Fm Prats de Lluçanès1970-85_annapinedacirera

201 views

Published on

Recopilació de salutacions de festa major elaborada a l’assignatura de Pragmàtica (Grau de Lingüística de la UB). Els repertoris de salutacions formen part del corpora “Celebratio et oratio” http://www.linred.es/articulos_pdf/LR_articulo_31102008_2.pdf
I del repertori ReCoLi: http://bibliotecavirtualut.suagm.edu/Glossa2/Journal/march2010/Retorica_y_memoria.pdf

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
201
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Fm Prats de Lluçanès1970-85_annapinedacirera

  1. 1. Pragmàtica i gènere epidíctic Corpus de Salutacions de Festa MajorPrats de Lluçanès (1936-2007) Volum II: Festes de gener i juny, diverses edicions dels anys 1970 a 1974 i de 1978 a 1985 Compilació: Anna Pineda Cirera Direcció: Xavier Laborda Lingüística. Universitat de Barcelona
  2. 2. ~jtej r1e ~nt f)6án ¡ 2ant 21o¡ Dies21- 24 i 25 de iuny de 1970 .1: l PRATS DE LLU (: A N E S
  3. 3. FEST A 1 TRADICIO Més d una vegada hem vist f)lW :; anunciava " " , pom- d lelona 1 fe:;ta " una ee Ie I)!aClO am b roe:; posament com a tra .anys de vida, Molt a la Ueugera es fa ús de la paraula esmen-tada i a ben segur que es traeta de poble~ o cntitats qne notenen tradició i volen fer-la al seu gusto Sorto:;ament, aq uest no és el cas de les Jlostres FES-TES DE SANT JOAN 1 SANT ELOr, perque elles sí que són"Irallsmissi¡j decf/slumsquefwll IJIeva/gul re/aci¡jsuc{~essivauneslJ pel dia/tlesgenelaciuns", Sense podel-ne esbrinar el eomenc;ament, impressionai fa respecte trobu( lIibres que ens parlen, en l any 1608, derestes gremials de traginers i eurse~ de eavaUs que ja es eonsi-deraven populars a Prats per Sant Joa!], Alllarg de tants anys,podem imaginar-nos un bagatge immens rle records i saboro-ses aneedotes, No és d estranyal, done:;, que les joventuts de cadageneració hagin fet seus, valorant-los degudament, uns eos-tums que ens enorgulleixen. Actualment i enmig de les evolu-eions de la vida moderna, el jovent vin les Festes, les estima,organitza i collabora, mantenint-Ies vi.~oroses eom mai ho ha-gin estat, Aquest és d Fregó d uns jorns d alegria, d autenticaFESTA MAJOR D ESTIU que oferim des de Prats a tothomqui vuIgui honorar-no:; amb la ~ev:l presencia, U!-ihi esperem! Animadors d aqucstes diades en els anys 40, Ir ~sllltlra ti dleta: ]osep noguera (Malmes) LlorenG fiJaD (LlorenG) Mlquel PI (Palaluga) Ralenn Comas (Cubano) ]osep Fuslé (Cal ]oan) ]oan PecanlilS (Pamarl) ]oan Berengueras (Recader)
  4. 4. SANTJOAN SANTELOI FEST A MAJOR D ESTIU 1972 dies 23 - 24 i 25 de juoyPRATS DE LL U<::ANES
  5. 5. J2t á. fj en 1J!jtej Presentem aquest programa en ocasió deis tradicionals Sant Joan i SantEloi, autentica FESTA MAJOR DESTIU a casa nostra. Enguany sorganitzen amb caracter extraordinari, gairebé «tlrant la casapar la finestra», dones ens sembla que bé ho mereix el fet de celebrar laInauguració de moltes obres i millores que shan portat a terma dintre elMunicipi en aquests darrers anys. No volem atribuir-nos merits par una tasca que fem amb ilJusió I espe-rit de servei, par Iengrandiment i roillora del nostre poble. Algú ens ha dlt que, generalment, les obres són fruit de Iesfor«; dun¡:¡minoria. Nosaltres afegim que són resultat