Your SlideShare is downloading. ×
Lingüística – Universitat de Barcelona

               Repertoris de comunicació institucional
                           ...
Guia de l’habitatge. Un resum                    Dessalinitzadores. Noves
de tot el que cal saber per                     ...
Sumari
Llegir ens fa                        En aquest nou InfoCatalunya hi trobareu informació sobre les
                 ...
Notícies
                                                                                           Garanties             ...
Notícies
                                                                                       Primer pas per al         ...
Notícies
    Lleida Pirineus
                                                                                             ...
Fomentar la lectura:
recuperar el plaer de llegir
Gairebé la meitat dels catalans no ha llegit cap llibre en el darrer
any...
de les quals eren equipaments nous, tres eren ampliacions
i dues, reformes (a les fotos de sota, la nova biblioteca de
   ...
Dessalinitzar l’aigua de mar                                                                                              ...
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Butlletí InfoCatalunya, números 15-20
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Butlletí InfoCatalunya, números 15-20

3,148

Published on

InfoCatalunya és una publicació trimestral de “servei públic” editada per la Direcció General d'Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars de Catalunya. I està disponible en pdf i format multimèdia al web gencat.cat. Reproduïm aquí els 20 números primers números, publicats entre juny de 2004 i setembre de 2009, així com dos suplements dedicats a la Salut (desembre de 2006 i novembre de 2007).

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
3,148
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Butlletí InfoCatalunya, números 15-20"

  1. 1. Lingüística – Universitat de Barcelona Repertoris de comunicació institucional GENERALITAT DE CATALUNYA INFO CATALUNYA Butlletí del Govern de la Generalitat de Catalunya Periodicitat trimestral Mida: foli n 15 Juliol de 2008 / n 120 Setembre de 2009 n 15 Juliol de 2008 n 16 Setembre de 2008 n 17 desembre de 2008 n 18 Març de 2009 especial Camp Tarragona esp Regió Metropol esp Girona esp Terres de l’Ebre esp Alt Pirienu i Aran esp Lleida esp. Comarques Centrals n 19 Juny de 2009 n 20 Setembre de 2009 >> Tots el números d’Info Catalunya 2004-2009 << >>Repertoris de comunicació local i institucional<< >>Butlletins municipals de Sant Cugat<< FONT: ARXIU DIGITAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
  2. 2. Guia de l’habitatge. Un resum Dessalinitzadores. Noves de tot el que cal saber per infraestructures per comprar, llogar o rehabilitar garantir que mai falti un habitatge. aigua a Catalunya. Info Catalunya Informació d’interès ciutadà Núm. 15 Juliol’08 Llegir per ser més grans: pla de foment a la lectura i impuls a les biblioteques
  3. 3. Sumari Llegir ens fa En aquest nou InfoCatalunya hi trobareu informació sobre les diferents actuacions que la Generalitat duu a terme per donar un més grans, nou impuls a la lectura. Per una banda, coneixereu el nou Pla de biblioteques públiques, que en cinc anys ens permetrà construir més forts, o reformar més de 110 equipaments arreu de Catalunya, amb més lliures una inversió econòmica molt important, superior als 40 M€. Per altra banda, es parla del projecte Biblioteques PuntEdu, que pretén aconseguir que tots els centre educatius converteixin la seva biblioteca en una eina adequada per a les necessitats d’aprenentatge dels nois i noies de les nostres escoles. Però tan important com els equipaments i les eines són els hàbits de lectura. Per això l’InfoCatalunya també parla de fomentar l’interès i el gust per la lectura. Una campanya que trobareu tant als mitjans de comunicació com als transports públics, a les escoles, als mercats o, fins i tot, als camps de futbol. Qualsevol lloc és bo per recordar-nos que llegir ens fa més grans, perquè ens ajuda a madurar. Que llegir ens fa també més lliures, perquè ens dóna eines i recursos per moure’ns