Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this document? Why not share!

Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini

on

  • 413 views

Recopilació de salutacions de festa major elaborada a l’assignatura de Pragmàtica (Grau de Lingüística de la UB). Els repertoris de salutacions formen part del corpora “Celebratio et oratio” ...

Recopilació de salutacions de festa major elaborada a l’assignatura de Pragmàtica (Grau de Lingüística de la UB). Els repertoris de salutacions formen part del corpora “Celebratio et oratio” http://www.linred.es/articulos_pdf/LR_articulo_31102008_2.pdf
I del repertori ReCoLi: http://bibliotecavirtualut.suagm.edu/Glossa2/Journal/march2010/Retorica_y_memoria.pdf

Statistics

Views

Total Views
413
Slideshare-icon Views on SlideShare
413
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini Document Transcript

    • Pragmàtica i gènere epidíctic Corpus de Salutacions de Festa MajorBarcelona: La Ribera (1989-2000) Compilació: Barbara Berini Direcció: Xavier Laborda Lingüística. Universitat de Barcelona
    • LaRibera ReviuFesta Majar de La Ribera PI~a de les Olles i Rodaliesde 11 al3 de setembre de 1989
    • LA RIBERA REVIU (<.3 u I , "La Ribera pOI presumir amb ,orgull datresorar en cadas-cun deis seus carrers, bona part de la historia de Barce-lona. ,La Ribera, histórica y bella, noble i encisadora; afortuna-dament peL,tots nosaltres desperta i va recuperant pas apas, carrers, places~;keaHic¡siiracons, par fer.;~e "másbonica i atráient. " ;," ,>"";C,, ,":; ~.,?:"¡:;"Si un barri reviueápérque!aarr~ra. séÚtágent queIestimai quéah6nrm~~}~Dtl.~:rnperlycFR aFIJnfu,t,urmillor. I volemser al seu ~o.~tat:;, "H, ," "Aprófif6U áqUests"die~ de"festa ¡gresca par ~ir ,a tothomqu,ef,I;~;n~R~~~G~e,~jH;~J L j ,,;."" , ""i!0 ;;, r"Bona Festq. Major! (1,)3.); .,",-,:,;",;.,. ,:.<.. . ~;¡ :.iJóári1Clos i Matheu ;<:"Ln!;l":f;;" R~gX~qtr~t-~~i~ent Districte Ciutat Valla ","
    • a era, s spera~ta Major de la Ribera .f:le 7 al 9 de setembre-;.. . ~ ~ Pl.AliRJRMADernw5. . W AJuntamente Barcel d-~.. , ~.:;.,.._. ."" .", (."".:i,..."j;"",,..A~"::,;";;1;..:~~~L,~,f ". . DElARIBERA ";""f~~ ~ "0";C1.~. -: ¿ : ".,..= .. ,~ ,:.~.:;#""""":";~.~~~, oua !.ii>~...~...~,..",..",.,
    • LA RIBERAUSESPERA , La Riberaconserva lencísdeIs,seus estrets ombrívols i carrersmedievals, i unambient aliddebarrio c Potser eraixotédarrerament pun irresistible atractiupera la gentdelmóndelart, quehaescollitlesrodalies delantic mercatdel Born pertreballari viure. Aquestt~~~vingut~ sónunestímul elsvelns p desempre quefanpossible aquesta recuperaciómbel seuesforci treballquotidia. a Deixeu-meoncsqueusconvidia retrobar d -nosambLa Ribera,enelsseus.carrers i lesseves laces, raqueelstornema omplirde p aresta.No us quedeu a;caSa, a Ribetaus espera. L .~ 1 Bona Festa Major a tothom! JoanClosi Matheu Regidor-President Districte CiutatVella
    • LA RIBERAOSESPERA La Riberaconserval encanto e j desusestrechassombreadascalles medievales, y unambienteálidodebarrio.Quizáporeso c tieneúltimamentenirresistibletractivo u a parala gente delmundodelarte,quehaescogido los,alrededores delantiguomercadodelBorneparatrabajary vivir. Estosreciénllegadossonun estímuloparalos vecinosdesiemprequehacen posibleestarecuperación su esfuerzo trabajo con ycotidiano. Dejadme puesqueosinvitea reencontrarnos conLa Ribera, n esuscalles plazas, horaquelosvolvemos tenerllenosdefiesta, y a aNo os quedéisencasa,la Riberaosespera. ¡Feliz Fiesta Mayor a todos! JoanClosi Matheu Regidor-Presidente Distrito Ciutat Vella
    • +1-Jtt PLATAFORMA OENTITATS DE LA RI..RA . ."". . Ajuntament deBarcelona
    • SALUTACI ÓQuan Iestiu sacaba, La Ribera, vestida amb les seves millorsgajes, fa Iullet a Barcelona, convidant-Ia a que celebri ambellala seva Festa Major.Aquesta Ribera, ha despertat renovada i embellida, oferint elsseus atractius histories i moderns, a tots aquellsque la valenadmirar. La Festa és temps de joia i goig, decelebració, dalegria.Que disfruteude la FestaMajar d~;I;rcl3)bera! /" XAVIERC~~~S}I" MASJOAN R EG ID()R-~H E$!É)fEr;.Ji:,[)IS1B ICTECI UTATVE LLA " i ,7.¡ ,i, ..," ""o.., , ", "c"
    • , SALUTACIONCuando el verano se acaba, La Ribera, vestida con sus mejoresgalas, guiña un ojo a Barcelona g-Qnyj~~táDdoJ~a celebre quecon e a su 11 F lesta Mayor. tl.J,i O,f"¡ Ó:J1t l ¡,YA ",1,." I ~t>" {; )Esta Ribera, ha despertado renovada i embellecida, ofreciendosus atractivos hitóricos y modernos, a todos aquellos quela quieran admirar.La Festa es tiempo de júbilo y alborozo, de celebración, dealegría. ¡Que disfrutéis de la Fiesta Mayor de la Ribera! XAVIER CASAS I MASJOAN REGIDOR-PRESIDENTDISTRICTECIUTATVELLA
    • SALUTACI ÓFelicitats Ribera: Aquest 92 sera pec...tots ciutadans de Barcelo- elsna un any inoblidable pero, si cap, encare ho sera més perals ve¡ns la Ribera. de - Enguany, lestesteshanomplertelscarrers barrí delde ballsi espectacl s; lesde Primavera, arnestoltes, e C Festivalde Jazz, "El Grec" ens van engalanarels carrersper rebreelshostesolímpics.Lesclatde joia durantaquest16diesquerecordaremtata la vida han tingut continultat m.bla Paralim- apiada i éS ara, al final daquest estiu, que la Ribera volacomiadar-hoamb la sevatesta Majo[ Distrutem daquest dies de gresca i xerinolaambels ve¡ visitants,turistes i amb tothom que des dEV ns, aquest92 són a la Ribera "AMICS PEA SEMPAE". Repeteixo: FelicitatsRibera. XAVIEA CASAS I MASJOAN REGIDOR-PRESIDENT DISTRICTECIUTATVELLA
    • SALUTACIÓNFelicidades Ribera: Este 92 será para todos los ciudadanos de Bar-celona un año inolvidablepero, si cabe, todavía lo será máspara los vecinos de la Ribera. Este año las fiestas han llenado las calles del ba-rriode bailes y espectáculos; las de Primavera, Carnaval, Fes-tivalde Jazz, "El Grec" nos engalanaron las calles para reci-bir a los huéspedes olímpicos. El estallido de alegría duranteestos 16 días que recordaremos toda la vida han tenido con-tinuidad con la Paralimpiada y es ahora, al final de este vera-no, cuando la Ribera quiere despedirlo con su fiesta Mayo[ Disfrutemosde estos días de fiesta y diversióncon los vecinos,visitantes,turistasy con todos los que desdeeste 92 están en la Ribera "AMIGOSPARASIEMPRE". Repito: Felicidades Ribera. XAVIER CASAS I MASJOAN REGIDOR-PRESIDENTE DISTRITO CIUTAT VELLA