dun traban dequip junt BIs com-panys de Consistori i funcionarás, de la co~laboraojó de tot el poble que éspar a nosaltres el millar estímul i, en gran manera, de la benvolenc;:a i com-prensió que hem trobat sempre a la Diputació i Organismes Oficials. Hemestat compresas en les nostres aspiracions i nhem rebut ajuda moral I ma-terial. Avui ens toca donar públic testimoni dagraiment i demostrar quePrats sap correspondre. La majar part deis actas, princlpalment e,ls del día 23, es veuran hono-rats amb Iassistencia de les digníssimes Autorltats provlncials i comarcals. Convidem a tothom amb iHusió par compartir els nostres moments degoig i celebrar-ha amb graos testes, ja que aquestes són la poesia de la vida. Més tard, després daquesta breu reposada, refrigerats 2mb nou delit,tornarem a la prosa que és el deure I tumbé el goig de cada día. Manuel Cunill Adam
  6. 6. , PRRTS D[ llUCRn[Sa ",""W""",.,.,.,.",.~ "",."""" FEST MAJOR 1973 A DIES 21,22 i 23 DE GENER
  7. 7. . C;¡[or prlnlerenCa Els primers fulls del calendari ens acosten amb passosde gegant a la celebració de la. nostra festa Major deSant Vicen<;, Duna manera invariable, cada any, al compondreel programa de festes voldríem trabar paraules noves,qualificatius més escaients i fervorosos per tal de terIapologia de la diada, La Festa Major no és un dia més, sino que espatrimoni inapreciable que tenim tots els robles de Catalunya,Un p.atrimoni immens amb riquesa de tradicions, costums,divertiments i alegria collectiva que manifestem amb el corobert als quatre venís, Es natural que durant Iany hi hagin testes majorsde molía envergadura i altres més modestes, pero eldenominador comú que les caracteritza és la bona disposicióa les més nobles relacions de família i amistat. Com a davanters de la innombrable recula de testesmajors que arreu de Catalunya saniran succefnt en eltranscurs daquest nou any 73, us oferim la nostra ambillusió, No us la perdeu, amics; és una FLOR PRIMERENCAi amb molí gust us la oferim,
  8. 8. P fa ts el e LI lIca nÜs ., . _. ~ .,.. . " W IV -- iI8J . FEST A MAJOR 1974 dies 20, 22 i 23 de gene"r
  9. 9. F:ns IlPm aco~jlllu;11 a ,jlln dolllinah lHrl (~moció de la v(,lncitat, pel la p:l:-sió d( l (~I)()rt i (~Ifd re:ll d an:lr (~mpalrllanl :lcl ivi1ats Im:l rera l :11-1.111. Anlh lols (~J.",S(IIi-i illcon(lIients, (" IJonol a lav(rjtal, 11ell1 de n~con¡:ixer qlle fn~ hi st"llim ht~ per-qllt; són frujts del progf{~s i tvolllci.í (onslanl Iwr a lui-Ilor:lr (,1 qwlwlI1 coningllt /n anonlflI:lr "ni(~11 d.,vida". ;¡o oh~tallL !tnim dltt :1 llIJa hnlI npo~:ldai la FestaMajor de cada pohle (.s IIlIa Illllgnífiea opor-tunitat que se ns ofereix. UIIS di/s (11f h:ln d é:istrInés viscut:i o millol visculs fjlW eb altn~, pncisa-nwnt 1)(1 a copsar-IH tola la ilJllJlfnsa ri(J1le~a dI 10-nalitat~ Ieligiose~, tradicionals, hnllicjoHs j (oslllmj~-teso Es hen c(r! qlle les f.stt,~ IwlJors (alal:IIHSs assfl11hlen totes, si hé (ada una té c:lracurístiqllesi Iwrsonalital!i lwn d(linides. La noslra, la de Sall!Vi...IH:, voldrítm qlle ros COIII la d ahalls, (0111 la dt,IImp,,-: a v(nir, eOl11 la d( S(ll1pn:[T,, ESCLA! DE .lOL (HJE pon!l LEenl S,IbFACCI()S , "011101. DesiJgtlI1 qlle la de 1 <)7-t. d¡ixi hon I((:ord1 !j"( SI;:"lli per a 111011...; :lny,..;.
