Pragmàtica i gènere epidíctic                     Corpus de                   Salutacions de                    Festa Majo...
(A0,S1                                                        :+tt>-                                                      ...
INFO RME                                                                       t:                                         ...
--              ,_..,.     0INFORME-UZ     Lff¡,¡,t11:rr~".                                                               ...
Extra         FESTES                  DE MAIG-80Pregó de testes                 Dins els actes de la "Festa del badiu..   ...
FESTES                  DE MAIG-81               Una .celebració               d esperit ciutada                   lnevita...
-    Revista dinformaci6 municipal.                      Maig1982                Nova epoca.         N° 11 Edita: AJBntame...
~TA~             B1lD1lLONA EDITORIAL    MEMa.. DE LASSOClAClO CATALANA       DE LA PREMSA COMARCAL               ANY XLII...
FEo-:rEE                                                                                                                  ...
HU~JCU..-~GnQJ"I" ..                                           .,       ..        .,       W¡ST_BAULOrCJS-s-i             ...
An~ XLI. -          Divcndrcs. 10 de maig dc 1985 -                  NÚm. 2.622 -          11 I::poca -       Preu: 100 pI...
1"      ..          ..           ., .. .. ., - .- .----.-.---.----.--.--.-                                                ...
Maig:                                                                           la Festa!  . Maig és un mes per a les cose...
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer

605

Published on

Recopilació de salutacions de festa major elaborada a l’assignatura de Pragmàtica (Grau de Lingüística de la UB). Els repertoris de salutacions formen part del corpora “Celebratio et oratio” http://www.linred.es/articulos_pdf/LR_articulo_31102008_2.pdf
I del repertori ReCoLi: http://bibliotecavirtualut.suagm.edu/Glossa2/Journal/march2010/Retorica_y_memoria.pdf

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
605
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Fm Badalona 1976-98_elisabet_aruscastañer"

  1. 1. Pragmàtica i gènere epidíctic Corpus de Salutacions de Festa Major Badalona (1976-1998) Compilació: Elisabet Arús Badia Direcció: Xavier Laborda Lingüística. Universitat de Barcelona
  2. 2. (A0,S1 :+tt>- El Santo Patrón Pórtico Todos los pueblos tienen su santo patrón, o su diversas maneras, pero alegres y confiados en que Virgen, o su santa, que es como el intercesor, el in ese Patrón continuará, desde el cielo, velando por termediario entre la ciudad o el pueblo y Dios. su ciudad e intercediendo por todas y cada una de El alcalde no puede presentar en este programa precisam!mte en honor de nuestro santo co-patrón, A veces, el origen de este patronazgo es tan an- sus necesidades comunes y particulares. Porque lael habitual abanico de festejos de las tradicionales Que sea esta festividad de San Anastasio una tiguo, que ya se mezcla la historia con la leyenda. y ciudad. hoy quizá más que nunca, tiene sus proble-fiestas en honor de nuestro co-patrón, San Anasta- fiesta de transición, el punto de partida hacia nue- los pueblos ya no saben dónde acaba una y em- mas y preocupaciones. y sus habitantes tambiénsio, Todo el pueblo de Badalona es consciente de vos tiempos, hacia el cumplimiento de tantos y pieza la otra. Pero no por esto disminuye la devo- los tienen en plan individual. Y es un consuelo saberlas múltiples dificultades que atraviesa el municipio tantos anhelos de los badaloneses que buscamos ción ni deja de ser motivo de fiesta su celebración que tenemos. ante Dios, un intercesor tan amante ypara hacer frente a sus propias y cuantiosas necesi- en nuestro fuero interno la solidez de la nueva de- con diversos festejos religiosos, civiles, sociales o tan amado.dades, que se cifran en centenares de millones de mocracia española, que se abre generosa al futuro, culturales. Es la fiesta patronal, y la gente, el pue- San Anastasio, como lo ha hecho hasta ahora,los que la Tesorería municipal no dispone, y la consolidación de Catalunya, con su Estatut y su blo, la celebra con alegría. como lo hizo en el pasAdo. seguirá protegiendo a Sí, sin embargo, puede ofreceros el alcalde y la Generalitat definitiva. San Anastasio es el Patrón de nuestra ciudad. No los badaloneses. a sus autoridades para que acier-Corporación toda que se honra en presidir, la conti- El granito de arena para este prometedor mañana sé desde cuándo, pero desde hace muchos años, ten en su cometido para bien de todos, ya los hijosnuidad de la ancestral tradición de la "Cremada del es compromiso ineludible de los badaloneses. Que siglos ya". Y ello es motivo de alegría para todos todos de la ciudad y a los que en ella viven para quedimoni" y los espectaculares fuegos de artificio que San Anastasio nos guie el camino de fraternidad y los badaloneses, que se disponen a celebrarlo de sepan convivir en la paz y en el amor que tanto ne-como norma les sigue. Porque Badalona es cuna de prosperidad que yo os deseo. cesitan los pueblos para su prosperidad.tradiciones y de amor a su tierra y los badaloneses Cordialmente,gente serena y agradecida, por lo que el recuerdo P. Eugeniode San Anastasio estará presente en nuestro ánimo Alfonso Ramos Cruzeste 11 de mayo, fiesta laboral en nuestra ciudad Alcalde de Badalona
