Lingüística – Universitat de Barcelona

            Repertoris de comunicació institucional
                              ...
Més ajuts socials                      Emancipació dels joves

Info
       Nova Llei de prestacions               Com es p...
3




  sumari                                                                 Notícies 4
                                ...
4




    notí             Nova unitat mòbil per lluitar
                     contra el càncer de mama

    cies          ...
5




Desplegament dels Mossos
El dia 1 de novembre es produirà el desplegament dels
Mossos d’Esquadra al Vallès Occidenta...
6




    notícies                                 Memorial Democràtic
    InfoCatalunya                            per re...
7




 Gespa
 artificial per a
 100 camps
 esportius
 a tot Catalunya


La Generalitat ha destinat 10 M€ a         farcida ...
8




    notícies                              Metro directe de Barcelona
    InfoCatalunya                         a l’a...
9



 Grans equipaments d’alta tecnologia per a la recerca



El sincrotró,
una font
de llum que
es diu Alba
Aquest estiu ...
10




     L’ESCOLA CATALANA
     DEL FUTUR
     COMENÇA EL CURS ESCOLAR
     S’inicia una etapa històrica de l’educació ...
11



Aquest curs s’engeguen tot un seguit de novetats
referides a horaris, programes d’ajuts, professorat
i centres docen...
12



El Pacte Nacional per a l’Educació és un gran acord de
tots els agents del sector i les famílies, i senta les bases ...
13




                            ric
                  lar histò
          sc    o
U n any e             es n la sisena
...
14




 Banda ampla a tots
 els centres docents
Accés a internet per a totes                                  Tècnicament,...
15




Total de centres cablejats 2.300
Pressupost 47                          M€


Projecte Heura Nombre de centres cable...
16




      Novetats en polítiques socials


     Pugen els ajuts
     per a les famílies
     Durant els anys 2004 i 200...
17




Més de 200.000 persones es beneficiaran
de la nova Llei de prestacions
Unes 208.000 persones que actualment         ...
18




Televisió Digital Terrestre
40 canals gratuïts
La Televisió Digital Terrestre (TDT) ja és aquí i té molts
avantatge...
19



                                                                                   TV ESTATAL


  QUINS CANALS S’HI ...
20




     Proposta d’ampliació
     del Parc d’Aigüestortes
     El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha presentat...
21




Eleccions
al Parlament                                                        Parlament
                           ...
22




CRÈDITS PER A
L’EMANCIPACIÓ DELS JOVES
Per què els joves no s’independitzen         Crèdits per crear empreses
aban...
23




 Crèdits per a l’habitatge                                                           Crèdits per a la formació
 Cob...
Índex

Una completa xarxa de salut
sempre al vostre servei                              3
Per millorar la salut           ...
Una completa xarxa de salut
sempre al vostre servei
                                         El sistema de salut del nostr...
Un telèfon que us ajudarà les 24 hores: 902 111 444

                   El telèfon de Sanitat Respon 902 111 444 dóna     ...
Adopteu un estil de vida saludable sense tabac, alcohol ni drogues

Amb les drogues i altres substàncies addictives i     ...
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Butlletí InfoCatalunya, números 9-14
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Butlletí InfoCatalunya, números 9-14

5,456

Published on

InfoCatalunya és una publicació trimestral de “servei públic” editada per la Direcció General d'Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars de Catalunya. I està disponible en pdf i format multimèdia al web gencat.cat. Reproduïm aquí els 20 números primers números, publicats entre juny de 2004 i setembre de 2009, així com dos suplements dedicats a la Salut (desembre de 2006 i novembre de 2007).

Published in: News & Politics, Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
5,456
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Butlletí InfoCatalunya, números 9-14"