  10. 10. ¡lrats beJLlutanésFEJTEJ DE JAnTJOAn i JAnr ELOI - 1978 FASTUOS EN VELA T LOCAL PIRINEU D¡es 23"""24i 25 de Juny
  11. 11. cal tació uPer Sant Joan, amiga, ten rada retretsi és caS que no venies al festeig que tindrem.Cada noia fadrina demanara un promes,lalfábrega i la ruda voldran llum deIs estels.Sentiras com sesberlen de claror els fanalets.Farem foes dartifici com no es veu en els celsperque caiguin estrelles i en bombes de paperpugin de nou enlaire enduent-sen els precs-i el teu si tatrevies que és un prec que canecoTu els clavells regaries. Jo et robada un beso Joan Salvat - Papasseit
  12. 12. salufació Tot just comen~a un non any. El fred es fa sentir de debó. Encara no ens hem refet de les Festes Nadalenques i jatenim la nostra, la típica Festa Major de Sant Vicen~, queens invita a tots a participar-hi amb lalegria propia da-questes diades. Voldríem que tos, una vegada més, motín per renovellarels nostres bons proposits, perque aquest any que comen~asigui per a tots un any dharmonia, de germanor, de felici-tat, que tots units treballem per enlairar el nostre poble, perconservar les tradicions propies daquests dies i per ter dePrats un reclós de Pan i dalegria. Que als forasters que ens visitin aquest any els quedinles ganes de tornar. Treballem tots junts, cadascun en el seulloc, pero tots per engrandir materialment i culturalment elnostre poble. Si ho fem així la nostra Festa Major hauratíngut un sentít practic i deixara un bon record per a tots.
  13. 13. en ,1.1.1m 1 Z m .. e y¡ 1: Cr) >- = z = .. ..1 y¡ 1: 10 Y.I C CI .. u: tn C I t- .¡ C re en y¡ ..C,I) z < E-c ~o < z D. 1: CI) ~ ~ Q - 9 ~¡;.¡.. ~ CI) E-c ~ fJj
  14. 14. FESTA Passen els dies, les setman~s, els mesas i elsanys, així és Iordre del temps,un avenir passar i retornar, i en el desfullar del temps, i deis mesas i deis dies, tornen puntu-alment cada any les testes de Sant Joan i els Elois de Prats. De remota tradició, durant el decurs de cents anys de testa i alegria, aquestesdiades han assolit tot un prestigi i una ressonancia arreu de bona part de la nostra terra, donantun segell característic a la nostra població. Enguany és lAjuntament Iorganitzador de les testes, no pa~ per protagonisme,tot al contrari, com a part integrant del poble i volent ésser poble, ens ha semblat que calia donarcontinuitat a tot el que forma part de la nostra tradició popular. Les circumstancies han fet que no sortís cap comissió organitzadora, nosaltreshem esbossat un programa de la millar manera que ens ha semblat, tenint en compte la quitxalla,el jovent i el~ més grans, perque en un aspecte o altre en hi trobem tots a gusto Amb Ientusiasme i alegria que nosaltreSj ens em lIenc;at a preparar la testa, vol-driem encomanar-vos-Ia a tots, i junts celebrar alegrqment un any més les nostres testes deSant Joan i els Elois de Prats de Lluc;anes, El vostre AJUNT AMENT
  15. 15. PRATSDE lLU(AN~S 7 -- - -,-- _. ~- ,r- 6- -_."" .", - ~ =~ --=m~c "", """ = - ~ .~...= ,,""W " -~ ~J:.. --"- ;...,~ ,o.,~." -.."", ,1>1 ..:..:~ .Ii~.:r:mm"",=:-=""" P~""""". ...;., c. ~ ~ ,, "~":" " .. L ,. -::-",,)."C=,,~ ""=.. """.. -~"_"__,m"" FE 1f 1980 dies 19, 20, 21, 22 i 23 de gener