    • FESTA MAJOR DE LA RIBERA CA~q31 SALUTACIÓ ,., El temps de vacances per gran part deis nostres ve"ins ha passat deixant enrera aquests dies de tranquilitat i descans que tanta falta tejen. El barri de la Ribera cada any és el que retorn~amb més torees i amb més ganes de comen9ar a consumir-les. I ho fa, i tant, de la millar forma i més envejable. Amb la seva Festa M ajar. Aquests dies no pararan de bailar, de jugar amb els nens, de petar la xerrada amb qualsevol que passi per la pla9a i com nosaltre~vuI9Ji ter passar el temps ~n_a_gu~stsfant~stics Qarrers,/ a Iombre dun arbre o sota Iarc duna porta miLlenaria. . " -1-. ? - tV.I rCt. 1V .. ...... Seran tres dies, només tres, pero els recordarem tins Iany vinent, perque qui pot oblidar aquella can9ó que arriba rebotada pels estrets carrerons, que et ta dirig,ir I,espasses a la pla9a de les Olles? Gaudiu veins de la Ribera de la nostra testa, pero sobrejot - gaudir del vostre barrí i de la seva gent. Felicitats, Ribera. XAVIER CASAS I MASJOAN REGIDOR-PRESIDENT DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA
    • Festa Major de la Ribera 16, 17 i 18 de setembre de 1994~= n --=-- 1;PlAWORIIA DENTITATS Ajuntament de Barcelona DELARI8ERA Districte de Ciutat VeDa
    • FESTA MAJOR DE LA RIBERA SALUTACIÓ (~ ,El barrí de ,~~ R!,Q~;r;;t és de.s, de"f~ uns aJ}Ys ~,.l .~ --paradigma de com Ciutat Vena pot arribar a ser),. ltgasis,~de tranquilitat ,- --. i pauSen mig duna ciutat - "-._, ",.-,- .""0 1 . en la que es viu massa depr<fsa, on el brogit i el soroll de Barcelona es torna silenci i intensitat en els se1ls carrers. Es significatiu i un motín d orgu l!.,que cada cap més sovint/el~ visitants comenten als comerciants i als veins del barri que els hi agradaria viure a la Ribera. EI~ seús carrer~ recu perats gracies a les naves i( magnífiques pavimentacions així com amb la millar il.luminació, també halrecuperat el que possiblement era més dificil, la seva vida social. Aixó,..~a est~!__possible merces a grups i entitats com 1a:"Comissió de Festes de la Ribera que amb e~_~eu.~sfor<; i empenta va inÍclar aquestes F~.~tes _Majors.~ que, són Ja tradicionals i. esperádes no només pels propis vein~ sino per molts visltants que valen gaudir d aquest ambients,(9P1iliar i acollidor. Un any més el Distrlcte ~-"--"--"-"--""--""-"--"""-----" ha col.laborat en ~""""---" de Ciutat Vella ". " -, --, -_. -_o.- .. , aque,sta Festa per tal que el programa tingui esp~~tac:!~s cé!da cap més interessants. Peró sereu vosaltres qui amb la vostra presencia i part:icipació seguireu fent que aquests die s ~iguin elsmés curts de rallY i que en el 9;5 visquem esperanf plegats que tornin a arribar. Ribera, Bona Festa Major. "", ,~." ~. Xavier Casas i Masjoan. . Regidor-President Districte de Cintat Vella
    • CiOIII9SIf»lE JIZSDI:S lElA " IIIIII:RA
    • FESTA MAJaR DE LA RIBERA Benvolguts ve"ins, Benvolgudes ve"ines, "Elbarri de La Ribera, en tornar de vacances reprén la normalitat amb la seva Festa Major.Com tra~~al de Iestiu, la música, la testa i la xerinola envairan els carrers delrñOstrEfl5arn. Lobertura deis Jardins dAllada-Vermell,de la Caserna de Sant Agustí com a Centre Ocupacional i properament com a Centre Cívic, Iarribada deis primers estudiants universitaris a les aules de la Pompeu Fabra, la nava pavimentació deis carrers del barri, JenJlumenat,el clavegueram i el mobiliariurba han tet ~- . que la Ribera sigui!t un barri sanament envejat par la resta de la Ciutat. Gairebé la totalitat deis espais del barri han estat milloratsi els pocs que reste ti aviat es beneficiaran daquesta actuació integral. Ha arribat el moment per la Ribera de que, un cop finalitzats els projectes que estan en marxa, Iinversiódeixi pas a un bon manteniment del que sha assolit tant a nivell urbanístic corrl .social o económico , Es Ihora de convidar a tots els ciutadans de la resta de la ciutat a participar a la~ testa. Hem demostrat que aquest és un barri antic i alhora innovador. El PIs de Mobilitatés I,Jnbon exemple de com els ve"insde la Ribera són . símbol de la tolerancia i de la capacitat de dialeg deis ciutadans de Barcelona. Aquest anY1om sempreJelsve"ins c sereu amfitrionsde la vostra testa, una ~sta que té la seva perllongaciódurant Ianyamb els concerts que programeu des de la Comissióde Festes, amb les sortides i les excursionsde cap de setmana. IEs evident que a la Ribera us ho sabeu passar dalló més bé i compartir la ! vostra alegria. . Felicitats La Ribera per la vostra gresca, pel vostre barri peró, sobre tal, par la vostra gent. Visca la Festa Major. Xavier Casas i Masjoan Regidor-President del Districte de Ciutat Vella.,.,
    • FESTA MAJOR DE LA RIBERABenvolguts amics, Velero invitar a tot el nostre barri, a tots vosaltres, ve"ins i amics, a participar ~[lla nQstraFesta Majar. Par nosaltres, aquest any té un significat especial, ja,que cumplim 10 anys coro Comissió de Festes i esperem aterir-vos i compartir la mateixa alegria amb la qual shan desenvoll}pat lotes les testes de La Ribera.També el temps transcurrit d6s de la F~sta Major delany passat ha siguI molíespecial per nosaltres coro Plataform_adEntitats de la Ribera. LAjuntamentens ha entregat un local per la nostra entitat. Esperem tenir la nava seu parfinals daquest any. l.continuem desenvolupan11anostra tasca, coro sempre. Intentem cada día millorar, amb la col.laboració de tots, aquest barrí tan carismatic de la nostraCiutat. Toís plegats estero recuperant, poc a poc, la imparable activitat que la Ribera va tenir durant molts segles. Els coLlectius sestan unint par treballarjunts. Fa uns mes$os va crear-se lAssociació dEmpresaris dHosteleria de la Ribera, que inclou a Bars i Restaurants del barrí. Us donem la benvinguda.Pero, en aquest moment, lo més important par nosaltres és la Festa Majar, ala qual us convidem amb tot el pláér del món. Hem incorporal més activitats ihem facílitatel/accés de tothom a algunes tan significatives coro lAntologia dela Sarsuela i la Cantada dHavaneres. Us esperem par passart:lobé. ./ !--Benvingüts al vostre barri, ti La Ribera. ""- Emili Cota Escribano President de la Comissió de Festes i de la Plataforma de Entitats de La Ribera