  3. 3. INFO RME t: ~, INFO RMEPREGODE LES! FESTES DE MAIG iHas dit: "Me naniré en una altra que faeí el teneny resistent a rierades, terra, un poble a prova de rol. Badalona neceasi.me naniré en una altra mar. ta el nostre anellament, la nostra volun.BII hi haura una ciutat millar que tato massa temps que no ens han deixat , aquesta... que ens tú plantéssim fonds; massa vega. des, tamb<! que no hem posar prou forme-Uns naus indrets, no els trabaras, sa per a estalviar.tú I esUavissades que jano trabaras, no, unes altres mars. no tenen remeLLa ciutat, an tu vagis, anira. Pels Si cm diuen: Són les Festes de Maig, mateixas les festes del nou temps del sol, deis pri.carrers taras el tambo I en els mers fruits duna espera llarga. 1 56n les mate ix os barril Festes del patró Sant Anastasi, Sabeu que Anastasi és una paraula que en grectenvellir~s, i en aquestes mateixes vol dir Ressorgiment, RenoveUament,cases et sortiran BIscabe lis blancs. Vida Nova que es desvetlla? Doncs, és unSempre sera en aquesta ciutat que bon nom de patró, Sant Anastasi. Per a arribaras... una ciutat que vol ser nova, que vol re. trobar.se ella mateixa, treball de toro. Una ciutat amb voluntat de vlure, que sent el mes de maig com ti puja des de les moh, Aquests 56nUDS fragments que el poe. des de la tradlció, pel trono o com ses.ta Caries Riba traduí dun poema de Ka. campa per les branques I esclata en frultsvafis a qui coneixem com lautor de la I en alegria. 1 si aixo nO és una Festa, unaUetra del viatgea ltaca que canta en Llurs Anastasl, qué seria, doncs? Per a la quItoLlach, xalla i por a la jovenalla, per a les pareUes de primavera, per a la gent que en diuen KavaflS era un poeta grec mediterrani, feta, por als nostres veUs, que tenen tanlSde la mateixa nostra mar que voreja les records, que han tingot tanta espera...costes catalanes I la costa del País Valen. Una festa, de gatzara, de gresca, de cas-ci!, I la de Múrcia I la dAndalusia I en teUs de focs, de can9ó, de mOsica, de fa.aquest poema com en daltres deU,1ú su. cecia, de ritme, de sardana, de ball a lara junt amb el desig danar enDA,una me. pla9. Una festa de coGes, de famílies,na de destí tnigic que et clava a la terra. de penyes, de barris. De tothom, de totTambé ho deja lEsprlu, també ha e.. arreu. Tots tú som convidats; enUacemqueixa el "cante jondo", Es com un destí les maos i les can¡:ons, les voluntats, leseer per a UDS,per a daltres ens és una vo. ganes de fe! coses de beU nou: sentim laluntat ferma, tossuda, de vagades si cal, llibertat i lalegria, escampem la boirauna voluntat rebelo "em quedaré aquí..." contaminada que ens cova de rutina I de"aquesta. meva, pobra, bruta, trista, mandra.diasortada pAtria"," "La ciutat, on tu va. Ja sha acabat el tuf oficial de les fe..gis aoiré" les, Entenem tot alIo que és of1C!alesc, seriUt, elipejant, autoritari, bregot, de 1 ara em diuen: aixo ha d ésser el pregó musa fum, fatxenda, enravenat, ridícollde les Festes de Maig! Bé dones, abaJII lapaatre. Al, dimoRi de jaqué, com se!que altra cosa he pregonat les arrels que veuen les banyea! que est" verd, mala.ens claven a Badalona, nascuts de Davor guanyat, amb la coa entre carnes! Qui tbaen aquesta vila, o trasplantats, pero ja vist i qui et veu! El farem a la brusa.amb arrels fondes, qul més pot, més. 1, enforquiUat enlaire i cremaras a la petar.Sabeu aquests tenaplens inclinats, que, rellada, dimOll.i of1C!al, flgUfon eaper¡*!.formen en obrir carreteres quan escapeen tic!de gaireU una muntanya? Terra sobrepo-sada, a la quallls recomanat de plantar.1ú t l:,: AmIgu" _les, marta la ~uca, mor! el verí. o-ntumirn.nos, angresquem-nos,hemel, mates o arbrets perq~ les arrela anern-tú tots, a la Feata, daixem-DOs en.fixin la tena, per tal que resisteixi alguats comanar de m6glca llIbartat, dalegria, de1 ventades 1 no sesUavissl, sinó que safer. t~ poble: a6n lea feates d. tots, A la taula mi Dones, tamb<! ens cal de plantar-nos ¡;.. " den Bernat, qui no tú éa no tú és comp. a la nostra clutat, destendre-Iú arrela, per l tato Donca, Yiaca la música, visca el sarau, afennar.la de tal manera que les arrela r visca el pa, Yiacael vi i vJ8ca tot bu" -bada. sentrecreuin i facin un telxit dona; tuplt, 1oQí1REVISTA DEBADALONA/9 i 12de malg de1197t NgIna 16 ~. JOAN SOLER i AMIGO Ri;VIST A DE BADALONA! 9 112 de malg del 1979 Pagina -17
  4. 4. -- ,_..,. 0INFORME-UZ Lff¡,¡,t11:rr~". Text I fotos: FESTESDE MAlO Enric Giralt Animaei", participaeió i tranquil.litat en els primers acres Es evident que La Festa del Badiu tenia un atraetiu espeel3l. de 1.. Festes de Maig que enguany o~tza la Taula de Deu deis vint.i-set nous regidors, inc1ós el batlle, son soeis de Cultura arreu de Badalona. Dos eoneerts, un Cereavila, lExpo. lAssodaeió de Verns del Centre i eom cada any van fer la fei. sido de Roses al Museu i la Festa del Badiu, amb la inaugura- na que els corresponia. En Marius servía dinars, la Maite Ar. ció del Monólit de Can Solei, i el Pregó han estar les aetivitats quer ala euina, en Jaume Sola al Mieaeo dDr, ete. del darrer cap de setmana. Hom ereu que uns vint.mil badalo- Pero el que Inés va atreura va ser el Pregó de les Festes, pro- nins van entrar i sortir del Pare de Can Solei- nuneiat per en Joan Soler, la inauguraeió del Monólit de Can La Festa del Badiu, a cura de lAssoeíació de Verns del Cen- Solei, que Inés que una inaugurado va ser una explicado de tre, ha estar l:acte Inés eoneorregut. El Café del Mieaeo d Or. eom va anar fa dos anys la eoUoeaeió daquella "pedra" que reeordant els anys en que sanava a fer el "vtrrnut" a la Ram. pesa una tona, i el modest homenatgeals "dimoniaires". bla per a prendre una grosella amb patates,o a primera hora de No hi va mancar laneedota. Un guardia munieipalli reco- la tarda a pren~ un suau van ser la gran novela!. Can Cinto menava a un membre de lorganitzaeió que seria convenient de la Palla, la rateta, el tir, en Xexeo Boix animant la mainada que a migdia anessin a rebre al batlle ala porta del Pare, "Vos- i mohes coses més, com els Tornem.hi, la l:niverntat Lliure de té vol dir que anem a rebre a aquell que ara esta descarregant Teatee i les parades de menjar, dalgun partir polítie~ la tomo les barres de gel?",li va contestar. El municipal es va quedar bola, van fer passar una diada aRradable. mu!. ", ¡ESTA ES LA OFERTA MAS EXCEPCIONAL DEL MOMENTO! UN PISO CON: calefacción - parquet- 3 dormitorios, todas las dependencias exteriores - cocina equipada - club privado piscina por UNICAMENTE: 300,000 pesetas de entrada y 33,000 pesetas al mes todo incluido Uaves en mano. Número limitado de pisos,en estas condiciones EDIFICIO TRES-A TURO DEL MAR - MONTGAT, Telf: 3800349 Junto al mar y a la autopista. REVISTA BADALONA/9 DE i 12 de maig del 1979 PAgina 15