  16. 16. LA DIVISIÓ TERRITORIAL DE 1936 ~ , ~~ ~" El 11 ucan es , "!-~~ 0.- :.- 1.- !...~Croquis del mapa comarcal publicar per Una voluníat de serla Ponencia, segons els resultats de ten- questa teta als ajuntaments Oentre la munió de coses que anem redescobrint aquests darrers anys, nhem de celebrar, a casa nostra, una de particu- larment important, el desvetllament a tots nivells del tema «Llu- Ganes». Fa pocs dies hem pogut aplaudir Iaparició dun Ilibre que ens afecta molí directament: «Prats, mil anys dhistoria», de Ramon Masramon. En ell podem veure que ha estat lanostra terra, i, a través de les seves pagines es trasllueix una constant que po- dríem resumir en unes ganes enormes de continuar essent allo que som. Prats i el Llu9aneshan estat invadits i devastats mol- tes vegades; malta gent els ha hagut de deixar, sigui par la pes- ta, pels liberals o pels carlins, pero sempre han ressorgit amb més for9a que abans. Els que varen marxar, tornaran, i si no, uns altres ocuparan el seu lIoc, pero en totes les epoques de la his- toria de Catalunya el nom de Prats i del Llu9anes hi han estat presents. És aquesta voluntat de ser la que meravellava al pro- fessor Lluís Casassas, que no trobava motius par justificar el manteniment del Llu9anes i, sobretot, el creixement de varis deis seus centres importantsen aquesta darrera epoca, que ha vist el virtual despoblament de zonas igualment allunyades deis centres industrials.
  17. 17. .. El Llu<lanes, ones, superant-una,¡una-altravegada. les o.on- d-ffai-"iefats,ha mantingut el seu nom i la seva unitat a través deis segles des daquell any de 1376 en el qual Ramon de Peguera uní sota la seva jurisdicció els termes de Llu<;:a Olost-Tornamira per i crear allo que havia de ser la nostra comarca. Des daquell día la historia del Llw;:anes fou un intent continuat daconseguir des- lIiurar-se del senyor feudal i passar a dependre directament del rei. Els intents toreo especialment intensos els anys 1474 i 1491, pero no reeixiren fins Iany 1611 que es constituí finalment la de- sitjada sots-vegueria del Llu<;:anes. LOnze de Setembre de 1714 significa, també, la desaparició en el camp oficial del Llu<;:anes, ue fou repartit entre els «corre- q gimientos» de Vic i de Manresa, pero el sentiment de la gent no desaparegué i en totes les divisions terrítorials que sesmenten a partir de lIavors, no hi falta el nom de .Ia nostra comarca. Lany 1936 fou un any decisiu pel futur de la nostra comarca. La Generalitat de Catalunya implanta oficialment la divisió que havia acordat la «Ponencia dEstudi de la Divisíó Territorial de Catalunya» després de lIargs debats. En ella no apareixia el Llu- c;:anes, i és curiós que, en el mapa elaborat per la Ponencia, ba- sant-se en enquestes a tots els ajuntaments de Catalunya, el Llu<;:anes hi era reconegut com a tal. pero a Ihora de la veritat pesa más el primer punt que havia acordat la Ponencia en posar-. se a treballar: «conveniencia destablir el menor nombre possi- ble de demarcacions per economía en el govern i Iadministració del país». Ens reconeixien, doncs, que érem una comarca pero, alhora, ens dejen que érem massa petits ¡que necessitaven «economitzar Iadministració del país». La desaparició oficial de les comarques va beneficiar indirec- tament el Llu<;:anesque continuava essent-ho en el pensar de la gent, amb la mateixa categoría que podía tenir la plana de Vic, pero el progressiu desvetllament cultural i polític al nostre país va portar una progressiva generalització del nom dOsona, finsfa ben poc gairebé desconegut i mancat de tradició. En la nova situació política la gent del Llw;:anes hem de tro- bar Ioportunitat de buscar el reconeixement que sens va negar Iany 1936 i en aquest sentit hem de considerar tots els passos
