Butlletí InfoCatalunya, números 1-8
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Butlletí InfoCatalunya, números 1-8

on

  • 5,140 views

InfoCatalunya és una publicació trimestral de servei públic editada per la Direcció General d'Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. I està disponible en pdf i ...

InfoCatalunya és una publicació trimestral de servei públic editada per la Direcció General d'Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. I està disponible en pdf i format multimèdia al web http://www.gencat.cat/generalitat/cat/govern/infocatalunya/index.htm.
Reproduïm els 20 números primers números, publicats entre juny de 2004 i setembre de 2009, així com dos suplements dedicats a la Salut (desembre de 2006 i novembre de 2007).

Statistics

Views

Total Views
5,140
Views on SlideShare
5,140
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
12
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Butlletí InfoCatalunya, números 1-8 Butlletí InfoCatalunya, números 1-8 Document Transcript

  • Lingüística – Universitat de Barcelona Repertoris de comunicació institucional GENERALITAT DE CATALUNYA INFO CATALUNYA Butlletí del Govern de la Generalitat de Catalunya Periodicitat trimestral Mida: foli n 1 Juny de 2004 / n 8 Juliol de 2006 n 1 Juny de 2004 n 2 Octubre de 2004 n 3 Gener de 2005 n 4 Maig de 2004 n 5 Juny de 2004 n 6 Desembre de 2005 n 7 Maig de 2006 n 8 Juliol de 2006 >> Tots el números d’Info Catalunya 2004-2009 << >>Repertoris de comunicació local i institucional<< >>Butlletins municipals de Sant Cugat<< FONT: ARXIU DIGITAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
  • Pla d’habitatge Bon estiu! Info 42.000 habitatges en quatre anys i mesures de xoc per garantir l’accés a l’habitatge. Pàg. 9 Informació i serveis sobre salut, incendis, seguretat, viatges i activitats de lleure. Pàg. 18 Catalunya Informació d’interès ciutadà. Núm. 1 Juny’04 Com pots participar en el nou Estatut Pressupost 2004, a què es destinen els nostres diners?
  • 3 sumari Notícies 4, Pressupostos 10, El nou Estatut 12, Especial Fòrum 16, Bon estiu! 18, Directori 23 Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Disseny: Jardí+Utensil Fotografies de la coberta: Thomas Vilhelm i PhotoDisc Fotografies de l’interior: Jordi Bedmar (pàg. 3), Dani Codina (pàg. 4 i 8), Tony Stone (pàg. 5, 6 i 18), PhotoDisc (pàg. 5, 7 i 22), Miguel Raurich (pàg. 7), INCASOL (pàg. 9), Fòrum Barcelona/Pasqual Górriz/Hilde Kappes/Mori Building Co., Ltd./Shuhei Kaihara/NASA/ Appelbaum Associates/Joan A. Roca de Viñals/Xavier M. Miró (pàg. 16 i 17), Txema Salvans (pàg. 19) i Ernest Costa (pàg. 20 i 21). Infografia pàg. 10 i 11: Jaume Serra Il·lustració pàg. 12-14: Allan Sanders Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic Una nova eina de comunicació DL: B-33095-2004. Adreça web: www.gencat.net InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, o si no la Heus aquí un govern que fa el que ha de fer, governar. És a dir, voleu rebre, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: acomplir el seu programa i els seus compromisos: elabora propostes, info_catalunya@gencat.net, esmentant el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. les debat, les discuteix tant com cal i, finalment, les tira endavant. I n’informa els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Això és el que ha procurat —i crec que ha aconseguit— de fer el Govern de Catalunya ens aquests primers mesos, que també ho són d’una nova etapa per al nostre país. En aquesta nova publicació, que ara teniu a les mans, trobareu un reflex informatiu i explicatiu del que estem fent i que farem d’ara endavant. Voldria que trobéssiu en l’InfoCatalunya una eina de comunicació mútua que us convida a la participació. El Govern de Catalunya vol que la ciutadania conegui l’acció de govern i que pugui valorar- la i jutjar-la. Compto amb la col·laboració de tots i totes per aconseguir-ho. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya
  • 16 17 notí Llei de millora de barris Barri del Raval a Barcelona. cies InfoCatalunya Pla integral contra la violència de gènere La Generalitat presentarà el mes d’octubre vinent una llei i un pla integral contra la violència de gènere. Mentrestant s’ha creat una comissió interdepartamental que garanteix l’aplicació de polítiques 315 transversals per reduir la violència contra les dones. En aquest mateix sentit, Televisió de Catalunya, amb la col·laboració de l’Institut Català de la Dona, ha dedicat la quarta edició de La Setmana de TV3 a la violència milions d’euros contra les dones amb programes especials dirigits a sensibilitzar la població. La per finançar obres campanya televisiva portava per títol “On hi i serveis municipals ha violència, no hi pot haver silenci”. Alt Pirineu i Aran 495 actuacions Inversió urbana, social degradació d’edificis, equipaments, carrers i places públiques o mobiliari Ajudes a l’agricultura Girona 646 actuacions i econòmica a favor urbà. Al mateix temps es proposa incrementar la diversitat demogràfica El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha obert la convocatòria d’ajuts per al foment d’actuacions de desenvolupament del medi rural per a l’any 2004. Lleida Catalunya central 557 actuacions de la convivència entre generacions i entre col·lectius diversos, per evitar que aquestes Pel Govern de la Generalitat és d’interès potenciar totes aquelles iniciatives que tinguin per objectiu el desenvolupament del medi rural i la seva influència en E 472 actuacions zones es despoblin, s’envelleixin, es l’economia i el medi natural. L’import d’aquests ajuts és de més de 400.000¤ i Barcelona l Parlament de Catalunya ha aprovat per converteixin en zones marginades es complementen amb els que s’atorguen per incorporar els equips agrícoles a 579 actuacions Tarragona unanimitat un dels primers projectes de llei o en llocs sense provisió de serveis, les noves tecnologies, uns 800.000¤. Podeu consultar la web del Departament: 430 actuacions de la legislatura, la Llei de millora de barris, perquè han tingut un creixement www.gencat.net/drap. Terres de l’Ebre àrees urbanes i viles que requereixen atenció massa ràpid. La llei incideix en 159 actuacions aquests aspectes i altres que milloren especial. La llei regula la rehabilitació de diversos El Govern ha augmentat el 48% barris de tot Catalunya per evitar-ne la degradació. les condicions econòmiques i socials dels seus habitants, com tenir plans Les sancions per riscos els fons que es destinen en el Pla La nova llei presentada pel presentar els municipis respectius. de desenvolupament local. laborals a favor únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2004-2007. Departament de Política Territorial i Obres Públiques vol millorar la La contribució de la Generalitat s’establirà en cada cas concret i Les mesures que s’hi han previst són, entre d’altres, les reformes de la prevenció El Pla ajuda els ajuntaments a qualitat de vida i solucionar d’arrel representarà, com a mínim, el 50% i urbanístiques, la sostenibilitat Els diners de les sancions, fins ara, entraven a la caixa finançar projectes urbanístics les problemàtiques que poden com a màxim, el 75% del pressupost urbana mitjançant programes de comuna de la Generalitat i no anaven dirigits de i de serveis i està gestionat pel generar conflictes socials als barris global del projecte. reciclatge de residus i neteja, millores manera exclusiva a la prevenció de riscos. Departament de Governació i en processos de degradació. Així, crea Per als projectes que s’iniciïn en els 4 en les voreres i en l’accessibilitat, El Govern ha decidit destinar la recaptació de Administracions Públiques. Fins un fons per finançar intervencions anys propers es planteja una inversió creació de zones verdes, dotació les sancions per incompliment de la Llei de al 2007 es finançaran més de 3.000 dirigides a evitar i superar, de de 600 milions d’euros. D’aquests, d’equipaments socials, reforçament riscos laborals al programa de prevenció. actuacions municipals com ara nous manera efectiva, aquests processos 376 es faran efectius entre l’any 2005 de la seguretat ciutadana, millora L’objectiu és reinvertir els fons recaptats en equipaments culturals, enllumenats que es donen en nuclis antics, i el 2008 (248 la Generalitat i 128 els de l’atenció social, foment de la la millora de la seguretat. D’altra banda, la públics, abastament d’aigües, àrees d’expansió urbana i polígons ajuntaments). participació i mesures per evitar Generalitat demanarà al Govern central el accessos, pavimentació de carrers i d’habitatge. Es tracta doncs, de resoldre qüestions la discriminació de sexe en l’ús de traspàs de la totalitat d’efectius destinats a clavegueram, entre d’altres. Els projectes d’intervenció els han de urbanístiques urgents com ara la l’espai urbà i els equipaments. la Inspecció de Treball.
  • 18 19 EL GOVERN DE LA notícies 154.000 GENERALITAT VOL TARIFES D’ADSL InfoCatalunya famílies • Fom patron entar la par als, sin ticipació de MÉS BARATES Reformes ja han demanat dicals, le admin istracio associa s organitzac sistem a form ns loca ls en e cions e m ions A Catalunya tenim una de les tarifes l desen presarials i a la formació • Crea r seta atiu. nta no volupa ment d d’ADSL més cares d’Europa. A l’Estat ajuts per superio us cicle el espanyol paguem entre 45,24 i 174,57 professional • Con r. s form cedir n atius d oves b e grau euros mensuals segons el tipus de pràctic eques mitjà a en c i ajuts i a infants El Departament d’Educació • Fom entres per a f connexió, mentre que a França els 17 entar de tre ormac admin la col· ball d’a ió vol facilitar l’accés a la istracio laboració d ltres p aïsos. preus van dels 14,90 als 24,90 euros, Més de forma ns loca ’empre tius. ls perq ses i formació professional i • Crea r una x uè imp arteix i a països com Bèlgica, Itàlia o arxa d in cicle millorar-ne la qualitat amb profes sional. e cent res int s Alemanya tenen preus més reduïts • Esta egrals un seguit d’actuacions: que pe blir un nou sis de for mació per connexions més potents. Des de la rmeti tema d • Acre h em ditar le oraris més f atriculació p Generalitat es pressionarà el Govern s com lexible er crè mitjan çant l’ petèn s. dits central perquè aconsegueixi una • Conv experiè cies profess estudis alidar els cic ncia la boral. ionals adquir rebaixa de les tarifes dels operadors, les for ides • Millo univer rar els sitaris matiu s de g sota el criteri que el dret a connectar- . rau su impar equipa perior se a la xarxa ha de ser considerat un teixen ments i els • Exig forma dels ce ir la fo ció pro ntres dret universal. rmació fessio que profes perma nal. sorat. nent i específ ica de l LEGALITZACIÓ milions d’usuaris MACBA i Picasso, d’interès nacional DE L’ADOPCIÓ a les biblioteques D’INFANTS PER Les biblioteques del Sistema de El Govern de la Generalitat ha iniciat el procés per declarar museus d’interès A LES PARELLES nacional el Museu Picasso i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona Lectura Pública de Catalunya van rebre l’any passat un total de (MACBA). HOMOSEXUALS El Departament de Cultura creu que cal donar als béns culturals el valor i la 17.285.687 d’usuaris, el 16,6% més que Els departaments de Justícia i de consideració de béns d’interès general que els correspon. el 2002, segons les dades de la Direcció Benestar i Família han elaborat un El Museu Picasso aplega des del 1960 un fons de més de 3.600 obres que General de Promoció i Cooperació avantprojecte de llei que permet que integren la seva col·lecció permanent i que el situen com un punt de Cultural. En total es van rebre les parelles homosexuals adoptin referència mundial per conèixer l’obra de l’artista, en especial per les obres de 17.285.687 de visites, i 4.331.266 usuaris infants. Aquest avantprojecte els joventut, ja que el Museu en té la col·lecció més important del món. van fer ús del servei de préstec. possibilita l’adopció conjunta de EL MACBA va néixer el 1960 a la cúpula del cinema Coliseum de Barcelona, menors amb qui no hi hagi cap tipus impulsat per l’Associació d’Artistes Actuals. El 1995 se’n va inaugurar la nova El Departament de Benestar i Família l’1 de gener de 2001 i el 31 de desembre de vincle i, d’altra banda, fa possible seu, a la plaça dels Àngels de Barcelona, en un edifici obra de l’arquitecte El català és la llengua ha rebut prop de 154.000 sol·licituds d’ajuts a les famílies amb infants, de 2004. • Famílies nombroses o monoparentals Richard Meier. Es tracta de l’únic museu de l’Estat espanyol centrat en el que un dels membres de la parella pugui adoptar el fill o la filla de l’altre habitual del 50,1% corresponents a la convocatòria amb infants nascuts entre l’1 de gener període postmodern i lidera el concepte de model de museu del segle XXI. La i, fins i tot, ser-ne tutor. seva col·lecció és única arreu de l’Estat. de la població, 2004, tot i que el termini està obert fins a final d’any Es preveu que, en . de 1998 i el 31 de desembre de 2004. • Famílies amb nens o nenes en Interior del MACBA Es modificarà, a més, el Codi de successions per equiparar els drets segons l’estudi realitzat l’any 2003 total, se’n beneficiïn 250.841 unitats acolliment permanent, preadoptiu o successoris dels menors amb els de per l’Institut de Sociolingüística familiars, el 13,38% més que l’any en adopció en dates homologables. les parelles heterosexuals. catalana en col·laboració passat. L’ajut consisteix en una única La proposició d’aquesta llei reflecteix amb l’Institut d’Estadística de prestació econòmica de 550 € per a Com es pot demanar el fet que es considera millor per als Catalunya. les famílies amb infants menors de Empleneu el formulari, que podeu infants que visquin en una llar idònia El 40,8% declara que parla en català tres anys, i de 625 € per a les famílies descarregar de la web: www.gencat.net que no en un centre d’acolliment; amb els pares i el 51,6% declara que nombroses o monoparentals amb /benestar/03-06/, i lliureu-lo, juntament alhora, que situa Catalunya com un parla en català amb els fills; és a dir, infants menors de sis anys. Unes amb la documentació demanada, a dels països europeus capdavanters en en una generació ha augmentat en 40.000 famílies ja han rebut els les dependències del Departament de matèria d’adopcions. 10,8 punts la transmissió del català pagaments corresponents a aquests Benestar i Família o a qualsevol dels de pares a fills. ajuts durant el mes de juny . registres públics acreditats. També es pot fer per telèfon 012 o en Cens lingüístic 2001 ús del català Qui hi té dret línia (www.cat365.net) L’entén 8.872.202 94,5 % Totes les famílies que compleixen els Si ja vàreu rebre l’ajut l’any 2003, i El sap parlar 4.630.640 74,5 % requisits independentment del nivell encara esteu en situació de renovar- El sap llegir 4.621.404 74,4 % de renda: lo, rebreu al domicili un imprès de El sap escriure 3.093.223 49,8 % • Famílies amb infants nascuts entre sol·licitud amb les instruccions.