  1. 1. Lingüística – Universitat de Barcelona Repertoris de comunicació institucional GENERALITAT DE CATALUNYA INFO CATALUNYA Butlletí del Govern de la Generalitat de Catalunya Periodicitat trimestral Mida: foli n 9 Setembre de 2006 / n 14 Març de 2008 n 9 Setembre de 2006 suplement Des.2006 n 10 Març de 2007 n 11 Juny de 2007 n 12 Octubre de 2007 n 13 Desembre de 2007 suplement Nov. 2007 n 14 Març de 2008 >> Tots el números d’Info Catalunya 2004-2009 << >>Repertoris de comunicació local i institucional<< >>Butlletins municipals de Sant Cugat<< FONT: ARXIU DIGITAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
  2. 2. Més ajuts socials Emancipació dels joves Info Nova Llei de prestacions Com es poden obtenir els nous socials i més ajuts per a les crèdits per a formació, habitatge Catalunya a famílies. Pàg. 16 i creació d’empreses. Pàg. 22 Informació d’interès ciutadà. Núm. 9 Setembre ‘06 Curs 2006-2007 connectats al coneixement
  3. 3. 3 sumari Notícies 4 Comença el curs escolar 10 Nous ajuts i prestacions socials 16 La Televisió Digital Terrestre 18 Crèdits per a l’emancipació dels joves 22 El Pacte Nacional per a l’Educació El nou curs escolar s’inicia a aixopluc del Pacte Nacional per a l’Educació acordat entre l’administració i representants de la comunitat educativa, del món local i dels agents econòmics i socials del país. Tots ells han manifestat la voluntat d’assumir les responsabilitats educatives que els pertoquen. Cal assenyalar especialment l’esforç realitzat per tots els signants per fer compatibles els legítims interessos de part amb l’interès general. Amb el Pacte es demostra d’una manera pràctica i plausible que l’educació és una prioritat del conjunt de la societat catalana. El Pacte expressa la determinació de fer que l’educació torni a ser un element de referència per als nostres joves i per a les seves famílies. Per això ningú no en pot restar al marge, perquè l’educació és molt més que Un nou curs comença i al mateix temps s’engega una etapa històrica la simple instrucció escolar i perquè el dret a l’educació s’ha d’eixamplar fins de l’ensenyament a Catalunya, en iniciar-se l’aplicació de les mesures a concernir totes les edats de la vida. que estableix el Pacte Nacional per a l’Educació. El Pacte expressa voluntats i mobilitza recursos. És una eina de treball. Ara l’hem de saber utilitzar en el nou marc institucional que ens facilita el nou Estatut. Ara ens toca treballar de valent per aconseguir objectius tan ambiciosos com disminuir substancialment el fracàs escolar, integrar tots els alumnes nouvinguts, donar un salt de qualitat cap a l’excel·lència o generar contínuament oportunitats educatives. En el curs que ara comença la majoria de les mesures acordades en el Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Pacte es posen en funcionament: la sisena hora, les noves llars d’infants, Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Ramon Font, Marta Continente, Jordi Menéndez, Neus Tomàs, Cristina Ribas l’ampliació de les aules d’acollida, els contractes - programa amb els centres i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya concertats i l’accés a internet per a totes les aules de Catalunya. El Govern Coordinació editorial: Fede Montagud de la Generalitat ratifica una vegada més el seu compromís amb l’educació. Disseny: Jardí+Utensil Fotografia de la coberta: iStockphoto Fotografies de l’interior: J. M. Sagarra (pàg. 6), GettyImages (pàg. 7), iStockphoto (pàg. 9, 10, 11, 12, 14), Mauricio Salinas (pàg. 11, 12 i 13) i Txema Salvans (pàg. 11) Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 Pasqual Maragall i Mira Adreça web: www.gencat.cat President de la Generalitat de Catalunya InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. L’enviament es realitza de forma aleatòria entre les persones residents a cada domicili. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.
  4. 4. 4 notí Nova unitat mòbil per lluitar contra el càncer de mama cies essent programades a la Clínica de Ponent i a l’Associació Espanyola contra el Càncer. La unitat, que s’ubica al costat dels centres d’atenció primària o dels InfoCatalunya consultoris municipals, funciona de dilluns a divendres i en horari de matí i tarda. Les dones reben una trucada El Programa de detecció precoç del telefònica de la unitat mòbil per càncer de mama va estrenar una unitat confirmar i/o adaptar el dia i l’hora de mòbil el passat 24 de juliol a Cervera, la mamografia. Uns dies després reben la capital de la Segarra. Aquesta unitat a casa els resultats. Les que necessiten es compon d’un vehicle equipat amb un més estudis són programades per a mamògraf digital de darrera generació, l’oficina tècnica del Servei de Diagnòstic instal·lat i condicionat per practicar les per la Imatge de la Clínica de Ponent. mamografies amb comoditat per a les A partir de Cervera, el nou vehicle dones i els tècnics radiològics. seguirà ruta per Agramunt, Tàrrega, L’objectiu d’aquest equipament és Bellpuig i Balaguer, on anirà cobrint facilitar l’accessibilitat a la prova progressivament els municipis de totes mamogràfica bianual a les dones de les comarques. 50 a 69 anys de la Regió Sanitària de El Departament de Salut dedica un Lleida, que comprèn les comarques pressupost de 827.000 € a aquest del Segrià, les Garrigues, la Noguera, programa a la Regió Sanitària de Lleida la Segarra, l’Urgell i el Pla d’Urgell. En durant l’any 2006. El pressupost s’ha total són unes 22.000 persones. Les incrementat en gairebé un 400% des 15.000 dones de la capital seguiran del 2003. Programa per sanejar les aigües residuals urbanes El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU), aprovat pel Govern, té com a principal objectiu millorar la qualitat dels tractaments i potenciar la reutilització d’aigües depurades i regenerades per afavorir l’aprofitament dels recursos. És un pla complex i de llarga durada, que preveu 1.785 actuacions de sanejament fins al 2014 i unes inversions de gairebé 877 M€. Aquestes actuacions consisteixen en construir noves connexions i nous sistemes de sanejament, així com executar obres pendents ja previstes. També inclouen moltes millores a les depuradores i els sistemes de sanejament ja existents. A grans trets, el PSARU preveu construir unes 600 depuradores noves, així com tot un seguit d’actuacions per garantir la preservació de les captacions d’aigua potable, el compliment dels objectius de qualitat de l’aigua, la reducció de determinats compostos en el medi hídric, el tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació d’aigües blanques en les xarxes de sanejament. Aquest programa és, a més, un instrument de planificació hidrològica que té com a objecte la definició de totes les actuacions destinades a reduir la contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua i a fomentar la reutilització dels recursos disponibles.
  5. 5. 5 Desplegament dels Mossos El dia 1 de novembre es produirà el desplegament dels Mossos d’Esquadra al Vallès Occidental i a part del Baix Desplegament dels Mossos d’Esquadra Llobregat, exactament al cap d’un any d’haver-ho fet a la ciutat de Barcelona. Així doncs, a partir d’aquesta data i en aquestes zones, la policia de la Generalitat es farà càrrec de les competències en seguretat ciutadana i ordre públic, i substituirà la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, que mantindran algunes competències, entre altres, la d’estrangeria. Per desenvolupar les seves tasques disposaran d’instal·lacions de nova planta i de vehicles nous. Les noves comissaries tracten d’apropar la tasca dels policies als ciutadans i es posaran en marxa les següents: Anoia Any 2006 Any 2004 Barcelona Baix Llobregat: Any 2005 Esplugues de Llobregat (donarà servei a St. Just Desvern) Camp de Tarragona Cornellà de Llobregat Any 2007 El Prat de Llobregat Terres de l’Ebre Vallès Occidental: Any 2008 Sabadell (donarà servei a Castellar del Vallès, Gallifa, Palau- Solità i Plegamans, Polinyà, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat) Desplegament actual dels Mossos Terrassa (donarà servei a Matadepera, Rellinars, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls) Rubí (donarà servei a Castellbisbal) Cerdanyola (donarà servei a Badia del Vallès) Sant Cugat del Vallès Montcada i Reixac Santa Perpètua de la Mogoda Barberà del Vallès Ripollet El desplegament dels mossos a Catalunya acabarà l’any 2008, quan assumeixin competències al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Es calcula que en aquell moment hi haurà 15.300 efectius a tot el territori. idental al Val lès Occ gamentegat Desple x Llobr i al Bai mossos • Més d e 1.500 licials 300 ve hicles po milió • Més de més d’un ervei a • Es donarà s s dan de ciuta
