Butlletí InfoCatalunya, números 15-20

  • 2,979 views
Uploaded on

InfoCatalunya és una publicació trimestral de “servei públic” editada per la Direcció General d'Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars de Catalunya. I està disponible en …

InfoCatalunya és una publicació trimestral de “servei públic” editada per la Direcció General d'Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars de Catalunya. I està disponible en pdf i format multimèdia al web gencat.cat. Reproduïm aquí els 20 números primers números, publicats entre juny de 2004 i setembre de 2009, així com dos suplements dedicats a la Salut (desembre de 2006 i novembre de 2007).

More in: Education , Travel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
2,979
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
6
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Lingüística – Universitat de Barcelona Repertoris de comunicació institucional GENERALITAT DE CATALUNYA INFO CATALUNYA Butlletí del Govern de la Generalitat de Catalunya Periodicitat trimestral Mida: foli n 15 Juliol de 2008 / n 120 Setembre de 2009 n 15 Juliol de 2008 n 16 Setembre de 2008 n 17 desembre de 2008 n 18 Març de 2009 especial Camp Tarragona esp Regió Metropol esp Girona esp Terres de l’Ebre esp Alt Pirienu i Aran esp Lleida esp. Comarques Centrals n 19 Juny de 2009 n 20 Setembre de 2009 >> Tots el números d’Info Catalunya 2004-2009 << >>Repertoris de comunicació local i institucional<< >>Butlletins municipals de Sant Cugat<< FONT: ARXIU DIGITAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
  • 2. Guia de l’habitatge. Un resum Dessalinitzadores. Noves de tot el que cal saber per infraestructures per comprar, llogar o rehabilitar garantir que mai falti un habitatge. aigua a Catalunya. Info Catalunya Informació d’interès ciutadà Núm. 15 Juliol’08 Llegir per ser més grans: pla de foment a la lectura i impuls a les biblioteques
  • 3. Sumari Llegir ens fa En aquest nou InfoCatalunya hi trobareu informació sobre les diferents actuacions que la Generalitat duu a terme per donar un més grans, nou impuls a la lectura. Per una banda, coneixereu el nou Pla de biblioteques públiques, que en cinc anys ens permetrà construir més forts, o reformar més de 110 equipaments arreu de Catalunya, amb més lliures una inversió econòmica molt important, superior als 40 M€. Per altra banda, es parla del projecte Biblioteques PuntEdu, que pretén aconseguir que tots els centre educatius converteixin la seva biblioteca en una eina adequada per a les necessitats d’aprenentatge dels nois i noies de les nostres escoles. Però tan important com els equipaments i les eines són els hàbits de lectura. Per això l’InfoCatalunya també parla de fomentar l’interès i el gust per la lectura. Una campanya que trobareu tant als mitjans de comunicació com als transports públics, a les escoles, als mercats o, fins i tot, als camps de futbol. Qualsevol lloc és bo per recordar-nos que llegir ens fa més grans, perquè ens ajuda a madurar. Que llegir ens fa també més lliures, perquè ens dóna eines i recursos per moure’ns de manera autònoma. I que llegir ens fa més forts, perquè ens ajuda a progressar i a guanyar benestar. És en aquest sentit Edició i redacció: que el Govern de Catalunya vol que, mitjançant la lectura, tots Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya els catalans i les catalanes puguin exercir el seu dret a ser més Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta grans, més forts i més lliures. Continente, Aurora Massip, Jordi Fortuny, Antoni Bolaño i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Fotografia de la coberta: Mariano Herrera José Montilla Fotografies de l’interior: Enrique Marco (pàg. 4) President de la Mariano Herrera (pàg. 2 i 11) Generalitat de Catalunya Gemma Filizola (pàg. 12) Jordi Geli (pàg. 12) Jordi Bedmar (pàg. 13) Infografia: Mandrake (pàg. 14 i 15) 4 Notícies Agències: Getty Images 10 Foment de la lectura Fotomecànica: Aura Color Digital 13 Nova cultura de l'aigua Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) 16 Tot sobre l'habitatge Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 18 Lluita contra el foc InfoCatalunya és una publicació 19 Arriba la TDT 10 de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix 20 Espais de memòria històrica gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: 21 Drets del consumidor infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, 22 Subvencions vigents haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del Noves biblioteques i plans nom de la persona destinatària. de foment de la lectura +info: www.gencat.cat
  • 4. Notícies Garanties Com calcular el cost per a les víctimes dels accidents laborals de la violència masclista Les víctimes de la violència masclista que no cobrin la pensió dels seus marits la rebran gràcies a un fons que crearà la Generalitat. Aquesta és una de les mesures pioneres que preveu la nova llei per eradicar la violència masclista que el Parlament va aprovar el mes d’abril i que és un dels textos més innovadors en la matèria a escala europea. Gràcies a la creació d’un fons de garantia, CliCat: la Generalitat avançarà la pensió impagada a la persona afectada i després la reclamarà a la el nou portal persona deutora. Aquest fons ja serà operatiu a principis de l’any que ve. El text també recull el dret de les dones a accedir a l’assistència jurídica de vídeos i imatges i a percebre la renda mínima d’inserció i les ajudes escolars tenint en compte exclusivament sobre Catalunya els seus ingressos i les seves rendes individuals. També recull el dret d’accés a l’habitatge i el dret La Generalitat ha posat en funcionament el CliCat, d’ocupació per a les dones víctimes d’aquesta un nou portal multimèdia que posa a disposició violència. de tothom part del patrimoni audiovisual (fotos i vídeos) sobre Catalunya que té la Generalitat. Com han de créixer els 164 municipis Dividit en galeries temàtiques, les imatges permeten conèixer Catalunya des de diferents punts de vista: de la Regió Metropolitana? Les empreses catalanes disposen ara d’una eina informàtica riquesa natural (“Paisatges”, “Natura”), cultura i art d’accés públic i gratuït a través d’Internet per calcular el cost (“Poblacions”, “Patrimoni mundial de la UNESCO”, Garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, satisfer la demanda “Romànic”, “Modernisme”, “Palau de la Generalitat”) directe de cada accident laboral. Aquesta aplicació té en compte d’habitatge, fomentar la competitivitat del territori i potenciar l’ús del transport o festiu (“Sant Jordi”, “La Diada”). També hi ha variables com la pèrdua d’hores de treball, tant de la víctima públic són alguns dels objectius del Pla territorial metropolità de Barcelona. De moment ja s’ha enllestit l’avantprojecte, fruit d’un important consens entre com dels seus companys i superiors, les pèrdues de producció, galeries que presenten la modernitat i la capacitat administracions i representants socials, primer pas cap a l’acord històric que els desperfectes en la maquinària i les instal·lacions, així com les creativa del país (“Equipaments”, “Iniciatives”, permetrà a la Regió Metropolitana de Barcelona disposar d’un pla territorial de possibles despeses de caire legal o administratiu que es puguin “Innovadors”). Un cercador de paraules clau permet gran abast derivar de l’accident. A més, l’aplicació permet d’obtenir la a l’usuari del CliCat navegar lliurement i crear les El Pla territorial metropolità de Barcelona inclou 164 municipis de les diferència entre la despesa generada per l’accident i la inversió seves pròpies galeries a partir dels prop de 800 comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el que hauria permès evitar-lo. L’objectiu és que les empreses fitxers multimèdia que té, entre els quals hi ha més Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Occidental, és a dir, una àrea on preservin la seguretat i salut dels seus treballadors per tal de ser de 300 vídeos. viu gairebé el 70% de la població catalana. Es tracta d’una eina que ha de més competitives. Actualment només un 13,2% de les empreses es preocupa de saber la repercussió econòmica que tenen els Aquest portal servirà per seguir reforçant la donar resposta a diversos reptes, com garantir la funcionalitat dels espais oberts, promoure la ciutat compacta enfront de l’ocupació extensiva del sòl, accidents de treball. presència de la Generalitat a la xarxa. Durant l'últim dotar d’espais i infraestructures per a la nova activitat econòmica i millorar any, el web Gencat.cat ha rebut més de 100 milions l’accessibilitat dels sectors urbanitzables. +info: gencat.cat/treball/ambits/seguretat_salut/index.html de visites, el que suposa un increment del 30% anual. +info: gencat.cat/clicat 4 5
  • 5. Notícies Primer pas per al Barcelona, capital Nova oferta de titulacions Tordera trasllat de la N-II fora europea de la ciència universitàries adaptades dels nuclis urbans Sta. Susanna Malgrat del Maresme Entre el 18 i el 22 de juliol se celebra a Barcelona a Europa St. Pol de Mar Pineda de Mar Arenys de Mar Calella La Generalitat ha posat fil a l’agulla per el congrés EuroScience El curs que ve, les universitats catalanes ja oferiran les primeres 35 titulacions Canet de Mar resoldre una petició històrica dels municipis Open Forum (ESOF 2008), adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquests nous estudis, anomenats títols de grau, tenen una durada de tres anys i es poden complementar Caldes d’Estrac Mataró del Maresme: que la N-II deixi de travessar els nuclis urbans i es converteixi en un carrer més, la principal reunió de amb dos anys més de postgrau. Per això les universitats també oferiran a partir del curs vinent 107 nous màsters adaptats a l’EEES. Aquests canvis —que estan duent a Vilassar de Mar segur i integrat a cada poble. Com a primer pas científics, empresaris, terme la major part dels països europeus— tenen com a objectiu unificar els sistemes Premià de Mar per aconseguir-ho, ha acordat amb el Ministeri de Foment que la via passi a ser de titularitat i gestors polítics de la educatius per tal de promoure la mobilitat dels estudiants dins l’àmbit d’Europa i també per possibilitar la integració dels nous graduats en un mercat laboral únic europeu. Montgat Masnou del Govern català, un pas que va acompanyat investigació a Europa. La Badalona d’una transferència de 400 M€ del Ministeri per construir la variant alternativa i gratuïta que ha trobada, que reuneix més Noves titulacions de grau EEES Barcelona d’assumir les funcions de la N-II actual. Aquesta de 4.000 científics i 20.000 Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Ramon Llull nova via, que circularà paral·lela a l’autopista C-32, cobrirà els 52 quilòmetres que hi ha entre visitants no especialitzats, Física Administració i direcció d'empreses les poblacions de Montgat i Tordera. compta amb la presència Humanitats Cinema i televisió de diversos premis Nobel Matemàtiques Direcció d'empreses (BBA) i aborda temes com la Assegurança investigació amb cèl·lules mare, el canvi climàtic i la Traducció i interpretació Universitat Pompeu Fabra Disseny Dret internacional nutrició. Entre els ponents hi ha molts dels principals Biologia humana Comunicació audiovisual Multimèdia Periodisme de viatge Humanitats Publicitat i relacions públiques investigadors i consellers Medicina Tecnologia i gestió per al Carnet Jove científics del món. Publicitat i relacions públiques Universitat Oberta de Catalunya Traducció i interpretació Dret Universitat de Lleida Humanitats Ciència i salut animal Psicologia Geografia i ordenació del territori Universitat de Vic Ara, tots els titulars del Carnet Jove estan coberts gratuïtament per una Història de l'art Biotecnologia biomèdica assegurança d’assistència permanent en viatges internacionals i tenen a la seva disposició el telèfon 93 582 92 74 per a qualsevol consulta o gestió. Història Ciències de l'activitat física i de l'esport Els serveis cobreixen despeses mèdiques, quirúrgiques i farmacèutiques, Universitat de Girona Traducció i estudis europeus hospitalitzacions, desplaçaments, manutenció i altres elements, en cas d’accident, i, a més, es fan càrrec de tractaments odontològics d’urgència a Medicina i Ciències de la Salut Traducció i interpretació l’estranger. D’altra banda, els usuaris tindran ajuda per localitzar equipatges Publicitat i relacions públiques Universitat Internacional de Catalunya facturats i extraviats o per tramitar-ne la reclamació. L’assegurança es destina a joves en viatges de vacances o de fi de curs o que fan cursos a l’estranger Universitat Rovira i Virgili Medicina que no superin els 90 dies consecutius. Història +info: www.jove.cat Història de l'art 6 7
  • 6. Notícies Lleida Pirineus Prestacions per a 13.000 Un únic bitllet per Alfarràs persones al transport públic Almenar 2 Vilanova de Segrià Balaguer 2 Barcelona - Lleida dependents de Lleida i Girona Vallfogona Alguaire la Portella de Balaguer 70 minuts Almacelles Benavent Barcelona de Segrià Un total de 12.658 catalans amb Térmens Vilafranca Rosselló del Penedès problemes de dependència ja Corbins Vilanova El Prat reben una prestació econòmica Gimenells Torrefarrera de la Barca de Llobregat Alpicat o gaudeixen d’un servei gràcies Torre-serona Alcoletge Barcelona - Tarragona a la Llei de la dependència. El Camp Fontcoberta Sant Julià 1 de Tarragona 35 minuts mes de maig es va fer un any del de Ramis Alcarràs Lleida Porqueres Sarrià Els Alamús seu desplegament i en aquest Banyoles del Ter Sant Julià de Llor període la Generalitat ja ha pagat i Bonmatí Viladasens Estació 3 Cornellà Albatàrrec als sol·licitants uns 50 M€. D’altra del Terri Futura estació Camós Sudanell Artesa banda, s’han reduït molt els terminis Cervià Sant Jordi de Lleida Soses del sistema de valoració (d’un 4 de Ter 2 Desvalls Torres Els trens Avant redueixen a la Canet Palol de Sant Joan Sunyer Puigverd mes a una setmana). Ara per ara, d’Adri Revardit de Segre de Lleida Sant Martí Bordils de Mollet Alfés Pont Flaçà la prestació mitjana per persona de Llémena 1-2 meitat el temps dels trajectes entre Aspa Montoliu dependent se situa en els 516 € Amer Celrà Sant Martí de Lleida Vell Massalcoreig Aitona Sarroca mensuals. A més, a partir d’aquest Sant Juià de Lleida Alcanó Gregori Barcelona, Tarragona i Lleida any la Generalitat garanteix una 5 Girona Madremanya prestació econòmica mínima, que La Cellera Salt 2 sempre serà superior al 25% de del Ter Bescanó Vilablareix 1 La Granja Torrebesses Quart Fornells Llardecans l’import que correspondria a la Anglès d’Escarp de la Selva persona beneficiària. Aiguaviva Seròs Llambrilles Brunyola Campllong Riudellots Maials L’entrada en funcionament del servei re- 9,38 €. Dos d’aquests abonaments són la Vilobí de la Selva Cassà Almatret En un any (de maig de 2007 a maig Santa Coloma d’Onyar de la Selva gional d’alta velocitat Avant de Renfe ha targeta de 44 viatges o la targeta Plus, que de Farners Sant Andreu de 2008): Pont millorat considerablement les connexions permet configurar mensualment fins a 50 6-7 7 Salou 6 entre Barcelona i Tarragona, i entre la capi- viatges i incrementa els descomptes sobre tal catalana i Lleida. El nou servei uneix les el preu del bitllet a mesura que es fan més 72.738 Riudarenes Caldes de Malavella Llagostera tres ciutats en menys de la meitat de temps que ho fan els trens convencionals. Ara, el viatges. La companyia adquireix el mateix com- sol·licituds rebudes Sils Zones tarifàries trajecte entre Barcelona i Tarragona és de poc més de mitja hora, mentre que el tren promís de puntualitat que té amb els TGV. Si un Avant arriba amb 15 minuts de retard 46.698 Maçanet Vidreres que uneix la capital catalana i Lleida és de es retorna el 50% del preu del bitllet, i si la valoracions fetes de la Selva setanta minuts. demora és de mitja hora s’abona el 100% del Renfe ofereix sis trens diaris en cada sen- preu del tiquet. 12.658 tit de dilluns a divendres –que equivalen en Els trens Avant aprofiten la línia del TGV, programes Els ciutadans de les àrees de Lleida i Girona ja poden adquirir un període de temps de què es disposa per fer el canvi de mitjà de total a 2.844 places– i cinc trens els caps de estan formats per quatre cotxes i arriben setmana, tot i que preveu incrementar-ne als 250 km/h. El nou servei d’alta velocitat individuals bitllet únic per fer servir diferents transports públics. Des de finals de març, ja s’aplica la integració tarifària del transport públic a 38 transport és d’1 hora i 15 minuts i s’incrementa en 15 minuts per cada zona. l’oferta a la tardor. Pel que fa a les tarifes, pretén consolidar-se com una alternativa al d’atenció (PIA) municipis de la comarca del Segrià i a 3 de la Noguera. L’objectiu La segona àrea amb nova integració tarifària és, des de mitjans els bitllets tenen un preu que se situa en- transport per carretera i espera arribar als és que, amb un sol bitllet o targeta integrada, els usuaris puguin de juny, la que comprèn els 46 municipis de les comarques del tre el dels bitllets dels trens convencionals 600.000 passatgers en un any. De moment, 48.486.460 € utilitzar totes les xarxes d’autobús urbanes, les interurbanes i el Gironès, el Pla de l’Estany i la Selva. Més de 248.000 persones i el dels d’alta velocitat. El bitllet senzill durant el primer mes de funcionament, els entre Lleida i Barcelona costa 20,40 €. No trens Avant han transportat 34.900 viat- en pagament servei de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) fins a Balaguer. Avui dia, hi ha 17 línies urbanes a la ciutat de Lleida, 14 línies poden utilitzar un únic bitllet per a les 10 línies urbanes de Girona i Salt i 16 línies interurbanes. La integració tarifària s’estendrà a obstant això, hi ha diferents tipus d’abo- gers, el 76% dels quals han fet el trajecte de prestacions interurbanes del Segrià i FGC en el tram de Lleida a Balaguer. El finals d’estiu al Camp de Tarragona i el 2009 al Bages. nament que poden reduir el preu fins als Barcelona-Lleida. 8 9
  • 7. Fomentar la lectura: recuperar el plaer de llegir Gairebé la meitat dels catalans no ha llegit cap llibre en el darrer any i prop del 60% no ha fullejat cap diari. Per aquest motiu, la Generalitat ha engegat un ambiciós de pla de foment de la lectura fins al 2011, que inclou múltiples accions, com ara la subscripció gratuïta a diaris i revistes per als joves que facin 18 anys, o la distribució de primers capítols de novetats editorials en metros i busos. Aquest pla va acompanyat d’un nou impuls en la construcció de biblioteques públiques durant els propers 4 anys i de la implantació d’espais de lectura a totes les escoles a través dels anomenats PuntEdu. L’èxit de les biblioteques públiques no para de créixer i l’any passat més de 700.000 persones hi van passar cada dia. Tremp Sant Pere de Torelló Roda de Ter Girona (Taialà) Pla de foment de la lectura: A més dels transports públics, els llibres també tindran el seu lloc als camps de futbol, amb el programa “Lletres al Sant Hilari Sacalm llegir per ser més grans camp!”, impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes. Cardona Consisteix en l’edició d’un opuscle amb una selecció d’onze Santa Coloma Gairebé un 44% dels catalans no ha llegit cap llibre en títols literaris distingits per la crítica com els millors que de Farners Palamós el darrer any, i entre els 25 llibres més llegits no n’hi ha s’han publicat durant els últims mesos en els gèneres de Previsió Vidreres cap en català, ni original ni traduït. Per intentar cap- la novel·la, el conte i la poesia. La primera acció d’aquest d’inauguració de Cabrera Pineda de Mar girar aquesta situació, la Generalitat ha engegat el Pla de foment de la lectura, que destinarà 8 M€ fins al 2011 programa va tenir lloc el 19 d’abril passat en el partit entre el FC Barcelona i el RCD Espanyol de Barcelona, però es biblioteques durant Vacarisses de Mar a promocionar la lectura —ja sigui de llibres, diaris o preveu que, fins al 2011, es podran adherir a la iniciativa el 2008 Barberà del Vallès Vilassar de Mar revistes— entre els ciutadans, i especialment en llengua catalana. altres clubs esportius d’arreu de Catalunya. Rubí Sant Adrià de Besòs (La Mina) A banda de les accions de foment de la lectura que ja Cornellà de Llobregat Montcada i Reixac duen a terme habitualment les biblioteques, una de les novetats principals del pla és el programa de subscripcions 88 biblioteques noves L’Arboç (central-complex Aqua) a diaris i revistes, que oferirà a tots els joves que facin en els propers cinc anys Barcelona (Horta-Can Mariner) 18 anys entre el 2008 i el 2010, uns 170.000 aproxima- Sant Pere Barcelona (Barceloneta-Fraternitat) dament, una subscripció gratuïta a un diari o una revista El nombre d’usuaris de les biblioteques públiques catala- de Ribes Barcelona (Les Roquetes) durant un temps determinat. També pensat per als joves, nes no para de créixer, i l’any passat més de 700.000 per- Cunit tot i que hi pot participar tothom, és el portal d’Internet sones hi van passar cada dia. Per donar resposta a aquesta Torredembarra Gandesa Què llegeixes?, un fòrum a Internet sobre els llibres i la demanda i per millorar el servei que s’ofereix als ciuta- lectura obert al públic de totes les edats i on tothom pot dans, la Generalitat construirà 88 biblioteques públiques expressar la seva opinió sobre llibres, literatura, escriptors noves fins al 2012. Els nous equipaments estaran repartits i món editorial. per tot el territori: 53 a la demarcació de Barcelona, 14 a D’altra banda, ben aviat es posarà en marxa el progra- la de Girona, 12 a la de Lleida, sis a la de Tarragona i tres ma “Tasta’m”, que distribuirà en els transports públics de a les Terres de l’Ebre. A banda d’aquests edificis nous, se Catalunya i les Balears un opuscle setmanal amb extractes n’ampliaran 23 més, amb una inversió total de 40 M€. o primers capítols de novetats editorials. D’aquesta mane- A aquestes biblioteques noves, que donaran servei a més ra, els passatgers podran tastar aquestes obres, a mode d’1,5 milions de persones, cal sumar-hi les 27 que s’inaugu- La Sénia d’aperitiu, i potser se sentiran atrets a comprar-les. De raran durant el 2008, entre instal·lacions noves, ampliacions cada opuscle se n’editaran 150.000 exemplars. i reformes. L’any passat es van inaugurar 16 biblioteques, 11 10 11
  • 8. de les quals eren equipaments nous, tres eren ampliacions i dues, reformes (a les fotos de sota, la nova biblioteca de Biblioteques PuntEdu Palamós, inaugurada el mes de febrer passat). a totes les escoles en cinc anys Totes aquestes actuacions volen donar resposta a l’incre- ment progressiu del nombre d’usuaris de les biblioteques. Les PuntEdu són una iniciativa per convertir les bibliote- L’any 2007, les 330 biblioteques catalanes van atendre 20 ques de les escoles en autèntiques eines per tal que els milions de persones, un 5% més que l’any anterior. Paral- alumnes adquireixin l’hàbit de la lectura, de la investi- lelament, l’any passat es van destinar 5,3 M€ a adquirir gació i de l’ús de la informació. El programa dotarà les fons per a biblioteques, un 16% més que el 2006. biblioteques de llibres i d’equips informàtics (ordinadors, A la xarxa de biblioteques hi treballen més de 1.300 persones per tal d’abastar tots els serveis i activitats que, a més del préstec de llibres i documents, s’ofereixen impressores, escàners, gravadora DVD i lector òptic) per fomentar entre els joves un interès més gran per la llengua i la literatura i per promoure l’hàbit de la lectura entre els Dues exposicions actualment. L’any passat es van organitzar un total de 30.381 activitats per promocionar la lectura, entre les quals alumnes. Actualment ja hi ha 785 centres escolars amb biblioteca mostren aquest estiu destaquen els anomenats Clubs de Lectura o també l’Hora del Conte, adreçada als nens. Hi van participar més d’un PuntEdu i es preveu que aquesta eina d’aprenentatge i re- cerca arribarà a totes les escoles catalanes en un període de la gestió de l’aigua milió de persones. D’altra banda, la majoria de les biblioteques disposen de PC amb connexió a Internet, que faciliten gratuïtament cinc anys. El curs que ve, i com a novetat, s’hi incorporaran materials per fomentar la lectura en llengües estrangeres. D’altra banda, des de fa 24 anys el programa “Gust a Catalunya als usuaris. Aquest servei va ser utilitzat per 2.361.832 per la lectura” fomenta el plaer de llegir dels alumnes persones al llarg de l’any 2007. A més d’això, hi ha 231 catalans incentivant la lectura des de les aules. Fins ara hi Catalunya és present a l’Expo Zaragoza 2008 amb un pavelló que biblioteques que ofereixen connexió sense fil a Internet. han participat gairebé 5.000 professors i més de 34.000 mostra la gestió de l’aigua que s’està desenvolupant al país a través En els darrers anys, la Generalitat ha promogut alumnes. Aquest any ha incorporat també el professorat i d’audiovisuals, fotografies, un personatge virtual, programes mul- diferents iniciatives destinades a fomentar les xarxes de els alumnes de primària. timèdia, i fins i tot, una cançó feta expressament que fa de ’banda biblioteques com a espais de trobada i d’integració de les sonora’ del pavelló. La visita s’inspira en un recorregut imaginari persones nouvingudes. En aquest marc se situen diverses i sensorial que simula el curs d’un riu, des de les muntanyes fins línies d’acció, com ara l’ampliació de les col·leccions amb Participació en el programa al mar, a través dels diferents paisatges aquàtics de Catalunya. El materials destinats a aprendre català i l’increment de "Gust per la lectura" visitant pot descobrir l’oferta turística relacionada amb l’aigua o les l’adquisició de documents en les diferents llengües que claus de la política hidràulica de la Generalitat, i també saber quin cohabiten a Catalunya. També hi ha una cinquantena de Curs Centres Nombre és el nivell dels embassaments, el cabal dels rius o els balanços biblioteques que ofereixen el servei Diaris del Món, que participants d’alumnes pluviomètrics dels últims 30 anys. L’exposició ofereix una imatge de Les dessalinitzadores, claus per garantir l’aigua permet accedir a més de 200 diaris de 60 països i en 20 2003-2004 65 4.697 Catalunya vinculada a l’art, el disseny, la innovació. Hi destaca un salt en el futur llengües diferents. d’aigua artístic, creat amb ampolles de la col·lecció del doctor Oliver L’aigua és un recurs limitat. No obstant això, els éssers humans ens 2004-2005 63 5.557 Rodés (a la foto). havíem acostumat a disposar-ne com si fos infinit. L’episodi recent L’exposició “Garantir l’aigua del futur”, que serà durant tot l’estiu de sequera que ha patit Catalunya, el pitjor dels darrers 60 anys, 2005-2006 60 6.559 al Palau Robert de Barcelona, està dedicada a explicar de forma ha posat en evidència una vegada més tot el contrari, és a dir, que 2006-2007 66 7.976 volgudament didàctica les mesures empreses per la Generalitat per aquest element no està garantit en quantitats il·limitades. La gestió tal de garantir que, en un període de quatre anys, es pugui fer front de l’aigua que està desenvolupant la Generalitat s’emmarca en la 2007-2008 124 9.655 a episodis de sequera com el que hi ha hagut aquest 2008. L’any que Directiva de l’aigua de la Unió Europea, que vol garantir que l’any ve, per exemple, es calcula que Catalunya ja disposarà de 180 hm³ 2015 les aigües gaudeixin d’un bon estat ecològic. L’esforç inversor addicionals d’aigua, que s’incrementaran fins a 300 hm³ en l’horitzó fet pel Govern en obres d’abastament se centra en la construcció de de l’any 2012. L’exposició explica per què patim sequeres, tot el que noves dessalinitzadores, però també aposta per la reutilització i la es fa per vèncer-les, quines seran les noves infraestructures per depuració, per la modernització dels recs i les canalitzacions i per evitar-les i què pot fer el ciutadà per col·laborar en l’estalvi d’aigua (a incentivar les mesures d’estalvi. Amb totes aquestes mesures Catalu- la foto, 10 tubs de 500 metres de llargària i 1,8 metres de diàmetre nya disposarà de més de 300 hm³ l’any en l’horitzó de 2012, quanti- destinats a l’immissari submarí que captarà l’aigua de la dessalinitza- tat necessària per garantir l’aigua d’ús domèstic a tothom, davant de dora del Prat de Llobregat). qualsevol episodi greu de falta de pluges. Obres per millorar l’abastament d’aigua hm³ aportats Termini Pavelló de Catalunya a l’Expo Zaragoza 2008: del 14 de juny al 14 Dessalinitzadores 200 4 anys de setembre (L’Onze de Setembre Potabilització, regeneració i reutilització 75 3 anys Millora de recs i canalitzacions 40 1 any s’hi celebrarà el dia d’Honor de Depuradores i recuperació d’aqüífers 25 3 anys Catalunya) Total 340 Exposició “Garantir l’aigua Mesures d’estalvi 60 2025 del futur”: del 6 de juny al 3 de setembre al Palau Robert de D’aquí a quatre anys Catalunya serà totalment autosuficient per afrontar episodis de sequera, gràcies a més de 300 hm³/any d’aigua addicionals. Barcelona (Passeig de Gràcia, 107) 12 13
  • 9. Dessalinitzar l’aigua de mar Què és l’osmosi inversa? La dessalinització és un procés que permet separar la major part de Pretractament i cloració Tractament final Es denomina així el procés de filtració que consisteix les sals que conté l’aigua de mar per produir aigua dolça d’òptima A l’entrada de la dessalinitzadora hi ha una Per adequar perfectament algunes a bombar aigua a alta pressió cap a una membrana qualitat per al consum humà. Aquest procés es du a terme en sèrie de controls de les característiques de de les seves propietats per al consum tan fina que reté les sals dissoltes. Les turbobombes instal·lacions específiques i amb tecnologies d’última generació, l’aigua. Es retiren els sòlids de la superfície humà, s’afegeix a l’aigua osmotitzada fan pujar la pressió fins a 70kg/cm2, o sigui unes 25 que són altament sostenibles pel seu rendiment elevat i baix cost. i s’afegeixen certs agents químics que calç i diòxid de carboni, la qual cosa Filtració per osmosi inversa vegades la que tenim a casa. ajusten determinats paràmetres. Es fa una n’ajusta la duresa i l’acidesa. D’aquí a quatre anys, a Catalunya hi haurà quatre dessalinitzadores L’aigua es bomba a alta pressió a que produiran 200 hm³ i permetran garantir l’abastament futur primera cloració per assegurar que durant el d’aigua. recorregut de l’aigua per la planta no hi hagi través d’unes membranes molt fines que retenen les sals dissoltes. Quasi Pressió creixement de bacteris. la meitat es converteix en potable. L’aigua salada rebutjada surt encara Dessalinitzadores a Catalunya amb molta pressió, que s’aprofita (horitzó 2012) per fer rodar unes turbines i reduir el consum energètic. Avui en dia, per cada 1.000 litres d’aigua osmotitzada calen uns 3 kWh. La Tordera 1 2 Aigua de mar La Tordera 2 Prat de Llobregat Membrana fina Cunit Aigua osmotiztada 3 Aigua Filtració amb sorra 6 rebutjada 45% Aigua osmotiztada 55% Aigua rebutjada L’aigua es filtra a través de 5 filtres de sorra, que treuen 30 m les partícules més grans. 7 Filtres de cartutx Membranes i tubs A continuació, l’aigua passa per uns Les membranes estan enrotllades en espiral al voltant d’un tub central i microfiltres de cartutx, que afinen 4 es fiquen dins d’un tub més gran. S’injecta aigua salada dins el tub gran. encara més la filtració. La que travessa totes les capes de membrana ha perdut totes les sals i surt pel tub central de recollida. L’aigua rebutjada surt per l’altre extrem del tub gran exterior. La proporció d’aigua producte respecte de l’aigua 1 marina bombada és aproximadament del 45%. Aigua potable Finalment, al dipòsit de sortida de la dessalinitzadora l’aigua potable es torna a clorar per garantir que durant Captació del mar el seu transport fins a l’aixeta es El procés de dessalinització comença per la Aigua rebutjada mantingui desinfectada. Aigua captació d’aigua marina, que es realitza mitjançant L’aigua rebutjada s’envia al osmotitzada un immissari submarí a certa distància de la costa i fons del mar, lluny de la costa, a uns 30 metres de fondària. L’aigua es bomba cap Aigua salada mitjançant un immissari. a la planta de dessalinització. Aigua 14 rebutjada 15
  • 10. Habitatge Àrees residencials estratègiques: 45.000 habitatges protegits nous Demaneu El dèficit d’habitatge protegit i la magnitud de la demanda prevista segons el Pacte nacional per a l’habitatge obliguen a obtenir de manera immediata sòl la Guia de per a la construcció d’habitatge assequible. La Generalitat ha establert un nou procediment per desenvolupar àrees residencials estratègiques a bona part de l’habitatge les principals localitats de Catalunya. Mitjançant 12 plans directors urbanístics es desenvoluparan 100 àrees residen- cials estratègiques (ARE) en un total de 86 municipis catalans, el que suposarà la construcció de més de 90.157 habitatges nous. Les ARE tindran una densitat Tots els consells La Guia de l’habitatge de la Generalitat conté consells i mínima de 50 habitatges per hectàrea, i com a mínim un 50% seran protegits. Les ARE asseguraran una qualitat urbanística elevada i garantiran a la població i els ajuts per a recomanacions que cal tenir en compte per comprar, llogar la disposició dels equipaments necessaris. La nova legislació estableix tot un seguit de requisits per a aquestes zones de nou creixement: l’habitatge, a mà El llibre està dividit en tres parts. La primera, elaborada amb la col·laboració de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), conté els consells i les re- o rehabilitar un habitatge. També inclou tots els ajuts que • Bona integració urbana, accessibilitat a la xarxa de transport públic i subministrament d’aigua garantit. comanacions més importants que cal tenir en compte a la Generalitat posa a l’abast • Equipaments, espais lliures i serveis suficients. l’hora de comprar o llogar un habitatge. Aquesta infor- dels ciutadans, a més d’altres • Sostenibilitat: energies renovables, integració en el medi, eficiència Què cal tenir en compte a l’hora mació està adaptada als requeriments de protecció del informacions importants en energètica, estalvi en el consum d’aigua i tractament de residus. de llogar un pis? Quins són els consumidor a què obliga la Llei del dret a l’habitatge. Moltes preguntes troben la seva resposta aquí: Per què aquest àmbit. La planificació de les ARE es farà de manera molt més ràpida que el procedi- passos que he de fer abans de Si voleu rebre la Guia de un lloc i no l’altre? Nou o de segona mà? Com demanar ment ordinari, i així es facilitarà que aquests pisos surtin al mercat a preus l’habitatge, la podeu sol·licitar comprar un habitatge? Quins hipoteca? Quins tipus de contractes i escriptures de compra venda hi ha? Són correctes els pagaments a al telèfon d’atenció ciutadana assequibles. Es preveu que durant l’any 2010 ja es podrà executar la urbanitza- ció dels sectors aprovats. ajuts hi ha i a quins puc accedir? compte? Què he de fer abans de signar un contracte de 012. lloguer? Què és el dret d’adquisició preferent? Aquestes qüestions i moltes La segona part de la guia exposa tots els ajuts que +info: gencat.cat/especial/ més són les que recull la Guia l’Administració posa a l’abast de la ciutadania per: habitatge/cat/ ÀMBIT ARE HECTÀREES HABITATGES de l’habitatge que la Generalitat • Accedir a un habitatge protegit tant de compra Alt Penedès-Garraf 4 59 3.286 ha editat. Es tracta d’un llibret com de lloguer. Baix Llobregat 13 278 15.713 • Obtenir ajuts públics per pagar l’habitatge en cas adreçat als ciutadans que de dificultats. Barcelonès 7 52 4.552 volen accedir a un habitatge • Obtenir garanties públiques per llogar habitatges. • Obtenir ajuts per rehabilitar habitatges. Maresme 6 54 2.846 o que tenen dificultats per Vallès occidental 9 124 9.072 Aquí s’explica què són el lloguer just, la renda bàsica pagar el que ja tenen. La guia d’emancipació (RBE), l’avalloguer o el test de l’edifici Vallès oriental 7 104 6.059 també exposa les facilitats que (TEDI), conceptes imprescindibles per comprendre com Alt Pirineu i Aran Camp de Tarragona 4 14 36 369 1.869 18.518 es canalitzen els ajuts de la Generalitat cap als ciuta- ofereix l’Administració per a dans que hi tenen dret. Comarques centrals 10 160 8.106 la rehabilitació i les garanties La tercera part del llibre exposa les actuacions de la Comarques gironines 16 139 7.607 Generalitat per promoure habitatges protegits. A més que proporciona als propietaris d’aquesta informació, la guia relaciona les adreces i els Ponent (Terres de Lleida) 7 177 10.184 que posen els seus habitatges al telèfons de totes les institucions i oficines a què es pot adreçar la ciutadania per informar-se i fer els tràmits Terres de l’Ebre 3 47 2.345 mercat de lloguer. necessaris per sol·licitar els ajuts. TOTAL 100 1.599 90.157 16 17
  • 11. Reforç de la prevenció TDT, la nova 'tele': dels focs Per reduir tant com sigui possible el nombre d’incendis, aquest any la Generalitat ha contractat més professionals i ha millorat les infraestruc- més canals gratuïts, tures per fer-hi front. També ha tornat a posar en marxa la campanya “Foc Zero” perquè tots els ciutadans actuem sempre amb responsabilitat i evitem que es calin focs. més qualitat d’imatge A més dels bombers i els guaites, aquest any s’han reforçat de mane- ra significativa els contingents d’agents rurals i auxiliars forestals, dos cossos fonamentals per controlar i prevenir els focs. En molts casos els contractes s’allargaran, perquè es preveu que el màxim risc serà a finals i serveis interactius d’estiu i durant la tardor. Quan sigui el moment, s’activaran 23 parcs d’estiu, que s’afegiran als 150 parcs de bombers funcionaris i de voluntaris, i es cobriran 80 punts de guaita repartits per les masses forestals de tot Catalunya. Per prime- ra vegada hi haurà, a més, set “columnes mòbils” que s’aniran situant sempre en els llocs on hi hagi més risc. Consells per evitar incendis Aquest any s’estan invertint 40 M€ per construir o renovar edificis i • No fer mai foc al bosc ni als voltants. per modernitzar una part del parc mòbil dels bombers. La Generalitat • No llençar cigarretes ni llumins disposa, des del 15 de juny, de 33 mitjans aeris (helicòpters, avions i hidroavions), que tenen una capacitat total de 61.200 litres. El cos en zones de vegetació. de Bombers de Catalunya té 756 vehicles terrestres: 198 autobombes • No circular amb el vehicle fora rurals pesades, 37 autobombes forestals pesades, 18 autobombes dels camins autoritzats. d’abastament pesades i 10 autobombes rurals lleugeres. • En cas d’incendi, trucar immediatament al 112 i donar tota la informació que sigui possible sobre la ubicació del foc. Informació a través del mòbil Calendari d’encesa Si les circumstàncies meteorològiques de la TDT ho justifiquen, la Generalitat pot decidir que tots els permisos per fer foc queden 2008 1r semestre 2009 sense efecte. El cos d’agents rurals 2n semestre 2009 informarà d’aquesta circumstància via 2008-2009 SMS totes les persones que tinguin permís per fer foc. Aquest sistema La Televisió Digital Terrestre (TDT) serà l’única televisió La TDT arribarà a tot Catalunya de forma progressiva. permet avisar ràpidament de la gratuïta i d’accés universal que hi haurà a partir del 2010. El procés s’ha iniciat al llarg del primer semestre de 2008 prohibició milers de persones que tenen Per això cal que, sense presses però sense pausa, tothom a les demarcacions de Girona, Reus, Vic, Vilanova i la autorització per fer cremes agrícoles o de s’adapti a aquesta tecnologia per poder sintonitzar els Geltrú i Mataró i acabarà durant el segon semestre de canals digitals. No cal subscriure’s ni pagar cap quota, 2009 quan la TDT arribarà a Olot, la Seu d’Urgell, Tortosa pastures. atès que les emissions són gratuïtes. Només cal seguir i Vielha Mijaran. Mentrestant, entre el 2008 i el 2009, tres passos molt senzills: tindrà lloc l’adaptació progressiva a les demarcacions de Lluita contra el foc Barcelona, Cornellà-Baix Llobregat i Sabadell. 173 1.120 que som en Un cop implantada totalment la TDT, els catalans auxiliars forestals 33 • Comprovar cobertura de una zona a mb tindrem prop de 40 canals de televisió gratuïts, amb més oferta en català, amb més qualitat d’imatge i amb serveis 2.344 mitjans aeris interactius com notícies del temps, del trànsit, tràmits la TDT. parcs de bombers operatius administratius, etc. Recordem que la TDT no és una opció instal·lació 80 bombers professionals • d A aptar la nostra és col·lectiva. retot si més per veure la televisió; de fet, substitueix la televisió 756 d’antena, sob analògica tal com la coneixem ara, perquè aquest punts de guaita 521 escodificador de format desapareixerà a l’Estat espanyol el 3 d’abril de 7 isposar d’un d elevisor digital 2010. Aquest és un procés que es produeix a tot Europa agents rurals • D un t i es fa en compliment de la normativa europea. Es pot TDT extern o dor integrat. vehicles terrestres 160 2.445 ica comparar aquest procés amb el de la substitució de la guaites “columnes mòbils” bombers voluntaris amb descodif pesseta per l’euro. 18 19