  • 20 21 notícies Creació de Algunes de les promocions d’habitatges construïts per l’Institut Català del Sòl 1. Sant Just Desvern, Can Modolell: 45 habitatges de 42.000 lloguer per a joves. 2. Lleida, Illa Cavallers-Rosari: 44 habitatges de protecció oficial. InfoCatalunya 3. L’Hospitalet de Llobregat, Gornal 5: 69 habitatges de protecció oficial. habitatges protegits SALUT APROVA UN NOVES PRIMER ANY DE en quatre anys PLA DE XOC PER SUBDELEGACIONS FUNCIONAMENT AUGMENTAR EL Governació ha obert noves DE LES OFICINES PERSONAL subdelegacions a la Catalunya central i als Pirineus amb l’objectiu d’apropar D’ESCOLARITZACIÓ ALS CENTRES l’Administració a la ciutadania i El Departament d’Educació ha SANITARIS facilitar el desenvolupament de zones amb relacions històriques, valorat positivament el funcionament de les dotze oficines municipals 2 El Departament de Salut ha començat econòmiques i socials. d’escolarització creades aquest any un Pla de xoc que ha d’augmentar el per informar les famílies de l’oferta 38% el nombre de professionals en educativa de la seva ciutat i facilitar la equips d’atenció primària. El Pla té un preinscripció. Amb aquest nou servei, calendari d’un any i quedarà enllestit a que requereix la sol·licitud prèvia mitjan del 2005. dels municipis, s’ha volgut fer més L’objectiu és arribar a un metge de transparent la selecció d’alumnat per capçalera per cada 1.500 habitants part de les escoles i afavorir la cohesió i garantir visites de deu minuts, de social i la integració d’immigrants. mitjana. També s’atorgarà un paper rellevant a la infermeria i als auxiliars Les escoles públiques catalanes acolliran prop de 25.000 alumnes més Pla català per al dret de l’habitatge 1 3 d’infermeria. El cost total de la mesura el nou curs, tot i que les sol·licituds A s’ha previst en 12.305.200 euros anuals. rebudes durant el període de plicar mesures fiscals i legals Principals mesures per facilitar l’accés a l’habitatge Paral·lelament a aquest programa, la preinscripció s’han tancat amb un per obtenir més habitatge • Construir 21.000 habitatges de protecció en règim de venda i 21.000 en Generalitat invertirà 106,81 milions EL COMERÇ OBRIRÀ increment de 20.792 alumnes, als quals protegit, crear-ne 42.000 règim de lloguer (10.500 de promoció directa per part de la Generalitat), d’euros anuals de mitjana fins al 2007. Aquests diners es destinaran VUIT DIES FESTIUS cal afegir els d’última hora. Durant el procés de preinscripció s’han en quatre anys i col·laborar en la rehabilitació de 40.000 són els principals amb prioritat per als joves, la gent gran i altres col·lectius específics. • Recuperar la figura de l’habitatge a preu taxat. a construir vint-i-quatre centres En l’Avantprojecte de llei d’horaris rebut 193.069 sol·licituds en educació objectius del Pla català per al dret de • Aplicar la quota solidària d’habitatge protegit. Els promotors privats d’atenció primària (CAP), i a millorar comercials, el Govern de la infantil, 370.988 en educació primària i l’habitatge 2004-2007 que ha presentat limitaran el preu d’un percentatge dels habitatges de règim lliure per i modernitzar vuit hospitals i catorze Generalitat ha limitat l’horari 259.607 en secundària. el Departament de Medi Ambient i destinar-los a sectors socials amb rendes baixes. centres d’atenció primària de l’Institut d’obertura a 72 hores setmanals, 12 Habitatge. El Pla té una inversió de • Promoure desgravacions fiscals per lloguers de fins a 600€, a càrrec de Català de la Salut (ICS). Les actuacions hores diàries i només 8 dies festius 100 milions d’euros anuals fins al 2007. la Generalitat per a famílies amb ingressos inferiors a 2,5 vegades el Més del 90% de millora consisteixen a remodelar per any L’objectiu d’aquesta llei es . Aquesta quantitat és a banda de la salari mínim interprofessional (SMI). els edificis, invertir en equipament preservar el model comercial català, prevista a la Llei de millora de barris • Augmentar els fons per complement dels lloguers dels sectors socials sanitari i en les instal·lacions, amb caracteritzat per l’equilibri entre i a l’esforç inversor de les empreses amb ingressos per sota d’1,5 vegades l’SMI i rendes de lloguer que prioritat per als serveis d’urgències i petits comerços i grans superfícies. públiques de promoció d’habitatges suposin més del 30% dels seus ingressos. L’objectiu és resoldre els quiròfans. INCASOL i ADIGSA. La fita de 42.000 problemes de pagament de l’habitatge i prevenir situacions de risc de habitatges socials per a tot el territori desnonament d’un total de 10.000 famílies. 1 234 Fases del Pla de xoc de l’alumnat ha estat admès català és una de les respostes que dóna • Crear estímuls fiscals i convenis per donar sortida al lloguer al centre escollit per les el Govern al greu problema social que d’habitatge buit. seves famílies en primera planteja l’accés a l’habitatge. El Pla, • Fomentar habitatges tutelats amb serveis i en règim de lloguer per a la Maig de 2004 Setembre de 2004 Principi de 2005 Mitjan 2005 opció. que ja ha estat presentat a diversos gent gran i per a altres col·lectius específics, com ara disminuïts físics o Incorporació de Adequació del Millora dels serveis Revisió de les En el cas dels alumnes d’educació ajuntaments i representants dels psíquics o dones víctimes de maltractaments. 129 metges de nombre de personal de suport a l’atenció necessitats dels infantil (P-3), s’hi han admès el promotors públics, privats i cooperatius, • Elaborar el nou Pla de rehabilitació per restaurar 40.000 habitatges. família, 23 pediatres d’infermeria, zeladors primària: atenció serveis d’urgències i 90,86% (57.450 alumnes). Pel que fa a no és però, l’única eina prevista. Medi • Dissenyar programes específics de rehabilitació amb objectius i 30 auxiliars i assistents socials als sociosanitària. emergències. l’ESO, s’ha arribat al 93,72% (37.555 Ambient i Habitatge presentarà abans socials i territorials: ascensors per millorar l’accessibilitat, administratius. centres de salut. alumnes). El 100% de l’alumnat ha de sis mesos la nova Llei d’habitatge adaptació d’habitatges a persones amb problemes de mobilitat, tingut garantida la plaça escolar a que ampliarà i regularà aquest dret en habitatges en zones de muntanya, i edificis en risc. qualsevol curs del sistema educatiu. el futur.
  • 10 11 Pressupostos 2004 El projecte de pressupost de la Generalitat Les previsions d’ingressos s’han xifrat en per al 2004 és un pressupost de transició que apunta les primeres mesures per arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. Els comptes reflecteixen les prioritats del programa de 17,660,3 milions ¤ govern: polítiques socials (salut, benestar i família); educació, cultura i les despeses en i universitats; habitatge i barris; infraestructures, territori i medi ambient; seguretat i competitivitat. 18,513,9 milions ¤ Podeu consultar tots els detalls al web www.gencat.net Els comptes clars D’on vénen els diners? Cap a on van? Què es pot fer amb Mesures correctores Impostos Successions % sobre el total 2,8 Polítiques Departaments Salut % sobre el total 34,8% els números vermells? per al 2004 recaptats per Patrimoni 1,7 socials la Generalitat Educació 18,0% 25,1% Transmissions patrimonials i AJD 14,5 39,7% Benestar i Família 4,9% Joc 2,0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Aplicar l’impost sobre determinats hidrocarburs Energia 1,0 Política Territorial 0,0% per finançar sanitat Transport 1,5 i Obres Públiques 4,6% -0,14% Hidrocarburs per finançar la sanitat 1,3 Grans establiments comercials Altres 0,1 0,2 DURSI* Interior Justícia 4,0% 3,4% 2,8% -0,58% -0,28% -0,42% +64,9 milions ¤ Reprogramar els compromisos plurianuals ja Impostos 33% de l’IRPF 21,0 -0,86% compromesos Treball i Indústria 2,2% recaptats -200 milions ¤ 33% de l’IVA 16,9 per l’Estat Presidència 1,9% a Catalunya 40% dels impostos sobre tabac i alcohol 3,0 Educació, Medi ambient i Habitatge 1,3% 45,3% 40% dels impostos sobre hidrocarburs 4,4 universitats Agricultura, Ram. i Pesca 1,2% Ingressos Altres ingressos propis 0,6 i cultura Resultat no financer / PIB Catalunya Reduïr les despeses protocol·làries i de publicitat no tributaris Fons de suficiència Governació i Adm. Públiques 1,2% 23% -31 milions ¤ 12,3 29,7% Transferències de l’Estat 15,4 Cultura 1,0% L’informe economicofinancer sobre els comptes de la Generalitat a 31 de desembre de 2003 va Transferències de la UE 0,7 Comerç, Consum detectar un dèficit de 1.177 milions d’euros, que i Turisme 0,6% cal absorbir abans del 2008. S’ha previst una Economia i Finances 0,4% reducció progressiva per arribar a quadrar els Crear un grup de treball per adoptar mesures Seguretat i competitivitat comptes en aquesta data. Malgrat que el 98% de urgents de racionalització i finançament de la Relacions la despesa corrent del 2004 ja estava compromesa sanitat 11,4% Institucionals i Participació 0,1% per les actuacions del Govern anterior, en aquest exercici ja s’aconsegueix reduir en un 30% els Limitar a un 30% del sou, les dietes dels alts càrrecs Política territorial Òrgans autònoms números vermells. Això suposa un esforç d’estalvi per assistir a consells d’administració i medi ambient Parlament, CAC per part de tots els departaments, que permetra 8,3% i altres 0,4% alhora anar reduint aquest dèficit i augmentar les inversions. Altres Altres 17,6% Altres despeses 6,3% Participació dels ens locals als ingressos de l’Estat 11,0% *Universitats, Recerca i Societat de la Informació
  • 12 13 el nou estatut InfoCatalunya Un nou Estatut per a la Catalunya Tots sabem que un bon sistema sanitari públic és bàsic per al nostre benestar, tant pel que fa a l’atenció com pel que fa a la investigació. Per això és important, entre altres coses, poder tenir més autogovern i millor Vull que a l’escola els meus fills aprenguin la nostra realitat com a nació, la nostra llengua, la nostra història i la nostra cultura. També vull que coneguin els valors vers les persones i les diferents cultures. Cada dia escolto les notícies que han estat rebudes, seleccionades i explicades en català. M’agradaria que el català fos present a tots els mitjans de comunicació. d’avui finançament. Ens permetrà decidir sobre la sanitat que volem. Facilitar el coneixement i l’educació contribueix a consolidar i fer avançar el país. L’Estatut garanteix un sistema de mitjans públics que difonen la llengua i la L’Estatut regula i administra el sistema educatiu a Catalunya. cultura pròpies de Catalunya. Cal avançar en tots els àmbits de la comunicació per consolidar els trets d’aquesta identitat col·lectiva. D es de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia l’any 1979, L’Estatut de la participació Com es reformarà? Catalunya ha canviat molt. Han passat vint-i-cinc anys i la L’Estatut de l’any 1979 va ser el resultat d’una àmplia La iniciativa de reformar l’Estatut ha estat del nostra societat té nous reptes i noves necessitats. Cal adaptar mobilització ciutadana. Encara que la situació política Parlament de Catalunya i ha rebut el suport del Govern l’Estatut a la Catalunya del segle XXI. Els ciutadans i les ciutadanes d’avui en dia és diferent, el suport popular continua de la Generalitat. El Parlament ha constituït una essent tan important o més que fa vint-i-cinc anys. Per Ponència, formada per tots els grups parlamentaris, tenen l’oportunitat històrica de participar en l’elaboració d’un nou aquest motiu el Govern de la Generalitat ha posat en que serà l’encarregada de redactar el nou l’Estatut. text estatutari, suggerint, proposant o reivindicant les qüestions que marxa un procés participatiu que té per objectiu recollir Prop de seixanta entitats i associacions catalanes ja siguin d’interès per al conjunt de persones que vivim a Catalunya. La els suggeriments i les reflexions de la ciutadania sobre la han comparegut al Parlament per fer arribar les seves implantació de les noves tecnologies, la globalització, la immigració, reforma de l’Estatut. propostes a la Ponència. Una de les reflexions que inicien el debat és constatar Paral·lelament, el Govern de la Generalitat ha iniciat la configuració d’una nova Europa, són alguns dels reptes a què que l’actual nivell d’autogovern no és suficient per una campanya de difusió, amb l’objectiu d’informar els l’actual Estatut no pot donar resposta. També cal tenir en compte que acomplir les expectatives i les aspiracions de la societat ciutadans i les ciutadanes i promoure la participació hi ha una nova generació de ciutadans i ciutadanes que el 1979 eren catalana, com tampoc no ho és per reconèixer Catalunya en la redacció del nou Estatut. Per això s’ha posat a com a comunitat nacional i Espanya com a realitat l’abast de tothom diversos instruments i així poder menors d’edat o no havien nascut i d’altres que han arribat de fora de plurinacional. En aquest sentit, les institucions catalanes recollir els suggeriments i les reflexions dels ciutadans. Catalunya, que també tenen dret a opinar i participar. necessiten millores i transformacions per convertir-se Posteriorment, tota la informació que es reculli es farà Si l’Estatut del 1979, va permetre la recuperació de les institucions en instruments més efectius d’autogovern. La capacitat arribar a la Ponència parlamentària. democràtiques, el del 2005 ha de recuperar la participació política de d’autogovern també s’exerceix a la Unió Europea i, per tant, també volem ser presents en les seves estructures de la ciutadania. Ha de ser l’Estatut de la gent. treball i en els seus processos de decisió.
