Pragmàtica i gènere epidíctic
Corpus de Salutacions
de Festa Major
Barcelona: La Ribera
(1989-2000)
Compilació: Barbara Be...
LaRibera
Reviu
FestaMajar de La Ribera
PI~a de les Olles iRodalies
de 1'1al3 de setembre de 1989
LA RIBERA REVIU ('<.3u I
, "
La Ribera pOI presumir amb ,orgull d'atresorar en cadas-
cun deis seus carrers, bona part de ...
a' s speraera,
~ta Major de la Ribera
:le 7 al 9 desetembre
-;..
'.f
. ~
~ WPl.AliRJRMAD'ernw5.
A
.
d Barcel- ."" .",' ". ...
LA RIBERAUSESPERA
,
La Riberaconserval'encísdeIs,seusestretsi ombrívolscarrers
medievals,i unambientcaliddebarrioPotserper...
LA RIBERAOSESPERA
La Riberaconservael encantodesusestrechasj sombreadas
callesmedievales,y unambientecálidodebarrio.Quizáp...
+1-
Jtt
PLATAFORMAO'ENTITATS
DE LA RI..RA
.
."". .Ajuntament deBarcelona
SALUTACI Ó
Quan I'estiu s'acaba, La Ribera, vestida amb les seves millors
gajes, fa I'ullet a Barcelona, convidant-Ia a qu...
,
SALUTACION
Cuando el verano se acaba, La Ribera, vestida con sus mejores
galas, guiña un ojo a Barcelona g-Qnyj~~táDdoJ~...
SALUTACI Ó
Felicitats Ribera:
Aquest 92 sera pec...totsels ciutadans de Barcelo-
na un any inoblidable pero, si cap, encar...
SALUTACIÓN
Felicidades Ribera:
Este 92 será para todos los ciudadanos de Bar-
celona un año inolvidablepero, si cabe, toda...
FESTA MAJOR DE LA RIBERA
SALUTACIÓ CA~q31,.,
Eltemps de vacances per gran part deis nostres ve"insha passat
deixant enrera...
Festa Major de la Ribera
16, 17 i 18 de setembre de 1994
n
--=--
~= 1;
Ajuntament de Barcelona
Districte de Ciutat VeDa
Pl...
FESTA MAJOR DE LA RIBERA
SALUTACIÓ (~
,El barrí de ,~~ R!,Q~;r;;t és de.s, de"f~ uns aJ}Ys ~,.l .~
l
--paradigma de com Ci...
CiOIII9SIf»
lE JIZS'DI:S
lElA "
IIIIII:RA
FESTA MAJaR DE LA RIBERA
Benvolguts ve"ins,
Benvolgudes ve"ines,
"Elbarri de La Ribera, en tornar de vacances reprén la no...
FESTA MAJOR DE LA RIBERA
Benvolguts amics,
Velero invitar a tot el nostre barri, a tots vosaltres, ve"insi amics, a partic...
. FESTAMAJaR DE LA RIBERA
A La Ribera és Festa Major.
Sempre que aixo passa, sempre que els veins i el Districte es po-
se...
- FESTAMAJOR DE LA RIBERA
""") ".
c." ¡'l "",~,
Benvolguts amics:,fe
Estem aqul, una vegada més, per cel.lebrar la nostra ...
II.lms. Srs., Sres. i Srs.:
3~~~ 1 p~J
Vull agraYr al President de la Plataforma d' Entitats de la Ribera
l'honor que m'ha...
seu treball [i tinc molt presents aquí als amics perduts, en Jordi Solsona el
més recent de tots]. Un altre recorregut pos...
protestes populars, ates que el temple era un deIs pocs espais públics del
barrio La nava situació periferica d'aquest esp...
cultural, al lo que veiem cada dia ens oprimeix o ens estimula; la natura és
el que se'ns ha donat, la ciutat és el que he...
FESTAMAJOR DE LA RIBERA
..,
Festa Major una altra vegada. La Riberasobreix alegria i bon humor. Molta
Jeina Jeta pels orga...
FESTAMAJOR 'DE LA RIBERA
Benvolguts amics:
Ha passat un any i tornem a celebrar la Festa Major de la Ribera. Aquest any
he...
FESTAMAJOR DE LA RIBERA L , '>(
La Plataforma d'Entitats de la Ribera ens obsequia amb una nova Festa
Majo!; organit::ada ...
FESTA MAJOR DE LA RIBERA
Participació de tot8
Un any més, la Platafonna de la Ribera ens invita a participar a la Festa Ma...
FESTA MAJOR DE LA RIBERA
)
Una bona Festa per un bon any
Hem arribat al 1999, a l'últim any del mileni, i volem festejar-l...
FESTAMAJaR DE LA RIBERA
."...................................................... .. .. .. .
. .
: Quin goig tornar a estar...
FESTAMAJaR DE LA RIBERA
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ...
FESTAMAJOR DE LA RIBERA
.............................................................. .. .. .. .
: JANO EN LA RIBERA :. ....
FESTAMAJORDELARIBERA
.............................................................. .. .. .. .. .. .
. ciudad, el Born, y ...
FESTAMAJORDELARIBERA
.............................................................. .. .. .. .
: dictadura que dejábamos a...
FESTAMAJORDELARIBERA
.............................................................. .. .. .
: tes; muchas fachadas recuper...
Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini
Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini
Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini
Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini
Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini
Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini

338 views
279 views

Published on

Recopilació de salutacions de festa major elaborada a l’assignatura de Pragmàtica (Grau de Lingüística de la UB). Els repertoris de salutacions formen part del corpora “Celebratio et oratio” http://www.linred.es/articulos_pdf/LR_articulo_31102008_2.pdf
I del repertori ReCoLi: http://bibliotecavirtualut.suagm.edu/Glossa2/Journal/march2010/Retorica_y_memoria.pdf

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
338
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini

  1. 1. Pragmàtica i gènere epidíctic Corpus de Salutacions de Festa Major Barcelona: La Ribera (1989-2000) Compilació: Barbara Berini Direcció: Xavier Laborda Lingüística. Universitat de Barcelona
  2. 2. LaRibera Reviu FestaMajar de La Ribera PI~a de les Olles iRodalies de 1'1al3 de setembre de 1989
  3. 3. LA RIBERA REVIU ('<.3u I , " La Ribera pOI presumir amb ,orgull d'atresorar en cadas- cun deis seus carrers, bona part de la historia de Barce- lona. , La Ribera, histórica y bella, noble i encisadora; afortuna- dament peL,tots nosaltres desperta i va recuperant pas a pas, carrers, places~';keaHic¡'s'iiracons, par fer.;'~e "más' bonica i atráient. ;," ,>"";C,,' ,":; '" ~.,?':"¡:;" Si un barri reviueá'pérque!aarr~ra. séÚ'tá'gent qu'eI'estima i qué'ah6nrm~~}~Dtl'.~:rnperlycFR aFIJn'fu,t,ur'millor. I volem ser al seu ~o.~tat:;,' "H, ," " Aprófif6U áq'Uests"di'e~de"festa ¡gresca par ~ir ,a tothom qu,ef,I;~;n~R~'~~G~e,~jH;~JL j ,,;.'"" , ""i!0 ;;, r" Bona Festq. Major! (1,)3.); .,'",-,:,;",;.,. ,:.<.. . ~;¡ :.iJóári1Clos i Matheu ';'<:"'L'n!';l":f;;" R~gX~qtr~t-~~i~ent Districte Ciutat Valla ","
  4. 4. a' s speraera, ~ta Major de la Ribera :le 7 al 9 desetembre -;.. '.f . ~ ~ WPl.AliRJRMAD'ernw5. A . d Barcel- ."" .",' ". . 'DElARIBERA '..' Juntamente oua .. ~ , ~.:;'.,.._'. ('."".:i,..."j;"",,'..A~"':':,;";;1;..:~~~'L,~,f' ";""f~~ ~ "0";C1.~. -:' ¿ : ".,.'.= ,~ ,:'.~.:';#"""""':";~.~~~, !.ii>~...~...~,..",..",.,