  6. 6. 6 notícies Memorial Democràtic InfoCatalunya per recuperar la història El Govern de la Generalitat, en una maternitat en condicions a través del Programa per al gràcies a la feina de la senyora Memorial Democràtic, impulsa una Eidenbenz. Fins al 17 de setembre vuitantena d’activitats, exposicions, es podrà veure a la població d’Elna, actes i projectes de recerca per després a la Jonquera fins al 15 commemorar el 70è aniversari d’octubre, a Vic fins a meitat de de l’inici de la Guerra Civil. novembre, etc. L’objectiu és recuperar la memòria històrica de la nostra guerra i fer un “Els Jocs oblidats. L’Olimpíada reconeixement implícit als homes i Popular del ‘36” les dones que van lluitar en defensa Dedicada a l’Olimpíada Popular del El Diari Oficial dels valors democràtics. ’36, organitzada com a alternativa als Jocs Olímpics de Berlín del 1936 de la Generalitat Exposicions i expressió de la gran vitalitat de les organitzacions esportives i obreres es publicarà només “República! Cartells i cartellistes de Catalunya i de la resta d’Europa, a Internet (1931-1939)” Abasta tot el període republicà, la i que va quedar truncada per l’esclat de la Guerra Civil un dia abans que El Diari Oficial de la Generalitat Guerra inclosa, amb una excel·lent s’inaugurés. Fins a l’1 d’octubre serà selecció de cartells. Fins al setembre al Pati Gòtic de la seu del Consell de Catalunya (DOGC) ben aviat ha estat a Barcelona. Una versió Comarcal de Solsona. serà accessible únicament per itinerant (amb reproduccions dels internet i deixarà de ser publicat originals) i més reduïda es podrà “Els mapes de la Guerra Civil en paper. La llei en tràmit dotarà visitar a la tardor a Marsella, Espanyola (1936-1939)” de validesa jurídica la versió digital Martigues, Bellvitge i Montblanc. La Guerra Civil va donar lloc a la del Diari Oficial, d’acord amb els producció d’una ingent cartografia canvis socials i tecnològics produïts “La maternitat d’Elna, bressol de l’exili militar per dotar els exèrcits d’un d’ençà que se’n va reprendre (1939-1944)” instrument indispensable: els Centrada en la maternitat d’Elna, mapes. La mostra inclou mapes de la publicació, l’any 1978. la figura de la seva fundadora, tots dos bàndols i té la garantia de El DOGC està disponible de forma Elisabeth Eidenbenz, i les mares i l’Institut Cartogràfic de Catalunya, universal i gratuïta a internet, a els infants que hi van néixer. Moltes on es podrà veure a final d’any . l’adreça electrònica www.gencat. dones refugiades a França després Posteriorment l’exposició serà cat/dogc. L’any 1978 s’oficialitzava de la guerra van poder donar a llum itinerant durant el 2007. la represa de la publicació del Diari Oficial, aturada des de la supressió de la Generalitat republicana. Per tant, el DOGC torna a ser des d’aleshores el mitjà de publicació oficial de les lleis de Catalunya i de les normes, les disposicions de caràcter general, els acords, les resolucions, els edictes, les notificacions, els anuncis i els altres actes del Govern i de l’Administració de la Generalitat. No obstant aquests canvis, qualsevol ciutadà o ciutadana podrà sol·licitar sempre que ho desitgi una còpia en paper del DOGC.
  7. 7. 7 Gespa artificial per a 100 camps esportius a tot Catalunya La Generalitat ha destinat 10 M€ a farcida de sorra i cautxú, que la FIFA subvencionar la instal·lació de gespa i la UEFA han començat a homologar artificial a 100 camps esportius de per disputar-hi les competicions. Catalunya, per millorar les condicions La gespa artificial fa més segura de la pràctica esportiva i optimitzar la la pràctica esportiva i garanteix la utilització d’aquests espais. La mesura pràctica esportiva en qualsevol situació beneficiarà uns 100.000 usuaris a tot el geogràfica i al llarg de tot l’any. territori. Per rebre una subvenció, els camps han de ser destinats al futbol, l’esport Aquestes subvencions formen part amb més practicants federats a tot del programa Camps Verds previst Catalunya, un total de 151.546, agrupats en la primera etapa del Pla director en 1.424 clubs. d’instal·lacions i equipaments esportius D’altra banda, han de tenir unes de Catalunya (PIEC), que finalitza dimensions mínimes, els marges el 2008 i que preveu la construcció inclosos, de 95 x 48 m, o han d’estar d’equipaments esportius i el seu homologats per la Federació Catalana condicionament. de Futbol. A més, s’haurà d’acreditar La gespa artificial ofereix un aspecte i que els camps disposaran de vestidors, unes condicions d’ús cada vegada més enllumenat, tanques i material esportiu. semblants a la gespa natural, i simula les Les entitats destinatàries de les condicions de l’alta competició, que són subvencions són els ajuntaments o altres un referent per als usuaris. Actualment, ens públics, així com els clubs o les es tendeix a la gespa de tercera associacions esportives sense ànim de generació, una moqueta de polietilè lucre inscrites al Registre d’entitats.
  8. 8. 8 notícies Metro directe de Barcelona InfoCatalunya a l’aeroport del Prat Barcelona quedarà finalment ben connectada amb l’aeroport a través del metro gràcies al perllongament de l’L2 de metro des de la futura estació de Foc Cisell fins a l’estació de Parc Logístic. Aquesta ampliació connectarà l’L2 amb el ramal de l’aeroport de l’L9. Això permetrà triar, des de l’aeroport, la línia 9 per desplaçar-se cap a la part de muntanya de Dues noves delegacions Barcelona o la línia 2 per anar fins al centre de la ciutat. Aquest nou projecte del Departament de Política Territorial i Obres territorials del Govern Públiques, encara en fase d’estudi informatiu, preveu la construcció de 2,8 km de metro més i dues noves estacions de l’L2 (Fira-2 i Parc Logístic), Tal com va aprovar el totes dues amb intercanviadors amb l’L9. Igualment, es preveuen unes Govern en el seu dia, han cotxeres a l’estació de Parc Logístic que permetran estacionar els trens de estat creades la Delegació l’L2 que no continuïn fins a l’aeroport. Recordem que ja estava aprovat el perllongament de la línia 2 des de l’estació de Sant Antoni fins a l’estació Territorial del Govern de Fira-2, al llarg de 5,2 km i amb cinc noves estacions. de la Generalitat a la Amb aquesta ampliació, l’L2 connectarà també els dos recintes de la Fira Catalunya Central i la de Barcelona (Fira 1 a plaça Espanya i Fira 2 a l’Hospitalet de Llobregat). Delegació Territorial del Al mateix temps, el perllongament de l’L2 travessant la muntanya de Montjuïc facilitarà l’accés a equipaments com les fonts de Montjuïc, el Govern de la Generalitat MNAC, l’INEFC o l’Estadi Olímpic. En conjunt, es preveu que donarà a l’Alt Pirineu i Aran. servei a més de 15,5 milions de passatgers anuals, uns 42.000 diaris. Per executar aquest nou perllongament de l’L2, es farà servir una Ambdues eren abans subdelegacions. tuneladora de 10,4 metres de diàmetre, amb el pou d’atac a l’estació de A partir d’ara, la Delegació a la Parc Logístic. Primer s’excavarà en sentit Foc Cisell i després en direcció Catalunya Central comprendrà les a Sant Antoni. El pou de sortida de la tuneladora està previst al carrer de comarques de l’Anoia, el Bages, el Manso. Berguedà, Osona i el Solsonès. D’altra L’execució de tot el tram Sant Antoni-Parc Logístic de l’L2 significarà, banda, la Delegació a l’Alt Pirineu i ara, un termini d’obres de 54 mesos i una inversió total de 588 M€. Aran inclourà el Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Aeroport En conseqüència, la Delegació L9 farà la volta per la part muntanya Territorial del Govern a Barcelona L2 travessarà pel centre és competent a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Altrament, la Delegació Territorial a Lleida inclou les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell. Finalment, la Delegació Territorial a Girona passa a tenir les comarques de l’Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i la Selva. Aquests canvis aprofundeixen la descentralització de l’administració catalana, que s’acosta encara més al territori. Ara ja són set les delegacions territorials del Govern, que es corresponen amb el repartiment del territori en vegueries.