  • 14 15 el nou estatut Parla, proposa, critica... participa! L’Estatut és de tothom. Tots i totes tenim alguna cosa per Web: www.gencat.net/nouestatut dir, ja sigui individualment o col·lectivament, perquè En aquest espai telemàtic disposeu d’informació sobre afectarà totes les persones que vivim a Catalunya. l’Estatut actual i sobre els anteriors. També hi trobareu un El procés de debat iniciat permetrà, a tothom que ho fòrum de debat, un espai per adreçar preguntes al Govern i vulgui, dir-hi la seva. Durant els propers mesos a través la possibilitat de dialogar sobre l’Estatut amb responsables de diversos mitjans es podran fer arribar propostes polítics. i suggeriments que es traslladaran a la Ponència parlamentària encarregada de redactar el nou Estatut. Festatut, un espectacle participatiu Al mes de juliol, s’engegarà un espectacle d’arts de carrer Xerrades i tallers que durant l’estiu recorrerà una vintena de poblacions En molts municipis s’estan organitzant xerrades i tallers d’arreu de Catalunya. És una activitat de dos dies, on es participatius per informar la ciutadania del perquè de la combina el vessat lúdic amb el participatiu. Mitjançant reforma, com es farà i de quina manera s’hi pot participar. diversos tallers al carrer i un espectacle, els ciutadans i les Molins de Rei, Sta. Cristina d’Aro, Sant Celoni, Manresa ciutadanes podran fer les seves aportacions al nou Estatut. o Ripoll són algunes de les ciutats on ja s’ha començat a treballar. Per la seva banda, les universitats organitzaran, Bus de l’Estatut a principi del curs vinent, un seguit de conferències i Durant tres mesos serà un element vertebrador del debats per fer les seves pròpies aportacions. territori, ja que farà arribar informació sobre l’Estatut a les poblacions catalanes i hi recollirà les aportacions ciutadanes. Pactes amb la societat civil organitzada Els agents socials han iniciat diferents processos de Materials didàctics per a les escoles participació, amb l’assessorament de la Direcció General L’Estatut és cosa de tothom, per això a l’inici del nou curs de Participació Ciutadana. Aquests processos estan escolar, les escoles tindran materials didàctics, que serviran orientats a produir documents on es recullin opinions i per a què els infants i els joves també facin seu el nou Estatut. expectatives a l’entorn del nou Estatut. Setmana de l’Estatut Fòrums temàtics Al mes d’octubre, tindrà lloc la Setmana de l’Estatut, amb Des de Catalunya, les administracions coneixen millor les necessitats de Vull formar part d’aquest país amb els mateixos drets i deures que les Al voltant de temes com el medi ambient i la immigració, la col·laboració dels ens locals. S’hi farà un debat públic a mobilitat de la ciutadania. Si tenim més competències en transports i persones que hi han nascut. entre d’altres, durant els propers mesos s’organitzaran cada una de les demarcacions catalanes amb la presència de comunicacions ens serà més fàcil desplaçar-nos. L’Estatut del 79 no podia preveure els canvis socials que han esdevingut els jornades d’un dia per informar i debatre de manera membres del Govern de la Generalitat. L’Estatut indica les nostres competències com a país, és a dir, allò que podem darrers anys. L’autogovern també significa nous drets col·lectius i individuals que decidir al nostre territori. Les necessitats en transports no són les mateixes que ens facin ser un exemple de convivència. monogràfica aspectes concrets de la reforma de l’Estatut. teníem l’any 1979. Hem crescut en població i les prioritats han canviat. Informeu-vos al 012 de les activitats previstes 5 Autogovern Finançament Drets i competències Unió Europea Per correu, Cal més autogovern per fer front a les Nous temps i nous reptes signifiquen El nou Estatut hauria d’incloure Catalunya avui forma part d’Europa avui mateix noves realitats? Caldrà incorporar-hi un nou sistema econòmic per drets i competències que permetin i Europa serveix de referència per aspectes nous com ara la immigració, afrontar-los amb garanties. Cal als ciutadans aconseguir nivells més entendre el que passa a Catalunya. l’encaix de les noves tecnologies de establir un sistema just que faci alts de progrés i benestar. Per tant, el Davant d’aquesta nova situació, com la informació i la comunicació o efectiu l’autogovern i alhora que nou Estatut hauria de fer referència ha de ser l’encaix entre Catalunya i la l’acció exterior? Amb quin grau s’han sigui solidari amb la resta de l’Estat. a aspectes com ara el medi ambient, Unió Europea? Com podem influir en d’exercir aquestes competències? el benestar social, la possibilitat les decisions que s’hi prenguin? També seria bo reflexionar sobre dels ciutadans i les ciutadanes de propostes aspectes simbòlics, com el nombre de mandats a la presidència de la Llengua participar en les decisions públiques, el marc laboral català o la igualtat per iniciar Generalitat, l’organització territorial, el paper dels treballadors i les El procés de normalització continua obert. La llengua és, a banda d’un efectiva entre homes i dones. el debat treballadores i de l’empresariat o la element d’identitat i especificitat, un relació amb la resta de l’Estat. instrument d’integració cultural. El català ha de tenir el reconeixement Juntament amb aquesta revista que es mereix a Catalunya, a l’Estat heu rebut un qüestionari on Espanyol i a la Unió Europea. podeu fer les vostres aportacions i trametre-les gratuïtament a l’apartat de correus número 273 FD 08080 de Barcelona.
  • 16 Ja heu anat al Fòrum? 1 Exposició Veus. L’objectiu d’aquesta exposició és celebrar el fet de la comunicació humana en relació amb la diversitat lingüística i cultural. Centre de Convencions Internacional de Barcelona fins al 26 de setembre. 2 Edifici Fòrum. Dissenyat pels arquitectes Herzog i De Meuron, és ja una icona distintiva del nou paisatge urbà de Barcelona a l’àrea del Besòs. Presideix un recinte de 30 hectàrees disseminades per parcs, carrers, auditoris, una zona de banys i el nou port de Sant 3 Adrià. 3 Habitar el món. Aquesta exposició planteja les relacions entre l’espai i l’ésser humà en tres àmbits: territori, ciutat i hàbitat (humanitat, societat i individu). Moll Miradors, a la zona del Port, fins al 26 de setembre. 4 Cabaret. Cabaret és una carpa dissenyada al Port en un espai circular, fresc i tancat de cafè-concert que a les nits acull el millor cabaret internacional. Fins a mitjan de juliol hi trobareu Unlabelled, l’espectacle de Hilde Kappes, una autèntica show-woman que 1 crea noves melodies amb el piano i fa música a partir 2 4 d’objectes residuals. 5 Ciutats, cantonades. Al Centre de Convencions, a la zona d’accés del recinte Fòrum, els punts de cruïlla i cantonada ens fan reflexionar sobre el contrast, el consens i el conflicte, sobre la coincidència en la diferència i, en definitiva, sobre la urbanitat. Centre de 5 7 Convencions Internacional de Barcelona, zona d’accés, 8 fins al 26 de setembre. 6 Placa fotovoltaica. És una instal·lació ben visible del recinte Fòrum i un símbol del que ha de ser la cultura de la sostenibilitat a les ciutats. 7 L’Arbre de la Memòria. És un dels espectacles permanents, situat a la zona del Parc dels Auditoris. Es tracta d’un manifest sobre la sostenibilitat i la defensa del medi ambient. L’arbre, símbol de vida i fertilitat, es converteix en una estructura plena de màgia. Al final de l’espectacle, un membre d’una entitat ciutadana planta un arbre típic de la Mediterrània i 6 expressa un desig que es penja a l’Arbre de la Memòria. 8 Els guerrers de Xi’an. Situada al Moll del Parc, a la zona del Port del recinte, l’exposició pretén apropar al públic una completa mostra d’art funerari xinès, basada en les troballes de les excavacions de les tombes de Qinshihuang i de Yangling. Són mostres de descobriments arqueològics recents i d’incalculable valor històric, testimoni de dos dels períodes fonamentals de formació i consolidació de l’imperi xinès, el de les dinasties Qin i Han.
  • 18 19 Estiu 2004 La Generalitat ha posat en marxa diversos Control de les aigües litorals. Medi ambient fa serveis per a aquest estiu. Tant si marxeu a fora inspeccions visuals per avaluar l’aspecte de com si us quedeu a Catalunya, és molt important que tingueu en l’aigua, la sorra i els accessos. Un cop a la compte algunes recomanacions en relació amb la seguretat i la setmana es prenen mostres de l’aigua de les salut. La prevenció i l’actuació davant dels incendis, la precaució platges i s’analitzen. Durant la temporada d’estiu, a les zones de bany i la vigilància dels efectes de la calor extrema, del 15 de juny al 15 de setembre, aquestes accions són algunes de les informacions útils que trobareu en aquest espai. es coordinen amb les embarcacions de neteja que recullen els sòlids flotants. bon estiu! Primer, la salut Els departaments de Salut i Benestar i Família han posat en marxa el Pla d’atenció i prevenció per a les situacions de calor extrema, un cop comprovats els efectes devastadors que poden provocar les altes temperatures, especialment entre la gent més vulnerable, com són els majors de 75 anys. L’estiu del 2003, els efectes de la calor van provocar algunes morts entre aquests col·lectius més febles, malgrat que les avaluacions inicials es van centrar només en les defuncions atribuïdes a cops de calor, un aspecte molt concret i poc indicatiu. Les situacions de calor extrema a pesar que són poc freqüents poden tenir conseqüències molt greus. L’aïllament social de determinats grups, especialment en l’àmbit urbà, dificulta, a més, la prevenció i la detecció de necessitats d’atenció urgent. Les recomanacions generals, quan s’enfilen els termòmetres, són les d’estar-se en zones fresques, evitar el sol directe, beure aigua amb freqüència, limitar l’exercici físic i portar roba Gaudir del sol amb precaució lleugera. La radiació solar és més agressiva i potencialment més Cada centre de salut a Catalunya ha cancerígena entre les 12 del matí i les 4 de la tarda. Els factors elaborat un pla d’actuació amb mesures que de protecció s’han d’aplicar mitja hora abans d’exposar-se al sol garanteixen suport suficient a les persones i després del bany És recomanable augmentar progressivament . grans i fràgils. Els serveis sanitaris hi fa un l’exposició, començant per 10 minuts i evitant les hores del migdia, seguiment diari de les temperatures i difonen especialment en els infants. Seguretat a les platges recomanacions generals i preventives. En cas Recordeu que la bandera verda d’alerta per una pujada sostinguda de temperatures necessaris segons la zona, l’època de l’any, el tipus i vol dir que l’estat de la mar és s’activaran recursos d’emergència, sanitaris i de la durada del viatge. No ho deixeu per al final ja que adequat per gaudir de les activitats protecció civil, entre d’altres. algunes mesures s’han de fer amb antelació suficient de platja, mentre que la bandera perquè tinguin efecte. groga s’utilitza per demanar Viatjar amb salut precaució i, per tant, en aquesta Si viatgeu a l’estranger, és important que us informin Seguretat a les piscines situació, no ens hem de banyar a sobre el sistema local d’assistència sanitària i dels Pel que fa als socorristes, les piscines d’ús públic amb la vora de les roques ni allunyar- acords que té l’Estat espanyol amb els països on aneu. És una superfície de làmina d’aigua superior als 200 m2 nos mar endins; especialment la recomanable contractar una polissa d’assegurança que han de disposar, durant l’horari de bany establert, d’un mainada. Si el que hi ha és bandera cobreixi despeses per malaltia o accident. Alguns països servei de salvament i socorrista d’acord amb el nombre vermella, no ens podem banyar ni exigeixen un certificat internacional de vacunació per de persones que s’hi banyin, el nombre i la visibilitat practicar cap activitat a l’aigua, tal d’evitar que els viatgers o els immigrants introduexin dels vasos que les formen i les activitats que s’hi duguin ja sigui per les condicions de les malalties al seu territori. Normalment, però, hi ha a terme. Per a piscines d’ús públic de dimensions onades i el vent, o per la presència més riscos dels que s’estableixen. Als centres de més petites, la normativa estableix diferents graus de d’elements contaminants. vacunacions internacionals de Catalunya ús faran una vigilància en funció del tipus d’instal·lació i de l’ús que valoració sobre les vacunes o els tractaments preventius se’n faci.