    • . FESTAMAJaR DE LA RIBERAA La Ribera és Festa Major.Sempre que aixo passa, sempre que els veins i el Districte es po-sen dacord per organitzar uns dies de diversió i de joc, persones icarrers es vesteixen de gala per rebre tot el que ve.És obligar, aquests dies, sortir de.casa a buscar la festa, córrerpels carrers per cercar la cercavila -que per aixo té aquest nom-, ?per seguir i perseguir amb el cos i amb els peus lorquestra quetoca per a nosaltres, per baIlar amb els gegants els nens, els jovesi els grans, per gaudir deis jocs i les activitats infantils, per fermés esport que mal, per fer o escoltar 111úsica duna manera es- i,pecial, per trabar-nos a tot arreu i parlar i f}xplicar-nos i jugar idisfrutar. rJ - - 1 .Aquest nostre barri té la sort de formar part del Casc Antic, elbressol de la Ciutat de Barcelona. Un barri que, sense perdre laseva enfilar, esta en renovació contínua pel que fa a les viespúbliques i als edificis antics. Amb 1esfon; de tots anem guanyanten qualitat de vida. Organitzar festes és una manera més de fer-ha. Aprofitem la FESTA MAJOR. Passeln-ho el millar quepuguem. Una bono festa i un bon estiu. Joan Fuster i Sobrepere Regidor del Districte de Ciutat Vena
    • """) ". - FESTAMAJOR DE LA RIBERA c." ¡l "",~,Benvolguts amics: ,feEstem aqul, una vegada més, per cel.lebrar la nostra FESTAMAJaR, la festa de La Ribera de Barcelona. I ho fem amb moltoptimisme i plens dagraiment a tot el barri per la sevacomprensió demostrada amb les festes de lany passat. Moltesgracies a tots en nom de la Comissió de Festes i, moltespecialment, en el meu propioEl temps ha passat i un any més arriba la nostra FESTA MAJaR.En aquesta ocasió hem reforzar una mica el programa amblobjectiu de que tothom!!!. passi molt bé. Aquest es un barri oberta tots, i la nostra festa participa daquest esprit dobertura.Una vegada més, hem de dir que La Ribera continua treballant,com sempre. Veins i comerciants participen activament en les"rasques del barri i contribueixen al seu desenvolupament. Aquestbarrr1hofem entre torso .elAra, després de treballar, toca la diversió. Incorporen a la FESTAMAJaR DE LA RIBERA 1996 dues novetats: una mostra de modaal carrer Rec i lapadrinament deis Gega1Jtsfets per la gent grande PRISBA. Esperen que siguin "duesacres macos per vosaltres. "" , clr.r; ~ ./ Per últim, vuiflnvitar ills ciutadans de tata Barcelona a la nostratesta. Estic conven(:ut que serd una bona ocasió per coneixer i disfrutar del nostre barrioBones testes a tothom. Passeu-7o molt bé. /) ,11. 1. Emili Cota Escribano President de la Comissió de Festes i de la Plataforma dEntitats de La Ribera
    • II.lms. Srs., Sres. i Srs.: 3~~~ 1 p~J Vull agraYr al President de la Plataforma d Entitats de la Riberalhonor que mha fet convidant-me a sumar la meya ven a les de tots els quipregonen la Festa Major denguany. Muneixen a Ciutat Vella profunds lligams:vaig néixer i visc al Barri de la Merce, em vaig enamorar al del Portal delAngel i treballa a la Ciutadella. EIs meus records infantils de carrer i debarrí tan olor a cavall: el del carro que repartía lalfals -la frescor delqual contrastava profundament amb la decrepitut de lentorn- en aquells tempsen blanc i negre en que es criaven animals per al propi consum a les cases(gallines, conills...); aquells perxerons de la Moritz; les llargues files decarros per al transport i cavalls que dormien al carrer Ample-Ancha-GeneralPrimo de Rivera-Ample i els espepentics cavalls del carruatge deIs morts.AIgunes nits -les menys- també feien olor de revetlla, de revetlla i dorguede maneta i de banderoles de colors que unint en forma de penjoll les paretsdel carrer encara el feien més estret. Tots sabíem don veníem, molts meynson érem i uns pocs on anavem. Pero avui som a La Ribera. Aquest vell barrí que saplega vara SantaMaria del Mar ens parla -ha sabeu- dun passat artesanal i corporatiu; demercaders, navegants, comerciants, professionals, personatges, doncs, quebasaven en la informació, la comunicació i la tecnica la seva raó de ser i decrear. La Ribera. Escenari construIt duna manera tan dura i duna manera tanpTural. LEmili Clota ens diu des del Programa dActes que la Festa Major de laRibera pot ser també una bona ocasió per conéixer i disfrutar del nostrebarrio Aprofitant aquests verbs -conéixer, disfrutar- jo diría que conéixerel barrí de la Ribera és ja una manera de disfrutar-lo. ~s ben cert, uns diesde festa poden ser una oportunitat excepcional per reconciliar-nos propis iextranys, joves i grans amb aquestes velles pedres, en altres tempsconsiderades antihigieniques -ha pensara encara algú?-. No hem d oblidar,pero, una observació que ha estat molt repetida pels comentaristes de la vidaurbana al llarg de la historia, des de l histor iador grec Tucídides aldramaturg angles Shakespeare, des del polític barceloní del segle XVIII NarcísFeliu de la Penya (1709) a lalcalde Maragall: Les ciutats no les componen lespedres, sinó els habitants. Podem recórrer la Ribera de diverses maneres. Potser per carrers, desdel de lArgenteria -antic camí a la mar- fins al deIs Mirallers on va néixerel 1824 el president de la primera República, Francesc Pi i Margall; des delcarrer de Montcada, la historia del qual es remonta fins l any 1153 quanGuillem de Montcada va comprar uns terrenys per construir-se un palau que donaorigen al barrí de Vilanova del Mar, nom que antigament rebe el barrí de laRibera; fins al carrer den Tripó que va tenir un teatret, a un tercer pis,on comen~aren a representar-se obres en catala a finals del segle XVIII; sensedeixar de banda els carrers que no sortiran mai a les postals, els que mai noveuran els turistes si no és corrent en defensa deIs seus interessos. Segonsdiuen, un deIs trets que caracteritzen a totes les ciutats en aquest final desegle és l inseguretat, estigma aquest que, de manera justificada o no,acompanya sempre la imatge de tata Ciutat Vella. Diversos grups socials venenadvertint des de fa uns anys de cóm es deteriora la vida ciutadana. Aquestaconsciencia de la inseguretat és un fet real que perjudica fonamentalment albarrí i és imperiosament necessari resoldre-ho d una manera definitiva,evitant, daltra banda, de caure en una generalització que ens dugui aactituts racistes o xenofobes que, en definitiva, són sempre producte deltemor que provoca en nosaltres allo que és diferent. Malgrat tot aixo, calveure-hi el desordre de la vida, al marge deIs codis hipocrites -admirables,aixo sí- de la bellesa. La bellesa lhi han posada els vius i els morts, i el