  5. 5. LA RIBERAUSESPERA , La Riberaconserval'encísdeIs,seusestretsi ombrívolscarrers medievals,i unambientcaliddebarrioPotserperaixotédarrerament unirresistibleatractiuperalagentdelmóndel'art, quehaescollit lesrodaliesdel'anticmercatdelBornpertreballari viure. Aquestt~~~vingut~sónunestímulpelsvelnsdesemprequefan possibleaquestarecuperacióambel seuesforci treballquotidia. Deixeu-medoncsqueusconvidiaretrobar-nosambLaRibera, enelsseus.carrersi lessevesplaces,araqueelstornema omplirde resta.No usquedeua;caSa,La Ribetausespera. .~ 1 Bona Festa Major a tothom! JoanClosi Matheu Regidor-PresidentDistricteCiutatVella
  6. 6. LA RIBERAOSESPERA La Riberaconservael encantodesusestrechasj sombreadas callesmedievales,y unambientecálidodebarrio.Quizáporesotiene últimamenteunirresistibleatractivoparalagentedelmundodelarte, quehaescogidolos,alrededoresdelantiguomercadodelBornepara trabajary vivir. Estosreciénllegadossonun estímuloparalosvecinosdesiempre quehacenposibleestarecuperaciónconsu esfuerzoy trabajo cotidiano. DejadmepuesqueosinviteareencontrarnosconLa Ribera,en suscallesy plazas,ahoraquelosvolvemosa tenerllenosdefiesta, No osquedéisencasa,la Riberaosespera. ¡Feliz Fiesta Mayor a todos! JoanClosi'Matheu Regidor-PresidenteDistrito Ciutat Vella
  7. 7. +1- Jtt PLATAFORMAO'ENTITATS DE LA RI..RA . ."". .Ajuntament deBarcelona
  8. 8. SALUTACI Ó Quan I'estiu s'acaba, La Ribera, vestida amb les seves millors gajes, fa I'ullet a Barcelona, convidant-Ia a que celebri ambella la seva Festa Major. Aquesta Ribera, ha despertat renovada i embellida, oferint els seus atractius histories i moderns, a tots aquellsque la valen admirar. ' La Festa és temps de 'joia i goig, decelebració, d'alegria. Que disfruteude la FestaMajard~;I;rcl3)bera!' /'" XAVIERC~~~S}I" MASJOAN REG ID()R-~H E$!'É)fE'r;.Ji:,[)IS1B ICTECI UTATVE LLA " i' ,7'.¡ ',i, ..," ""o.., ' , "', ' "c'"
  9. 9. , SALUTACION Cuando el verano se acaba, La Ribera, vestida con sus mejores galas, guiña un ojo a Barcelona g-Qnyj~~táDdoJ~aque celebre 11 F ' M t'l.J,i 'O,f"¡ Ó:J1t l con e a su lesta ayor.' ¡,'YA' ",1,." I ~t>" {'; ) Esta Ribera, ha despertado renovada i embellecida, ofreciendo sus atractivos hitóricos y modernos, a todos aquellos que la quieran admirar. La Festa es tiempo de júbilo y alborozo, de celebración, de alegría. ¡Que disfrutéis de la Fiesta Mayor de la Ribera! XAVIER CASAS I MASJOAN REGIDOR-PRESIDENTDISTRICTECIUTATVELLA
  10. 10. SALUTACI Ó Felicitats Ribera: Aquest 92 sera pec...totsels ciutadans de Barcelo- na un any inoblidable pero, si cap, encare ho sera més per als ve'¡'nsde la Ribera. - Enguany,lestesteshanomplertelscarrersdelbarrí de ballsi espectacles;lesde Primavera,Carnestoltes,Festival de Jazz, "El Grec" ens van engalanarels carrersper rebre elshostesolímpics.Lesclatde joiadurantaquest16diesque recordaremtatala vida hantingutcontinu'ltatam.bla Paralim- piada i éS ara, al final d'aquest estiu, que la Ribera vol acomiadar-hoamb la sevatesta Majo[ Distrutemd'aquest dies de gresca i xerinolaamb els ve'¡'ns, visitants,turistes i amb tothom que des dEVaquest '92 són a la Ribera "AMICS PEA SEMPAE". Repeteixo: FelicitatsRibera. XAVIEA CASAS I MASJOAN REGIDOR-PRESIDENT DISTRICTECIUTATVELLA
  11. 11. SALUTACIÓN Felicidades Ribera: Este 92 será para todos los ciudadanos de Bar- celona un año inolvidablepero, si cabe, todavía lo será más para los vecinos de la Ribera. Este año las fiestas han llenado las calles del ba- rriode bailes y espectáculos; las de Primavera, Carnaval, Fes- tivalde Jazz, "El Grec" nos engalanaron las calles para reci- bir a los huéspedes olímpicos. El estallido de alegría durante estos 16 días que recordaremos toda la vida han tenido con- tinuidad con la Paralimpiada y es ahora, al finalde este vera- no, cuando la Ribera quiere despedirlo con su fiesta Mayo[ Disfrutemosde estos días de fiesta y diversión con losvecinos,visitantes,turistasy con todos losque desde este '92 están en la Ribera "AMIGOSPARASIEMPRE". Repito: Felicidades Ribera. XAVIER CASAS I MASJOAN REGIDOR-PRESIDENTE DISTRITO CIUTAT VELLA
  12. 12. FESTA MAJOR DE LA RIBERA SALUTACIÓ CA~q31,., Eltemps de vacances per gran part deis nostres ve"insha passat deixant enrera aquests dies de tranquilitat i descans que tanta falta tejen. El barri de la Ribera cada any és el que retorn~amb més torees i amb més ganes de comen9ar a consumir-les. I ho fa, i tant, de la millar forma i més envejable. Amb la seva Festa Majar. Aquests dies no pararan de bailar, de jugar amb els nens, de petar la xerrada amb qualsevol que passi per la pla9a i com nosaltre~vuI9Ji ter passar el temps ~n_a_gu~stsfant~stics Qarrers, / a I'ombre d'un arbre o sota I'arc d'una porta miLlenaria. .' " -1-. ? - tV.I' rCt. 1V .. ...... Seran tres dies, només tres, pero els recordarem tins I'any vinent, perqu'e qui pot oblidar aquella can9ó que arriba rebotada pels estrets carrerons, que et ta dirig,ir I,espasses a la pla9a de les Olles? Gaudiu ve'ins de la Ribera de la nostra testa, pero sobrejot gaudir del vostre barrí i de la seva gent.- Felicitats, Ribera. XAVIER CASAS I MASJOAN REGIDOR-PRESIDENT DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA
  13. 13. Festa Major de la Ribera 16, 17 i 18 de setembre de 1994 n --=-- ~= 1; Ajuntament de Barcelona Districte de Ciutat VeDa PlAWORIIA D'ENTITATS DELARI8ERA
  14. 14. FESTA MAJOR DE LA RIBERA SALUTACIÓ (~ ,El barrí de ,~~ R!,Q~;r;;t és de.s, de"f~ uns aJ}Ys ~,.l .~ l --paradigma de com Ciutat Vena pot arribar a ser) ,. tgasis de tranquilitat i pauSen mig d'una ciutat,~ ',- --. - "'-._, ",.-,-' .""'0 1 .' en la que es viu massa depr<fsa, on el brogit i el soroll de Barcelo'na es torna silenci i intensitat en els se1ls carrers. Es significatiu i un motín d' orgu l!.,que cada cap més sovint/el~ visitants comenten als comerciants i als veins del barri que els hi agradaria viure a la Ribera. EI~ seús carrer~ recu perats gracies a les naves i ( magnífiques pavimentacions així com amb la millar il.luminació, també halrecuperat el que possiblement era més dificil, la seva vida social. Aixó,..~a est~!__possible merces a grups i entitats com 1a:"Co'missió de Festes de la Ribera que amb e~_~eu.~sfor<; i empenta va inÍclar aquestes F~.~tes _Majors.~que, són Ja tradicionals i. esperádes' no només pels propis vein~ sino per molts visltants que valen gaudir d' aquest ambients,(9P1iliar i acollidor. Un any més el Distrlcte de Ciutat Vella ha col.laborat en~""""---"' ~-"-'-"'--"-"--""--""-"--"""---'--"' -, --, -_. -_o.'-". " .. , aque,sta Festa per tal que el programa tingui esp~~tac:!~s cé!da cap més interessants. Peró sereu vosaltres qui amb la vostra presencia i part:icipació seguireu fent que aquests die s ~iguin elsmés curts de rallY i que en el 9;5 visquem esperanf plegats que tornin a arribar. Ribera, Bona Festa Major. "", ,~." ~. Xavier Casas i Masjoan. . Regidor-President Districte de Cintat Vella
  15. 15. CiOIII9SIf» lE JIZS'DI:S lElA " IIIIII:RA