  18. 18. que shan fet aquests darrers mesos, pero cal no oblidar que la. responsabilitat ens correspon a tots. Hi ha historiadors prou ca- pacitats per informar-nos del nostre origen; hi ha geografs proucapacitats per explicar-nos el nostre territori i hi ha gent ambprou entusiasme per fer escoltar arreu la nostra voluntat de ser, pero la base més important hem de ser nosaltres, la gent delcarrer que no som mestres en historia, ni en geografia, ni en fol-klore pero que des de petits hem mamat Llw;:anes i des de sem-pre sabem que el Lluc;:anesexisteix. I ho sabem perque així hoproclamen totes i cada una de les persones, animals i coses queaquí viuen. Des de les pedres centenaries de Lluc;:a,del Cuer, deTornamira o del castell de Merles fins a Iúltim infant que ha ha-gut de néixer a un hospital de Vic, Berga o Manresa perque no-saltres no disposem de centres hospitalaris propis. I tots nosal-tres sabem que aquest infant, sigui quina sigui la primera lIumque Ii deixin veure sera, com hem estat nosaltres, fill del Lluc;:a-nes. Lluís Vila i Vi/alta
  19. 19. V,¡J t,¡J d,¡S4nt fJo4n i i i d,¡IJ f ¡gloi~ I i ¡ ,Dies 21, 22, 23, 24 i 25 de iuny de1980
  20. 20. Presentació Amb el desig d aconseguir per a les festesde Sant Joan i deis Elois el relleu i lIuiment que hanmantingut al lIarg de la nostra historia, ens tornem aposar a la feina amb la mateixa illusió d altres anys, Som conscients que un pobre que conser-va les seves tradicions no morira i, per aixo, hem bas-tit tot un conjunt d entreteniments per a tothom:sardanes, futbol, balls. pellícules, festival infantil...procuraran acompanyar amb dignitat les festes méstradicionals que tenim a Prats, i el día deis Elois, elspradencs i forasters quedaran una vegada més em-badalits davant l Boyal espectacle d un poble que norenuncia al seu passat i que prepara amb esperan9ael seu futuro Una vegada més. l estiu s acogía a Pratsde la ma de les festes de Sant Joan ¡deis Elois. SIGUEU-HI BENVINGUTS! La Comissió organitzadora, PATROCINA l AJUNTAMENT
  21. 21. Festes de Sant loan i deIs Eloisp TS DE LLUCA E DIES 20, 21, 22, 23, 24 I 25 DE JUNY DE 1981
  22. 22. Presentació Les Festes de Sant Joan ¡deis Elois d a-quest any de 1981 poden passar al record de la gentamb una novetat: par primera vegada la totalitat deles celebracions sarao de caire popular i gratuit par a .tothom. La coincidencia de dates amb les Festes deisBarris, tan arrelades també a Prats. han aconsellatl intent d agermanar-Ies par ter-les más nostres.L any que ve, els barris de Prats tornaran a rivalitzarper. veure qui fa les seves testes .tnés lIuides, peroaquest any i com a excepció. tetas les comissionsoferiran els seu s esfor~os sanee esperit de rivalitat:pensant només a ter unes testes d estiu par atata els pradencs i visitante, a qui, des d aquí, con-videm amb un fort: BENVtNGUTS!