de manera autònoma. I que llegir ens fa més forts, perquè ens ajuda a progressar i a guanyar benestar. És en aquest sentit Edició i redacció: que el Govern de Catalunya vol que, mitjançant la lectura, tots Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya els catalans i les catalanes puguin exercir el seu dret a ser més Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta grans, més forts i més lliures. Continente, Aurora Massip, Jordi Fortuny, Antoni Bolaño i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Fotografia de la coberta: Mariano Herrera José Montilla Fotografies de l’interior: Enrique Marco (pàg. 4) President de la Mariano Herrera (pàg. 2 i 11) Generalitat de Catalunya Gemma Filizola (pàg. 12) Jordi Geli (pàg. 12) Jordi Bedmar (pàg. 13) Infografia: Mandrake (pàg. 14 i 15) 4 Notícies Agències: Getty Images 10 Foment de la lectura Fotomecànica: Aura Color Digital 13 Nova cultura de l'aigua Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) 16 Tot sobre l'habitatge Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 18 Lluita contra el foc InfoCatalunya és una publicació 19 Arriba la TDT 10 de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix 20 Espais de memòria històrica gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: 21 Drets del consumidor infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, 22 Subvencions vigents haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del Noves biblioteques i plans nom de la persona destinatària. de foment de la lectura +info: www.gencat.cat
  4. 4. Notícies Garanties Com calcular el cost per a les víctimes dels accidents laborals de la violència masclista Les víctimes de la violència masclista que no cobrin la pensió dels seus marits la rebran gràcies a un fons que crearà la Generalitat. Aquesta és una de les mesures pioneres que preveu la nova llei per eradicar la violència masclista que el Parlament va aprovar el mes d’abril i que és un dels textos més innovadors en la matèria a escala europea. Gràcies a la creació d’un fons de garantia, CliCat: la Generalitat avançarà la pensió impagada a la persona afectada i després la reclamarà a la el nou portal persona deutora. Aquest fons ja serà operatiu a principis de l’any que ve. El text també recull el dret de les dones a accedir a l’assistència jurídica de vídeos i imatges i a percebre la renda mínima d’inserció i les ajudes escolars tenint en compte exclusivament sobre Catalunya els seus ingressos i les seves rendes individuals. També recull el dret d’accés a l’habitatge i el dret La Generalitat ha posat en funcionament el CliCat, d’ocupació per a les dones víctimes d’aquesta un nou portal multimèdia que posa a disposició violència. de tothom part del patrimoni audiovisual (fotos i vídeos) sobre Catalunya que té la Generalitat. Com han de créixer els 164 municipis Dividit en galeries temàtiques, les imatges permeten conèixer Catalunya des de diferents punts de vista: de la Regió Metropolitana? Les empreses catalanes disposen ara d’una eina informàtica riquesa natural (“Paisatges”, “Natura”), cultura i art d’accés públic i gratuït a través d’Internet per calcular el cost (“Poblacions”, “Patrimoni mundial de la UNESCO”, Garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, satisfer la demanda “Romànic”, “Modernisme”, “Palau de la Generalitat”) directe de cada accident laboral. Aquesta aplicació té en compte d’habitatge, fomentar la competitivitat del territori i potenciar l’ús del transport o festiu (“Sant Jordi”, “La Diada”). També hi ha variables com la pèrdua d’hores de treball, tant de la víctima públic són alguns dels objectius del Pla territorial metropolità de Barcelona. De moment ja s’ha enllestit l’avantprojecte, fruit d’un important consens entre com dels seus companys i superiors, les pèrdues de producció, galeries que presenten la modernitat i la capacitat administracions i representants socials, primer pas cap a l’acord històric que els desperfectes en la maquinària i les instal·lacions, així com les creativa del país (“Equipaments”, “Iniciatives”, permetrà a la Regió Metropolitana de Barcelona disposar d’un pla territorial de possibles despeses de