  • 20 21 Estiu 2004 Actuar contra el foc no és només preparar una campanya per a la temporada d’estiu, inclou també tot un seguit d’activitats i normatives que volen protegir el medi natural i reduir-hi els riscos durant tot l’any És tan . important estar preparats per extingir els incendis com conèixer en quines condicions es produeixen, per tal de prevenir-los i evitar-los. Actuacions per a la prevenció d’incendis Protegim 1. Pinedes de pi roig , el Berguedà 2. Fageda, el Rosselló 3. Sotabosc de pineda de pinyoners, el Baix Empordà • Subvencionar la neteja forestal de 83.200 ha 4. Incendi forestal controlat, la Cerdanya públiques. el patrimoni, 5. Rètols cremats pel foc, entre el Bages i el Solsonès 6. Càdec cremat que rebrota, el Baix Empordà • Cremar de manera controlada 1.200 ha. aturem el foc • Atorgar ajuts per al manteniment d’infrastructures: tallafocs, neteges de camins o perímetres prioritaris de protecció (PPP). • Redactar els plans bàsics dels PPP que no s’han elaborat. Ara, un 43% de la superfície forestal en té. • Oferir formació, tot l’any, als efectius que actuen en l’extinció del foc. • Oferir formació pedagògica a escoles i entitats. • Investigar les pautes de comportament del foc. Campanya Estiu 2004 1 2 4 • Elaboració d’un mapa diari de risc segons les condicions meteorològiques i ambientals. Què cal fer? No es pot encendre cap mena de foc a menys de 500 metres • 4.249 efectius permanents i 1.382 reforços per al 2004 d’una zona forestal. No deixeu escombraries ni deixalles abandonades, ni llenceu cigarretes. A les urbanitzacions, • 412 agents rurals desplegats durant 24h no es pot fer foc si no és en una barbacoa d’obra amb mataguspires. Si veieu foc, telefoneu al 112. • 33 agrupacions de defensa forestal en 640 municipis Si us trobeu enmig d’un incendi forestal, allunyeu-vos del front pels costats. La zona ja cremada és mes segura • 400 voluntaris de medi ambient però caldria tapar-se tota la pell abans d’entrar-hi i, si és • 178 parcs de bombers amb 681 vehicles possible, amb roba mullada i amb un mocador mullat a la cara per respirar. Si aneu a peu, és millor no abandonar 5 el camí i estirar-se de bocaterrosa per respirar. Si aneu en • Punts i torres de guaita: 85 amb 170 places cotxe, atureu-vos i, amb tota la pell coberta, estireu-vos al terra del vehicle amb les finestres tancades. És millor que • Mitjans aeris: 20 helicopters, 6 avions, 2 hidroavions. us hi quedeu. Si el foc crema en una urbanització, les autoritats us informaran de si heu d’evacuar els habitatges o no sortir de casa. Si us heu de tancar a casa, feu-ho hermèticament, desconnecteu els subministraments de gas, buta, etc., ompliu banyeres i piques d‘aigua, mulleu-vos la roba (que us tapi tot el cos) i desconnecteu l’obertura automàtica del garatge. Amb aquestes mesures és més segur quedar-se a casa que intentar travessar una línia de foc. 3 6
  • 22 Estiu 2004 Protegim el litoral. El Pla director urbanístic del sistema costaner preveu la classificació definitiva de 24.500 hectàrees del litoral com a no urbanitzables. Des del mes de febrer, s’han rebut les aportacions dels ajuntaments i ara s’obre un nou període d’informació pública. Política Territorial i Obres Públiques preveu aprovar-lo definitivament després de l’estiu. Consells per viatjar i gaudir Pla per millorar la senyalització a les carreteres Aquest pla té per objectiu potenciar la seguretat viària i la qualitat de la conducció i suposa una acció de xoc, ja que preveu la instal·lació de 10.000 nous plafons en unes 1.000 cruïlles. Amb aquesta mesura es vol informar els conductors d’una forma més entenedora i completa de les destinacions de la via. Els plafons són d’alumini, un material que incrementa la seguretat passiva en cas d’accident, i s’han col·locat a 2,20 metres d’altura per guanyar visibilitat. Altres caracte- rístiques de la nova senyalització són que el cos de lletra s’ha adaptat a la velocitat mitjana de la via, que els rètols no inclouen més de 3 mencions i que aquests es mantenen durant tot el trajecte comprès per a cada indicació. E l Servei Català del Trànsit vol recordar que cal Lleure per a joves prendre precaucions si utilitzem el vehicle en els La Guia d’activitats d’estiu 2004 recull les activitats desplaçaments. La normativa actual no permet d’estiu organitzades per entitats d’educació en el lleure parlar pel telèfon mòbil durant la conducció si no és amb un i d’educació no formal, censades per la Secretaria equip de mans lliures homologat, hi ha l’obligació de portar General de Joventut. Aquestes activitats són de l’armilla reflectant d’emergència també homologada i els caràcter educatiu i van des de campaments, colònies cinturons de seguretat, inclosos els dels seients posteriors, i casals, fins a estades a l’estranger, rutes i camps de sempre cordats. Aquest estiu es posa en marxa una nova treball. campanya de trànsit per concienciar els conductors dels Per la seva banda, la Secretaria de Joventut ha riscos de la velocitat. organitzat el programa “l’Estiu és teu” per a nois i noies de 8 a 17 anys, perquè puguin divertir-se i Drets dels consumidors aprendre d’una manera diferent a la Xarxa d’Albergs Si us desplaceu a l’estranger, estudieu la contractació de Catalunya. Sis activitats diferents i un ampli ventall d’assegurances de cancel·lació de viatge, de robatori i de de torns, sota la direcció de professors especialitzats i sanitat. En el contracte amb l’agència de viatges han de monitors de lleure, perquè els nois i les noies puguin constar totes les dades del viatge escollit (preu, transport, perfeccionar idiomes, practicar esports, ampliar hotels, trasllats, excursions...). En cas d’incidències, el coneixement musical i introduir-se en el món de recolliu el màxim nombre de proves i de documentació la informàtica i les comunicacions. A més de les (contracte, factures, catàleg, fotografies...) per reclamar els publicacions específiques d’aquestes activitats, també drets corresponents. El Departament de Comerç, Consum i s’edita una publicació amb el títol “Anem preparats”, Turisme ha editat la targeta “Consumidors a Europa” per que inclou recomanacions sobre qualitat i seguretat informar els consumidors dels seus drets a la Unió Europea. en relació amb les diverses activitats. Podeu ampliar La trobareu als aeroports catalans i a les agències de viatges. informació a la web: www.gencat.net/presidencia.
  • 23 Aquests telèfons us serviran adreces pràctiques per obtenir informació immediata, i les adreces web, per aprofundir més en la consulta. Podeu retallar la pàgina per tenir-la a mà. Informació telefònica general Telèfon d’atenció ciutadana Tramitació de denúncies Línea d’atenció a les dones en A Catalunya: 012 Qualsevol comissaria de Mossos situació de violència Fora de Catalunya: 902 400 012 d’Esquadra, Policia Local, Telèfon: 900 900 120 (gratuït i Estranger: 00 34 902 400 012 Guàrdia Civil i Policia Nacional. confidencial) Telèfon d’emergències dels www.gencat.net/icdona/ Mossos d’Esquadra: 088 violenciaindex.htm Denúncies per Internet: www.gencat.net/mossos i per aquest estiu... Vacances Foc Consells sobre consum durant les Emergències 112 vacances Si veus foc, telefona al 112 www.icconsum.org Mapa de risc www.gencat.net/mediamb/incendis/maparisc.htm Informació meteorològica Sistema d’informació Sanitat meteorològica per telèfon 807 012 012 Sanitat respon www.meteocat.com 902 111 444 www.sanitatrespon.com 24 hores, 365 dies Transports Informació sobre el transport Centre d’Atenció al Client dels públic Ferrocarrils de la Generalitat de www.mobilitat.org Catalunya Telèfon: 93 205 15 15 Servei Català de Trànsit www.fgc.net Telèfon: 93 567 40 00 Platges www.gencat.net/transit Oficina d’informació de RENFE Informació de l’estat de platges Telèfon: 902 24 02 02 mediambient.gencat.net/aca Aeroport de Barcelona www.renfe.es www.gencat.net/turistex_nou Telèfon: 93 298 38 38 (contest. automàtic) Eurolínies marítimes Baleària www.aena.es Telèfon: 902 16 01 80 Turisme www.balearia.com www.gencat.net/probert Aeroport de Reus www.gencat.net/turistex_nou Telèfon: 977 77 98 32 L. M. Companyia www.aena.es Trasmediterrània Telèfon: 902 45 46 45 Aeroport Girona-Costa Brava www.trasmediterranea.es Telèfon: 972 18 66 00 www.aena.es Aeroport de Sabadell Telèfon: 93 728 21 00 www.aena.es
  • Pla de govern La salut en xifres Info Els compromisos amb la gent per als propers anys i les 10 mesures més importants per al 2005. Pàg. 16 Quant costa el sistema sanitari català i quines són les principals despeses del pressupost públic. Pàg. 18 Catalunya Informació d’interès ciutadà. Núm. 2 Octubre’04 Educació! La principal assignatura
  • 3 sumari Notícies 4, Educació 10, Pla de Govern 16, Xifres de sanitat 18, Fòrum 20, Entrevista 22, Directori 23 Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Disseny: Jardí+Utensil Fotografies de la coberta: Txema Salvans i Photodisc Fotografies de l’interior: Thomas Vilhelm (pàg. 3), Iconica (pàg. 4), Pacte nacional per Magnum i Getty Images (pàg. 6), Stockbyte i Getty Images (pàg. 7), Rubén Moreno i Photodisc (pàg. 8), AENA (pàg. 9), Txema Salvans una educació de primera (pàg. 10-15), Pepe Navarro (pàg. 16-17), Pepe Encinas (pàg. 20 i 21), Thomas Vilhelm (pàg. 22). L’educació és la primera prioritat del nostre Govern i volem que ho sigui Infografia: Jaume Serra (pàg. 5 i 18-19) també de tot el país, de tots els seus ciutadans i ciutadanes, perquè sobre la Fotomecànica: Aura Color Digital seva base podem bastir una Catalunya més justa i cohesionada. I amb més Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) creixement econòmic, perquè sense educació és impossible el progrés. I el Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004. progrés de Catalunya ha de ser accessible a tothom; per això tothom ha de Adreça web: www.gencat.net tenir al seu abast una educació de qualitat. InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per Catalunya creix per l’increment de la natalitat i perquè és reclam de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, població nouvinguda d’altres països. És una bona notícia que exigeix que ens o si no la voleu rebre, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net, esmentant el codi numèric que hi ha a preocupem d’escolaritzar tots els nois i les noies en condicions de qualitat sobre del nom de la persona destinatària. per garantir el principi d’equitat. Ara bé, això no ha d’estar renyit amb mesures que aportin qualitat al sistema educatiu, des de l’educació infantil, a l’educació obligatòria, on implantem mesures per millorar els nivells de competència, fins a la formació professional, que ens farà tenir més i millor treball, més i millor ocupació. Per tot això hem proposat un Pacte per l’Educació, un ampli acord social en què ens sentim tots compromesos i que ens porti l’estabilitat i la tranquil·litat necessàries per educar bé els nostres infants i joves. Un acord amb les famílies, amb els ajuntaments, amb el professorat, amb totes les escoles concertades i públiques i amb el conjunt de la comunitat educativa. En aquest número d’InfoCatalunya trobareu informació àmplia de com volem treballar per l’educació: l’assignatura més important aquest curs 2004- 2005. Perquè volem per a Catalunya una educació de primera. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya
  • 6 7 A Catalunya s’ha produït un notícies augment sostingut dels embarassos en dones menors de 18 anys, que ha passat d’una taxa del 4,0 per mil de dones d’entre 14 i 17 anys (1990), InfoCatalunya al 9,8 per mil de dones del mateix grup (2003). El Departament de Salut, conjuntament amb altres departaments de la Generalitat, societats científiques i professionals, estan portant a terme actuacions per Els ajuts de La signatura evitar els embarassos no desitjats. Van des de l’educació afectiva i electrònica, sexual a l’escola, a l’anticoncepció 300¤ augmenten a una eina per millorar els serveis públics El Govern de la Generalitat, conjuntament amb Localret i a través l’Administració central, en gestions com ara la declaració de la renda. HOMES I DONES, AVANÇANT DES DE LA DIFERÈNCIA El V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Mesures per evitar els embarassos d’emergència. En una primera fase, als centres d’atenció continuada, als centres del programa de salut sexual i reproductiva, i a les urgències hospitalàries es facilita un fàrmac per evitar l’embaràs després d’una 360¤ del Consorci per a l’Administració Per obtenir-lo, cal: Catalunya 2005-2007 preveu més de relació sense mètodes anticonceptius. Oberta de Catalunya, està avançant 500 actuacions que s’impulsaran, de no desijats Cal prendre les pastilles al més per millorar l’atenció ciutadana a 1 Anar al web de l’Agència Catalana forma coordinada i transversal, des aviat possible i abans de les 72 hores través de la xarxa i, concretament, de Certificació-CatCert, www.idcat.net de tots els departaments del Govern. posteriors a la relació. S’aconsegueix per posar a l’abast de tohom un i emplenar un formulari amb les Aquest Pla conté mesures per fer de una reducció en la taxa d’embarassos Els ajuts del Govern de la Generalitat conjunt de tràmits que es podran dades de la persona que vol la la vida quotidiana l’eix fonamental del 95%, si s’administra en les per complementar les pensions de fer per Internet de forma segura identificació digital. Un cop registrada, de totes les polítiques per tal de primeres 24 hores; del 85%, entre viduïtat més baixes s’han apujat per mitjançant l’ús de l’identificador la persona sol·licitant serà informada construir una societat que situï per les 25 i les 48 hores, i del 58%, si segona vegada aquest any Així, doncs, . digital i de la signatura electrònica de les oficines on pot identificar-se davant de tot la vida de les persones. s’administra entre les 49 i les 72 passen de 300 euros anuals a 360 euros, dels ciutadans. L’idCAT