  23. 23. ,~--~ i, ,1 I Ir" ~~fJ ?1 t" PRATS DE LLU:ANESFESl"A M.AJaR 1982 rnmE5::!IJ ~2 . :1!3. ~AI itDlE ;¡;li:lMlEf1I ~
  24. 24. Salutació Ha passat un altre any ija tornero a reviure aires de Festa Major. Encaraque tots seguim fent cam;, no deixa désser una diada amb prou motiuper reflexionar sobre diverses qüestions i, entre el/es, la trajectoria de laFesta Major en els pobles. Mirant la manera coro hem arribar a ractual celebració de la festa,podría semblar una cosa sense importancia, pero sens dubte que all/argdeis anys shan anal produint canvis que si a vega des sens fan impercep-tibles és per una raó molt senzil/a: també nosaltres canviem. Pensem que la Festa Major a casa nostra neix en uns moments moltdiferents deIs nostres, i que els factors que la portaran a ser una de lesprincipals festes de rany eren inserits dios la mateixa societat, coro era,per exemple, la instauració de la celebració de la Festa al voltant delpatró del roble, de caracter religiós i, al mateix temps, saprofitava lafesta per un retrobament familiar que solia representar un esdeveni-ment social que reunía al voltant de la tau/a a la majoria de la família.Oaquí les expressions familiars -Veniu per la festa major! Anem a festamajor! etc. Hem de considerar que abans, sense gairebé mitjans de comunicació,tenjen molla importancia roles aquestes vivencies, i que avui amb elscanvis operats en la nostra societat han quedar ultrapassades. Que en por quedar de resperit de la nostra Festa Major? Que nhemde conservar? És important i val la pena recolzar a fons les nostrestradicions i, entre el/es, la Festa Major és molt important no solament enraspecte cultural i folkloric, sinó buscant rota laseva autentica dimensióen la forma de conservar-la i mil/orar-la, per fer o intentar una projeccióde caraprincipalment a lesfutures generacions i per seguir fent possible,per molts anys, poder dir: --Veniu a FESTAMAJaR! ElSatlle
  25. 25. ~ 21J 22,~cM, .23 Jt .~~ ~ ~83 ~
  26. 26. Saluíació Si el grau de desenvolupament duna societat es mesura fonamental-ment per la riquesa de la seva cultura, entenent aquest fet en la seva mésamplia expressió inserida dintre una comunitat realista, inc!ús hi pot ten irincidencia la modesta celebració de la Festa Major duna Vi/a. I per tant,ésser un exponent més del seu civisme i voluntat terma dun poble per en- riquir la seva cultura. Pot semblar un tapie parlar daquestes qüestions de la Festa Major, pe-ro cree que té la seva importancia, coro a lita de reflexió anyal sobre aspec-tes que a vegades passen quasi desepercebuts, i que el soroll normal solofegar, i que per altra part ens afecten col./ectivament. És important que les activitats culturals portades a terme en Iambit lo-cal, tinguin i disposin dun fort recolzament per part de tots, per tal desti-mular BIs seus elements que tan possible la seva realització; i aixl impulsara participar a més gent en els actes I treballs que es tan per conservar lesnostres tradicions culturals. Hem de tenir en compte que la plena normalitzacló cultural del nostrePaís és dificil en un breu espai de temps. Per tant cal també que des deisnos tres pobles i a mesura de les possibilitats tan economiques coro socio-logiques, és faci una tasca de revitalització de totes les actlvitats culturals irecreatives per poder aconseguir una xarxa coherent i de base estructura-da, per ter de suport ferro la nostra definitiva recuperació cultural. Coro a cloenda, i des duna perspectiva municipal, cal encoratjar a totsels qui duna forma o altra col. laboren en el manteniment i millorament dela nostra cultura, per tal de projectar el nom de la vila de Prats, cap acotesmés altes i progressives. Que la Festa Major esdevingui uns dies de retrobament familiar, i deles nostres arrels coro a roble. EL BATLLE
  27. 27. I I I I dies 23, 24, 25 i 26 testesdeSANTJOAN i ElOIS ~PRATS DE LLUCANES ~ juny .1983
  28. 28. S alutació Ja vénen les diades de Sant Joan i els Elois, com a preludi de / estiu i de les vacances. Aquestes festes són una magnífica oportunitat de retrobar les celebracions més entroncades amb / esperit popular, amb regust de poble i imprescindible per tal de conservar les nostres tradicions. Són dies, també, de retrobament amb molla gent pradenca o relacionada amb Prats, que per diferents motius es troben habitualment allunyats de nosaltres. No cal dir que / esperit afectiu i alegre de la nostra Vi/a ens ha d omplir de joia i transmetre-Ia tots els qui conviuran aquests dies amb nosaltres. A tots, benvinguts a Prats de LIuranes. EL BATLLE~ ...