  5. 5. Extra FESTES DE MAIG-80Pregó de testes Dins els actes de la "Festa del badiu.. el badalon! i "Joglar", Andreu Solson.. fou Iencarregat de donar el pre- g6 de les Festes de Maig, 80, dient-nos: "Badalonins: Aixo preten ser un eonvit. Mhan encarregat que us eonvidi a participar en les festes de maigo Pero hi ha moltes maneres de participar-ni i jo no us convido a totes. Per a mi Iimportant de la festa és !actitud en qué hi anem. Perqué hi ha malta gent que en lIoc de festes sels hi hauria de donar escales. Pero escales on aprenguessin que divertir-se no és Ioposat de treballar, sinO que és tata una altra cosa. Hi ha qui Ií costa més divertir-se que.treballar. i! que Iesplai ens hagi de costar alguna cosa (sobretot diners) és un engany vergonyós! Com que treballem amb avaríeia, volem divertir-nos amb avaríeia. I vet aquí que hem de treballar més per poder pagar el temps lIiure- Una aparent tonteria: Sabeu quan treballen els australians que avuiviuen eom els badalonins de fa 10.000 anys? Dones les dones 3 h. 44 minuts al dia i els homes 3 h. 50 minuts i aixo eomptant les feines de la casa, euinar i rentar. Com és natural aquesta gent no té la necessitat de programar-se el temps lIiure, ni de fer festes per a divertir-se. Esta ciar! no tenen ni cinema ni TV. ni moltes altres coses de les que nosaltres no sabriem passar-ne; pero tam- poe han de cremar dimonis que faein referéneia a la poLlució. T ot alxo no és altra cosa que un peix que es mossega la eua. No es just la quantitat dhores de treball que ens costa pagar les estonetes desplai. Ens veiem obligats a treballar mes del eompte per consumir esplai; perque en defi- nitiva dediquem el temps lliure a consumir esplai i ens pensem que ens divertim mes. Els balinesos (de Balí) diuen que no saben el que es el temps lIiure. pero no el troven a faltar perque ha fan tot tan relaxats eom poden. Yo us convido a relaxar-vos. Relaxar... no es deixar res de banda, pero si disminuir la tensió. Si anem cap a les festes de primavera eom qui saboca a un lIae perque es mort de set potser hi haura mes dun ofegat I eertament no es traeta pas daixo. Ens cal una actitud relaxada per a divertir-nos, una actitud relaxada per al nostre temps lIiure. Una actitud re- laxadament ecologica per a les festes i per a tato Si anem amb aquesta actitud cree jo que en certa manera ens reeuperarem, que funcionaran millar les relaeions i que, a poe a poe, podrem arrlvar a un temps lIiure menys treballat i per tant mes nostre. Us convido dones a les festes. Que ens hi poguem lIen,ar amb tot el seguit que ens arriva amb la primavera; pero que no hi anem tan! pol.lu<:ionats eom el dimoni que volem cremar, slnó relaxats eom els balínesos i els nostres avantpassats. Així, jo propaso relaxar-nos tots i anar a les festes sense avaríeia, eom qui menja a poe a poc i pooix be. Proeurem que aquesta actitud ompli tata la nostra activitat i que daquí alguns anys o alguns segles Badalona, si no Ihan acabat de fer malbé del tot, sigui una eiutal en la que tothom hl visqui tan a gust que ningú es recordi de fer festes. Som-!1i¡" Sant Anastasi 1980 ~MDA1OIAEdita: Edlclons Badalonlnes. S.A. La I{nia de pensament de Revista de Badalona és independent i no accep-President: Estanls Alcover i Martí ta n~riament com a seves les idees que es tradueixen en els articles, col. laboracions i cartes publicades en les seves pagines.Direcció: Joaqulm Perramon I PalmadaRedaccló I Adminlstracló: Canonge Rnista de Badalona agraeix totes les col.laboracions espontanies, pero noBaranera, 64, 1.er- i 2ón. Badalona. mantindra correspondencia amb els seus autors, ni seran retornats els origi-TOIMon: 38941 58. nals no publieats. Les eartes al director no deu..n sobrepassar dun foli me-Imprimelx: Impremta Novell, Canonge canografíat a doble espai i en tot cas -..ncara que es vulgui la seva insercióSaranera, 78. amb p$Oudonim- deuran venir firmades de puny i lIetra de "autor, fent sa-Dlposit Legal: B - 1.384-1960. ber el seu domicili, i a ésser possib!e, el telMon. Preu 75 pessetesRevistade Badalona/8 de maig 1980 Pagina 5
  6. 6. FESTES DE MAIG-81 Una .celebració d esperit ciutada lnevitablement haig de comen~r aquestes ratlles, en un principi pensades per a fer una salutacio a tots els ciutadans als celebrar les Festes de Maig denguany, parlant deis gravíssims aconteixemenls que en els darre" dies shan produit a Ma- drid. Decid¡(lamem la m~ criminal del ter- rorisme est~ dirigida a que el procés de- mocr~tic que amb tants esfor~os i sacrifi- cis tots els pobles dEspanya hem aconse- guit posar en marxa, quedi paralitzat pel terror, la inseguretat collectiva, i la por a lesdevenidoL Repetidamem hem condemant i condemnem lesU"tégia de comunicacio en la qual conv;uen, sense cap meRa de dificul- terrorista, que no té cap altre objectiu ni justificacio historica tat, els trets essencials de la cultura i les tradicions catalanes que acabar amb la democdcia. amb les aportacions que milers de treballado" i ciutadans vio. Catalunya, i dins della Badalona, és un exemple de {[adi- guts daltres pobles dEspanya han portal a la nostra ciutaL cions civils, democdtiques i pacIfiques. Hem sabut sempre de- Estem aprenent a ser fidels al nostre poble, a alió que ens fensar els nostres drets i les Rostros aspiracions pel comí de la ve de lluny, i a la vegada a ser renovado" i sensibles a les noves majoria, que és la qui dona rao désser el sistema democritic. aportacions que la moderna societat genera. Les Festes de Maig denguany son, un cop més, lexpressio Les Festes de Maig, les festes de la ciutat, son sinónim daIe- duna voluntat essenctalment democdtica i de fideütat " les gria collectiva i desperit solidario tradicions de Catalunya. Una institucio lIiurement elegid2 pel Malgrat tot els atemptats, mlagrat lintent de fer-nos viure poble: lAjuntament; i la societat civil organitzada duna forma un clima de por, hem de saber participar aques! any amb més plural i dive"" amb partits poIítics, sindicats, associacions de entusiasme que mal en les Festes de Maig. vefns, entitats culturals i esportives, i daltres organitzacions de La democr~cia la fem tots, i avui aconseguir que les Festes tota mena, shan posat dacord per a convertir, durant Iot el de Maig es converteixin en una celebració de lesperit ciutad~ i mes de maig, Badalona en un espai de festa. solidari, és la millor manera, més en~ de les paraules, de seguir Cada cop més, les Festes de Maig, expressen una voluntat de treballant per la democcicia; els drets de Catalunya. ciutadania i dintegracio en un sol poble. Si veiem el programa Així nestic profundament conven~ut, i així us ho demano de festes denguany, observarem que aquests objectius sestan a tots. assoünt duna manera progressiva. Observarem com amb la par. ticipacio de tots els barris de Badalona anem vestint una nrxarestesde~q:g MARIUS DIAZ BIELSA Revista de Badalona! 9 de mai~ del 19tH Pagina 3