  9. 9. 9 Grans equipaments d’alta tecnologia per a la recerca El sincrotró, una font de llum que es diu Alba Aquest estiu s’ha començat a construir el Laboratori de Llum Sincrotró d’última generació, una font de llum que funcionarà el 2009 i que estarà instal·lada al Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. Alba és el nom d’aquesta font de llum, que funciona com un microscopi gegantí que permet descobrir els secrets d’àtoms i partícules. El sincrotró és com un canó d’electrons que emet un feix inicial que s’accelera Primers resultats mitjançant un accelerador lineal. Posteriorment aquest feix es transmet a un accelerador circular on els electrons assoleixen alts nivells d’energia. Aquests del supercomputador electrons altament energètics són confinats en un gran anell circular on roden en un entorn al buit mitjançant barceloní Mare Nostrum un camp magnètic durant diverses hores i produeixen El Mare Nostrum, un dels supercomputadors més radiació en forma de raigs X. Aquesta radiació és potents del món, ha fet que en els primers mesos del utilitzada per a investigacions en diversos camps: seu funcionament uns 70 projectes científics ja donin biologia, química, física de la Terra, medi ambient, fruits. Des de complexes prediccions de la contaminació indústria, ciència i enginyeria de materials, medicina i comparances de genomes, fins a una simulació del o física teòrica. moviment de les sorres del Sàhara. Encara que a Europa existeixen més de 10 fonts de En realitat, el Mare Nostrum consisteix en un conjunt llum de sincrotró, només tres o quatre són de tercera d’ordinadors connectats en xarxa, que poden processar generació i cap més estarà situada al sud de la línea 42 bilions d’operacions per segon. La seva importància Paris-Trieste, excloent la font europea de Grenoble. radica tant en la potència de càlcul com en l’habilitat El sincrotró Alba està gestionat pel consorci Cells dels processadors per intercanviar informació. Les seves i finançat conjuntament per la Generalitat i l’Estat connexions es caracteritzen per una latència molt baixa espanyol. (o sigui, el temps que triga a enviar informació d’un lloc a un altre), que se situa al voltant de 4 microsegons i per un gran ample de banda (4 Gigabits per segon). El supercomputador és la pedra angular del Barcelona Supercomputing Center, la instal·lació informàtica més gran d’Espanya, ubicada a Barcelona gràcies a un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva presència a Catalunya permet atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat científica al país.
  10. 10. 10 L’ESCOLA CATALANA DEL FUTUR COMENÇA EL CURS ESCOLAR S’inicia una etapa històrica de l’educació a Catalunya, al activar-se les reformes previstes pel Pacte Nacional per a l’Educació, signat el 20 de març.
  11. 11. 11 Aquest curs s’engeguen tot un seguit de novetats referides a horaris, programes d’ajuts, professorat i centres docents. Fem-ne un repàs. Sis hores Ajudes a les famílies diàries a l’escola Llars d’infants La principal mesura que preveu el Pacte és el que es coneix com la sisena hora, és a dir, l’allargament de la Un total de 283 ajuntaments de Catalunya ja s’han jornada escolar a primària en una hora cada dia. Així compromès, mitjançant acords presos en plens doncs, els infants seran 30 hores setmanals a l’escola en municipals, a crear 24.000 places públiques de llars comptes de 25. Aquesta hora suplementària es destina d’infants fins a l’any 2008. Per tant, les places ja a desenvolupar habilitats que afavoreixen l’assoliment compromeses pels ajuntaments representen un 80% del de les competències bàsiques (lectura, comunicació oral, total de les 30.000 que preveia el Mapa de llars d’infants estratègia matemàtica i sensibilitat artística). 2004-08. A final del curs passat, d’aquestes 24.000 ja n’hi La posada en marxa d’aquesta mesura ha estat un èxit. havia 6.652 de construïdes. En aquest curs, un 80% del total d’alumnat d’educació primària dels centres públics, quasi 200.000 alumnes, faran la sisena hora. Els centres que enguany no la implanten, Ajuts per llibres de text ho faran el curs 2007-08. Aquest curs hi ha 895 centres educatius i prop de 200.000 alumnes que es beneficiaran dels ajuts de la Generalitat referents al Programa cooperatiu per al foment de la Més professorat reutilització de llibres de text. Amb la implantació El nostre sistema educatiu incorpora aquest curs 2.827 progressiva d’aquest programa les famílies s’estalviaran, nous mestres per afrontar la implantació de la sisena a partir del curs 2007-2008, fins al 85% del cost dels llibres hora i l’augment de l’acció tutorial dels mestres. A més de text de tota l’educació obligatòria. Ara la despesa d’això, també s’incorporen 2.448 docents més per fer front mitjana mínima actual per cada fill o filla és de 1.700 €, a les necessitats d’escolarització, programes d’innovació que es reduiran a 250 € amb la implantació final del educativa, aules d’acollida i nous perfils professionals, Programa. El Pacte Nacional per a l’Educació preveu entre els quals destaquen els especialistes en anglès. 40 M€ per desenvolupar aquest Programa fins al 2009. En total a les escoles hi ha 5.275 nous docents per al curs 2006-07. Centres oberts de l’1 de setembre fins al 30 de juny Alumnes d’infantil Durant la primera setmana de setembre, els ajuntaments amb germans a primària i les associacions de pares i mares rebran ajuts per a la La Generalitat subvenciona els centres que imparteixen la realització d’activitats ludicoeducatives. sisena hora perquè atenguin l’alumnat d’educació infantil amb germans a l’educació primària. Aquests ajuts es destinen a l’atenció dels petits pel possible desfasament d’horaris entre germans. El cost global d’aquesta mesura, que beneficiarà uns 25.000 alumnes, és de més de 2 M€ per aquest curs.
  12. 12. 12 El Pacte Nacional per a l’Educació és un gran acord de tots els agents del sector i les famílies, i senta les bases per aconseguir una escola catalana moderna i que garanteixi un ensenyament de la màxima qualitat per a tothom. Cohesió social Més estudis Ajuts per als centres concertats que professionals escolaritzin alumnes amb necessitats educatives específiques Augment de places d’FP Es concedeixen ajuts per valor de 5 M€ als centres Aquest curs es posen en marxa 75 nous cicles formatius concertats que escolaritzin alumnat amb necessitats als centres públics, 42 de grau mitjà i 33 de grau superior. educatives específiques. La previsió és que 9.000 alumnes Això es tradueix en 2.250 noves places de formació se’n puguin beneficiar. professional (FP) repartides pel territori. La nova oferta no preveu noves titulacions, sinó la implantació de nous cicles formatius en 66 centres on fins ara no s’impartien. Contracte - programa amb centres concertats El Departament d’Educació i Universitats ha convocat un Formació professional a distància concurs públic per seleccionar un màxim de cinc centres L’oferta d’ensenyaments de formació professional a educatius privats concertats interessats a subscriure, distància, que es va iniciar com a prova pilot el passat amb caràcter experimental, un contracte - programa per mes de gener, s’amplia de les 328 places del curs passat als ensenyaments obligatoris i el segon cicle d’educació a unes 3.600 places per al curs 2006-2007. infantil. La Generalitat hi destina recursos amb l’objectiu de garantir la gratuïtat de les activitats complementàries als centres que s’hi acullin. Aules d’acollida La Generalitat posa en funcionament aquest curs 115 aules d’acollida més. Així, un total de 1.050 centres docents ja compten amb aquest recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut. Plans educatius d’entorn Actualment hi ha 52 municipis que tenen en marxa un pla educatiu d’entorn, iniciativa que pretén coordinar l’acció Construccions educativa més enllà de l’àmbit escolar. L’esforç del Govern de la Generalitat en inversions per a infraestructures escolars es manté a un ritme molt elevat. Actualment hi ha 106 projectes en fase de redacció, 32 obres licitades, 73 obres adjudicades i 137 obres en fase d’execució. En conjunt, doncs, són 348 les actuacions que estan en curs, que sumen un import de 661,9 M€. Des de l’any 2004 i fins al maig de 2006, el Govern de la Generalitat ha pres acords que comprometen obres per un import de 872 M€, per tal de seguir millorant el nostre sistema educatiu.