  29. 29. . t H:<; ~ -;s 4;;~Y; ~ 11 11 .. - --- . ~ - , I : !I I ! , ,.,, 1 , !< : ti. ---. ~., - L,A - . ¡ , , :1 ~ .. :1 I! ~.,.: ¡ dv~1 ,1, 1 ¡ 23 1, r~ST~ A.Jo~
  30. 30. Salutació Encara en laire sura un regust de festes, que ja soma la Festa Major com a portalada de lany tot just comenf:at. Moment propici, per tant, per fer una rejlexió tot donant-U la berzvinguda. La nostra població té un taranna forf:a tradicional en moltso aspectes de les seves manifestacions col.lectives, taranna que, ent.1!f!:~ .. . ,., , ." "¡.;",.;, tots, hem de mirar danarconservant. """ No cal fer gaires meditacions per adonar-se que la societat; actual és sotmesa a un procés de mutacions importants, que",afecten :, lescala de valors que fins fa poc consii1e).avefn,i!IJssk~;~pel fet: dafJ(lr ,molt lligats a la idiosincrasia del nostre país per diferents, motius histÓrics, constituint-ne un eix fonamental que ha ajudat a aguantar les pecuUaritats que ens distingeixen com a poble. , AquestáÚnpregnació de valors positius és la que ens perrtlet mantenir-nos, a nivel/local, amb optimisme de cara al futur, consi- derant a més que la situació general de hats, sei:i,seeéáfi,dexcesi-, p vament casolans i observant la realitat SOcÜ)~tonomicJ¡,que ens ~ envolta, és francament acceptable. " L esperit pel treball conscíent, característic de lanostra gent, és.tU( aeIr ¡HId" (/1(1"t/ftKer!t!«/lIfJP~(K t1#Itir!flN éIIltIIJ tK (,tIlH¡W ,de la vida collectiva, tan! cultural com económica. Aprofundint peraquest camí obtindrem la via per tirar endavant. A tots, una bona Festa Majar. . EL BATLLE
  31. 31. ..I PHATS DE llU~ANES g . Juny 1984 testes de SAn, )OAn i ElOIS
  32. 32. Sa/utació A part del caireIestiu daquestes diades de Sant Joan i elsElois, voldríem comentar el simbolisme que ens ve a la memo-ria en viure en jota aquestes festes, i que veiem emmarcat endos vessants for(:a rellevants ique expressen molt bé algunesde les arrels de/Ilustre pub/e; Una és la jlamadel foc de Sant Joan, inspirada en el do, enel misteri, en la purificació de les coses, que té la foguera. Amés de les connotacions l1istoriques que se li donen, encaraavui l1ipodem trabar un sentit desperan(:a (cada any sencén) icontinuilat dun poble que creu en el seu futuro L altre vessant és el de la festa deIs E/ois que, COI11Otslsabeu, deriva de les corrues de traginers que feien el tra11sportde productes manufacturats (baietes) a111b 111atxos bast cap a dedaltres c017lrades. cosa que va significar per a la Ilustra vi/auna tradició dabertura social en una epoca en la qual no eragairefaci/la comunicació, i que va contribuir a fer co/l(3ixerelnom de Prats for(:a enlla. A la vegada,tot aixo ;aill1pril11irUIIcaracter abert i 110spitalaría la geí1l que ells precediren. esselllencara avui un signe didentitat per a tat el CO1!j1l11l la de,wstra població. . . A tots, joioses .restes! EL BA TLLE
  33. 33. PRAIS DE llU~ANisdies 19,20,21 i 22de gener1985FESIA MAJOR