    • seu treball [i tinc molt presents aquí als amics perduts, en Jordi Solsona el més recent de tots]. Un altre recorregut possible és lhistoric-monumental, comen~ant per Santa Maria del Mar, edificada -a partir del 1329- sobre les arenes de la antiga platja, i acabant per les últimes incorporacions al patrimoni: les obres integrades al Passeig del Born o al carrer de Montcada. Fent aquest recorregut cal fixar-se en les fa~anes -quan caminem, mirem massa al terra- i en les estatues i endevinar-hi levolució de lesperit, levolució de la mirada urbana i deIs programes de vida. Les estatues són, en elles mateixes, historia de la historia i historia del gust, així, tot buscant una mostra heterogenia, ens podem fixar en la Font del Geni Cata la -al Pla de Palau (centre economic basic de la ciutat a mitjans del segle XIX i lloc central i monumental per excel.lencia durant tot el segle)-: inagurada el 1856, simbolitza el caracter catala. Les figures femenines representen les quatre províncies i els quatre dolls daigua, els rius Llobregat, Ebre, Segre i Ter. El monument a Antoni López i López, nascut a Comillas i que féu la seva fortuna amb el trafic desclaus i altr~s negocis colonials; destaca la seva militancia contra labolició de lesclavitud i contra la independencia de les colonies; el seu monument fOil conegut popularment com el negro Domingo; enderrocat el 1936, fOilrestablert després del 1939. El monument a Picasso fet per Tapies al passeig que du el nom del malagueny. 1 . També es pot ter el recorregut de les places i els espais lliures, ~lliberats o per alliberar. En les places hi ha el més generós de les ciutats~ avares, lespai que es van saber regalar elles mateixes a pesar de tata lespeculació, i shi veu el poder de lexigencia popular davant la privacitat i que es va fer per convertir la llibertat despai en estilística i memoria. Places de Santa Maria, del Fossar de les Moreres, de les Glles, Pla~a del Born. Com Santa Maria del Mar, el Born es sinonim del barri de Ribera. Des del segle XIII al XVIII el cor de la ciutat estigué a la pla~a del Born, puix que foil el lloc habitual de tata mella dactes públics. En totes les celebracions i testes populars que tenien lloc a Barcelona la pla~a del Born ocupava un lloc rellevant ja que era escenari de justes, representacions teatrals o curses de braus. La paraula "born" significa originariament punta de la llan~a de justar per passar després a al.ludir al torneig en general o allloc on es celebraven les justes. I aixo va ser el Born per la noblesa barcelonina: lesplanada de les justes i torneigs tancada pels palaus, des deIs finestrals deIs quals els senyors contemplaven la lluita, amistosa o a mort, deIs cavallers i vassalls: el primer torneig del que sen té notícia escrita, entre un criat del comte dUrgell i un cavaller angles, sesdevení el 9 de novembre del 1372. Pel poble el Born significa passeig, perque shi celebraven moltes testes ciutadanes, profanes i religioses, com les processons i el carnestoltes. Per a lesglésia, el Born va ser també la pla~a deIs "actes de fe", deIs actes inquisitorials. Pels comerciants i artesans, pels camperols i ciutadans en general, el Born era el lloc tradicional de les fires i mercats. Fires, algunes de les quals especialitzades, com ara la dargenteria o la del vidre, aquesta darrera per Cap dAny. La importancia daquestes darreres manifestacions, unida a lincrement de la població, que va obligar a millorar el proveIment de la ciutat i els punts de venda, motiva que el Born esdevingués al segle XVIII un lloc predominantment de mercat (no hem doblidar que el barri de Santa Maria del Mar foil un deIs sectors amb més presencia comercial i gremial ininterrompuda des de lEdat mitjana). Al segle XVIII el Born passa de ser el cor de larea més densa i el centre de tata la ciutat a convertir-se en un apendix de lEsplanada: queda, per tant, directament amena~at pels canon s de la Ciutadella, la construcció de la qual sinicia mitjan~ant un Reial Decret de Felip V el 1715. A causa de les seves dimensions, calgué destruir una bella part del barri de la Ribera -se nenderrocaren 1.262 cases i edificis religiosos sense que els seus habitants rebessin cap indemnització. A punt van estar de ter el mateix amb Santa Maria del Mar, ja que aleshores es considerava el gotic com un art barbar i sense elegancia. Les autoritats militars es feren enrere arran de les fortes
    • protestes populars, ates que el temple era un deIs pocs espais públics delbarrio La nava situació periferica daquest espai urba, historicament tanimportant en la sociabilitat ciutadana, esdevé el testimoni de latemptatbrutal perpetrat sobre limaginari urba. Ladquisició deIs terrenys de laCiutadella pel municipi, el 1869, permetria la remodelació daquest espai, queseria determinat per la construcció (1874-6) d un mercat central cobert,destructura metal.lica, amb 720 parades de venda. El ferro de les armaduresdefineix un espai absolutament original per aquel! temps. Aquest metal!constitueix una nava alternativa que la tecnica moderna oferia davant delhistoricisme (el monument més representatiu daquest tipus de construccióés la torre Eiffel, construIda a París amb motiu de lexposició universal del1889). El Born fOil projectat per Antoni Rovira i Trias i Josep M. Cornet i Masi realitzat per Josep Fontseré. El primer, larquitecte municipal Rovira iTrias~ fOil també autor deIs mercats de la Barceloneta (1873), de Sant Antoni(1879) i de la Concepció, de la font de la Pla~a Reial (1876) i de lesbalaustrades del Saló o Passeig de Sant ~oan (1887); daltra banda, lenginyerindU$trial Cornet i Mas també havia col.laborat amb Rovira en el mercat deSant Antoni; en quant al mestre dobres Josep Fontseré, altres obres seves sonla Cascada i lUmbracle del Parc de la Ciutadella. Si hi ha itineraris ja codificats, fins i tot obligatoris, en quedencent de possibles, com el li terari, de la ma deIs quadres de costums delEmili Vilanova; de Santiago Rusiñol que va naixer en el número 37 del carrerde la Princesa, de la princesa Isabel, futura reina dEspaña; Rusiñol reflectílanima daquella Barcelona que el va veure naixer en la célebre Lauca delsenyor Esteve, personatge aquest que com diu el seu autor "amb trenta anysdestar a la botiga, coneixia el cor hUIDa de tot el barrí de Ribera". NarcísOller que amb La febre dor ens mostra una burgesia que veu créixer la sevaautoritat económica i social arran de lespeculació de la borsa o Josep Mariade Sagarra que amb la seva obra Vida privada construeix una crónica meitatcostumista, meitat proustiana, de la decadencia de laristocracia barcelonina. En alguns recorreguts pot ser bo dur a la ma una guía, com ara la deCirici o la de Carandell o la de Vázquez Montalbán, entre daltres. Cada racóté la seva erudició i, si portem una guía, durem una mica de cultura i recorda la memoria. Us nhaureu adonat del protagonisme que han tingut el Born i la pla~adel Born. Un Born que avui tenim sense funció definida, tancat i algú diríaque abandonat. Si la nostra ciutat ha passat de ser una ciutat