caire legal o administratiu que es puguin “Innovadors”). Un cercador de paraules clau permet gran abast derivar de l’accident. A més, l’aplicació permet d’obtenir la a l’usuari del CliCat navegar lliurement i crear les El Pla territorial metropolità de Barcelona inclou 164 municipis de les diferència entre la despesa generada per l’accident i la inversió seves pròpies galeries a partir dels prop de 800 comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el que hauria permès evitar-lo. L’objectiu és que les empreses fitxers multimèdia que té, entre els quals hi ha més Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Occidental, és a dir, una àrea on preservin la seguretat i salut dels seus treballadors per tal de ser de 300 vídeos. viu gairebé el 70% de la població catalana. Es tracta d’una eina que ha de més competitives. Actualment només un 13,2% de les empreses es preocupa de saber la repercussió econòmica que tenen els Aquest portal servirà per seguir reforçant la donar resposta a diversos reptes, com garantir la funcionalitat dels espais oberts, promoure la ciutat compacta enfront de l’ocupació extensiva del sòl, accidents de treball. presència de la Generalitat a la xarxa. Durant l'últim dotar d’espais i infraestructures per a la nova activitat econòmica i millorar any, el web Gencat.cat ha rebut més de 100 milions l’accessibilitat dels sectors urbanitzables. +info: gencat.cat/treball/ambits/seguretat_salut/index.html de visites, el que suposa un increment del 30% anual. +info: gencat.cat/clicat 4 5
  5. 5. Notícies Primer pas per al Barcelona, capital Nova oferta de titulacions Tordera trasllat de la N-II fora europea de la ciència universitàries adaptades dels nuclis urbans Sta. Susanna Malgrat del Maresme Entre el 18 i el 22 de juliol se celebra a Barcelona a Europa St. Pol de Mar Pineda de Mar Arenys de Mar Calella La Generalitat ha posat fil a l’agulla per el congrés EuroScience El curs que ve, les universitats catalanes ja oferiran les primeres 35 titulacions Canet de Mar resoldre una petició històrica dels municipis Open Forum (ESOF 2008), adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquests nous estudis, anomenats títols de grau, tenen una durada de tres anys i es poden complementar Caldes d’Estrac Mataró del Maresme: que la N-II deixi de travessar els nuclis urbans i es converteixi en un carrer més, la principal reunió de amb dos anys més de postgrau. Per això les universitats també oferiran a partir del curs vinent 107 nous màsters adaptats a l’EEES. Aquests canvis —que estan duent a Vilassar de Mar segur i integrat a cada poble. Com a primer pas científics, empresaris, terme la major part dels països europeus— tenen com a objectiu unificar els sistemes Premià de Mar per aconseguir-ho, ha acordat amb el Ministeri de Foment que la via passi a ser de titularitat i gestors polítics de la educatius per tal de promoure la mobilitat dels estudiants dins l’àmbit d’Europa i també per possibilitar la integració dels nous graduats en un mercat laboral únic europeu. Montgat Masnou del Govern català, un pas que va acompanyat investigació a Europa. La Badalona d’una transferència de 400 M€ del Ministeri per construir la variant alternativa i gratuïta que ha trobada, que reuneix més Noves titulacions de grau EEES Barcelona d’assumir les funcions de la N-II actual. Aquesta de 4.000 científics i 20.000 Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Ramon Llull nova via, que circularà paral·lela a l’autopista C-32, cobrirà els 52 quilòmetres que hi ha entre visitants no especialitzats, Física Administració i direcció d'empreses les poblacions de Montgat i Tordera. compta amb la presència Humanitats Cinema i televisió de diversos premis Nobel Matemàtiques Direcció d'empreses (BBA) i aborda temes com la Assegurança investigació amb cèl·lules mare, el canvi climàtic i la Traducció i interpretació Universitat Pompeu Fabra Disseny Dret internacional nutrició. Entre els ponents hi ha molts dels principals Biologia humana Comunicació audiovisual Multimèdia Periodisme de viatge Humanitats Publicitat i relacions públiques investigadors i consellers Medicina Tecnologia i gestió per al