és un personalment. Així, promou un canvi cultural en hores següents al coit de risc. Més per un augment del 20%, amb efecte identificador digital avançat el pacte social entre les dones i els informació, als centres de salut i al retroactiu des del mes de gener. El que assegura la integritat de 2 El ciutadà o ciutadana ha d’anar a homes i un nou model d’organització telèfon Sanitat Respon: 902 111 444. Departament de Benestar i Família les transaccions electròniques l’oficina escollida i, una vegada validada que tingui en compte les necessitats, destina globalment aquest any 43,6 garantint la identitat de les persones. la seva identitat, l’entitat de registre formes de ser i expectatives de milions d’euros a aquest pagament, la qual cosa significa un increment de Serveix per relacionar-se amb les administracions públiques generà el certificat digital. dones i homes. Un dels objectius és avançar Consells per a l’ús de quasi el 35% respecte al 2003. En total, catalanes, amb la mateixa validesa 3 Accedint novament a la pàgina web, i millorar la participació i la línies telefòniques de el 2004, rebran ajuts complementaris 123.000 persones, unes 8.600 més que jurídica que en una tramitació presencial, i fer gestions i consultes es podrà descarregar l’idCAT. A partir d’aquest moment, ja el podrà utilitzar representació femenina, garantint, per exemple, un mínim del 50% tarifació addicional l’any anterior. administratives sense desplaçaments. tantes vegades com desitgi durant un de dones en les llistes electorals. Fixeu-vos en els prefixos 803, També permetrà la relació amb període de validesa de 3 anys. També pretén fer de la Generalitat 806, 807 i 907 i en la xifra que ve una institució exemplar pel que fa a continuació: 0 i 1, més barat, 8 a la implementació de les polítiques i 9, més car. Desconfieu davant de dones. Un altra mesura és la d’anuncis que difonen aquests La cultura catalana, d’augmentar els ajuts als ajuntaments per tal que les polítiques de dones serveis sense que el responsable s’identifiqui. La connexió màxima convidada internacional puguin esdevenir una realitat. El Pla inclou el Programa per a és de 30 minuts: 8, en el cas de serveis destinats a menors, i 5, en l’abordatge integral de les violències el cas de concursos. Passat aquest La cultura catalana és la cultural catalana tindrà un contra les dones 2005-2007, que, temps, la comunicació s’ha de tallar convidada d’honor de la Fira aparador internacional a la ciutat entre altres, preveu el desplegament automàticament. Internacional del Llibre de llatinoamericana. La literatura d’una xarxa d’atenció integral per Comproveu la factura del telèfon, les Guadalajara (Mèxic) el 2004. La serà l’eix central del programa. a les situacions de violència, amb trucades hi han d’estar desglossades Fira del Llibre de Frankfurt, la Autors com Quim Monzó, Enrique atenció urgent, suport econòmic, i amb durada i cost econòmic. més important del món, també Vila-Matas, Enric Cassasses o accés a l’habitatge i a la formació Per reclamar, primer cal fer-ho ha anunciat que l’acollirà com Carles Ruiz Zafón, entre altres, hi ocupacional. Totes les actuacions a l’empresa i, en cas de desacord, a convidada d’honor en una seran presents. També hi tindran es duran a terme en col·laboració us podeu adreçar a l’Oficina propera edició, el 2006 o 2007. lloc un homenatge al desaparegut amb els ens locals, tenint en compte d’Informació al Consumidor. Si Entre el 27 de novembre i Manolo Vázquez Montalbán i una l’experiència de la xarxa associativa reclameu, per evitar el tall de línia, el 5 de desembre, la creació retrospectiva d’Antoni Tàpies. dels diversos col·lectius de dones. pagueu la resta de la factura.
  • 4 5 notí 72,5 milions d’euros cies en millores a la xarxa viària InfoCatalunya Prioritat, Relleu al atendre la Departament salut mental de Comerç, Un dels principals problemes de salut a El Pla potencia la formació, l’avaluació Turisme i Consum Europa en els anys vinents serà la salut mental. Es calcula que més d’una quarta de la qualitat i la recerca. El model d’atenció psiquiàtrica que es part de la població presenta al llarg de cerca per als ciutadans de Catalunya Josep Huguet i Biosca va la vida algun trastorn mental, cosa que és l’atenció integral. Per aquest motiu, el prendre possessió del càrrec de incrementa la demanda sociosanitària Govern de la Generalitat ha constituït un conseller de Comerç, Turisme i per la pèrdua de qualitat de vida de comitè per a l’elaboració del Pla d’atenció Consum després que l’anterior les persones que pateixen directament integral a les persones amb problemes titular, Pere Esteve, presentés la malaltia i de les seves famílies. de salut mental que haurà de considerar el cessament per raons de salut. L’estratègia de l’oficina europea de tots els factors, tant els biològics, Com a nou conseller, Huguet ha l’Organització Mundial de la Salut per com els psicològics i els socials. També a l’any 2010 es dirigeix precisament a incorporarà els aspectes de promoció, apostat pel diàleg amb tots els promoure la salut mental. El Pla director prevenció, realització de tractaments sectors i ha expressat la voluntat de salut mental i addicions prioritza la especialitzats, rehabilitació i reinserció, de continuar les polítiques promoció i la prevenció, la integració tant social com laboral. Igualment, vol engegades pel seu antecessor de la salut mental a la xarxa sanitària donar suport a les famílies i sensibilitzar i d’aplicar les línies definides general, l’atenció comunitària i la millora la societat sobre els drets de les persones a l’acord del Tinell, com són de l’atenció a la població infantil i juvenil. que pateixen una malaltia mental. l’aposta per un model comercial equilibrat, la internacionalització de les empreses catalanes, la promoció d’un turisme de La vacuna de la grip, cròniques metabòliques, disfuncions renals, hemoglobinopaties o immunosupressió. qualitat i la defensa dels drets abans del desembre • Infants i adolescents (de 6 mesos a 18 anys) tractats durant un llarg temps amb àcid del consumidor. La campanya de vacunació antigripal 2004-2005 acetilsalicílic. Josep Huguet i Biosca va néixer a Manresa (El Bages) el 8 de març ja s’ha posat en marxa als centres d’atenció • Dones que estan en el segon o tercer primària i durarà fins al 30 de novembre. Va trimestre de l’embaràs. de 1951. És enginyer industrial adreçada a: • Persones que poden transmetre la grip per l’Escola d’Enginyers • Persones de 60 anys o més. a grups d’alt risc, com ara personal mèdic, Superiors de Terrassa, i llicenciat • Persones internades en institucions d’infermeria i altres treballadors i treballadores en història per la Universitat tancades, com ara residències geriàtriques, de residències geriàtriques o cuidadors de Autònoma de Barcelona. Des del centres de malalts crònics, mentals, etc. malalts crònics, a més dels que mantenen 1995, ha estat diputat d’Esquerra • Persones adultes i infants amb malalties contactes domiciliaris amb persones d’alt risc. pulmonars o cardiovasculars cròniques, l’asma La grip arriba generalment entre els mesos de Republicana de Catalunya desembre i gener. S’estima que cada any afecta inclosa. al Parlament de Catalunya i portaveu d’aquest grup entre el • Persones adultes i infants que han estat entre el 10 i el 20% de la població i que causa el sotmesos a vigilància mèdica o hospitalització 25% dels processos febrils aguts. La campanya vol 1999 i el 2004. durant l’any anterior a causa de malalties reduir la mortalitat entre els més grans de 60 anys.
  • 8 9 criticar o de reivindicar i ho han fet, notícies majoritàriament, a través del web de l’Estatut (www.gencat.net/nouestatut). Unes 5.000 persones han participat en Aeroport a Lleida, millores al de Girona i tercera pista al de Barcelona els actes del Bus de l’Estatut i més de InfoCatalunya 5.000 han enviat les seves propostes per correu a l’adreça postal 273 FD, mentre que un miler de ciutadans i ciutadanes han participat en xerrades i tallers sobre el nou text estatutari. L’EUROREGIÓ Totes les propostes recollides a una estructura per MÉS DE 100.000 través del procés de participació es traslladaran en les properes setmanes a l’acollida social PERSONES a la Ponència Parlamentària i econòmica encarregada de l’elaboració de I UN CENTENAR l’Estatut. De l’anàlisi de les primeres El Govern de la Generalitat ha aprovat D’ENTITATS aportacions, es pot concloure que el nou Estatut haurà d’incorporar la creació del Programa per a l’impuls i la creació de l’Euroregió Pirineus- JA S’HAN FET drets (referents al benestar, la Mediterrània. Amb aquest acord el SEU L’ESTATUT igualtat, l’autodeterminació i l’ús i la promoció de la llengua), un Govern dóna un impuls institucional a la creació d’aquest organisme de El procés de participació millor sistema de finançament i cooperació regional. El programa té ciutadana culmina amb més competències (immigració, la funció de promoure les relacions la Setmana de l’Estatut i la infraestructures, relacions exteriors i institucionals, culturals i econòmiques celebració del 25è aniversari seleccions esportives). entre els països i les regions que integren aquest territori, per articular de l’Estatut del 1979. Recta final de la campanya un espai que pugui afrontar millor Amb la Setmana de l’Estatut, que té els reptes socials i econòmics en el Més de 75.000 visites al web de lloc del 18 al 29 d’octubre, el procés marc de la globalització i en el nou l’Estatut, 5.000 qüestionaris sobre de participació arriba a la recta final marc europeu. L’Euroregió Pirineus- com ha de ser el nou text estatutari, amb un cicle de debats arreu del Mediterrània, de la qual ja han desenes de documents d’ONG, territori amb els quals s’ha volgut acceptat formar part Catalunya, sindicats, col·legis professionals, implicar tots els sectors. Aquesta Aragó, les Illes Balears, i les regions E municipis i universitats, entre altres, recta final està, a més, marcada per franceses de Languedoc-Roussillon l futur aeroport de Lleida, Enllaços intercontinentals a l’aeroport de Barcelona amb opinions i reclamacions sobre la la commemoració dels 25 anys de i Midi-Pyrénées, és un potent pol que està previst instal·lar-lo La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de reforma estatutària. Aquesta és, fins a l’Estatut de 1979. El 27 d’octubre, d’atracció econòmica, innovació i a Alguaire, serà un aeroport Comerç han acordat, a través d’un conveni, posar en marxa una estratègia l’octubre, la resposta de la ciutadania el Govern aplega al Palau de la turisme del sud d’Europa. Aquesta d’aviació regional, que facilitarà comuna per a la captació i la promoció de noves rutes internacionals per a a la campanya de participació que ha Generalitat els redactors d’aquest unió significa aconseguir noves l’accés al transport aeri des d’aquesta l’aeroport de Barcelona. posat en marxa el Govern. Milers de text per recordar junts l’aprovació inversions i compartir recursos en infraestructura a qualsevol altre S‘han dut a terme diversos estudis que identifiquen rutes aèries persones han aprofitat l’oportunitat en referèndum, ja fa 25 anys, de comunicacions, infraestructures, aeroport d’abast regional europeu. intercontinentals viables a curt termini, per exemple els enllaços directes d’informar-se, de parlar, d’opinar, de l’Estatut de Catalunya. recerca, innovació, cultura, medi Pel que fa a Girona, Generalitat, amb Nova York, Filadèlfia, Buenos Aires, São Paulo, Montreal o Dubai. ambient, turisme i patrimoni. AENA i l’Ajuntament de Vilobí L’aeroport de Barcelona serà present al fòrum de desenvolupament de La conjuntura actual pot facilitar la d’Onyar han signat un conveni per rutes aèries Routes 2004. creació d’aquesta euroregió ja que s’ha millorar el servei als usuaris davant del iniciat el procés de descentralització creixement del trànsit de passatgers a Rutes aèries des de Barcelona a França i, alhora, el govern espanyol l’Aeroport Girona-Costa Brava, amb Es poden classificar els enllaços identificats en tres categories: ha expressat la seva disposició més aparcament, serveis de retirada 1 2 3 Enllaaços Enll ços laços Enllaços estratègi llaços estratè aços estratègics perquè les comunitats autònomes i custòdia de vehicles i sistemes de intercontinentals rcontinental tine poteencialment (subjecte a la ubjecte participin a la Unió Europea. El dia 29 senyalització i informació sobre viab (1a f bles 1a fase) viab (2a fase) bles se) maduració del me aduracióió mercat) m d’octubre, a Barcelona, se celebra la transport públic. Nova York (Newark) a rk (Newa (N Miaami Jap pó reunió fundacional, on els presidents Finalment, l’aeroport de Barcelona Filad a dèlfia Mon eal ntreal Mèèxic de Catalunya, Pasqual Maragall; ja disposa d’una tercera pista i ara Buenos Aires nos Aires/São Paulo Quito/Gua to/Guayaquil Xin na d’Aragó, Marcel.lí Iglesias, i de les s’hi començarà a construir la nova Duba ai/Bahrain Lima/Bogotà/Caracas a/Bogotà/Carac Índ dia Illes Balears, Jaume Matas, juntament terminal. Amb aquesta pista, de 2.660 amb el president de la regió francesa metres de llarg, la xifra d’enlairaments de Midi-Pyrénées, Martin Malvy i el, i aterraments s’incrementarà força. A Segons els estudis, les companyies aèries internacionals perceben del Consell Regional del Languedoc- més, farà possible, un cop enllestida la Catalunya bàsicament com a regió turística. L’aeroport de Barcelona ha Roussillon, Georges Frêche, signaran nova terminal el 2007, que l’aeroport es de competir amb Madrid, Amsterdam, Frankfurt o Londres. Malgrat tot, té la declaració fundacional de faci càrrec dels 40 milions de passatgers una bona situació geogràfica per captar el trànsit del sud d’Europa que va l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. anuals previstos per al 2015. a l’oest (Amèrica) i el de la península que va a l’est (Orient Mitjà i Àsia).