  16. 16. FESTA MAJaR DE LA RIBERA Benvolguts ve"ins, Benvolgudes ve"ines, "Elbarri de La Ribera, en tornar de vacances reprén la normalitatamb la seva Festa Major.Com tra~~al de I'estiu,la música, la testa i la xerinola envairan els carrers delrñOstrEfl5arn. L'obertura deis Jardins d'Allada-Vermell,de la Caserna de Sant Agustí com a Centre Ocupacional i properament com a Centre Cívic, I'arribada deis primers estudiants universitaris a les aules de la Pompeu Fabra, la nava pavimentació deis carrers del barri, J'enJlumenat,el clavegueram i el mobiliariurba han tet~- . que la Ribera sigui!tun barri sanament envejat par la resta de la Ciutat. Gairebé la totalitatdeis espais del barri han estat milloratsi els pocs que reste tiaviat es beneficiaran d'aquesta actuació integral. Ha arribat el moment per la Ribera de que, un cop finalitzatsels projectes que estan' en marxa, I'inversiódeixipas a un bon manteniment del que s'ha assolit tant a nivell urbanístic corr'l.social o económico, Es I'horade convidar a tots els ciutadans de la resta de la ciutat a participar a la~ testa. Hem demostrat que aquest és un barri antic i alhora innovador. El PIs de Mobilitatés I,Jnbon exemple de com els ve"insde la Ribera són . símbol de la tolerancia ide la capacitat de dialeg deis ciutadans de Barcelona. AquestanY1comsempreJelsve"inssereu amfitrionsde la vostratesta, una ~sta que té laseva perllongaciódurantI'anyamb els concertsque programeu des de la Comissióde Festes, amb les sortides i les excursionsde cap de setmana. IEs evident que a la Ribera us ho sabeu passar d'alló més bé i compartir la ! vostra alegria. . Felicitats La Ribera per la vostra gresca, pel vostre barri peró, sobre tal, par la vostra gent. Visca la Festa Major. Xavier Casas i Masjoan Regidor-President del Districte de Ciutat Vella .,.,
  17. 17. FESTA MAJOR DE LA RIBERA Benvolguts amics, Velero invitar a tot el nostre barri, a tots vosaltres, ve"insi amics, a participar ~[lla nQstraFesta Majar. Par nosaltres, aquest any té un significat especial, ja ,que cumplim 10 anys coro Comissió de Festes i esperem aterir-vos i compartir la mateixa alegria amb la qual s'han desenvoll}pat lotes les testes de La Ribera. També el temps transcurrit d6s de la F~sta Major del'any passat ha siguI molí especial per nosaltres coro Plataform_ad'Entitats de la Ribera. L'Ajuntament ens ha entregat un local per la nostra entitat. Esperem tenir la nava seu par finals d'aquest any. l.continuem desenvolupan11anostra tasca, coro sempre. Intentem cada día millorar, amb la col.laboració de tots, aquest barrí tan carismatic de la nostra Ciutat. Toís plegats estero recuperant, poc a poc, la imparable activitat que la Ribera va tenir durant molts segles. Els coLlectius s'estan unint par treballar junts. Fa uns mes$os va crear-se l'Associació d'Empresaris d'Hosteleria de la Ribera, que inclou a Bars i Restaurants del barrí. Us donem la benvinguda. Pero, en aquest moment, lo més important par nosaltres és la Festa Majar, a la qual us convidem amb tot el pláér del món. Hem incorporal més activitats i hem facílitatel/accés de tothom a algunes tan significatives coro l'Antologia de la Sarsuela i la Cantada d'Havaneres. Us esperem par passart:'lobé../ !-- Benvingüts al vostre barri, ti La Ribera. ""'- Emili Cota Escribano President de la Comissió de Festes i de la Plataforma de Entitats de La Ribera
  18. 18. . FESTAMAJaR DE LA RIBERA A La Ribera és Festa Major. Sempre que aixo passa, sempre que els veins i el Districte es po- sen d'acord per organitzar uns dies de diversió i de joc, persones i carrers es vesteixen de gala per rebre tot el que ve. És obligar, aquests dies, sortir de.casa a buscar lafesta, córrer pels carrers per cercar la cercavila -que per aixo té aquest nom-, ? per seguir i perseguir amb el cos i amb els peus l'orquestra que toca per a nosaltres, per baIlar amb els gegants els nens, els joves i els grans, per gaudir deis jocs i les activitats infantils, per fer més esport que mal, per fer o escoltar 111úsicai, d'una manera es- pecial, per trabar-nos a tot arreu i parlar i f}xplicar-nos ijugar i disfrutar. rJ -' '- 1 . Aquest nostre barri té la sort de formar part del Casc Antic, el bressol de la Ciutat de Barcelona. Un barri que, sense perdre la seva enfilar, esta en renovació contínua pel que fa a les vies públiques i als edificis antics. Amb 1'esfon; de tots anem guanyant en qualitat de vida. Organitzar festes és una manera més de fer- ha. Aprofitem la FESTA MAJOR. Passeln-ho el millar que puguem. Una bono festa i un bon estiu. Joan Fuster i Sobrepere Regidor del Districte de Ciutat Vena
  19. 19. - FESTAMAJOR DE LA RIBERA """) ". c." ¡'l "",~, Benvolguts amics:,fe Estem aqul, una vegada més, per cel.lebrar la nostra FESTA MAJaR, lafesta de La Ribera de Barcelona. I ho fem amb molt optimisme iplens d'agraiment a tot el barri per la seva comprensió demostrada amb lesfestes de l'any passat. Moltes gracies a tots en nom de la Comissió de Festes i, molt especialment, en el meu propio El temps ha passat i un any més arriba la nostra FESTA MAJaR. En aquesta ocasió hem reforzar una mica el programa amb l'objectiu de que tothom!!!. passi molt bé. Aquest es un barri obert a tots, i la nostra festa participa d'aquest esprit d'obertura. Una vegada més, hem de dir que La Ribera continua treballant, com sempre. Veins i comerciants participen activament en les" rasques del barri i contribueixen al seu desenvolupament. Aquest barrr1hofem entre torso.el Ara, després de treballar, toca la diversió. Incorporen a la FESTA MAJaR DE LA RIBERA 1996 dues novetats: una mostra de moda al carrer Rec i l'apadrinament deis Gega1Jtsfets per la gent gran de PRISBA. Esperen que siguin "duesacres macos per vosaltres. "" , clr.r';' '~ ./ Per últim, vuiflnvitar ills ciutadans de tata Barcelona a la nostra testa. Estic conven(:ut que serd una bona ocasió per coneixer i disfrutar del nostre barrio Bones testes a tothom.' Passeu-7o molt bé./) ,11. 1. Emili Cota Escribano President de la Comissió de Festes i de la Plataforma d'Entitats de La Ribera