Carnet Jove científics del món. Publicitat i relacions públiques Universitat Oberta de Catalunya Traducció i interpretació Dret Universitat de Lleida Humanitats Ciència i salut animal Psicologia Geografia i ordenació del territori Universitat de Vic Ara, tots els titulars del Carnet Jove estan coberts gratuïtament per una Història de l'art Biotecnologia biomèdica assegurança d’assistència permanent en viatges internacionals i tenen a la seva disposició el telèfon 93 582 92 74 per a qualsevol consulta o gestió. Història Ciències de l'activitat física i de l'esport Els serveis cobreixen despeses mèdiques, quirúrgiques i farmacèutiques, Universitat de Girona Traducció i estudis europeus hospitalitzacions, desplaçaments, manutenció i altres elements, en cas d’accident, i, a més, es fan càrrec de tractaments odontològics d’urgència a Medicina i Ciències de la Salut Traducció i interpretació l’estranger. D’altra banda, els usuaris tindran ajuda per localitzar equipatges Publicitat i relacions públiques Universitat Internacional de Catalunya facturats i extraviats o per tramitar-ne la reclamació. L’assegurança es destina a joves en viatges de vacances o de fi de curs o que fan cursos a l’estranger Universitat Rovira i Virgili Medicina que no superin els 90 dies consecutius. Història +info: www.jove.cat Història de l'art 6 7
  6. 6. Notícies Lleida Pirineus Prestacions per a 13.000 Un únic bitllet per Alfarràs persones al transport públic Almenar 2 Vilanova de Segrià Balaguer 2 Barcelona - Lleida dependents de Lleida i Girona Vallfogona Alguaire la Portella de Balaguer 70 minuts Almacelles Benavent Barcelona de Segrià Un total de 12.658 catalans amb Térmens Vilafranca Rosselló del Penedès problemes de dependència ja Corbins Vilanova El Prat reben una prestació econòmica Gimenells Torrefarrera de la Barca de Llobregat Alpicat o gaudeixen d’un servei gràcies Torre-serona Alcoletge Barcelona - Tarragona a la Llei de la dependència. El Camp Fontcoberta Sant Julià 1 de Tarragona 35 minuts mes de maig es va fer un any del de Ramis Alcarràs Lleida Porqueres Sarrià Els Alamús seu desplegament i en aquest Banyoles del Ter Sant Julià de Llor període la Generalitat ja ha pagat i Bonmatí Viladasens Estació 3 Cornellà Albatàrrec als sol·licitants uns 50 M€. D’altra del Terri Futura estació Camós Sudanell Artesa banda, s’han reduït molt els terminis Cervià Sant Jordi de Lleida Soses del sistema de valoració (d’un 4 de Ter 2 Desvalls Torres Els trens Avant redueixen a la Canet Palol de Sant Joan Sunyer Puigverd mes a una setmana). Ara per ara, d’Adri Revardit de Segre de Lleida Sant Martí Bordils de Mollet Alfés Pont Flaçà la prestació mitjana per persona de Llémena 1-2 meitat el temps dels trajectes entre Aspa Montoliu dependent se situa en els 516 € Amer Celrà Sant Martí de Lleida Vell Massalcoreig Aitona Sarroca mensuals. A més, a partir d’aquest Sant Juià de Lleida Alcanó Gregori Barcelona, Tarragona i Lleida any la Generalitat garanteix una 5 Girona Madremanya prestació econòmica mínima, que La Cellera Salt 2 sempre serà superior al 25% de del Ter Bescanó Vilablareix 1 La Granja Torrebesses Quart Fornells Llardecans l’import que correspondria a la Anglès d’Escarp de la Selva persona beneficiària. Aiguaviva Seròs Llambrilles Brunyola Campllong Riudellots Maials L’entrada en funcionament del servei re- 9,38 €. Dos d’aquests abonaments són la Vilobí de la Selva Cassà Almatret En un any (de maig de 2007 a maig Santa Coloma d’Onyar de la Selva gional d’alta velocitat Avant de Renfe ha targeta de 44 viatges o la targeta Plus, que de Farners Sant Andreu de 2008): Pont millorat considerablement les connexions permet configurar mensualment fins a 50 6-7 7 Salou 6 entre Barcelona i Tarragona, i entre la capi- viatges i incrementa els descomptes sobre tal catalana i Lleida. El nou servei uneix les el preu del bitllet a mesura que es fan més 72.738 Riudarenes Caldes de Malavella Llagostera tres ciutats en menys de la meitat de temps que ho fan els trens convencionals. Ara, el viatges. La companyia adquireix el mateix com- sol·licituds rebudes Sils Zones tarifàries trajecte entre Barcelona i Tarragona és de poc més de mitja hora, mentre que el tren promís de puntualitat que té amb els TGV. Si un Avant arriba amb 15 minuts de retard 46.698 Maçanet Vidreres que uneix la capital catalana i Lleida és de es retorna el 50% del preu del bitllet, i si la valoracions fetes de la Selva setanta minuts. demora és de mitja hora s’abona el 100% del Renfe ofereix sis trens diaris en cada sen- preu del tiquet. 