  • 12. C-25 Cassà de la Selva Calonge C-31 “Si tens la factura, tens la garantia” AP-7 Llagostera Santa Palamós C-65 Cristina Castell Caldes de Malavella N-II d’Aro d’Aro 10 recomanacions Conservar el tiquet de compra o la factura du- C-35 rant dos anys, saber quins drets atorga la garan- tia d’un producte o aprofitar les condicions dels per als consumidors Platja d’Aro Vidreres sis primers mesos per exercir-la, són algunes de C-65 les recomanacions recollides dins la campanya Autovia “Si tens la factura, tens la garantia” que la Gene- Maçanet de la Selva-Platja d’Aro ralitat fa amb l’objectiu d’informar els ciuta- 1 Estar segurs que allò que comprem té les C-35 dans dels drets que tenen com a consumidors. Sant Feliu de Guíxols Aquesta campanya anima la ciutadania a exercir característiques adients per a l’ús que en volem fer. Maçanet els drets i deures com a persones consumidores. 2 Guardar sempre la factura o tiquet de compra i de la Selva La campanya informa, per exemple, que la assegurar-nos que conté la referència concreta del garantia dels productes és de dos anys a partir que adquirim. de la data de compra, però que, si s’ha de recla- 3 Conservar els documents que descriuen el producte C-63 mar, val més fer-ho durant els sis mesos després Trams ja desdoblats d’haver adquirit un producte. i n’especifiquen les característiques (publicitat, Nou desdoblament La gran majoria de béns de consum estan catàleg, instruccions...). N-II Tossa de Mar subjectes a aquesta normativa: aliments, roba, 4 Exigir el compliment de la publicitat, perquè és calçat, vehicles, mobiliari, electrodomèstics, vinculant. paquets de programari, CD, llibres, etcètera. La 5 En cas que el preu de compra inclogui la instal·lació compra habitatges i la contractació de serveis Lloret de Mar en queden exclosos. del producte, demanar que s’especifiqui clarament + info: www.consum.cat a la factura. Així podrem exigir el compliment de la garantia si hi ha hagut cap defecte en la instal·lació. Blanes 6 En cas de reclamació, adreçar-nos sempre al comerç que va fer la venda i presentar la factura o tiquet de compra. Si ens resulta impossible, podem reclamar directament al fabricant o productor que ens canviï el producte o que el repari. 7 Si comprem un producte de segona mà, cal analitzar Ja està en servei el nou tram 8 bé l’estat i la descripció que en fa el venedor. Podem pactar que la garantia legal de 2 anys es de la C-35 entre Vidreres i Llagostera 9 redueixi com a màxim fins a 1 any. Hem de saber que, durant els 6 mesos posteriors al S’acaben les cues en un dels punts negres lliurament d’un producte, s’entén que qualsevol manca de conformitat amb les característiques del que vam del Baix Empordà adquirir ja existia en el moment de la compra. Un cop hagi passat aquest termini, caldrà demostrar-ho. 10 Cal que ens assegurem que qualsevol manca de Des de finals de juny, els conductors que vénen de l’AP-7 connexions entre els municipis de la zona i s’ha recuperat poden anar fins a Platja d’Aro, a la comarca del Baix la ruta del carrilet, una via verda que segueix el traçat del conformitat del producte ja existia en el moment Empordà, per una via de doble carril. Això és gràcies a ferrocarril. de la compra i que no deriva de l’ús que n’hem fet, la posada en servei del desdoblament de la C-35 entre El desdoblament d’aquest tram de la C-35, de 15 qui- i cal que ho comuniquem al venedor com més aviat Vidreres i Llagostera, que ha suposat l’eradicació d’un dels lòmetres de longitud, forma part de l’eix Maçanet de la millor (en un termini màxim de 2 mesos des que ho punts negres de cues del Baix Empordà. Es calcula que Selva-Platja d’Aro, la via d’accés principal a la Costa Brava hem detectat). No podem exigir que ens canviïn el cada dia 18.500 conductors utilitzen aquesta via. Una xifra sud. Aquest eix, format per les carreteres C-35, C-65 i que es duplica els caps de setmana d’estiu i que feia que C-61, uneix els municipis de Maçanet de la Selva, Vidreres, producte en cas de béns irrepetibles (per exemple, s’hi registressin retencions molt importants. Caldes de Malavella, Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Sant una peça d’art) o de segona mà, però podem Les vies de doble carril, en sentit Platja d’Aro i en Feliu de Guíxols i Platja d’Aro. Ara, només queda un tram reclamar una reparació, una rebaixa del preu o la direcció Barcelona, que s’han posat en servei han millo- de nou quilòmetres entre Platja d’Aro i Palamós perquè devolució dels diners pagats. rat substancialment la circulació i la seguretat d’aquesta sigui possible anar des de Barcelona fins a Palafrugell per zona. A més, s’han construït set enllaços per facilitar les vies amb doble carril. 20 21
  • 13. Subvencions i ajuts Habitatge Compra d’habitatges Adaptació o accessibilitat de l’habitatge de la Generalitat 2008 Ajuts per a l’adquisició d’habitatges usats, d’habitatges protegits de règim general, d’habitatges protegits de règim especial i d’habitatges protegits de preu concertat. Ajuts destinats a l’adaptació o accessibilitat de l’habitatge de persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. Les obres subvencionables són d’accés a l’habitatge i d’interior. Sol·licituds fins al 30 de setembre. InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents Empreses Productivitat Internacionalització Cultura Ajuts destinats al desenvolupament de plataformes tecnològiques per millorar la productivitat de les petites Incentius per a la internacionalització del sector de la moda catalana. Ajuts a empreses per a projectes de seus i mitjanes empreses. Presentació de sol·licituds de l’1 de socials de caràcter supraregional. Ajuts per a empreses Música, espectacles i cinema Galeries d’art setembre al 15 d’octubre. establertes a Catalunya que vulguin realitzar projectes Subvencions a l’organització d’activitats i esdeveniments Subvencions a galeries d’art per adquirir o millorar que els permetin desenvolupar noves oportunitats de que contribueixin a promocionar la música professional. equipament tecnològic, així com per organitzar activitats Programa Gènesi negoci. Ajuts per a la producció de curtmetratges cinematogràfics, de difusió de la seva programació i les seves propostes El Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial per a produccions de teatre i de circ. Ajuts per a l’adaptació artístiques. (CIDEM) ofereix, en el marc del programa Gènesi, ajuts a altres llengües d’espectacles estrenats en català. per analitzar la viabilitat empresarial d’un projecte de Subvencions per a l’organització d’activitats i esdeveniments base tecnològica que es realitzi a Catalunya. que contribueixin a promocionar el sector de les arts visuals de caràcter professional. Llengua catalana Agricultura La Secretaria de Política Lingüística ofereix subvencions Ajuts per a la renovació de la maquinària agrícola destinades a augmentar les estrenes comercials de (sol·licituds fins al 16 de juliol). També hi ha ajuts per al llargmetratges doblats o subtitulats en català. El termini sector de farratges dessecats, per a la transformació de cànem i de lli destinats a la producció de fibres i per a per presentar sol·licituds finalitza el 30 de setembre. l’elaboració de sucs de raïm. Treball Educació i universitat Premi Tesis doctorals Programa Forma i Contracta L’objectiu és distingir tesis doctorals cum laude Subvencions per realitzar accions de formació amb Llars d’infants Recerca per a doctors —presentades durant el 2007 i 2008— relacionades amb compromís de contractació adreçades a treballadors en Subvencions per consolidar places de primer cicle Beques per a estades de recerca fora de Catalunya per l’economia, la societat del coneixement, el mercat de situació d’atur. Sol·licituds fins al 15 d’octubre. d’educació infantil existents i per crear-ne de noves en a personal amb grau de doctor amb dedicació a temps treball, les relacions laborals i la seguretat i la salut a la llars d’infants de titularitat municipal. complet. El termini per presentar sol·licituds acaba el 13 feina. El primer premi està dotat amb 8.000 € i l’accèssit, de juliol. amb 4.000 €. El termini per lliurar les tesis finalitza el 31 Premis Catalunya Educació de juliol. L’objectiu dels premis és reconèixer socialment la tasca Congressos i projectes Turisme de mestres, professors, centres educatius i institucions de Ajuts per organitzar congressos, simposis, cicles de l’escola catalana. El termini per presentar propostes de concessió finalitza el 16 de juliol. conferències i seminaris. Ajuts destinats a potenciar el lideratge de projectes de recerca europeus i per donar Premis als millors projectes de final de carrera de la suport al desenvolupament de projectes de recerca i diplomatura de turisme. S’atorgaran vuit premis de 1.420 € innovació en matèria no universitària. cadascun. Poden participar-hi els diplomats que hagin presentat el projecte de final de carrera entre el 31 d’agost Societat i família de 2007 i el 31 d’agost de 2008 i hagin obtingut Despeses de la llar Ajuts que van destinats a les persones que no poden Premi Eliseu Colomer L’objectiu del premi és fomentar entre la gent gran les la qualificació d’excel·lent. atendre amb els seus ingressos les despeses pròpies del activitats de voluntariat adreçades a recuperar els valors manteniment de la llar pel fet que el cònjuge o el familiar socials, culturals i de ciutadania i a difondre’ls. Es poden Drets humans fins a segon grau de consanguinitat amb qui compartien presentar les memòries dels treballs fins al 31 d’octubre. Convocatòria del 2n Premi de Recerca en Drets Humans, Més informació despeses ha mort. per premiar treballs de recerca originals i inèdits centrats sobre aquests i altres en qualsevol aspecte relacionat amb la protecció dels ajuts i subvencions Necessitats bàsiques drets humans i les llibertats fonamentals. El termini de de la Generalitat al web Ajut en favor de determinades persones per atendre les presentació de treballs finalitza el 17 d’octubre. gencat.cat o al telèfon necessitats bàsiques. La quantia màxima de la prestació per d’atenció ciutadana 012 al 2008 és de 5.747 € anuals (12 pagues mensuals de 479 €). 22 23
  • 14. L’aeroport de Reus agafa volada L’aeroport de Reus, una de les connexions principals del Camp de InfoCatalunya Tarragona amb el món, segueix creixent i potenciant l’economia Camp de del territori. Gràcies al suport institucional, l’aeroport es continua ampliant amb una terminal nova i més trànsit aeri. Ara s’hi estableix la base d’operacions de la companyia Ryanair, que permetrà arribar Tarragona a les 93 connexions setmanals i volar directament a més destinacions internacionals i estatals, com ara París, Roma, Oslo, Brussel·les, Palma, Santander, Santiago de Compostel·la o Sevilla. Un pol d’innovació en energies sostenibles Tarragona Tarragona tindrà una de les dues seus del futur s’obre al mar Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC), un centre que es dedicarà a la recerca en el camp dels biocombustibles i l’energia eòlica marina. La tasca de l’IREC s’orientarà tant al camp de la recerca com al mercat, amb la voluntat d’esdevenir Tarragona viurà els propers anys un procés de transfor- un referent teòric i generador de valor per a les mació sense precedents. La ciutat s’obrirà al mar amb empreses del sector energètic. L’IREC incidirà una nova façana marítima alliberada de la barrera que especialment en les tecnologies que permetin la suposa l’actual traçat del tren. La Generalitat, l’Ajunta- transició de l’actual model energètic cap a un de nou ment de Tarragona i l’Estat han signat un conveni per i més sostenible. canviar de lloc la via del ferrocarril i deixar lliure el pas Constituirà un pol d’innovació al Camp de Tarragona, cap a la Mediterrània, i per tal de fer-ho possible es pre- i quan funcioni a ple rendiment l’ens ocuparà més de veu soterrar la línia del tren amb un traçat pel nord de la 150 treballadors, la majoria dels quals seran tècnics ciutat. També s’aprofitarà per millorar els accessos fer- especialitzats en energies renovables —eòlica, roviaris al port i a les àrees industrials. Un transport més marina i de biocombustibles— i en xarxes elèctriques eficient de les mercaderies potenciarà la competitivitat i i generació distribuïda. el desenvolupament econòmic del Camp de Tarragona.
  • 15. Equipaments Aposta pel transport públic de salut al servei L’any 2008 és un any clau per al transport públic al Camp de Des d’ara fins al 2012 hi ha previstos tota una sèrie de canvis que transformaran la forma de moure’s pel Camp. de les persones El més destacable és la implantació d’un servei de Rodalies a Tarragona amb quatre línies noves, que connectaran la Tarragona. A finals d’any entra en capital amb Cambrils, la Plana-Picamoixons, les Borges del La millora de la qualitat en els serveis de salut ha estat una de les servei la integració tarifària a tot Camp i Sant Vicenç de Calders, on es connectarà amb la xarxa metropolitana de Rodalies de Barcelona. prioritats de la Generalitat per a les inversions al Camp de Tarragona. l’àmbit territorial, que permetrà Una altra de les millores futures que modificaran la forma de moure’s al Camp serà la implantació d’un tramvia Amb una població en constant augment s’incrementen les necessitats de serveis públics. Per aquesta raó hi ha prevista una inversió total de viatjar combinant els diferents o tren lleuger que unirà les poblacions de Reus, Salou, més de 330 M€ en equipaments sanitaris a la demarcació fins a l’any 2012. L’objectiu és que la població del Camp tingui uns serveis de salut transports sense haver de canviar de Vila-seca, Cambrils, Vinyols i els Arcs i Tarragona, i que actualment es troba en fase d’estudi. pròxims i eficaços, amb una xarxa de primària potent i hospitals d’última bitllet. A hores d’ara s’estan introduint Ara per ara, ja funciona el servei de trens Avant regionals generació. Aquesta forta inversió ja ha donat resultats: fins ara s’han finalitzat millores substancials als serveis d’alta velocitat, que uneix el Camp amb Barcelona i Lleida amb cada destinació en poc més de mitja hora. En el futur, nou centres de nova planta i s’han acabat ampliacions i reformes a d’autobús al Camp de Tarragona. també hi haurà connexió d’alta velocitat cap al sud, fins a l’Aldea, prevista per abans de 2012. 10 més. En aquests moments s’estan fent obres en 15 centres de nova construcció i dues reformes. Pel que fa a actuacions planificades que es portaran a terme ben aviat, hi ha previstos 18 centres d’obra nova i 15 reformes i ampliacions. Ampliació del servei de bus De totes aquestes actuacions, hi ha projectes d’una gran importància Trens regionals d’alta velocitat Tenir cada cop més connexions d’autobús i més ràpides per les seves dimensions. Un exemple és tot el paquet de reformes a és l’altre objectiu bàsic per al transport públic al Camp de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (a dalt a la dreta), moltes Tarragona. Aquest any ja s’han fet 16 actuacions en la xar- de les quals ja estan en funcionament, amb una inversió total de prop xa de bus, amb increments de freqüència, allargament de de 120 M€. Aquest hospital és el principal centre sanitari del Camp de línies i noves destinacions. La planificació per als propers Tarragona i atén una població que s’acosta a les 250.000 persones, per la anys inclou tota una sèrie de millores que incrementaran Lleida-Tarragona qual cosa necessita una millora constant dels equipaments. 30 minuts les connexions per carretera: El nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus (maqueta a la dreta), 12 trens/dia Tarragona-Barcelona • Servei exprés d’alta velocitat sense aturades, amb un en plena fase d’obres, doblarà la capacitat de llits del centre actual i 40 minuts bus cada 30 minuts en hores punta, entre les principals triplicarà els espais d’atenció al pacient. Està planificat perquè sigui un 32 trens/dia ciutats. centre de referència per a 200.000 habitants, i es preveu que es posarà • Increment dels serveis amb parades intermèdies entre en funcionament el 2010. les capitals de comarca. Per altra banda, ja és imminent l’inici de l’activitat a l’Hospital lleuger • Millora del servei entre les capitals de comarca i el seu de Cambrils, en fase final de construcció. Un cop operatiu, aquest àmbit d’influència. centre tindrà tota una sèrie d’especialitats noves: otorinolaringologia, • Reforç dels serveis a punts singulars (hospitals, polígons dermatologia, oftalmologia o traumatologia, que disposaran de servei de L’Aldea-Tarragona (2012) industrials, aeroport i TGV). 20 minuts cirurgia ambulatòria. Això estalviarà un viatge a Reus o Tarragona a bona 5 trens/dia +info: www.atmcamptarragona.cat part dels pacients de Cambrils. Rodalies de Tarragona (2012) Atenció de qualitat per a la gent gran Reus-La Plana Hi haurà un tren La residència de gent gran Mare de Déu de La 2 trens/hora punta 1 tren/hora La Plana - cada 10 minuts Mercè de Tarragona es troba en plena fase de Línia 1 Picamoixons entre Reus i Tarragona remodelació integral. És una reconversió total de Línia 2 Línia 3 Alcover Torredembarra-St. Vicenç l’equipament per millorar el confort i la qualitat Línia 4 La Selva 2 trens/hora punta del Camp de vida dels usuaris i la prestació del servei per Tarragona-Reus 1 tren/hora Futur tramvia del Camp part dels professionals. Les reformes permeten Les Borges del Camp 6 trens/hora punta St. Vicenç de Calders 3 trens/hora adequar els dormitoris que hi ha ara mateix per Reus Torredembarra Reus a una capacitat final de residència assistida de Reus-Borges del Camp Tarragona Altafulla-Tamarit Vila-seca 117 places, distribuïdes en 39 habitacions dobles 2 trens/hora punta 1 tren/hora Tarragona i 39 més d’individuals. Amb algunes reformes ja Salou Port Aventura Tarragona-Torredembarra 4 trens/hora punta Vila-seca Cambrils en funcionament, les obres finalitzaran del tot a Cambrils-Tarragona 2 trens/hora Cambrils Salou finals de 2009. S’hi han invertit 6,6 M€. 2 trens/hora punta 1 tren/hora InfoCatalunya InfoCatalunya Camp de Tarragona Camp de Tarragona
  • 16. La C-14, desdoblada entre Reus i Alcover El desdoblament entre Reus i Alcover de la carretera C-14, una de les principals vies de connexió del Camp de Tarragona amb l’interior del país, ja és una realitat. L’autovia facilita les comunicacions entre el litoral tarragoní i la Plana de Lleida i els Pirineus; disposa de més enllaços, ponts i una passarel·la per a vianants, i ha suposat una inversió de 61 M€. A partir d’ara, aquesta via serà més ràpida i, sobretot, molt més segura. Es millora així la mobilitat de la població al Camp i s’impulsa l’activitat econòmica de la zona. Desplegament dels Mossos al Camp Els Mossos d’Esquadra culminaran el seu desplegament al Camp de Tarragona i a tot el territori català el mes de novembre que ve. Hi haurà comissaries a Cambrils, Falset, Montblanc, Reus, Salou/Vila-seca, Tarragona i Valls, a més del Vendrell. La proximitat i la col·laboració amb les policies locals són el tret distintiu de la policia catalana. Més habitatges públics Montblanc, Cambrils i Altafulla (a la foto) són algunes de les localitats on s’han finalitzat promocions d’habitatge protegit en l’últim any i mig. Rehabilitació de barris A més, ja s’estan construint més promocions a Banyeres del Penedès i i nuclis antics a Altafulla. Per altra banda, a Constantí, Tarragona, l’Arboç i Vandellòs- l’Hospitalet de l’Infant, entre altres llocs, s’està alliberant sòl per La inversió conjunta entre la construir-hi més habitatge públic. El Pacte nacional per a l’habitatge Generalitat i els ajuntaments preveu construir fins al 2016 uns 35.000 habitatges protegits al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. està fent possible una tasca important de rehabilitació de barris i nuclis antics a tot el Camp. Alguns exemples són el barri Camp Clar a Tarragona, el nucli antic del Vendrell, el centre històric de Montblanc, la plaça del monestir d’Aiguamúrcia o el castell de Barberà de la Conca (a la foto). Més centres educatius i més oberts a l’entorn En els últims cinc anys les places públiques de P3 han augmentat en més d’un 42% al Camp, i per al curs que ve s’ofereixen 7.910 places al primer curs de primària. Per fer front a l’augment de la demanda, la Generalitat va finalitzar durant l’any 2007 la construcció de 10 centres educatius, i a l’inici del curs que ve s’acabaran 14 actuacions més (noves construccions, ampliacions i substitucions). Les noves instal·lacions incorporen criteris de sostenibilitat, a més d’accessos diferenciats per permetre obrir els centres a la població fora de l’horari escolar. InfoCatalunya Camp de Tarragona
  • 17. Cinc anys de Llei de barris. Persones a l’atur. Cursos Millora dels espais públics de reciclatge, ajuts i i els equipaments en benefici altres mesures de suport del teixit social. de la Generalitat. Info Catalunya Informació d’interès ciutadà Núm. 16 Setembre’08 Curs 2008-2009 Més alumnes, més mestres i més escoles
  • 18. Sumari Més escoles La Catalunya del 2008 constitueix una societat més diversa i plural que mai i el nostre objectiu és que estigui ben cohesionada. Per i millors barris, això hem d’enfortir la nostra capacitat d’integració i saber aportar igualtat d’oportunitats allà on és més important: als municipis i més educació àrees urbanes que tenen més necessitats i al conjunt del sistema i més cohesió educatiu. L’anomenada Llei de barris arriba a la cinquena convocatòria. En aquesta ocasió beneficia 22 projectes de 21 municipis, amb una inversió de 198 M€. Fins ara, la llei ja ha permès posar en marxa 92 actuacions a tot Catalunya. La Generalitat hi ha invertit gairebé 500 M€ i ha mobilitzat altres inversions per un valor similar. Més de 750.000 persones, un 10% de la població de Catalunya, en rebran directament els beneficis. Per altra banda, aquest setembre comença un nou curs escolar. Per atendre els 1.180.460 alumnes, s’han afegit 65 centres als que ja hi havia i s’han fet obres de rehabilitació o actuacions de millora en uns 650 més. Encara ens queda molta feina pendent perquè totes les escoles de Catalunya tinguin la condició que voldríem. Però mai s’havia invertit tant com ara en educació, Edició i redacció: tant en construcció i millora de les escoles, com en reforçament Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya de la qualitat del nostre sistema educatiu i en reconeixement del Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta professorat. Tot aquest esforç el veurem completat, ben aviat, amb Continente, Aurora Masip, Jordi Fortuny i Judit Permanyer, amb la nova Llei d’educació, que el Govern ha remès al Parlament. la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Fotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: European Community (pàg. 3) Juan Carlos Rosas, Sergio Sans, José Montilla Alejandro Rosas i Ana Isabel García (pàg. 4, 5, 7, 12, 13, 16, 17 President de la i especials Regió metropolitana Generalitat de Catalunya de Barcelona, Lleida i Terres de l'Ebre) Richard Martin (pàg. 8) Jordi Pareto (especial Regió metropolitana de Barcelona) 4 Notícies Agències: Getty Images 10 La recepta electrònica Fotomecànica: Aura Color Digital 11 Suport per a persones a l’atur Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) 12 Famílies d’acolliment Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 13 Fer accessible l’habitatge InfoCatalunya és una publicació 14 Es rehabiliten 22 barris més 10 de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix 18 65 Escoles noves gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: 22 Subvencions vigents infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del Centres educatius nous nom de la persona destinatària. i barris rehabilitats +info: www.gencat.cat
  • 19. Notícies Europe Direct, tot el que cal saber Residus: sobre la Unió Europea Tots els municipis Europe Direct és el nom que rep la xarxa de punts d’informació sobre la UE a tot el territori de la Unió. La seva funció és resoldre catalans hauran els dubtes dels ciutadans sobre temes com ara estudiar, viure o treballar en un altre país de la UE, aconseguir finançament per de recollir la matèria a un projecte de recerca o saber si hi ha cobertura sanitària en cas de viatge. A Catalunya, aquests punts d’informació se situen les Oficines d’Atenció Ciutadana. També es poden fer consultes a orgànica europedirect.catalunya@gencat.cat o trucant al número gratuït Dues lleis aprovades al Parlament garanteixen per 00 80067891011 des de qualsevol punt de la UE. primera vegada la recollida selectiva de tot tipus +info: Europe Direct 93 551 59 59 de residus a Catalunya. Sigui quin sigui el nombre Acollida lingüística d’habitants, tots els ajuntaments que encara no recullin selectivament la matèria orgànica han de presentar dels nouvinguts abans d’un any a l’Agència de Residus de Catalunya la planificació d’aquesta recollida. La nova normativa La Generalitat ha distribuït dues noves guies estableix com es compensarà els ajuntaments, consells d’acollida lingüística per a persones immigrades. comarcals i ens locals de gestió que tinguin al seu territori L’any que ve començaran les Es tracta de la Guia pràctica d’acollida lingüística i del tríptic El català, llengua d’acollida. A la guia s’exposen plantes de residus especials de servei públic, i plantes de tractament i de gestió del rebuig. També regula l’obligació obres de l’Eix Diagonal reflexions i recursos pràctics per a professionals de la Generalitat de finançar les instal·lacions de gestió de que acullen l’alumnat nouvingut i les seves residus municipals, de les quals els ens locals assumeixen La Generalitat ja ha iniciat els tràmits per engegar famílies, mentre que el tríptic vol sensibilitzar les les despeses d’explotació, així com el funcionament dels les obres de l’Eix Diagonal, que connectarà l’interior persones estrangeres que arriben a Catalunya de la cànons tributaris, que retornaran als municipis perquè no de Catalunya amb la zona del litoral. Tindrà una importància i de la utilitat del català. hi hagi increments de les taxes d’escombraries. Catalunya longitud de 67 quilòmetres, la meitat dels quals La guia s’ha enviat a totes les escoles de s’adequa així a les directrius europees i posa èmfasi en la seran carretera nova. Aquesta via unirà Manresa i Catalunya, a més d’universitats, associacions de prevenció, la reutilització i la recuperació tant material Vilanova i la Geltrú en només una hora. Es preveu pares, casals, centres cívics, equipaments esportius i com energètica prèvia al tractament final dels residus. que les obres, que suposen una inversió de 423 M€, altres espais on participen col·lectius de nouvinguts. començaran a partir del primer semestre del 2009 i El tríptic s’ha distribuït sobretot en locutoris i que l’Eix Diagonal serà una realitat el 2012. entitats de persones immigrades. Entra en servei la variant Nova autovia de les Masies de Voltregà, a Osona entre Reus i Alcover El primer tram del desdoblament de la carretera entre Manlleu i Ripoll ja està en servei. Es tracta de la nova variant desdoblada de les Masies Ja s’ha posat en servei la nova autovia de 10 quilòmetres que de Voltregà, a Osona, que té una longitud de 8,5 quilòmetres. La nova uneix Reus, al Baix Camp, i Alcover, a la comarca de l’Alt Camp. via permet als conductors que circulen per la C-17 evitar passar pel nucli La nova carretera suposa una millora considerable per a la de les Masies de Voltregà. Això suposa una millora en la fluïdesa del circulació i seguretat del trànsit a la C-14, un dels accessos trànsit i en la seguretat viària de la zona. En el conjunt de l’Eix Vic-Ripoll principals al litoral per als vehicles que provenen de l’interior (C-17), aquesta variant representa un terç del desdoblament que s’ha de del país. Es calcula que cada dia uns 20.000 cotxes a Reus i uns realitzar entre Manlleu i Ripoll. Pròximament, s’iniciaran les obres del 10.000 a l’entorn d’Alcover utilitzen la C-14. La nova autovia ha desdoblament de la resta de l’eix. suposat una inversió de 78 M€. 4 5
  • 20. Notícies Utilitzar Presó-museu Es posen en servei el port la mediació per Camí de la Llibertat, Sort esportiu de Roda de Barà resoldre conflictes Parc de búnquers, Museu Memorial de l’Exili, i la nova estació marítima Martinet i Montellà la Jonquera del de Palamós La Generalitat, juntament Els Pirineus en Guerra, la Pobla de Segur amb diverses entitats so- Ja està en servei el nou port esportiu de Roda de cials i ajuntaments, està Barà, al Tarragonès. El port disposa d’una superfície impulsant una xarxa de Territoris de més de 18 hectàrees i té una capacitat de 640 de Memòria amarradors per a embarcacions de diferents serveis d’orientació i d’in- Centres Espais de Rereguarda, Cervera-Pujalt eslores. El nou recinte, que ha rebut una inversió formació mediadora ar- de referència global de 45 M€, també ofereix nous espais per als reu de Catalunya per tal Centre d’Estudis ciutadans, com passejos i zones verdes. d’explicar els avantatges per la Democràcia, D’altra banda, des de l’inici de temporada Mollet del Vallés d’estiu, el port de Palamós, al Baix Empordà, té de la mediació com a eina una nova estació marítima que ha de potenciar de resolució de conflictes. Espais de la II República Memorial Democràtic, Barcelona aquesta instal·lació com a port de creuers a l’arc La mediació actualment Federació Obrera de Molins de Rei mediterrani. La nova terminal té serveis de control i seguretat, sales d’espera per als passatgers, una s’aplica als conflictes de oficina de turisme i espais auxiliars. A finals del Espais de la Batalla de l’Ebre caire familiar, tot i que COMEBE 2008, hauran atracat al port de Palamós 20 creuers en un futur servirà per de gran capacitat. Acabats resoldre molts tipus de En projecte conflictes privats. En aquest procés, un me- diador professional tracta de conciliar les postures El patrimoni cultural català, de les parts per evitar anar als jutjats. A més de Dignificar les víctimes a Internet rebaixar el cost del pro- de la Guerra Civil i la dictadura Un nou web posa a l’abast de tothom els tresors culturals de Catalunya. La pàgina aprofita les noves eines digitals, de manera que, per exemple, cés, permet descarregar de feina els òrgans judi- franquista permet localitzar els monuments catalans utilitzant Google Maps, o sobrevolar-los per mitjà del Google Earth. També permet visitar de manera virtual els principals museus i monuments de Catalunya i fer un recorregut cials i escurçar terminis. pels set conjunts catalans declarats Patrimoni Mundial de la UNESCO. Promoure la dignificació de les víctimes de la Guerra, amb independència de les Tres de cada quatre casos seves opcions ideològiques, personals o de consciència, i reconèixer el dret de la A més d’això, el lloc disposa d’un servei de televisió per Internet, de mediació es resolen ciutadania a saber la veritat dels fets i les circumstàncies en què van tenir lloc les Patrimoni.tv, i d’un canal a Youtube amb vídeos relacionats amb desaparicions i violacions dels drets humans durant el franquisme i la Guerra Civil. el patrimoni cultural, com la tornada de l’Esculapi a Empúries, la sense passar pel jutjat. restauració d’un castell o el trasllat d’un quadre restaurat. També ofereix Aquests són els objectius de la Llei de fosses, que permetrà senyalitzar i recuperar les Els ciutadans i ciutadanes fosses comunes com a espais de memòria col·lectiva, fer efectiu el dret dels familiars una àmplia galeria de fotografies que es poden descarregar a l’iPod, i que ho vulguin poden una comunitat virtual, el Pat.club, de la qual poden formar part totes dels desapareguts a obtenir informació sobre el destí dels seus parents i, si s’escau, les persones interessades en el tema. I, com si amb tot això no n’hi hagués demanar més informació recuperar-ne les restes. prou, el portal també allotja un apartat de blocs, agenda i notícies, ofereix D’altra banda, la Generalitat està posant en funcionament la Xarxa d’Espais de als 21 serveis d’orientació Memòria, que inclou itineraris, camins, trinxeres, búnquers, centres d’interpretació concursos i jocs i presenta una secció sobre descobertes i curiositats del patrimoni cultural català. mediadora situats als col- històrica, cementiris i fosses comunes, llocs i vestigis de la guerra, etc. S’està fent legis d’advocats d’arreu a través de cinc grans territoris o espais, tres dels quals corresponen bàsicament a de Catalunya. fronts i posicions de la Guerra Civil, un a la Segona República i un altre a l’exili, la +info: www.patrimoni.gencat.cat frontera i la lluita antifranquista. 6 7
  • 21. Notícies Catalunya, al capdavant en innovació Diagnòstic prenatal Vacunació Una de cada quatre empreses innovadores de l’Estat espanyol és catalana, en els primers tres mesos contra el virus segons dades de l’Informe sobre la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació a Catalunya, 2008. Bàsicament, l’estudi consolida dades fins a l’any 2006, però de l’embaràs del papil·loma constata que la inversió en R+D+I es va triplicar en 10 anys (va arribar als 2.615 M€ el 2006, dels quals 2/3 parts van ser aportades pel sector empresarial, i la resta, pel sector públic). Aquest fet està en clara sintonia amb les recomanacions Els centres públics de salut han posat en marxa un nou protocol de diagnòstic prenatal d’anomalies congènites fetals que, a més humà a les escoles d’altres novetats, estableix que les proves per detectar aquestes A partir del darrer trimestre del 2008 i de la Comissió Europea i el tractat de Lisboa, que ara només compleixen malalties es puguin fer ja durant el primer trimestre de l’embaràs. fins que s’acabi el curs es portarà a terme Catalunya, Navarra i La Rioja en el conjunt de l’Estat espanyol. A banda d’això, Aquesta mesura s’emmarca en un pla global per augmentar els la vacunació sistemàtica contra el virus i sempre en relació amb l’Estat espanyol, l’estudi mostra que Catalunya també serveis públics d’atenció maternoinfantil i de salut sexual que del papil·loma humà (VPH) de les 31.000 encapçala les exportacions d’àmbit tecnològic, amb un 27,74% del total, i el inclou, com a mesures destacades, la prevenció i el control de les infeccions de transmissió sexual i del càncer de coll uterí (virus noies que actualment cursen sisè curs de nombre de patents europees, amb un 40% (dades del 2007). del papil·loma humà) i l’oferta de l’assistència al part natural. primària i que tenen entre 11 i 12 anys. +info: www.cidem.com/cidem/cat/publicacions/ColeEstudis/index.jsp Cal destacar que a Catalunya s’han produït canvis demogràfics El VPH és a l’origen del càncer de cèrvix, i socials importants, ja que després d’un període de 25 anys de del qual cada any tenim 256 casos nous disminució i estabilització de la natalitat, en els darrers 10 anys a Catalunya, 90 dels quals són mortals. s’ha incrementat en més d’un 50%. Protecció per a 182 espècies Xarxes antipedra La vacuna és efectiva en un 70% dels casos i, per tant, servirà per estalviar per preservar de flora amenaçades les produccions vides i evitar els patiments produïts per la malaltia. La vacuna s'administrarà a les escoles simultàniament amb la de les El nou Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya establert recentment per la Generalitat inclou 182 espècies protegides; fins ara, de les 3.600 espècies de flora que hi ha al nostre de fruita hepatitis A i B, ja que totes dues vacunes territori la legislació només en protegia cinc. Al nou llistat hi apareixen 59 espècies que requereixen tres dosis. Els pares i mares es troben en perill d’extinció, a més de 123 que es consideren vulnerables. El catàleg La Generalitat està duent a terme rebran un fulletó informatiu amb un inclou espècies del grup de les orquídies i de les falgueres, espècies com la flor de neu una prova pilot per incentivar la consentiment informat. (Leontopodium alpinum) i l’estàquia marítima (Stachys maritima), així com algunes espècies implantació de xarxes protectores de lliris i altres de la família de les gencianes. A la foto, exemplars de prímula (esquerra) contra les pedregades en camps i flor de neu (dreta). de pomeres i pereres. Es pretén evitar que les fortes pedregades i Sobre les espècies catalogades està prohibida qualsevol actuació amb el propòsit o calamarsades malbaratin les collites. resultat de destruir-les, mutilar-les, tallar-les o arrancar-les, així com recol·lectar-ne les lla- Aquesta prova pilot s’aplica en sis vors, pol·len o espores. Tampoc no es permet tenir-les, transportar-les, comercialitzar-les, exposar-les a la venda o importar-les, siguin exemplars vius o morts. Lògicament, no està comarques (Alt i Baix Empordà, Gironès, Segrià, Pla d’Urgell i Urgell). Un xat per lluitar contra permès alterar-ne l’hàbitat afectant negativament les seves poblacions. A partir d’aquest catàleg, la Generalitat elaborarà plans de recuperació de les espècies en perill d’extinció Com que la instal·lació de xarxes antipedra requereix una gran la violència domèstica i plans de conservació per a les espècies considerades vulnerables. Catalunya ja disposa d’un servei de xat per facilitar les consultes sobre despesa, la Generalitat ha obert violència domèstica. Es tracta d’una iniciativa pionera que amplia l’accés a la una línia de crèdits amb condicions informació que s’ofereix a través de la Línia 900 900 120 i del correu electrònic molt beneficioses, com són finançar 900900120@gencat.cat d’atenció a les dones en situació de violència. El servei el 100% de la inversió, tenir 7 anys xat permet mantenir de manera confidencial una conversa en línia i en temps de termini amb un de carència, i real, i permet que les dones amb discapacitats auditives que no podrien fer-ho un interès del 0% per al pagès, ja per telèfon hi puguin accedir. que dels interessos se’n fa càrrec Aquesta línia d’atenció funciona tots els dies de l’any durant les 24 hores la Generalitat. De moment, 41 del dia i atén en català, castellà, francès, anglès, àrab o rus. Hi treballen explotacions que ocupen gairebé professionals advocades i psicòlogues, entre d’altres, que s’ocupen dels casos de 200 hectàrees, ja han sol·licitat un forma especialitzada. Quan es considera necessari, es contacta amb els serveis crèdit. d’emergència. Entre els mesos de gener i abril aquesta línia va rebre un total de +info: www.gencat.cat/ 4.321 peticions d’atenció. darp/ajuts.htm +info: www.gencat.cat/icdones 8 9