  7. 7. - Revista dinformaci6 municipal. Maig1982 Nova epoca. N° 11 Edita: AJBntament de Badalona. Exemplar gratuit. Modernitzaci6 Reserva informativa del Ayuntamiento A finales de mes LHospital Durante Municipal Aún no hay acuerdo unos días necessita definitivo sobre el polígono habrá TV 200 milions de Badalona Amb una inversió de 200 mi- lions de pesseles, ¡-Hospital Mu- Montigala- Batlloria Para finaJes de mes de mayo y en el contesto de les Festes de nidpsl de Badalona pot assolir el niveU adeqüat dassist~nda sa- nitaria per a convertir-se en hos- Siguen las negociaciones con la Maig est. p..,isto realizor en Is ciudad. y durante res dlas uno ..pericnds de televisión locsl. pital coma",al, i la dutat milk>- rar en part el greu pmblema de empresa propietaria De no surgir ningún impedi- la manca dequipamenls sanita- mento técnico que impida la lis. Durante el pasado mes de abril, el polígono compmmiso de convocar a los emisión, los ptores de TV. de Montigal¡¡-BafllcJria ha vuelto a estar presente en partidos. pollti..., asociaciones la ciudad podr.n sintonizar en Badalona senfronta, en aquesls de vecinos y entidades dudado. unas semanas un canal, dentm momenls, aJ repte de poder te. la actualidad informativa con la publicación en dc la frecuencia de UHF, en el nas para dar""" pñ IDInr. nir. en el centre urba. un hospi- algunos periódicos de Barcelona de noticias del lIaaI de ... negocia- que se olr.cer. una programa- IsI modero amb la infraestructu- referentes a un posible acuerdo entre el doaeo, u... de du a con...r el ción especial compuesta de pro- ra necessaria per a complir smb Avuntamiento de Badalona, La Generclitat de gramas inform"i,", y ..ports- _tenido de ... porlbleo acucr- jes sob.. las Festes de Maig. Is fundó de tractar la majoria de a ... s... inlo llv..". les maJaJlies deis dutadans de Catalunya, la Corporación Metropolitana de Oias antes de la fecha de emi- Barcelona y la empresa propietaria de los terrenos, El Ayuntsmiento justifico este si. sión, saldr. en sntens uno mis Badalona. Aquest Hospital Mu- lendo informstivo "en beneficio nicipsl moderni"t es coordino. sobre el futuro del polígono. de ajuste que permitir; compro. de la oeriedad Y ñ...rooIdad que bsr en cada spar"o de televisión ris amb la Resid~ncia de Con ..1.. un lema tan complejo en- el niel de calidad de la ..cep. Ruti, de manera que el dutada s noeu el contenido de ... 0<&0- mo .. el de """"a< una ..Uda ción de la imagen. Is fi, uno cobertura sanitAria dun La comisión del gobierno del ni"n molt m~s salisfactori que el Ayuntamiento ha dsdo a conocer e- hutaque noha. a! poIioono MonllgaJa-BatUóña", e insiste mis adelante "deade el Esta "periencia de televisión dias despu~s de la publicodón yu ~o, y por "10, huta local ser. ..alizada conjunta. setusl, quasi tercermundista. que.. -tan, en Ilrme, ... cñ- principio el Ayuntamiento de Ba- de estas noticias. una noto infor- mente por el Gsbinet Municipsl Per tal de que sixó sigui possi- mativa en Is que se msnifiesta te- deflnlllvos oobre el futuro dalona deIiende en ..ta negocia. de Mitjans de Comunkadó, ble. csl uno inversió de 200 mi. "La comJIlón de gobierno del pl_to del poIigono". ~ ... cñ acovdad.. por Ródio Ciutat de Badalona y un lions de pessetes al Hospital Mu- Ayuntamiento de Badalona mu- Mis adelante la nota del Ayun- ,. comJslóu de gobierno en el ... equipo de técnicos de radiodifu- nicipal. tiene el acuerdo de no da< a en- Ismlenlo aftade que ..iste el rano de 1979". ,ión Festes de Maig, la ciutat som tots. MARJUS DIAZ Alcalde de Badalona E l programa de les Festes de Maig denguany és el mIs ..tens de tau eb qua hem conegut en els da...rs anys. Aisó se"", dubte és un bon slm--. una bona senyal que ens indica que aquestes festes tenen ja moltes ls nostra ciutar. Que comencen ha assolir un deIs objectius que ens propowem a Ea Is a E l programa de las F..tes de Maig de este afto es el mis ..tenso de todos los que se han ..alizodo hasls ahora. Esto es sin duda. un buen sintoma que nos indica que estas f",tas tiene ya muchos ..ices en nuest.. ciudad. Que empezamos a alcanzar uno de los objeti,os que nos propusimos en la prims"ra de la prima"ra de 1919. convertir-les en unes testes profundament populan. ¡con- 1919. convertiñas en unas fiestas profundamente populares. y convertirias, tamo "rtir-les, Ism~. en la festa de tota la dutat. bi~n. en la fi..ta de toda la ciudad. Per fer punible un programa com el denguany no nhi ha pmu amb ua peasu- Para hacer posible un programa como el de ..te afto no es sufkiente con un p... post i una bona organitzadó, cal sobretot la il.lusió de pmtagonitzar-Ies ¡---un supuesto y una buena organiudón, sino que.. necesario sob..todo la ilusión de veritable sentiment de comunitar. Alzanquem duna ...adició centensria, .runa ce- protagonizañ.. y tener un "rdadero sentimiento de comunidad. lebració ..ligiosa, la de Sanl Anastasi, i anem convertint la ciutat en un ri a Arzancamos de una tradición centenaria, de una celebración religiosa, la de San on la múska, el teat.., Iesporl, el ball, la diversió, la comunicació, es m- com Anastasio. y vamos convirtiendo la ciudad en un escenario donde la múska, el tea- si fossin una sola cosa duzant trenls dies. 1 fent-ho aixl no tant sois recuperem la tro, el deporte, el balle, la diversión y la comunkadón se me..lan como si luesen vello tradició sinó que la ..novem. Ii donem continguts i signifkacions n...... una sola cosa durante treinta dlas, Y hadéndolo asl no Isn solo recuperamos una -:ieja tradíci6n, sino que la renovamos y le damos nuevos contenidos y significados. lo en resaltaria un: les Festes de Maigles pmtagonitza tota la ciut", La itúciati- va delAjuntament i la iniciativa de les entitats es ba...jen en un sol esfo~. Yo resaltaría uno de ellos: Las Festes de Maiglas pmtagonizo toda la ciudad. La iniciativa del Ayuntamiento y la iniciativa de las entidades se mezclan en un solo La inkiativa de la institució i la de la societat fan punible que duru ... mes esfuerzo. Badalona aespolsi de la rutina i de la ..petició quotidiana. Que la ciuta. ...t so- La iniciativa de la institución y la de la sociedad hacen posible que durante un ,int desagradable i freda és converteixi en un territori a on es possible d--se i mes, Badalona se sacuda de la ",tina y la repetkión cotidiana. Que la ciudad. tan disfrutar. a menudo desagradable y fria, se convierta en un territorio en el que es posible di. Quan la crisi i Iatur Ion mIs dificil que mai ..plegar eslo,,",. Quan la diagrega- "rtirse y dislrutar. . ció amena,a a la integració. la idea de ciutat entesa com una unitar és Ana idea Cuando la eriais Y el desempleo hacen mis difícil que nunca reunir eslae ", pmgressiva, Cuando la disgregación amenaza.a la integración. la idea de ciudad entendida co. mo una unidad es una id.. progresiva. MIs enllO deIs diferenls "pectes del seu programa. es Festes de Maig un pmfund significat culturaJ: oposar-se a la disgregació, a la despenonalítuci6 de Mis allá de los dife...tes aspectos de su programa. las Festes de Maig tienen un BadaJona, profundo signifICado cultura!: oponerse a la disgregación. a la despenonaJizoción de Badalona. Per aixó, no nm ha pmu amb la iniciativa de lAjuntament i de les entila... sinó Por esto, la iniciativa del Ayuntamiento y las entidades no .. suliciente. sino que que es necesaaria, sob.. tOl, la parlicipadó, Sense ella les I..t.. no ..is..~. .. n na, sob.. todo, la participaaón. Sin ena las fiestas no ..isten. Esperem que les f..t.. de Maig de 1932 aiguin recordades. 1 que poc a poc, en Esperamos que las F de Malg de 1932 sean recordadas. Y que poco a poco, els propen anys, el lema denguany "Badalona, la ciutat, som _. participo"."" en los proximos afIos, el lema "Badalona, la ciudad, somos todos, Parlicipa", se vagi lent veD i inneceasari, nos vaya haciendo viejo e inneceaario,
  8. 8. ~TA~ B1lD1lLONA EDITORIAL MEMa.. DE LASSOClAClO CATALANA DE LA PREMSA COMARCAL ANY XLIII " EDICIO NUM. 2.446 . Festes 6 de maig de 1983 FESTES DE MAIG 1 eleccionsCOL.LABORENEN AOUEST NUMERO:(Per ordre alfabetic) Joan AbrilJordi Bel i Caralt Montserrat Cairó i TejedorPere Calders Antoni Castelhi O , VAN tot just sobre davant de nosaltres el mes de ""1. emmarcat en les tradieionals testes que, des de temps immerr:"i~/, Badalona dedica al seu eo-patró Sane Anastasi, ens trobem i",,,,-,;os en unes jomades electorals que poden caraeteritzar -que caraeteritz&C~ durant els quatre anys vinenes la vida i Iesdevenidor de Badalona. No gens ">e,vs que, igualJoaquim Castellví que es tara a la resta de IEstat espanyol, Badalona elegid les ~.->nes que hanCese (dibuixant) docupar els vint-i-set escons que, a la Casa de la Vila, Cenen de-::."" per a regirJordi Closas els destins del lastre poble durant una etapa que ha de """-">r de manera decisiva el tutur badaloní.Josep CortinasJosep-Anton Caves En la curta experiencia demacratiea que, desprtis de quara,% ~nts anys deJosep Maria Cuyas i Torosa manca dexereici de sutragi electoral, tots tenim encara, soIs sa~, "rou bé que en unes eleeeions municipals mes que parties políties es voten ~"nes. Perque Montserrat Esteve i Pedragosa si els parties engloben un substraete ideologie que es indiseutÓ" aglutinen al Enric Giralt seu entorn un nombre gran o petit de militan es, de simpatítz.", ) de simplesJosep Gual i Lloberas votanes, les persones que en una ciutat eom la nostra els represe",~ ón aquel/esJaume Guillamet que veiem cada día, que eonviuen amb nosaltres sota el me,. :el, sobre elPep Mita mateix sol i davant de la mateixa mar. Perque a Badalona, ene&, Jue siguem jaJoan Prieto dos-cenes einquanta mil habitan es, toes ens eoneixem i toes S&~" qui som. IJosep Maria Riera i Mila també cal dir que dentre els diversos estraes instiruciona".tat central,M.a del Mar S3nchez-Colomer Ruiz Genen¡litat autonoma, Diputaeió "provincial", Corporac,¿ "ropolitana,Llorenfi: S3nchez i Vilanova Ajunlament, és aquest organisme el que tenim mes a prop, 0- -~- janar per aJoan Silleta treure qualsevol paper o O8r a demanar qualsevol/lieeneia, i e-. .->ctant, on hiPere Soriano ha les persones Que amb mes assiduirat i mes de cara a cara he". ~ "etar. Diumenge, día 8, tenim davant nostre el gran repte, Hi ha a B&o<,,"~vuit /listes diferenes perque eadaseú de nosaltres pugui elegir segons lé ~e manera dei els r dactors i coLlaboradors que pensar i segons al/o que el/ eregui que és mes eonvenient 08:: "er8$$OS de latenen cura de les seccions habi,tuals ciu/;lt, que en definitiva son els de toes nosaltres. I eaOé ,o daquestes eandidatures ha tet públie els seus propósies de cara a la ges!o:-micipal queLes fotos són de: valen dur a terme si son elegides, i cada una, /;Imbé, ha prodiga: .<"gie deis seusGenís Vera, Rafael Rodríguez, Pere nespectius caps de /lista, dentre els quals ha de sortir lalca6 1e BadalonaRuzafa i del nostre arxiu. durantels propers quatre anys, Qui sera Ielegit? Les eleeeions munieipals son gairebé a Iiniei de les Festes ~ -oig, Que Sane Anastas;, a a qui dediquem les testes pel seu patronatge sob" "dalona, ens il.lumini tots. PREU: 100 PTES. Edlt., Edidons Badalonines, S. A. _dent-dl...,tor, La Irnla de pensamen de REVISTA DE BADALONA 4s Independen, "..".pta neeeo- Fstanis Alcover i Martí. drloment com a seves les 1- que .. ..fIoctelxen on el. artlcles, colJa"", ,s I eart.. pu- Redacdb I Admlnlstradb, bU~ en 1.. .eves pAgln.., dn6 QUeon tot moment la Dlnccl6 """-- , "bert.. d"x- Canonge Baranera, 64. 1.er i 2.08. p 6 dets comentarl.tes.,LoPlnI6 de REVISTA DE BADALDNA s"~"om"enol. odl_a" TeJefon: 389 4158- Badalona Imorlmex, REVISTA DE BADALONA agraolx tot.. les colJaboracl""s e.pon,",- ""rb no man- tln- -p",,<Mnela amb lIs seus auto,., ni seran retomat. lis orlgl"o" . ""bUeats, es L Impremta Noven. eart.. al dl"",tor no -aur... de IObrePassar dUn foO mecanograflat a doOo< ..,.., I en tot ea. CanongeBaranera, 78. -encara que.. yulgul la _a Insercl6 amb 6nlm- -auran de ven, ""de. de puny I Dlpbslt e.a" 8-1384-1960. L llet.. do "autor, font saber el seu domlc:lH101numero de, seu Oocum..., ~ ---"tltat,I, a fl- __"",olto"foo,REVISTADE BADALONA/6 de maig de 19B3 Pagina 5