industrial aser una ciutat cultural (Joan Clos), cal adobar, regenerar els teixits mésvells o malalts, i per tant la Ciutat Vella batiría de tenir prioritat, encaraque, ¿per a quí es regenera una part de la ciutat on shan quedat els mésvells i els més pobres? i ¿des de quins centres d interessos economics osocials, que són els que donen vida fonamentalment a una zona urbana? Potsercreant una oferta cultural que -en paraules de Vázquez Montalbán- moguidaltres Barcelones cap aquesta Barcelona vella, com els matrimonis joves quevisiten als pares ancorats per la biología personal i urbana, classes passivesduna ciutat passiva. Per cert, aquests joves matrimonis potser de menys detrenta anys, tal vega da viuen a lEixample gracies a la bondat dun credit defins a trenta anys i al set per cent, benefici que comparteixen amb elspropietaris daquella zona que pretenguin dur a terme obres de rehabilitació. Cal tornar a ter servir un monumentalisme obsolet per mitja de lareadaptació. Si la cultura ha de ser leix central de la Barcelona del segleXXI (Pasqual Maragall), pensem que el nivell cultural dun pobre sexpressaamb la bona educació, amb el comportament cívic i amb la preservació del quesón béns col.lectius. I el Born ho és, i el nostre barrí ho és. Es per aixoque inspiren la meya reflexió les paraules del nostre alcalde quan diu: nocondemnem allo que esta construit, el que és historie ho considerem patrimoni
    • cultural, al lo que veiem cada dia ens oprimeix o ens estimula; la natura ésel que sens ha donat, la ciutat és el que hem construIt. Paraules que em duena dir: no condenem el Born, no condemnem el barri; el nostre barri és historiei el Born també ho és; a110 que veig cada dia és el barr i i el Born i,certament, la seva visió moprimeix i mestimu1a; si la ciutat és el que hemconstruIt, el barrí és, en bona mesura, el que ens ha construIt o el que haajudat a dissenyar el perfil de la nostra identitat: haver nascut a... o viurea... és, sovint, un tret definitori o definitiu en lapriorisme de tatarelació. Potser per ara no cal anar més lluny i esperar que els fets creIn unaconsciencia del possible, pero estem de testa i sí podem recórrer el barrí,llegir-10, sentir-nos hereus de totes les seves arqueo1ogies. Un barri, comuna ciutat, call1egir-lo deixant que la mirada es perdí en els espais mínimsmés que en les gran s estructures. De vegades, lorgull duna ciutat no lhemde buscar en els grans edificis, sinó ~n aquest treba1l constant que fa deIsantics barris uns barris dignes de ser viscuts. El faci1 és ter ciutats delno-res. El difícil és equilibrar les ciutats i cuidar día rera día allo quemai sortira a les fotos. Amigues, amics, des de lesperan<;a en construir sobre la ciutatconstruIda, des de lesperan<;a,sempre des de lesperan<;a:BONES FESTES! Octavi Iglesias i Vivanco Catedratic Professor de lI.E.S. Jacint Verdaguer
    • FESTAMAJOR DE LA RIBERA .., Festa Major una altra vegada. La Riberasobreix alegria i bon humor. MoltaJeina Jeta pels organitzadors, pero Jeta de,guat, ;amb ganes que tot el veinat gaudeixidaquests dies de gresca, amb les figures populars de la Jesta i qntb les figureshumanes també, voltant pels carrers, al ritme de la música de les gralles i els timbals. A la Festa hi ha de tot iJorr;a: activitats per als grans i per alspetits; en reaUtatlotes les activitats són per a tots, perque tots tenim ganes de jugar aquests dies, desimular que som inJants, dallunyar-nos de la seriositat i de la Jormalitat del món deisadults i de navegar pel riu de carrers que la Ribera limita, saltant i ballant, cridant icantant, traient-nos del damunt tots els complexos. Per aixó hem de participar en tot el que sens propasa, en tot alió que entre totshem organitzat, en tot el que vagi sortint de cada moment i de cada situació.Participem en tot el que sens presenta, pero organitzem també de manera espontanianaves activitats; sempre, aixó si, amb el respecte que es mereixen tots els nostresvei"nsi amb lordre que li cal a la ciutat, al barri de Ribera, perque tothom hi puguiestar i hi pugui disfrutar. Fem una crida a la Festa Major, unaJesta més)dun any més~-peró única, perquequan les celebracions esprogramen amb el cor i amb el sentiment, iquan shi parti- ,cipa de manera col.lectiva i completa, cada una delles és irrepetible. Ens hi trobarem tots! Fins aviar! Joan Fuster i Sobrepere Xavier Casas i Masjoan Regidor del Districte de Ciutat Vella President del Consell del Districte de Ciutat Vella Setembre de 1997
    • FESTAMAJOR DE LA RIBERA Benvolguts amics: Ha passat un any i tornem a celebrar la Festa Major de la Ribera. Aquest anyhem volgut incorporar un lema a la nostrafesta: La Ribera amb la Merce. 1 aixo perdiverses raons: ./ La primera es la proximitat de la Festa Major a la gran Festa de la ciutat deBarcelona. Aquesta proximitat uneix La Ribera encara més a la resta de la ciutat. 1volem que aquesta unió sigui completa. Per aixa, algunes de les activitats que otindran lloc en el nostre barri constituiran una part de la Gran Festa de la Merce.Sera una bona ocasió perque els nostres veins daltres barris ens visitin. La segona ~s ellloc especial que nosaltres creiem que ocupa La Ribera dins dela nostra ciutat. No ho diem nosaltres. Personalitats, i no precisament del barri,diuen que La Ribera és la veritable essencia de Barcelona. Jo puc dir que en aquestbarri es poi trabar de tolo Constitueix, per si mateix, una petita ciutat, oberta atothom. L amplia varietat comercial, la mixtura entre art i popularitat, la unió delpassat i el present... i, sobretot, la qualitat humana deIs seus habitants. Aquest any té, per a nosaltres, e/s organizadors de la F esta, un especialsignificat:(~{Jmplim deu anys com Comissió de FesteS. Encara quedem dues personesdaquella Comissió que, plens di!.lusió, varem fundar un dia. Altres amics s han analincorporant durant e/s anys i avui comptem amb un grup de col.laboradors quetreballen perque vosaltres, veins, comerciants i amics, tingueu una bona Festa. Aixo és el que us desitjo jo i tata la Comissió: Felir; Festa Major 19971 Emili Cota Escribano President de la Comissió de F estes i de la Plataforma dEntitats de La Ribera