  34. 34. SALUTACIÓUna de les diferencies, a valles subtil, que existeix entre elspobles, és produiaa per tot allo que pertany al camp de lacultura, en el sentir més ampli i poc academic de Iexpressió. Sense una percepció aguda i constant de la mateixa reali-tal cultural que ens embo/calla, es fa difícil poder fer unaanalisi rigorosa i metódica del caminar cultural d una comu-nitat. Potser estem travessant uns moments en que es toquenmassa superficialment molts afers, que, per la seva impor-tancia, exigirien molla més profunditat en el tractament de laseva tematica. A més, seria prou important poder efectuaruna contrastació constant de la realitat diaria del terrenycultural amb daltres cultures i estils de viure, per tal depoder copsar realment la nostra situació, tenint en compre .que som un país europeu insertar en la denominada culturaoccidental. Si donem una ullada a la nostra comunitat local, ten/m unarealitat cultural forr;:aestimulant, amb diferents ambits enpermanent renaixenr;:a,pero cal ajuntar el maxim desforr;:delotes lesassociacions o movimentssocials per tal daconse-guir, si és possible, una majar projecció, torta i pluralista, queconvidi tothom a participar-hi. No cal dir que la nostra Festa Major és un exponent queforma part de la cultura i tradició locals. Celebrem, per tant,qmb goig i participació aquestes testes. A tots, una bona Festa Major. EL BA TLLE.
  35. 35. festes desant joan I elois 1985 dies 21, 22, 23,24 i 25 de1- Juny
  36. 36. "~" . . . . ~~,¡¡.:r) ;~ ~ PREAMBUl . :.;);, "-:;1../ r ~";Y""!- >7 ~.;~~~~~. Aquest any per les festes de Sant Joan, permeteu-meque faci esment dun tema de malta actualitat com és el dela propera integració del nostre Pa/s en el Mercat Comúeuropeu. Molts poden pensar que tenen a veure unes festes,amb aquest feto Doncs bé, encara que sigui Ileugerament,cree que existeix una interrelació. Fent una mica dhistória cal recordar que aquesta orga-nització europea, fa molts anys que es va crear a Roma, iencara que fins el moment present, gairebé solament shamogut a nivells económics, darrera tot aixo existeix un espe-rit de col.laboració i unió entre els paisos dEuropa. Doncs bé, en aquest context daspiracions conjuntes anivell de la majoria de les nacions que composem el mapaeuropeu, Catalunya, par primera vegada en la seva historia,sintegrara en un marc, on els costums, la cultura, ate. sónpotenciats adequadament. A vegades és facil creure que el Mercat Comú solamentens afectara en el camp economic, aixo no és ben bé aix/ La integració ens afectara en múltiples qüestions. Per tant, es fa imprescindible una potenciació al maximde les nos tres tradicions i festes -perque són Cultura-. Per-que no es tracta que ens deixem impressionar par aquestaallau europea que logicament ens envaira, sinó, abans elcontrari, nosaltres hem daportar el nostre petit gra de sorraa la construcció duna Europa més justa i avam;:ada, cultural-ment i socialment. Aquesta aportació, entre altres, sera la deles nostres peculiaritats i idiosincrasia com habitants dunapart europea anomenada Catalunya. EL BA TLLE

×