñol. 25 Teléfono 284 Carmen, 57 • Teléfono 223036 SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA COLMADO CONSTRUCTOR DE OBRAS Encarnación Rlvases CUIRtOTERÍA ,. fROTERÍA Mansueto Guixá Paseo Mosén 1acinto V erdaguer, 16 SERVICIO RÁPIDO A DOMICILIO (frente Garaje) Valldoreix, 41 SAN CUGAT. VALLDOREIX
    179. JACINTO- CALOPA APAREJADOR - MAESTRO ALBAÑIL Presupuestos de toda clase de Obras de Albañilerz'a y Cemento Armado SAN CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA Calle Santa María, 8 - Telf. 48 Castellnou, 25 (Sarriá). Telf. 390741 LHIPISTERIA EL~CTRICIDAD PASTELERIA B. HOURA Jaime Barnils ESPECIALIDAD EN LOS ENCARGOS- Bombonería fina Champañas 1] Licores Santiago Rusiñol, 17 Santa María, 32 * Telf. 169 Teléfono 117 SAN CUGAT SAN CUGAT DEL VALLÉS / CHOCOLATES

    + labordalaborda, 2 months ago

    custom

    393 views, 0 favs, 0 embeds more stats

    La revista Guia és una publicació mensual de la p more

    More info about this document

    © All Rights Reserved

    Go to text version

    • Total Views 393
      • 393 on SlideShare
      • 0 from embeds
    • Comments 0
    • Favorites 0
    • Downloads 3
    Most viewed embeds

    more

    All embeds

    less

    Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
    Flag as inappropriate

    Select your reason for flagging this presentation as inappropriate. If needed, use the feedback form to let us know more details.

    Cancel
    File a copyright complaint
    Having problems? Go to our helpdesk?

    Categories