    • FESTAMAJOR DE LA RIBERA L , > ( La Plataforma dEntitats de la Ribera ens obsequia amb una nova Festa Majo!; organit::ada com sempre, amb molla empenta i una gran creativitat. Les activitats de la Festa Major són sempre iguals en la forma, pero solen ser diferents en la manera de dur-Ies a terme, perque en cada Iloc i cada any hi ha alguna aportació nova i diferent, fruit de les circumst¿ll1cies i de les tendencies de cada moment. En aquets/no hi falten les cerca vi/es per animar tots els veii1s i les veiiws aafegir-se al seguici, el concert per afinar Ioida, els jocs infantils per a tots els nensi les nenes encara que tinguin 70 anys, el sopar per.l/epar-shi els dits, el bal/ amborquestra per moure Iesquelet, les havaneres amb el rom cremar per agitar elmoca-dor blanc, i tampoc no hi falten, en aquesta ocasió, Ioriginal i moguda Maratódaerobic perfer circular la sang i Iaparició del comen; al carrer per animar lavista deIs vianants. Totfa Festa, tots fem festa i hem daprofitat el clima agradable del mes desetembre, que encara ens permet, i millor que mai, passar-nos-ho bé vagarejant pe[CQlTe!: Joall Fuster i Sobrepere Fins a via t. Regidor del Districte de Ciutat Vella Un any més de Festa. Continuem cel.lebrant el final de Iestiu amb la FestaMajor del nostre barrio 1 ho fem amb la mateixa il.lusió que el primer dia. Han passat mo/tes coses des de que es vafundar la Comissió de Festes de laRibera. Pero, per nosaltres, lo important es que continuem avanr;ant cap a un mónmil/OI: El nostre barri ha mil/orat. 1 tant que ha mil/orat. Pero continuem éssent criticsperque volem que la Ribera sigui encara mil/OI: Contemplem, optimistes, comdiverses persones i empreses del reste de la ciutat han elegit la Ribera com el seuI/oe dhabitatge o de trebal/. Tots els ens donan il.lusió i prestigi, Són un fort motiuper 110 parar mai. Com tots aquells que hall apostar pel barri desde fa molts anys. Volem que la Festa Major daquest any sigui. m((; que mai. UI1homenatge alots els ei;1Si comerciants de la Rihera. Es la vostra Festa. Inlentarem que sigui lomil/or posihle, perÓ nec~item la vostra alegria per Raudir-Ia plenament. 1:11 el meli 110m i en el de tola la Comissirj de Fesles: Fe Ii( Fesla Major /99R, El1lili Cota Escribano President de la Col1lissiÓ de Feste..... i de la Platldorl1l11 dEntitats de La Ribera
    • FESTA MAJOR DE LA RIBERA Participació de tot8Un any més, la Platafonna de la Ribera ens invita a participar a la Festa Major. Quanhem deixat enrera les vacances d estiu, el barri de la Ribera ja esta preparat persorprendrens de nou i ter-nos més agradable el retom a 1activitat diaria.Gracies a l esfor~ de tots els veins i de totes les associacions participants, tomarem aseguir les cercaviles, a baIlar pels carrers del barri i els més joves mostraran les seveshabilitats en les competicions esportives i els jocs infantils. Alhora, la Ribera ens tor-na a demostrar el seu esperit renovador, i enguany ens ofereix lhomenatge aldesaparegut Tete Montoliu amb un concert de jazz.Sera bo que ningú no sho deixi perdre i cadascú faci la seva aportació a la Festa.Sens dubte, és la participació de tots els veins i veinesla que fa possible que cada anyles restes siguin diferents i tinguin nous atractius. Hi esteu tots convidats! Katy Carreras-Moysí Regidora del Districte de Ciutat Vena
    • FESTA MAJOR DE LA RIBERA ) Una bona Festa per un bon any Hem arribat al 1999, a lúltim any del mileni, i volem festejar-lo amb la millor Festa Major. Any reTaany hem viscut tots junts joies i triste~es, riures, perdues, trionfs... i continuem amb la nostra Festa. Penso que aquest any podem ter una bODace1.lebració.La hem fet quan els nostres comer90s anaven pitjor i els nostres carrers estaven sense pavimentar. Mai es pot dir que tot es perfecte, pero tenim un barri del que podem estar molí orgullosos. Els nostres carrers han guanyat en bellesfla, les nostres joies artístiques, com la Basílica de Santa María del Mar, també. Obrim més museus. Fins i tot un Museu de la Xocolata! Tenim cada vegada mis visitants i nous comer90s i locals amb un gust exquisit inician la seva activitat al nostre barrioPodem estar ben feli90s pel que hem aconseguit amb no pocs esfor90s. Per aixo, he assenyalat que aquest era un bon any. Es lúltim any dun segle que ha significat moltÍssim pel barrí de la Ribera. Varem comen9ar el segle XX amb frenetica activitat comercial,~amb un Mercat del Bom plé de gent, de vida, de llum... Després van arribar els anys de decadencia.1El Bom es va tancar, l activitat va disminuir...i nostres antecesors, i després nosaltres, varem conti- nuar lluitant. Fins a la decada deIs 80, que va marcar linici de la recuperació del barrioHem treballat molt durant tots aquests anys, pero lo hem aconseguit. El nostre barri toma aes ser un fort referent cultural de la ciutat, un nucli d art, de comer9, dhistoria, de vanguardia... Encara quedan coses per ter, encara queden fronts per lluitar, encara queden critiques, aspects a millorar. Pero avui podem gaudir duna de les testes més boniques de la ciutat, en un entom preciós, amb una gent especial. Per aixo, us convido, en lúltima Festa abans dun segle que seraencara millor, a pasar-lo molí bé. Bona Festa Major! Emili Cota Escribano President de la Comissió de Festes i de la Plataforma dEntitats de La Ribera n ~ PLATAFORMA DENTITATS DE LA RIBERA
    • FESTAMAJaR DE LA RIBERA. ."........................................................ . .. .. .: Quin goig tornar a estar de testa major a la Ribera, el barri bohemi :: barceloní, continuador de la tradició artesanal medieval i bressol de la ::. modemitat creativa. Quin millor escenari podem trobár per unes testes : .: que uns carrers que formen part dun deIs indrets més vitals de la ciutat ::. i en són, al mate ix temps, una part molí important de la seva historia? : .. .. .: La Ribera, tan vitalista ella, i tan disposada sempre a acollir els ::. visitants o els nous habitants de Barcelona, ens ofereix música etnica : .: africana com a un deIs plats forts de les seves testes, i t~~rangues i :: balls i havaneres i rom cremat, sense oblidar un espectac1e de cabaret, ::. tant del gust deIs mariners que arribaven a port i que durant decades : .:. van ser un element caracteristic del barrio : .. .. .: De mariners, ara nhi ha pocs, pero de gent amb ganes de passar- :: sho bé nhi ha molía. Aprofiteu, dones, aquestes testes amb que ens :: acomiadarem de l estiu i, per que no?, escalfem motors per a la Merce. :. .. .. .. .. .. ... . .. ... . .. ... . ... . .. .:. Ajuntament ~) de Barcelona : ..... Districtede CiutatVena . . . .. .. .. .. ... . ... . .: KatyCarreras- oysi : M.... Regidora del Districte de Ciutat Vella . . . ... . ... . ... . .. ... ... .. .. . .: . . . . . . . . . . . . . .: . .. RIBE RA . 2000 .:. . . . . . . . . . . . . . : .. . ... ................... ...