  • 22. Recepta electrònica: Suport per més comoditat, a les persones millor atenció als usuaris a l’atur La recepta electrònica, capdavantera a Europa, s’està provant amb èxit en algunes àrees de Girona i Terres de Millorar la qualificació dels treballadors en situació d’atur i ga- l’Ebre. Actualment, ja funciona als ambulatoris de la Bisbal, rantir-los la formació per accedir a feines en sectors emergents Salt, Girona, Sarrià de Ter, Celrà, Tortosa i Ulldecona. són alguns dels objectius de Pla integral de suport a les persones Abans d’acabar l’any ja s’haurà implantat a totes les aturades que ha posat en marxa el Govern. El pla preveu 1.800 comarques gironines, excepte LLoret i Blanes, a les Terres de accions formatives en diferents àmbits, com les activitats físiques l’Ebre i a àrees del Camp de Tarragona, Lleida i Alt Pirineu. i esportives, les arts gràfiques, el comerç, el màrqueting, la instal- A partir de l’any 2009 el sistema s’estendrà a la resta de lació de gas i calefacció, la informàtica o les comunicacions. En total Catalunya, i d’aquí a dos anys tots els ciutadans podran anar s’impartiran 500.000 hores de formació i s’oferiran 1.500 cursos. Es directament a la farmàcia a buscar els medicaments que el donarà prioritat a les persones més grans de 45 anys, a les dones en metge els hagi receptat sense necessitat de passar pel centre oficis en què estan subrepresentades, als aturats de llarga durada, d’atenció primària a recollir la recepta en paper. als discapacitats, a les persones en risc d’exclusió social i als joves El gran avantatge que suposa la recepta electrònica, a que busquen la primera feina. banda de la comoditat per al pacient, és que incorpora el pla El pla també preveu modernitzar les 70 oficines de Treball de de medicació amb les dades referents al producte prescrit, la Generalitat per reduir els tràmits administratius que hi fan els la dosi, la freqüència d’administració i la durada del ciutadans i millorar la informació i orientació que reben. tractament. El sistema, a més, aplica mesures de seguretat estrictes per garantir la integritat i la privacitat de les dades. Alguns dels cursos Ajuts per a 2.100 dones Més de 2.100 dones s’han beneficiat dels ajuts per afavorir la seva relacionats amb activitats inserció, presència i permanència en el mercat de treball. Aquests emergents ajuts volen fomentar la igualtat d’oportunitats a la feina i neu- tralitzar les desigualtats que hi ha entre dones i homes en l’accés a • Cura de persones amb discapacitat l’ocupació, la formació, la promoció professional i les condicions de • Serveis assistencials treball. Es destinen tant a dones ocupades com a les que són a l’atur • Mediació familiar i social inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya. Els ajuts ofereixen, per • Especialista de l’àmbit de la immigració exemple, tutories individuals d’orientació, informació per buscar • Diversitat i no-discriminació a l’empresa feina i suport per crear una empresa. També volen promocionar • Plans d’igualtat les dones en feines ocupades tradicionalment per homes, com la • Assessoria sociolaboral Catalunya, líder en reciclatge conducció de taxis i busos o la direcció de cuina, o incloure-les en sectors emergents i noves ocupacions. • Gestió mediambiental a l’empresa • Fotografia digital d’alta qualitat de medicaments El nivell d’ocupació de les dones a Catalunya ja ha assolit l’ob- • Programari Linux jectiu europeu que s’havia plantejat per al 2010 i ha arribat al 62%, • Administració de bases de dades A Catalunya, la recollida d’envasos i restes de medicaments se situa un 30% Com reciclar els medicaments? però encara és lluny de la taxa dels homes (80%). A més, la proporció • Programació de Java per sobre de la mitjana de l’Estat. Els catalans som els qui utilitzem més els • Les restes de medicaments caducats de dones directives sobre el total de dones ocupades és del 6,5%, • Administració de xarxes sense fil punts de recollida situats a les farmàcies, on l’any passat vam dipositar 6,3 o no utilitzats i els envasos mentre que entre els homes, el percentatge augmenta fins al 9,4%. quilos de medecines caducades per cada 1.000 habitants (la mitjana estatal (flascons, blísters, tubs, aerosols, és de 4,8 quilos per 1.000 habitants). De les 2.625 tones reciclades a tot ampolles i altres) s’han de dur a Contractació de persones amb risc d’exclusió l’Estat, 547 corresponen a Catalunya, o sigui un 20,8%. Segons les enquestes, l’últim any, sis de cada 10 catalans han dipositat medicaments al contenidor la farmàcia, si és possible dins la caixa original, perquè puguin ser A Catalunya hi ha 41 empreses d’inserció que donen feina aproxi- Informació de treball al 012 blanc de la seva farmàcia. Comparativament, Barcelona és la zona que recicla identificats. madament a 1.000 persones i que facturen més de 10 M€. En els Ara, el Servei d’Ocupació de Catalunya ofereix a través més i Girona la que menys. • Mai s’han de llençar medicaments darrers quatre anys aquest tipus d’empresa ha experimentat un del telèfon d’atenció ciutadana de la Generalitat, el 012, A més del benefici mediambiental que suposa, el reciclatge de o els embalatges i envasos ni creixement molt important (el 2004 només n’hi havia una a Catalu- tot tipus d’informació relacionada amb la feina. El nou medicaments contribueix a evitar l’automedicació incontrolada i disminueix al contenidor blau del paper, ni a nya). Les empreses d’inserció combinen la lògica empresarial amb servei permet localitzar oficines de Treball i les dades el risc d’usar medicaments en mal estat. En el reciclatge, en primer lloc se la bossa groga dels envasos, ni al estratègies per integrar sociolaboralment persones en risc d’exclu- de contacte, registrar-se per optar a ofertes de feina separen els materials dels envasos —paper, vidre, plàstic—, que s’aprofiten contenidor verd del vidre. sió i dificultats específiques. Cada any, la Generalitat reserva una o informar-se sobre cursos de formació. Aquest servei com a matèria primera. Per exemple, només amb el paper i cartró dels • No s’han de llençar medicaments a part de la seva contractació a persones amb risc d’exclusió social. funciona de dilluns a divendres de 8h a 20h. envasos s’evita la tala de més de 12.000 arbres, que transformen el CO² la pica o al WC, perquè poden alterar Aquest tipus de contractes —per un import de 8,7 M€ el 2008— es +info: gencat.cat en oxigen. Després, els envasos no reciclables i les restes de fàrmacs són l’ecosistema. destinen a serveis de conservació i manteniment d’immobles, de destruïts seguint la normativa de residus. missatgeria, correspondència i distribució, d’arts gràfiques, de ne- teja i bugaderia, de restauració i de recollida i transport de residus, entre d’altres. 10 11
  • 23. Falten famílies d’acolliment per a infants tutelats A Catalunya hi ha uns 450 nens i nenes de 0 a 18 anys que 4 Programa d’estada en famílies col·laboradores: La es troben en centres de la Generalitat i que necessiten una Generalitat també impulsa la figura de les famílies família que els aculli i els ofereixi espai, temps i afecte. col·laboradores de l’acolliment. Es tracta d’acollir menors Aquestes famílies d’acolliment es converteixen en el en estades temporals de caps de setmana i vacances seu referent durant un cert temps, mentre les famílies escolars. Ara per ara, 134 nens i nenes passen, al llarg d’origen dels infants no poden fer-se’n càrrec. de l’any, caps de setmana o dies festius amb famílies L’acolliment és un acte de solidaritat, de civisme i de col·laboradores. valentia moral que la Generalitat vol promoure entre els A més, a hores d’ara s’estan planificant dues tipologies ciutadans. d’acolliment noves: Tipus d’acolliment: A Acolliment especialitzat: Com a mínim un dels membres 1 Acolliment d’urgència i diagnòstic: Generalment es tracta de la família ha de tenir titulació específica, formació de nadons o d’infants que tenen fins a 6 anys. Durant sis i experiència per atendre les determinades necessitats mesos com a màxim, el nen o nena viu amb una família especials d’alguns infants i adolescents. Si voleu rebre la Guia de l’habitatge mentre un equip tècnic valora si és millor que torni amb de la Generalitat la podeu sol·licitar B Acolliment familiar permanent: Per a aquells casos molt al telèfon d’atenció ciutadana 012. Hipoteques preferents la d’origen, que sigui acollit per una altra família o que concrets en què el desemparament és pràcticament +info: gencat.cat/especial/ sigui adoptat per una família en llista d’espera d’adopció. definitiu però no és possible l’adopció. habitatge/cat/ 2 Acolliment de curta durada: L’infant és acollit per una Les famílies interessades poden informar-se a l’Institut família amb l’objectiu que torni al seu entorn familiar abans de dos anys. Quan es comprova que, efectivament, els pares poden tenir-ne cura amb garanties, l’infant Català de l’Acolliment i l’Adopció, al 012 o a través de les Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF). +info: http://www.gencat.cat/benestar/icaa/ per a l’habitatge protegit torna a casa seva. Els compradors de pisos de protecció oficial ja poden contractar un préstec 3 Acolliment de llarga durada: L’acolliment es denomina així hipotecari amb millors condicions que les del mercat, gràcies a un conveni que quan es preveu que la família d’origen necessitarà més de Evolució dels acolliments a Catalunya la Generalitat ha signat amb les entitats financeres que operen a Catalunya. dos anys per superar els seus problemes. Fins i tot hi ha situacions que requereixen que l’infant continuï amb la abril Aquestes hipoteques ofereixen la possibilitat de finançar la totalitat del cost família acollidora fins que sigui major d’edat. 2004 2005 2006 2007 2008 de l’habitatge i estan exemptes de comissions. Segons l’acord d’aquest juliol, Infants 538 589 635 669 644 el 80% del preu del pis tindrà un tipus fix al voltant del 5,7% a 30 o 40 anys i acollits* quotes creixents de l’1% anual. Per afrontar el cost del 20% que queda, s’ofereix la possibilitat de contractar un préstec d’interès variable a 10 o 20 anys amb Famílies 363 396 442 466 452 acollidores un tipus de l’euríbor més l’1,25%. L’acord també inclou préstecs preferents per a la rehabilitació d’edificis que facin particulars i comunitats de veïns. Es *Hi ha més infants que famílies, perquè moltes famílies n’acullen més d’un alhora (sovint, germans). concediran a obres de rehabilitació que disposin de subvenció de la Generalitat i a les rehabilitacions d’habitatges que la propietat hagi cedit a la Generalitat per destinar-los al lloguer. Segons les previsions, aquests préstecs preferents finançaran la compra o la rehabilitació de 150.000 pisos. Més mesures per fer accessible l’habitatge Destinació dels pisos intestats Nou decret sobre l’habitatge concertat La Generalitat rep cada any pisos de persones que han L’habitatge concertat és un nou tipus d’habitatge protegit mort i que no tenen hereus. A partir d’ara, gràcies a un que té un preu intermedi entre l’habitatge de protecció oficial conveni signat amb la Fundació Un Sol Món, aquests pisos tradicional i els preus mitjans del mercat lliure. És un 30% més es destinaran a la integració de persones amb necessitats barat i permet tenir accés a préstecs preferents amb un tipus socioeconòmiques. Concretament, passaran a formar part de fix. El nou decret sobre l’habitatge concertat que ha aprovat la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió, integrada per més de 100 la Generalitat té per objectiu, d’una banda, promoure la venda entitats que faciliten l’allotjament a col·lectius en situació de d’una part del parc d’habitatges que avui, a causa dels preus i la risc greu d’exclusió social. De moment, cinc pisos sense hereus pujada de l’euríbor, es fa difícil vendre; i de l’altra, augmentar el ja han passat a formar part d’aquesta xarxa, i la Generalitat nombre d’habitatges públics. Aquesta normativa s’emmarca en en cedirà 10 més abans de finals d’any. el Pacte Nacional per a l’Habitatge, que és l’acord més ampli que s’ha aconseguit mai a Catalunya i que busca enfortir la qualitat del parc d’habitatges i incrementa la cobertura social de les llars. 12 13
  • 24. 21 municipis reben els ajuts 92 barris en 1.000 M€ d’inversió 700.000 persones de la cinquena convocatòria rehabilitació pública beneficiàries de la Llei de barris 7 15 8 La cinquena convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees les condicions dels ciutadans que hi viuen. Els ajuts concedits urbanes i viles que requereixen una atenció especial bene- inclouen un ampli ventall d’actuacions urbanístiques: 21 ficiarà 22 projectes de 21 municipis de Catalunya. Hi ha 13 • Millores de l’espai públic i dotació d’espais verds municipis de Barcelona, dos de Lleida, dos de la Catalunya • Rehabilitació i equipaments dels edificis central, dos de Girona i un de Tarragona que rebran, en total, • Provisió d’equipaments d’ús col·lectiu 22 99 M€, que serviran per cofinançar, fins a un 50%, cadascun • Incorporació de tecnologies de la informació i la 1 14 dels projectes de rehabilitació. En total, s’invertiran 198 M€ comunicació als edificis per portar a terme els 22 projectes de rehabilitació. • Foment de la sostenibilitat en el desenvolupament urbà En aquesta cinquena convocatòria, que es va obrir el mes • Actuacions per a la millora de l’accessibilitat de febrer, s’han presentat 58 projectes de 57 ajuntaments. 17 Per adjudicar els ajuts la Generalitat ha tingut en compte els Aquestes actuacions es complementen amb programes 4 dèficits d’equipaments dels barris, la regressió urbanística, d’àmbit social que treballen per a la igualtat de gènere, la 12 5 13 20 10 la degradació progressiva de l’edificació, si hi ha problemes dinamització del comerç de la zona, la conciliació laboral i 11 demogràfics —com la pèrdua o l’envelliment de la pobla- familiar o la inserció laboral. 16 19 ció— i el criteri d’equitat territorial. Aquest programa de millora de barris ha obtingut una 6 18 2 menció especial, en la categoria de millora de la qualitat dels 9 3 Millorar els barris per viure més bé assentaments humans, de la Unió Internacional d’Arquitec- L’objectiu de l’anomenada Llei de barris és promoure la reha- tes. Aquesta associació, present a 116 països, representa més bilitació dels barris per evitar-ne la degradació i millorar així d’1,3 milions d’arquitectes de tot el món. Barris seleccionats 2008 CINC ANYS REHABILITANT BARRIS Municipi Barri Inversió en M€ Els ajuts ja han beneficiat el 10% Distribució de la inversió per camps d’actuació 1 Artesa de Segre Nucli antic 1,39 de la població catalana 2 Barcelona La Barceloneta 16,11 Millora de l’espai públic 3 Barcelona Maresme-Besòs 14,08 Amb la d’aquest any, la Generalitat ha resolt cinc convocatòries i dotació d’espais verds 365,9 M€ 4 Caldes de Montbui Centre històric 8,76 d’ajuts de la Llei de barris que han permès ajudar 92 barris per un import total de 500 M€. Una inversió que suposa el cofinançament Provisió d’equipaments d’ús 5 Esparreguera Barri del Mas d’en Gall 4,07 del 50% dels projectes, cosa que significa que s’han invertit 1.000 col·lectiu 176,2 M€ 6 Esplugues de Llobregat Barri de Can Vidalet 13,06 M€ en actuacions de millora i rehabilitació. Es calcula que unes 7 Figueres Centre històric de Figueres 9,83 700.000 persones s’han beneficiat d’aquests ajuts, el que suposa un Elements comuns dels edificis. 8 La Pobla de Lillet Les Coromines 6,42 Rehabilitació i equipament 10% de la població catalana. Les actuacions, millores urbanístiques i 74,2 M€ 9 L’Espluga de Francolí Nucli històric 3,91 programes socials, ja comencen a ser una realitat. Convocatòria actual 1 0 Mollet del Vallès Barri de la Plana Lledó 2,86 Tenint en compte les últimes quatre convocatòries, el 46,2% 11 Montcada i Reixac Can Sant Joan 10,27 Programes per a la millora Convocatòries anteriors de la inversió s’ha destinat a la rehabilitació de l’espai públic dels social, urbanística i econòmica 12 Òdena Nucli urbà d’Òdena 9,00 barris, el 22,2% a la dotació i ampliació d’equipaments, el 9,3% a la rehabilitació d’edificis, un 8% a programes socioeconòmics i un 6,9% 63,7 M€ 13 Olesa de Montserrat Nucli antic 8,37 a la millora de l’accessibilitat. 14 Palafrugell La Sauleda-Carrer Ample 8,27 Accessibilitat 54,8 M€ Una de les actuacions socioeconòmiques que s’ha portat a terme 15 Roses Nucli antic 8,63 arran dels ajuts de la Llei de barris és el programa “Treball als Foment de la sostenibilitat 1 6 Sant Cugat del Vallès Les Planes 4,04 barris” que ha beneficiat més de 4.000 persones de 58 barris de en el desenvolupament urbà 17 Sant Feliu de Codines Nucli antic 5,53 48 localitats catalanes. Aquest programa ofereix als ajuntaments 32,3 M€ 1 8 Sant Joan Despí Les Planes 10,41 eines per planificar l’estratègia i implementar accions que millorin la 9 Santa Coloma de Gramenet 1 Barris centrals 15,03 situació laboral de persones aturades, immigrades, joves amb fracàs Equitat de gènere 15,3 M€ escolar, entre d’altres. 2 0 Terrassa Barri de la Maurina 16,02 Incorporació de tecnologies 21 Tremp Nucli antic i eixample de Tremp 6,28 de la informació als edificis 2 Vic 2 Centre històric i la Calla 15,67 9,2 M€ Total 198,00 14 15
  • 25. Millorar els espais públics i els equipaments en benefici del teixit social. 7 Jardins Rodrigo Caro, Roquetes (Barcelona) 1 2 7 1 Plaça de les Casernes (Vilanova i la Geltrú) 2 Plaça de l’Amistat, Sant Cosme (Prat de Llobregat) 6 3 4 5 3 Pou de la Figuera, Santa Caterina (Barcelona) 4 Plaça del Pati (Valls) 5 Rehabilitació de façanes, Barri Vell (Ripoll) 6 Reforma del Palau Graells (Cardona) 16 17
  • 26. er al curs 2008-2009 Educació: Novetats p Dades curs 2008-2009 Alumnes nous: 34.197 Més mestres Formació continuada dels Pla d’impuls de la tercera Docents nous: 2.000 En només quatre anys, la plantilla de docents del sistema educatiu s’ha incrementat en més de 12.000 persones, i ha docents llengua passat de les 50.094 que hi havia el curs 2004-2005 a les Currículum i innovació, tecnologies de la informació Un total de 800 centres educatius disposen aquest Nombre total d’alumnes: 1.180.460 i la comunicació, escola inclusiva, gestió de centres i curs d’un projecte propi per potenciar l’ús de la tercera 62.805 del curs actual. Per a aquest curs s’han convocat serveis educatius, i millora personal i desenvolupament llengua, és a dir, un 60% més que en el curs anterior. Nombre total de docents: 62.805 6.740 places de docents, en la segona convocatòria més important dels últims anys. L’objectiu és reduir el nombre professional són algunes de les matèries que van estudiar El Pla d’impuls de la tercera llengua, que consisteix els 69.029 docents que van fer formació continuada el a avançar l’ensenyament de l’anglès a P4 i a impartir d’interins i, al mateix temps, cobrir el gran volum de curs passat. L’objectiu d’aquest tipus de formació és assignatures no lingüístiques en anglès, arriba ja a Nombre total de centres: 4.373 jubilacions que es preveuen per als propers cursos. De fet, amb aquesta convocatòria es redueix el percentatge de actualitzar els coneixements dels mestres i apostar per la 261.000 alumnes de primària i secundària. En aquest mestres interins del 24% al 15% i se segueix en la bona renovació pedagògica per millorar la pràctica professional. Per a aquest curs 2008-2009 hi ha hagut 145.660 context, 9.000 professors també faran cursos de formació d’anglès. Públics: 3.011 direcció per assolir la previsió de crear 22.655 places noves de cos docent funcionari entre el 2007 i el 2010. inscripcions, és a dir, més del doble que l’any passat. Privats: 1.362 Primers espais de Llars municipals d’infants: 718 Sisena hora per a 20.000 Més ajudes per adquirir benvinguda educativa alumnes més llibres de text i material a Vic i Reus L’allargament d’una hora diària als centres de primària, escolar Vic i Reus són les primeres ciutats catalanes que Calendari escolar per al curs conegut com a sisena hora, s’estén a tots els centres públics Durant aquest curs tots els alumnes tornaran a disposar de tenen espais de benvinguda educativa (EBE), una eina que tenen oferta completa, és a dir, que tenen prou alumnat per oferir, com a mínim, una aula per a cada curs. La sisena beques individuals de fins a 100 € per adquirir llibres de text d’acolliment familiar prèvia a l’escolarització que serveix 2008-2009 i material escolar. Aquests ajuts es poden sol·licitar quan les de primer contacte per als futurs alumnes nouvinguts hora s’aplicarà a 1.381 centres de primària el curs 2008- 1 15 22 famílies no superen la renda familiar establerta en funció i les seves famílies. Els EBE diagnostiquen i orienten 2009. La mesura beneficiarà 19.920 alumnes de 6 a 12 anys i d’uns barems o bé si ja n’han rebut el curs anterior. Els els futurs alumnes per tal que es puguin incorporar al servirà per reforçar les matèries troncals de barems mínims han augmentat de forma considerable per al sistema educatiu amb totes les garanties, i complementen primària, sobretot les matemàtiques i la llengua. La persona curs 2008-2009, o sigui que molts més alumnes han pogut la política d’integració consolidada amb les aules setembre setembre setembre que atén els nens durant aquesta hora ha de ser el seu tutor demanar ajuts. Les sol·licituds s’han de presentar al centre d’acollida, que ja són 1.234. Atenen els nouvinguts de 8 a Inici de les activitats Inici de les classes Inici de les classes dels o un docent que imparteixi classes al grup. A més, la sisena del professorat de tots als centres docents cicles formatius de grau on s’hagi matriculat l’alumne. 18 anys amb activitats de 4 hores al matí i participen en els centres docents públics i privats superior i per a persones hora ha d’estar indicada expressament en l’horari escolar D’altra banda, el Programa cooperatiu per al foment de la els plans educatius d’entorn; a més, estan oberts durant no universitaris adultes del nen o nena amb les activitats que s’hi realitzaran. La reutilització de llibres de text preveu ajudes de 25 € per tot l’any, fins i tot durant els mesos d’estiu. L’antic edifici sisena hora escolar a l’educació primària es va començar a alumne. Aquests ajuts, però, i a diferència de les beques, Casa de la Caritat acull l’EBE de Vic, que ja s’ha posat 22 7 6 implantar el curs 2006-2007 i ja l’han impartit 1.162 no es donen directament als alumnes o a les seves famílies, en marxa; a Reus, els espais es troben adjacents al CEIP centres. En els dos últims cursos s’han contractat 4.250 sinó que s’atorguen als centres escolars, que són qui Doctor Alberich i Casas, a l’IES Gabriel Ferrater i Soler i al nous mestres per aplicar aquesta hora complementària i la sol·liciten adherir-se al programa de reutilització de llibres Col·legi La Salle, i començaran a funcionar pròximament. Generalitat hi ha invertit 110 M€. desembre gener abril de text. Aquest any, hi participen 1.080 centres, amb un Inici de les vacances Final de les vacances Inici de les vacances total de 162.486 alumnes de primària i 66.850 de secundària. de Nadal de Nadal de Setmana Santa Sisena hora 2006-2007 2007-2008 2008-2009 Linkat a totes les escoles Nombre 1.072 1.163 1.381 13 23 30 El sistema informàtic Linkat s’estendrà a tots els centres de centres (+119) educatius durant aquest curs. Es tracta d’una eina que inclou aplicacions educatives, d’ofimàtica, d’Internet, Nombre 198.213 226.194 246.114 abril juny juny d’alumnes (+19.920) multimèdia i jocs. El Linkat és idoni per estendre Final de les vacances Acaben les classes Acaben les activitats l’alfabetització digital entre tots els escolars i presenta un de Setmana Santa a tots els centres del professorat Aplicació de la sisena hora als centres públics d’educació seguit d’avantatges, com ara la qualitat, la seguretat i el infantil i primària baix cost. El Linkat també garanteix la presència del català en la informàtica, ja que es pot traduir a qualsevol llengua sense haver de demanar cap permís. 18 19
  • 27. NOVETATS PER AL CURS 2008-2009 65 centres educatius nous CEIP Nadal, St. Feliu de Llobregat CEIP Mediterrània, St. Pere de Ribes Durant el primer trimestre d’aquest curs es posen funcionament 65 centres educatius nous a tot el territori. A més, durant l’estiu s’han ampliat 43 centres. En la majoria de casos es tracta de centres educatius construïts pràcticament de nou o que han doblat l’espai per passar de ser un centre d’una línia (una classe per curs) a ser un centre de dues línies. La majoria d’aquests centres obriran el Port de la Selva C curs a ple rendiment i alguns acabaran les obres durant el primer trimestre. C La Seu d’Urgell En total, són 108 els centres de nova construcció o que estrenaran una gran C I Figueres I C ampliació aquest curs. Cadaqués D’altra banda s’han fet obres de reforma i millora en 599 centres educatius, C Palau-saverdera tant de primària com de secundària. Es tracta d’obres de condicionament que C Riudaura poden anar des d’una ampliació d’algunes aules a la pintura de tot l’edifici, I Banyoles C L’Escala l’arranjament de les façanes, o la millora dels accessos i instal·lació d’ascensor. La inversió total en equipaments ha estat de 351 M€. La Bisbal d’Empordà Bescanó C C Girona C Noves infraestructures CEIP Ignasi Iglesias, C Gurb I Salt I Palafrugell per a l’educació Tordera St. Joan C Sta. Coloma de Farners C Mont-ras Balaguer C de Vilatorrada C Palamós C Moià Modalitats A ctuacions M€ % C Sta. M. de Palautordera CEIP IES Total C Manresa C St. Salvador Tordera de Guardiola C Bigues i Riells C Castellgalí C Sant Pere C C Blanes Nova construcció 56 9 65 205,177 49,1 % I Granollers de Vilamajor Sta. Eulàlia de Ronçana C Pineda de Mar Rehabilitació i grans ampliacions 29 14 43 103,630 24,8 % C C I Lleida Monistrol de Montserrat C Rellinars C Actuacions de millora 599 42,077 10,1 % C La Roca del Vallès C Canet de Mar Olesa de C I C Equipaments escolars 56,752 13,6 % Montserrat C C C C Terrassa C C Arenys de Mar Igualada C Mataró Altres actuacions 10,241 2,5 % Alcarràs C I C C C Piera C I La Llagosta Cabrils C Hostalets de Pierola Martorell C C C Rubí C Total 85 23 707 417,877 100 % C C Montcada i Reixac Blancafort C St. Andreu de la Barca C Montgat C C Molins de Rei C C Corbera de Llobregat C I St. Cugat del Vallès C C C Barcelona I Pira Cabra del Camp Sta. Margarida Vallirana C Barberà del Vallès i els Monjos C C L’Espluga Viladecans C I C C I Cerdanyola del Vallès del Francolí C C I Banyeres del Penedès C C St. Quirze del Vallès Gavà C Hospitalet de Llobregat St. Pere de Ribes C St. Just Desvern C Bonastre C Vilanova El Morell St. Feliu de Llobregat Reus C C I Cunit i la Geltrú I St. Boi de Llobregat C I C Sta. Coloma de Cervelló I La Pobla C Vila-seca de Montornès Viladecavalls Altafulla C I Salou Torredembarra C I Cambrils CEIP Rivo Rubeo, Rubí El Perelló C I I Roquetes CEIP Sant Domènec, I Tortosa Sta. Margarida i els Monjos CEIP Pere IV, Barcelona CEIP Pineda, Pineda de Mar C CEIP Nova construcció I IES Nova construcció C CEIP Gran ampliació I IES Gran ampliació 20 21
  • 28. Subvencions i ajuts Més informació de la Generalitat 2008 sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web InfoCatalunya publica regularment una selecció gencat.cat o al telèfon de les subvencions i ajuts vigents Universitat d’atenció ciutadana 012 udiants Associacions d’est universitaris ns d’estudiants Educació cio Ajuts a les associa s de donar suport a le Cultura universitaris per tal activitats que potenc ien l’associacioni iversitari, així com sme Empresa ls centres juvenil en l’àmbit un Subvencions atats per Fires i festivals també a les activita ts de caire científic privats concer comple- Subvencions per a l’assistència i participació en i formatiu organitzad es per aquestes ini de presentació de Beques per a la promoció comercial a les activitats alumnat fires, festivals i mercats internacionals. El termini de associacions. El term al 16 d’octubre. S’ofereixen beques per fer pràctiques en empreses o mentàries de l’ educati- sol·licituds és de l’1 institucions a l’estranger per preparar especialistes en presentació de sol·licituds és fins al 10 de novembre. matèria de promoció comercial. El termini de presentació de ts amb necessita s deriva- Ajuts per a projectus es sol·licituds finalitza el 25 de novembre. ves específiquens Música de recercaneurrope iar el des de situacio ues Subvencions a ajuntaments i ens locals per a la pe potenc Aquests ajuts só professional de Internacionalització de l’economia socioeconòmiq programació de festivals de música. El termini per lideratge i la gestió Subvencions per a projectes que fomentin la sol·licitar-les s’acaba el 13 de novembre. europeus amb la projectes de recerca internacionalització de l’economia catalana. El termini de o socioculturals finalitat que Cataluny a tingui una posició presentació de sol·licituds és fins al 25 de novembre. desafavorides. Subvencions per a la programació d’activitats de música pa. capdavantera a Euro en directe. El termini per presentar les sol·licituds Centre d’Innovació i Desenvolupament finalitza el 13 de novembre. Empresarial (CIDEM) Ajuts per a l’edició discogràfica i videogràfica de El CIDEM ofereix incentius per a la creació d’ocupació produccions musicals d’especial interès cultural. lligada a projectes d’inversió empresarial; per a projectes El termini és fins al 30 d’octubre. d’implementació del programa de millora en la gestió empresarial; i incentius per al programa de desenvolupament Treball Cinema de noves oportunitats de negoci. Agricultura Subvencions per a la producció de llargmetratges cinematogràfics i produccions de gran format. Inserció laboral de persones en situació El termini finalitza el 31 d’octubre. i alimentació Habitatge Subvencions per afavorir l’explotació i difusió de d’exclusió llargmetratges cinematogràfics i produccions de gran S’ofereixen ajuts per Ajuts personalitzats format. La presentació de sol·licituds s’acaba el 31 Premi d’innov per a l’allotjament afavorir la contractació de d’octubre. tecnològica a ació Aquests ajuts són a fons perdut, persones en situació de greu Aquest premi di grària risc d’exclusió. Aquests ajuts Arts escèniques ses agràries i le st ingeix les empr e- personalitzats i assistencials, per s agroindústries van destinats a les empreses Aportacions reintegrables per a projectes de les arts hagin incorpor at in que tal d’evitar que el sol·licitant i la escèniques; de l’àmbit discogràfic; i adreçats a la presentin un no novacions que re- seva família perdin l’habitatge d’inserció sociolaboral. El producció, distribució i comercialització de béns de gestió per a l’e u producte, proc és o termini de sol·licitud s’acaba consum cultural. presentació de mpresa. El term ini de privat que constitueix la seva candidatures s’ el 31 de desembre. el 31 d’octubre. acaba residència habitual i permanent. El termini per presentar les sol·licituds en tots tres casos El termini per sol·licitar l’ajut finalitza el 31 d’octubre. s’acaba el 30 de novembre. 22 23
  • 29. Som-hi és el primer pas. I també una actitud: davant els reptes, som-hi, davant el conformisme, som-hi, davant els somnis, som-hi. Som-hi tots i totes. Som-hi tot. Perquè si volem anar a més, res ni ningú es pot aturar.
  • 30. Cinc anys de Llei de barris. Persones a l’atur. Cursos Millora dels espais públics de reciclatge, ajuts i i els equipaments en benefici altres mesures de suport del teixit social. de la Generalitat. Info Especial Regió Catalunya metropolitana de Barcelona Informació d’interès ciutadà Núm. 16 Setembre’08 Curs 2008-2009 Més alumnes, més mestres i més escoles
  • 31. HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL La Generalitat, amb l’objectiu de garantir l’accés a InfoCatalunya ana l’habitatge, impulsa la construcció de promocions públiques. En aquest suplement hi ha dades sobre Regió metropolit els habitatges de protecció oficial que ja s’han lliurat o que estan en construcció i s’entregaran de Barcelona pròximament a l’àrea de Barcelona. LLEIDA, A 90 MINUTS DE PARÍS MÉS EQUIPAMENTS SANITARIS NOU BARRIS TINDRÀ EL COMPLEX SOCIOSANITARI MÉS IMPORTANT DE CATALUNYA El Govern ha començat a construir un complex d’Hebron i Sant Pau. Tindrà capacitat per atendre sociosanitari al districte de Nou Barris de Barcelona. Es 35.000 persones cada any. tracta d’un dels projectes sociosanitaris més ambiciosos • Un centre de rehabilitació de traumatologia, de Catalunya, que ocuparà més de 22.000 m² a les reumatologia i fisioteràpia. antigues Cotxeres de Borbó, al costat de la plaça Virrei • Un centre de salut mental. Amat. El macroequipament, que s’ha previst que entrarà • Un centre sociosanitari amb un hospital de dia amb en servei l’any 2010, estarà integrat per diverses unitats: 50 places, a més de 205 llits per a internaments de • Un centre d’atenció primària, que donarà servei a llarga estada. més de 24.000 habitants de la zona. Aquest complex suposarà una inversió d’uns 350 M€. • Un nou centre de diagnòstic per la imatge, que Es preveu que les obres estaran acabades a donarà servei a 250.000 persones i reduirà el finals de l’any que ve i els equipaments podrien temps d’espera per fer proves com ara radiografies, entrar en funcionament durant el 2010. El gran mamografies i ecografies. centre sociosanitari compartirà espai amb altres • Un centre d’atenció a les urgències, que equipaments, com ara un centre de dia per a la gent descongestionarà els serveis d’urgències de la Vall gran, una biblioteca i un pavelló esportiu.
  • 32. InfoCatalunya na MILLORES A LA XARXA DE METRO Regió metropolita La Generalitat està portant a terme diverses obres que tenen de Barcelona com a objectiu ampliar i millorar el servei de metro de la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana. LA REGIÓ METROPOLITANA TÉ 17 CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA NOUS Millorar la qualitat de l’atenció sanitària de proximitat és un dels objectius de la Generalitat. COMENCEN LES OBRES DE LA LÍNIA LES DUES NOVES ESTACIONS DE LA LÍNIA 3 Per això, durant els últims dos anys, s’han Bigues i Riells DEL VALLÈS A SABADELL ENTRARAN EN SERVEI AQUESTA TARDOR (A) Ja s’han iniciat a Sabadell les obres de prolongació de la línia del Vallès de Pròximament, s’acabaran les obres d’ampliació de la línia 3 del metro. Des inaugurat 17 centres d’atenció primària a la Santa Eulàlia de Ronçana Cardedeu Ferrocarrils de la Generalitat. L’objectiu és construir quatre estacions més i de Canyelles, l’estació on acaba actualment, la línia continuarà fins a Roque- soterrar l’estació actual de Sabadell. Aquest perllongament suposarà un salt tes i Trinitat Nova, on es podrà enllaçar amb les línies 4 i 11. Es calcula que Regió metropolitana (a la foto, el CAP Centre La Roca del Vallès Sant Pol de Mar endavant en la mobilitat de la ciutat, ja que es crearà un metro urbà que aquestes dues estacions tindran 14.000 usuaris diaris. de Sabadell). Aquests nous Vilanova del Vallès millorarà les connexions internes i també la comunicació amb Barcelona i altres municipis del Vallès. Es calcula que la prolongació de la línia del Vallès Sabadell equipaments donen resposta Barberà del Vallès es posarà en funcionament el 2012 i donarà servei a 7 milions d’usuaris l’any. L11 a l’augment de població Martorell Rubí Montcada i Reixac A Badalona d’aquest territori. A més, C L5 L3 L9 Cervelló Barcelona s’han reformat i adaptat les Sant Vicenç dels Horts L3 L4 C L’Hospitalet de Llobregat L5 instal·lacions de 27 centres Municipis que disposen de nous més per tal d’oferir un servei Olivella centres d’atenció L1 millor. primària (CAP) L4 L1 B NOUS HOSPITALS PER A SANT JOAN L2 B DESPÍ, SANT BOI DE LLOBREGAT I L2 MOLLET DEL VALLÈS C L9 Els 300.000 habitants de la comarca del Baix Llobregat L9 C disposaran aviat d’un hospital comarcal nou. S’està construint a Sant Joan Despí i es preveu que les obres s’acabaran a finals de l’any que ve. L’hospital tindrà una capacitat de 328 llits d’hospitalització. A més, disposarà d’àrea ambulatòria, 12 quiròfans, zona d’urgències amb 13 places d’observació, 46 places d’hospital de dia i 27 places d’hemodiàlisi. L’any que ve, també Sant Boi de Llobregat (a la imatge) CONTINUEN ELS TREBALLS LA CONSTRUCCIÓ DE LA LÍNIA 9, JA HI HA 79 ESTACIONS A LA LÍNIA 2 (B) A BON RITME (C) ADAPTADES A PERSONES tindrà un nou hospital general bàsic. L’objectiu és donar Les obres perquè el metro arribi al centre de Ba- Dels 49 quilòmetres de recorregut previstos per AMB MOBILITAT REDUÏDA dalona continuen en marxa. S’està treballant en la a la línia 9, ja s’han construït 19,4 quilòmetres de Continuen les obres de millora d’accessibilitat a resposta al creixement demogràfic de les ciutats de Sant prolongació de la línia 2 des de l’actual estació de túnel i viaducte. A més, s’estan realitzant les obres diferents estacions de la xarxa de metro i ja n’hi Boi i de Sant Vicenç dels Horts. Aquest equipament serà Pep Ventura fins a la nova estació que es construi- del 80% de les 53 estacions que formaran la línia. ha 79 d’acabades. Les últimes estacions que s’han rà al centre de Badalona. Per l’altre extrem també Durant el primer semestre d’aquest any, s’han adaptat a persones amb mobilitat reduïda són de referència en les àrees d’obstetrícia i pediatria per a s’estan fent els treballs previs per a la prolongació construït 5 quilòmetres de túnel, de Mas Blau cap les de la Sagrera (L1 i L5), la Sagrada Família (L1 les ciutats de Gavà, Viladecans i Castelldefels. des de l’actual estació de Sant Antoni fins a la nova al Prat i del macropou de l’11 de Setembre cap a i L5), Girona (L4) i Can Serra (L1). Les obres han estació que hi haurà a la Fira 2. Això suposarà la Plaça de les Havaneres, a Sant Andreu. Aquesta consistit en l’adaptació general d’accessos, i en la Per altra banda, la ciutat de Mollet del Vallès tindrà un la creació de cinc estacions més que milloraran línia connectarà barris de la ciutat de Barcelona instal·lació d’ascensors i d’encaminaments per a nou hospital el 2010. Aquest equipament, que donarà l’accés entre les dues fires de la Ciutat Comtal i amb una gran demanda de transport públic, a invidents. permetran enllaçar amb la línia 9. més d’unir Badalona i Santa Coloma de Gramenet servei a 150.000 persones, oferirà 160 llits per a amb la Zona d’Activitats Logístiques del Port de l’hospitalització i sis quiròfans. Barcelona, la Zona Franca i l’Aeroport del Prat. Es preveu que la línia 9 transportarà 90 milions de viatgers cada any.