  20. 20. II.lms. Srs., Sres. i Srs.: 3~~~ 1 p~J Vull agraYr al President de la Plataforma d' Entitats de la Ribera l'honor que m'ha fet convidant-me a sumar la meya ven a les de tots els qui pregonen la Festa Major d'enguany. M'uneixen a Ciutat Vella profunds lligams: vaig néixer i visc al Barri de la Merce, em vaig enamorar al del Portal de l'Angel i treballa a la Ciutadella. EIs meus records infantils de carrer i de barrí tan olor a cavall: el del carro que repartía l'alfals -la frescor del qual contrastava profundament amb la decrepitut de l'entorn- en aquells temps en blanc i negre en que es criaven animals per al propi consum a les cases (gallines, conills...); aquells perxerons de la Moritz; les llargues files de carros per al transport i cavalls que dormien al carrer Ample-Ancha-General Primo de Rivera-Ample i els espepentics cavalls del carruatge deIs morts. AIgunes nits -les menys- també feien olor de revetlla, de revetlla i d'orgue de maneta i de banderoles de colors que unint en forma de penjoll les parets del carrer encara el feien més estret.' Tots sabíem d'on veníem, molts meyns on érem i uns pocs on anavem. Pero avui som a La Ribera. Aquest vell barrí que s'aplega vara Santa Maria del Mar ens parla -ha sabeu- d'un passat artesanal i corporatiu; de mercaders, navegants, comerciants, professionals, personatges, doncs, que basaven en la informació, la comunicació i la tecnica la seva raó de ser i de crear. La Ribera. Escenari construIt d'una manera tan dura i d'una manera tan pTural. L'Emili Clota ens diu des del Programa d'Actes que la Festa Major de la Ribera pot ser també una bona ocasió per conéixer i disfrutar del nostre barrio Aprofitant aquests verbs -conéixer, disfrutar- jo diría que conéixer el barrí de la Ribera és ja una manera de disfrutar-lo. ~s ben cert, uns dies de festa poden ser una oportunitat excepcional per reconciliar-nos propis i extranys, joves i grans amb aquestes velles pedres, en altres temps considerades antihigieniques -ha pensara encara algú?-. No hem d' oblidar, pero, una observació que ha estat molt repetida pels comentaristes de la vida urbana al llarg de la historia, des de l' histor iador grec Tucídides al dramaturg angles Shakespeare, des del polític barceloní del segle XVIIINarcís Feliu de la Penya (1709) a l'alcalde Maragall: Les ciutats no les componen les pedres, sinó els habitants. Podem recórrer la Ribera de diverses maneres. Potser per carrers, des del de l'Argenteria -antic camí a la mar- fins al deIs Mirallers on va néixer el 1824 el president de la primera República, Francesc Pi i Margall; des del carrer de Montcada, la historia del qual es remonta fins l' any 1153 quan Guillem de Montcada va comprar uns terrenys per construir-se un palau que dona origen al barrí de Vilanova del Mar, nom que antigament rebe el barrí de la Ribera; fins al carrer d'en Tripó que va tenir un teatret, a un tercer pis, on comen~aren a representar-se obres en catala a finals del segle XVIII; sense deixar de banda els carrers que no sortiran mai a les postals, els que mai no veuran els turistes si no és corrent en defensa deIs seus interessos. Segons diuen, un deIs trets que caracteritzen a totes les ciutats en aquest final de segle és l' inseguretat, estigma aquest que, de manera justificada o no, acompanya sempre la imatge de tata Ciutat Vella. Diversos grups socials venen advertint des de fa uns anys de cóm es deteriora la vida ciutadana. Aquesta consciencia de la inseguretat és un fet real que perjudica fonamentalment al barrí i és imperiosament necessari resoldre-ho d' una manera definitiva, evitant, d'altra banda, de caure en una generalització que ens dugui a actituts racistes o xenofobes que, en definitiva, són sempre producte del temor que provoca en nosaltres allo que és diferent. Malgrat tot aixo, cal veure-hi el desordre de la vida, al marge deIs codis hipocrites -admirables, aixo sí- de la bellesa. La bellesa l'hi han posada els vius i els morts, i el
  21. 21. seu treball [i tinc molt presents aquí als amics perduts, en Jordi Solsona el més recent de tots]. Un altre recorregut possible és l'historic-monumental, comen~ant per Santa Maria del Mar, edificada -a partir del 1329- sobre les arenes de la antiga platja, i acabant per les últimes incorporacions al patrimoni: les obres integrades al Passeig del Born o al carrer de Montcada. Fent aquest recorregut cal fixar-se en les fa~anes -quan caminem, mirem massa al terra- i en les estatues i endevinar-hi l'evolució de l'esperit, l'evolució de la mirada urbana i deIs programes de vida. Les estatues són, en elles mateixes, historia de la historia i historia del gust, així, tot buscant una mostra heterogenia, ens podem fixar en la Font del Geni Cata la -al Pla de Palau (centre economic basic de la ciutat a mitjans del segle XIX i lloc central i monumental per excel.lencia durant tot el segle)-: inagurada el 1856, simbolitza el caracter catala. Les figures femenines representen les quatre províncies i els quatre dolls d'aigua, els rius Llobregat, Ebre, Segre i Ter. El monument a Antoni López i López, nascut a Comillas i que féu la seva fortuna amb el trafic d'esclaus i altr~s negocis colonials; destaca la seva militancia contra l'abolició de l'esclavitud i contra la independencia de les colonies; el seu monument fOil conegut popularment com el negro Domingo; enderrocat el 1936, fOilrestablert després del 1939. El monument a Picasso fet per Tapies al passeig que du el nom del malagueny. 1 '. També es pot ter el recorregut de les places i els espais lliures, ~lliberats o per alliberar. En les places hi ha el més generós de les ciutats ~ avares, l'espai que es van saber regalar elles mateixes a pesar de tata l'especulació, i s'hi veu el poder de l'exigencia popular davant la privacitat i que es va fer per convertir la llibertat d'espai en estilística i memoria. Places de Santa Maria, del Fossar de les Moreres, de les Glles, Pla~a del Born. Com Santa Maria del Mar, el Born es sinonim del barri de Ribera. Des del segle XIII al XVIII el cor de la ciutat estigué a la pla~a del Born, puix que foil el lloc habitual de tata mella d'actes públics. En totes les celebracions i testes populars que tenien lloc a Barcelona la pla~a del Born ocupava un lloc rellevant ja que era escenari de justes, representacions teatrals o curses de braus. La paraula "born" significa originariament punta de la llan~a de justar per passar després a al.ludir al torneig en general o allloc on es celebraven les justes. I aixo va ser el Born per la noblesa barcelonina: l'esplanada de les justes i torneigs tancada pels palaus, des deIs finestrals deIs quals els senyors contemplaven la lluita, amistosa o a mort, deIs cavallers i vassalls: el primer torneig del que se'n té notícia escrita, entre un criat del comte d'Urgell i un cavaller angles, s'esdevení el 9 de novembre del 1372. Pel poble el Born significa passeig, perque s'hi celebraven moltes testes ciutadanes, profanes i religioses, com les processons i el carnestoltes. Per a l'església, el Born va ser també la pla~a deIs "actes de fe", deIs actes inquisitorials. Pels comerciants i artesans, pels camperols i ciutadans en general, el Born era el lloc tradicional de les fires i mercats. Fires, algunes de les quals especialitzades, com ara la