12.658 tit de dilluns a divendres –que equivalen en Els trens Avant aprofiten la línia del TGV, programes Els ciutadans de les àrees de Lleida i Girona ja poden adquirir un període de temps de què es disposa per fer el canvi de mitjà de total a 2.844 places– i cinc trens els caps de estan formats per quatre cotxes i arriben setmana, tot i que preveu incrementar-ne als 250 km/h. El nou servei d’alta velocitat individuals bitllet únic per fer servir diferents transports públics. Des de finals de març, ja s’aplica la integració tarifària del transport públic a 38 transport és d’1 hora i 15 minuts i s’incrementa en 15 minuts per cada zona. l’oferta a la tardor. Pel que fa a les tarifes, pretén consolidar-se com una alternativa al d’atenció (PIA) municipis de la comarca del Segrià i a 3 de la Noguera. L’objectiu La segona àrea amb nova integració tarifària és, des de mitjans els bitllets tenen un preu que se situa en- transport per carretera i espera arribar als és que, amb un sol bitllet o targeta integrada, els usuaris puguin de juny, la que comprèn els 46 municipis de les comarques del tre el dels bitllets dels trens convencionals 600.000 passatgers en un any. De moment, 48.486.460 € utilitzar totes les xarxes d’autobús urbanes, les interurbanes i el Gironès, el Pla de l’Estany i la Selva. Més de 248.000 persones i el dels d’alta velocitat. El bitllet senzill durant el primer mes de funcionament, els entre Lleida i Barcelona costa 20,40 €. No trens Avant han transportat 34.900 viat- en pagament servei de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) fins a Balaguer. Avui dia, hi ha 17 línies urbanes a la ciutat de Lleida, 14 línies poden utilitzar un únic bitllet per a les 10 línies urbanes de Girona i Salt i 16 línies interurbanes. La integració tarifària s’estendrà a obstant això, hi ha diferents tipus d’abo- gers, el 76% dels quals han fet el trajecte de prestacions interurbanes del Segrià i FGC en el tram de Lleida a Balaguer. El finals d’estiu al Camp de Tarragona i el 2009 al Bages. nament que poden reduir el preu fins als Barcelona-Lleida. 8 9
  7. 7. Fomentar la lectura: recuperar el plaer de llegir Gairebé la meitat dels catalans no ha llegit cap llibre en el darrer any i prop del 60% no ha fullejat cap diari. Per aquest motiu, la Generalitat ha engegat un ambiciós de pla de foment de la lectura fins al 2011, que inclou múltiples accions, com ara la subscripció gratuïta a diaris i revistes per als joves que facin 18 anys, o la distribució de primers capítols de novetats editorials en metros i busos. Aquest pla va acompanyat d’un nou impuls en la construcció de biblioteques públiques durant els propers 4 anys i de la implantació d’espais de lectura a totes les escoles a través dels anomenats PuntEdu. L’èxit de les biblioteques públiques no para de créixer i l’any passat més de 700.000 persones hi van passar cada dia. Tremp Sant Pere de Torelló Roda de Ter Girona (Taialà) Pla de foment de la lectura: A més dels transports públics, els llibres també tindran el seu lloc als camps de futbol, amb el programa “Lletres al Sant Hilari Sacalm llegir per ser més grans camp!”, impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes. Cardona Consisteix en l’edició d’un opuscle amb una selecció d’onze Santa Coloma Gairebé un 44% dels catalans no ha llegit cap llibre en títols literaris distingits per la crítica com els millors que de Farners Palamós el darrer any, i entre els 25 llibres més llegits no n’hi ha s’han publicat durant els últims mesos en els gèneres de Previsió Vidreres cap en català, ni original ni traduït. Per intentar cap- la novel·la, el conte i la poesia. La primera acció d’aquest d’inauguració de Cabrera Pineda de Mar girar aquesta situació, la Generalitat ha engegat el Pla de foment de la lectura, que