  • 33. InfoCatalunya na Regió metropolita de Barcelona MÉS HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL Facilitar l’accés a l’habitatge de tots els ciutadans ha estat i és una de les prioritats d’aquest Govern, que està impulsant especialment la construcció d’habitatges de protecció oficial. Durant els últims dos anys, a la Regió Metropolitana de Barcelona s’han lliurat 2.185 habitatges públics i actualment se n’estant construint 15.718 més. A banda d’això, el Govern, en estreta col·laboració amb els ajuntaments, ha alliberat sòl perquè a partir de l’any 2010 es comencin a construir 40.000 habitatges nous, la meitat dels quals també seran de protecció oficial. Distribució al territori dels 2.195 habitatges públics lliurats en els darrers dos anys. Municipis on hi ha habitatges públics en construcció.
  • 34. Cinc anys de Llei de barris. Persones a l’atur. Cursos Millora dels espais públics de reciclatge, ajuts i i els equipaments en benefici altres mesures de suport del teixit social. de la Generalitat. Info Especial Catalunya Terres de l’Ebre Informació d’interès ciutadà Núm. 16 Setembre’08 Curs 2008-2009 Més alumnes, més mestres i més escoles
  • 35. DESPLEGAMENT DELS MOSSOS D’ESQUADRA A partir del mes de novembre, la policia InfoCatalunya autonòmica catalana s’acabarà de desplegar a rres de l’Ebre tot el territori de les Terres de l’Ebre i ocuparà les noves comissaries que s’estan construint. Te (Més informació en aquest suplement.) COMENCEN LES OBRES DEL PONT LLEIDA, SANT JAUME-DELTEBRE A 90 MINUTS DE PARÍS El pont que unirà els municipis de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre s’obrirà a Imatge la circulació a finals de l’any que ve. Tindrà una longitud de 250 metres i 19 virtual metres d’amplada (a la imatge, una representació virtual). Fins ara, el pas entre les dues poblacions ha estat la tradicional barca, o bé un recorregut per carretera de més de 20 quilòmetres passant per Amposta. Una de les particularitats del pont és que la seva plataforma estarà dividida en dues parts ben diferenciades: en un costat, la calçada destinada a la circulació de vehicles i en l’altre costat, un ampli espai per a vianants i ciclistes concebut com un passeig sobre les aigües del riu. A més, tindrà una zona d’aparcaments a la llera del costat de Sant Jaume d’Enveja. Aquesta nova infraestructura afavorirà el desenvolupament econòmic de les dues poblacions i potenciarà els valors Batea paisatgístics i culturals de les zones de l’entorn. MENYS TEMPS ENTRE L’EIX N-420 Gandesa DE L’EBRE I HORTA DE SANT JOAN Caseres C-43 Ja ha entrat en servei, una vegada condicionada, la Bot El Pinell carretera T-333 entre l’Eix de l’Ebre (C-12) i Prat de de Brai Comte. El tram obert al trànsit té uns 11 quilòmetres, al Ebre llarg dels quals s’han eixamplat les vies i s’han eliminat Prat de Comte C-12 molt revolts. Ara, els treballs s’intensificaran en el tram T-330 Aragó següent, entre Prat de Comte i l’encreuament que dóna Benifallet T-333 accés a Horta de Sant Joan. En total, les obres abasten un Horta recorregut d’uns 23 quilòmetres, en els quals es veuran de Sant Joan Tram en servei molt millorades la conducció i la seguretat viària. Es N-230b T-330 Paús preveu que tota la nova carretera estarà acabada i oberta al trànsit l’estiu de l’any que ve. El condicionament En servei Xerta Tivenys Arnes estiu 2009 d’aquesta via millora la comunicació dels municipis del sud de la Terra Alta amb Tortosa i amb les comarques del Baix Ebre i el Montsià, així com amb el corredor del Alfara Aldover de Carles Mediterrani. C-12
  • 36. QUATRE NOUS InfoCatalunya ESPAIS DE LA BATALLA DE L’EBRE Terres de l’Ebre Coincidint amb el 70è aniversari de la Batalla de Ribera d’Ebre l’Ebre celebrat enguany, Móra d’Ebre s’ha inaugurat recentment el centre d’interpretació ELS MOSSOS D’ESQUADRA Terra Alta 115 dies de Corbera d’Ebre i ES DESPLEGUEN TOTALMENT Gandesa Hospital de sang de Batea. A LES TERRES DE L’EBRE L’1 de novembre, an Aquests centres, juntament Els Mossos d’Esquadra cobriran tot el territori els Mossos cobrir amb els espais senyalitzats, de les Terres de l’Ebre a partir de l’1 de els 3.300 km² l’Ebre. s’integren en els Espais novembre i ja donaran servei als 175.000 de les Terres de de Memòria de Catalunya, habitants de la zona. Per assumir aquest SERVEIS una xarxa de rutes i espais de memòria que pretén compromís s’estan construint tres noves Baix Ebre D’ATENCIÓ AL sensibilitzar la ciutadania, comissaries a Gandesa, Móra d’Ebre (a la foto) i Tortosa CIUTADÀ MÉS Amposta. D’altra banda, la nova comissaria de realçar els valors de la Tortosa, que substituirà l’actual, es començarà PROPERS llibertat i la democràcia a construir aquest mes d’octubre i podria estar AMPOSTA i evitar que el patrimoni acabada a l’estiu del 2010. Montsià LA PRIMERA OFICINA JOVE històric es perdi. En la Amposta DE CATALUNYA mateixa línia, aquest estiu Amb el desplegament a les Terres de l’Ebre, la Policia de la Generalitat assumeix les Ja ha entrat en funcionament a Amposta l’Oficina Jove del Montsià, s’ha celebrat a Móra d’Ebre competències de seguretat ciutadana, ordre que dóna servei personalitzat als 19.855 joves (entre 14 i 35 anys) el Congrés Internacional públic i policia judicial a tot el territori de que hi ha a la comarca. Es tracta de la primera oficina d’aquestes d’Història sobre la Batalla de Catalunya. característiques que s’implanta a Catalunya, ja que aborda de l’Ebre, la més cruenta de la manera integral, pròxima i eficient els temes que afecten els joves Guerra Civil a Catalunya. en matèria d’emancipació: habitatge, feina, formació, salut i sexe, Pròximament s’inauguraran cultura i mobilitat. Aquest és el nou model d’equipaments i serveis els centres d’interpretació La NOVA UNITAT per a la joventut que la Generalitat vol implantar arreu del país, Participació Internacional, DE RADIOTERÀPIA per tal de fer una feina de proximitat al territori que garanteixi la a la Fatarella, i Soldats a la L’Hospital de la igualtat d’oportunitats. Trinxera, a Vilalba dels Arcs. Santa Creu de Jesús Actualment es pot visitar de Tortosa disposa el centre de Pinell de Brai SANT CARLES DE LA RÀPITA i s’estan elaborant nous des del juliol d’un OFICINA D’ACCIÓ CIUTADANA projectes museològics a accelerador lineal que Des de l’Oficina d’Acció Ciutadana, situada a la Casa del Mar de Gandesa, Móra d’Ebre i Ascó. ENTRA EN SERVEI permet oferir servei Sant Carles de la Ràpita, la ciutadania i les associacions de la LA NOVA DÀRSENA ESPORTIVA de radioteràpia d’alta comarca podran registrar qualsevol tràmit de la Generalitat i de les administracions locals. L’oficina també servirà per dinamitzar el DEL PORT DE LA RÀPITA tecnologia als malalts teixit associatiu de la comarca, de manera que les entitats podran de càncer de les Terres accedir més fàcilment als programes d’ajuts, així com disposar d’un Ja està en servei la primera fase de la nova dàrsena esportiva del port de la de l’Ebre. Aquest nou punt d’informació i seguiment per planificar millor les activitats. Ràpita, que acollirà 826 embarcacions d’esbarjo. La nova instal·lació preveu potenciar el port de Sant Carles de la Ràpita, dinamitzar l’economia i el servei permet tractar turisme al municipi i a les comarques de l’Ebre, i dotar els ciutadans de nous fins a 500 pacients espais d’ús públic. Un cop finalitzi la segona fase, les obres hauran comportat anualment i evitarà MÉS ATENCIÓ ASSISTENCIAL una inversió privada de 20 M€. que 9.000 usuaris de PER A LA GENT GRAN En vuit anys (2003-2010), a les Terres de l’Ebre s’haurà passat de Aquest projecte s’ha desenvolupat respectant el medi ambient i integrant la les Terres de l’Ebre 564 a 1.596 places residencials per a la tercera edat, i de 179 a 557 instal·lació en el paisatge natural del Delta, amb un 70% de pantalans flotants s’hagin de desplaçar places en centres de dia. La inversió total del Govern en aquests de fusta amb serveis d’aigua i electricitat per a amarrar-hi embarcacions d’entre 8 i 30 metres d’eslora. La nova instal·lació disposa d’un varador, d’una fins a l’Hospital de projectes haurà estat d’uns 26 M€. benzinera i d’equipaments per recollir les aigües de sentina, les aigües grises i Reus per rebre el els olis dels vaixells. tractament.
  • 37. TRES BIBLIOTEQUES NOVES InfoCatalunya Aquest any s’han inaugurat biblioteques a la Sénia i Gandesa i Terres de l’Ebre s’està ampliant i reformant la d’Alcanar. La Biblioteca Pere de Montcada de la Sénia (foto dreta) s’ubica a l’edifici rehabilitat de les antigues escoles públiques i comparteix usos amb la seu del Parc Natural dels Ports. Disposa de 10 ordinadors d’ús públic, un fons inicial de més de 25.000 documents i 90 NOU SERVEI D’AUTOBÚS subscripcions a diaris i revistes. La nova Biblioteca Central ALCANAR-TORTOSA Comarcal de Gandesa (foto de l’esquerra) està ubicada en un La posada en marxa abans de l’estiu del nou edifici de nova planta, té una superfície de 652 m², disposa de servei d’autobús entre Tortosa i Alcanar 10 ordinadors d’ús públic, un fons inicial de 18.669 documents ha millorat les comunicacions entre els i 119 subscripcions a diaris i revistes. Finalment la Biblioteca municipis de la costa i l’interior a les Terres Trinitari Fabregat d’Alcanar està sent ampliada i reformada i es de l’Ebre. Aquesta línia de bus comporta la preveu que obrirà ben aviat les portes al públic. reestructuració de les línies actuals per tal de millorar la mobilitat entre els municipis de l’interior i de la costa, especialment durant la temporada d’estiu. L’autobús passa pels nuclis urbans de Tortosa, Campredó, l’Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, les Cases d’Alcanar i Alcanar. El servei incrementa les freqüències de pas i facilita l’accessibilitat de la ciutadania als centres administratius i comercials i suposa alhora, un important dinamitzador per a l’activitat turística del litoral. Els usuaris disposen ara de 32 expedicions diàries de dilluns a divendres i han vist incrementada notablement l’oferta dels caps de setmana. Tortosa BANDA AMPLA Campredó L’Aldea Les Terres de l’Ebre ja tenen nou estacions base que ofereixen Internet de banda ampla als ciutadans. Aquest Amposta any s’han activat les estacions de Paüls i el Coll d’Alba (al Baix Ebre), que donaran banda ampla a més de 50.000 St. Carles veïns de la zona, i la de Falset (al Priorat), que dóna servei de la Ràpita a 6.000 persones de diversos municipis de la Ribera d’Ebre. Es pot consultar directament el mapa de cobertura Alcanar Les Cases de banda ampla dels municipis. d’Alcanar +info: gencat.cat/societatdelainformacio RECERCA I INVESTIGACIÓ EN OLIVERES I AMETLLERS Aplicar la recerca i la innovació al món dels aliments per millorar-ne la qualitat i la producció. Aquesta és la tasca de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Alguns investigadors a les Terres de l’Ebre han testat amb èxit diverses varietats d’olivera que, en alguns casos, doblen la producció de les varietats autòctones plantades al Baix Ebre i al Montsià, sense reduir la qualitat de l’oli. També s’estan provant diferents varietats d’ametller per millorar-ne la capacitat productiva i la resistència al fred i a les malalties.
  • 38. Cinc anys de Llei de barris. Persones a l’atur. Cursos Millora dels espais públics de reciclatge, ajuts i i els equipaments en benefici altres mesures de suport del teixit social. de la Generalitat. Info Especial Catalunya Informació d’interès ciutadà Núm. 16 Setembre’08 Lleida Curs 2008-2009 Més alumnes, més mestres i més escoles
  • 39. MÉS RÀPID PER L’EIX TRANSVERSAL: Les obres de desdoblament de l’Eix Transversal suposaran InfoCatalunya menys temps de desplaçament i permetran que molts Lleida conductors que circulen entre Ponent i Girona no hagin de passar per l’autopista de peatge A7. Les obres preveuen una inversió de 800 M€. Els treballs s’iniciaran de manera esglaonada entre finals d’aquest any i principis del que ve, amb l’objectiu que tot l’Eix Transversal sigui autovia entre el 2010 i el 2011. LLEIDA, A 90 MINUTS DE PARÍS L’aeroport de Lleida-Alguaire començarà a operar Crear un aeroport regional durant el primer trimestre del 2009; per tant, es pretén La ubicació d’un aeroport a l’altiplà d’Alguaire, molt que les obres estiguin acabades a finals d’aquest any. La proper a Lleida, parteix de les prioritats del Govern pista ja està enllestida i es treballa a ple rendiment en en matèria d’equilibri territorial i diversificació la construcció de la resta d’equipaments i dels accessos econòmica. L’objectiu és crear a la zona de Ponent un des d’Alguaire. L’aeroport Lleida-Alguaire, per on aeroport regional per donar servei al transport tant passaran 400.000 viatgers i 6.000 tones de càrrega a de passatgers com logístic a la demarcació. A banda l’any, situarà Lleida a una hora i mitja de París i a dues dels residents de les comarques de Ponent i de les de Lisboa. S’hi preveu una inversió pública de 60 M€ comarques pròximes de l’Aragó, també es preveuen i privada de 30 M€. La torre de control, de 41 metres usuaris del turisme de l’esquí i l’esport d’aventura i els d’alçada, nou plantes i amb espais per als serveis viatges de negocis (fires, congressos, etc.). Pel que fa tècnics aeronàutics, no està aïllada de la resta d’edificis a les mercaderies, l’aeroport acollirà un transport de de la terminal i els immobles de serveis. Tot plegat mercaderies amb serveis de paqueteria, missatgeria, forma un conjunt lineal d’una arquitectura singular, amb productes peribles i terciaris. coberta de revestiment vegetal de colors ocres, verds i grocs que s’integra en el paisatge agrari.
  • 40. InfoCatalunya NOU MUSEU Lleida DIOCESÀ Aviat farà un any que es va inaugurar aquest EL SEGARRA-GARRIGUES, edifici on es poden veure col·leccions d’art sacre del Museu Diocesà, col·leccions A PUNT PER REGAR LES arqueològiques, el Tresor de la Catedral de PRIMERES HECTÀREES Lleida i peces cedides pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d'Arqueologia de Catalunya. En aquest projecte històric de Ja estan enllestides part de les obres de la xarxa secundària del canal la ciutat, la Generalitat ha aportat un 60% del Segarra-Garrigues, que abastarà els municipis de Vilanova de l’Aguda, cost total, que ha estat de 19 M€. Oliola i Sanaüja, Artesa de Segre i Foradada, Albatàrrec, Sunyer i Mon- toliu de Lleida. Gràcies a aquests treballs, durant la propera campanya, es podran començar a regar diverses finques i molts agricultors podran passar d’un cultiu de secà a un de regadiu. Aquesta tardor, s’iniciaran les obres de la xarxa que arribarà als termes de Seròs, Aitona, Llardecans i Sarroca de Lleida a través de la Vilanova construcció d’un bombament al riu Segre, diverses basses de regulació i DESDOBLAMENT DE LA VARIANT SUD N-240 Alpicat Torrefarrera C-12 de la Barca canonades de gran diàmetre. Des que han començat les obres del Segarra-Garrigues, la Generalitat DE LLEIDA C-13 N-230 C-13 hi ha invertit uns 153 M€ i fins ara s’han aprovat projectes d’obra per La nova carretera, de 5,7 quilòmetres, Alcoletge Bell-lloc d’Urgell valor 439 M€. Quan estigui tot finalitzat abastarà 70.000 hectàrees i descongestionarà la ciutat de Lleida i evitarà que els beneficiarà 16.000 pagesos repartits en 75 municipis de sis comarques. vehicles que la vulguin travessar procedents de la C-12, C-13 C-13, A2 (Barcelona) i N-240 hagin de fer-ho a través Lleida LL-11 Els Alamús A-2 del nucli urbà. El Govern perllongarà l’actual variant TECNOLOGIA PUNTA en forma d’autovia fins a la L-11, per tal de tancar una anella viària d’alta capacitat al voltant de Lleida. Les LL-12 Tram nou ALS REGADIUS DE LLEIDA N-IIa N-240 obres començaran aquest hivern i es preveu que un cop Alcarràs Albatàrrec Tram per desdoblar Les tecnologies modernes d’aprofitament i gestió del cicle de l’aigua enllestida, el 2011, hi passaran 14.000 vehicles cada dia. Montoliu de Lleida Sudanell Artesa permeten millorar les condicions de treball del pagès, ja que reduei- La inversió estimada és de 50 M€. de Lleida Puigverd AP-2 xen el temps de treball i en racionalitzen l’horari. A més, milloren de Lleida els rendiments productius, el producte agrari s’homogeneïtza i se’n Alfés C-12 millora la qualitat, tot reduint el consum d’aigua. Sunyer Tot el sistema de regadiu del Segarra-Garrigues estarà teleco- mandat des de les estacions de bombament fins als hidrants que portaran l’aigua a cada finca amb sistema de reg pressuritzat, ja si- CONNEXIÓ NOU EDIFICI DE L’AUDIÈNCIA gui per aspersió o degoteig. La primera d’aquestes tècniques permet cultivar sense fer solcs profunds i facilita la mecanització del cultiu. AMB BARCELONA PROVINCIAL L’altra optimitza al màxim el consum d’aigua i la despesa d’energia. A més, el regadiu de Garrigues Sud, que regarà 9.000 hectàrees, I TARRAGONA L'Audiència Provincial de Lleida tindrà nova seu en un aprofitarà l’aigua de l’Ebre amb aquest sistema de reg pressuritzat, i al Segrià Sud totes les instal·lacions abastaran 6.500 hectàrees amb A ALTA VELOCITAT edifici judicial, que acollirà les dependències actuals i les noves dotacions. La superfície total serà de 4.600 aigua filtrada per reg per degoteig. Amb l’entrada en funcionament del servei m². Les obres començaran el 2010 i es preveu que el nou regional d’alta velocitat Avant de Renfe, edifici i els treballs d’urbanització de l’entorn estaran que aprofita la línia del TGV, Lleida se situa acabats el 2012. a 40 minuts de Tarragona i a 70 minuts de NOVES TITULACIONS A LA UNIVERSITAT DE LLEIDA Barcelona. Hi ha sis trens diaris en cada sentit Aquest curs 2008-2009 la Universitat de Lleida imparteix un nou de dilluns a divendres, que equivalen a un total de 2.844 places, i cinc trens els caps de grau de Ciència i Salut Animal amb 60 places per al primer any i, setmana. El viatge entre Lleida i Barcelona conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, ofereix la costa poc més de 20 €, tot i que hi ha diferents tipus d’abonaments que poden reduir el preu titulació de Veterinària. A més, la Universitat de Lleida té una nova fins a una mica més de 9€, com la targeta de 44 o de 50 viatges. Facultat de Ciències de l’Educació, de la qual la Generalitat ha finançat un 80% del cost.
  • 41. InfoCatalunya Lleida EL DOBLE D’ESPAI PER A LES URGÈNCIES A L’ARNAU DE VILANOVA El nou edifici d’urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova es va posar en funcionament aquest mes de febrer, i ara queda pendent una segona fase d’ampliació. Quan tot el projecte estigui completat, el servei d’urgències haurà doblat el seu espai, on hi haurà un total de 64 boxs, 23 més que ara, i 16 llits per a estades curtes. Aquesta àrea d’urgències, on treballen 150 professionals, va atendre l’any passat 87.946 pacients, el que equival a una mitjana de 241 persones diàries. L’hospital té un aparcament nou amb gairebé 500 places més i també disposa d’una cuina renovada. RISC D’INFART DE COR, ATENCIÓ IMMEDIATA A L’AMBULÀNCIA O L’HELICÒPTER Els pacients amb risc de tenir un infart són atesos amb la meitat de temps de resposta del servei d’emergència, gràcies al protocol Codi Infart. El pacient amb risc de tenir un infart de cor ja comença a ser atès a les ambulàncies o a l’helicòpter dotats amb serveis avançats d’atenció i amb tecnologies que transmeten els resultats de les proves per via telemàtica a l’Hospital Arnau de Vilanova. D’aquesta manera, quan el pacient hi arriba, els metges coneixen millor la seva afectació. Aquesta experiència pionera, molt propícia per a zones no urbanes, s’ha iniciat a Lleida i preveu beneficiar especialment 200 de les 500 persones que anualment tenen un atac de cor, ja que la rapidesa d’atenció en aquests casos és vital. NOU COMPLEX SANITARI A TÀRREGA L’any 2012 Tàrrega tindrà un nou parc social i sanitari que inclourà un hospital lleuger, un centre sociosanitari i una residència assistida. El complex, que atendrà 60.000 persones, tindrà serveis d’urgències, de cirurgia sense ingrés i de radiologia, a més de consultes d’especialistes. També funcionarà com a hospital de dia. Hi haurà 180 llits, 90 seran per a la residència i els altres 90, per a pacients que necessiten una estada mitjana o llarga al centre sociosanitari a més d’una atenció especial per la seva situació de dependència.
  • 42. Ocupació i treball. Més Transport públic. Noves mesures de la Generalitat estacions de Roquetes per a les persones que i Trinitat Nova al metro estiguin sense feina. de Barcelona. Info Catalunya Informació d’interès ciutadà Núm. 17 Desembre’08 Els Mossos d’Esquadra ja són a tot Catalunya
  • 43. Sumari Mossos Aquest mes de novembre s’ha completat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, amb l’arribada i l’assumpció de competències d’Esquadra, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Culminar aquest procés ha estat una fita molt important per al nostre autogovern policia de i per a Catalunya en el seu conjunt. Perquè representa l’èxit d’un Catalunya esforç col·lectiu i l’acompliment d’un objectiu de país. No trobaríem gaires precedents al món d’una substitució policial modèlica com la que s’ha fet a Catalunya, duta a terme sobre la base de la planificació, la negociació i l’acord. El nostre país té, avui, una policia moderna, preparada i capacitada per donar resposta als requeriments i necessitats de la societat a la qual serveix. Els Mossos d’Esquadra, que durant molts anys havien estat sobretot un símbol, ara són també una sòlida realitat pròxima, eficaç, competent i professional. La policia de Catalunya assumeix el repte de respondre a la confiança dipositada, preservant la llibertat i la seguretat als espais públics, places i carrers dels pobles i ciutats de Catalunya. I ho farà treballant en coordinació amb les policies locals i les altres forces i cossos de seguretat de l’Estat. Només una societat segura pot esdevenir més lliure, més justa, més forta. En temps de dificultats i incerteses, tenim la sort de tenir una policia que és una reserva de confiança social. A tots Edició i redacció: Departament de la Presidència plegats ens pertoca conservar i enfortir aquesta confiança recíproca de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: entre la societat catalana i la seva policia, de cap a cap del país. Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Masip, Jordi Fortuny i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Fotografia de la coberta: Mariano Herrera José Montilla Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3) President de la Juan Carlos Rosas, Sergio Sans, Generalitat de Catalunya Alejandro Rosas i Ana Isabel García (pàg. 4, 6, 10, 11, 12, 16, 17, 20, 21 i especials Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals i Girona) 4 Notícies Agències: Getty Images 10 Mesures per a l’ocupació Fotomecànica: Aura Color Digital 13 Consells per a les compres Producció: Entitat Autònoma del Diari de Nadal Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 14 Desplegament final InfoCatalunya és una publicació dels Mossos d’Esquadra 14 de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció 19 Dues estacions noves a la L3 Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. del metro Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: 20 Millora la qualitat de l’aire infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, a Barcelona haureu d’esmentar el codi Els Mossos ja són numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. 22 Subvencions vigents a tot Catalunya +info: www.gencat.cat
  • 44. Notícies Noves deixalleries a Argentona Les carreteres de Lleida Pacte Nacional per a la Recerca i a Vilanova del Camí tindran senyalització i la Innovació: augmentar la dels punts més turístics competitivitat de Catalunya Ja està en funcionament l’ampliació de la Els principals punts d’interès deixalleria d’Argentona, que ha duplicat El Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació va quedar aprovat la capacitat. La instal·lació, que va entrar turístic de les comarques aquest mes d’octubre. Es tracta d’un compromís de la Generalitat i en funcionament l’any 1999 i que havia lleidatanes, la ruta del Cister i la els agents socials per situar Catalunya com a líder a la Unió Europea quedat petita per l’augment de la població, Cerdanya estaran senyalitzats l’any 2020. El Pacte ha estat consensuat amb les dotze universitats avui dia dóna servei a unes 16.000 visiblement des de les carreteres de Catalunya, els agents econòmics i socials i els partits polítics, i persones dels municipis d’Argentona, de la demarcació. D’aquesta és el resultat d’un treball intens en què han participat més de mig Òrrius i Dosrius. Per altra banda, Vilanova miler de persones de l’empresa, l’administració i el món acadèmic, del Camí, a l’Anoia, disposa també d’una Dr. Speaker manera, es farà més fàcil al visitant accedir a aquests indrets. tant nacionals com internacionals. La preservació i la millora de la prosperitat i el benestar de la nova deixalleria que dóna servei a 13.000 persones i que ha suposat una inversió Un nou programa perquè En total, s’instal·laran 32 nous senyals en 13 comarques: l’Alt societat catalana, en un context globalitzat, només es podrà garan- tir si Catalunya és capaç de transformar la seva economia industrial de 348.000 €. Actualment, a Catalunya funcionen 360 deixalleries que faciliten la els metges atenguin Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, la Conca de Barberà, les i de serveis tradicional en una altra de basada en el coneixement i en la producció de béns i de serveis de valor afegit. Aquesta és una recollida selectiva dels residus per garantir- ne la recuperació i el tractament. pacients estrangers economia que utilitza la recerca i la innovació per donar resposta Garrigues, la Noguera, el Pallars als reptes socials i ambientals. Per aconseguir-ho, la Generalitat Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla es compromet a doblar la despesa destinada a R+D en els propers d’Urgell, la Segarra, el Solsonès i sis anys, assolint un 3% del PIB el 2013, i també a incrementar els Tots els professionals de la medecina pública catalana ja tenen al seu abast el programa Universal Doctor Speaker, una eina multimèdia innovadora per l’Urgell. En el cas de ciutats i grans crèdits a projectes de recerca empresarial. D’altra banda, s’augmen- Les primeres facilitar la comunicació amb els usuaris d’origen estranger. Es tracta d’un nuclis de població, com ara Lleida, taran els pressupostos dedicats a R+D+I dels departaments de la Generalitat (educació, serveis socials, salut, immigració, medi am- farmàcies a Europa sistema en línia molt fàcil de fer servir que ofereix, a través de diferents que disposen de més recursos, bient, energia, transport i mobilitat, etc.) i es procurarà augmentar que fan el test apartats, la traducció de català o castellà a nou idiomes —anglès, francès, les senyalitzacions es faran amb la inversió de l’Estat en R+D a Catalunya a partir d’un acord marc alemany, portuguès, rus, àrab, romanès, xinès i urdú— dels termes més corrents en l’exploració i la diagnosi mèdica. gràfics representatius. estable, la millora de la coordinació de programes i la inversió en ràpid del VIH infraestructures. SOLSONA Evolució de la despesa en Recerca, La rapidesa a detectar la infecció de El Centre Tecnològic Forestal Desenvolupament i Innovació en percentatge sobre el PIB de Catalunya 2,75 2,90 3,00 la sida és fonamental per millorar el de Catalunya estrena edifici 2,45 2,60 control de la malaltia. Per aquest mo- 2,15 2,30 tiu, una vintena de farmàcies de l’àrea 2,00 de Barcelona oferiran la possibilitat El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha inaugurat 1,82 de fer el test del VIH de forma ràpi- una nova seu a Solsona. L’edifici, de més de 3.000 m², és 1,54 1,67 da, segura i confidencial. La mesura, respectuós amb el medi ambient i ha estat construït amb les 1,42 últimes innovacions en sostenibilitat. Per exemple, produirà 1,34 1,35 pionera a Europa, facilitarà l’accés a la aigua calenta i calefacció mitjançant una caldera de biomassa 1,19 1,28 prova de les persones més vulnerables dissenyada per enginyers del centre. Aquesta caldera consumeix i evitarà les complicacions d’un retard les restes de fusta, branquillons i fulles de la poda dels boscos del Solsonès. El CTFC és un institut de recerca que investiga les en el diagnòstic. En una primera fase, millors tècniques aplicables en matèria de modernització, gestió que durarà sis mesos, oferiran aquest i desenvolupament rural i forestal. Per la seva feina ha estat servei les farmàcies que sigui a prop reconegut internacionalment com a centre de referència. 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 de poblacions amb més necessitat. 4 5
  • 45. Notícies Pagar penes de trànsit Més de 13.000 joves rebran ajudant la gent gran el diari o la revista que triïn al metro quan facin 18 anys Un total de 13.097 joves que enguany fan 18 anys –el 20% dels que hi ha a Catalunya d’aquesta edat– han sol·licitat la subscripció gratuïta a una Persones condemnades per delictes menors relacionats amb el trànsit revista o un diari que els ofereix la Generalitat. Aquesta és una de les i que fan treballs en benefici de la comunitat desenvoluparan aquestes iniciatives del Pla de foment de la lectura impulsat pel Govern, que vol tasques al metro de Barcelona. Ajudaran ciutadans amb dificultats de promoure l’hàbit de lectura de premsa entre les noves generacions. Els mobilitat com la gent gran o les persones amb cotxets d’infants, etc., joves han pogut escollir entre 65 publicacions validades prèviament per oferiran orientació i informació bàsica sobre punts d’interès als voltants una comissió formada per representants dels mitjans de comunicació, del de les estacions, i avisaran els treballadors perquè intervinguin quan món acadèmic i del professional. calgui. Actualment, hi ha 4.702 persones complint una mesura penal alternativa a Catalunya, 2.584 de les quals desenvolupen treballs en benefici de la comunitat. "Tasts" de novetats editorials distribuïts al metro Nova cara Aprendre Els viatgers d’autobusos, tramvies, metro, tren i ferrocarrils són obsequiats des d’aquest novembre amb opuscles de novetats editorials de diversos autors. per a la Seu Vella de Lleida català en línia amb Parla.cat Aquesta és una de les iniciatives de la Generalitat per fomentar la lectura anomenada “Tasta’m” i consisteix en l’edició de 150.000 opuscles amb primers capítols o extractes de novetats editorials en llengua catalana, que seran La Seu Vella de Lleida està de doble estre- lles, sala circular, arxiu, pia almoina) s’han distribuïts de manera massiva i amb periodicitat setmanal, durant 50 setmanes, % na: d’una banda, s’ha restaurat l’espai de adaptat als nous usos. Així, ara es disposa de La Generalitat ha engegat a través dels transports públics de Catalunya i Balears. la Canonja i, de l’altra, s’ha recuperat la la recepció, un espai museïtzat i sales dedi- el portal Parla.cat, una eina pintura que adornava la Portada de l’Anun- cades a exposicions i audiovisuals. A més, per aprendre català a través ciata, que es va descobrir casualment du- rant unes obres a la façana. La Canonja, un les mènsules de la Portada de l’Anunciata han recuperat l’aspecte que tenien al segle d’Internet que posa a l’abast de tothom, independentment La Loteria "toca" en residències conjunt d’edificis construïts entre els segles xiii, quan van ser construïdes, i llueixen els de l’origen, residència o nivell i centres de gent gran de coneixement del català, xii i xvi, s’ha convertit en la nova entrada al monument, i les diferents estances (cape- colors originals que s’havien perdut gairebé del tot amb el pas del temps. materials didàctics per aprendre Fins a un 70% de Els 16 milions de beneficis recollits l’any la llengua i millorar les habilitats descompte en el domini passat per les loteries de la Generalitat .cat comunicatives. Es pot aprendre amb tutoria o amb modalitat han servit aquest any per construir i lliure, que és totalment gratuïta. S’hi ofereixen quatre nivells remodelar residències i centres de dia d’aprenentatge, nivell bàsic, per a la gent gran, com són la residència i nivell elemental (aquests dos ja actius), nivell intermedi i nivell de centre de dia per a la tercera edat Creu de suficiència (disponibles els propers Fins al 31 de desembre d’aquest any, les Palau de Girona, de la Mercè de Tarragona mesos). Un cop hagin finalitzat pimes i les entitats poden reservar el domini els cursos del Parla.cat, els .cat amb descomptes de fins al 70%, gràcies o de l’Onze de Setembre del Prat de alumnes podran optar a les proves oficials per obtenir certificats de al conveni signat entre la Generalitat i la Fundació puntCAT en el marc del Pla Llobregat. La Loteria de Catalunya destina coneixement del català. PIMESTIC. Des que es va aprovar, fa tres anys, íntegrament els seus beneficis a accions aquest domini ja arriba als 31.000 registres. +info: www.parla.cat socials i en els últims deu anys s’han +info: www.domini.cat/pimestic.html recaptat més de 150 M€. 6 7
  • 46. Notícies Treure o Tota la simbologia franquista que encara queda a Catalunya estarà Promoció de la música a casa nostra contextualitzar recollida en un inventari. Aquest serà el primer pas per valorar què cal fer amb aquests símbols: treure’ls o col·locar Fa poc s’ha presentat la Xarxa de Cases de la Música, els símbols senyals que els contextualitzin. L’any que ve ja estarà disponible aquest que entre altres accions fomenta la programació estable de concerts de música moderna i popular catalana. De franquistes? inventari que farà la Generalitat juntament amb la Universitat Rovira moment, la xarxa està formada per les sales Clap de Mataró, la Mirona de Salt i Salamandra de l’Hospitalet Torna la campanya de Llobregat, i, més recentment, també per sales de i Virgili, la Universitat de Lleida, la Terrassa i Manresa. Les Cases de la Música són un nou Universitat Autònoma de Barcelona i model de gestió cultural en què les empreses privades i "Talla amb els mals la Universitat de Girona. les administracions públiques treballen conjuntament per 60 anys promoure la formació, creació, exhibició i difusió de la d’una declaració S’inaugura la presó del Bages: música popular i moderna a Catalunya. rotllos. enRaona" a favor de la humanitat una nova generació de centres La Generalitat ha reprès aquest novembre la campanya de Aquest any es commemora el seixantè aniversari de la penitenciaris sensibilització adreçada a noies i nois per prevenir la violència masclista que duu per eslògan “Talla amb els mals rotllos. Declaració Universal dels Aquest octubre s’ha inaugurat la nova presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, a enRaona”. Més de 250 mitjans de comunicació de Catalunya hi Drets Humans, un text vigent la comarca del Bages. Amb una capacitat de 750 places, aquest centre inicia una nova han col·laborat desinteressadament, mentre que paral·lelament que continua resumint generació d’equipaments que tenen en compte de manera especial la reinserció dels re- allò que totes les persones clusos i que estan destinats a facilitar la feina als treballadors. Amb instal·lacions i serveis s’han fet més de 600 tallers de sensibilització en centres necessitem per tenir una vida capdavanters, la nova presó té una gran àrea de tallers per afavorir la reinserció laboral educatius i d’oci. digna. S’ha avançat molt: dels interns un cop recuperada la llibertat. s’han aprovat lleis que donen En aquests darrers dos anys s’hauran obert tres presons més: la de Brians 2 a Sant Esteve + info: 900 900 120 telèfon gratuït les 24 hores d’atenció a les cobertura a aquests drets i Sesrovires (Baix Llobregat), amb 1.500 places, l’any 2007; la de Lledoners i, d’aquí a poques dones en situació de violència o www.gencat.cat/icdones ha augmentat la capacitat de setmanes, entrarà en funcionament la presó de Joves de Quatre Camins, a la Roca del Vallès Treballar per la reinserció denúncia i d’actuació en tots (Vallès Occidental). La Generalitat continua així el procés de descongestió de les presons, els nivells. Tot i això, encara no que aquesta tardor han superat els 10.000 interns. Està en marxa la construcció de la presó LA GENERALITAT s’han eradicat ni les maneres de Puig de les Basses a Figueres, que substituirà les de Girona i Figueres. L’impuls d’aquests CONTRACTA de pensar autoritàries ni centres i d’altres permetrà crear un total de 6.500 places penitenciàries més. El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) té MÉS PERSONES els comportaments que provoquen les violacions dels diverses iniciatives per ajudar a la reinserció de reclusos AMB DIFICULTATS drets humans. D’altra banda, mitjançant la formació professional ocupacional D’INTEGRACIÓ la societat vol incorporar- hi nous drets, com el dret a i el treball productiu remunerat. Una d’aquestes l’existència en condicions de actuacions és l’adequació dels espais naturals al Delta La Generalitat ha incorporat 33 dignitat, el dret a la pau, o els persones més amb discapacitat que defensen el medi ambient del Llobregat mitjançant tasques de neteja forestal i intel·lectual com a personal fix. A o a la pròpia orientació sexual. La Generalitat treballa per la prevenció d’incendis. El Consorci per a la Defensa de aquesta convocatòria s’hi havien presentat 283 candidats. Faran defensa dels drets humans i és les Gavarres també dóna ocupació a interns des de tasques de suport als subalterns, en aquest context que a partir del 10 de desembre, Dia dels l’any passat. Aquest programa funciona com una etapa feines al magatzem o a l’arxiu, i de telefonistes. En el procés de Drets Humans, una exposició intermèdia abans que l’intern s’enfronti amb la realitat selecció es valora l’experiència sobre aquests drets bàsics laboral i la formació professional recorrerà Reus, Terrassa, del mercat laboral. El 2007, el CIRE va donar ocupació a vinculada a les tasques que Barcelona i Girona. 328 persones en serveis exteriors. portaran a terme. 8 9