    • FESTAMAJaR DE LA RIBERA ............................................................. . . . . . . . . : . Un barri del segle XXI? : . : Dins duns dies comen<;ara la primera Festa Major de la Ribera del nou mil.lenni. Per : : nosaltres, coro a Comissió de Festes, representa una gran satisfacció haver arribar a : : aquest punt, amb una Festa Majar cada vegada més consolidada i que compra cada any : ... . amb mes participació de vosaltres, ve"ins,comerciants i amics del nostre barrio . .: Magradaria moltíssim parlar solament de lambient festiu que comen<;arem a viure el :: proper día 14, pero la realitat quotidiana fa obligatoria la referencia a altres qüestions :.. menys agradables. . .. .: Coro tots vosaltres heu vist, el barrí de la Ribera ha experimentar una gran transformació :: els últims anys. Comerciants de rota la vida i nous han apostar molt fart pe! barrí, per :: :.: dotar-lo, conjuntament amb els veins, duna millar qualitat de vida. 1 aixó es nota. Nous r comer<;os, nous locals de restauració, nous dissenys, nous paisatges urbans...La Ribera ha canviat, i molt. 1 ara, que tot anava millar, que comen<;avem a gaudir duna veritable ~ . :, J: :... joia al nostre entorn, assistim, desolats, a un espectacle gens agradable: la delinqüencia al carrero Tenint en compre aquesta situació ens manca vigilancia. Veins i comerciants controlem a diari els deliqüents. Hem demanat forces de seguretat de paisa per afrontar . . .: : J aquesta situació. Volem un barrí segur per a les nostres fami1íesi visitants.. .. .:. Per una altra banda, he de dir que el barrí ha experimentar una transformació cultural i social tan profunda que a vegades tot "es dispara" una mica. Em refereixo als : .: establiments doci nocturn, que teneD naves normatives des de fa UDS mesas. Demanem ::. solament dues coses: respecte als veins i compliment de l acordat.: ...: /. Per últim, demano la col.laboració de tots per mantenir net el barrio Es cert que hi ha més escombraries als carrers, pero hem de tenir en compre que hi ha més volum de veins, . :: vianants i turistes en general. Ha augmentat el servei municipal de neteja, pero a vegades :... no es nota. Nosaltres, coro a veins i comerciants, hem de procurar que els nostres carrers no s embrutin. . . .. .. .: A pesar daquestes realitats, nosaltres, i cree que tots vosaltres també, comen<;arem la :... -. nostra Festa amb optirnisme i ganes de passar-nos-ho molt bé. Us invitem a tots a gaudir . . ...... de la Festa, amb diferents acres que li donen un carácter molt popular. Es tracta duna a . Festa per a torso Per a vosaltres. Perque us 1 merelxeu. . . ... BonaFesta MaiorRibera2000! ~ . ... . ... . .. .:. Emili Cota Escribano : ... President de la Comissióde Festes i de la Plataforma dF,ntitats de la Rihera . .. ... . .. ... ... ... .. .. . ...: ..: .. ..RIBERA 2000 .. . .: : ... ................ ....
    • FESTA MAJOR DE LA RIBERA.............................................................. ... . .. .:. JAN O EN LA RIBERA : ... . .: Saturnofavoreció a Janopermitiéndole :: ver a la vez el pasado y el porvenir. :. ¿EstuvoJano algunavez enLa Ribera? .:. Seguroquesí. : ... . ... . ... . ... Tiem p o atrás, en el transcurso de un acto social, Emili . .: Cota me anunció que yo sería el pregonero de la próxima Festa :: Major. Mi sorpresa fue mayúscula, por lo que repliqué que esa :: responsabilidad debe recaer en el político de turno. Pero Mingo, ::. el secretario de la Plataforma de La Ribera, presente en la con- : .: versación, rechazó de plano mis argumentos al decir, con una :: contundencia que no admitía dudas, «serás tú, lo hemos decidi- :: do». Así las cosas, convieneque antes de entrar en el capítulo ::. festivo haga un breve y necesario repaso al papel jugado por La : .: Ribera en el intenso proceso de rehabilitación que vive Ciutat ::. Vella. Sitúo, pues, el tono político en primer plano. : .. .:. La historia demuestra que La Ribera de principios de : .: siglo era un barrio humanamente vivo, sin practicamente otra in- :: dustria que no fuese el comercio tradicional, como pusiera de :: relieve Rusiñol en su celebrada Auca del Senyor Esteve. En La ::. Ribera se instalaban artesanos -agrupados en calles q~e reci - : .: bían el nombre de los oficios que desempeñaban-, para convi- :: vir con personajes de la talla de Pi i Margall y del poeta Joan :: Salvat Papasseit o Agustina Zaragoza, la guerrillera que pasó a ::. los anales con el nombre de Agustina de Aragón después de ha- : . ... berresididoen la calleMirallers. . - ... J . .: La Ribera ,tiene su propia catedral en Santa María del ::.. Mar desde 1384. Tenía, desde 1876, la mejor despensa de la : . .. ... . ... . ..: ... ............. . ( ~~~~ ~111111 > , : .. . . . . . . . . ... .... ...