  • 10 11 Educació 2004-05 Inversió en centres del Departament d’Educació Entrada en funcionament 2004 Modalitats Import (*) % Nova construcció 74,450 30,5 % Rehabilitació i grans ampliacions 93,090 38,1 % Actuacions de millora 33,570 13,8 % Equipaments escolars 36,880 15,1 % Altres actuacions 6,043 2,5 % Total 244,033 100 % (*) Dades en milions d’euros. Reforç de professionals centres públics i concertats de Catalunya i que s’aplicarà i més inversió de manera gradual fins al curs 2007-2008. L’objectiu és a- propar els serveis de salut als centres docents i en particu- Una de les respostes més immediates a la demanda lar als adolescents que hi estudien, per tal de promoure-hi educativa és la de reforçar el nombre de professionals a actituds i hàbits saludables i detectar-hi problemes al més les aules. Per aquest motiu, aquest curs comença amb un aviat possible, posant especial atenció a la salut mental. increment net de 2.200 professors i professores; 1.300, a Durant el curs escolar 2004-2005 el programa es primària, i 900, a secundària. També s’han afegit entre 30 desenvolupa al Prat de Llobregat, Viladecans, Mataró, i 40 places d’auxiliars d’educació infantil, 14 educadors Granollers ciutat i Franqueses, Santa Coloma de socials i 20 psicopedagogs i unitats de suport a l’educació Gramenet, el Baix Empordà, Barcelona ciutat (Ciutat especial (USEE) en 25 centres públics. A més, es garanteix Vella), Girona ciutat, Reus, Lleida ciutat, Tarragona la dotació d’assistents socials en tots els equips. ciutat, Cornellà de Llobregat i Igualada. El curs 2005- Pel que fa a equipaments, la construcció i l’ampliació de 2006 el programa s’ampliarà als centres de l’Hospitalet centres escolars i instituts es concreta en 28 nous centres de Llobregat, el Garraf, Mollet ciutat i la Llagosta, d’ensenyament infantil i primària, 9 instituts de secun- Blanes, Calella, Osona, Cerdanya, Sabadell ciutat i dària i 57 grans ampliacions, al mateix temps que s’han dut a terme 632 obres de reparació i millora amb una inversió global de 33,5 milions d’euros. La inauguració de noves instal·lacions i l’ampliació de centres s’han realit- zat majoritàriament a Barcelona comarques (26), Vallès occidental (16), Lleida (14) i Tarragona (13), si bé a totes les demarcacions se n’han produït segons les necessitats. El nombre de prefabricats amb què ha començat el curs 2004-2005 és 503 mòduls, 24 menys que el curs anterior. Totes aquestes actuacions es veuran reforçades amb el nou Pla de construccions escolars vigent fins al 2007, que preveu una inversió de 1.500 milions d’euros, i que es concreta en 204 centres de nova construcció, 79 subs- titucions d’espais, 229 grans ampliacions i 136 reformes d’adequació i rehabilitació. educació de qualitat! 75 milions diaris de les antigues pessetes per al transport escolar Un total de 82 milions d’euros és la quantitat aprovada pels convenis subscrits entre el Departament d’Educació La millora de la qualitat del sistema educatiu s’afronta aquest i els consells comarcals per a la gestió dels serveis de menjador, transport escolar i altres prestacions. Aquesta curs des de tres àmbits: el reforç de personal i equipaments, el xifra és el 10,25 % més alta que el curs passat, que va ser programa d’acollida d’escolars nouvinguts i els plans d’innovació de 74 milions d’euros. Amb aquestes beques, s’asseguren educativa. Mentrestant, el Departament d’Educació està seguint de les condicions mínimes necessàries perquè els nens i les prop la reforma de la llei educativa que prepara el Ministeri un cop nenes segueixen correctament els horaris lectius. aturada l’aplicació de la LOCE. Per primera vegada, l’educació és una prioritat pel Govern de Catalunya i també pel Govern de l’Estat La salut, matèria educativa L’aula, espai de convivència. Els centres docents són el marc espanyol i, per tant, hi ha una oportunitat històrica per augmentar La preocupació per les condicions de l’entorn educatiu ha idoni per fomentar una societat basada en la justícia, el diàleg significativament la qualitat formativa de tota una generació. fet posar en marxa el programa “Salut i escola” que va di- i la convivència. rigit a 125.000 estudiants de tercer i quart cicle d’ESO dels
  • 12 13 Educació 2004-05 Origen geogràfic de l’alumnat estranger RS Curs 2003-2004 ELLS ESCOLA ELECCIO NS ALS CONS vembre tenen 0 de no el 3 l Amèrica Central i del Sud 47,4 % Entre el 23 i ns per a la renovació de Magrib 27,2 % io lloc les elecc rs dels centres docents Unió Europea 6,0 % consells esc ola i! Participeu-h Europa no comunitària 9,1 % públics i concertats. Àsia i Oceania 5,7 % Àfrica subsahariana 4,1 % Amèrica del Nord 0,5 % cadascun del sectors que integren els consells. Hi ha dues Un espai per a la igualtat convocatòries, una per als centres públics i una altra, per als concertats. En tots dos casos el consell ha de quedar d’oportunitats constituït abans del 15 de desembre. Més informació: Pla per a la llengua i la cohesió social www.gencat.net/ense Les projeccions demogràfiques preveuen que durant aquest curs el nombre d’estudiants de nacionalitat es- Acollida d’estudiants nouvinguts trangera en educació infantil, primària i secundària a El curs ha començat amb 1.074.000 alumnes, a diferèn- Catalunya se situarà als voltants del 10%, un percentatge cia del 1.036.000 alumnes de l’inici del curs passat. Això semblant al dels països de la Unió Europea. És evident que significa que hi ha hagut un increment de 38.000 alumnes, la immigració és un dels grans reptes que cal afrontar per 22.000 dels quals són nouvinguts. És a dir, 6 de cada 10 tal d’aconseguir un país sense exclusió social, acollidor alumnes nous provenen d’altres països. i obert al món. En aquest sentit, l’escola, en ser un dels En previsió de l’augment per l’efecte de la matrícula viva primers espais de contacte entre la societat catalana i (el alumnes que van arribant durant el curs), la incorpo- l’immigrant, esdevé el marc idoni per potenciar els fona- ració de professorat no s’atura en la xifra de 2.200 sinó, que s’anirà incrementant en els mesos vinents segons les necessitats. Per facilitar la integració i la cohesió dels alumnes que es van incorporant, es disposa de diverses eines entre les quals destaquen les aules d’acollida i el Pla per a la llengua i la cohesió social, que s’aplica per primer cop. Aules especials per a la integració L’aula d’acollida és el lloc d’atenció immediata de l’alumnat estranger, que prové sovint de sistemes for- matius i realitats culturals diferents i que, molts cops, s’incorpora a meitat de curs. Es tracta de dotar els cen- Acollir i aprendre dels nouvinguts. El nou Pla per a la llengua i la cohesió social vol consolidar el català com tres del personal i els equipaments necessaris per tal a eix vertebrador d’un model plurilingüe i intercultural amb finalitat d’integració perquè involucra a tothom que aquests alumnes adquireixin els coneixements i les capacitats que afavoreixin la seva progressiva incorpo- ració a les aules ordinàries. Hi haurà 699 aules d’acollida: Terrassa ciutat. Al llarg dels cursos 2006-2007 i 2007-2008 Participeu en les eleccions 599 en centres públics i 100 en concertats, per atendre els s’implantarà a tot el territori català. El projecte el duen a terme principalment profession- dels consells escolars escolars immigrants allà on cal i trencar la tendència a la concentració dels nous alumnes en els centres públics. La als d’infermeria en col·laboració amb els professionals Entre el 23 i el 30 de novembre tenen lloc les eleccions distribució per territoris és la següent: educatius. El programa fa èmfasi en l’orientació dels per renovar els consells escolars dels centres docents adolescents sobre sexualitat, la contracepció i les malal- sostinguts amb diners públics. Els consells participen ties de transmissió sexual. En salut mental i consum de en la gestió i el control dels centres i són l’instrument Barcelona-ciutat 109 drogues i alcohol, es treballen els vincles i les relacions per garantir que la veu i l’opinió de la comunitat Barcelona-comarques 151 amb les amistats, els educadors i les famílies, mitjançant educativa (professorat, alumnes, mares i pares, personal Baix Llobregat-Anoia 59 conceptes com l’autoestima, l’autoimatge corporal i la d’administració i serveis, administració i institucions) Vallès Occidental 54 tolerància a la frustració. El programa inclou també la es tinguin en compte. Per aquest motiu, el Departament Girona 78 Més recursos i instruments. El Govern posarà en marxa promoció d’un sentit crític davant les pressions a favor d’Educació demana la participació activa de totes i tots Lleida 47 plans d’innovació que garanteixin l’accés a les eines del consum, i vol augmentar la percepció del risc de les els implicats. L’educació necessita el compromís de tota Tarragona 72 pedagògiques més avaçandes, sense descuidar l’atenció drogues. S’hi promou, a més, l’aprenentatge d’hàbits ali- la comunitat i aquesta és una eina clau per fer-lo efectiu. Terres de l’Ebre 29 a la diversitat. mentaris saludables i la pràctica d’activitat física. El procés electoral renovarà la meitat dels membres de
  • 14 15 Les demandes de la Generalitat i innovadora per afavorir la igualtat, el progrés i la cohesió social. La futura LOCE s’ha començat a debatre i des de Catalunya es vol | 6 Assolir la competència en llengües estrangeres i en l’ús de les participar activament en la seva elaboració. Els objectius de la tecnologies de la informació i la comunicació. | 7 Impulsar la gestió Generalitat per a la nova norma educativa es poden concretar en: autònoma, participativa, democràtica i responsable dels centres 1 Reduir el fracàs escolar. | 2 Millorar el rendiment de tot l’alumnat educatius. | 8 Crear una xarxa educativa d’utilitat pública de qualitat i incrementar la població amb estudis postobligatoris (batxillerat i i compromesa socialment i educativa amb els reptes del segle XXI.| 9 formació professional).| 3 Incrementar les places escolars públiques Disposar d’un professorat laboralment reconegut, professionalment de 0-3 anys.| 4 Garantir la gratuïtat de l’educació infantil de 3-6 anys qualificat i socialment compromès. | 10 Tenir una formació profes- en els centres sostinguts amb fons públics i plantejar la conveniència sional adaptada a les necessitats del teixit empresarial i que satisfaci d’establir-ne l’obligatorietat. | 5 Promoure una educació de qualitat les necessitats educatives d’una societat globalitzada. ments d’una cultura democràtica basada en la justícia, el diàleg i la convivència. Per aquest motiu, el Departament d’Educació dóna un nou impuls al Pla d’actuació per a l’alumnat de nacionalitat estrangera (PAANE). El Pla preveu invertir més de 35 milions d’euros per aconseguir els objectius de consolidar la llengua catalana a l’escola, fomentar l’educació inter- cultural i promoure la igualtat d’oportunitats. El nou pla es diferencia de l’anterior perquè adopta una visió més global. Mentre que abans se centrava en l’aprenentatge del català, aquest any, a més, es presta aten- ció a altres aspectes com ara l’acolliment dels alumnes, tant a l’escola com a l’entorn, i els aspectes emocionals de relació i convivència. De la mateixa manera que el coneixement de la llengua permet les relacions person- als, aquestes relacions són les que ajuden els alumnes de nacionalitat estrangera a millorar la inserció al país i el coneixement del català. De fet el nou pla es dirigeix a tots els alumnes del país i no tan sols als de nacionalitat estrangera. Cal destacar que la presència i la convivència a les aules d’alumnes de països molt diversos és un enriquiment per al sistema educatiu, ja que permet a l’alumnat prendre consciència tant de la diversitat cultural com dels valors comuns que compar- tim. En definitiva, el Pla vol consolidar el català, llengua vehicular del sistema educatiu, com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe i intercultural, amb una finalitat de cohesió social. Innovació educativa El curs ha començat amb 76 nous cicles formatius de formació professional que es poden fer compatibles amb la vida laboral, i que ja han registrat 4.000 matricula- cions noves. D’altra banda, s’han posat en marxa 90 aules obertes per al tractament de la diversitat de l’alumnat en instituts i s’han iniciat, de manera experimental, incorpo- racions d’integradors socials en alguns centres. Durant aquest curs, es presentaran públicament els pro- grames d’innovació educativa que començaran a implan- tar-se a partir del proper any escolar, entre els quals cal destacar: el Pla contra el fracàs escolar i per a la millora del rendiment escolar, el Pla per a l’ús de les tecnologies L’educació és cosa de tots i totes. Va molt més enllà de les hores lectives i demana la participació i el compromís de la informació i la comunicació als centres educatius, L’entorn també compta. Fomentar els hàbits saludables de tots els agents socials. Tant dels directament implicats en els consells socials (professionals, pares, mares, el Programa d’aprenentatge de llengües estrangeres i el en l’alimentació, l’activitat física i les relacions socials institucions i administracions) com del conjunt de la societat que treballa per fer un país millor i més Programa de biblioteques escolars i d’estímul a la lectura, són objectius del model educatiu que es posa en marxa competitiu internacionalment. entre altres. aquest curs.