d'argenteria o la del vidre, aquesta darrera per Cap d'Any. La importancia d'aquestes darreres manifestacions, unida a l'increment de la població, que va obligar a millorar el proveIment de la ciutat i els punts de venda, motiva que el Born esdevingués al segle XVIII un lloc predominantment de mercat (no hem d'oblidar que el barri de Santa Maria del Mar foil un deIs sectors amb més presencia comercial i gremial ininterrompuda des de l'Edat mitjana). Al segle XVIII el Born passa de ser el cor de l'area més densa i el centre de 'tata' la ciutat a convertir-se en un apendix de l'Esplanada: queda, per tant, directament amena~at pels canon s de la Ciutadella, la construcció de la qual s'inicia mitjan~ant un Reial Decret de Felip V el 1715. A causa de les seves dimensions, calgué destruir una bella part del barri de la Ribera -se n'enderrocaren 1.262 cases i edificis religiosos sense que els seus habitants rebessin cap indemnització. A punt van estar de ter el mateix amb Santa Maria del Mar, ja que aleshores es considerava el gotic com un art barbar i sense elegancia. Les autoritats militars es feren enrere arran de les fortes
  22. 22. protestes populars, ates que el temple era un deIs pocs espais públics del barrio La nava situació periferica d'aquest espai urba, historicament tan important en la sociabilitat ciutadana, esdevé el testimoni de l'atemptat brutal perpetrat sobre l'imaginari urba. L'adquisició deIs terrenys de la Ciutadella pel municipi, el 1869, permetria la remodelació d'aquest espai, que seria determinat per la construcció (1874-6) d'un mercat central cobert, d'estructura metal.lica, amb 720 parades de venda. El ferro de les armadures defineix un espai absolutament original per aquel! temps. Aquest metal! constitueix una nava alternativa que la tecnica moderna oferia davant de l'historicisme (el monument més representatiu d'aquest tipus de construcció és la torre Eiffel, construIda a París amb motiu de l'exposició universal del 1889). El Born fOilprojectat per Antoni Rovira i Trias i Josep M. Cornet i Mas i realitzat per Josep Fontseré. El primer, l'arquitecte municipal Rovira i Trias~ fOil també autor deIs mercats de la Barceloneta (1873), de Sant Antoni (1879) i de la Concepció, de la font de la Pla~a Reial (1876) i de les balaustrades del Saló o Passeig de Sant ~oan (1887); d'altra banda, l'enginyer indU$trial Cornet i Mas també havia col.laborat amb Rovira en el mercat de Sant Antoni; en quant al mestre d'obres Josep Fontseré, altres obres seves son la Cascada i l'Umbracle del Parc de la Ciutadella. Si hi ha itineraris ja codificats, fins i tot obligatoris, en queden cent de possibles, com el literari, de la ma deIs quadres de costums de l'Emili Vilanova; de Santiago Rusiñol que va naixer en el número 37 del carrer de la Princesa, de la princesa Isabel, futura reina d'España; Rusiñol reflectí l'anima d'aquella Barcelona que el va veure naixer en la célebre L'auca del senyor Esteve, personatge aquest que com diu el seu autor "amb trenta anys d'estar a la botiga, coneixia el cor hUIDa de tot el barrí de Ribera". Narcís Oller que amb La febre d'or ens mostra una burgesia que veu créixer la seva autoritat económica i social arran de l'especulació de la borsa o Josep Maria de Sagarra que amb la seva obra Vida privada construeix una crónica meitat costumista, meitat proustiana, de la decadencia de l'aristocracia barcelonina. En alguns recorreguts pot ser bo dur a la ma una guía, com ara la de Cirici o la de Carandell o la de Vázquez Montalbán, entre d'altres. Cada racó té la seva erudició i, si portem una guía, durem una mica de cultura i record a la memoria. Us n'haureu adonat del protagonisme que han tingut el Born i la pla~a del Born. Un Born que avui tenim sense funció definida, tancat i algú diría que abandonat. Si la nostra ciutat ha passat de ser una ciutat industrial a ser una ciutat cultural (Joan Clos), cal adobar, regenerar els teixits més vells o malalts, i per tant la Ciutat Vella batiría de tenir prioritat, encara que, ¿per a quí es regenera una part de la ciutat on s'han quedat els més vells i els més pobres? i ¿des de quins centres d' interessos economics o socials, que són els que donen vida fonamentalment a una zona urbana? Potser creant una oferta cultural que -en paraules de Vázquez Montalbán- mogui d'altres Barcelones cap aquesta Barcelona vella, com els matrimonis joves que visiten als pares ancorats per la biología personal i urbana, classes passives d'una ciutat passiva. Per cert, aquests joves matrimonis potser de menys de trenta anys, tal vega da viuen a l'Eixample gracies a la bondat d'un credit de fins a trenta anys i al set per cent, benefici que comparteixen amb els propietaris d'aquella zona que pretenguin dur a terme obres de rehabilitació. Cal tornar a ter servir un monumentalisme obsolet per mitja de la readaptació. Si la cultura ha de ser l'eix central de la Barcelona del segle XXI (Pasqual Maragall), pensem que el nivell cultural d'un pobre s'expressa amb la bona educació, amb el comportament cívic i amb la preservació del que són béns col.lectius. I el Born ho és, i el nostre barrí ho és. Es per aixo que inspiren la meya reflexió les paraules del nostre alcalde quan diu: no condemnem allo que esta construit, el que és historie ho considerem patrimoni
  23. 23. cultural, al lo que veiem cada dia ens oprimeix o ens estimula; la natura és el que se'ns ha donat, la ciutat és el que hem construIt. Paraules que em duen a dir: no condenem el Born, no condemnem el barri; el nostre barri és historie i el Born també ho és; a110 que veig cada dia és el barr i i el Born i, certament, la seva visió m'oprimeix i m'estimu1a; si la ciutat és el que hem construIt, el barrí és, en bona mesura, el que ens ha construIt o el que ha ajudat a dissenyar el perfil de la nostra identitat: haver nascut a... o viure a... és, sovint, un tret definitori o definitiu en l'apriorisme de tata relació. Potser per ara no cal anar més lluny i esperar que els fets creIn una consciencia del possible, pero estem de testa i sí podem recórrer el barrí, llegir-10, sentir-nos hereus de totes les seves arqueo1ogies. Un barri, com una ciutat, call1egir-lo deixant que la mirada es perdí en els espais mínims més que en les gran s estructures. De vegades, l'orgull d'una ciutat no l'hem de buscar en els grans edificis, sinó ~n aquest treba1l constant que fa deIs antics barris uns barris dignes de ser viscuts. El faci1 és ter ciutats del no-res. El difícil és equilibrar les ciutats i cuidar día rera día allo que mai sortira a les fotos. Amigues, amics, des de l'esperan<;a en construir sobre la ciutat construIda, des de l'esperan<;a,sempre des de l'esperan<;a:BONES FESTES! Octavi Iglesias i Vivanco Catedratic Professor de l'I.E.S. Jacint Verdaguer