  • 47. TREBALL I OCUPACIÓ Oportunitats per a les persones que es quedin sense feina Després d’una llarga etapa en què s’han generat Mesures activades: preparar-se una entrevista de feina o com taris prioritaris d’aquests cursos, que es poden llocs de treball a Catalunya, a causa de la crisi treure el màxim rendiment de les opcions que sol·licitar a qualsevol de les Oficines de Treball. moltes persones s’estan quedant sense feina. Per • Seguiment permanent a totes les persones ofereix Internet per buscar feina. S’adrecen a aconseguir que puguin tornar a trobar-ne en el que es queden sense feina. persones en atur que s’han registrat a les Ofici- • Contracte de formació per al treball. mínim temps possible, s’han activat mesures i A les Oficines de Treball de la Generalitat ja nes de Treball, amb independència del temps La formació és una prioritat i es tracta que les accions encaminades moltes d’elles a la forma- hi ha 150 orientadors laborals que ofereixen que faci que estan sense feina. Les aules estan persones que no trobin la seva opció en els cur- ció. Es tracta que tothom pugui aprofitar aquesta assessorament a les persones en atur. Els dirigides per tècnics orientadors que donen una sos gratuïts que ofereix la Generalitat puguin situació d’atur per formar-se, millorar les seves aporten una atenció personalitzada i gratuïta atenció personalitzada per accelerar al màxim demanar crèdits de fins a 5.000 € per invertir aptituds professionals i, si és necessari, reorientar sobre opcions de feina, oportunitats professio- el procés de reinserció al mercat laboral de les en formació i poder reincorporar-se al mercat el seu futur laboral. Totes les persones que es que- nals de futur, formació i altres. En definitiva, persones en atur. laboral tan aviat com sigui possible. Són crèdits din sense feina podran rebre seguiment i suport són experts que treballen perquè les persones sense cap interès i es tornaran quan la persona individual per recuperar-la en el mínim temps aturades adaptin les seves capacitats profes- • Cursos de formació gratuïts. tingui una feina, perquè el període de devolu- possible. Un equip d’orientadors laborals ja s’ha sionals a les necessitats del mercat laboral i, en El programa “Formació=Feina=Futur” ofereix ció serà de sis anys. La persona que sol·liciti un posat en marxa per fer aquesta tasca de suport particular, a les d’aquells sectors amb poten- un total de 1.700 cursos dirigits especialment d’aquests crèdits haurà de signar un compro- específic a les persones que pateixen directament cial per crear llocs de treball. Abans que acabi als treballadors amb nivells de qualificació més mís per dur a terme un pla personal de recerca les conseqüències de la crisi. l’any hi haurà un total de 184 tècnics a les 70 baixos o que estan en sectors on s’està incre- de feina. Un orientador laboral l’assessorarà oficines de Treball que hi ha arreu de Catalu- mentant l’atur. Es tracta de cursos de formació individualment, analitzarà el seu cas i els nya. Estaran en disposició d’atendre 150.000 gratuïts d’electricitat, electrònica, informàtica seus coneixements i aptituds i a partir d’aquí persones en atur. i comunicacions, hostaleria i turisme, admi- prescriurà el tipus de formació més adient per La formació és la clau nistració, comerç i màrqueting, sanitat, arts millorar professionalment i per poder tornar a • Aules de Recerca Intensiva de Feina. gràfiques, energies renovables i serveis socials, obtenir una feina en el mínim temps possible. Sota el lema “Formació és la clau”, la Són un suport addicional per a persones que entre d’altres. Bàsicament, són sectors profes- Amb aquesta mesura, dotada amb un pressu- Generalitat ha posat en marxa una campanya puguin necessitar un determinat assessora- sionals on s’ha detectat que l’oferta de treball post de 100 M€, es pretén que ningú no deixi per fomentar que les persones que es troben ment. Aquestes aules posen a disposició de les creix o noves activitats laborals que fan preveu- de formar-se per falta de recursos econòmics a l’atur aprofitin aquest impàs per formar-se. persones que s’hi registren ordinadors amb re un increment de la demanda de personal. suficients. La formació és clau a l’hora de trobar una connexió a Internet, línies telefòniques i una Les persones de més 45 anys, els aturats de ocupació estable. Les dades ho sostenen: plataforma web que ofereix accés directe als llarga durada, els discapacitats, les persones que • Formació en sectors específics. l’atur entre les persones amb estudis primaris diferents portals per cercar feina. Assessoren es troben en risc d’exclusió social i els joves en Es potencien actuacions de formació en àmbits quadruplica el de les persones amb FP de sobre com redactar un currículum vitae, com recerca de la primera ocupació són els destina- que se sap que generen llocs de treball. Així, grau superior, diplomats o llicenciats. 10 11
  • 48. CONSUM s’ofereixen prop de 1.700 cursos amb un total de s’han simplificat processos administratius i s’han 500.000 hores formatives en especialitats pro- fessionals de sectors emergents com els serveis eliminat tràmits burocràtics. Per exemple, ja es pot fer la renovació de l’atur a través d’Internet i del 012. No estirar més el a la dependència, la logística i el medi ambient, entre d’altres. També en els vuit Centres d’Inno- A hores d’ara, tres de cada deu renovacions trimes- trals de la prestació d’atur ja es tramiten telemàti- braç que la màniga vació i Formació Ocupacional (CIFO) de Catalu- cament. A finals d’any, les empreses també podran nya s’hi s’estan formant gairebé 4.500 persones entrar per Internet tots els registres per presentar Arriba l’època de l’any en en atur. D’altra banda, 1.000 persones més es beneficiaran dels programes de formació amb els contractes i les còpies bàsiques que realitzen als seus treballadors. A més, en els primers mesos del què s’accelera el consum i, compromís de contractació (un 50% d’augment). 2008, el telèfon d’informació 012 ha atès més de especialment aquest any, • Impuls a l’emprenedoria. 5.000 trucades que abans s’atenien a les oficines, per la qual cosa el personal de les oficines ha pogut convé pensar i planificar Ser emprenedor i crear el propi negoci és tam- reduir el temps destinat a aquestes tasques i dedicar- les compres que hem de bé una forma de deixar d’estar a l’atur, i fins i lo a feines d’assessorament. tot de generar llocs de treball. S’aporten ajuts fer per no trobar-nos amb tant pel que fa al coneixement com també al finançament a través d’actuacions com el Pla Renovar la demanda sorpreses quan s’acabin Inicia, que afavoreix l’emprenedoria mitjan- d’ocupació per telèfon les festes de Nadal. La çant la formació, l’assessorament, i la concessió de subvencions a les persones que creïn noves Generalitat fa anys que empreses. També inclou un conjunt d’ajudes Ja no cal anar a l’Oficina de Treball per activa una campanya per a treballadors autònoms. Està dotat amb 73 M€ i es preveu que beneficiï més de 310.000 renovar la demanda d’ocupació. Ara, per afavorir un consum Recomanacions per comprar joguines persones emprenedores fins al 2010. També es aquest tràmit del Servei d’Ocupació de racional i responsable i 1 Heu de pensar que han de servir per divertir els petits. potencia l’emprenedoria de base tecnològica, a Catalunya es pot fer simplement trucant Tingueu en compte l’edat i la maduresa dels infants i valoreu els que recomana un seguit de 2 través del programa Gènesi o de les actuacions al telèfon d’atenció ciutadana: continguts dels jocs i els seus valors educatius. de la nova agència ACC1Ó. consells pràctics. 3 4 Eviteu la distinció sexista i la incitació a la violència. Llegiu les etiquetes, les regles i les instruccions del joc. Tot el Totes aquestes actuacions específiques s’acompa- contingut obligatori de l’etiquetatge de les joguines ha d’estar en nyen d’una transformació molt important en el català i/o castellà. servei que s’ofereix a les 70 Oficines de Treball de la 5 Fixeu-vos en les dades mínimes obligatòries que hi han d’aparèixer: Generalitat, que hi ha arreu del territori, i que són Exigir el preu complet • La marca CE, que determina que la joguina compleix les exigències de les normes comunitàries l’eina principal de què disposa el Govern per oferir Tots els consumidors tenen dret a conèixer el preu aquesta atenció a les persones desocupades. S’han També es pot fer la renovació a través complet dels productes, i poden reclamar o de- • El nom i la marca del producte, la raó social i l’adreça del fabricant o importador o venedor. invertit 18 M€ per modernitzar-les i introduir-hi l’ús d’Internet: nunciar les ofertes que no inclouen el preu final. El • Les instruccions i advertències d'ús. de les noves tecnologies per tal que es puguin fer +info: gencat.cat preu sempre ha d’incloure els impostos o qualsevol • En el cas de les joguines elèctriques han d’especificar la potència més gestions a distància. Gràcies a aquesta inversió altra despesa que contingui. La campanya de la Ge- màxima, la tensió d’alimentació que necessiten i el consum energètic neralitat “Preu complet” informa sobre els drets dels que fan. consumidors, com ara que els preus dels productes 6 Recordeu que les joguines fetes amb materials renovables com s’han de mostrar als aparadors –excepte en el cas de la fusta, el cartró, etc. tenen un impacte ambiental més baix en les joieries i les pelleteries per raons de seguretat– i S’obren els primers centres que els anuncis de bitllets d’avió han d’incloure en el procés de fabricació que les que es fan mitjançant processos industrials amb materials sintètics, plàstics, etc. d’excel·lència el preu els impostos, les taxes d’aeroport o el cost del carburant. D’altra banda, els restaurants i els bars Aquest curs s’ha inaugurat el primer centre FPcat, han d’incloure l’IVA en les seves cartes i llistes i, en l’IES Bonanova, que ofereix formació especialitzada el cas dels restaurants, els preus s’han d’exhibir tant "Aquest Nadal, tasta Catalunya" en serveis socials a persones dependents, un sector a l’interior com a l’exterior del local. És el lema de la campanya impulsada en creixement que genera llocs de treball. Aquest Arbitratge de consum per la Generalitat que vol promoure el centre té un miler d’alumnes en el seu primer curs Prop de 4.300 establiments de sectors diversos (ta- consum i la comercialització dels productes de funcionament. D’aquí al 2010 es posaran en marxa diferents centres d’excel·lència FPcat de 16 llers, comerços, telefonia, o altres) ja s’han adherit agroalimentaris del país. L’objectiu és especialitats professionals arreu del territori. Es voluntàriament a l’arbitratge de consum, un siste- poder disposar d’un llistat d’empreses i ma gratuït, ràpid i segur de resolució de conflictes. preveu impartir quasi 1.700 cursos, que beneficiaran En l’arbitratge, les parts enfrontades per reclama- comerços que ofereixen, durant aquestes més de 24.000 persones. cions demanen mediació per resoldre el conflicte. festes de Nadal, lots i paneres amb Les resolucions tenen els mateixos efectes que productes catalans. La llista d’establiments una sentència judicial. L’any passat, l’arbitratge de consum va resoldre prop de la meitat de les 10.000 adherits a la campanya es pot consultar al reclamacions que va atendre. Els establiments ad- portal Gastroteca.cat. herits a l’arbitratge es poden reconèixer fàcilment perquè presenten un distintiu en un lloc visible. 12 13
  • 49. Desplegament dels Mossos 91 comissaries Vic inici del desplegament 1994-1997 1998-2001 2002-2005 2006-2007 2008 2008 Final del desplegament comissaries Els Mossos d’Esquadra Dades generals ja són a tot Catalunya 900 14.15020% dones) 91 (80% homes, En una comissaria podeu... administratius agents 9 • Presentar denúncies. comissaries 3.135 vehicles regions policials • Obtenir informació ciutadana. • Assistir a xerrades. A vegades els Mossos també visiten escoles, instituts i casals de gent gran per oferir xerrades informatives. Els Mossos d’Esquadra ja s’encarreguen de la seguretat Plenes competències per als Mossos Els Mossos treuen un notable de tot Catalunya. L’1 de novembre, aquest cos policial va culminar el seu desplegament que va començar fa Els Mossos d’Esquadra ja són la policia La ciutadania valora el desplegament de la policia de Denúncies per Internet la Generalitat amb un 7 sobre 10. Els Mossos són el cos 14 anys a Osona, si bé des de la seva creació per Llei, el integral de Catalunya amb competèn- policial més ben valorat de Catalunya, segons l’última Les denúncies es poden presentar 1983, ja tenien algunes competències inicials. Per fer cies en seguretat ciutadana (que inclou possible aquesta última fase, 25 anys després, el Govern Enquesta de Seguretat Pública. per escrit a les dependències policials ha construït 11 comissaries més al Camp de Tarragona i la vigilància del trànsit), policia ad- Els Mossos donen resposta a les noves necessi- o també per Internet. Tothom que tats de protecció de la ciutadania, com la violència sigui víctima o testimoni o que a les Terres de l’Ebre, els dos únics territoris on encara no ministrativa i investigació; també, en contra les dones, amb la creació de grups d’atenció havien arribat, on donaran servei a 667.000 persones. col·laboració amb les forces i cossos de de les víctimes a les comissaries i amb formació es- tingui coneixement d’un delicte pot pecialitzada. Enguany, han atès més de 8.800 dones presentar una denúncia. Una policia més propera seguretat, en matèria antiterrorista i maltractades. Amb la voluntat de fer dels Mossos una policia més crim organitzat. D’altra banda, el nou A més, la policia de la Generalitat també té un propera a la ciutadania, els agents han establert més Cal recordar: d’un miler de contactes amb associacions de veïns, Estatut atorga al Govern de la Genera- nou procediment de treball per intervenir en delic- comerciants, associacions d’immigrants, casals d’avis, litat més competències en seguretat tes contra persones homosexuals, bisexuals o trans- • Les dependències policials sexuals quan aquesta condició ha estat el motiu de funcionen les 24 hores del dia, així com amb responsables d’ensenyament, d’entitats de cultura i lleure i del sector turístic i econòmic, entre privada. A més, els Mossos s’han incor- l’agressió, i una nova metodologia per prevenir i 365 dies a l’any porat als centres de coordinació de la perseguir les ablacions genitals femenines. d’altres. Un cop ha acabat el desplegament dels Mossos, • Per a urgències, truqueu al 088 D’altra banda, des que van assumir les competèn- ara comença una nova etapa per potenciar aquest mo- duana francoespanyola, al protocol de cies de trànsit fa 10 anys, els Mossos han contribuït o al 112 del de proximitat i per reforçar la investigació, la forma- ció, la recerca i la innovació per poder afrontar amb èxit coordinació antiterrorista i al d’actua- a reduir de forma considerable els accidents de tràn- sit que han baixat a la meitat respecte l’any 2000. els nous reptes policials que la societat planteja. ció en matèria d’estrangeria. 14 15
  • 50. Dades de la darrera fase +11 +1.547agents (inclosos els 530 que ja +229 +58 cotxes i tot terrenys del desplegament +667.000 nous ciutadans atesos edificis policials nous +107 administratius treballaven al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre) +6.000 km² motocicletes de territori cobert Terres de l’Ebre Camp de Tarragona Móra d’Ebre Pg. Sant Antoni, 12 Gandesa C. Miquel Ferrer Boira, 16 Regió policial Terres de l’Ebre Montblanc C. del Regne de Nàpols, 2 Tortosa Valls C. Comerç, s/n Av. President Tarradellas, 4 Regió policial El Vendrell Camp de C. Cèsar Martinell i Brunet, 16-20 Amposta C. La Galera, 52-56 Tarragona Tarragona Carretera N-340, Reus cantonada C. Riu Brugent Falset C. Alcolea del Pinar, s/n C. Jaume Ciurana, s/n Salou-Vilaseca C. Salvador Espriu, s/n Cambrils +info C. Rosa Sensat, 1 Denúncies per Internet gencat.cat/mossos/serveis Seguretat i violència masclista gencat.cat/interior/policia/violenciamasclista/index.htm Quina comissaria tinc més a prop? gencat.net/mossos/serveis/adreces/index.htm Seu Regió Policial i ABP Vols ser mosso o mossa d’Esquadra? gencat.cat/mossos Àrea Bàsica Policial Comissaria de districte 16 17
  • 51. Per una educació de qualitat Prova d’avaluació al final de primària Tots els alumnes de sisè de primària faran una prova al fi- nal d’aquest curs per avaluar els coneixements assolits en llengües i matemàtiques després de passar per l’educació primària. Les proves es faran al centre on està escolaritzat cada alumne, el resultat no afectarà el pas al curs següent i el coneixeran les famílies dels alumnes de manera confidencial. Aquesta avaluació servirà perquè la Generalitat i els centres disposin d’informació per potenciar el seu mètode educatiu i millorar els resultats dels alumnes en l’educació primària. TRANSPORT PÚBLIC La prova de matemàtiques consistirà a resoldre problemes de càlcul, de representació de l’espai i de mesures, mentre que 14.000 persones utilitzen cada dia les noves estacions de Roquetes i Trinitat Nova la de lingüística incidirà en la comprensió lectora, l’expressió escrita i l’oral. Transmetre valors través de l’esport Any rere any creix el nombre d’infants i joves que fan esport a Des del mes d’octubre, la línia 3 del Metro té dues esta- La construcció de les dues noves estacions de la línia 3 les escoles, gràcies al Pla Català Esport a l’Escola, que fomenta cions noves, Roquetes i Trinitat Nova, les primeres que del Metro ha suposat també una millora del paisatge urbà la participació en activitats físiques i esportives després de les s’inauguren en els darrers cinc anys. Aquestes estacions que les envolta. S’han creat dos parcs nous: el de Roquetes, classes al centre educatiu. Aquesta iniciativa vol aprofitar el són utilitzades per 14.000 persones cada dia. Per aquest format per un gran espai verd situat sobre l’estació, i el gran potencial formatiu de les activitats físiques i esportives, nou tram de la línia 3, hi circula un metro cada tres minuts parc de la Trinitat Nova, que disposa d’un passeig central de prioritzant la participació per damunt de la competitivitat. A i cada dos minuts i mig en hores punta. Aquesta ampliació vianants i dues àrees per als jocs infantils i zones verdes. més, es potencia la funció integradora i de cohesió social de de la línia 3 ha suposat fer realitat una de les principals l’esport escolar, en especial dels nouvinguts. El curs anterior, reivindicacions veïnals de Nou Barris: que el metro arribés La línia 9 avança mes de 120.000 alumnes hi van prendre part, mentre que en a aquesta zona. D’altra banda, les obres de la línia 9 continuen avançant. La tres anys el nombre de centres participants en el pla haurà La nova estació de Roquetes està adaptada a les persones nova línia 9 permetrà donar servei a 90 milions de viatgers passat de 133 a 1.005. amb mobilitat reduïda: disposa de set ascensors amb una capaci- cada any i connectarà zones de Barcelona amb una gran de- La pràctica esportiva contribueix a la formació en valors tat de 23 persones cadascun i d’escales d’emergències per facili- manda de transport públic, com l’eix Carles III –ronda del Mig–, com la tolerància, el respecte als altres i a les regles, la confi- tar l’evacuació. Pel que fa a l’estació de Trinitat Nova, que forma travessera de Dalt i Sagrera. També unirà Badalona i Santa ança en un mateix, l’esforç de superació, l’autocrítica, l’auto- part de l’intercanviador amb correspondència amb les línies 4 Coloma de Gramenet amb la Zona d’Activitats Logístiques del nomia, la capacitat de decisió, l’autogestió, la cooperació i el i 11 del metro, té dos accessos al carrer amb ascensor, escales i Port de Barcelona, la Zona Franca i l’aeroport del Prat. treball en equip. D’altra banda, la promoció de les activitats una rampa adaptada a les persones amb mobilitat reduïda. físiques i els hàbits saludables és fonamental per combatre el Aquestes dues estacions faciliten les comunicacions cap 78 estacions del metro ja són accessibles sedentarisme i l’obesitat, que actualment tenen una incidèn- a l’Hospital de la Vall d’Hebron o el campus universitari de Ja han començat els treballs de construcció dels nous vestí- cia preocupant en la població infantil i juvenil. Mundet. A més, Trinitat Nova enllaça amb els línies 4 i 11. Amb buls de les estacions de Selva de Mar, Bogatell i Llacuna de la aquesta ampliació, la línia 3 passa a tenir 18,4 quilòmetres i L4, que permetran millorar el servei en aquesta zona de ràpid Noves tecnologies a les escoles 26 estacions, i es converteix així en la segona línia més llarga creixement. A conseqüència de les obres, i fins al mes de La Generalitat està fent un gran esforç per dotar totes les es- de la xarxa de metro de Barcelona, després de la línia 1. febrer, quedarà parcialment afectada la circulació del carrer coles de les noves tecnologies necessàries per garantir una de Pujades, a l’altura de les cruïlles amb Pamplona i Roc Bo- educació moderna i de qualitat. Avui dia, el 86% dels centres Can Cuiàs ronat. A la línia 5, també s’han iniciat les obres per construir tenen connexió de banda ampla i 685 centres (un 30% del total) el nou vestíbul de l’estació de Can Vidalet, que disposarà de disposen d’intranet. A més, ja s’han instal·lat 7.827 ordinadors Ciutat Meridiana tres ascensors nous. Tots aquests projectes tenen per objectiu nous i s’està renovant progressivament el material informàtic. Montbau Torre Baró millorar l’accessibilitat i adaptar el metro a les persones amb Mundet Vallbona Prop de 4.400 aules ja tenen “Internet a l’aula” —un equip Canyelles Roquetes mobilitat reduïda. L3 Casa de composat per ordinador, projector, sistema de so i pantalla de l’Aigua Actualment, ja són 78 les estacions de la xarxa de metro projecció— i s’han instal·lat 310 pissarres digitals interactives Valldaura que estan equipades amb ascensors, mentre que en 27 i 30 ordinadors portàtils per a alumnes en situació de llarga més s’hi estan fent obres. Per a les 16 estacions restants Trinitat Nova malaltia. D’altra banda, durant aquest curs 67 formadors ofe- s’està redactant el projecte constructiu per adaptar-les. reixen suport i assessorament als professors per dominar l’ús Cal tenir en compte que totes les estacions que s’estan de les tecnologies de la informació i la comunicació amb fins Via Júlia construint a la xarxa actual de metro i les de la nova línia 9 L4 educatius. ja tenen ascensors o rampes. 18 19
  • 52. Subvencions i ajuts de la Generalitat 2008 Agricultura i alimentació InfoCatalunya publica regularment una selecció Danys catastròfics Diversos de les subvencions i ajuts vigents Ajuts per pal·liar danys catastrò- També hi ha ajuts per a l’elabora- fics a conseqüència de fenòmens ció de sucs de raïms; per a l’adqui- meteorològics en produccions sició en subhastes d’animals de vegetals i animals en curs, edificis reposició de determinades races i instal·lacions de granges, mit- bovines, ovines i caprines; per jans de produccions diversos o al sector de farratges dessecats; camins d’accés a les explotacions per a l’emmagatzematge de vi i i granges. mostos; per fomentar l’ús de les Ajuts socials assegurances agràries per a hiver- nacles, umbracles i túnels. Prestació per a l’acolliment sol·licitar-los les persones amb necessitats bàsiques. La quantia d’un menor d’edat disminució física, psíquica o màxima de la prestació per al Prestació econòmica a favor de sensorial que compleixin els 2008 és de 5.747,70 € anuals menors d’edat tutelats per la requisits establerts. o 478,98 € mensuals (12 Generalitat que es troben en pagaments). situació d’atenció en la pròpia família o acolliment en família Complement per a titulars de pensió no contributiva Prestació per a les despeses Treball extensa, per tal d’atendre les Els pensionistes de pensió no de la llar per a determinats despeses del manteniment del contributiva que resideixin col·lectius Inserció laboral de persones Contractació de persones Promoció de l’ocupació menor. en un habitatge llogat poden Ajuts destinats a les persones acollides a la renda mínima destinatàries de la renda autònoma sol·licitar aquest complement, que no poden atendre amb Ajuts per a la inserció laboral de mínima d’inserció Ajuts per promocionar Prestacions derivades de la que consisteix en un pagament els seus ingressos les despeses les persones acollides a la renda Subvencions per contractar l’ocupació autònoma, destinats llei d’integració social dels únic anual de 357 €. pròpies del manteniment de mínima d’inserció mitjançant persones destinatàries de a persones que es troben en minusvàlids la llar pel fet que el cònjuge o empreses d’inserció sociolaboral la renda mínima d’inserció situació d’atur i que es volen Aquests ajuts són per a despeses Prestació per al manteniment el familiar fins a segon grau i també mitjançant projectes per part de les entitats constituir com a treballadors de transport i per a assistència de les necessitats bàsiques de consanguinitat amb qui d’autoocupació. Termini de col·laboradores d’inserció. autònoms. Hi ha ajuts per sanitària i prestacions Ajut en favor de determinades compartien despeses ha mort. presentació de sol·licituds per Termini per presentar a assistència tècnica i per a farmacèutiques. Poden persones per atendre les als dos tipus d’ajuts: fins al 31 de sol·licituds: 31 de desembre del formació. desembre del 2008. 2008. Educació Habitatge Atenció educativa domiciliària Subvencions per a activitats Subvencions per crear places Els alumnes en edat escolar complementàries en llars d’infants Ajuts per a l’adquisició obligatòria que tenen una Ajuts per finançar activitats Per a la creació de places de d’habitatges usats, d’habitatges malaltia prolongada que els complementàries de l’alumnat primer cicle de l’educació protegits de règim general, impedeix assistir a classe per amb necessitats educatives infantil en llars d’infants de d’habitatges protegits de règim un període superior a 30 dies específiques derivades de titularitat municipal, i per especial i d’habitatges protegits poden sol·licitar rebre atenció situacions socioeconòmiques a la consolidació de places de preu concertat. educativa a casa durant el temps o socioculturals desafavorides. en centres del mateix nivell Més informació que no puguin anar a classe. Sol·licituds: del 7 al 21 de gener del 2009. i titularitat. La subvenció es concedeix per fer obres en sobre aquests i altres edificis de nova planta o bé ajuts i subvencions per adequar o adquirir edificis preexistents. de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012 22 23
  • 53. www.tdt.cat CONNECTA’T A LA TDT! La Televisió Digital Terrestre (TDT) està substituint la televisió analògica a tot Europa. Aquesta substitució significarà l’apagada de les emissions analògiques que es produirà el 3 d’abril del 2010. Els departaments de Cultura i Mitjans de Comunicació i de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, estan fent arribar la TDT a totes les comarques del país. El Pla d’actuació de la TDT del Govern garantirà la mateixa cobertura per a tots els canals de televisió digital locals, nacionals i estatals. Abans no acabi el 2009, la TDT serà una realitat a tot el país. Per això, si ja ha arribat a casa teva, és necessari que adaptis la instal·lació de la teva antena, sobretot si és col·lectiva, i que el teu televisor disposi de descodificador de TDT integrat, o bé que adquireixis un descodificador extern. Per saber si el senyal digital ja arriba a casa teva, o quines empreses homologades tens a prop per adaptar r la teva antena, pots consultar la web www.tdt.cat Vall d’Aran o bé trucar al 012. Pallars Sobirà Alta Ribagorça Cerdanya Alt Urgell Ripollès Alt Empordà Pallars Jussà Garrotxa Pla de Berguedà l’Estany Solsonès Osona Gironès Baix Noguera Empordà Selva Bages Segarra Pla Vallès Encesa a final 2008 Segrià d’Urgell Anoia Or. Urgell Maresme Vallès Oc. Garrigues Conca de Barberà Encesa juliol 2009 Alt Penedès Baix Barcelonès Alt Camp Baix Llobregat Priorat Garràf Penedès Baix Tarragonès L’encesa de la TDT és un procés gradual Terra Ribera Camp Alta al territori. Els colors verd i blau de les d’Ebre comarques indiquen que, amb anterioritat a la data assenyalada, tota l’oferta de la Baix Ebre TDT ja s’estarà emetent. Montsià MÉS CANALS, MÉS OFERTA EN CATALÀ, I MÉS QUALITAT D’IMATGE. HA ARRIBAT L’HORA D’ADAPTAR-SE. CONNECTA’T A LA TDT! per la televisió digital 20
  • 54. Ocupació i treball. Més Transport públic. Noves mesures de la Generalitat estacions de Roquetes per a les persones que i Trinitat Nova al metro estiguin sense feina. de Barcelona. Info Especial Catalunya Alt Pirineu i Aran Informació d’interès ciutadà Núm. 17 Desembre’08 Els Mossos d’Esquadra ja són a tot Catalunya
  • 55. EL PALLARS JUSSÀ… DESPLEGAMENT DELS MOSSOS D’ESQUADRA • Té una població de 12.648 persones InfoCatalunya • És una de les comarques amb menys A partir del mes de novembre, la policia a InfoCatalunyu habitants per quilòmetre quadrat s’acabarà de desplegar a autonòmica catalana Aet reis inel’Ebre lr P r de • Té la taxa d’envelliment més alta tot el territori de les Terres de l’Ebre i ocuparà de Catalunya les noves comissaries que s’estan construint. T • Té un dels creixements demogràfics suplement.) (Més informació en aquest i Aran COMENCEN A 17 PROJECTES més baixos IMPULS LES OBRES DEL PONT EMPRENADORS LLEIDA, SANT JAUME-DELTEBRE EL PER REACTIVAR A 90 MINUTS DE PARÍS JUSSÀ PALLARS El pont que unirà els municipis de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre s’obrirà a Imatge la circulació a finals de l’any que ve. Tindrà una longitud de 250 metres i 19 virtual metres d’amplada (a la imatge, una representació virtual). Fins ara, el pas entre les dues poblacions ha estat la tradicional barca, o bé un recorregut per carretera de més de 20 quilòmetres passant per Amposta. Una de les Estimular l’activitat econòmica de les comarques menys dinàmi- pont és que la sevales instal·lacions a les necessitatsen dues parts particularitats del dustrial adequarà plataforma estarà dividida de producció ques i amb més risc de despoblació, com el Pallarsdiferenciades: end’aparells dela calçada destinadaSerralleria El Mallde vehicles ben Jussà. Amb un costat, reciclatge domèstic i la a la circulació ampliarà el i en l’altre costat, un ampli espai per a vianants i ciclistes concebut com un aquest objectiu el Govern ha adjudicat enguany subvencions a seu taller. projectes emprenedors de la comarca per valor total de 500.000 € passeig sobre les aigüesPel que faA més, tindrà unasubvenció a la Pobla de Segur del riu. als ajuntaments, la zona d’aparcaments a la i préstecs per més d’1,4 M€. Aquesta injecció econòmica, denomi- servirà per modernitzar l’escorxador dels Pirineus (a la foto); la de llera del costat de Sant Jaume d’Enveja. Aquesta nova infraestructura afavorirà nada Pla de Dinamització Comarcal, beneficiarà 17 projectes, qua- la Torre de Capdella ampliarà la població que es podrà connec- el desenvolupament econòmic deales dues poblacions i potenciarà els valors tre d’ells d’ajuntaments, que han de servir per reactivar l’activitat tar a Internet Batea alta velocitat; la de Salàs de Pallars es destina a econòmica. paisatgístics i culturals de les zones de l’entorn. urbanitzar el futur polígon industrial dels Serrats, que ha d’atraure El Pallars Jussà és una comarca productora d’oli d’oliva, vi, empreses i emprenedors; i amb la de Tremp es crearà un nou carns i embotits. El Govern ha destinat ajuts a empreses d’aquests centre d’empreses i innovació, amb l’objectiu d’estimular l’esperit MENYS TEMPS ENTRE L’EIX sectors. D’una banda, les Bodegues Torres edificaran una nau N-420 empresarial. Gandesa DE L’EBRE I HORTA DE SANT JOAN per emmagatzemar el most, Orcauvins construirà una bodega nova per produir més ampolles i el celler Castell d’Encus crearà Els projectes crearan Caseres C-43 Ja ha entrat en servei, una vegada condicionada, Aixalda una línia d’embotellament. En el sector carni, l’empresa la 58 llocs de treball directes Bot El Pinell carretera T-333 entre l’Eix de l’Ebre (C-12) i Prat de construirà una sala on es prepararà la carn de la vedella ecològica, Comte. El tram obert al trànsit té uns 11 per ubicar-hi una la Granja Gordó condicionarà les instal·lacions quilòmetres, al i 25 d’indirectes de Brai Ebre llarg delsde tractament ieixamplat lesde matèria primera animal indústria quals s’han transformació vies i s’han eliminat Prat de Comte C-12 molt revolts. Ara, els treballs s’intensificaran en el tram en productes alimentaris, Ecològica dels Pirineus oferirà produc- T-330 Aragó següent,i entre Prat de Comte i artesanals Rafael Coronado tes nous la productora d’embotits l’encreuament que dóna Benifallet T-333 accés auna altra planta de producció. També dins el sector de un crearà Horta de Sant Joan. En total, les obres abasten Horta recorregut d’uns 23 quilòmetres, en els quals es veuran l’alimentació, Formatge Ecològic de Puigcerver ampliarà les seves de Sant Joan Tram en servei molt millorades la conducció i la seguretat viària. Es per instal·lacions i l’empresa L’Àvia Clementina construirà una nau N-230b T-330 Paús preveu que tota la nova carretera estarà acabada i oberta ampliar la producció de mel, pol·len, oli d’oliva verge, gelea reial i al trànsit l’estiu de l’any que ve. El condicionament caramels. En servei Xerta Tivenys Arnes estiu 2009 d’aquesta via millora la comunicació dels municipisper En referència a altres sectors, Cervos construirà una nau del sud de la vendre Alta ambper a la construcció, Energia 2010 fabricar i Terra materials Tortosa i amb les comarques del Baix Ebre i el fotovoltaiques en un edifici de corredor del instal·larà plaques Montsià, així com amb el Tremp per pro- Alfara Aldover de Carles Mediterrani. i injectar-la a la xarxa de distribució, Montclar In- duir electricitat C-12
  • 56. TOTS ELS MUSEUS PIRINENCS EN UNA GUIA InfoCatalunya TELECOMUNICACIONS Per primera vegada, la informació dels 53 museus de l’Alt Pirineu i Alt Pirineu MÉS A PROP DE TOTHOM Aran ha estat recollida en una única guia impulsada per l’Associació de la Xarxa de Museus i la Generalitat. L’objectiu és promoure i Aran Els pobles de l’Alt Pirineu i Aran cada vegada tenen més bones el turisme i la cultura donant a conèixer tant el seu patrimoni etnogràfic, natural, paleontològic, geològic o hidroelèctric, telecomunicacions gràcies al pla Catalunya Connecta, que enguany ha dut a terme en aquestes comarques 111 actuacions. com l’art sacre o les referències a la memòria històrica. El Entre d’altres, s’inclouen els estudis radioelèctrics, la construcció llibre presenta cadascun dels museus en una fitxa resum que Actuacions en matèria de torres i la instal·lació d’equips de telefonia mòbil, de TDT i de inclou els seus equipaments i les informacions bàsiques de cada de telecomunicacions banda ampla rural, fins i tot en municipis de només deu habitants. instal·lació, així com recomanacions sobre els elements més a l’Alt Pirineu i Aran Per fer totes aquestes millores, que han beneficiat 128 nuclis de destacats que conté. La guia, agrupada per territoris, també està població, s’han invertit 6 M€. En dos anys, es preveu portar a traduïda a l’aranès, al castellà, al francès i a l’anglès. terme 257 millores més a l’Alt Pirineu i Aran. Val d’Aran En aquets moments, ja són 126 els nuclis de més de 50 8 habitants de l’Alt Pirineu i Aran que es poden connectar a Internet Alta Pallars Sobirà 25 amb banda ampla i 139 els que ja tenen cobertura per trucar a través del mòbil. Un dels objectius de la Generalitat és que tots els nuclis de més de 50 habitants, i en alguns casos de només 10 A PUNT PER A LA NEU Ribagorça habitants, tinguin connexió ràpida a Internet abans Per solucionar els problemes de 8 de finals del 2010. trànsit a les carreteres i els carrers La Cerdanya 14 dels pobles durant la temporada de Alt Urgell neu, la Generalitat ha lliurat màquines 43 Municipis amb millores llevaneu als ajuntaments de municipis Alt Urgell: les Valls d’Aguilar, Monteferrer i Castellbó, les Valls de petits i mitjans de les comarques de Pallars Jussà Valira, Coll de Nargó, la Vansa i Fórnols, Ribera d’Urgellet i Arsèguel muntanya, amb un total de 1,5 M€ (més de 40 nuclis) 13 d’inversió. Alta Ribagorça: la Vall de Boi, Pont de Suert (6 nuclis) La Cerdanya: Montell i Martinet, Lles de Cerdanya, Bellver de Cerdanya, Alp (12 nuclis) A banda d’això, s’han millorat diversos accessos a les pistes d’esquí dels Pirineus. El camí per anar a les pistes Pallars Jussà: Abella de la Conca, Conca de Dalt, Tremp, Senterada, Llimiana, Sarroca de Bellera, Sant Esteve de la Sarga (25 nuclis) de Tavascan, a la sortida de Quanca, a Lladorre, s’ha eixamplat fins a sis metres. La millora comprèn un tram Pallars Sobirà: Soriguera, Esterri de Cardós, Vall de Cardós, Llavorsí, Sort, Rialp, Alt Àneu, Guingueta d’Àneu, Lladorre (més de 40 nuclis) de 220 metres amb revolts i un pendent pronunciat de gairebé el 14%. També s’hi han instal·lat barreres de Val d’Aran: es Bòrdes, Vielha e Mijaran (5 nuclis) seguretat i s’ha millorat el paviment i la senyalització. Per altra banda, s’han millorat els accessos a les estacions d’esquí nòrdic de Tuixent-la Vansa (tram EL PALLARS SOBIRÀ de 3,4 quilòmetres), Lles de Cerdanya (tram de 6,3 quilòmetres, a la foto) i Aransa (tram de 6 quilòmetres). I LA VAL D’ARAN, Les obres comprenen un nou paviment i els elements de drenatge, abalisament, senyalització i seguretat viària MÉS BEN COMUNICATS dels accessos, amb l’objectiu de facilitar i millorar la comoditat i la seguretat en la conducció. Per a la temporada d’hivern, també s’ha tornat a Per millorar la fluïdesa del trànsit entre el Pallars Sobirà asfaltar els 53.000 m² de l’interior del Túnel del Cadí i els i la Val d’Aran, la Generalitat ha eixamplat el tram de la seus accessos perquè els vehicles s’hi adhereixin millor carretera C-28 que va des del refugi de la Mare de Déu de i facin menys soroll amb el fregament dels neumàtics. les Ares fins a la variant dels Avets, a l’Alt Àneu. Són tres Finalment, abans de final d’any, la carretera GI-400 de la quilometres de carretera que seran més amples, amb dos collada de Toses a Alp serà més ampla, tindrà revolts més carrils de 3,5 metres, i dos vorals amb més bon traçat i suaus i asfalt nou en els gairebé 19 quilòmetres d’aquesta paviment. via, que passa per l’estació de la Molina i la de la Masella.
  • 57. InfoCatalunya Alt Pirineu i Aran HOSPITAL TRANSFRONTERER DE PUIGCERDÀ El gener de l’any que ve es començarà a construir a Puigcerdà l’Hospital de la Cerdanya, el primer centre transfronterer de la Unió Europea, que atendrà pacients de Catalunya i de França alhora (imatge virtual). Tindrà 68 llits i capacitat per atendre 35.000 persones de les comarques de la Cerdanya (catalana i francesa) i també del Capcir. L’hospital, situat al pla de Rigolisa, estarà acabat el 2011 i oferirà, entre altres serveis, atenció especialitzada en oftalmologia, traumatologia, cirurgia, otorinolaringologia i pediatria. La inversió prevista és de quasi 32 M€. L’OBSERVATORI ASTRONÒMIC MÉS AVANÇAT, AL MONTSEC Catalunya ja té el tercer observatori astro- nòmic professional, després de l’Observatori de l’Ebre i l’Observatori Fabra de Barcelona. Es tracta de l’Observatori Astronòmic del Montsec, que a hores d’ara és el més gran i tecnològicament avançat del país. Per la seva TELEOFTALMOLOGIA A L’ALT PIRINEU situació, gaudeix d’un cel nocturn sense con- Les noves tecnologies apropen usuaris i professionals taminació lumínica i d’excel·lents condicions encara que siguin a quilòmetres de distància. Gràcies a la meteorològiques. El telescopi, que du el nom teleoftalmologia ja no cal que molts ciutadans de l’Alt Pirineu, del bioquímic Joan Oró en memòria de qui va la majoria d’edat avançada, es desplacin per fer-se proves ser un dels seus principals promotors, està a diagnòstiques de la vista. Els centres de l’Institut Català de disposició de les universitats i serveix perquè la Salut de referència fan aquestes proves i després envien els seus alumnes hi facin pràctiques d’ob- els resultats a l’Institut Lleidatà d’Oftalmologia, on els servació espacial. A més, es duran a terme especialistes fan el diagnòstic. diferents programes de recerca astronòmi- Actualment els metges de Tremp, la Seu d’Urgell i la Pobla ca sobre planetes extrasolars, supernoves, de Segur tenen les eines necessàries per fer proves que estrelles variables i d’altres. permeten esbrinar si el pacient està desenvolupant una patologia ocular. A hores d’ara, més de mil usuaris ja s’han beneficiat d’aquest servei. Durant aquest any i el que ve, el projecte s’estendrà al Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell Sud. Aquest mètode contraresta l’inconvenient que l’Alt Pirineu és una de les zones més allunyades dels grans centres sanitaris. Anteriorment, els usuaris havien d’anar fins a Lleida i, a més, era recomanable que ho fessin acompanyats, ja que se’ls havia de dilatar la pupil·la i la visió els quedava disminuïda durant unes hores. Les proves de fons d’ull amb càmeres especialitzades són de gran utilitat per trobar lesions del nervi de l’ull i patologies oculars derivades de la diabetis.