destinarà 8 M€ fins al 2011 programa va tenir lloc el 19 d’abril passat en el partit entre el FC Barcelona i el RCD Espanyol de Barcelona, però es biblioteques durant Vacarisses de Mar a promocionar la lectura —ja sigui de llibres, diaris o preveu que, fins al 2011, es podran adherir a la iniciativa el 2008 Barberà del Vallès Vilassar de Mar revistes— entre els ciutadans, i especialment en llengua catalana. altres clubs esportius d’arreu de Catalunya. Rubí Sant Adrià de Besòs (La Mina) A banda de les accions de foment de la lectura que ja Cornellà de Llobregat Montcada i Reixac duen a terme habitualment les biblioteques, una de les novetats principals del pla és el programa de subscripcions 88 biblioteques noves L’Arboç (central-complex Aqua) a diaris i revistes, que oferirà a tots els joves que facin en els propers cinc anys Barcelona (Horta-Can Mariner) 18 anys entre el 2008 i el 2010, uns 170.000 aproxima- Sant Pere Barcelona (Barceloneta-Fraternitat) dament, una subscripció gratuïta a un diari o una revista El nombre d’usuaris de les biblioteques públiques catala- de Ribes Barcelona (Les Roquetes) durant un temps determinat. També pensat per als joves, nes no para de créixer, i l’any passat més de 700.000 per- Cunit tot i que hi pot participar tothom, és el portal d’Internet sones hi van passar cada dia. Per donar resposta a aquesta Torredembarra Gandesa Què llegeixes?, un fòrum a Internet sobre els llibres i la demanda i per millorar el servei que s’ofereix als ciuta- lectura obert al públic de totes les edats i on tothom pot dans, la Generalitat construirà 88 biblioteques públiques expressar la seva opinió sobre llibres, literatura, escriptors noves fins al 2012. Els nous equipaments estaran repartits i món editorial. per tot el territori: 53 a la demarcació de Barcelona, 14 a D’altra banda, ben aviat es posarà en marxa el progra- la de Girona, 12 a la de Lleida, sis a la de Tarragona i tres ma “Tasta’m”, que distribuirà en els transports públics de a les Terres de l’Ebre. A banda d’aquests edificis nous, se Catalunya i les Balears un opuscle setmanal amb extractes n’ampliaran 23 més, amb una inversió total de 40 M€. o primers capítols de novetats editorials. D’aquesta mane- A aquestes biblioteques noves, que donaran servei a més ra, els passatgers podran tastar aquestes obres, a mode d’1,5 milions de persones, cal sumar-hi les 27 que s’inaugu- La Sénia d’aperitiu, i potser se sentiran atrets a comprar-les. De raran durant el 2008, entre instal·lacions noves, ampliacions cada opuscle se n’editaran 150.000 exemplars. i reformes. L’any passat es van inaugurar 16 biblioteques, 11 10 11
  8. 8. de les quals eren equipaments nous, tres eren ampliacions i dues, reformes (a les fotos de sota, la nova biblioteca de Biblioteques PuntEdu Palamós, inaugurada el mes de febrer passat). a totes les escoles en cinc anys Totes aquestes actuacions volen donar resposta a l’incre- ment progressiu del nombre d’usuaris de les biblioteques. Les PuntEdu són una iniciativa per convertir les bibliote- L’any 2007, les 330 biblioteques catalanes van atendre 20 ques de les escoles en autèntiques eines per tal que els milions de persones, un 5% més que l’any anterior. Paral- alumnes adquireixin l’hàbit de la lectura, de la investi- lelament, l’any passat es van destinar 5,3 M€ a adquirir gació i de l’ús de la informació. El programa dotarà les fons per a biblioteques, un 16% més que el 2006. biblioteques de llibres i d’equips informàtics (ordinadors, A la xarxa de biblioteques hi treballen més de 1.300 persones per tal d’abastar tots els serveis i activitats que, a més del préstec de llibres i documents, s’ofereixen impressores, escàners, gravadora DVD i lector òptic) per fomentar entre els joves un interès més gran per la llengua i la literatura i per promoure l’hàbit de la lectura entre els Dues exposicions actualment. L’any passat es van organitzar un total de 30.381 activitats per promocionar la lectura, entre les quals alumnes. Actualment ja hi ha 785 centres escolars amb biblioteca mostren aquest estiu destaquen els anomenats Clubs de Lectura o també l’Hora del Conte, adreçada als nens. Hi van participar més