  24. 24. FESTAMAJOR DE LA RIBERA .., Festa Major una altra vegada. La Riberasobreix alegria i bon humor. Molta Jeina Jeta pels organitzadors, pero Jeta de,guat, ;ambganes que tot el veinat gaudeixi d'aquests dies de gresca, amb lesfigures populars de laJesta i qntb lesfigures humanes també, voltant pels carrers, al ritme de la música de les gralles i els timbals. A la Festa hi ha de tot iJorr;a: activitats per als grans i per alspetits; en reaUtat lotes les activitats són per a tots, perque tots tenim ganes de jugar aquests dies, de simular que som inJants, d'allunyar-nos de la seriositat i de laJormalitat del món deis adults i de navegar pel riu de carrers que la Ribera limita, saltant i ballant, cridant i cantant, traient-nos del damunt tots els complexos. Per aixó hem de participar en tot el que se'ns propasa, en tot alió que entre tots hem organitzat, en tot el que vagi sortint de cada moment i de cada situació. Participem en tot el que se'ns presenta, pero organitzem també de manera espontania naves activitats; sempre, aixó si, amb el respecte que es mereixen tots els nostres vei"nsi amb l'ordre que li cal a la ciutat, al barri de Ribera, perque tothom hi pugui estar i hi pugui disfrutar. Fem una crida a la Festa Major, unaJesta més)d'un any més~-peró única, perque quan les celebracions esprogramen amb el cor i amb el sentiment, 'iquan s'hi parti- , cipa de manera col.lectiva i completa, cada una d'elles és irrepetible. Ens hi trobarem tots! Fins aviar! Joan Fuster i Sobrepere Regidor del Districte de Ciutat Vella Xavier Casas i Masjoan President del Consell del Districte de Ciutat Vella Setembre de 1997
  25. 25. FESTAMAJOR 'DE LA RIBERA Benvolguts amics: Ha passat un any i tornem a celebrar la Festa Major de la Ribera. Aquest any hem volgut incorporar un lema a la nostrafesta: La Ribera amb la Merce. 1 aixo per diverses raons: ' ./ La primera es la proximitat de la Festa Major a la gran Festa de la ciutat de Barcelona. Aquesta proximitat uneix La Ribera encara més a la resta de la ciutat. 1 volem que aquesta unió sigui completa. Per' aixa, algunes de les activitats queo tindran lloc en el nostre barri constituiran una part de la Gran Festa de la Merce. Sera una bona ocasió perque els nostres veins d'altres barris ens visitin. La segona ~s ellloc especial que nosaltres creiem que ocupa La Ribera dins de la nostra ciutat. No ho diem nosaltres. Personalitats, i no precisament del barri, diuen que La Ribera és la veritable essencia de Barcelona. Jo puc dir que en aquest barri es poi trabar de toloConstitueix, per si mateix, una petita ciutat, oberta a tothom. L 'amplia varietat comercial, la mixtura entre art ipopularitat, la unió del passat i el present... i, sobretot, la qualitat humana deIs seus habitants. Aquest any té, per a nosaltres, e/s organizadors de la Festa, un especial significat:(~{Jmplim deu anys com Comissió de FesteS'. Encara quedem dues persones d'aquella Comissió que, plens d'i!.lusió, varem fundar un dia. Altres amics s 'han anal incorporant durant e/s anys i avui comptem amb un grup de col.laboradors que treballen perque vosaltres, veins, comerciants i amics, tingueu una bona Festa. Aixo és el que us desitjo jo i tata la Comissió: Felir; Festa Major 19971 Emili CotaEscribano President de la Comissió de Festes i de la Plataforma d'Entitats de La Ribera
  26. 26. FESTAMAJOR DE LA RIBERA L , '>( La Plataforma d'Entitats de la Ribera ens obsequia amb una nova Festa Majo!; organit::ada com sempre, amb molla empenta i una gran creativitat. Les activitats de la Festa Major són sempre iguals en laforma, pero solen ser diferents en la manera de dur-Ies a terme, perque en cada Iloc i cada any hi ha alguna aportació nova i diferent, fruit de les circumst¿ll1cies i de les tendencies de cada moment. En aquets/no hifalten les cerca vi/es per animar tots els veii1s i les veiiws a afegir-se al seguici, el concert per afinar I'oida, elsjocs infantils per a tots els nens i les nenes encara que tinguin 70 anys, el sopar per.l/epar-s'hi els dits, el bal/ amb orquestra per moure I'esquelet, les havaneres amb el rom cremar per agitar elmoca- dor blanc, i tampoc no hi falten, en aquesta ocasió, I'original i moguda Marató d'aerobic perfer circular la sang i I'aparició del comen; al carrer per animar la vista deIs vianants. Totfa Festa, tots fem festa i hem d'aprofitat el clima agradable del mes de setembre, que encara ens permet, i millor que mai, passar-nos-ho bé vagarejant pe[ CQlTe!: Fins avia t. Joall Fuster i Sobrepere Regidor del Districte de Ciutat Vella Un any més de Festa. Continuem cel.lebrant el final de I'estiu amb la Festa Major del nostre barrio 1 ho fem amb la mateixa il.lusió que el primer dia. Han passat mo/tes coses des de que es 'vafundar la Comissió de Festes de la Ribera. Pero, per nosaltres, lo important es que continuem avanr;ant cap a un món mil/OI: El nostre barri ha mil/orat. 1 tant que ha mil/orat.' Pero continuem éssent critics perque volem que la Ribera sigui encara mil/OI: Contemplem, optimistes, com diverses persones i empreses del reste de la ciutat han elegit la Ribera com el seu I/oe d'habitatge o de trebal/. Tots els ens donan il.lusió i prestigi, Són unfort motiu per 110parar mai. Com tots aquells que hall apostar pel barri desde fa molts anys. Volem que la Festa Major d'aquest any sigui. m((; que mai. UI1homenatge a lots els 'ei;1Si comerciants de la Rihera. Es la vostra Festa. Inlentarem que sigui lo mil/or posihle, perÓ nec~'item la vostra alegria per Raudir-Ia plenament. 1:11 el meli 110m i en el de tola la Comissirj de Fesles: Fe Ii(' Fesla Major /99R,' El1lili Cota Escribano President de la Col1lissiÓ de Feste..... i de la Platld'orl1l11 d'Entitats de La Ribera
  27. 27. FESTA MAJOR DE LA RIBERA Participació de tot8 Un any més, la Platafonna de la Ribera ens invita a participar a la Festa Major. Quan hem deixat enrera les vacances d'estiu, el barri de la Ribera ja esta preparat per sorprendre'ns de nou i ter-nos més agradable el retom a 1'activitat diaria. Gracies a l' esfor~ de tots els vei'nsi de totes les associacions participants, tomarem a seguir les cercaviles, a baIlar pels carrers del barri i els més joves mostraran les seves habilitats en les competicions esportives i els jocs infantils. Alhora, la Ribera ens tor- na a demostrar el seu esperit renovador, i enguany ens ofereix l'homenatge al desaparegut Tete Montoliu amb un concert de jazz. Sera bo que ningú no s'ho deixi perdre i cadascú faci la seva aportació a la Festa. Sens dubte, és la participació de tots els vei'nsi vei'nesla que fa possible que cada any les restes siguin diferents i tinguin nous atractius. Hi esteu tots convidats! Katy Carreras-Moysí Regidora del Districte de Ciutat Vena