  • 58. Ocupació i treball. Més Transport públic. Noves mesures de la Generalitat estacions de Roquetes per a les persones que i Trinitat Nova al metro estiguin sense feina. de Barcelona. Info Especial Catalunya Comarques Centrals Informació d’interès ciutadà Núm. 17 Desembre’08 Els Mossos d’Esquadra ja són a tot Catalunya
  • 59. DESPLEGAMENT La mobilitat de les Comarques Centrals milloraràDELS MOSSOS D’ESQUADRA considerablement quan InfoCatalunya A partir del mes de novembre, la policia a InfoCatalunyes estiguin finalitzats els cinc grans eixos a autonòmica catalana s’acabarà de desplegar Cermarqul’Ebre viaris que la Generalitat està impulsant, tot el territori de les Terres de l’Ebre i ocuparà T o res de que reduiran els temps de recorregut les noves comissaries que s’estan construint. entre els (Més informacióaugmentaran la territoris i en aquest suplement.) Centrals COMENCEN seguretat dels conductors. LES OBRES DEL PONT LLEIDA, MILLORES SANT JAUME-DELTEBRE Puigcerdà A 90 MINUTS DE PARÍS Alp A LA XARXA Ripoll Olot VIÀRIA Berga Manlleu GIRONA Vic Puig-reig MANRESA I VILANOVA, Centelles A NOMÉS UNA HORA LLEIDA Tàrrega Manresa Cervera L’any que ve, està previst que comença- Mollerussa Igualada ran les obres de l’Eix Diagonal. Tindrà una longitud de 67 quilòmetres i unirà Vilanova i la Geltrú i Manresa. El pont que unirà els municipis de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre s’obrirà a Vilafranca Imatge del Penedès circulació a finals de l’any que ve. Tindrà una longitud de 250 metres i 19 la BARCELONA virtual metres d’amplada (a la imatge, una representació virtual). Fins ara, el pas TARRAGONA Vilanova entre les dues poblacions ha estat la tradicional barca, o bé un recorregut i la Geltrú per carretera de més VIC20 quilòmetres A PROP per Amposta. Una de les de I RIPOLL, MÉS passant particularitats del pont és que la seva plataforma estarà dividida en dues parts ben diferenciades: enS’avança en ella calçada destinada a la circulació de vehicles un costat, desdoblament de la C-17 per convertir-la en un nou eix i en l’altre costat, un ampli espai per ciutats de Vici iciclistes concebut com un viari que unirà les a vianants passeig sobre les aigües del riu. Aestiu estindrà una zona d’aparcaments a la Ripoll. Aquest més, va posar en llera del costat de Sant Jaume d’Enveja. Aquesta nova infraestructura afavorirà servei la variant de les Masies de el desenvolupament econòmic de les dues poblacions i potenciarà els valors Voltregà. Batea paisatgístics i culturals de les zones de l’entorn. DESDOBLAMENT MENYS TEMPS ENTRE L’EIX DE L’EIX TRANSVERSAL N-420 Gandesa DE L’EBRE I que han de perme- SANT JOAN Continuen les obres HORTA DE Caseres C-43 Ja ha entrat en el traçat una vegada condicionada, la tre desdoblar tot servei, de l’Eix Trans- carretera T-333Cervera l’Eix de l’Ebre (C-12) i Prat de versal, que uneix entre i Riudellots de Bot El Pinell de Brai Comte. El tram obert al construint uns 11 quilòmetres, al la Selva. Actualment, s’està trànsit té Ebre l’enllaç de Joncadella. COMPLETANT L’EIX llarg dels quals s’han eixamplat les vies i s’han eliminat Prat de Comte C-12 DEL LLOBREGAT molt revolts. Ara, els treballs s’intensificaran en el tram T-330 Aragó següent, entre Prat de Comte i l’encreuament que dóna Benifallet T-333 accés a Horta de Sant Joan. En total, les obres abasten estudiant el desdo- La Generalitat està un Horta AVANCEN ELS TREBALLS recorregut d’uns 23 quilòmetres, en els qualsentre Berga i Bagà, a la C-16. Sant Joan blament es veuran de A L’EIXen servei Tram VIC-OLOT Aquestviària. Es de l’Eix del Llobregat molt millorades la conducció i la seguretat tram nord N-230b preveu que tota la nova carretera estarà acabada i oberta Cerdanya té que uneix Barcelona i la T-330 LaPaús Generalitat calcula que abans de la 22 quilòmetres que transcorren en una Setmana Santa de l’any que ve entrarà en al trànsit l’estiu de l’any que ve. El condicionament En servei Xerta zona amb molta muntanya i travessen d’aquesta via millora la comunicació dels municipis del Arnes servei l’Eix Vic-Olot entre TorellóTivenys estiu 2009 i Sant el pantà de la Baells. Esteve d’en Bas. El tram inclou el túnel de sud de la Terra Alta amb Tortosa i amb les comarques Bracons,Alfara quilòmetres, construït amb de 4,5 Aldover del Baix Ebre i el Montsià, així com amb el corredor del respectede Carles cap al paisatge. Mediterrani. C-12
  • 60. Municipis MILLORES Calonge de Segarra InfoCatalunya A LA XARXA VIÀRIA C-37 REVITALITZANT amb empreses que han rebut ajuts Comarques i prèstecs Jorba N-IIa l’Espelt Òdena L’ECONOMIA DE L’ANOIA Centrals A-2 A-2 B-222 C-241c N-IIa IGUALADA La Generalitat ha atorgat ajuts a 19 projectes que col·laborin Pròxim tram C-15 a revitalitzar l’economia de la comarca. D’aquests, Colldeguix quatre rebran un ajut en forma de subvenció, a set més C-37 C-241c els ha estat concedit un crèdit sense interès i els altres Igualada la Pobla de han percebut els dos tipus d’ajuda. En total, s’han destinat Sta. Margarida Claramunt Sta. Margarida de Montbui 465.000 € en concepte de subvencions i 1,4 M€ en préstecs. Orpí Tram en obres de Montbui Vallbona d’Anoia la Torre de Aquests ajuts s’emmarquen en el Pla d’Iniciatives de Claramunt Dinamització Comarcal que es porta a terme en quatre Masquefa Capellades comarques catalanes amb necessitat especial de reactivació EL CENTRE D’IGUALADA AMB MENYS TRÀNSIT econòmica. Els ajuts atorgats crearan 190 nous llocs de La capital de la comarca de l’Anoia tindrà menys trànsit un cop treball a l’Anoia entri en servei el tram de la ronda Sud que ha d’evitar el pas pel Es calcula que els projectes beneficiaris de les subvencions centre de la ciutat dels vehicles que circulen per la C-37. L’obra o crèdits crearan 130 llocs de treball directes i 60 més Anoia Catalunya connecta aquesta carretera a Santa Margarida de Montbui i i la d’indirectes a la comarca. Això contribuirà a reduir l’atur estructural que des de fa temps hi ha a l’Anoia, on l’últim PIB/habitant 14,25 19,30 C-15 a Vilanova del Camí. any ha augmentat un 13% més que a la mitjana catalana. (milers € per habitant) Les empreses a les quals s’han concedit els ajuts i préstecs % població amb 8,3 12,8 NOVA VARIANT DE PIERA MILLORES A LA BV-5224 ENTRE a interès zero es troben als municipis d’Igualada, Vallbona estudis superiors A LA B-224 MANLLEU I TORELLÓ d’Anoia, Masquefa, Orpí, Santa Margarida de Montbui i Calonge de Segarra. A principis de l’any vinent començaran les obres La carretera que uneix Manlleu i Torelló és producció, i la cooperativa social alimentària Gustàuria de construcció de la variant B-224 al municipi de ara més segura, gràcies a les obres d’ei- Impulsant el sector tèxtil, l’alimentari i les crearà un centre especial de treball per elaborar noves tecnologies plats precuinats i càtering fred. Es preveu que aquest Piera, a la comarca de l’Anoia. Es construirà una xamplament de la via en el tram en què va Entre els projectes beneficiaris destaquen els de la centre crearà 20 llocs de treballs per a persones amb via d’1,4 quilòmetres que evitarà el pas de vehi- paral·lela a la C-37, des de l’enllaç de la Mi- indústria del tèxtil i del cuir, sectors que han estat dels més discapacitat. cles pel centre del nucli urbà i oferirà una con- randa (terme de Manlleu) fins a l’accés sud afectats per la deslocalització d’empreses. Les ajudes faran Les subvencions i crèdits permetran el desenvolu- nexió més directa entre el municipi d’Hostalets de Torelló. Les obres han permès passar que l’Agrupació tèxtil Fagepi obri un “outlet” a la Conca pament del projecte del Campus Motor de l’Anoia, del de Pierola i la B-224. Avui dia, Piera registra un dels 5-6 metres amb què comptava aquest d’Òdena, que l’empresa Curtidos Badia pugui ampliar la projecte Mercanoia de la Federació Anoienca de Comerç alt percentatge de trànsit de vehicles pesants pel tram anteriorment als 8 metres d’amplada seva activitat de fabricació de pells i cuir i que Miret y i Serveis, i de Vivex, Vivers en Xarxa. També s’ha donat nucli urbà a causa de la proximitat de l’abocador actuals. Simultàniament, a la mateixa via Compañía pugui reforçar la seva producció i aconseguir un suport a millores en les telecomunicacions a Masquefa de Can Mata, situat a Hostalets de Pierola. estan en execució les obres de millora en nou acabat per als productes de cuir que comercialitza. i l’Anoia Nord i a projectes d’ampliació i modernització el tram entre Sant Vicenç de Torelló i Sant En l’àmbit del sector alimentari, Precocinados Ortega d’empreses com Font d’Abaix, Hispano Mecano Eléctrica, Pere de Torelló. podrà incorporar maquinària nova que farà ampliar la seva Tallers Aleny, Tot Rètol, Intesis Software o Àrids El Carol. IMPULS AL TRANSPORT PÚBLIC VIC FA UN PAS ENDAVANT NOVES LÍNIES INTEGRACIÓ TARIFÀRIA REFORÇ DE LES LÍNIES PER LA INTEGRACIÓ D’AUTOBÚS A VIC Els usuaris de la línia d’autobús Vic- AL BAGES L’any que ve es preveu que s’aplicarà D’AUTOBÚS A L’ANOIA La línia d’autobús entre Jorba i DELS ALUMNES NOUVINGUTS Barcelona disposen, des de mitjans la integració tarifària a la comarca Igualada té, des de mitjans de Des de l’entrada en funcionament de l’Espai de Benvinguda Educativa de Vic, del mes de setembre, de dos nous del Bages. Això permetrà a tots els setembre, 10 expedicions més ubicat al primer pis de la Casa de la Caritat, ja hi han passat 52 infants i joves, autobusos directes d’anada i tornada usuaris de transport públic viatjar d’anada i tornada. A més, s’han creat la majoria de la Xina i de països de l’Amèrica Llatina. D’aquests, 37 ja estan es- entre la capital d’Osona i Barcelona. amb un únic bitllet. La mesura cinc viatges, ens els dos sentits, entre colaritzats i durant el temps que han estat en aquest espai han après vocabu- Durant els caps de setmana, s’han significarà un estalvi per a l’usuari i Santa Coloma de Queralt i la capital lari bàsic i han conegut els serveis principals de la ciutat. L’objectiu d’aquest afegit tres viatges més que enllacen millorarà l’eficiència del servei. Un de l’Anoia. També s’ha incrementat espai és que els pares i alumnes puguin rebre suport i assessorament perquè directament Vic i Barcelona. També dels objectius de la Generalitat és la freqüència entre Igualada i Sant puguin incorporar-se a l’escola o institut amb nocions bàsiques de llengua i des del mes de setembre s’han creat aconseguir la integració tarifària a tot Martí de Tous i una altra entre Calaf i tenint tota la informació sobre el sistema educatiu català. A través de tallers dues línies que uneixen la capital Catalunya l’any 2012. la capital de l’Anoia. Durant els caps educatius, culturals i esportius, a l’Espai de Benvinguda Educativa de Vic s’en- d’Osona amb els municipis de Gurb i de setmana, també s’ha reforçat senya la realitat cultural i social del país. Es tracta d’un servei obert, versàtil Calldetenes. aquestes línies per facilitar l’accés a i que permet adaptar-se a les necessitats i circumstàncies de cada nen i a les serveis públics de la capital de l’Anoia, de la seva família. El de Vic és un dels dos espais, juntament amb el de Reus, com l’Hospital d’Igualada. que s’han posat en marxa per reforçar la tasca que es fa a les 1.234 aules d’acollida que hi ha a les escoles catalanes.
  • 61. InfoCatalunya LA FESTA MAJOR DE SOLSONA: FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL Comarques La Festa Major de Solsona, que se celebra del 7 a l’11 de setembre, ha estat declarada Centrals per la Generalitat festa patrimonial d’interès nacional per la projecció dels seus rituals, costums i manifestacions simbòliques. La festa actual conserva l’estructura i el contingut de la que es troba en documents de l’any 1675. A més a més, la Generalitat també ha declarat els gegants, els nans, el bou, la mulassa, el drac, els cavallets, els trabucaires, la tronada i el ball de bastons com a elements festius patrimonials d’interès nacional. Es calcula que Solsona rep durant la seva festa major 14.000 persones cada dia. MILLORA DE LA COBERTURA DE TELEFONIA MÒBIL Fins a 34 municipis de les Comarques Centrals han mi- llorat el servei de cobertura de la telefonia mòbil. És un dels primers resultats de l’acord de la Generalitat amb les operadores per millorar la cobertura de telefonia mòbil a VIC I ÒDENA REBEN ELS AJUTS DE LA les zones on hi ha més deficiències de senyal. L’objectiu de la Generalitat és que tots els nuclis de població de més de CINQUENA CONVOCATÒRIA DE LA LLEI 50 habitants tinguin, l’any 2010, servei d’Internet de banda DE BARRIS ampla, de telefonia mòbil i de TDT. La Generalitat ha concedit una subvenció de 4,5 M€ per a la rehabili- tació del nucli urbà d’Òdena i de 7,8 M€ per al centre històric i la Calla de Vic. La Llei de barris promou la rehabilitació d’àrees determinades per evitar-ne la degradació i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. UNA ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERA AL CIUTADÀ Gràcies a una convocatòria anterior, Vic ja ha començat la rehabilitació dels barris sud de la ciutat. Gairebé la totalitat dels carrers del barri del DUES OFICINES Remei es milloraran amb voreres més amples i carril bici i s’eliminaran DE LA GENERALITAT A LES els aparcaments en superfície (imatge virtual). Altres dels municipis de les Comarques Centrals que han rebut aquests ajuts són: Manlleu, Man- COMARQUES CENTRALS resa, Berga, Cardona, Igualada, Solsona, Súria i Canovelles. Els ciutadants de les Comarques Centrals ja tenen oficines de la Generalitat. Estan ubicades a l’Edifici del Sucre de Vic (a la foto) i al Palau Firal de Manresa, i disposen de registre oficial d’entrada de documents i de servei d’informació. Això suposa que els ciutadans d’aquestes comarques ja no s’han de desplaçar fins a Girona, Lleida o Barcelona per fer tràmits. MÉS AGILITAT EN ELS EXPEDIENTS URBANÍSTICS L’AERÒDROM D’IGUALADA-ÒDENA DE LES COMARQUES CENTRALS PODRÀ ACOLLIR VOLS Sant Benet de Bages, Vic, Igualada i Solsona han estat DE MERCADERIES els municipis on, fins ara, s’ha reunit la nova Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central. La Un dels objectius de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena és acollir vols de Generalitat va aprovar, el mes de juliol, la creació d’aquest mercaderies, un fet que potenciaria el desenvolupament comercial i òrgan amb seu itinerant per agilitzar la resolució dels econòmic de les Comarques Centrals. Això serà possible perquè s’ha processos urbanístics dels ajuntaments. Això suposa la aprovat un pla especial que preveu que aquest aeròdrom ocupi fins descongestió de les comissions de Barcelona i Lleida, que a 119 hectàrees, més del triple de les que té actualment. Les obres fins ara es repartien els expedients urbanístics dels 169 d’ampliació previstes també inclouen la millora de les condicions de ajuntaments de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el seguretat, dels accessos i dels edificis de serveis. Solsonès.
  • 62. Ocupació i treball. Més Transport públic. Noves mesures de la Generalitat estacions de Roquetes per a les persones que i Trinitat Nova al metro estiguin sense feina. de Barcelona. Info Especial Catalunya Informació d’interès ciutadà Núm. 17 Desembre’08 Girona Els Mossos d’Esquadra ja són a tot Catalunya
  • 63. DESPLEGAMENT MÉS ESCOLES I MÉS PROFESSORS Aquest curs s’han posat en MOSSOSnous centres educatius a les DELS funcionament D’ESQUADRA foCattalunya comarques gironines, com ara els CEIP Nou de Castellóla policia i el Mas A partir del mes de novembre, d’Empúries Inf oCa alunya In Nadal de Quart, oautonòmica de Salt, el de Vilafant, Vilablareix i Lloret de l’IES Vallvera catalana s’acabarà de desplegar a irona Mar, a més de sis tot el llars d’infants,les Terres deal’Ebre i ja existents. noves territori de que se sumen les 100 ocuparà rres de l’Ebre G En els dos darrers anys també s’ha impulsat la construcció i l’ampliació de 18 centres de la demarcació. comissaries que al creixement de l’alumnat, les noves Per donar resposta s’estan construint. Te (Més informació en aquest suplement.) s’ha reforçat el professorat amb 227 docents més d’educació infantil i primària i 97 de secundària. COMENCEN VIÀRIA LA XARXADEL PONT LES OBRES LLEIDA, GIRONINA FA EL TOMB SANT JAUME-DELTEBRE A 90 MINUTS DE PARÍS El pont que unirà els municipis de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre s’obrirà a Imatge la circulació a finals de l’any que ve. Tindrà una longitud de 250 metres i 19 virtual metres d’amplada (a la imatge, una representació virtual). Fins ara, el pas entre les dues poblacions ha estat la tradicional barca, o bé un recorregut per carretera de més de 20 quilòmetres passant per Amposta. Una de les particularitats del pont és que la seva plataforma estarà dividida en dues parts ben diferenciades: en un costat, la calçada destinada a la circulació de vehicles i en l’altre costat, un ampli espai per a vianants i ciclistes concebut com un passeig sobre les aigües del riu. A més, tindrà una zona d’aparcaments a la llera del costat de Sant Jaume d’Enveja. Aquesta nova infraestructura afavorirà el desenvolupament econòmic de les dues poblacions i potenciarà els valors Batea Girona fa el tomb: així es pot descriure el moment que i culturals de les zones servei entre Sant Esteve d’en Bas i Torelló. El paisatgístics vinent estarà en de l’entorn. viuen les comarques gironines pel que fa a les obres viàries. tram inclou el túnel de Bracons, de 4,5 quilòmetres, que ha estat Actualment s’està treballant en la construcció i millora d’un construït amb el màxim respecte cap al paisatge i la vegetació MENYS TEMPS ENTRE L’EIX que agilitzaran gran nombre de carreteres, generals i locals, N-420 (foto petita). Aquest eix viari permetrà millorar les comunicacions Gandesa DEdesplaçaments HORTA DEiSANT JOAN els L’EBRE I del trànsit gironí n’incrementaran la entre les Comarques Centrals i la Garrotxa. Caseres seguretat. D’altra banda, les obres de desdoblament de l’Eix Transversal C-43 Ja ha entrat obres ja finalitzades destaquen les millores dels Entre les en servei, una vegada condicionada, la suposaran menys temps de desplaçament i evitaran que El Pinell Bot molts carretera T-333 entre l’Eix de l’Ebre (C-12) i Prat de de Brai accessos a la Costa Brava. Així, s’ha desdoblat la C-35 entre conductors que circulin de Girona a Ponent ho facin a través de Comte. El tram obert al trànsit té uns 11 quilòmetres, al Ebre Vidreres i Llagostera, l’últim que quedava de l’eix Maçanet l’autopista de peatge llarg dels quals s’han eixamplat les vies i s’han eliminat Prat de Comte de la Selva-Platja d’Aro (foto gran), el tram de la C-31 entre molt revolts. Ara, els treballs s’intensificaran en el tram A7. Les obres, que C-12 T-330 següent, ientre Prat de Comte i l’encreuament que dóna Palamós Palafrugell i l’últim tram de la C-260 entre Figueres milloraran la seguretat Aragó Benifallet accés a Horta de Sant Joan. En total, les obres abasten la i Roses. A l’interior, una de les obres significatives ha estat un en aquesta via, T-333 Horta recorregutla carretera de Girona a Santa Coloma de Farners. millora de d’uns 23 quilòmetres, en els quals es veuran començaran deJoan de Sant manera Tram en servei Al Ripollès s’està treballant en l’ampliació de l’Eix Vic- molt millorades la conducció i la seguretat viària. Es esglaonada a Girona N-230b preveu s’ha completat la carretera estarà des de Sant Joan Ripoll, i que tota la nova millora de la C-38, acabada i oberta entre finals d’aquest T-330 Paús al trànsit l’estiu de l’anyfrontera francesa. de les Abadesses fins a la que ve. El condicionament any i principis del que En servei Xerta Tivenys Arnes d’aquesta via millora la comunicació dels municipis del ve, amb l’objectiuestiu 2009 que sud de la TerraVic-Olot Tortosa i amb les comarques Acabant l’Eix Alta amb tot l’Eix Transversal del Baix Ebres’estan realitzant els com amb el corredor del A la Garrotxa, i el Montsià, així últims treballs de l’Eix Vic-Olot, sigui autovia entre el Alfara Aldover de Carles Mediterrani. calcula que abans de la Setmana Santa de l’any i la Generalitat 2010 i el 2011. C-12
  • 64. InfoCatalunya MILLORES EN EL Girona TRANSPORT PÚBLIC Porqueres Fontcoberta Banyoles 3 Cornellà Sarrià del Ter Sant Julià de Ramis Viladasens del Terri LA GENERALITAT, MÉS A PROP INTEGRACIÓ TARIFÀRIA Els ciutadans de l’àrea de Girona ja poden utilitzar un bitllet únic Sant Julià de Llor i Bonmatí 4 Canet Camós Palol de Cervià Sant Jordi de Ter 2 Desvalls Sant Joan Un dels principals reptes de l’Administració és fer-se més moderna, més per als diferents transports públics. La integració tarifària, que Sant Martí d’Adri Revardit Bordils de Mollet Pont Flaçà eficient, i sobretot més propera al ciutadà. A Girona, la Generalitat està suposa un estalvi de fins a un 88% segons el tipus d’abonament, de Llémena 1-2 Amer Sant Martí fent realitat aquest desig amb la construcció de la nova seu de la Delegació de moment abasta 46 municipis del Gironès, el Pla de l’Estany i Celrà Vell Sant del Govern a l’antic Hospital de Santa Caterina, que aplegarà tots els la Selva, tot i que s’estudia també la viabilitat tècnica i econòmica Gregori Juià 5 serveis en un únic edifici i facilitarà les gestions als gironins. En l’edifici, d’aplicar la mesura a tota la demarcació. Els abonaments es venen Salt Girona Madremanya que es posarà en marxa durant el 2009, s’agruparan trenta unitats de en més de 180 establiments –principalment quioscos i estancs– de La Cellera les zones que apliquen el bitllet integrat. del Ter Bescanó Vilablareix 1 catorze departaments, amb un nombre de treballadors aproximat d’unes Anglès Quart Fornells 850 persones, que donaran servei als 570.000 ciutadans de les comarques de la Selva Aiguaviva de Girona. La inversió total a la nova seu és de 46 M€. Un dels punts clau MÉS TRENS I MILLORS Brunyola Llambrilles Campllong de l’edifici serà la nova Oficina d’Atenció Ciutadana, que ocuparà un espai També es millorarà el servei ferroviari de l’àrea de Girona perquè Riudellots de més de mil metres quadrats i podrà atendre entre quaranta i cinquanta tingui una velocitat i unes freqüències de pas més ajustades a Vilobí de la Selva Cassà d’Onyar de la Selva persones simultàniament. les necessitats dels ciutadans. Girona se situarà a 35 minuts de Santa Coloma Sant Andreu de Farners Barcelona i a 10 de Figueres gràcies als trens regionals d’alta Pont 7 Salou 6 6-7 velocitat Avant de Renfe, que aprofitaran la línia del TGV. En total, hi haurà fins a cinc trens en hora punta, amb 24 expedicions al Caldes de Llagostera Riudarenes Malavella dia. També es crearan dues noves línies de Rodalies: Figueres- Sils RETORNAR AIGUA AL RIU TER Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva i Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva-Maçanet. Vidreres D’altra banda, ja es treballa en la planificació de l’Eix Trans- Maçanet de la Selva versal Ferroviari, que, en uns 313 quilòmetres, unirà l’aeroport La inversió de la Generalitat en política hídrica és la més gran que s’ha de Girona, Vic, Manresa, Igualada, Cervera, Tàrrega, Mollerussa i fet mai: s’estan impulsant actuacions, amb un pressupost de 325 M€ Lleida. L’Eix, que connectarà amb la línia del TGV a Girona i Lleida, per millorar l’abastament d’aigua a la demarcació de Girona. L’amplia- serà una via d’ample internacional que transportarà viatgers a ció de la dessalinitzadora de Tordera suposa passar, a partir del primer 250 km/h i mercaderies a 120 km/h. Aquesta infraestructura es semestre del 2009, de 10 a 20 hm³ l’any. Aquesta dessalinitzadora és completarà amb una variant completa de Girona per evitar que els una peça clau del programa de gestió per a la recuperació del delta del trens de mercaderies passin per l’estació de viatgers. riu la Tordera (foto dreta). Des que ha entrat en funcionament, s’han produït millores molt importants en l’aqüífer de la Tordera. A més, la planta de Tordera 2 permetrà obtenir 60 hm³ l’any a partir del quart trimestre del 2011. Garantirà l’abastament d’aigua a les comarques gironines, el Maresme i el Vallès Oriental. Les noves estacions depu- AUTOBUSOS MILLORES I AMPLIACIONS radores de Girona, l’Escala i Palamós, també han estat una millora substancial per a tota la demarcació. MÉS FREQÜÈNCIES D’HOSPITALS Igualment, la renovació i modernització de regadius comportarà un gran estalvi d’aigua. Entre la Muga i el Baix Ter es modernitzaran I MÉS DESTINACIONS 13.000 hectàrees de reg, amb una inversió prevista de prop de 60 M€. Totes les noves infraestructures basades en la dessalinització, la reuti- La Generalitat està fent un esforç per incrementar i millorar lització i la modernització de regadius permetran retornar de manera Pel que fa als serveis d’autobús, en els darrers anys s’han que enllaça l’Estartit i Girona amb dotze parades al llarg del l’atenció hospitalària. En aquest sentit, s’han ampliat tant progressiva cabals al riu Ter, que pateix històricament una explotació construït les noves estacions de Sant Feliu de Guíxols, recorregut. les urgències de l’Hospital Comarcal de Blanes, que dóna molt alta dels seus recursos. Camprodon, Lloret de Mar (a la foto) i Olot. A més, s’han • Nou servei directe entre Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina millorat les estacions de Figueres, Girona, Platja d’Aro, d’Aro i Girona, que permetrà reduir en 15 minuts el temps de servei a 78.000 persones, com les de l’Hospital Sant Jaume Ripoll, Santa Coloma de Farners i Tossa de Mar, i s’han posat trajecte entre els municipis. d’Olot, a la Garrotxa, que dóna servei a tota la comarca. A en marxa les actuacions següents: • Tres expedicions entre l’Escala i Girona. més, s’estan reformant i millorant altres centres hospitalaris • Dues noves connexions directes Figueres-Girona i Banyoles- • Cinc nous serveis Roses-Figueres per a Castelló d’Empúries, i de les comarques gironines. A Campdevànol, aquest any Girona, amb una freqüència mínima de 30 minuts en hora punta. tres per a Vilajuïga, amb una previsió d’augment del nombre de 2008 s’ha inaugurat la reforma i ampliació de tot l’hospital. • Reforçament de les connexions directes entre Olot-Girona i viatgers de prop de 3.500 fins a finals d’any, i de 14.500 per al 2009. També s’estan ampliant els hospitals de Palamós, que dóna Barcelona-Girona. • Quatre expedicions més entre el Port de la Selva i Figueres. Es servei a les 125.143 persones del Baix Empordà, i de Figue- • Reforçament de les connexions semidirectes entre Banyoles- preveu que aquesta actuació contribuirà a incrementar en més de res, que atén la població de l’Alt Empordà. Aquestes dues Figueres, Girona-Lloret de Mar, Girona-Santa Coloma de Farners, i 7.300 el nombre de viatgers el 2009. obres d’ampliació es preveu que estiguin s’haurán enllestit Girona-Banyoles. • Nou servei d’autobús entre Palamós i Calonge, que dóna servei a l’any 2010. • Línia directa entre l’aeroport de Girona i Granollers, que uns 42.500 viatgers l’any. La planificació de futures obres és essencial per donar recentment s’ha perllongat fins a Mataró. • Noves connexions entre Sant Feliu de Guíxols-Santa Cristina d’Aro un servei sanitari de qualitat i donar resposta al creixement • Dues noves expedicions directes entre l’Estartit, Torroella de -Castell-Platja d’Aro, que donen servei a uns 58.000 usuaris l’any de la població. Per això, el Govern està treballant en dos Montgrí i Girona, que suposen un estalvi de 20 minuts respecte • Nou servei entre Castell d’Aro-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro, projectes fonamentals: un nou edifici per a l’Hospital Josep de les sis expedicions per sentit que ja hi havia en aquesta línia, amb uns 24.400 usuaris l’any. Trueta de Girona i el nou Hospital Comarcal de la Garrotxa.
  • 65. InfoCatalunya NOVA CARRERA DE MEDICINA Girona La reivindicada carrera de Medicina ha arrencat aquest curs a la Universitat de Girona (UdG) amb 85 alumnes inscrits i la intenció de ser pionera en l’aplicació d’un sistema d’aprenentatge innovador. Es tracta d’incrementar la participació de l’alumne i promoure que inte- rioritzi els continguts mitjançant la resolució de problemes. La nova carrera dóna compliment al compromís que permetrà que Girona L’AEROPORT DE GIRONA tingui un campus de Ciències de la Salut que prepari metges per als ES CONSOLIDA diferents hospitals i centres de la demarcació. Amb el creixement espectacular registrat en els darrers anys, l’aeroport de Girona ha passat de ser una infraestructura de temporada a ser una de les bases NOUS EDIFICIS aèries més importants del sud d’Europa. Aquesta expansió ha estat possible gràcies a la promoció de JUDICIALS vols regulars. Actualment l’aeroport connecta Girona El futur edifici de l’Audiència Pro- amb 57 ciutats europees, com ara París, Roma, vincial de Girona s’ubicarà a l’anti- Londres, Oslo i Brussel·les, i també amb Madrid, ga plaça de Braus, entre l’avinguda Granada i Tenerife. Aquest any hi passaran gairebé Josep Tarradellas, el passeig de sis milions de passatgers, amb la previsió d’arribar la Devesa i els carrers Torí i Joan als vuit milions l’any 2011. Properament s’habilitaran Pons. Aquesta obra completarà la 34 places d’estacionament d’avions comercials i 50 reconversió de l’espai que ocupava més d’aviació general. La superfície de l’aeroport es l’antiga plaça de Braus, on ja s’es- duplicarà fins a arribar als quatre milions de metres tan construint habitatges i un nou quadrats. hotel. Els jutjats de Ripoll, d’Olot, i de la Bisbal de l’Empordà, han estrenat edifici durant els últims dos anys. MÉS PLACES DE RESIDÈNCIA Les comarques de Girona tenen actualment 456 noves places pú- bliques de residència i 162 noves places en centres de dia. Aquests centres donen assistència a les persones grans amb dependència i permeten proporcionar suport a la família i, alhora, permeten mante- nir l’entorn habitual de la persona dependent. D’altra banda, a la demarcació hi ha 22 centres residencials i llars residència. REHABILITACIÓ DE BARRIS En els darrers cinc anys, 13 municipis de Girona han rebut ajuts de la Llei de barris per rehabilitar els nuclis històrics o altres àrees d’entorns urbans. La inversió global de les cinc convocatòries de la Llei de barris a Girona ha estat de 104,8 M€. Les zones beneficiades han estat: el centre històric de Figueres; la Sauleda de Palafrugell; el nucli antic de Roses; el nucli històric d’Hostalric; Cases Noves, Mas Guàrdies i l’Eixample Nord de Palamós; el centre històric de Besalú; la Vila Vella de Sant Joan de les Abadesses; la Farga de Banyoles; la Marca de l’Ham de Figueres (foto dreta); el barri de Santa Eugènia de Girona; el barri vell de Ripoll; el nucli històric d’Olot (foto esquerra); i el Salt Setanta de Salt. LA NOVA ESTACIÓ MARÍTIMA DE PALAMÓS A finals del mes de juliol, es va posar en servei la nova estació marítima de Palamós, ubicada al moll comercial del port. L’edifici, dissenyat com un element més del port i totalment integrat en el paisatge marítim, ocupa una superfície de 200 m². L’estació allotja els serveis de control i seguretat, sales d’espera per als passatgers, espais auxiliars i una oficina de turisme. La nova estació pretén específicament impulsar el sector dels creuers internacionals en aquest port empordanès, una activitat que dinamitza econòmicament el municipi i la seva àrea d’influència.