  9. 9. FEo-:rEE rotUana, emparant.se DE NIArG -S3 -- del sol canicular, sota els fioes o els estais -- -- - - - - - del velam. Els diumenges al mati a lhivem, i a les nits desüu, la eobla Pregó de les restes de maig, esbargia les seves sonoritats entranyables i es formnen anelles saltironants. I vingué la maltempsada. La negra nn del poble, com un mal somni emparentat amb la mor!. Després hem vist eréixer en desmesura, monstruosament, lesen la inauguració de la Rambla edifieacions de la ciutat, aterrar les masiesi els ediflCisnobles, arrancar els boseatges, les hortes i les vinyes, empudegar.nos laire, eorrompre Iaigua de mar i empastifar la platja. 1aquesta Rambla, pubilla nostra, degradar.se dia a dia deixada de la ma ber si es reeorda de la sevajoventut: la teranyina estesa alllarg de Déu. de lespatlla eom un mantell de núvia i les xarxes de Iartet una Ha ealgut que tots plegats toméssim a ser nosaltees matei- eaputxa, per arraeades. les nanses, i, per ram nupcial. la flor xos, a prendre consciencia contra la malvestat i Iespeculació blanca de les primitives aCáeies. I encara en queda una daci. salvatge; a bandejar els mereaders del patrimoni eomú de tots eia, record dun passat perdurable. Es la germana gran de les els eiutadans, els prevarieadors de falses promeses, eIs corifeus palmeres, la supervivent de la primera plantada. nomenats coro a manaires de toro per deslgnaeió digitaI. les palmeres, la supervivent de la primera plantada. Ha ealgut tot aixCl,i ens caldea molt més encara, per a con. Potser es reeorda de quan els eorders ge canem lligaven el tinuar essent nosaltres, els eiutadans, qui dirigim els nostres eordillam a les saques i treballaven de sol a sol en la seva tas- destins sense interfereneies alienes, Ens caldea, dones, tenir ca, eaminant de reseules, mentre seseoltava el erit allargassat ben desperta la memoria. Perque som aui som, i som i serem! de "Roda, noi, roda, que ton pare fila!". Shan reeuperat, digmlleant.íes, masies eom les de can Ca- En tant, al portal de les cases emblanquinades, les dones i banyes, can Miravitges, can Bofí Vell; equipaments esportius els homes asseguts en eadires de boga, repassaven i construien de nova planta eom les pistes datletisme, Ofllullde la ciuta!. els ormeigs o feien xarxa. Daltres dones, des de les minyones Lesperpentiea i infrahumana urbanitlOeió del nOSlre terme més tendres fins a les avies més seeaiones, amb una eadira al sha proeurat de regUlaritlOr.la, encarrilar degudament les davant, on hi eoLloeaven el eoixí de fer puntes, remenaven em- edifieaeions noves, renovar els anties earrers deis vollants febrosides un devessall de boixets, que deixa anar un fresseig de la Pla~a Vella, equipar de banes, papereres, jardins, arbrat, remorós, parió a la cadencia musical de les onades. I ereixia la fonts i enllumenament barriades seneeres. Retolar i retomar el randa eom un ramell desponges blanques. I senjoiaven els seu nom autentic als earrers que havien estat motejats. Shan eobrellits i els enagos de les noies casadores i les tovalles de bastit més escoles ara que no pas en quaranta anys dignomi- taula deis dies de festa grossa. niós analfabetisme. Sha eondieionat el soterrani de les andro- A Iallra banda .de la via, la suau pendent aeollia les barques mines, de la Pla~ade la Vila, eonvertint-lo en laetual "Refugi" de bou, de sardinals i de palangre i ~Is llaguts, quillats i gussis, fogar de cultura, destruetura modeliea, i sha esborrat de la su. arreeerats damunt la sorra, oloroses dalgues i de quitra, sem. perficie de la mateixa Pla~a la vergonyant "fuente de los leo- 1 ara, en aquesta Rambla renovada que avoi si naugura, so- pre properes al treneant de lonada: nes", esearni de la monumental font granadina. bren ofieialment les Festes de Maig. Desdel nostre baleo marí- . Cel amunt pujava tenuament boirós el fumerol, eixit del Es procedeix a la neteja periodiea de la platja, on sbi han tim sespandeix la joia per la ciutat, engegant festes i festetes guisat duna olla de peix o de eongre amb patates, que exhala. instaLlat dutxes, i savan~a en la eolossal eonstrueeió daquest durant tot el mes, arreu de la geografia eiutadana. ven sentors per a fer-hi cantar els angels. Els peseadors hi feien eoLleetor transversal que posara remei a la eontaminaeió del Des daquí, també, armegem la nau deis nostres somnis de nostre sector marítimo persones !liures, porque nosaltres esco!lim la própia singladura. Alfombree Aquesta esquematiea exposieió de realitlOeions no abona Que eomenci dafinar Iorquestra. iniciem el baUi la gatlOra Diumenge de maig, calma serena al caure de la tarda. i avarem Iembareaeió de les Festes de Maig amb una locuelo Hi som i hi sou! Els badalonins de sempre i els que han vol- Moble8 de Jone 1 de badlu laetitud de partits políties ni de persones concretes, ja que a fi de eomptes som els eiutadans badalonins els que podem repre- oPtimista, marinera i ben nostra: Bon vent i barca nova!gut arrelar.shi.. Cortlne8, perslanes, paraBols 1 veles Hi som i hi sou! Arran de la mar, prop de Iaigua assolellada ;entar.nos a fer.nos representar en el govern de la ciuta!. JOSEP GUAL i LLOBERASdaquest primer de maigo Mobl8Slumlnl a "Ketal" l:.. Pel maig cada dio un raig. Avui, peró,son els raigs de sol da-questa tarda enealmada, que ens ablaneixen i suavitlen la pell, 9Orontia 5 años. garantía 5 atlas. garantia 5 años. garantía 5 años. garantía 5 atlas garantía .2 <Oque ens asserenen i temperen lanim. 1 sentim tots plegats una mena de pau espessa i ampla, unapau dol~a, preludi de festa. De les Festes de Maig. ...,",~,,P e o ¡; o a ~ Hi som i hi sou! A la Rambla. Espai oben al bat del sol i de 01 a r_~~~FUND~Ala marinada. Salabror de la mar que embauma laire, agombo-lats pel tremoladís bellugoeig de les palmeres. Mireu-les eom es dreeen esvelles i rejovenides, eom espon- V r 1891 g tC QUASARS:s.l. UI o "gen al sol el gris-verdosde les seves palmes. Guaiteu.les ben en- ¡, o 2floeades agermanant-se amb el lleu serreDet deseuma blanca I 111 BADALONA Francese Layret. 114deis rompents. Contempleu el passeig, que avui va destrena. Com sha em- Frene..e l.8yret, 106 Telf 380 18 23 .2 i: ELMASNOU Barulona, 6 y 7 <O opolainat la nostra velJa presumida. Quina palXoca! Aneu a sa- e MATARO . SanCugat, 30 y 36 o ~ r r; o pagos In. 003 año. i 01. c ~ I I ~ i ..~.:..,. o @ . . CUMARESME. Inst;alaciones ymont;enimient;o CALEFACCIDN. B.A, AIR~ .... ACDNDICIDN~ciD. de . . .: Y CDMBUSTIBLES . . . .;~13894962 televlslon vtdeo .