  28. 28. FESTA MAJOR DE LA RIBERA ) Una bona Festa per un bon any Hem arribat al 1999, a l'últim any del mileni, i volem festejar-lo amb la millor Festa Major. Any reTaany hem viscut tots junts joies i triste~es, riures, perdues, trionfs... i continuem amb la nostra Festa. Penso que aquest any podem ter una bODace1.lebració.La hem fet quan els nostres comer90s anaven pitjor i els nostres carrers estaven sense pavimentar. Mai es pot dir que tot es perfecte, pero tenim un barri del que podem estar molí orgullosos. Els nostres carrers han guanyat en bellesfla,les nostres joies artístiques, com la Basílica de Santa María del Mar, també. Obrim més museus. Fins i tot un Museu de la Xocolata! Tenim cada vegada mis visitants i nous comer90s i locals amb un gust exquisit inician la seva activitat al nostre barrioPodem estar ben feli90s pel que hem aconseguit amb no pocs esfor90s. Per aixo, he assenyalat que aquest era un bon any. Es l'últim any d'un segle que ha significat moltÍssim pel barrí de la Ribera. Varem comen9ar el segle XX amb frenetica activitat comercial, ~ amb un Mercat del Bom plé de gent, de vida, de llum... Després van arribar els anys de decadencia. 1El Bom es va tancar, l' activitat va disminuir...i nostres antecesors, i després nosaltres, varem conti- nuar lluitant. Fins a la decada deIs 80, que va marcar l'inici de la recuperació del barrioHem treballat molt durant tots aquests anys, pero lo hem aconseguit. El nostre barri toma aes ser un fort referent cultural de la ciutat, un nucli d' art, de comer9, d'historia, de vanguardia... Encara quedan coses per ter, encara queden fronts per lluitar, encara queden critiques, aspects a millorar. Pero avui podem gaudir d'una de les testes més boniques de la ciutat, en un entom preciós, amb una gent especial. Per aixo, us convido, en l'última Festa abans d'un segle que ser'aencara millor, a pasar-lo molí bé. Bona Festa Major! Emili Cota Escribano President de la Comissió de Festes i de la Plataforma d'Entitats de La Ribera n ~ PLATAFORMA D'ENTITATS DE LA RIBERA
  29. 29. FESTAMAJaR DE LA RIBERA ."...................................................... .. .. .. . . . : Quin goig tornar a estar de testa major a la Ribera, el barri bohemi : : barceloní, continuador de la tradició artesanal medieval i bressol de la : : modemitat creativa. Quin millor escenari podem trobár per unes testes :. . : que uns carrers que formen part d'un deIs indrets més vitals de la ciutat : : i en són, al mateix temps, una part molí important de la seva historia? :. . . . . . : La Ribera, tan vitalista ella, i tan disposada sempre a acollir els : : visitants o els nous habitants de Barcelona, ens ofereix música etnica :. . : africana com a un deIs plats forts de les seves testes, i t~~rangues i : : balls i havaneres i rom cremat, sense oblidar un espectac1e de cabaret, : : tant del gust deIs mariners que arribaven a port i que durant decades :. . : van ser un element caracteristic del barrio :. . . . . . : De mariners, ara n'hi ha pocs, pero de gent amb ganes de passar- : : s'ho bé n'hi ha molía. Aprofiteu, dones, aquestes testes amb que ens : : acomiadarem de l' estiu i, per que no?, escalfem motors per a la Merce. : . . . . . . . . . . . . . .. .. . . .. . . . . .. . . .. . . . : Ajuntament ~)de Barcelona :. . . . . Districtede CiutatVena .. .. .. . . . . . . . . .. .. .. . : KatyCarreras-Moysi :. . . Regidora del Districte de Ciutat Vella .. .. .. .. .. .. .. ... ... .. .. .. .. .. :. . . . . . . . . . . . . .: . RIBERA 2000 .:. . . . . . . . . . . . . . :. ... ..... ......................
  30. 30. FESTAMAJaR DE LA RIBERA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. . : Un barri del segle XXI? :. . : Dins d'uns dies comen<;ara la primera Festa Major de la Ribera del nou mil.lenni. Per : : nosaltres, coro a Comissió de Festes, representa una gran satisfacció haver arribar a : : aquest punt, amb una Festa Majar cada vegada més consolidada i que compra cada any :. amb mes participació de vosaltres, ve"ins,comerciants i amics del nostre barrio .. .. . : M'agradaria moltíssim parlar solament de l'ambient festiu que comen<;arem a viure el : : proper día 14, pero la realitat quotidiana fa obligatoria la referencia a altres qüestions : . menys agradables. .. . . . : Coro tots vosaltres heu vist, el barrí de la Ribera ha experimentar una gran transformació : : els últims anys. Comerciants de rota la vida i nous han apostar molt fart pe! barrí, per : : dotar-lo, conjuntament amb els ve'ins, d'una millar qualitat de vida. 1 aixó es nota. Nous r : . comer<;os, nous locals de restauració, nous dissenys, nous paisatges urbans...La Ribera .J : ha canviat, i molt. 1 ara, que tot anava millar, que comen<;avem a gaudir d'una veritable ~ :, : joia al nostre entorn, assistim, desolats, a un espectacle gens agradable: la delinqüencia al :' . carrero Tenint en compre aquesta situació ens manca vigilancia. Ve'ins i comerciants .. . . controlem a diari els deliqüents. Hem demanat forces de seguretat de paisa per afrontar J . : aquesta situació. Volem un barrí segur per a les nostres fami1íesi visitants. :. . . . : Per una altra banda, he de dir que el barrí ha experimentar una transformació cultural i :. social tan profunda que a vegades tot "es dispara" una mica. Em refereixo als . : establiments d'oci nocturn, que teneD naves normatives des de fa UDSmesas. Demanem : : solament dues coses: respecte als ve'ins i compliment de l' acordat.: . . . /. . Per últim, demano la col.laboració de tots per mantenir net el barrio Es cert que hi ha més .: escombraries als carrers, pero hem de tenir en compre que hi ha més volum de ve'ins, : : vianants i turistes en general. Ha augmentat el servei municipal de neteja, pero a vegades : . no es nota. Nosaltres, coro a ve'ins i comerciants, hem de procurar que els nostres carrers .. .. no s' embrutin. .. . . . : A pesar d'aquestes realitats, nosaltres, i cree que tots vosaltres també, comen<;arem la : . nostra Festa amb optirnisme i ganes de passar-nos-ho molt bé. Us invitem a tots a gaudir .. -. .. de la Festa, amb diferents acres que li donen un carácter molt popular. Es tracta d'una .. 1 . . . Festa per a torso Per a vosaltres. Perque us a merelxeu. .. .. . . BonaFestaMaiorRibera2000! .. ~ . . .. .. .. .. . : Emili Cota Escribano :. President de la Comissióde Festes .. .. i de la Plataforma d'F',ntitats de la Rihera .. . . .. .. . . ... .. ... .. ... .. : ..: RIBERA 2000 .: :.. ... ..... ....................