  • 66. Sumari Eines contra Catalunya ha d’afrontar la dura realitat d’una crisi econòmica que està sent difícil per a molts treballadors i treballadores, per a moltes famílies i per la crisi al conjunt del país. No serà cosa de pocs mesos i caldrà que tothom estigui disposat a fer sacrificis i a actuar solidàriament. És cert que l’economia catalana té un conjunt de fortaleses que ens fan estar més ben preparats que en altres moments per fer front a un període de crisi. Això vol dir que, malgrat aquestes dificultats d’ara, Catalunya se’n sortitrà, com sempre ha fet, i tirarem endavant. El Govern de la Generalitat ha actuat des del primer moment prenent mesures per lluitar contra la crisi econòmica. Pensant en les persones que podien perdre la feina i en les famílies que poden veure’s en dificultats, i treballant perquè les nostres empreses puguin superar, com més aviat millor, aquesta crisi. Però atendre els assumptes urgents no ens pot fer oblidar els importants. I els importants són pensar en les estratègies a més llarg termini, imprescindibles per reactivar l’economia i per enfortir el nostre teixit productiu. Tota crisi és alhora una oportunitat, i Catalunya ha d’aprofitar el moment per transformar el seu model econòmic i de creixement. D’ara endavant haurem d’esforçar-nos de valent, fent els sacrificis que calguin per superar aquesta etapa. Tots haurem de treballar més i millor. Perquè només serem més competitius si som més competents, econòmicament i com a societat. En aquest número de l’InfoCatalunya trobareu una explicació detallada i Edició i redacció: entenedora de totes les mesures que estem prenent, des de fa un any, per Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya ajudar les persones, famílies i empreses en dificultats. I també per donar Consell de Redacció: suport als homes i dones emprenedors que volen desafiar la crisi amb Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Masip, Jordi iniciativa i determinació, convertir-la en una oportunitat de futur. Fortuny i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Fotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3 i 12) José Montilla Albert Sierra (pàg. 6), Josep Moragues (pàg. 6), Mr Bullitt, President de la Creative Commons Attribution Generalitat de Catalunya 2.5 (pàg. 7), Txema Salvans (pàg. 15), Juan Carlos Rosas (pàg. 10 19), Catàleg de l'exposició "La immigració, ara i aquí", Miguel Miralles i Maria Abras (pàg. 20). 4 Notícies Infografia: Ernesto Olivares (pàgs. 16 i 17) 14 Més llars d'infants Fotomecànica: Aura Color Digital 16 Velocitats saludables Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) 18 Pla d’aeroports i aeròdroms Eines contra la crisi Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 19 Nova comunicació entre InfoCatalunya és una publicació la Garrotxa i Osona de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix 20 Pacte Nacional per gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, a la Immigració telefoneu al 012 o adreceu-vos a: infocat@gencat.cat. 21 Productes ecològics Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi 22 Subvencions vigents numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat
  • 67. Notícies Els ciutadans participaran en l’elaboració de lleis, plans i programes Voluntaris La joia de Catalunya pel Campionat Catalunya és la comunitat autònoma pionera en la pràctica per observar l’Univers d’Europa d’incorporar la ciutadania en l’elaboració de lleis, plans i programes. La participació ciutadana ha estat bàsica en és a la Noguera d’Atletisme propostes tan importants com el nou Estatut, el Pla de presons o el Pacte Nacional per a la Immigració. Ara, però, L’observatori astronòmic més gran de Catalunya Barcelona 2010 gràcies al Pla interdepartamental de participació, ja se està situat al Montsec, a Àger (la Noguera), un lloc sap quines seran les iniciatives governamentals de tots els idoni per a l’observació i l’estudi de l’Univers. Des Durant l’estiu del 2010 tindrà departaments i d’àmbits en les quals la veu dels ciutadans de desembre dóna servei a la comunitat científica; lloc a Barcelona la 20a edició del formarà part del procés d’elaboració. De moment s’han ara ja hi han començat les primeres visites d’escoles Campionat d’Europa d’Atletisme, previst un centenar d’accions fins al 2010. La participació i obrirà les portes al gran públic aquest març. Les ob- que se celebra cada quatre anys ciutadana serveix per millorar les decisions preses pels servacions es fan amb un telescopi de 30 centímetres en una ciutat diferent des que va començar l’any 1934 a Torí. Aquesta governants, especialment quan es tracta de qüestions de diàmetre que du el nom del bioquímic Joan Oró serà la primera vegada que la complexes o en el cas de conflictes. en memòria d’un dels seus promotors principals. prova tindrà lloc a l’Estat espanyol. Aquest nou equipament té un planetari digital mul- Hi participaran 1.500 atletes de 50 Quins processos participatius hi ha oberts? timèdia que recrea el cel amb tota mena de detalls Últims mesos de proves països. Es tracta d’un esdeveniment de gran transcendència per al món Com puc participar-hi? +info: www.gencat.cat/dirip sobre una cúpula abatible de 12 metres. A més, el Parc Astronòmic del Montsec acull una exposició per a la inauguració de la L9 de l’esport que donarà molta pro· permanent sobre l’astronomia, la geologia i la fau- jecció internacional a Barcelona i a na i flora de l’entorn i amb altres instal·lacions de Catalunya. Alguns dels projectes en què els ciutadans poden participar divulgació científica. Es preveu que 3.000 escolars La L9 serà la línia de metro més llarga de tot Europa, amb 46,6 quilòmetres de Els 125 clubs que integren la el visitin cada any. recorregut, i la inversió més gran que la Generalitat ha fet fins ara. La nova línia Federació Catalana d’Atletisme col· Foment de la participació de les dones en tots els àmbits de l’esport s’estrenarà la tardor vinent quan s’inaugurarà un tram de quatre quilòmetres laboren en l’organització del campi· onat, especialment en la campanya Projecte de llei contra l’homofòbia amb sis estacions entre Can Zam i Can Peixauet. Ja han començat les proves de circulació de trens per comprovar el funcionament de la conducció automàtica, de captació de voluntaris, que va Pla d’immigració i ciutadania un sistema pioner a la xarxa de metro de tot l’Estat que ja està consolidat a ciutats començar l’1 de novembre i ja té quasi 1.000 afiliats dels 3.000 que Projecte de llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat entre dones i homes com París, Lió o Singapur. Cinc de les estacions ja estan pràcticament finalitzades: Can Zam, Singuerlín, Església Major, Fondo i Can Peixauet. Posteriorment entrarà faran falta per a totes les àrees Pla estratègic de serveis socials en servei l’estació de Santa Rosa. Quan estigui acabada, la L9 travessarà Barcelona i organitzatives: tècnica, protocol, comunicació, vigilància, informàtica Estratègia catalana per a la conservació de la biodiversitat connectarà barris de la ciutat amb gran demanda de transport públic. També unirà Badalona i Santa Coloma de Gramenet amb la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) o transport, entre d’altres. La ins· Inventari de boscos singulars de Catalunya cripció es pot fer trucant al 010 o a del port, la Zona Franca i l’Aeroport del Prat. Estructura participativa de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans través del web del campionat. +info: www.bcn2010.org Reforma del Consell Català d’Associacions Foment de la participació als centres d’educació Les visites al Gencat.cat creixen un 68% Visites al Gencat.cat 2005-2008 (xifres en milions) El portal de la Generalitat de Catalunya, Gencat.cat, ha registrat mes de 136 milions de visites durant el 2008, fet que suposa un increment del 68% respecte de l’any anterior, que 140 es va tancar amb 81,4 milions de consultes. L’últim trimestre del 2008, el volum de visites 120 mensuals s’ha situat al voltant dels 13 milions. Entre les pàgines més consultades hi ha el Servei Meteorològic de Catalunya, la pàgina principal de Gencat, el web del Departament 100 d’Educació, el Diari Oficial de la Generalitat i l’aplicació per demanar hora al metge. Actualment, 80 el Gencat agrupa 289 webs (entre webs departamentals, d’organismes vinculats a la Generalitat de Catalunya i canals temàtics), i disposa d’una base de dades amb informació de 12.000 60 organismes i 3.000 serveis i tràmits. A més, ofereix 1,2 milions de documents indexats al seu 40 cercador, que ha realitzat 2,6 milions de cerques el 2008, així com 34 butlletins temàtics. 20 2005 2006 2007 2008 +info: gencat.cat 4 5
  • 68. Notícies Restaurem el romànic Retornats els primers documents de particulars dels 'papers de Salamanca' Els Mossos, contra la violència i els cellers modernistes El primer centenar de documents confiscats a particulars i entitats de Catalunya masclista i l’ablació durant la Guerra Civil espanyola, els anomenats 'papers de Salamanca', ja han Catalunya té un patrimoni romànic únic al món. Per preservar-lo, la Generalitat i començat a arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. la Caixa han posat en marxa el programa "Romànic Obert", que en els propers cinc Cartells com aquest es poden veure a ambu- Són llibres amb dedicatòries propietat d'intel·lectuals catalans com ara Rovira anys destinarà més de 18 M€ a restaurar i difondre els monuments més emblemàtics latoris i CAP, instituts, centres de formació Virgili, Xirau Palau, Romeva Ferrer, Guinart Castellà, Pompeu Fabra, Pi i Sunyer, d’aquest estil artístic. En total, es faran millores en 74 monuments de 25 comarques. i monografies d'entitats com ara l'Ateneu de Barcelona, la Societat Naturista de ocupacional, ajuntaments, serveis socials, En destaquen les que es faran a les esglésies de la Vall de Boí. El conjunt de les esglésies Barcelona o el diari La Humanitat. Aquests són els primers documents d’un lot associacions de dones, centres cívics, etc. romàniques de la Vall de Boí va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000 (a la fotografia esquerra, Santa Eulàlia d’Erill la Vall). Per què d’uns dos milions que es preveu que retorni durant aquest any. A partir d’ara, Es tracta de la campanya de difusió que ha posat en marxa la Generalitat amb l’eslò- També en col·laboració amb la Caixa es restauraran els valuosos edificis modernistes canviem l’hora? l’Arxiu es posarà en contacte amb els seus propietaris legítims perquè en puguin sol·licitar la restitució. A la pàgina web del Departament de Cultura ja es pot gan "Dona, tens dret a viure sense violèn- de vuit cellers cooperatius de l’arquitecte Cèsar Martinell i un de Pere Domènech i trobar la llista dels 295 particulars, entitats i partits polítics a qui els van confiscar cia", per donar a conèixer el treball que fan Roura, que van ser construïts entre els anys 1913 i 1922 per encàrrec dels sindicats Una vegada més, el darrer documents. els Mossos d’Esquadra per ajudar les dones agrícoles locals. Són els situats en aquestes poblacions: Nulles, Barberà de la Conca, diumenge de març —aquest maltractades. La tasca policial d’ajuda i l’Espluga de Francolí, Rocafort de Queralt, Cornudella de Montsant, Falset, Sant Guim any és dia 29— avançarem una +info: www.gencat.cat/cultura protecció a les dones víctimes de violèn- de Freixenet, Gandesa i Pinell de Brai (fotografia dreta). hora els rellotges i canviarem a Tel: 93 589 77 88 cia masclista es fa gràcies a la preparació l’horari d’estiu, de manera que específica que reben els Mossos i als agents a les dues de la matinada seran especialitzats dels Grups d’Atenció a la Víc- les tres i el dia tindrà una durada tima que hi ha a totes les comissaries. oficial de 23 hores. Aquest canvi D’altra banda, els Mossos han acumulat d’hora es fa per reduir la despesa una experiència capdavantera en la lluita energètica associada amb l’ús de contra l’ablació del clítoris, especialment llum artificial, sobretot a les llars. pels casos registrats a l’àrea de Girona. A l’estiu, el dia s’allarga, el sol surt abans i es fa de nit més tard, per L’any passat, 300 agents van rebre formació la qual cosa tenim més hores de específica sobre el tema, i ara per ara la po- llum natural. Avancem l’hora per licia de Catalunya és l’única d’Europa que aprofitar les hores de sol del matí té un protocol contra la mutilació genital i estalviar. El canvi d’horari es femenina. Per aquest motiu, especialistes realitza a tots els països de la Unió dels Mossos van viatjar a primers d’any a Europea i comporta una reducció Gàmbia per conscienciar les famílies locals de la despesa d’energia de 19 M€ de les conseqüències que l’ablació com- per a Catalunya. Catalunya estrena delegació porta a les gambianes que resideixen aquí. a Nova York L’any 2008 el treball preventiu dels Mossos va evitar que 104 nenes que viuen a Catalu- Catalunya ha obert una altra porta a l’exterior amb la inaugu- nya fossin mutilades. Una nova llei obliga les elèctriques a garantir ració de la delegació als Estats Units. La nova oficina està ubi- un servei millor cada al popular Rockefeller Center de Nova York i és la quarta delegació que la Generalitat posa en marxa, després de les de +info: 900 900 120 Telèfon d’atenció a dones en situació de violència París, Londres i Berlín, gràcies a les competències assumides (gratuït i confidencial, 24 hores, 365 dies) Evitar que hi hagi apagades com la elèctriques i les obliga a restablir el pel nou Estatut. Els objectius principals d’aquesta delegació que va afectar Barcelona fa dos anys, servei en cas d’avaria en un termini són enfortir les relacions econòmiques, polítiques i culturals garantir el servei elèctric a tots els màxim de sis hores. A més, estableix amb tota l’Amèrica del Nord, el Canadà i el Quebec. La seu a ciutadans en cas de talls i preservar un nou disseny de la xarxa per tal que Nova York és estratègicament important ja que els Estats Units els drets com a consumidors, són els els ciutadans puguin rebre subminis- i el Catalunya mantenen relacions comercials i culturals més objectius principals de la nova Llei de trament d’una subestació alternativa a que rellevants: més de 400 multinacionals nord-americanes garantia i qualitat del subministrament l’habitual i preveu un increment en les treballen a casa nostra. D’altra banda, als Estats Units, hi ha elèctric, que el Parlament de Catalunya tasques de previsió i control de la xarxa onze universitats on s’estudia català. Aquest any està previst ha aprovat recentment. Aquesta llei elèctrica, així com sancions més dures obrir la delegació de Catalunya a l’Argentina, amb seu a Bue- augmenta l’exigència a les companyies per a les companyies. nos Aires. 6 7
  • 69. Notícies El Pla estratègic de la bicicleta proposa una Més d’un milió xarxa d’interconnexió de carrils bici a tot d’alumnes de Més places per fer vacances als albergs de la Generalitat Agents Catalunya català en vint anys acreditats per als Per tal de donar resposta a la demanda creixent de Consorci per a Els 45 establiments de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya han ofert aquest any més de 22.000 places per participar en el programa "Vacances en Família" de la Generalitat. Des de la primera edició, l’any 2005, el nombre de places s’ha mul- dubtes tècnics que resulta de l’augment de l’ús de la bicicleta en els darrers anys, la Generalitat ha recollit els Vies ciclistes existents Vies ciclistes el 2026 la Normalització tiplicat per set. El programa acull famílies amb infants de fins a 6 anys, tant a l’estiu com per Setmana Santa, els ponts de maig, d’octubre, de desembre, de la Diada o de de la TDT reptes i deures pendents en aquest àmbit a tot el Ja heu adaptat la vostra territori català en el primer Pla estratègic de la bicicleta 2008-2012. L’objectiu és que la bicicleta tren, autobús, metro i tramvia i s’impulsarà, amb Lingüística Tots Sants, així com els caps de setmana de març a desembre. El cost per persona d’aquestes vacances és de 22,85 € per nit, en pensió completa, amb un descompte del 50% per als nens de 4 a 6 anys i l’estada gratuïta per als menors de 3 anys. es consolidi com un mitjà de transport i sigui un el 2026 com a horitzó, la construcció de 1.200 antena de televisió per rebre veritable complement al transport públic amb la quilòmetres de carrils bici que connectin tots els la TDT? Dues de cada tres Aquest any se celebra el vintè aniversari del Estius educatius per a joves i infants màxima seguretat possible. Per aconseguir-ho municipis i ciutats de Catalunya. Alguns d’aquests llars catalanes ja ho han fet Consorci per a la Normalització Lingüística, D’altra banda, a través del programa "L’Estiu és teu!", s’ofereixen més de 10.750 es farà un inventari de camins candidats a ser carrils seran paral·lels a carreteres i aprofitaran i gaudeixen d’aquesta nova carrils bici i es dissenyarà una xarxa bàsica de l’entitat que va néixer de la voluntat de la Ge- places perquè infants i joves que tenen entre 5 i 16 anys omplin els albergs públics vies pedalables. Precisament, una nova via verda, televisió, que substituirà vies per a ciclistes. S’establirà una normativa que destinada a vianants i ciclistes, ha entrat en neralitat, els municipis, els consells comarcals fent colònies de fins a dues setmanes en estades de diferents modalitats: d’idiomes, definitivament l’actual reguli la progressiva adaptació dels mitjans de esportives, musicals o combinades. Els preus, que oscil·len entre els 330 i els 612 servei recentment. És un camí de 6 quilòmetres i les diputacions de promoure l’ús del català. l’abril del 2010. Per rebre transport a l’ús de la bicicleta i la compatibilitat € en funció de la modalitat i la durada, inclouen l’alimentació, l’allotjament, les situat entre la variant de la C-31 a Palamós i la Més d’un milió de persones, un 80% dels quals correctament la TDT, en entre el Bicing de diferents ciutats. També es activitats monitoritzades, el material didàctic, la bugaderia i l’assegurança. Hi ha un zona de la riera de Santa Margarida a Palafrugell són nascudes a l’estranger, s’han inscrit en primer lloc és necessari planificaran aparcaments de bicis a parades de descompte del 10% en el preu de l’estada per als membres de famílies nombroses (a la foto). algun dels cursos del Consorci durant aquests comprovar que on viviu hi ha i acollidores. El programa "L’estiu és teu!" ofereix aquest any 1.335 places més que anys. El rècord d’inscripcions es va registrar en l’edició anterior i té dues novetats: estades tecnològiques i de teatre. Les estades cobertura del senyal. En segon l’any passat, amb 111.000 alumnes matri- lloc, cal adaptar l’antena i tecnològiques, amb 400 places, volen reforçar el programa "Enginycat!" fomentant culats. L’increment progressiu observat els els estudis d’enginyeria i les vocacions cientificotècniques. Les estades de teatre, disposar d’un televisor amb darrers anys ha coincidit amb un augment en amb 60 places disponibles, promouran la creativitat, l’expressió corporal i la imagi- descodificador, ja sigui extern l’arribada d’immigració. Actualment, el 50% nació. o bé integrat a l’aparell. La dels nouvinguts que estudien català procedei- Generalitat recomana que us xen de l’Amèrica Llatina i un 17% són del nord poseu en contacte amb un agent TDT acreditat que us de l’Àfrica. Cal destacar també l’augment signi- ficatiu dels alumnes originaris de Romania, la L’atenció urgent resoldrà els dubtes tècnics. La TDT ja arriba a gran part Xina i el Pakistan. redueix les morts per embòlia dels nuclis de població de a Catalunya 24 comarques, i la resta s’hi adaptaran progressivament Una ràpida atenció en els primers moments és vital per reduir els fins al juliol del 2009. A través efectes de l’ictus, més conegut com a embòlia o atac de feridura, que de la TDT es poden veure més a Catalunya causa prop de 5.000 morts l’any, el 9,2% de la mortalitat d’una trentena de canals. Un Tota la logística general. És la primera causa de mort en dones, la primera causa mèdica de discapacitat en adults i la segona de demència. Des de fa dos anys, d’aquests canals és IB3, la televisió pública de les Illes de la Mediterrània, bona part dels hospitals catalans tenen un nou protocol d’assistència Balears, que des de fa unes a Barcelona d’urgències que ha reduït la mortalitat de les embòlies gairebé un 5%. El que és més important, però, és que s’aconsegueix que els pacients setmanes ja es pot sintonitzar afectats passin menys temps a l’hospital i es recuperin amb menys aquí gràcies a un acord entre Barcelona acollirà del 2 al 5 de juny el Saló Internacional de la seqüeles. En els darrers 15 anys, la Generalitat i el Govern de Logística 2009 (SIL), una cita que, després de deu anys de celebració, les Illes Balears, segons el qual s’ha convertit en referència internacional. El SIL s’ha consolidat el control dels factors de risc cardiovascular, sobretot de la Cada 45 minuts es TV3 també arriba a les Illes. també com el punt de trobada de l’activitat logística de l’espai Euromediterrani. Reuneix més d’un miler d’empreses i aquest any hipertensió arterial, i la millora en produeix un ictus +info: www.tdt.cat concentrarà els esforços a estudiar el futur d’aquest sector, que pot l’atenció urgent han reduït en més del 50% la mortalitat per ictus. ser un factor clau per al rellançament de l’activitat econòmica. 8 9
  • 70. Eines contra la crisi D’on ve la crisi? de cicle econòmic i de model productiu cap 2 Facilitar finançament a les empreses El punt de partida és una crisi del sector fi- a un model més divers i menys concentrat Per poder tirar endavant, obtenir crèdit nancer als Estats Units, on les entitats bancà- en la construcció. La restricció financera i que els permeti funcionar dia a dia, i per ries van deixar crèdits hipotecaris sense tenir la baixada de la demanda ha frenat en sec pal·liar els efectes de reestructuracions i garanties de retorn per part de les famílies. un creixement desbordant en l’àmbit de la tancaments i estimular l’emprenedoria. Aquest fet, sumat a altres escàndols finan- construcció. Aquest sector està perdent molts La paraula crisi s’ha convertit ja en i també per ajudar les persones que en cers, va desencadenar una crisi en les entitats llocs de treball. 3 Fer que l’habitatge sigui més accessible habitual en el nostre vocabulari. Les pateixen les conseqüències de forma més que ha generat incertesa i desconfiança. Què podem fer per superar-ho? Facilitar l’accés estimulant més oferta d’habitatge a més bon preu: protegit i famílies tenim problemes per arribar a directa. A banda d’ajuts socials, l’objectiu Quines conseqüències té? Reduir l’impacte de la crisi és objectiu priori- concertat, tant de compra com de lloguer. final de mes, puja l’atur i les empreses és aprofitar aquest moment per activar un Com que les entitats han restringit l’accés a tari de la Generalitat, que fa un any, a l’abril Amb ajuts a la rehabilitació, a la compra crèdit i hi ha menys diners circulant, les fa- del 2008, va aprovar les primeres mesures i al lloguer. redueixen l’activitat perquè baixa la model econòmic més divers i per formar- mílies no poden consumir com abans i baixa per fer-hi front. Ara bé, en un món globalitzat demanda de productes. El Govern està nos per tenir més i millors oportunitats la demanda. Les empreses se’n ressenten per- i tan canviant, és difícil trobar la fórmula mà- 4 Impulsar la inversió pública per reacti- aprovant mesures per reactivar l’economia quan superem aquesta situació. què baixen les vendes i redueixen l’activitat. gica. De moment, la Generalitat es concentra var l’economia Com que tampoc no tenen accés al diner ban- en quatre objectius: Accelerant obres i infraestructures de gran cari per finançar-se, han de reduir personal; abast, activem l’economia i fem front a la per això l’atur va en augment i s’entra en una caiguda del sector de la construcció. espiral que desemboca en la situació en què 1 Acompanyar les persones que es que- ens trobem. din sense feina Tant perquè rebin una prestació, com per- Per què aquí és més intensa? què aprofitin aquest temps per formar-se A Catalunya, aquesta crisi financera inter- en professions que tinguin més opcions nacional ha arribat en un moment de canvi de futur. Aprofita per formar-te Per a qui? On? T’ajudem a trobar feina Per a qui? On? Cursos de formació per a persones a l’atur Servei d’orientadors laborals Per a sectors emergents com les energies renovables o l’atenció a persones Per a persones a l’atur. Oficines de Treball Suport i assessorament a les oficines del SOC amb 184 orientadors. Per a persones a l’atur. Oficines de Treball dependents (53 M€). www.oficinadetreball.cat www.oficinadetreball.cat Crèdits tous per a formació de persones a l’atur Aules intensives de recerca de feina Préstecs en condicions preferents, per finançar cursos de millora professional. Per a persones a l’atur, que podran Oficines de Treball 6 Aules Actives amb formació pràctica, com ara elaborar el currículum o Per a persones a l’atur. A Barcelona, Hospitalet de demanar fins a 6.000 € al 0% d’interès www.oficinadetreball.cat veure com hem d’afrontar una entrevista de feina. Llobregat, Salt, Sant Feliu de durant 6 anys. Llobregat, Tarragona i Lleida. Pla "Qualifica’t" de formació a l’IES www.oficinadetreball.cat Formació a 60 instituts de secundària en sectors emergents i activitats que Per a 6.000 persones a l’atur durant Departament d’Educació Recuperació de la figura de l’aprenent generen ocupació. aquest curs. Oficines de Treball Estudiar tres anys alhora que es treballa en el sector de la formació. Per a 200 estudiants de formació Departament d’Educació www.oficinadetreball.cat professional. Xarxa d’ensenyament reglat Acreditació de qualificació professional Pla "Activa’t" per trobar feina a Barcelona Serveis per reconèixer les competències adquirides a partir de l’experiència Per a persones que volen acreditar la Departament d’Educació Orientació professional per a les persones a l’atur de Barcelona, amb un ampli Per a persones a l’atur. Sessió informativa a: www. professional. competència com a tècnics superiors de Institut Català de les programa mensual de formació per a l’ocupació. barcelonactiva.cat certs cicles formatius. Qualificacions Professionals Telèfon d’atenció ciutadana 012 Telèfon d’informació municipal Oposicions a l’Administració de la Generalitat 350 places de l’escala superior d’Administració General del Cos Superior Per a la població en general. www.gencat.cat (Ofertes Suport a les famílies 010 d’Administració (2009). públiques i convocatòries) Xarxa d’excel·lència FP.cat Reforç dels ajuts públics per pagar l’entrada de l’habitatge Préstec específic pel 20% del preu dels habitatges protegits. Per als ciutadans que accedeixin a Departament de Medi Ambient i 12 centres on conviuen les tres modalitats de formació professional (tradicional, Per a 4.500 persones que s’hi formaran. Telèfon d’atenció ciutadana 012 habitatge protegit. Habitatge persones a l’atur i formació contínua). www.gencat.cat Més oferta de pisos a preu de protecció oficial Promoció d’habitatge a millors preus Compra per part de l’INCASÒL de fins a 500 habitatges del mercat lliure per convertir-los en habitatge protegit de venda. Per a la població en general. Departament de Medi Ambient i Habitatge INCASÒL Garantia (avalloguer) als propietaris davant de situacions d’impagament del lloguer Diners per a la rehabilitació d’habitatges El Govern paga fins a cinc mesos el lloguer sempre que el propietari tingui una Per a més de 2.000 contractes amb Departament de Medi Ambient i Bestreta del 60% a les famílies que ja tenen la primera llicència d’obres o han fet el Per a 120.000 famílies. Departament de Medi Ambient i sentència de desnonament del llogater per impagament. garantia d’avalloguer. Habitatge 30% de les obres. Habitatge Ajuts per pagar el lloguer Creació de la figura de l’habitatge concertat i del lloguer amb opció de compra Subvencions on s’inclouen els ajuts per a l’emancipació dels joves. Per a 10.000 persones amb dificultats Departament de Medi Ambient i Els habitatges concertats són a mig camí entre el preu de lliure mercat i la Per a la població en general. Departament de Medi Ambient i per pagar l’habitatge on viuen. Habitatge protecció oficial. El lloguer amb opció de compra fa més accessible la vivenda. Habitatge Préstecs per comprar o urbanitzar sòl per a habitatge protegit Ajuts per tal de promoure la construcció d’habitatge protegit (100 M€). Per als promotors, que han de d’adreçar- Institut Català de Finances se a l’ICF. www.icf.cat Departament de Medi Ambient i Habitatge 22 23
  • 71. Es busquen L’aposta enginyers per la FP: i enginyeres per què? Pla de xoc per aconseguir-ne 12.500 més El 68% dels titulats de formació professional • El 64% dels titulats cobren més de 900 A Catalunya falten 12.500 enginyers per arri- treballen al cap de sis mesos d’haver-se gra- euros nets en la primera feina. bar a la mitjana de la Unió Europea. Per tant, duat. Això és el que va passar el curs 2006- • Més sortides professionals: manteniment les persones que es formin, tindran feina 2007. D’aquestes persones, el 26% ho van fer i serveis a la producció, fusta i mobles, assegurada. És per això que el Govern s’ha amb contracte indefinit. Tot i que la situació fabricació mecànica, manteniment de ve- abocat a impulsar les vocacions en l’àmbit actual ha canviat, les dades demostren la hicles i els cicles relacionats amb sanitat. cientificotècnic a través del programa “En- importància de fomentar els ensenyaments giny.cat”, que inclou: professionals. * Informe del Departament d’Educació i el Consell de • 750 beques per als estudiants dels dar- Cambres de Catalunya sobre els titulats en formació professional el curs 2007-2008. rers cursos d’enginyeries per tal de que Què fan quan acaben els estudiants de FP? facin de mentors d’estudiants primer • El 68% dels titulats de FP ja treballen sis curs. mesos després d’haver-se graduat. s mesu res a: • colònies tecnològiques per a 400 alum- • El 26% ho fan amb contracte indefinit. Totes le http:// ntralacrisi. nes per aquest estiu. • La meitat continuen estudiant. • tallers de robòtica a les escoles per a • Dels titulats de grau superior, ¾ parts 54.000 alumnes que obtinran el carnet estant fent una carrera universitària einescocat gencat. Enginycat de “futur enginyer”. relacionada. T’ajudem a crear el teu negoci Per a qui? On? Suport empresarial Per a qui? On? Capitalització de l’atur Suport a la internacionalització de les empreses Rebre l’atur en un únic pagament per engegar un projecte com a autònom o Per a persones a l’atur. Oficines de Treball Ajuts i assessorament per a plans sectorials i d’internacionalització. Per a gairebé un miler de pimes. Centre de Promoció de Negocis cooperativa laboral. www.oficinadetreball.cat www.acc10.cat Suport als autònoms i cooperatives Ampliació del suport financer als projectes de R+D+I Ajuts per a formació (10 M€) i foment de l’economia cooperativa (5 M€) Per a autònoms i cooperatives. www.gencat.cat/treballautonom Préstecs de diverses línies per projectes R+D+I. Per a empreses amb projectes de www.cidem.com Avals per als emprenedors: “Avalis emprèn” recerca, innovació i desenvolupament. Avals d’1,5 M€ que permetran operacions per valor de 37,5 M€ Per a 1.200 emprenedors. Tel. 902302032 Suport al sector de l’automòbil www.avalis-sgr.cat Ajuts, avals i préstecs (més de 600 M€). Per a indústria auxiliar, fabricants de Diversos departaments de la Programa “Forma’t” components i grans empreses. Generalitat Ajuts a les empreses per formar els treballadors amb la reducció de fins al 80% de Treballadors de pimes, autònoms i grans Telèfon d’atenció ciutadana 012 Centre d’excel·lència FPcat Automoció a Martorell quotes a la Seguretat Social. empreses. Oficines de Treball Posada en marxa per suplir les necessitats formatives en prioritats com els cotxes Per a 1.400 persones que s’hi formaran. Departaments de Treball i www.oficinadetreball.cat ecològics i de baix consum (10,3 M€). d’Educació Més subvencions per als professionals autònoms (Pla Inicia) Fons de 12,8 M€ que es poden demanar des del març. Per a 3.000 persones a l’atur. www.gencat.cat/treballautonom Préstecs avantatjosos per a la internacionalització de les empreses Per potenciar les inversions directes de les pimes a l’estranger, amb un Per a empreses amb experiència que es Institut Català de Finances “Nosaltres Empresàries” finançament de fins al 80% de la inversió, i ajut del 4% de l’import. proposen fer inversions a l’estranger. www.icf.cat Projecte pilot per fomentar més i millors empreses creades per dones. Per a 30 empreses de dones Departament de Treball www.acc10.cat emprenedores. Ampliació de la línia ICFcrèdit Crèdits a llarg termini amb condicions avantatjoses (préstecs i lísings als bancs i Per a petites i mitjanes empreses. Institut Català de Finances Eines per a les empreses amb dificultats caixes que han signat un conveni amb l’ICF). www.icf.cat Suport als programes dels ajuntaments que fomenten la creació d’empreses i l’ocupació Avals per a empreses amb dificultats de liquiditat Diverses línies de subvencions. Per a ajuntaments que ho destinin Departament de Treball Aval de fins al 50% de l’import de les pòlisses de crèdit a termini de 3 anys i fins a Per a empreses que han de fer front a Institut Català de Finances a empreses i emprenedors i a la www.eacat.cat 500.000 €. la compra de mercaderies o satisfer les www.icf.cat contractació d’aturats. obligacions immediates. Portal de finançament per a empreses i emprenedors Formació amb compromís de contractació www.gencat.cat/finempresa Formació finançada pel Govern amb el compromís que l’empresa contracti un Per a empreses que contractin persones Departament de Treball mínim del 60% de les persones dels cursos (5 M€). a l’atur. Telèfon d’atenció ciutadana 012 Reducció i simplificació de tràmits Conjunt de mesures que han permès estalviar 228 M€ l’any 2008. Per a totes les empreses. Oficina de Gestió Empresarial www.gencat.cat/oge Nova línia ICF Creixement Empresarial Més inversió per dinamitzar l’economia Préstecs de 150 M€ per al finançament de fusions, d’adquisicions o d’aliances Per a totes les empreses. Institut Català de Finances estratègiques per millorar la competitivitat. www.icf.cat Avancem obres clau per al futur del país Es prioritzen infraestructures com els eixos viaris de la variant Sud de Lleida, Per a empreses d’obra pública que www.gisa.cat Reduir l’impacte de reestructuracions i tancaments Olost-Olvan, Vendrell-Valls, Palamós-Platja d’Aro i Pont del Prat de Llobregat. reactivaran l’economia. Impuls d’un protocol voluntari de mesures d’acompanyament per anticipar i reduir Per a empreses i treballadors en una Departament de Treball l’impacte de reestructuracions i tancaments (5 M€). situació de crisi per millorar la seva situació competitiva. 24 25
  • 72. NOU PLA D’AEROPORTS DE CATALUNYA TÚNEL DE BRACONS Catalunya tindrà onze aeroports La Garrotxa i aeròdroms nous el 2015 i Osona es La Generalitat ha aprovat el Pla d’aero- ports, aeròdroms i heliports de Catalunya, Aeroports i aeròdroms. Escenari proposat al Pla d’aeroports, aeròdroms donen la mà que té l’objectiu de garantir que el país dis- posi d’una xarxa d’infraestructures que i heliports de Catalunya. 2009-2015 doni resposta a les necessitats del territori, dinamitzant l’economia i afavorint l’inter- canvi de mercaderies i el transport de viat- gers. El pla inclou unes inversions totals de 1.582 M€ en aeroports i aeròdroms, tant de Ripoll Olot titularitat de la Generalitat com d’AENA. Actualment, Catalunya té tres aeroports: el Prat, Girona-Costa Brava i Reus. A aquests s’hi sumarà el La Cerdanya de Lleida-Alguaire, que es posarà en funcionament Empuriabrava durant el segon semestre d’aquest any. Es tracta del Pirineus-Andorra Sant Esteve primer aeroport que ha construït la Generalitat, amb d’en Bas Lladurs Sant Quirze Túnel una inversió pública de 90 M€. Tremp Viladamat de Besora de Bracons El nou pla preveu la construcció de tres aeroports comercials: un a la Seu d’Urgell, un a les Terres de Calaf- Prat de Moià Girona- l’Ebre, entre Tortosa i Amposta, i un aeroport cor- Lleida-Alguaire Sallavinera Costa Brava Torelló poratiu-empresarial nou que estarà situat en un Cervera Manresa-Sant Fruitós radi de 80 quilòmetres de la ciutat de Barcelona El Castell de Santa Maria Sant Hipòlit Palafolls (ja s’ha obert el concurs per determinar la seva Amer Tàrrega de Voltregà Manlleu ubicació en els propers mesos), i que descongesti- Mollerussa Igualada- Sabadell onarà el del Prat. Pel que fa als aeròdroms, Cata- Alfés Òdena lunya en té set: Sabadell, Igualada, la Cerdanya, Ribera d’Ebre Empuriabrava, Calaf-Sallavinera, Sant Fruitós Barcelona Nou tram Vallmoll de Bages i Alfés. El pla preveu fer-ne set més Reus Vic En funcionament d’aviació general i esportiva. Aquestes noves infraestructures s’ubicaran a Lladurs, Cerve- Arnes Priorat Corporatiu Tram pendent ra, Tremp, Arnes, Ribera d’Ebre, Prat de Moià (a 80 km de Barcelona) i Viladamat. Terres de l’Ebre Impulsar Barcelona, Girona i Reus L’aeroport de Barcelona és actualment el novè aeroport a escala europea. L’any 2008 va registrar 30,2 milions de passatgers. Una de les Aeroports existents prioritats actuals és consolidar les destinacions de L’entrada en funcionament del tram de l’eix Vic-Olot gència. La infraestructura ha procurat reduir al màxim llarg recorregut; la nova terminal, que aquest any Aeroports en execució entre Torelló i Sant Esteve d’en Bas constitueix una fita l’impacte paisatgístic i sobre el medi ambient. es posarà en marxa, hi tindrà un paper clau i per- o en projecte històrica. És una obra clau per acostar les comarques L’eix Vic-Olot serà la via de comunicació principal metrà arribar als 70 milions d’usuaris. Pel que fa a d’Osona i la Garrotxa. En total són 19 quilòmetres que entre la Garrotxa i l’Osona, dues comarques que, tot l’aeroport de Girona, l’objectiu és arribar als 10 mi- Aeròdroms existents inclouen els 4,5 que fa el túnel de Bracons, el tercer i la seva proximitat, havien estat condemnades a lions de passatgers anuals el 2015. Aquest aeroport més gran de Catalunya, després dels del Cadí i Vielha. viure d’esquena a causa de l’orografia del terreny. Els és una referència a tot Europa per la seva especia- Aeròdroms en execució El túnel de Bracons reduirà a gairebé la meitat la primers dos trams d’aquest eix, de Vic a Manlleu i de lització en els vols de baix cost. La fita marcada per o en projecte durada del trajecte entre Torelló i la Vall d’en Bas. Té Manlleu a Torelló, es van posar en marxa el 1998 i el a l’aeroport de Reus és passar dels 1,3 milions de dos carrils de circulació en sentit Osona i un carril en 2002 respectivament. Amb l’entrada en servei del tram passatgers registrats el 2008 als 7 milions. Aquesta Aeròdroms pendents sentit la Garrotxa. A més, està equipat amb les màximes actual, l’eix Vic-Olot ja és pràcticament una realitat: per és una infraestructura que té una enorme potenci- d’estudi de viabilitat mesures de seguretat, especialment un túnel paral·lel al completar el tram entre Sant Esteve d’en Bas i Olot no- La construcció de l’aeroport de Lleida-Alguaire avança alitat turística, a més de la seva proximitat a l’àrea a bon ritme. túnel principal perquè hi puguin circular serveis d’emer- més queda construir les variants de les Preses i d’Olot. metropolitana de Barcelona. 18 19
  • 73. El Pacte Nacional per a la Immigració: “JO ESTIMO ELS un gran acord per conviure PRODUCTES ECOLÒGICS, I TU?” Catalunya ja té una eina per fer front als Objectiu: reptes socials que la immigració plan- teja: el Pacte Nacional per a la Immigra- ció. És un dels grans acords estratègics doblar el consum que la Generalitat, conjuntament amb la societat civil, les entitats municipalis- d’aliments ecològics tes, els agents econòmics i socials i els partits polítics, ha elaborat per tractar temes tan cabdals com l’educació, l’ha- bitatge o la recerca i la innovació. Conté més d’un centenar de mesures perquè les persones que decideixen fer de Cata- lunya el seu país es puguin incorporar a la nostra societat, en tots els àmbits. Eines d’acollida innovadores El pacte marca un canvi d’hàbits i proposa, per pri- mera vegada, el català com a llengua comuna d’in- tegració. Una altra novetat és la creació d’un servei d’acollida universal i uniforme a tot Catalunya, que informarà els nouvinguts sobre aspectes bàsics sobre la societat que els acull, el mercat laboral o la llengua. Històricament, Catalunya ha estat pionera, dins de l’Estat espanyol, a implantar pro- • Un 22% ho fa amb freqüència setmanal. • El motiu principal per comprar aliments Agroalimentació Catalunya serà la primera regió del sud d’Europa que duccions agroalimentàries ecològiques. ecològics és la salut (57%). ecològica catalana* posarà en marxa un sistema d’aquest tipus. A més, Des dels anys setanta, el sector ecològic • El motiu principal per no consumir-ne es consensuaran uns criteris perquè tots els ajunta- català ha anat guanyant terreny fins a l’ac- és el preu. ments actuïn igual quan facin els informes d’arrela- ment social: els estrangers que faci tres anys o més tualitat, moment en què la indústria agro- alimentària ecològica catalana despunta a Productes ecològics, per què? 62.331 hectàrees de conreus que són aquí hauran de demostrar els coneixements tot l’Estat. A Catalunya, hi ha 60.095 hec- • Pel sabor dels productes. del país i de català en una entrevista amb el treballa- tàrees de producció ecològica, un 5% de la • Per l’absència de residus químics derivats i pastures certificades dor social i no a través de cap examen. superfície total. La fita que s’ha marcat la de les tècniques utilitzades. El pacte també planteja el debat sobre el dret Generalitat és incrementar un 30% els con- • Per les elevades cotes de benestar animal. de vot dels immigrants, la disminució del temps de residència per aconseguir la nacionalitat espa- nyola, l’homologació de títols o el permís de feina Evolució de la població empadronada a Catalunya per nacionalitat (2000-2008) reus ecològics a Catalunya i un 50% el con- sum d’aquest tipus d’aliments. Aquest és l’esperit de les 105 actuacions que preveu • Pel limitat ús d’additius durant els proces- sos d’elaboració dels aliments. • Per l’alta concentració de vitamines i mi- 900 agrícoles explotacions per a estudiants. Catalunya no té les competències el Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricul- nerals. i ramaderes per resoldre aquestes qüestions, però la Generali- tura ecològiques per al període 2008-2012 • Pel respecte pel medi ambient dels mèto- Nacionalitat espanyola tat farà propostes al Govern espanyol per tractar Nacionalitat estrangera 913.757 972.507 1.097.966 aprovat a primers d’any i que té un pres- des ecològics. 450 d’elaboració d’abordar-les. 543.008 642.846 798.904 supost de gairebé 37 M€. Entre aquestes 181.590 257.346 382.062 12,8% 13,5% 14,9% accions és essencial la tasca de difusió i Com sabem que un productes és 11,4% 9,4% per això s’ha posat en marxa una campa- ecològic? "La immigració, ara i aquí" 8,1% 2,9% 4,0% 5,9% empreses nya per donar a conèixer els avantatges de Pels distintius de l’etiquetatge: "Ecològic", d’aliments consumir aquest tipus d’aliments. "Eco", "Biològic", "Bio" o "Orgànic", a més Per conèixer amb més profunditat el del nom o el codi de l’entitat que certifica fet migratori a Catalunya, podeu visitar 6.080.454 6.103.099 6.123.481 6.161.138 6.170.473 6.196.302 6.220.940 6.231.170 6.256.475 Una demanda a l’alça l’autenticitat del producte, que a Catalu- gratuïtament l’exposició "La immigració, ara Hàbits de consum d’aliments ecològics: nya és el Consell Català de la Producció Més de 1.000 i aquí", que el Palau Robert (Barcelona) acull • Gairebé la meitat de la població catala- Agrària Ecològica, CCPAE. fins al 14 de juny. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008* na, un 48,1%, ha consumit alguna vegada Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE. Padrons oficials de població a 1 de gener de cada any. aliments ecològics. +info: productes certificats +info: www.gencat.cat/palaurobert * INE. Avanç de padró. Xifres provisionals a 1 de gener de 2008. • 1/3 part ho fa com a mínim alguna vega- www.consum.cat da al mes. www.gencat.cat/dar/eco/ *Dades del 2008. 20 21