d’un PuntEdu i es preveu que aquesta eina d’aprenentatge i re- cerca arribarà a totes les escoles catalanes en un període de la gestió de l’aigua milió de persones. D’altra banda, la majoria de les biblioteques disposen de PC amb connexió a Internet, que faciliten gratuïtament cinc anys. El curs que ve, i com a novetat, s’hi incorporaran materials per fomentar la lectura en llengües estrangeres. D’altra banda, des de fa 24 anys el programa “Gust a Catalunya als usuaris. Aquest servei va ser utilitzat per 2.361.832 per la lectura” fomenta el plaer de llegir dels alumnes persones al llarg de l’any 2007. A més d’això, hi ha 231 catalans incentivant la lectura des de les aules. Fins ara hi Catalunya és present a l’Expo Zaragoza 2008 amb un pavelló que biblioteques que ofereixen connexió sense fil a Internet. han participat gairebé 5.000 professors i més de 34.000 mostra la gestió de l’aigua que s’està desenvolupant al país a través En els darrers anys, la Generalitat ha promogut alumnes. Aquest any ha incorporat també el professorat i d’audiovisuals, fotografies, un personatge virtual, programes mul- diferents iniciatives destinades a fomentar les xarxes de els alumnes de primària. timèdia, i fins i tot, una cançó feta expressament que fa de ’banda biblioteques com a espais de trobada i d’integració de les sonora’ del pavelló. La visita s’inspira en un recorregut imaginari persones nouvingudes. En aquest marc se situen diverses i sensorial que simula el curs d’un riu, des de les muntanyes fins línies d’acció, com ara l’ampliació de les col·leccions amb Participació en el programa al mar, a través dels diferents paisatges aquàtics de Catalunya. El materials destinats a aprendre català i l’increment de "Gust per la lectura" visitant pot descobrir l’oferta turística relacionada amb l’aigua o les l’adquisició de documents en les diferents llengües que claus de la política hidràulica de la Generalitat, i també saber quin cohabiten a Catalunya. També hi ha una cinquantena de Curs Centres Nombre és el nivell dels embassaments, el cabal dels rius o els balanços biblioteques que ofereixen el servei Diaris del Món, que participants d’alumnes pluviomètrics dels últims 30 anys. L’exposició ofereix una imatge de Les dessalinitzadores, claus per garantir l’aigua permet accedir a més de 200 diaris de 60 països i en 20 2003-2004 65 4.697 Catalunya vinculada a l’art, el disseny, la innovació. Hi destaca un salt en el futur llengües diferents. d’aigua artístic, creat amb ampolles de la col·lecció del doctor Oliver L’aigua és un recurs limitat. No obstant això, els éssers humans ens 2004-2005 63 5.557 Rodés (a la foto). havíem acostumat a disposar-ne com si fos infinit. L’episodi recent L’exposició “Garantir l’aigua del futur”, que serà durant tot l’estiu de sequera que ha patit Catalunya, el pitjor dels darrers 60 anys, 2005-2006 60 6.559 al Palau Robert de Barcelona, està dedicada a explicar de forma ha posat en evidència una vegada més tot el contrari, és a dir, que 2006-2007 66 7.976 volgudament didàctica les mesures empreses per la Generalitat per aquest element no està garantit en quantitats il·limitades. La gestió tal de garantir que, en un període de quatre anys, es pugui fer front de l’aigua que està desenvolupant la Generalitat s’emmarca en la 2007-2008 124 9.655 a episodis de sequera com el que hi ha hagut aquest 2008. L’any que Directiva de l’aigua de la Unió Europea, que vol garantir que l’any ve, per exemple, es calcula que Catalunya ja disposarà de 180 hm³ 2015 les aigües gaudeixin d’un bon estat ecològic. L’esforç inversor addicionals d’aigua, que s’incrementaran fins a 300 hm³ en l’horitzó fet pel Govern en obres d’abastament se centra en la construcció de de l’any 2012. L’exposició explica per què patim sequeres, tot el que noves dessalinitzadores, però també aposta per la reutilització i la es fa per vèncer-les, quines seran les noves infraestructures per depuració, per la modernització dels recs i les canalitzacions i per evitar-les i què pot fer el ciutadà per col·laborar en l’estalvi d’aigua (a incentivar les mesures d’estalvi. Amb totes aquestes mesures Catalu- la foto, 10 tubs de 500 metres de