  13. 13. 13 ric lar histò sc o U n any e es n la sisena hora mn 00 0 alu 80%) fa 200. imària ( de pr doce nts nous juny 5. 275 obe rts al 30 de e ntres setembr Ce de de l’1 ar ordin ans er co rm uts p entre ge Aj ris hora ants tats rs d’inf cessi juts a Més lla b ne a n es am eficien d’ alum ben 9 .000 fiques es ats í espec es concer t llida aula d’aco centr enen centr es t plans e n de 1.050 ispos nici pis d rn 5 2 mutius d’ento d’FP educa s pl aces 0 nove s 2.25 centre ncia distà s a 66 es d’ FP a colar plac es es .600 uctur 3 ’infraestr ob res d61,9 M€) 348 arxa (6 en m
  14. 14. 14 Banda ampla a tots els centres docents Accés a internet per a totes Tècnicament, a les escoles, instituts i serveis educatius es farà la instal·lació d’una infraestructura tecnològica les aules de Catalunya de comunicacions mixta, per cable i sense fils. També es garantirà un nivell de cobertura Wi-Fi (802.11.g) en tots els “De l’aula d’ordinadors a l’ordinador a l’aula”, podria ser espais del centre, amb una banda de cobertura mínima de l’eslògan del projecte Heura, que ha aprovat i impulsa 36 Mbps. el Govern i que té com a principal objectiu fer arribar la El desplegament d’aquestes infraestructures és crucial banda ampla a totes les aules ordinàries de les escoles, per fomentar la societat de la informació i del coneixement instituts públics i serveis educatius de Catalunya. en l’àmbit educatiu, ja que ha de permetre l’accés a Actualment totes les escoles estan connectades a una base d’objectes d’aprenentatge, emmagatzemada i Internet, però generalment ho estan només a través d’una classificada segons el currículum acadèmic i seguint aula d’informàtica per a tot el centre docent i no sempre els estàndards europeus, i també ha de permetre crear amb l’amplada de banda desitjable. La informàtica i les comunitats educatives temàtiques i nous canals de comunicacions dins les aules ordinàries obriran noves comunicació entre el professorat, l’alumnat i les famílies. possibilitats de realitzar la tasca docent basades en l’ús A més de l’accés a la banda ampla, l’alumnat disposarà de la xarxa, la informàtica i el llenguatge audiovisual. d’un espai digital personal, agenda, intranet, un cercador lliure d’objectes (Merli), un directori (cercador dirigit) de El projecte Heura consisteix a: recursos educatius, correu electrònic, enllaços, notícies i un apartat de fòrums. Aquest entorn digital es podrà 1 Fer arribar la banda ampla a tots els centres educatius de Catalunya. combinar amb la utilització de sistemes externs de gestió, blocs, imatges i podcast, entre altres. El projecte Heura ha estat precedit d’una prova pilot a 2 Instal·lar punts de cable a totes les aules de cada centre. 329 centres docents, actualment ja cablejats, i aprofita l’experiència del conveni “Internet en la escuela”, establert entre el Departament d’Educació, el Ministeri 3 Configurar una xarxa d’accés d’Educació i Ciència i l’empresa pública Red.es. L’objectiu és dur a terme actuacions a tots els centres a Internet sense cables (Wi-Fi) a cada públics i serveis educatius que depenen del Departament un dels centres. d’Educació i Universitats en un període de dos anys.
  15. 15. 15 Total de centres cablejats 2.300 Pressupost 47 M€ Projecte Heura Nombre de centres cablejats el 2008 i distribució en el territori La inversió es desglossa de la manera següent : Barcelona Comarques I Girona 7.350.000 € Barcelona Comarques II 268 Barcelona Comarques II 5.150.000 € Lleida 253 Baix Llobregat-Anoia Barcelona 6.125.000 € 220 Comarques I Girona Vallès Occidental 307 6.000.000 € 204 Barcelona Barcelona Ciutat 5.600.000 € Ciutat Vallès Occidental Tarragona 205 Baix 225 5.000.000 € Llobregat Tarragona 238 3.900.000 € Terres de l’Ebre Lleida 3.725.000 € 81 Terres de l’Ebre 1.750.000 € Test a Manresa de tecnologia punta per als mòbils Aquest última primavera, estudiants de l’Institut Lacetània de Manresa van Com funciona? ser els protagonistes d’una prova pilot de tecnologia mòbil d’última generació, 1 S’enganxa una etiqueta a l’edifici amb un codi l’eLens, desenvolupada pel Design Lab del MIT (Medialab del Massachusetts de barres amb informació sobre l’edifici. Institute of Technology) en el context de la iniciativa Smart Cities (ciutats 2 S’escaneja l’etiqueta amb el mòbil (smartphone) intel·ligents). L’eLens s’aplica a un dispositiu mòbil (telèfon o agenda) per proveir i es localitza l’edifici. el ciutadà d’una informació immediata, contextualitzada i exacta sobre els serveis 3 A partir d’aquest moment, es pot escoltar que la ciutat ofereix. El test que s’ha realitzat a Manresa ha volgut establir les la informació sobre l’edifici (any de construcció, millors rutes arquitectòniques d’aquest municipi, donant tota la informació arquitectura, funció, serveis que ofereix, etc). dels edificis seleccionats mitjançant els smartphones (telèfons intel·ligents). 4 També es poden escoltar els comentaris que hi han El sistema en proves funciona, actualment, en àudio tot i que està prevista deixat altres usuaris. la inclusió de fotografia, vídeo i altres elements multimèdia. 5 Finalment es poden afegir comentaris propis que rebran nous usuaris quan iniciïn el procés escanejant, de nou, l’etiqueta.
  16. 16. 16 Novetats en polítiques socials Pugen els ajuts per a les famílies Durant els anys 2004 i 2005 es va Famílies beneficiàries d’ajuts incrementar el 45% la quantia dels per infants a càrrec 296.000 ajuts a les famílies amb fills. 260.633 Per primer cop, l’ajuda especial a les famílies 247.188 nombroses es va estendre també a les famílies 222.950 monoparentals. L’any 2005, més de 260.000 unitats familiars es varen beneficiar d’aquests ajuts, amb un import total de 146,7 M€. Actualment consisteixen en 38.269 una prestació econòmica anual de 600 € per a cada 28.106 infant de menys de 3 anys i de 700 € per a les famílies 111.502 1.378 nombroses i monoparentals amb infants de menys de 6 anys. El pressupost d’enguany supera els 163 M€ i beneficiarà uns 325.000 infants. D’altra banda, unes 1.370 famílies amb infants bessons, 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 trigèmins o quadrigèmins es beneficien d’un ajut per part, adopció o acolliment múltiple. Els ajuts són de 650 € per família amb bessons, de 1.000 € per família amb tres fills i de 1.200 € per una parella amb quatre o més fills. Aquests imports són molt més elevats en el cas de famílies amb baix nivell d’ingressos. Finalment, l’any 2006 l’ajut a cada família que dugui a terme una o més adopcions internacionals és de 2.300 €. Una altra gran línia d’actuació és el suport a les famílies que tenen una persona dependent al seu càrrec, que es vehicula a través del programa Viure en família. Les persones de més de 65 anys beneficiàries d’aquest programa van augmentar des de les 5.777 de l’any 2002, a 42.657 el 2005. De fet, el 2005 el Govern va destinar 124 M€ a les prestacions econòmiques del programa Viure en família, que és el triple del que s’hi va destinar el 2003. Import (en €) dels ajuts a famílies amb infants a càrrec Prestació 2003 2004 2005 2006 0-3 525 550 575 600 Nombroses 600 625 650 700 Monoparentals - 625 650 700