  • 74. Subvencions i ajuts Ciència de la Generalitat 2009 Premi Ramon Margalef L’objectiu del premi és el reconeixement d’una trajectòria InfoCatalunya publica regularment una selecció científica o un descobriment en el camp de les ciències ecològiques. Treball de les subvencions i ajuts vigents El termini per presentar les Promoció de l’ocupació autònoma candidatures finalitza el 15 de maig. Ajuts per promocionar l’ocupació destinats a Artesans persones que es troben en situació d’atur i que es volen constituir com a treballadors autònoms. Hi ha Famílies ajuts per a assistència tècnica i per a formació. Dinamització de l’artesania catalana Ajuts i subvencions per: Programa "Forma’t" Prestació per a les necessitats bàsiques És un ajut per atendre les necessitats bàsiques de manteniment • Difusió dels oficis artesans i aplicació de les TIC a l’artesania. Agricultura i ramaderia Subvencions dels costos generats a les empreses per la participació dels seus treballadors en de determinades persones. La prestació màxima per al 2009 és de • Desenvolupament de tallers artesans. • Ajuts per a l’elaboració de sucs de raïm. activitats formatives en el programa "Forma’t". 5.885,78 € anuals o 490,48 € mensuals (12 pagues). • Actuacions per a la millora de la formació • Ajuts per a la transformació de cànem i de lli per a la El programa inclou aprenentatge en idiomes, professional. producció de fibres. formació teòrica i pràctica en matèria de Ajuts per a les despeses de la llar per a determinats col·lectius • Foment i difusió del patrimoni de l’artesania. • Ajuts al sector dels farratges dessecats. prevenció de riscos laborals i qualsevol altra Aquests ajuts estan destinats a les persones que amb els seus • Recerca de nous mercats internacionals. • Ajuts per a la reconversió de plantacions de fruita dolça. activitat formativa per millorar les competències ingressos no poden atendre les despeses pròpies del manteniment • Participació d’artesans a fires. • Ajuts per adquirir animals de reposició de determinades professionals dels treballadors. de la llar en cas de mort del cònjuge o el familiar fins a segon grau • Organització de fires monogràfiques races bovines, ovines i caprines. de consanguinitat amb qui compartien despeses. La prestació d’artesania. • Incentius per fomentar l’ús de les assegurances agràries Crèdits formació per al treball màxima és de 540 € anuals. El termini per a tots aquests ajuts finalitza per a hivernacles, umbracles i túnels. Línia de préstecs sense interessos per finançar el 30 d’abril. cursos de millora professional per a persones Programa "Noces d’Or" aturades. Les persones Habitatge S’adreça a totes aquelles parelles que han interessades han de tenir complert 50 anys de matrimoni o convivència. Es tracta d’una estada de cinc dies en un hotel Cultura més de 18 anys i han d’estar inscrites al Servei d’Ocupació de la costa catalana. No hi ha un termini Ajuts per a l’adquisició d’habitatges usats, d’habitatges • Subvencions per a la difusió del cinema de Catalunya. limitat per fer la sol·licitud. protegits de règim general i de règim especial, d’habitatges d’autor contemporani en sales d’exhibició. protegits de preu concertat i per a la promoció d’habitatges El termini finalitza el 24 de juliol. amb protecció oficial destinats al lloguer o a la venda. • Subvencions a produccions de teatre i de circ per a un muntatge en concret. • Subvencions a empreses i entitats per a l’assistència i participació en fires, festivals i mercats internacionals. Ens locals Ajuts als ens locals en situacions excepcionals, d’urgència o catàstrofe. Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012 22 23
  • 75. Nou cicle de l’aigua. Propostes per superar La dessalinitzadora la crisi. Impuls a la del Prat garantirà més formació i ajuts per aigua i amb més bon gust. a la compra de vehicles. Info Catalunya Informació d’interès ciutadà Núm. 19 Juny’09 L’aeroport del Prat té nova porta directa al món
  • 76. Sumari El nou La inauguració de la T1 situa el Prat entre els grans aeroports de referència a escala europea i mundial. Amb la nova terminal, la capacitat del nostre aeroport aeroport: passarà dels trenta milions de passatgers actuals a poder atendre’n gairebé el doble. L’aeroport de Barcelona ha de ser el gran aeroport del Mediterrani. De la la porta mateixa manera que, fa cent anys, l’Estació de França va ser la nostra porta a Europa, la nova terminal que acabem de posar en funcionament és la porta per de Catalunya on Catalunya podrà anar a qualsevol lloc del món i la porta d’entrada del món global al nostre país. Catalunya té, a partir d’ara, un motiu més per sentir-se orgullosa. al món A la T1 es conjuga l’esforç inversor de les administracions per donar resposta a necessitats i aspiracions llargament reivindicades, i que són bàsiques per a la nostra economia, per al turisme, per atraure inversions, per retenir el talent, per reforçar el potencial exportador de Catalunya, etc. Des de la nova terminal s’ha de generar riquesa, crear llocs de treball i establir les condicions adients per a una economia més competitiva. Per assolir aquesta fita, necessitem participar de manera decisiva en la gestió ambiciosa i eficient del nou aeroport i que hi hagi una complicitat estesa i compartida entre tots els agents implicats (companyies, empresaris, administracions, AENA, etc.). Perquè, per esdevenir el gran aeroport del Mediterrani, prèviament s’ha de saber respondre a les demandes del propi país i ser l’aeroport de tota la ciutadania catalana. D’aquí la importància que, en un futur proper, la línia 9 del metro i els trens de Rodalia puguin arribar a la nova terminal. És essencial que els dos extrems del transport estiguin connectats: la llarga distància dels vols intercontinentals i la proximitat de dur els viatgers fins a qualsevol indret de la nostra realitat urbana metropolitana. Només així multiplicarem i traurem el màxim Edició i redacció: rendiment d’una infraestructura que està cridada a ser un dels arguments Departament de la Presidència bàsics en la construcció del nostre futur. Insisteixo: el nou aeroport representa de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: la gran cruïlla des d’on Catalunya s’obre i s’ofereix per ser present al món. Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Masip, Jordi Fortuny i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Disseny: Enric Jardí José Montilla Fotografia de la coberta: President de la Mariano Herrera Fotografies de l’interior: Generalitat de Catalunya Mariano Herrera (pàgs. 3 i 12), David Barra (pàgs. 5, 6, 8 i 9), 12 Miguel Raurich (pàg. 7) i Mauricio Salinas (pàg. 16). Infografia: 4 Notícies Guillermo Bejarano (pàg. 10) i Ernesto Olivares (pàgs. 12 i 13) 10 Dessalinitzadora Fotomecànica: Aura Color Digital 14 Propostes per a la crisi Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) 16 Educació Nova T1 de l'aeroport Imprès en paper ecològic del Prat DL: B-33095-2004 18 Nous títols universitaris InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per 19 Ciutat de la Justícia la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix 20 Nou carril bus-VAO gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: 21 Salut infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, 22 Subvencions vigents haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat
  • 77. Notícies A Manresa s’han unificat totes les dependències judicials ? CONTRA LA ? LUDOPATIA: La Catalunya Central disposa d’un nou edifici judicial a Manresa, un equipament ? ? ELS TERMINALS que ha permès agrupar en un sol espai les 11 dependències judicials de la capital ELECTRÒNICS del Bages, que fins al mes d’abril estaven DE JOC ES repartides per diferents indrets de la ciutat. Amb aquesta posada en marxa es DESCONNECTEN facilita la feina als òrgans judicials i es ALS 90 MINUTS millora la seva relació amb la ciutadania. Queda poc temps El nou edifici ja funciona a ple rendiment. Està situat al carrer Arbonés 29-39 i per a l’arribada ? Des del mes d’abril els terminals de loteria Binjocs incorporen disposa de sales de vistes, registre civil —amb sala de matrimonis—, jutjat de de la TDT: missatges que adverteixen les persones jugadores que fa guàrdia i zona de detinguts, així com dependències per al deganat, la fiscalia, ja hi esteu 30, 60 i 90 minuts que estan els metges forenses, els advocats, els tècnics, els procuradors, els graduats connectats? jugant sense parar. Finalment, socials, els sindicats i l’atenció ciutadana, ? els terminals es desconnecten quan se sobrepassen els 90 a més d’arxiu i aparcament. minuts de joc. Aquesta és una de les mesures per lluitar contra la ludopatia que inclou el programa “Joc Responsable” que està duent a terme la Generalitat. La inclusió d’un Des del dia 30 de juny, 82 municipis del Vallès Oriental, el Maresme, el Ripollès i la Gar- missatge de joc responsable rotxa, i dos d’Osona i la Selva, han estat els primers de Catalunya a deixar de veure la que informa d’un número televisió analògica i a sintonitzar només les emissions digitals. Catalunya s’està adaptant d’atenció telefònica (Sanitat al nou sistema a molt bon ritme, però és necessari que tothom que encara no s’hi hagi Respon 24h), la formació en joc connectat ho faci tan aviat com sigui possible per estalviar-se sorpreses d’última hora. Per responsable dels nous agents fer-ho es pot contactar amb qualsevol dels 1.600 agents TDT acreditats a tot Catalunya, venedors que s’incorporen a que donen assessorament. Actualment, tres de cada quatre llars catalanes ja ho han fet, i per tant gaudeixen d’aquesta nova televisió que substituirà totalment l’actual a partir la xarxa de punts de venda de de l’abril de 2010. Ara, la TDT ja arriba al 95% de la població catalana. Loteria de Catalunya i la revisió L’autobús connecta Ripoll, Olot i Girona en una hora menys dels projectes de publicitat sota els criteris de joc responsable Les ciutats de Ripoll, Olot i Girona finals d’abril s’ofereixen cinc serveis Girona s’han convertit en directes. Per rebre Per saber quin és l’agent TDT estan connectades ara per vuit ràpids més entre Ripoll, Sant Joan D’aquesta manera, actualment hi ha són altres mesures del mateix correctament la TDT més proper al vostre domicili nous serveis ràpids d’autobús. de les Abadesses, Olot i Girona, 16 expedicions diàries que connecten programa. fan falta tres coses: i per trobar tota la informació L’objectiu és que més persones vegin que cobreixen en una hora i mitja Ripoll i Girona, vuit de les quals ho fan sobre la nova televisió: el transport públic com una opció el trajecte, cosa que escurça en de forma directa. La posada en marxa • Tenir cobertura. còmoda i ràpida per desplaçar-se una hora el temps habitual. A més, d’aquests nous serveis suposa una • Tenir l’antena adaptada. +info: www.tdt.cat entre aquests municipis. Des de tres dels 11 serveis de la línia Olot- inversió anual de més de 104.500 €. • Disposar d’un televisor amb o al telèfon d’atenció ciutadana descodificador, ja sigui extern o integrat a l’aparell mateix. 4 5
  • 78. Notícies Notícies Nou portal en deu llengües per als nouvinguts La campanya Aquest és el web que les persones que vénen a Catalunya poden consultar per informar-se sobre la societat catalana i sobre els prin- “Encomana el català” cipals drets i deures que tenen si viuen aquí. El portal vol facilitar la integració de les persones immigrades ja des de la seva arribada i, recorrerà el país per aquest motiu, ofereix respostes a les qüestions que es plantegen en els primers moments d’instal·lar-se a Catalunya: com empadro- sobre rodes nar-se, com accedir a l’escola i a la sanitat, com buscar feina, com Per aprendre a parlar una llengua només trobar un habitatge o com aprendre català. El web també dóna hi ha un secret: practicar-la. La Generalitat informació bàsica sobre legislació en estrangeria i recomanacions +info: http://acollida.gencat.cat ha engegat una campanya amb el lema per a una bona convivència. A més del català, el portal es pot con- sultar en deu llengües que corresponen als col·lectius forans més “Encomana el català” amb l’objectiu de nombrosos a Catalunya: castellà, anglès, francès, rus, àrab, xinès, promoure el manteniment del català en romanès, urdú i amazic. aquelles situacions en què els parlants tendeixen a canviar de llengua, cosa que acostuma a fer més del 70% de la població. La campanya, que ja ha aparegut als mitjans de comunicació, farà fins al mes de desembre un recorregut mòbil en autobús per 20 municipis catalans, coincidint amb les celebracions locals. La mostra itinerant anirà acompanyada d’una proposta lúdica que pretén fer reflexionar els ciutadans sobre les llengües i els usos lingüístics. El primer acte de la campanya itinerant en autobús es va fer durant la diada Sant Jordi a Barcelona. EL PATRIMONI CATALÀ, A REHABILITACIÓ E n els propers tres anys la Generalitat i els ajuntaments duran a terme 180 obres de millora del patrimoni cultural Un 51% menys Des de l’aplicació del sistema de velocitat variable a l’autovia de Castelldefels (C-31) i a l’autopista model les experiències de països europeus com Anglaterra, Holanda, Alemanya, Bèlgica, Àustria, Suècia català, amb una inversió total de més de 46 M€. Aquests diners serviran per rehabilitar diferents espais públics i edificis d’accidents del Garraf (C-32), els accidents s’han reduït en un 51% i les congestions i Itàlia. Aquest sistema permet modificar la velocitat màxima de situats en els centres històrics. Entre les millores previstes desta- quen la quarta fase de les obres de millora de l’entorn de la Seu Vella, a Lleida; els monestirs de Sant Llorenç de Morunys i de Sant a les vies amb han baixat en un 25%. Aquest és el primer balanç des que el 15 de gener circulació en funció de la congestió, les incidències de seguretat viària, Quirze de Colera, a Rabós, i el convent de Sant Salvador, a Horta de Sant Joan; els castells de Llordà, a Llordà, Isona i Conca Dellà, i velocitat variable passat es va posar en marxa aquest sistema de limitació de velocitat a les dues vies d’accés a la ciutat de les condicions de contaminació i les inclemències meteorològiques, de manera que els conductors van de Requesens, a Cantallops; les esglésies de Santa Maria de Puig- cerdà, Sanaüja, Sant Miquel de Fluvià i Breda i la Canònica d’Àger; les muralles de Tarragona i de Tortosa; la casa Víctor Balaguer, a Barcelona. La mesura, pionera a tot veient en els panells de la via la Vilanova i la Geltrú; les escoles modernistes de Santa Coloma de l’Estat espanyol, suposa un canvi velocitat màxima permesa. Cervelló; la Universitat de Cervera; la tercera fase de les obres del de concepció i de funcionament El període de proves ha finalitzat i museu de la Terrissa, a Quart, o la reconstrucció integral del pont en la gestió del trànsit més el període de sancions ha entrat en +info: http://www.gencat.cat/ de les Caixes, a Constantí. segur i sostenible i ha pres com a vigor l’1 de juny. llengua/encomanaelcatala/ 6 7
  • 79. Notícies L’ADOPCIÓ Infants adoptats a Catalunya el 2008 segons país d’origen JA ES POT TRAMITAR EN DOS PAÏSOS ALHORA Rússia 332 L es famílies que vulguin adop- tar infants ja poden presentar Kazakhstan 42 dues sol·licituds simultànies per tenir més opcions i reduir el temps Xina 126 d’espera. Les peticions podran ser Catalunya 156 dues d’internacionals en dos països Nepal 25 diferents, o una sol·licitud nacional i una altra d’internacional. Els tràmits Haití 12 Bitllet únic se seguiran paral·lelament i quan per a tot el transport s’assigni un infant se suspendrà el Mali 30 Etiòpia 156 públic del Bages segon procés. Així ho ha acordat la Colòmbia 27 Generalitat aquesta primavera. L’any passat, les famílies catalanes van Els 180.000 habitants del Bages es Més bombers adoptar 982 infants, 156 dels quals eren nens i nenes nascuts a Catalu- beneficiaran de la integració tarifària que s’està implantant als 35 municipis i tecnologia nova nya, i 826, en altres països. Això indi- ca que les adopcions internacionals s’estabilitzen i les adopcions d’in- de la comarca. Gràcies a aquest sistema, els usuaris poden utilitzar un contra els focs fants de Catalunya creixen un 8,3% Altres 76 bitllet únic per als diferents mitjans respecte a l’any 2007. Pel que fa als Aquest estiu el cos de Bombers de la Generalitat es acolliments de nens i nenes tutelats de transport sense haver de tornar reforçarà amb 1.074 persones més i arribarà als 7.000 per la Generalitat, 492 famílies van Total 982 a pagar. Tal com passa a la Regió agents per lluitar contra els incendis forestals, entre acollir 704 infants el 2008. Metropolitana de Barcelona des del bombers i agents rurals. Aquest any el dispositiu contra el foc ha inclòs la novetat de la campanya de 2001, els viatgers poden escollir entre neteja dels boscos afectats pel temporal de neu i vent una àmplia gamma d’abonaments d’aquest hivern, en la qual hi han treballat un miler Nous ajuts per millorar la qualitat integrats que els permeten fer persones retirant la massa forestal per tal que no fos de vida als municipis petits enllaços i correspondències entre un factor de risc durant la temporada de calor. Més de 200 persones continuaran fent tasques de neteja i evitar-ne la despoblació diferents mitjans de transport. fins al 15 de setembre. Altres novetats tecnològiques Fins ara, la integració tarifària es s’incorporen a la campanya d’estiu d’enguany: un Les poblacions de menys de 2.000 habitants ja tenen la possibili- limitava als municipis de Monistrol nou navegador GPS de posicionament per satèl·lit tat de rebre subvencions per a obres de remodelació dels centres als vehicles de bombers en fase de proves, un tipus urbans, d’equipaments i monuments, d’espais naturals de l’entorn de Montserrat, Castellbell i el Vilar, d’escuma nou que, barrejada amb l’aigua, augmenta del poble o per millorar els seus serveis turístics. L’objectiu del nou Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i l’eficàcia en un 50%, un casc forestal de nou disseny programa que ho fa possible —denominat “Viure al Poble”— és Manresa. Des de fa unes setmanes, la per als bombers i un nou robot desenvolupat per ex- millorar la qualitat de vida i el benestar dels seus habitants i evitar tingir focs en zones de risc. Pel que fa a mitjans aeris, integració tarifària s’està aplicant de els bombers comptaran amb 34 aparells, molts més així la despoblació d’aquests nuclis. La primera convocatòria disposa d’un total de més de 13,7 M€, una part dels quals prové del Fons forma progressiva a tots els municipis vols de vigilància i un helicòpter bombarder durant Europeu de Desenvolupament Regional (Feder). del Bages. tot l’any. 8 9
  • 80. EL NOU CICLE DE L’AIGUA Catalunya posa en marxa la dessalinitzadora més gran d’Europa Estació de bombament de l’osmosi inversa Després d’anys d’obres, la dessalinitzadora més gran d’Europa per a aigua de consum humà entra en funcionament a Catalunya aquest juliol. La nova planta, situada al Prat del Llobregat, disposa de tecnologia d’última generació, fet que ha permès L’AIGUA TÉ MÉS reduir el consum d’energia a nivells impensables fa pocs anys. BON GUST Conducció reversible La dessalinització, juntament amb la 30 m de fondà- ria— i la tractarà, passant Millores cabdals a la Dipòsit de la reutilització de l’aigua, la millora dels Fontsanta Fontsanta - Trinitat 15 km (11 km túnel) aqüífers i el foment de l’estalvi són els per diversos processos, per tal de treure-li potabilitzadora d’Abrera Sant Just la sal. Per cada 100 litres d’aigua de mar, es Sant Boi de Llobregat Desvern elements clau d’aquest difícil trenca- generaran 45 litres d’aigua potable. Des del març passat, els 4,5 milions d’habitants que viuen Sant Joan Despí closques que és la gestió de l’aigua a La planta ocupa 51.000 m², una àrea equi- al Barcelonès, Vallès Occidental, Maresme, Alt Penedès, Cornella de Llobregat Esplugues de Catalunya. La nova planta culmina valent a sis camps de futbol, i és la més gran Baix Llobregat i Garraf tenen aigua de més qualitat i amb Dipòsit Llobregat Trinitat centenars d’actuacions perquè cap llar d’Europa en subministrament d’aigua pota- més bon gust quan obren l’aixeta. Això es deu a les millores L’Hospitalet de Llobregat catalana no es quedi mai sense aigua, ble per a consum humà. És per aquest motiu, implantades a la potabilitzadora d’Abrera, que han eliminat El Prat de Conducció Barcelona malgrat els episodis extrems de seque- i pel fet d’utilitzar tecnologies d’última ge- l’històric mal sabor de l’aigua en alguns barris i ciutats. Ara, Llobregat Fontsanta ra propis del nostre clima mediterrani neració, que ja s’ha convertit en un referent amb la dessalinitzadora del Prat, aquest procés de millora mundial i han arribat sol·licituds de tècnics i del gust es potenciarà encara més. i malgrat l’augment de població dels polítics d’arreu del món per visitar-la. A Tor- darrers deu anys. La dessalinitzadora revella, Alacant, se n’està construint una de Més vida al rentaplats i més estalvi d’energia permetrà, a més, la recuperació pro- més capacitat, però que servirà bàsicament El principal avenç tècnic de la planta d’Abrera ha consistit gressiva del cabal del Ter, riu històri- per produir aigua per a reg, a banda del con- en la instal·lació d’un nou sistema que redueix els nivells Captació Dessanilitzadora N cament espremut en benefici de tot sum humà. de sal de l’aigua captada del riu Llobregat. Això ha fet Catalunya. que, a més de millorar-ne el gust, s’eviti la calcificació i La meitat del consum energètic deteriorament de canonades o d’electrodomèstics, com les El viatge de l’aigua La nova dessalinitzadora del La dessalinitzadora del Prat utilitza una avan- rentadores o els rentavaixelles. El fet que ara l’aigua sigui dessalinitzada Prat es posarà en funciona- çada tecnologia que permetrà minimitzar el La potabi- més pura també fa que bulli més ràpidament i que s’hagi de L’aigua dessalinitzada arriba ment aquest juliol, però ho consum energètic. Per generar 1.000 litres litzadora posar menys detergent o suavitzant a la rentadora. directament als dipòsits farà de manera progressiva d’aigua potable només caldrà l’electricitat d’Abrera ha Les obres de millora de la potabilitzadora d’Abrera han fet un salt de l’estació distribuïdora durant mig any. Amb una que consumeix una llar durant quatre hores. tecnològic suposat una inversió de 75 M€ i han permès augmentar un de la Fontsanta i des inversió de 230 M€, és una Això suposa una despesa energètica cinc ve- molt impor- 25% la seva capacitat: pot filtrar fins arribar a 154 tones d’ai- d’allà s’injecta a la xarxa de les principals obres de la gades menor que la que utilitzaven les dessa- tant gua al dia. metropolitana sud. També, Generalitat per garantir el linitzadores dels anys vuitanta i la meitat de gràcies a la canonada subministrament d’aigua als la que utilitza la de la Tordera, per exemple. reversible Fontsanta-Trinitat, municipis de la Regió Metro- és possible fer-la arribar a politana de Barcelona i mi- El Ter podrà començar a recuperar-se l’estació de la Trinitat (on llorar la qualitat de l’aigua Aquesta serà la segona dessalinitzadora que habitualment arriba l’aigua de l’aixeta. Aquesta planta entra en servei a Catalunya, després de la del Ter), i utilitzar-la també per podrà produir l’aigua que de la Tordera, a Blanes, encara que n’hi ha abastir el nord de Barcelona i consumeixen diàriament pendents dues més, fet que disminuirà la de- municipis de l’entorn. L’àmbit 700.000 persones, el que manda d’aigua sobre el riu Ter. Per primera de subministrament de la equival a les ciutats de l’Hospitalet, Badalona vegada en 43 anys, el Ter podrà recuperar dessalinitzadora és Barcelona ciutat i gran part de i Sabadell sumades. La planta generarà el 24% progressivament el seu cabal, ja que des del la seva regió metropolitana. Donarà servei a 4,5 del consum anual de l’àmbit metropolità. 1966 ha estat el riu que més ha contribuït a Vista aèria de la nova milions d’habitants i podrà produir uns 200 milions dessalinitzadora Situada a prop de la desembocadura del garantir l’abastament d’aigua als 6,5 milions de litres al dia. del Prat Llobregat, la dessalinitzadora captarà aigua de persones que viuen a Girona, la Catalunya del mar —a 2,2 quilòmetres de la costa i a Central i l’àrea metropolitana de Barcelona. 10 11
  • 81. http://einesc ontralacrisi.g encat.cat tes Proposerar Com arribar per sup la crisi a final de mes “Pren el control de la teva eco- nomia” és el nom d’un nou Es triplica la formació Ajuts directes programa informàtic que la Generalitat ha posat a disposi- per a la compra de cotxe, ció de tothom amb molt d’èxit. És una eina molt senzilla, que gratuïta per als aturats moto o furgoneta es pot descarregar gratuïta- ment, destinada a controlar la despesa familiar i fer previsi- ons realistes sobre l’economia A ra, qui vulgui comprar un turis- El sector de l’automòbil ha estat un dels domèstica, especialment en La formació s’ha convertit en una de les prioritats de la Generalitat me pot obtenir un ajut de fins més afectats per la crisi mundial. A Catalu- època de dificultats econòmi- a l’hora d’afrontar la crisi. No totes les dades són negatives: hi ha a 2.000 € a canvi d’enviar a desba- nya és una indústria arrelada i estratègica: ques. L’usuari introdueix la llestar un cotxe amb més de 10 anys o té un pes molt important perquè és un dels previsió de les despeses (hi- sectors on sí que hi ha creació de feina. Cal tenir en compte que, de 250.000 quilòmetres i que contamini més cinc primers sectors del producte interior poteca, aigua, llum transport, que el nou. Aquesta és una de les mesures brut, genera 160.000 llocs de feina directa alimentació i altres) i la d’in- les persones que s’estan quedant a que ha aprovat la Generalitat per reacti- o indirecta i arrossega gran part de l'R+D gressos, així com la despesa l’atur, la majoria (70%) tenen formació Més de 10.000 cursos var el sector de l’automòbil. Catalunya ha aprovat ajuts per a la compra de cot- que es fa al país. real. El programa mostra el pressupost previst i la situació bàsica i prou. Per tot això, la Generalitat per a 176.000 aturats. xes, motos i furgonetes. Els ajuts catalans Camions lleugers i furgonetes real, i assenyala si hi ha estalvi s’han ampliat respecte a la resta de l’Estat o no. Algunes recomanacions triplica aquest any els cursos adreçats Inversió: 205 M€ amb tres objectius: beneficiar les empre- Requisits del vehicle Furgoneta o camió nou (màxim 6 tones) que cal tenir en compte són ses i autònoms —col·lectius especialment la de reservar un 10% dels in- als aturats. A més, per primera vegada • Formació en 500 centres col·laboradors afectats per la crisi—, afavorir els models Preu màxim 40.000 € gressos mensuals per fer front (amb IVA) fa el salt a la formació virtual de la mà de la Generalitat: 7.100 cursos per a que produeixen a Catalunya les plantes de Seat i Nissan i arribar també al sector Desballestar un vehicle de a despeses imprevistes o, en contractar una hipoteca, cal- més de 10 anys o 250.000 km de la Universitat Oberta de Catalunya, 118.000 persones (70 M€). de la motocicleta, que és estratègic a Ca- que contamini més que el nou cular que la quota que s'ha de talunya. retornar no superi el 30% dels on 30.000 aturats podran formar-se • Formació en 8 Centres d’Innovació i Ajut 1.500 € ingressos mensuals. Formació Ocupacional (CIFO): 520 cursos gratuïtament. Turismes Èxit d’un nou i senzill per a 8.000 persones (10 M€). Les empreses i els autònoms Requisits Amb contaminació Amb contaminació tenen subvenció pel canvi programa per controlar les de fins a 149 g/km superior a 149 g/km • Formació en línia en col·laboració amb del vehicle de C02 de C02 de furgoneta. despeses familiars Sectors amb més oferta formativa Sector Cursos la UOC: per a 30.000 persones (1,2 M€). Preu màxim 30.000 € 49.000 € Els ajuts per renovar la moto (amb IVA) arriben als 1.050 €. Administració i gestió 2.406 • Crèdits de formació sense interessos: Desballestar un vehicle de més de 10 Informàtica i comunicacions 1.701 màxim 6.000 € per persona, per a un anys o 250.000 km que contamini més que el nou Sanitat 859 mínim de 16.000 persones (100 M€). Serveis socioculturals 412 Ajuts 2.000 € 1.500 € Ciclomotors i motocicletes Hostaleria i turisme 293 • Pla d’alfabetització digital a través de les Arts gràfiques 286 biblioteques: la Generalitat juntament Requisits del vehicle Ciclomotor Motocicleta (menys de Motocicleta (més de Electricitat i electrònica 267 amb la Diputació utilitzaran la xarxa de 125cc) 125cc) biblioteques com a punts de formació Preu màxim 3.000 € 3.000 € 8.000 € (amb IVA) per a gent que no té els coneixements Entregar una moto de més Entregar bàsics de noves tecnologies i ajudar-los a de 5 anys una moto de més +info: http://einescontralacrisi.gencat.cat trobar feina (per a 10.000 persones). de 8 anys Ajuts 300 € 420 € 1.050 € 14 15
  • 82. Aules del segle XXI: els ordinadors i els llibres En el seu segon any, digitals entren a classe Més de 20.000 alumnes de 202 centres de Cata- el Pla de foment de la lectura lunya canviaran aquest curs vinent les llibretes, les pissarres i els llibres de text per llibres digi- fa el salt a les escoles tals i ordinadors. Aquest és un pla pilot que té El Pla de foment de la lectura, que es va engegar ara el doble objectiu de reduir la quantitat que els fa un any amb accions com les subscripcions gratuïtes pares s’han de gastar en llibres i, alhora, d’apro- a publicacions per als joves que fan divuit anys, o la fitar l’oportunitat que ofereixen les noves tec- distribució de fragments de llibres en busos i metros, nologies per millorar l’educació. arriba ara a les escoles. L’objectiu és que els nens i els joves llegeixin més, i per aconseguir-ho es faran fins a Les escoles que s’hi sumin hauran de disposar d’ordinadors amb connexió a Internet, canó projector, pantalla blanca per a la dotze tipus d’activitats a les aules i a les biblioteques. projecció, pissarra digital interactiva i, el que és més important, Famosos a l’aula cobertura de banda ampla. Les escoles podran optar per instau- Una de les iniciatives més destacades és primer capítol ja escrit, una història que rar l’ús exclusiu del llibre digital, modalitat que adoptaran 76 la que, durant el primer trimestre del es divideix en quatre capítols més. centres, o bé per fer que coexisteixi amb el llibre convencional curs vinent, portarà trenta actors i ac- Entre totes les activitats que es faran durant un curs d’adaptació, procés que faran 126 centres. En trius coneguts de gira, però no pels es- a partir del curs que ve també n’hi ha de el primer cas, els alumnes hauran d’adquirir un ordinador cenaris, sinó per les aules de primària, pensades per als professors. Així, a l’oc- portàtil personal de petit format, que costa uns 200 €, ESO i secundària, per llegir textos en veu tubre començarà el postgrau en foment una inversió molt inferior als 800 € que cal fer alta als alumnes. Per als de secundària de la lectura, el primer estudi reglat que en tota l’etapa secundària en llibres de text. El també s’ampliarà el programa “SOS! forma professionals en aquesta matèria Departament d’Educació aportarà els con- Lectura Obligatòria” de les biblioteques a Catalunya. tinguts. A la resta de centres els alumnes Més llibres de text públiques, en què diversos especialistes tindran guies didàctiques en paper que gratuïts els ajudaran a preparar-se les lectures acompanyen el llibre digital. El curs que ve, 410.000 alumnes cata- prescrites per superar les proves d’accés El pla s’estendrà a totes les escoles lans no hauran de pagar els llibres de a la universitat. el curs 2010-2011. Catalunya completa text, gràcies als ajuts per a la reuti- Els estudiants d’ESO també podran així el lideratge en l’ús de les noves lització de llibres i a les beques per participar en el Picalletres, un concurs tecnologies a les escoles a l’Estat. Ac- a llibres i material escolar. A banda de lectura i llengua catalana que durarà L’actriu Sílvia tualment, un total de 55 centres edu- de l’estalvi, aquests ajuts pretenen tot el curs i que es clourà amb una gran Bel llegint un text en una aula catius ja han optat per substituir els promoure la cura i el respecte en l’ús final a Barcelona. Per als alumnes de ter- de primària llibres de text per material pedagògic dels llibres de text, la coresponsabili- cer i quart d’ESO es posarà en marxa el digital i per l’ús intens dels ordinadors tat i la solidaritat entre els alumnes, concurs Ficcions, de creació literària per portàtils. i fomentar, en definitiva, la igualtat Internet. Es tracta de crear, a partir d’un d’oportunitats en l’educació. Beques per a llibres Un any del Pla de foment de la lectura • Més de 13.000 joves que van fer divuit anys l’any passat s’han Més de 100.000 famílies acollit al programa de subscripcions gratuïtes a diaris i revistes, que Atenció personalitzada per als es beneficien dels ajuts enguany es torna a repetir. alumnes amb deficiències visuals sol·licitats als seus centres • El fòrum virtual dedicat a la lectura www.quellegeixes.cat té més de educatius de fins a 100 € per 6.000 usuaris i usuàries habituals. Prop de la meitat dels 1.138 alumnes amb deficièn- a llibres i material didàctic. • En el marc del programa “Tasta’m”, des del novembre s’han cies visuals catalans estudien en escoles ordinàries distribuït als transports públics de Catalunya i les Illes Balears gràcies, en part, a la feina de 66 professionals que 175.000 opuscles setmanals amb capítols de novetats editorials treballen per donar-los una resposta educativa individualitzada. Aquests especialistes orienten les Reutilització en català. S’han promocionat 24 títols i se’n promocionaran una quinzena més durant aquest any. famílies dels estudiants en les diferents etapes edu- de llibres • Al Certamen de Lectura en Veu Alta hi participen 92 escoles, gairebé catives i adapten el currículum escolar i els materials Gairebé la meitat dels el doble que el curs anterior. didàctics a les seves necessitats. Tenen una unitat centres públics de primà- • S’han distribuït 900.000 exemplars de la Guia pràctica per a fer fills formada per professionals invidents que assessoren ria i de secundària (1.217) lectors, que ajuda els pares i mares a fomentar l’hàbit lector en família. i elaboren tot el material d’estudi per als alumnes, reben ajuts. • Les biblioteques públiques duen a terme més de 30.000 activitats sota la supervisió de l’ONCE. de foment de la lectura. 16
  • 83. NOUS TÍTOLS UNIVERSITARIS ES DOBLEN ELS AJUTS MÉS DE 300 TÍTOLS UNIVERSITARIS ADAPTATS A EUROPA Els alumnes catalans podran La nova Ciutat I LES BEQUES triar entre 325 títols totalment de la Justícia EL CURS VINENT adaptats a l’Espai Europeu 500 m fins a la Ciutat PER ESTUDIAR d’Educació Superior (EEES) que de la Justícia (5 minuts a peu) oferiran les 12 universitats catalanes. Aquesta xifra rep- C. A L’ESTRANGER resenta un 70% de les 545 titulacions que s’ofereixen en de Sa nta el sistema universitari de Catalunya per al curs 2009-10. Entre els mesos de maig i octubre s’està fent el tras- Eu L1 Santa làlia Eulàlia Dels graus que s’impartiran, 118 son de ciències socials i llat dels òrgans judicials de Barcelona a la Ciutat de a LH1, N13 lanc LA MATRICULA NO jurídiques, 71 d’enginyeria i arquitectura, 53 d’arts i hu- la Justícia en una difícil operació que vol minimitzar ra B El curs vinent, els univer- S’APUJA I ES DONEN manitats, 54 de ciències de la salut i 29 de la branca de al màxim l’impacte sobre els ciutadans i els 3.000 LH2 Rie sitaris ho tindran més fàcil FACILITATS DE ciències. treballadors judicials. La nova infraestructura, que e la PAGAMENT L’adaptació a Europa suposarà una millora de la forma- C. d per pagar-se els estudis, tant es va començar a construir el 2003 i ha costat 296 ció universitària en molts dels estudis, ja que un total de C. de l’A Ram a les universitats catalanes M€, integra les millors i més modernes instal·lacions prestad ora 184 titulacions que fins ara eren de tres anys passaran a ser bla d N13 com a les de l’estranger. A més, les matrícules no i es podria dir que suposa el salt de la nostra justícia de quatre. Es calcula que, el curs que ve, aquestes titulaci- H e Ba s’apujaran respecte del que costen ara, i si es vol al segle xxi. L82, L85, CJ lhambra ons acolliran més de 17.000 estudiants de nou accés. Un D d ajornar el pagament es podrà fer sense tràmits i L’objectiu és facilitar la feina als professionals i L16, L52 Av al . de sense interessos. dels àmbits que concentra més titulacions noves és la bio- oferir als ciutadans una justícia més moderna, més C l Ca rril C. de l’A et Qui opti per estudiar fora del país podrà accedir logia, que es distribuirà en diverses branques com ara bi- eficaç i més fàcil. Es preveu que hi passaran cada dia P 72 a més ajuts: es doblaran els destinats a la mobilitat ologia ambiental, genètica, microbiologia o biomedicina. unes 12.700 persones entre treballadors i usuaris. El J G F I 9, 37, 79, 109, N1 internacional (beques Mobint, les antigues Eras- conjunt de la Ciutat de la Justícia està format per vuit L8 Ildefons Cerdà mus) per facilitar que els estudiants puguin fer Més places relacionades edificis, entre els quals també hi ha els jutjats de l’Hos- Aeroport Gran via de les Corts Catalanes 46, 65, L70, L72, Pl. Cerdà Centre ciutat estades en altres universitats europees. S’han as- amb serveis socials pitalet i l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. L80, L81, L86, L87, L94, L95, Pl. Espanya signat fins a 4 M€ per al curs que ve amb la finalitat La Llei de serveis socials i la Llei de la Mentre duri aquest període de trasllats, abans de N15, N16, N17 Pg. d d’atendre totes les sol·licituds que es presentin, que dependència han posat de manifest la fer qualsevol tràmit judicial és important informar- e la Polígon Gran l’any passat van ser més de 3.000. Es tracta d’ajuts demanda de professionals en l’àmbit de se prèviament per no anar al lloc equivocat. Via Sud 72, 109 L16 Zona de 200 € per a estades fins a un màxim de sis mesos. l’atenció a les persones dependents. El 79, L16 Fran nombre de places d’educació social, per de l Prat Per complementar aquestes beques, es posaran + info: www.gencat.cat/ciutatdelajusticia Ctra. ca a disposició dels estudiants uns ajuts addicionals exemple, es triplica el curs que ve i passa o al telèfon d’atenció ciutadana 9, 37, 72, que van dels 300 € als 700 € mensuals per un pe- de les 600 actuals a 1.630. El creixement 109, 125, N1 ríode mínim de tres mesos i un màxim de sis. Els de l’oferta s’explica fonamentalment pel estudiants hi podran accedir sense cap aval i sense miler de places que ofereix la UOC. Serveis de guàrdia d’incidències i detinguts i de que els apliquin cap interès. Es podran retornar A Infermeria hi ha un total de 1.900 violència sobre la dona Servei d’atenció a la víctima – Fiscalia durant quatre anys, al cap de dos anys d’haver places, de les quals 50 són noves. A més, la Jutjats d’instrucció Jutjats mercantils rebut el préstec. UAB i la Generalitat de Catalunya treballen Jutjats de violència sobre la dona Jutjats de primera instància per arribar a un acord que integri en aques- Fiscalia de vigilància penitenciària Fiscalia de família ta universitat dues escoles d’infermeria Fiscalia de violència sobre la dona Centre de Mediació Familiar de que actualment hi són adscrites i que ofe- Assessorament tècnic penal – violència sobre la dona Catalunya reixen conjuntament 150 places noves Deganat Governatiu Servei d’Assessorament Tècnic en