  10. 10. HU~JCU..-~GnQJ"I" .. ., .. ., W¡ST_BAULOrCJS-s-i ., EDITORIAL Pasqual Maragall aprofita, una vegada més, per parlar La ciutat bruta de la «Gran Barcelona» BADALONA TEVA NETA I Un pregó «polític»I[r Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona El pregoner cita badalonins iLlustres, Badalona es troba immersa dins i al hora president de la Corporació Metro- com Enric Borras i Margarida Xirgu, i dí- politana de Barcelona (CMB), fou lencarre- gué que la capacítat emprenedora deis ho- de les seves Festes de Maig. Sem- bla que aixo hauria dhaver estat mo. gat de fer el pregó de les Festes de Maig mes del mar sha de posar en practica en la denguany- indústria, ja,que «Badalona, ciutal industrial tiu per a rentar-li la fesomia pública, pero dissortadament no ha estat així. En primer lIoc agraí a Joan Blanch i marinera ha de crear riquesa, ha dafermar Quants dies fa de les eleccions Ihaver-Io escollit a ell per a pronunciar el. el seu tarand medllerrani, ha de ser una pregó de les Festes, i !o! segui! parla de la porta més de la projecció de Catalunya i al Parlament catala? A/eshores, per la campanya electoral, les forma- xírinola i ¡entusiasme que comporten unes dEspanya eA el móO». cions polítiques que acudien als co. Festes de Maig, les quals «Domés poden te- Per últim parla de la integració, «una vir- nir un protagonista: el poble, lots nosaltres». tut de Badalona, que fon en un sol gresol mícis van emprar lotes les parets que van trobar, tots els espais I/iures Més endavam Pasqual Maragall es féu diverses singularitats i aportacions cultu- ressó deis ternps dificils que travessa la nos- rals», fent referencia a un badaloní dadQp- a tanques, a envans i a murs, per a tra ciutat en aquests moments. Parla de ció, com és Pompeu Fabra, «artl(ex de la lixar.hi la seva propaganda, com tam- bé van plantar pancartes i penjaro- Iatur i digué que sha de sortír al carrer, a lIengua catalana moderna». «La integració participar de la feSta, perque «és una ma- -afegí- no es fmit de les paraules o del vo- l/es. Ningú no sha cuidar de treu- nera de senlir-oos Junls per afrontar amb fe, luntarlsme, sino de la capacitat de Iacolli- rels. Ni els pripis partits politics que els van enganxar, i que tenien Iobli. amb voluDlJlt i amb eoratge els moments di- ment, del combat eomú, deis ideals compar- ficils i per encarar el futur». tits. Moltes persones sban Inlegral a la vi- gació de treurels, ni IAjuntament, J.alcaldede Barcelona també féu esment da de Badalona perqué van trobar altres ciu- que té a les seves mans la manera de fer-ho i, si calgués, de repercutir en el tema de la «Gran Barcelona», al fer tadans que oren solldaris, que lIuitaven amb la despesa a qui los. referéncia que «avui Badalona Ja és, Ja for- ells colze a colze, que tenlen Igualment el ne- El cas és que la cíutat esta bru. ma part de la capital de Catalunya, perqué guit de conquerir un futur més lUure, més la capital de Catalunya Ja no és la ciutat es- just, més igualitarl, basat en la valua de ea- fa, molt bruta, i que aquesta degra- tricta de Barcelona sinó aquests vint-i-sel dació ha persistir aquests díes de les dascú i no en la primacia del diner, en el re- Festes ciutadanes. " com a cas més municipis que sestenen practicament des del conelxement de la felna ben feta i no de Maresme 60s el Garraf, pel Vallés i el Baix Iaprofllament abuslu del treball huma... xocant, cal dir que en alguns l/o es la Llobregat, amb el gran batec central de la I sacomiada amb uns versos del nostre propaganda electoral, esparracada i serra de Collserola». Aprofundint sobre la conciutada Joan de Déu Soler i Amigó que malmesa, ha coexistit a la mateixa paret, costal per costal, amb els car- CMB digné que "avui la capital real de Ca- diuen: «Badalona: posatde cara a mari que tel/s de propaganda que ens dema. talunya té quasi lres millons i mig de ciuta- el crlt et sigui proa...» nen una «Badalona leva i neta». Qui- dans, homes i dones que, com vosaltres, te- Al marge de lalocució de Maragall hem na paradoxa! nen neguils i preOcupacions, esperances i eo- de constatar que els regidors municipals con- Ara ens caldria recordar a tots ralge dencanor el futur, denfrontar-se als vergents es mostraren molestos perque no problemes amb la voluntat de poder deixar considera ven adient que fos Ialcalde de Bar- que la impressió externa duna per- als seus, als nostres fms, una rica i bella he- celona Iencarregat de dirigir-se als badalo- sona -o, en aquest cas, duna ciu- tal, que ve a ser el mateix-, és la rencia: major benestar, maJors nivells de jus- nins, quan creuen que el més lógic hagués ticia, més igualtat, un cel ciar, un mar blau, esta! que fos un badaloní qui sadrecés als que perdura en el record deis que una piltria - a tothom». ens han visitar aquests dies. Mal re- seus conciutadans. cord els haurem deixat... JOSEP-ANTON COVES Ed;,., EdicioAS Badalonines, S.A.P,.,;dml-d;, :Estanls Akoy.. i Martl. R_. Adm;n;",.c;ó. Publ;d,., ; Folocom"",ic;o,CaAonge Banneno, 64, 1" TeIHoA: 389 41 58. Badalona R(liSIH B.DI1LON11 ,~" Novell. Canonge Bannen, 78.[);"o.;I tqa, 8-1.)14 - 1960. - ullnla de penSllmenl de REVISTADE BADALONA és Independen í no accepla ne<:ess~rlament com e seves les -. que ea IfIflectelxen en els artícles, col.fabonlclons i cartes publicades en les seves pagines, sin6 que en 101 momenl/a Dlreccl6 respacta" /libertal dexpressió deIs comenlarisles. Loolni6 de REVISTA DE BADALONA sex- preua nomé. en els ed/torlals. REVISTA DE BADALONA agraeix loles les coI.lólboracions espontanies, pero no manl;ndrlJ¡ corre~pondiincla amb ala aeua aulora, ni seran relornals els originafs no publicals. Les cartas al díreclor no hauran de aol11epeuar dun fO/; IfNC4!nograf/ala doble espeí, I en 101eas -encara que es vulgui la SBYa Inserc;6 amb pseudó"im- hauran de WHllfllgnMJaa de puny lile" de Iaulor, fent s-el seu domicili lel número del seu Docflmenl dldenli/al, 1,a tlsser po8afbltt, al Ialllan.