  • 16 17 pla de govern InfoCatalunya Els compromisos amb la gent 9.000 habitatges nous, 4.000 dels l’any 2007 la referència europea de Un operador públic per estendre quals seran de lloguer. El Pla pel dues places públiques d’atenció la banda ampla. Bona part de dret a l’habitatge 2004-2007 preveu, residencial per cada cent persones de Catalunya està mancada de les entre altres accions, la construcció més de 65 anys. infraestructures necessàries que d’aquest nombre d’habitatges per fan possible el desenvolupament l’any vinent. Incrementar el parc Desplegament dels Mossos tecnològic i això suposa una hipoteca d’habitatge públic i fomentar la d’Esquadra a Barcelona. La policia per al futur. El Govern crearà cultura del lloguer són elements de la Generalitat es desplega l’any vinent, conjuntament amb el clau per frenar la pujada del cost de finalment a la capital de Catalunya, món local, una empresa que serà l’habitatge i avançar perquè tothom amb una comissaria a cada districte. l’encarregada de construir una hi tingui accés. Això implicarà una inversió en xarxa de banda ampla que acceleri equipaments de 140 milions d’euros l’acostament dels serveis tecnològics Més recursos per construir i i una despesa de 96 milions d’euros. avançats arreu de Catalunya. rehabilitar escoles. La població És una mesura que vol contribuir a la escolar torna a créixer a Catalunya. millora de la seguretat ciutadana. Consolidació de Catalunya com a Calen més escoles i rehabilitar, en referent biomèdic internacional. molts casos, els edificis que ja hi 145 actuacions urgents a les L’any vinent el Govern propiciarà ha per millorar i adequar l’entorn conques fluvials catalanes, des de la creació d’un agrupament educatiu. El Pla de construccions la Costa Brava fins a l’Ebre. estratègic dels diferents organismes, escolars té un cost previst de 416 Amb aquestes actuacions, el Govern institucions i empreses de prestigi milions d’euros per al 2004-2005. vol incrementar els recursos hídrics en el sector biomèdic i sanitari a i millorar-ne la gestió, impulsant Catalunya. L’objectiu és crear un pol l Pla de govern 2004-2007 és el conjunt d’accions que E emprendrà el Govern en aquesta legislatura amb un calendari associat a cadascuna d’elles. El Pla és un instrument de concreció política amb més de 1.500 mesures, Més professionals a l’atenció primària. Al final de l’any 2005, el 38% dels centres d’atenció primària, d’on faci més falta, hauran vist incrementada la seva plantilla una nova cultura de l’aigua que no malmeti la riquesa natural del país per a les futures generacions. Millores en la difusió del català de recerca i desenvolupament que acabi consolidant una “bioregió” competitiva internacionalment. Línia fèrria d’ample internacional que no existia fins ara, i que vol coordinar transversalment de metges i pediatres. L’atenció al món amb la refundació de des del port de Barcelona fins a les iniciatives dels diversos departaments de la Generalitat. primària, la que és més a prop de l’Institut Ramon Llull. Concreta- la frontera francesa. L’any 2005 Respon a la voluntat de fer àgil i transparent la gestió política. la ciutadania, rebrà més recursos ment es plantegen dos objectius per s’impulsarà de manera decisiva perquè sigui més àgil i eficient. a aquesta institució. Per una banda, aquesta obra que ha d’estar enllestida En podeu consultar tots els detalls al web: www.gencat.net/ establir acords de col·laboració amb l’any 2009. Aquesta connexió ha de pladegovern. En el debat de política general al Parlament, 1.500 noves places residencials institucions de tots els països de potenciar definitivament el Port de el president de la Generalitat en va destacar les deu mesures per a la gent gran. Aquesta actuació parla catalana, i, per una altra banda, Barcelona, però també incrementar el suposa una inversió de 80 milions instaurar càtedres Ramon Llull de transport ferroviari de mercaderies, més rellevants que es portaran a terme el 2005. Són aquestes: d’euros en un sol any i s’emmarca llengua catalana a deu universitats que té molt menys impacte ambiental en un objectiu ambiciós: assolir espanyoles. que el transport per carretera.
  • 18 19 Els recursos econòmics de la sanitat El model sanitari català s’ha caracteritzat sempre pel seu alt nivell de qualitat i per donar accés universal en l'assistència a totes les persones, sigui quin sigui el seu origen. Arrossega doncs, un cert desequilibri entre els recursos disponibles i l'increment de la població. Actualment, prop de 7 milions de persones tenen la targeta sanitària individual (TSI) i, per tant, tenen dret als serveis sanitaris de la xarxa pública catalana. A aquest increment poblacional cal afegir-hi, a més, l'envelliment de la població i la incorporació de les noves tecnologies. Com es distribueix el pressupost A la vista del pressupost, ja s’han posat en marxa algunes accions per 6.926.191 persones són la població el 100% del finançament ve dels impostos millorar l’eficiència del sistema. Per una banda, dotar de més recursos a l’assistència primària, la qual cosa implica millorar l’ús que fem de l’atenció de referència pel sistema sanitari Des de l’any 2000, la sanitat es finança pels impostos i no per especialitzada (hospitalària, salut mental i sociosanitària). Per una altra, les cotitzacions a la Seguretat Social, que van íntegrament la despesa en farmàcia, que suposa gairebé el 25% del total, s’anirà reduint a les pensions. Per tant, és des de la caixa comuna de l’Estat amb un seguit de mesures entre les quals destaquen l’augment de la que s’ha de plantejar la principal solució del seu finançament. prescripció i dispensació de medicaments genèrics. REFERÈNCIES PRESSUPOST SANITARI Impostos any 2003 Cotitzacions 5.489,98 milions Evolució dels percentatges sobre el total del finançament any 2004 72,8 79,2 85,1 94,4 97,3 100 6.501,75 milions +15% el 17,3%, 1.212.083 persones, són majors de 65 anys Esperança de vida en néixer homes d’aquestes: 76,5 anys Salut mental són homes dones 2,80% el 41,03% 83,2 anys Atenció 497.354 sociosanitària Farmàcia 2,95% 24,03% són dones el 57,97% 702.662 Atenció primària 21,09% Atenció Taxa de natalitat. Per mil. 27,2 hospitalària Altres 20,8 47,28% 1,85% 9,5 14,9 Taxa de defuncions. Per mil. 5,6 2,7 1989 1995 1996 1997 1998 2000 8,9 anys Creixement de la població immigrant. Per mantenir aquests nivells d’atenció i qualitat, cal millorar 2002 el sistema de finançament de la sanitat en general. També s’ha constituït un grup de treball per a la racionalització 5,05% i el finançament de la despesa sanitària amb experts reconeguts en aquest àmbit. Aquest grup té l'encàrrec del 2003 Govern d'analitzar i proposar mesures correctores que permetin racionalitzar la despesa, mantenint l'eficiència i la qualitat dels serveis. Està previst que presentin els primers 5,73% documents per gener.
  • 20 El compromís del Fòrum El Fòrum ens ha deixat el Compromís de Barcelona, una declaració de ciutadans i ciutadanes per a un desenvolupament just, humà i sostenible. El document proposa el diàleg i la negociació com a eina de construcció del món, demana que es reconegui la diversitat cultural com a patrimoni de la humanitat i defensa un model econòmic més just i solidari. Per aconseguir-ho, es proposa apropar el govern a la ciutadania. En aquesta línia es mou l’Agenda de Barcelona per al Desenvolupament, un document redactat per un destacat grup d’economistes que discuteix els límits de la política econòmica neoliberal. L’Agenda posa en dubte les receptes econòmiques clàssiques per als països en desenvolupament i demana que aquests països puguin participar en el disseny de la política econòmica mundial. Per una altra banda, el Fòrum ha recuperat un extens territori degradat de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, integrant una depuradora, una central tèrmica i altres instal·lacions tradicionalment incòmodes en l’entramat urbà de les ciutats. La pèrgola fotovoltaica és un dels exemples de l’aplicació de la sostenibilitat. El Fòrum tindrà continuïtat a Monterrey l’any 2007.
  • 2 22 Entrevista Bones pràctiques. Les polítiques no només s’impulsen des dels governs. Els ciutadans i les ciutadanes són, sens dubte, els que més treballen en el dia a dia que fa avançar el país. En molts casos, a més, és un treball actiu que fa que s’impliquin en millores col·lectives. Aquest és el cas de l’Associació de Mares i Pares de l’escola Dolors Monserdà Santapau. El seu projecte per als llibres escolars, que també es porta a terme en altres escoles, és una via per educar, reutilitzar i estalviar. i pregunteu a l’Ester, en Jorge, la Cristina, la Lali projecte. Tanmateix, les xifres són per engrescar-s’hi. Fins S o en Narcís què han fet per vacances, us diran que esborrar ratlles i notes en els llibres dels seus fills. No han estat els únics, perquè els pares i les mares a aquest curs els llibres costaven a les famílies entre 68 i 160 euros, segons el curs, i ara paguen una “tarifa plana”. S’han establert dues quotes: les famílies amb infants de dels 500 alumnes del CEIP Dolors Monserdà Santapau, P3 a P5 paguen 12 euros l’any, i els que tenen fills i filles a Barcelona, s’han proposat reutilitzar tots els llibres entre primer i sisè, 40 euros. Un cop els números fets, escolars. En altres escoles es reciclen d’un curs a l’altre calia saber quins llibres es farien servir el curs següent. alguns llibres de text, d’alguna matèria o d’algun curs. Després van començar a recollir els llibres, un per un. Però els cinc pares de la comissió de llibres de l’associació Aleshores es van fer una idea de quins llibres eren de mares i pares d’aquest centre es van proposar un aprofitables, i quins no ho eren, per fer-ne la comanda. projecte ambiciós. El van batejar Projecte Libris, i és un Van calcular que, perquè el projecte funcionés, cada any pla de socialització que abasta tots els llibres, tant els de s’havien de reutilitzar dues terceres parts dels llibres, i text, com els d’ús i els de lectura. que cada llibre havia de tenir una vida útil de quatre anys, Una iniciativa tan “agressiva” no hauria estat possible els de text, i de sis anys, els de lectura. sense una comissió de pares i mares ben avinguts i una Quan van tenir tots els llibres, en van fer lots que bona disposició de la direcció del centre. Finalment, la barrejaven llibres nous i vells. A cada llibre hi va una resta de pares i mares també van estar d’acord amb el etiqueta, un ex libris, que indica el nom del nen o nena projecte per deixar a l’escola els llibres comprats, i així que posseeix el lot aquell curs. Als nens i les nenes els fa es va decidir en assemblea. El dia de Sant Jordi s’havia molta gràcia saber de qui va ser el llibre el curs anterior, i explicat el Projecte Libris a tothom. Els cinc pares van és una manera que es responsabilitzin de “llegar” el llibre muntar una parada de llibres presidida per la mascota del en bon estat. El Projecte dóna més anys de vida als llibres. projecte, un llibre que camina. El lema del projecte Libris No és una vida eterna, sinó d’uns quatre anys, sempre que és “Educar, reutilitzar i estalviar”, per aquest ordre. Tot no hi hagi canvis de plans d’estudis pel mig, però almenys i que l’estalvi és important, no és l’objectiu prioritari del és una vida més llarga i no cal comprar-los tots cada any .