  17. 17. 17 Més de 200.000 persones es beneficiaran de la nova Llei de prestacions Unes 208.000 persones que actualment col·lectiu del SOVI cobraran uns 60 € mensuals més. viuen amb pensions clarament El grup més beneficiat immediatament serà el de les persones que reben les pensions del FAS i de la LISMI, insuficients es veuran beneficiades que ara passaran a cobrar 271 € més al mes. per la Llei de prestacions socials que També uns 550 joves extutelats treuen profit d’aquesta va aprovar el Parlament de Catalunya nova llei. Dels 240 € mensuals que cobraven fins ara, al juliol, una normativa pionera l’any que ve passaran almenys a 607 € al mes. Podran rebre l’ajut fins als 21 anys. A més, les famílies que que pretén combatre la pobresa. acullin un menor tutelat rebran una prestació de com Per primera vegada s’estableix un a mínim 320 €. nivell de renda mínim per sota del Diverses ONG calculen que el 18,6% de la població qual no es pot viure a Catalunya. catalana viu en la pobresa i que la Llei de prestacions socials permetrà que en el 2010 el percentatge de Per al 2006 aquest nou indicador de renda suficient (IRS), persones pobres hagi baixat al 14%, la mitjana de la que ha estat consensuat amb els sindicats, s’ha fixat en Unió Europea. 509,8 € al mes (unes 85.000 pessetes), és a dir, un total de 7.137,2 € anuals. Increment mensual dels ajuts 2007 Les persones que rebran aquests ajuts de la Generalitat són fonamentalment les que cobren pensions no Pensions no contributives contributives perquè van treballar però no van cotitzar els 15 anys requerits per la Seguretat Social, les persones vídues i també les que cobren prestacions molt baixes, + 85-87 ¤ com ara, de l’antiga Assegurança obligatòria de vellesa SOVI + 60 ¤ i invalidesa (SOVI), del Fons d’assistència social (FAS) o del Fons de la Llei d’integració social de minusvàlids (LISMI). Segons preveu la nova Llei, els ajuts s’han de pagar a l’efecte de l’1 de gener de 2006 i aquests endarreriments FAS I LISMI s’hauran de fer efectius abans del 31 de desembre de 2007, en paral·lel als pagaments de l’any en curs. Davant del + 271 ¤ fort impacte econòmic que implica aquesta llei per als pressupostos de la Generalitat, la seva aplicació es farà Joves extutelats de forma progressiva. Així, aquest primer any s’ha fixat com a renda de referència per establir el dret a cobrar complement i calcular-ne l’import, el 75% de l’índex de + 367 ¤ referència, o sigui, 5.352,9 € l’any (382,35 € al mes). Això vol dir que tota persona que tingui uns ingressos per sota d’aquest valor tindrà dret a un complement fins a arribar a aquest mínim. L’objectiu és que aquest IRS vagi augmentant progressivament en els anys vinents fins a arribar al 100% l’any 2010. Els que cobren pensions no contributives passaran a cobrar entre 85 i 87 € més al mes. El membres del
  18. 18. 18 Televisió Digital Terrestre 40 canals gratuïts La Televisió Digital Terrestre (TDT) ja és aquí i té molts avantatges: és una televisió nova, atractiva i accessible a tothom. Un cop s’han completat els tres passos per adaptar-s’hi, no cal pagar cap quota de subscripció per veure els 40 canals que aviat tindrà. A Catalunya la TDT es va desplegant per zones de manera progressiva. A finals del 2009 estarà totalment implantada. QUINS AVANTATGES TÉ LA TDT? 1 Més canals, d’entrada més del doble dels d’ara. 2 Millor qualitat de la imatge i del so. 3 Serveis interactius a través del nostre comandament a distància. QUANT COSTA LA TDT? Una vegada fetes les adaptacions tècniques, la recepció de la TDT en obert no té cap cost. COM ES POT TENIR LA TDT? Per accedir a la TDT hem de seguir tres passos molt senzills: 1 Comprovar si tenim cobertura, és a dir, si rebem 3 Adquirir un receptor de TDT, que pot ser de diversos el senyal digital terrestre en la nostra àrea. tipus: La informació més completa i actualitzada la Descodificador o Set-Top-Box (STB), que és un aparell proporcionen els instal·ladors habilitats per la que es connecta al nostre televisor analògic Generalitat de Catalunya. convencional. Televisor Digital Integrat, que és un televisor que ja 2 Adaptar la instal·lació de l’antena per rebre les incorpora el receptor digital i permet rebre la TDT, emissions digitals. La TDT es rep a través de la a més de la TV analògica convencional. mateixa antena de televisió convencional que tenim Targeta sintonitzadora de TDT per a ordinador, la qual a casa. Per tant, no és necessari instal·lar una pot ser interna o es pot connectar a l’equip a través nova antena, però si que s’han de dur a terme unes d’un port USB. adaptacions. És important avisar un instal·lador En qualsevol dels tres casos cal exigir que el habilitat per la Generalitat de Catalunya. dispositiu porti el segell DVB (Digital Video Per a les d’antenes individuals, no cal cap adaptació Broadcasting), que garanteix la compatibilitat amb específica. A les antenes col·lectives és necessari afegir la TDT, i que incorpori l’estàndard MHP (Multimedia els nous mòduls amplificadors dels canals digitals. Home Platform), per accedir a serveis i continguts En aquest cas els veïns s’hauran de dirigir al seu interactius. president de comunitat o a l’administració de finques Com que n’hi ha de molts preus i amb diferents perquè avisi un instal·lador degudament habilitat. característiques, es recomana, en tot cas, consultar les característiques tècniques del receptor amb el distribuïdor habitual.
  19. 19. 19 TV ESTATAL QUINS CANALS S’HI PODEN VEURE? ANALÒGICA DIGITAL TERRESTRE La TDT permet que hi hagi més canals. Actualment ja hi ha TVE 2 5 més de 20 canals de programació, entre els de sempre i els nous canals que només es poden veure en TDT. A Catalunya, ben aviat podrem veure fins a 40 canals de TDT. ANTENA 3 1 3 TELE 5 1 3 20 d’àmbit 8 TV AUTONÒMICA CUATRO 1 3 estatal de locals* ANALÒGICA DIGITAL VEO TV 0 2 12 d’auto- TVE 3 TERRESTRE 2 8 NET TV 0 2 nòmics TD 8 1 4 LA SEXTA 1 2 TOTAL 3 12 TOTAL 6 20 * variaran en funció de les zones QUÈ SÓN ELS SERVEIS INTERACTIUS? Amb la TDT, el teleespectador troba també aplicacions i serveis inter- actius a tots els canals. A través del comandament a distància i d’una manera molt senzilla, pot: • Obtenir informació (programació, notícies) • Consultar estadístiques (per exemple, esportives, durant els partits de futbol) • Participar en concursos i enquestes • Escoltar la ràdio amb qualitat de so digital Ben aviat, la interactivitat permetrà que els ciutadans accedeixin d’una manera directa a determinats serveis, com per exemple: • Tràmits administratius • Serveis mèdics (demanar hora, consultar llistes d’espera) • Borses de treball • Compres de tota mena • Informació meteorològica o de la borsa • Jocs i passatemps IÓ acions ATENC ladores de telec omunic tenen la s instal· de Catalunya se mprese lita t r realit zar N omés le per la Genera qu ades pe er des ció ade ilitats p egistra l’autoritza ors hab r net r ència i stal·lad ca compet s. Els in isposen d’un tes ac tuacion nya d ors de aques talu d er t de Ca nstal·la ot consultar p la Gen eralita eg istre d’i es p i/ict/ -se. El r ralitat .net/sts per ac reditar la Gene www6.gencat ions de : http:// unicac pi aquí telecom munici als ao princip comarc a da dels s de s detall les guie .tdt.cat rm ació mé nsultar ww na info odeu co ttp://w Per a u m ercat, p de l web: h rs en el les des recepto TDT accessib rs recepto
  20. 20. 20 Proposta d’ampliació del Parc d’Aigüestortes El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha presentat la proposta d’ampliació del Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici amb què es pretén, a més de doblar el nombre d’hectàrees del parc, enfortir-ne la protecció. El futur parc passaria d’incloure dos municipis a incloure’n vuit, amb espais singulars com ara Colomers i Saboredo i els estanys de Capdella. El perímetre exclou la part sud-est de la vall de Boí –Taüll i la vall Fosca i la vall de Filià, on l’anterior govern va aprovar un projecte per fer-hi una estació d’esquí. L’ampliació del parc doblarà la superfície actual, que és de 13.901 hectàrees, i ha estat condicionada per la importància d’alguns dels hàbitats, com ara les avetoses, els estanys d’alta muntanya i les torberes. A més d’Espot i la Vall de Boí, que ja hi eren, els municipis següents també tindran part del terme dins el parc natural: Alt Àneu, la Torre de Cabdella, Naut Aran, Sort, Vielha e Mijaran i Vilaller. D’altra banda, les noves zones que quedaran incloses en la zona perifèrica de protecció (ZPP) són: Solà Espot, Gelada, planes de Son, riu Mulleres Taüll, Llessuí, Escobediesso, Nere, Valarties, Aiguamòg, Ruda, Enviny, serra de Rei-Bony d’Arquer i la boca sud del túnel de Vielha. En aquesta zona perifèrica els usos ramaders i turístics podran continuar, però sota la regulació que determini Medi Ambient per tal de no perjudicar els espais naturals.