llargària i 1,8 metres de diàmetre nya disposarà de més de 300 hm³ l’any en l’horitzó de 2012, quanti- destinats a l’immissari submarí que captarà l’aigua de la dessalinitza- tat necessària per garantir l’aigua d’ús domèstic a tothom, davant de dora del Prat de Llobregat). qualsevol episodi greu de falta de pluges. Obres per millorar l’abastament d’aigua hm³ aportats Termini Pavelló de Catalunya a l’Expo Zaragoza 2008: del 14 de juny al 14 Dessalinitzadores 200 4 anys de setembre (L’Onze de Setembre Potabilització, regeneració i reutilització 75 3 anys Millora de recs i canalitzacions 40 1 any s’hi celebrarà el dia d’Honor de Depuradores i recuperació d’aqüífers 25 3 anys Catalunya) Total 340 Exposició “Garantir l’aigua Mesures d’estalvi 60 2025 del futur”: del 6 de juny al 3 de setembre al Palau Robert de D’aquí a quatre anys Catalunya serà totalment autosuficient per afrontar episodis de sequera, gràcies a més de 300 hm³/any d’aigua addicionals. Barcelona (Passeig de Gràcia, 107) 12 13
  9. 9. Dessalinitzar l’aigua de mar Què és l’osmosi inversa? La dessalinització és un procés que permet separar la major part de Pretractament i cloració Tractament final Es denomina així el procés de filtració que consisteix les sals que conté l’aigua de mar per produir aigua dolça d’òptima A l’entrada de la dessalinitzadora hi ha una Per adequar perfectament algunes a bombar aigua a alta pressió cap a una membrana qualitat per al consum humà. Aquest procés es du a terme en sèrie de controls de les característiques de de les seves propietats per al consum tan fina que reté les sals dissoltes. Les turbobombes instal·lacions específiques i amb tecnologies d’última generació, l’aigua. Es retiren els sòlids de la superfície humà, s’afegeix a l’aigua osmotitzada fan pujar la pressió fins a 70kg/cm2, o sigui unes 25 que són altament sostenibles pel seu rendiment elevat i baix cost. i s’afegeixen certs agents químics que calç i diòxid de carboni, la qual cosa Filtració per osmosi inversa vegades la que tenim a casa. ajusten determinats paràmetres. Es fa una n’ajusta la duresa i l’acidesa. D’aquí a quatre anys, a Catalunya hi haurà quatre dessalinitzadores L’aigua es bomba a alta pressió a que produiran 200 hm³ i permetran garantir l’abastament futur primera cloració per assegurar que durant el d’aigua. recorregut de l’aigua per la planta no hi hagi través d’unes membranes molt fines que retenen les sals dissoltes. Quasi Pressió creixement de bacteris. la meitat es converteix en potable. L’aigua salada rebutjada surt encara Dessalinitzadores a Catalunya amb molta pressió, que s’aprofita (horitzó 2012) per fer rodar unes turbines i reduir el consum energètic. Avui en dia, per cada 1.000 litres d’aigua osmotitzada calen uns 3 kWh. La Tordera 1 2 Aigua de mar La Tordera 2 Prat de Llobregat Membrana fina Cunit Aigua osmotiztada 3 Aigua Filtració amb sorra 6 rebutjada 45% Aigua osmotiztada 55% Aigua rebutjada L’aigua es filtra a través de 5 filtres de sorra, que treuen 30 m les partícules més grans. 7 Filtres de cartutx Membranes i tubs A continuació, l’aigua passa per uns Les membranes estan enrotllades en espiral al voltant d’un tub central i microfiltres de cartutx, que afinen 4 es fiquen dins d’un tub més gran. S’injecta aigua salada dins el tub gran. encara més la filtració. La que travessa totes les capes de membrana ha perdut totes les sals i surt pel tub central de recollida. L’aigua rebutjada surt per l’altre extrem del tub gran exterior. La proporció d’aigua producte respecte de l’aigua 1 marina bombada és aproximadament del 45%. Aigua potable Finalment, al dipòsit de sortida de la dessalinitzadora l’aigua potable es torna a clorar per garantir que durant Captació del mar el seu transport fins a l’aixeta es El procés de dessalinització comença per la Aigua rebutjada mantingui desinfectada. Aigua captació d’aigua marina, que es realitza mitjançant L’aigua rebutjada s’envia al osmotitzada un immissari submarí a certa distància de la costa i fons del mar, lluny de la costa, a uns 30 metres de fondària. L’aigua es bomba cap Aigua salada mitjançant un immissari. a la planta de dessalinització. Aigua 14 rebutjada 15

×