  31. 31. FESTAMAJOR DE LA RIBERA .............................................................. .. .. .. . : JANO EN LA RIBERA :. .. .. . : Saturnofavorecióa Janopermitiéndole : : ver a la vez el pasado y elporvenir. : . ¿EstuvoJanoalgunavez enLa Ribera? .. . : Seguroquesí. :. . . .. .. .. .. .. .. Tiempo atrás, en el transcurso de un acto social, Emili .. . : Cota me anunció que yo sería el pregonero de la próxima Festa : : Major. Mi sorpresa fue mayúscula, por lo que repliqué que esa : : responsabilidad debe recaer en el político de turno. Pero Mingo, : : el secretario de la Plataforma de La Ribera, presente en la con- :. . : versación, rechazó de plano mis argumentos al decir, con una : : contundencia que no admitía dudas, «serás tú, lo hemos decidi- : : do».Así las cosas, convieneque antes de entrar en el capítulo : : festivo haga un breve y necesario repaso al papel jugado por La :. . : Ribera en el intenso proceso de rehabilitación que vive Ciutat : : Vella. Sitúo, pues, el tono político en primer plano. :. .. . : La historia demuestra que La Ribera de principios de :. . : siglo era un barrio humanamente vivo, sin practicamente otra in- : : dustria que no fuese el comercio tradicional, como pusiera de : : relieve Rusiñol en su celebrada Auca del Senyor Esteve. En La : : Ribera se instalaban artesanos -agrupados en calles q~e reci- :. . : bían el nombre de los oficios que desempeñaban-, para convi- : : vir con personajes de la talla de Pi i Margall y del poeta Joan : : Salvat Papasseit o Agustina Zaragoza, la guerrillera que pasó a : : los anales con el nombre de Agustina de Aragón después de ha- :. . . berresididoenlacalleMirallers. .. .. .. J . : La Ribera ,tienesu propia catedral en Santa María del : : Mar desde 1384.Tenía, desde 1876, la mejor despensa de la :. .. .. . . .. .. .. ............... ... .: ( > . ~~~~ ~111111 :... ,...... . . . . . . . . ... .'-
  32. 32. FESTAMAJORDELARIBERA .............................................................. .. .. .. .. .. . . ciudad, el Born, y entre los Palacetes de la calle Montcada, desta- .. . : ca el que alberga al Museo Picasso. Esos tres puntales, hay mu- : : chos más, alimentan alma, cuerpo y espíritu de La Ribera. En : : este punto, es preciso recordar que un alcalde llamado Porcioles : : firmó el acta de defunción del Born (su cierre era la defunción). :. . : Corría el 6 de agosto de 1971 y La Ribera recibió un tremendo : : mazazo en la mismísima médula de su tejido social. La decisión : : municipal de clausurar las dependencias de la primera gran obra : : de arquitectura de hierro que hubo en Catalunya, significó para- :. . : lizar un trepidante ritmo de vida que empezaba, cada día, hacia : : las dos de la madrugada para poner en funcionamiento el engra- : : naje de los 70 almacenes de coloniales, 10 de droguería y 16 de : : pesca salada, que constituía el formidable mecanismo impulsor :. . : de la economía de un barrio que con este importante capital hu- : : mano y económico nunca hubiera tenido que conocer momentos :. , . .. cntlcos. .. .. .. . : La medida de Porcioles -quien ni siquiera se planteó solu- : : cionesalternativas,así erannuestrasautoridadesdeantes-, marcó : : en La Ribera el inicio de una degradación galopante que exigía : : adoptar posturas reivindicativas radicales para frenar un proceso : : de declive que arrastraba en su caída libre al conjunto de Ciutat :. . : Vella con su Raval perdido, descompuesto y olvidado; su : : Barceloneta claramente abandonada y con la entrañable Rambla : : sumida en la postración más absoluta. :. .. .. . : Este desolador panorama desencadenó una profunda catarsis ve- : : cinalliderada por dos personajes que quiero citar como muestra : : dereconocimiento a sulabor de entonces,principios delos ochen- : : ta, labor en la que aún siguen empeñados: Pep García y Emili :. . . : Cota. Ambos, y sus gentes, se volcaron desde sus respectivas or- : : ganizaciones para recuperar el machacado corazón de la ciudad. : : La situación política, hace veinte años, era convulsa. La expe- :. .. .. .. .. .. .. .. ... . : (..RIBERA 2000 ...) :~. .~........ . . . . . . . ..
  33. 33. FESTAMAJORDELARIBERA .............................................................. .. .. .. . : dictadura que dejábamos atrás, provocaba el atropellado desor- : : den de las actuaciones vecinales. Pero :. .. . : este hipotético caos no impedía tener algunas ideas muy claras. :. . : Por ejemplo, era evidente e incuestionable que los poderes públi- : : cos debían intervenir para atajar el desánimo general y así esti- : - : mularla colaboracióndela iniciativaprivadaen elurgentee inape- : : lable proyecto de recuperación de una decrépita Ciutat Vella que :. ., . : ensombrecía por momentos su relevante trayectorIa anterIor. La : : jugada no era sencilla. La apuesta, fortísima, de alto riesgo y sin : : compensaciones lucrativas. No se trataba, en modo alguno, de : : propiciar despreciables movimientos especulativos. En esa línea : : de trabajo, Pep García, Emili Cota y un puñado de acompañantes :. . : (lamentablementeentoncespocos), galvanizaronaun entorno que : : requería actuaciones drásticas y apasionadas como las efectua- : : das por Ramon Torner, responsable de la hoy desaparecida em- :. . . presa Confort, en e12l de la calle Flassaders o en los Porxos d' en .. . : Fonseré, cuya polémica restauración resultó incomprendida en : : algunos círculos vecinales. Todo es historia. :. .. . : Caer en la nostalgia es un error y castigar al prójimo :. . : con relatos de asuntos viejos, debería estar castigado por la ley. : : Por eso, quiero que interpreten este ya largo escrito como lo que : : quiere ser, un ejercicio de memoria colectiva para que no se olvi- : : de que esta fiesta de hoyes fruto de un pretérito felizmente supe- :. . . rado. Por lo tanto, tras advertir contra falsos Optimismos induci- .. . : dos por dirigentes interesados en que nos creamos que esto es : : Jauja, fijaré mi atención en un presente que aquí, en La Ribera, : : observo expléndido: vuelven los artesanos a instalarse en sus ca- /:. . . lles; las galerías de arte, cada día aparecen más, ofrecen esplén- .. . : didas exposiciones;nuevosestablecimientosmuestran alpaseante : : atractivos escaparates; se multiplica la oferta de bares, cafeterías : : y restaurantes (igual que cuando existía el Born, afortunadamen- : : te) para satisfacer la demanda de los paladares más exigen- :. . . . . . . . . . . . . .. ... ... . : ".(..RIBERA 2000 ). ~ :.. .... ..... .................
  34. 34. FESTAMAJORDELARIBERA .............................................................. .. .. . : tes; muchas fachadas recuperan felizmente su primer color; rin- : : cones lóbregos y sombrios ven el sol...Así, el paisaje en La Ribe- : : ra se muestra despejado y vivo, repito, vivo. Eso es lo mejor. :. . : Vivo, porque recibe la fuerza de la savia joven. El vigor de los: : jóvenes que viven orgullosos en La Ribera o que vienen de las: : partes altas de la ciudad a La Ribera a trabajar o a disfrutar, se : : contagia. Se contagia la vitalidad, la energía, las ansias de con- :. . : quistar el porvenir; se contagia la ilusión por prosperar en un : : entorno grato, apacible y dinámico. Todo a la vez, todo en un : : mismo tiempo. Ahora. :. .. .. . . La suma de los valores que aporta la juventud con la .. . : veteranía y conocimientos de los «resistentes» de La Ribera da : : resultados tan espléndidos que hasta pueden palparse. Si añadi- : : mos el compromiso de trabajar a fondo, de no bajar la guardia: : para resolver 10mucho que aún queda pendiente, contraido por :. . : los responsables municipales (me consta que la regidora Katy : : Carreras está empeñada en ello. Ánimo, Katy) y la invitación al : : resto de administraciones públicas (Generalitat, administración: : centraly europea) a que contribuyan en la operación que nos :. . : ocupa, el despegue deLa Ribera alcanzarániveles estratosféricos, : : igual que cuando existía el Boll. Por cierto, ¿se pueden acelerar : : los trabajos de su definitiva recuperación? :. .. .. . : Emili, Mingo, Toni, Gloria, componentes de la Plata- : : forma de La Ribera, feliz Festa Majar. Nunca agradeceremos : : bastante vuestros esfuerzos para que La Ribera encare el nuevo : : milenio con las mejoresy más dulcesperspectivas.Tan dulces:. . . . son que hasta el Museo del Chocolate ha decidido instalar aquí .. . : sus dependencias. Será por algo. :. .. . : Feliz Festa Majar, amigos y felicidades :. . . porunaRiberaqueconsideromía. .. .. .. . : ENRIC PANTALEONIi ANDREU :. .. .. .. .. .. ... ... . : 00 o o o.. o o oo..(ooRIBERA 2000OOOO}o 00 o o.. o. o o..:.. .. .... ................

×