  21. 21. 21 Eleccions al Parlament Parlament L’integren 135 diputats/es, de Catalunya que es reparteixen per circumscripcions de la manera següent: Tarragona 18 El dimecres 1 de novembre de 2006 se celebren Girona 17 Qui pot votar? eleccions al Parlament de Catalunya. El Parlament representa el poble de Catalunya Barcelona 1 18 anys Lleida i per això és la institució més important de la 15 85 Generalitat. Està format per una sola cambra 2 Empadrona t/ada amb 135 diputats. A les eleccions al Parlament de Catalunya poden a Catalunya votar tots els ciutadans i ciutadanes majors 3 Inscrit/a al cens d’edat empadronats a qualsevol municipi de Catalunya. Són majors d’edat totes les persones electoral Sóc al cens ele ctoral? que ja tenen 18 anys o que els fan el mateix Es pot consult dia de la votació. Per poder votar, a més, és ar sempre: ajunta me consolats, dele nts, necessari estar inscrit en el cens electoral. Les delegacions provincials de l’Oficina del Cens gacions Electoral tenen disponible el cens actualitzat provincials de l’Oficina de forma permanent. Es poden fer consultes del Cens Electo sempre que es vulgui a través d’aquestes ral Consulta els Del 14 al 21 d oficines, dels ajuntaments i dels consolats. e setembre: resultats a llistats exposa Abans de qualsevol procés electoral els ts als ajuntaments i els consolats exposen al públic www.gencat.cat ajuntaments les llistes del cens electoral durant vuit dies (en aquesta ocasió, entre els dies 14 i 21 de setembre). ins al 22 d’octubre Vot per correu f icili es rebrà e l certificat 2 m Al do t amb les b el DNI en sol·licitat, juntamen nts partits, resentar-se am de Correus 1 difere P a paperetes dels ció i un sobre qualsevol oficin ’octubre) ta el sobre de vo ent de la mesa d (data límit 22 rtificat sid adreçat al pre votar, a més d’un ce i sol·licitar un l cens on li correspon el procediment e d’inscripció en tenen els full explicatiu d ja (a les oficines rats). que cal seguir . a impresos prep límit, 28 Correus (data bre per 4 Anar a ta de vot, viar el so ollir la papere bre de d’octubre) i en t (sense cap 3 Esc el so correu certific a introduir-la en o i introduir-lo, r-l votació, tanca el certificat, en cost). b juntament am al president de at el sobre adreç la mesa.
  22. 22. 22 CRÈDITS PER A L’EMANCIPACIÓ DELS JOVES Per què els joves no s’independitzen Crèdits per crear empreses abans? Per què es queden a casa dels pares fins a edats tan avançades? Potser Cobertura és que el món actual no els ho posa gaire Despeses derivades de la posada fàcil per formar-se i per trobar habitatge en funcionament d’un projecte i feines remunerades com cal? En empresarial de nova creació amb una qualsevol cas, es tracta d’un problema antiguitat màxima d’un any o bé, amb que afecta a la pràctica totalitat dels caràcter excepcional, d’ampliació de joves i també a les seves famílies. l’àmbit de negoci Per tal de facilitar l’emancipació dels joves, el Govern ha aprovat un programa Límit màxim de crèdits en unes condicions molt cal negociar-lo, segons el projecte avantatjoses. S’han establert tres línies de crèdit dedicades a l’habitatge, els Termini màxim estudis i l’ocupació. Tots tres tipus cal negociar-ho, segons el projecte són compatibles, és a dir, que es poden demanar simultàniament. Carència màxima Es tracta de crèdits concedits cal negociar-la, segons el projecte per determinats bancs amb les característiques habituals dels crèdits Sol·licitud de mercat però amb les particularitats Servei de Creació d’Empreses següents: de la Generalitat • La Generalitat de Catalunya actua com a avaladora del/de la jove davant les entitats financeres, facilitant l’accés a aquests crèdits. • Els crèdits d’emancipació no estan incrementats amb cap tipus de comissió. • Els interessos són més baixos que els del mercat. Tota la informació a: www.gencat.cat/joventut ques ions bàsi Condic Edat 35 anys talunya e ntre 18 i ia mínima a Ca c Residèn 2 anys
  23. 23. 23 Crèdits per a l’habitatge Crèdits per a la formació Cobertura Cobertura Despeses inicials per accedir a Despeses derivades d’una ampliació un habitatge de compra o lloguer d’estudis de grau superior (màsters, (fiances, mobiliari, comissions, etc.) postgraus i doctorats) Límit màxim: 15.000 € Límit màxim: 30.000 € Terminis: 5, 7 o 10 anys Termini màxim: 10 anys Carència: 1 any Carència màxima: 5 anys Sol·licitud: Xarxa de Borses Joves Sol·licitud: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) L’Estatut de 2006 ja és vigent de la Generalitat a Brussel·les en delegació de la Generalitat davant la Unió Europea. Catalunya esdevé així la primera comunitat autònoma de El nou Estatut de Catalunya, que va ser aprovat en referèndum per l’Estat que disposa d’una delegació oficial davant la Unió Europea, com la ciutadania el mes de juny, va entrar en vigor el 9 d’agost passat. El preveu expressament el seu Estatut d’autonomia. Govern l’està començant a desplegar mitjançant successius decrets, el Podeu consultar el text complet de l’Estatut 2006 a: primer dels quals estableix la reconversió de l’actual delegació del Govern www.gencat.cat/nouestatut Voleu tenir el nou Estatut a casa vostra? No us costarà res. Us el portarem a domicili. Vull rebre (sense cap cost) un exemplar del nou Estatut (Primera edició oficial del text aprovat pels ciutadans de d’autonomia de Catalunya de 2006 Catalunya en el referèndum del 18 de juny. 160 planes, Nom i cognom ........................................................................................... 14,5 x 20,5 cm, amb il·lustració d’Antoni Tàpies a la coberta.) Carrer ........................................................................ Núm. ....................... És molt senzill: Codi postal ................. Població ............................................................. Truqueu al 012 i demaneu-lo. O bé entreu al web www.gencat.cat/nouestatut Indiqueu en quina llengua el voleu: i deixeu les vostres dades. Català També el podeu demanar per correu. Castellà Ompliu la butlleta amb les vostres dades i envieu-la a: Aranès Direcció General d’Atenció Ciutadana Euskera Apartat de Correus 235, 08080 Barcelona Gallec D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades que voluntàriament ens faciliteu mitjançant aquesta butlleta seran utilitzades amb l’única finalitat de fer-vos arribar un exemplar de l’Estatut d’autonomia 2006 i que seran objecte de protecció d’acord amb la dita Llei.
  24. 24. Índex Una completa xarxa de salut sempre al vostre servei 3 Per millorar la salut 4 Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran 6 Regió Sanitària Lleida 7 Alt Pirineu Regió Sanitària Camp de Tarragona 9 i Aran Regió Sanitària Terres de l’Ebre 12 Girona Catalunya Regió Sanitària Girona 13 Central Regió Sanitària Catalunya Central 16 Lleida Regió Sanitària Barcelona 19 Barcelona Camp de Tarragona Els hospitals de la xarxa hospitalària d’utilització pública de Catalunya 28 Terres de l’Ebre Adreces corporatives 30 Els centres estan ordenats, dins de cada regió sanitària, per comarques, poblacions i nom del centre, seguint l’ordre alfabètic. Podeu fer-nos arribar els vostres comentaris a centres@catsalut.net. Sigles CAC Centre d’atenció continuada CAP Centre d’atenció primària CUAP Centre d’urgències d’atenció primària EAP Equip d’atenció primària SOU Servei ordinari d’urgències PIUC Pla integral d’urgències de Catalunya XHUP Xarxa hospitalària d’utilització pública Més informació Podeu consultar aquesta informació amb dades actualitzades al web www.gencat.cat/catsalut i al telèfon 902 111 444 Sanitat Respon. Informació tancada el 10 de novembre de 2006.