    • FESTA MAJOR DELA RIBERA.............................................................. ... . ... . .. .. ciudad, el Born, y entre los Palacetes de la calle Montcada, desta- .: ca el que alberga al Museo Picasso. Esos tres puntales, hay mu- :: chos más, alimentan alma, cuerpo y espíritu de La Ribera. En :: este punto, es preciso recordar que un alcalde llamado Porcioles ::. firmó el acta de defunción del Born (su cierre era la defunción). : .: Corría el 6 de agosto de 1971 y La Ribera recibió un tremendo :: mazazo en la mismísima médula de su tejido social. La decisión :: municipal de clausurar las dependencias de la primera gran obra ::. de arquitectura de hierro que hubo en Catalunya, significó para- : .: lizar un trepidante ritmo de vida que empezaba, cada día, hacia :: las dos de la madrugada para poner en funcionamiento el engra- :: naje de los 70 almacenes de coloniales, 10 de droguería y 16 de ::. pesca salada, que constituía el formidable mecanismo impulsor : .: de la economía de un barrio que con este importante capital hu- ::. mano y económico nunca hubiera tenido que conocer momentos , . : ... cntlcos. . ... . .: La medida de Porcioles -quien ni siquiera se planteó solu- :: ciones alternativas,así eran nuestras autoridadesde antes-, marcó :: en La Ribera el inicio de una degradación galopante que exigía :: adoptar posturas reivindicativas radicales para frenar un proceso ::. de declive que arrastraba en su caída libre al conjunto de Ciutat : .: Vella con su Raval perdido, descompuesto y olvidado; su :: Barceloneta claramente abandonada y con la entrañable Rambla ::.. sumida en la postración más absoluta. : . .. .: Este desolador panorama desencadenó una profunda catarsis ve- :: cinalliderada por dos personajes que quiero citar como muestra :: de reconocimiento a su labor de entonces, principios de los ochen- ::. ta, labor en la que aún siguen empeñados: Pep García y Emili . : .: Cota. Ambos, y sus gentes, se volcaron desde sus respectivas or- :: ganizaciones para recuperar el machacado corazón de la ciudad. ::. La situación política, hace veinte años, era convulsa. La expe- : ... . ... . ... . .. ... .: (.. ~. RIBERA 2000 ...) .~ : ... . . . . . . . .. .....
    • FESTAMAJORDE LA RIBERA.............................................................. ... . .. .: dictadura que dejábamos atrás, provocaba el atropellado desor- ::. den de las actuaciones vecinales. Pero : .. .:. este hipotético caos no impedía tener algunas ideas muy claras. : .: Por ejemplo, era evidente e incuestionable que los poderes públi- :: cos debían intervenir para atajar el desánimo general y así esti- : -: mular la colaboración de la iniciativaprivada en el urgente e inape- ::. lable proyecto de recuperación de una decrépita Ciutat Vella que ., : .: ensombrecía por momentos su relevante trayectorIa anterIor. La :: jugada no era sencilla. La apuesta, fortísima, de alto riesgo y sin :: compensaciones lucrativas. No se trataba, en modo alguno, de :: propiciar despreciables movimientos especulativos. En esa línea ::. de trabajo, Pep García, Emili Cota y un puñado de acompañantes : .: (lamentablementeentonces pocos), galvanizaron a un entorno que :: requería actuaciones drásticas y apasionadas como las efectua- ::. das por Ramon Torner, responsable de la hoy desaparecida em- : ... presa Confort, en e12l de la calle Flassaders o en los Porxos d en . .: Fonseré, cuya polémica restauración resultó incomprendida en ::. algunos círculos vecinales. Todo es historia. : .. .:. Caer en la nostalgia es un error y castigar al prójimo : .: con relatos de asuntos viejos, debería estar castigado por la ley. :: Por eso, quiero que interpreten este ya largo escrito como lo que :: quiere ser, un ejercicio de memoria colectiva para que no se olvi- ::. de que esta fiesta de hoyes fruto de un pretérito felizmente supe- : .. rado. Por lo tanto, tras advertir contra falsos O timismos induci- p . .: dos por dirigentes interesados en que nos creamos que esto es :: Jauja, fijaré mi atención en un presente que aquí, en La Ribera, ::. observo expléndido: vuelven los artesanos a instalarse en sus ca- /: .. lles; las galerías de arte, cada día aparecen más, ofrecen esplén- .: didas exposiciones;nuevos establecimientosmuestran al paseante :: atractivos escaparates; se multiplica la oferta de bares, cafeterías :: y restaurantes (igual que cuando existía el Born, afortunadamen- ::.. te) para satisfacer la demanda de los paladares más exigen- : . .. .. .. .. ... ... ... . .: ".(..RIBERA .... ... 2000 .. .. ~ ). : .............. ...
    • FESTA MAJOR DE LA RIBERA ............................................................. . . . . . . : tes; muchas fachadas recuperan felizmente su primer color; rin- : : cones lóbregos y sombrios ven el sol... Así, el paisaje en La Ribe- : : . ra se muestra despejado y vivo, repito, vivo. Eso es lo mejor. : . : Vivo, porque recibe la fuerza de la savia joven. El vigor de los: : jóvenes que viven orgullosos en La Ribera o que vienen de las: : partes altas de la ciudad a La Ribera a trabajar o a disfrutar, se : : . contagia. Se contagia la vitalidad, la energía, las ansias de con- : . : quistar el porvenir; se contagia la ilusión por prosperar en un : : entorno grato, apacible y dinámico. Todo a la vez, todo en un : : . mismo tiempo. Ahora. : . . . . . . La suma de los valores que aporta la juventud con la . : veteranía y conocimientos de los «resistentes» de La Ribera da : : resultados tan espléndidos que hasta pueden palparse. Si añadi- : : mos el compromiso de trabajar a fondo, de no bajar la guardia: : . para resolver 10mucho que aún queda pendiente, contraido por : . : los responsables municipales (me consta que la regidora Katy : : Carreras está empeñada en ello. Ánimo, Katy) y la invitación al : : resto de administraciones públicas (Generalitat, administración: : . centraly europea) a que contribuyan en la operación que nos : . : ocupa, el despegue de La Ribera alcanzará niveles estratosféricos, : : igual que cuando existía el Boll. Por cierto, ¿se pueden acelerar : : . los trabajos de su definitiva recuperación? : . . . . . : Emili, Mingo, Toni, Gloria, componentes de la Plata- : : forma de La Ribera, feliz Festa Majar. Nunca agradeceremos : : bastante vuestros esfuerzos para que La Ribera encare el nuevo : : milenio con las mejores y más dulces perspectivas.Tan dulces:. . . . son que hasta el Museo del Chocolate ha decidido instalar aquí . . : . sus dependencias. Será por algo. : . . . : . Feliz Festa Majar, amigos y felicidades : . . porunaRiberaqueconsideromía. . . . . . : . ENRIC PANTALEONI i ANDREU : . . . . . . . . . . ... ... . : 00 o o o.. oo oo..(ooRIBERA .. 2000.... OOOO}o .. 00 o o.. o. o o..: ................