  11. 11. An~ XLI. - Divcndrcs. 10 de maig dc 1985 - NÚm. 2.622 - 11 I::poca - Preu: 100 pIes. nn__- -FESTES DE MAIG 1985 Salutació de Ialcalde deis qui un dia arribaren a Badalona, ara ja plenament inte- grats a una ciutat oberta, que camina amb pas ferm i irreversi- Amb "arribada deis ajuntaments democriltics, les Festes de ble cap al futuro Maig, al vollant de la diada patronimica de Sant Anastasi, han Per tot aixo, com Alcalde de Badalona i en nom de tot estat i són "expressió de la voluntat lúdica de.la nostra ciutat, l Ajuntament, vull convidar badalonins i forans a participar i lIuny de caires oficialistes i extremadament pomposos depo- gaudir de les nostres Festes. Unes Festes de Maig amb un únic ques anteriors. i ciar protagonista: el poble de Badalona. En aquests darrers anys, el mes de maig sha convertit en el reflex inequívoc del gresol de cultures que configuren la ciu- JOAN BLANCH i RODRIGUEZ tal del present., enriquida vitalment per les diverses aportacions Alcalde de Badalona
  12. 12. 1" .. .. ., .. .. ., - .- .----.-.---.----.--.--.- Les Festes de Maig o La testa, com e/ treball, és inherelll a la condició . La fiesta. como el trabajo, es algo inhereñte a la humana i un e/emem central de tota civilització, per condición humana y un elemento central que aparJece llunyana i ai1lada que aquesta sigui, ímimament relacio- en toda civilización, por remota y aislada que ésta sea, nada amb la lOstra capacitar de llenguatge i de represen- íntimamente ligada a nuestra capacidad de lenguaje y roció simbólica. Des de sempre. les col-Iectivitars huma- de representación simbólica. Desde siempre, las colec- nes han destinar determinats dies de rallY a realitzar un tividades humanas han dedicado ciertos días del año á seguir dactivitats que ni persegueixen UIWproductivital actividades que ni persiguen una productividad directa, directa, ni es poden collSiderar simples jomades de ni se pueden considerar meras jornadas de descanso. repós. Desde los inicios, la fiesta ha servido para dar las Des deis inicis, la testa ha servir per donar gracies pe/s gracias por los productos obtenidos, conjurar los peli- productes obtinguts, foragirar e/s perills que amenacell gros que se ciernen sobre la vida del grupo y para la vida del grupo i demanar éxits i fertilitat ell el següent solicitar el. éxito y la fertilidad en el siguiente ciclo de la ciele de les quatre estacions. eternamente repetida serie de las cuatro estaciones. Podríamos considerar pueril la creencia en poderes Podríem considerar pueril la creell¡:aell poders exte- externos, y como propio de la época infantil de nuestra riors. i propi de [época infalltil de la Ilustra evolució evolución el hábito de la fiesta. Pero no podemos rhabit de la testa. Na podem oblidar peló. que e/ joc i olvidar que el juego y los niveles inconsciente y els nivells illconsciem simbólic de la persOlwlitat huma- simbólico de la ?ersonalidad humana son tan necesa- na són tallnecessaris ell redat adulta cam en la infancia. rios en la infancia como en la edad adulta. El nostre destí depén follamelltalmellt del lIostre Nuestra suerte depende fundamentalmente de nues- esfor¡: i capacitar, peló necessirem, periódicament i tro esfuerzo y capacidad, pero seguimos necesitando, col.lectivament, donar-IIOS les gracies els UIISals altres, periódica y colectivamente, damos las gracias unos a conjurar i ter front als nostres problemes i lIecessitats i otros, conjurar y hacer frente a los problemas comunes desitjar-nos sort pels projecles immediats. y deseamos suerte en nuestros proyectos inmediatos. Las Fiestas de Mayo nos dan la oportunidad de Les Festes de Maig ens dónell [oportUllitat de repetir repetir ritos tan antiguos como el hombre. Una vez Tires tan antics com e/ propi home. VII cap mes más, quemaremos el Demonio y pediremos a los dioses cremorem el Dimoni i demanaren ols déus que ajudill i que protejan y ayuden a esta ciudady a todos los que protegeixin aquesta ciutat i o tots e/s qui li dollem vida. le damos vida. Joan BLANCO i RODRIGUEZ Alcalde de Badalona Edi~, Vldol D"",", "<na, -.Jooop M~I""" 0;=" de ,. m",,~" ud".." p~ R.ur. ,..,.."",, o s. Lk<o- A.,;J~" """.." Mkm Roo~. Im- G.m. e «Badalona», ara amb la TV I Propera edició del «Full d/nformació Munici~ Do<u~n<ació, 5<rci s. SO.,." Adm,"oció, r- S<n-ooo pa/», divendres 9 de maig, en els punts habituals Edi<" ",._", Á~" Rducion.,c;.""._.G.M.".C..,,~dc .",. de distribució. I 20. ",. T,~f.., 38101 "" ó519) ""~pooició, ., MI S.o. "pUhic. P"".,.,q. 29 M.",." , ""om<dna, Tri ""on.. XII. 54. ",. A partir dara, més pagines, més informació i la programació setmanal deis tres canals de televisi6. ,_""" """""" s. Conp.Udo.Ed",d M"""", 100 o;",iI>Ució, --_o Conp.Ü,.. 77 O.LB.: 40.445 - 1985 ~ ~ ~nln,. -
  13. 13. Maig: la Festa! . Maig és un mes per a les coses noves. Lhivern sha o Mayo es un mes para las cosas nuevas, El invierno se tancat definitivament i la primavera fa germinar mil for- ha cerrado definitivamente y la primavera hace germinar mes diverses de vida que, any reTa any, ens sorprenen i mil formas distintas de vida que, año tras año, nos sor- ens sedueixen. També el nostre anim i humor sembla prenden y nos seducen. También nuestro ánimo y humor rejo venir-se: mirem les coses des de nous punrs de vista parece rejuvenecerse; miramos las cosas desde nuevos i ens sentim amb torees per a tot tipus dempreses i pro- puntos de vista y nos sentimos con fuerzas para todo tipo jectes. de empresas y proyectos. Maig és també per a Badalona el marc dunes Festes Mayo es también para Badalona el marco de unas Fies- que han adquirir ja una gran acceptaci6 i arrel popular. tas que han adquirido ya una gran aceptación y raíz popu- Les Festes de Maig són fruit i paradigmadaquestanova lar. Las Fiestas de Mayo son fruto y paradigma de esta Badalona que emergeixcom a sínteside culturesisabidu- nueva Badalona que emerge como síntesis de culturas y ries diverses i que. partintdel seupassat, antiei recent, es sabidurías distintas y que, partiendo de su pasado, anti- projecta amb iJlusi6 i renovades possibilitars cap a nous guo y reciente, se proyecta con ilusión y renovadas posi- objectius. bilidades hacia nuevos objetivos. La gran diversitat deIs acres programats, que sestenen La gran diversidad de los actos programados, que se per tots els barris i que, en molts casos, s6n resultar de la extienden por todos los barrios y que, en muchos casos, própia gesti6 i planificaci6 deIs seus verns, s6a rambé una son resultado de la propia gestión y planificación de sus mosrra de la viralirar i empenta duna Ciurar que vol i por vecinos, son también una muestra de la vitalidad yempu- convertir-se en una de les comarques motores -social- je de una Ciudad que quiere y puede convertirse en una ment, económicamenr i culruralmenr- de la Caralunya de las comarcas motoras -social, económica y cultural- moderna. mente- de la Catalunya moderna. Tots esrem, dones, convidars, perque aquesres Fesres Todos estamos pues invitados, porque estas Fiestas de de Maig s6n a la vega da una expressi6 de Jalegria de per- Mayo son asimismo una expresión de la alegría de perte- tanver a una mateixa comunicar i de ser una ciurar oberta, necer a una misma comunidad y de ser una ciudad abier- dinámica i solidaria. ta, dinámica y solidaria. / J Q ( BtA. e Bad~ LIGU~Z Una edició especialEd,o" ,..,,0 --"01 iD""Óó"""" """"p ""~"D"".,d",m,qo""p",Rouro 1"",.""", Amold S.u", Com en anys anteriors, la propera celebració de lesAJod~e "d","" R~K"hjo~.",,¡10m",eq"" Immo G..a.. 1 Festes de Maig demana Iedició del FuJ/ que ara teniu a lesD.~om,e""oSo..1 S."MO<"dmlel"""", F"M«<SO~O I manso En ella trobareu tata la programació del mes, tantEdl" "jon"mo.. do"d.lo... A..odoR"""" 0 G.UI.C.. pel que fa als acres de les Festes de Sant Anastasi com els """d"".~.I"T""0,,3890100(".i""""om,,e,, moe""" ..",mpo<ldóo,. [.m SO",.,". "l. ......... organitzats a tots el barris.Imp",,"¡Imprimol,.S.Cnop.lIdo.Edo"d""""e,.I~J El dibuix de les ",benes es de Monlesol. El post" enlral i el disseny el< les D,LB,: 40,405 .1985 i!-lumaaons especials són de Sebastiá González. pagina 3

×