  25. 25. Una completa xarxa de salut sempre al vostre servei El sistema de salut del nostre país posa a disposició de tota la ciutadania un conjunt de centres assistencials amb recursos i professionals per atendre-us de la manera més adequada. A Catalunya, tothom té accés a aquests recursos amb la targeta sanitària, que també serveix per assignar-vos el vostre centre d’atenció primària (CAP) i els professionals que us hi atendran. Els CAP i els consultoris locals És al CAP on us heu d’adreçar en primer lloc quan activitats de us cal atenció sanitària. Els més de 400 CAP de prevenció i de Catalunya tenen uns horaris molt amplis i també hi millora de la salut podeu sol·licitar una visita dels professionals (sessions sanitaris al vostre domicili si el vostre estat de salut informatives, no us permet anar al CAP. activitat física, seguiment de Als pobles més petits hi ha els consultoris locals, malalties amb uns horaris d’atenció que solen ser més cròniques...). reduïts. Hi ha consultoris En aquesta guia trobareu tots els CAP i locals que consultoris locals de Catalunya, més de 1.200 gairebé tenen les dimensions i els recursos d’un centres amb uns professionals que us ajuden a tenir CAP i d’altres que no fan horari continuat, per la cura de la vostra salut. Aquests són els centres on qual cosa no és aconsellable acudir-hi sense saber us heu d’adreçar en primer lloc (en persona o si estaran oberts o si us hi podran atendre. La major trucant-hi) quan necessiteu ser atesos per un part dels consultoris locals tenen un telèfon de problema de salut imprevist. contacte. En el cas dels consultoris sense telèfon, Per les seves dimensions i horaris més reduïts, els truqueu al CAP de referència. En aquest sentit, la consultoris locals poden estar vinculats a un CAP on informació d’aquesta guia recull per primera vegada s’han de fer determinades gestions (demanar cita tots els consultoris locals i us permet disposar d’un prèvia, programar visites als especialistes...), proves recull exhaustiu dels centres de salut. (proves diagnòstiques, extraccions de sang...) o Altres recursos per a l’atenció urgent En aquesta guia també trobareu els centres més d’imprevist. La persona que us atendrà al telèfon us pròxims que disposen d’atenció continuada per aconsellarà com actuar: us derivarà a un centre poder cobrir les urgències fora de l’horari habitual sanitari, us enviarà un professional o posarà en dels CAP i consultoris locals, sobretot a les nits i els marxa una ambulància o un altre transport sanitari Pla integral d’urgències de Catalunya 2006-2007 dies festius. per traslladar-vos, si cal, a un hospital. Recordeu que al telèfon 061 també us poden ajudar Adreceu-vos per iniciativa pròpia als serveis a resoldre un problema de salut que es presenta d’urgències dels hospitals només si es tracta d’una urgència rellevant. Molts problemes de salut, encara que es presentin d’imprevist o siguin petites urgències, poden ser atesos pels professionals de l’atenció primària als CAP, als consultoris locals o als centres d’atenció continuada. Fent un bon ús de les urgències hospitalàries, aconseguirem que qui necessiti una atenció immediata es trobi un servei sense aglomeracions i pugui ser ben atès amb 3 rapidesa.
  26. 26. Un telèfon que us ajudarà les 24 hores: 902 111 444 El telèfon de Sanitat Respon 902 111 444 dóna • Consultes sobre medicaments. informació en diferents idiomes sobre qualsevol • Mesures de prevenció (vacunacions, viatges a qüestió relacionada amb la salut i els serveis països estrangers, consells de salut...). sanitaris: • Què cal si marxem fora de Catalunya. • On anar en cas de malaltia. I també, en molts centres, és el telèfon on cal trucar • Tots els centres de salut, consultoris locals i altres per programar les visites al metge de capçalera, al centres sanitaris de Catalunya. pediatre i a la infermera. En aquesta revista els • Les farmàcies. trobareu ben indicats. • Tràmits relacionats amb les prestacions i els serveis sanitaris. • Consells de salut. Per millorar la salut Compteu sempre amb els professionals de la salut Moltes malalties o petits problemes de salut, com d’infermeria que us atén habitualment. els refredats i la grip, es poden tractar sense Les farmàcies també són un punt de consulta necessitat de visita mèdica si no hi ha altres sanitària on us aconsellaran, com també al telèfon complicacions. Si teniu dubtes, sempre podeu trucar de Sanitat Respon 902 111 444. al vostre centre i consultar el personal mèdic o Prepareu-vos per a les malalties de l’hivern: refredats, grip i pneumònies Per als refredats no hi ha cap vacuna amb • No hi ha cap medicament que curi la grip ni el eficiència provada. Cal tractar els símptomes (mocs, refredat, però n’hi ha alguns, com ara el nas tapat, mal de coll i de cap, tos, ulls plorosos) paracetamol, que ajuden a millorar el mal de cap, per alleugerir-los. la febre i les altres molèsties. Els antibiòtics no curen ni el refredat ni la grip. La grip es caracteritza per febre, esgarrifances, mal de cap, dolors musculars, prostració i tos intensa i • No fumeu. persistent. Pot provocar diarrees, nàusees i vòmits • Estoveu les mucositats amb dutxes d’aigua calenta (sobretot en nens). La vacuna de la grip es o amb sèrum fisiològic o aigua amb sal al nas. recomana a les persones que tenen 60 anys o més, • Eviteu tossir i escurar-vos el coll, ja que irriteu més les internades en institucions, els adults, joves i nens la gola. Per a la irritació de la gola van bé els que pateixen malalties pulmonars, les persones amb caramels sense sucre. malalties cardíaques cròniques, els diabètics, els • No deixeu de fer cap tractament dels que seguiu malalts renals, les embarassades i els malalts de habitualment. sida o d’altres immunodeficiències. Les pneumònies o pulmonies són malalties Per al refredats i la grip seguiu aquests consells: infeccioses causades per diferents bacteris que • Renteu-vos sovint les mans. afecten els pulmons, i a diferència dels refredats el seu diagnòstic i tractament han d’estar supervisats • Feu servir mocadors d’un sol ús per mocar-vos i per un metge. Per prevenir una part d’aquestes per cobrir-vos la boca quan tossiu o esternudeu. Guia de la salut penumònies es disposa d’una vacuna, la qual no Llenceu-los en una bossa i lligueu-la. s’ha de repetir cada any. Es recomana que se’n • Ventileu bé l’habitació. vacunin les persones que tinguin 60 anys o més i les • Feu repòs. persones que pertanyen a grups de risc (persones 4 • Beveu molts líquids: aigua, sucs, brous o grans, les que tenen malalties pulmonars i infusions. cardíaques cròniques, les que pateixen insuficiència renal, diabetis i malalties que produeixen immunodeficiències, com ara la sida, i els nens).
  27. 27. Adopteu un estil de vida saludable sense tabac, alcohol ni drogues Amb les drogues i altres substàncies addictives i efectes i conseqüències negatius, alhora que se’ls estimulants no hi ha consum sense risc. En els facilita l’adopció de conductes saludables i joves, és important reforçar-los les actituds socials s’emfasitzen els beneficis individuals i socials de no contràries al consum d’aquestes substàncies, consumir-ne. oferint-los informació objectiva sobre els seus Gaudiu d’una alimentació saludable des de la infància Uns bons hàbits alimentaris des de la infància poden En l’alimentació de cada dia hauríeu de: afavorir un òptim estat de salut, així com prevenir • Potenciar el consum de fruites, verdures i trastorns i malalties en l’edat adulta (obesitat, hortalisses. diabetis, hipertensió arterial, malalties cardiovasculars...). L’alimentació ha • Incloure amb més freqüència llegums i fruita seca. de ser ben variada i satisfactòria, • Prioritzar el consum de peix i moderar el de carns, però sempre adequada a les amb l’ou com a alternativa. necessitats de cadascú segons • Tenir en compte que els aliments com el pa, la l’edat, la complexió o pasta, l’arròs i les patates són bàsics. corpulència, el tipus i quantitat • Preferir l’oli d’oliva tant per cuinar com per amanir. d’activitat diària, etc. És important el repartiment dels • Prioritzar l’aigua en comptes d’altres begudes. àpats al llarg del dia (entre 3 i 5), amb especial atenció a l’esmorzar. Convertiu l’estil de vida actiu en un hàbit La pràctica regular d’activitat física té molts efectes positius: ajuda a controlar el pes, redueix el risc de patir malalties cardiovasculars i diabetis en l’adult, prevé l’osteoporosi i la pressió arterial alta, millora la flexibilitat, el to muscular i la mobilitat de les articulacions. També contribueix al benestar general amb la millora de l’estat d’ànim, la disminució dels símptomes d’ansietat i depressió, l’afavoriment de la relaxació i el son. Trieu activitats que us agradin i adapteu-les a la vostra edat, estat de salut i característiques físiques. Pla integral d’urgències de Catalunya 2006-2007 Atenció amb els medicaments La farmaciola de casa Conserveu els medicaments de forma correcta: ben La farmaciola de casa ens ajuda per fer una primera tancats, en el seu envàs original i en un lloc fresc, cura en els petits accidents domèstics i ens permet sec i allunyat de la llum directa, o bé a la nevera si tenir a mà els medicaments per tractar símptomes les instruccions així ho indiquen. I, sobretot, eviteu com la febre o el dolor. Cal tenir-la fora de l’abast l’automedicació, vigileu la data de caducitat i no dels infants. acumuleu medicaments. 5

×