  • 23 Aquests telèfons us serviran per obtenir informació immediata, i les adreces web, per aprofundir més en la consulta. Podeu retallar la adreces pràctiques pàgina per tenir-la a mà. Informació telefònica general Telèfon d’atenció ciutadana Telèfon d’emergències A Catalunya: 012 112 Fora de Catalunya: 902 400 012 www.gencat.net/interior Estranger: 00 34 902 400 012 i per aquesta tardor... Estatut Participació en el nou Estatut www.gencat.net/nouestatut Cultura, fires internacionals Institut Ramon Llull www.llull.net Consum Institut Català del Consum www.icconsum.org/ Polítiques per a les dones Institut Català de la Dona www.gencat.net/icd Educació www.gencat.net/ense www.gencat.net/dursi Signatura electrònica www.idcat.net Pla de govern www.gencat.net/pladegovern Pla de recerca i innovació de Catalunya www.pricatalunya.net
  • Llei de barris Pressupostos 2005 Info Primers ajuts per a la 12.525 milions d’euros per polítiques rehabilitació integral d’àrees socials. La inversió per habitant Catalunya en tretze municipis. Pàg. 10 creix el 65%. Pàg. 12 Informació d’interès ciutadà. Núm. 3 Gener ’05 Habitatge, posem la primera pedra
  • 3 sumari Notícies 4 Llei de barris 10 Pla d’habitatge 12 Pressupostos 2005 18 Professionals i centres de salut 20 Bones pràctiques 22 Directori 23 Una nova política d’habitatge al servei dels ciutadans L’any 2005 és decisiu per Catalunya perquè és l’any del nou Estatut d’Autonomia, que serà l’instrument jurídic i polític més important per millorar les polítiques de benestar del Govern de la Generalitat i les estratègies que defineixin què i com serà el nostre país d’aquí a 25 anys. Però el Govern de la Generalitat treballa, molt especialment, per oferir respostes immediates a les necessitats quotidianes dels ciutadans en el camp dels serveis i les polítiques públiques. Una de les principals és la política d’habitatge, que impulsem a través del Pla Català pel Dret a l’Habitatge 2004-2007 i que presentem en aquest tercer número de l’InfoCatalunya. El Pla vol fer més fàcil l’accés a l’habitatge, incrementant l’oferta de lloguer Julia i Alejandro mostren una promoció d’habitatges assequible i millorant la qualitat del parc d’habitatges de Catalunya. És així de protecció oficial a Barcelona. Fotografia de la coberta: Mariano Herrera com donarem resposta a una preocupació compartida per bona part de la societat catalana. No serà pas fàcil. Però podeu estar segurs que el govern de la Generalitat, juntament amb els ajuntaments i les forces socials i econòmiques, treballa perquè el conjunt de la ciutadania pugui exercir el dret a l’habitatge en les millors condicions possibles. Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Disseny: Jardí+Utensil Fotografies de l’interior: Arxiu MNAC (pàg. 5), Mariano Herrera (pàg. 7 i 22), Pepe Navarro (pàg. 10-11), Txema Salvans (pàg. 12-17). Pasqual Maragall i Mira Infografia: Jaume Serra (pàg. 5 i 18-21) President de la Generalitat de Catalunya Agències: Photodisc i Iberimage Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 Adreça web: www.gencat.net InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.
  • 4 5 notícies Catalunya es EL NOU MNAC, 1.000 ANYS InfoCatalunya retroba amb D’ART CATALÀ Mèxic a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara CONVOCADES 3.680 NOVES PLACES Mèxic i Catalunya han tingut una relació molt propera, especialment per l’acolliment que aquest país va donar als prop de 5.000 republicans catalans que s’hi van exiliar. Durant la dictadura, la cultura catalana i el premi ArpaFIL a l’arquitecte Oriol Bohigas així com l’homenatge al desaparegut Manuel Vázquez- Montalbán. Entre les activitats que van mostrar la força creativa catalana destaquen les exposicions DE MESTRES va continuar existint en bona part gràcies als escriptors exilats a Mèxic, de Dalí i Miquel Barceló i la diversitat de les actuacions El Departament entre els quals hi havia Avel·lí musicals amb interprets com El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha obert de nou les portes, i Artís-Gener, Pere Calders, Josep Lluís Llach, Miquel Poveda, Ojos d’Educació ha Carner i Anna Murià. Aquest any de Brujo o els DJ del SonarClub. mostra ja totes les seves col·leccions al Palau Nacional de Montjuïc rehabilitat per l’arquitecta italiana Gae Aulenti. Fins ara, els períodes artístics exposats al Palau convocat 3.680 places les cultures mexicana i catalana Arran de la Fira s’incrementarà Nacional eren els del romànic i el gòtic, a més de la col·lecció del llegat de Francesc d’oposicions de mestres s’han retrobat a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), la la difusió de la cultura catanana a Mèxic amb els següents acords: Cambó. Al nou MNAC s’hi poden veure, també, obres del renaixement i el barroc, i professors per al més important d’Hispanoamèrica. 1 Celebració a Guadalajara del Dia els segles XIX i XX, la col·lecció de fotografia, la de numismàtica, la de dibuixos i proper curs 2005-2006. L’elecció de Catalunya com a país del Llibre (Sant Jordi). | 2 Creació del gravats, així com la col·lecció Thyssen-Bornemisza de pintura europea del segle XIII convidat a la FIL ha portat creadors Centre d’Estudis Catalans i d’un lectorat al XVIII i la col·lecció de pintura catalana de Carmen Thyssen-Bornemisza. La convocatòria es culturals a Mèxic: escriptors, de llengua catalana a la Universitat de Guadalajara. | 3 Acord entre la Universitat concreta en 1.950 editors, artistes plàstics, companyies de Guadalajara i la Universitat Oberta Romànic segles XI a XIII Dibuixos i gravats segles XVI a XX teatrals, músics i arquitectes s’han de Catalunya per impulsar projectes La col·lecció del MNAC de pintura mural romànica Cal assenyalar, per la qualitat de la col·lecció i per la per a infantil i desplaçat fins a Guadalajara per d’educació virtual. | 4 Encàrrecs de és de les més importants en l’àmbit internacional. importància que van tenir per l’art català, els cartells Destaquen els murals provinents de les esglésies de modernistes, entre els quals hi ha els de Ramon Casas, primària i 1.730 per a mostrar la contemporaneïtat i la biblioteques mexicanes a editorials catalanes per ampliar els seus catàlegs Sant Climent i de Santa Maria de Taüll. que poden veure’s en aquest espai expositiu. secundària i abasta diversitat cultural catalana. Cal bibliogràfics. | 5 Creació del premi Juan Rulfo de literatura catalana a partir del Gòtic segles XIII a XV destacar el premi de Literatura Gabinet Numismàtic totes les especialitats, Llatinoamericana i del Carib a 2005. | 6 Publicació de cinc llibres dedicats a la literatura catalana per part de És un dels períodes més destacats de l’art català, que coincideix amb el moment de màxim esplendor polític de Catalunya segles IV aC a XXI circumstància que no l’escriptor barceloní Juan Goytisolo l’editorial Fondo de Cultura Económica. i econòmic de la Corona d’Aragó. Cal remarcar la Més de 130.000 peces, entre monedes, medalles i paper moneda, formen la col·lecció de numismàtica. importància dels retaules pictòrics, la pintura mural i la es produïa des de fa pintura sobre taula. Entre els autors destaquen Bernat Destaquen les primeres monedes de plata fabricades a la península ibèrica, a Empúries, i les monedes molts cursos. Un altre Radars fixos, Martorell, Jaume Huguet i Bartolomé Bermejo. Renaixement Col·lecció de fotografia segles XIX i XX emeses a Catalunya. dels compromisos del menys accidents i barroc La fotografia ocupa un espai propi dins del MNAC per tal de reflectir l’evolució d’aquest art Departament és el de Des del mes passat hi ha 21 segles XVI a XVIII El MNAC disposa d’una àmplia des del seu naixement -vinculat a experiències científiques i tècniques- fins a les avantguardes reduir del 20% al 4% el nous radars fixos degudament mostra de pintura catalana, espanyola i europea d’aquest històriques, el fotoperiodisme de la Guerra Civil i les senyalitzats a les carreteres noves avantguardes de la postguerra amb autors com nombre de professors catalanes. És una mesura del període. Autors com Ayne Català-Roca, Colita, Oriol Maspons, Xavier Miserachs o Bru, Pere Fernàndez, Joan de interins en els pròxims Pla integral contra la velocitat Burgunya, El Greco i Francisco Leopoldo Pomés, entre altres. tres anys i millorar la excessiva iniciat pel Servei Català radars en els trams on es registren de Zurbarán permeten seguir Col·lecció Thyssen-Bornemisza l’evolució artística a Catalunya. segles XIII a XVIII del Trànsit, que té per objectiu més accidents per excés de velocitat seva estabilitat laboral. reduir el 15% en tres anys el persegueix la prevenció d’accidents Art dels segles XIX i XX La col·lecció està formada per obres de la Siena gòtica, del tardogòtic de Florència, del Qºuatroccento italià, Aquest objectiu suposa nombre de persones mortes o i no té un objectiu sancionador. La Catalunya industrial va resultar un bon marc per a la creació artística, especialment, al final del segle XIX pintura centreeuropea i del segle d’or espanyol. Entre les obres sobresurten la “Madonna” de Fra Angelico i ferides greus a la carretera. On són? AP-2: Les Borges Blanques. | A-2: Col·lecció de pintura catalana un important esforç Segons càlculs de la Unió Tàrrega. | N-II: Pont de Molins. | N-240: Vallmoll. quan es produeix l’explosió creativa del Modernisme. El MNAC compta amb pintures modernistes de Ramon “La Immaculada Concepció” de Francisco de Zurbarán. de Carmen Thyssen-Bornemisza pressupostari en un Europea, reduir en 9 quilòmetres | C-31: Viladecans, El Prat de Llobregat, Montgat i Alella. | C-32: Viladecans, Gavà i Sant Boi de Casas, Santiago Russinyol i Isidre Nonell, però també mobiliari amb dissenyat per Gaudí, Puig i Cadafalch i Col·lecció Cambó segles XIV a XIX Formada per obres de pintura renaixentista i barroca segles XIX i XX Formada per una vintena d’obres de gran qualitat, per hora la velocitat mitjana context de creixement comporta una reducció del 30% Llobregat. | C-17: Parets del Vallès, La Llagosta i Tagamanent. | C-35: Caldes de Malavella. | C-25: Domènech i Montaner, així com peces de joiera de Lluis de les escoles espanyola, italiana, holandesa, flamenca, com “La catedral dels pobres” i “L’Abim” de Joaquim Arbúcies i Vilobí d’Onyar. | C-14: Reus i Bassella. Masriera. També hi ha pintura i escultura noucentista i francesa i alemanya. Hi ha autors com Tiziano, Rubens, Mir, “Le Paon Blanc” d’Anglada Camarassa o “Interior de la població escolar. dels accidents. La col·locació de | C-58: Sant Quirze del Vallès. | T-11: Reus. de les primeres avantguardes del segle XX. Tiepolo, Zurbarán i Goya, entre altres. a l’aire lliure” de Ramon Casas, entre altres.
  • 6 7 notícies InfoCatalunya SANITAT RESPON 902 111 444 240.000 FAMÍLIES ES BENEFICIARAN DELS AJUTS PER INFANTS Unes 240.000 famílies i uns 275.000 infants es beneficiaran enguany dels ajuts del Departament de Benestar i Família a REFORÇ DE les famílies amb infants a càrrec de 0 a 6 anys. Totes les famílies amb fills i filles de LES URGÈNCIES 0 a 3 anys que ho sol·licitin rebran 575 € per infant, i les famílies nombroses o SANITÀRIES PER monoparentals amb infants de 0 a 6 anys, 650 € per fill o filla. D’altra banda, les LA PASSA DE GRIP famílies en situació de feblesa econòmica també es podran acollir a una prestació de 3.200 € per part, adopció o acolliment El Departament de Salut ha reforçat de necessitar atenció mèdica fora de múltiple de tres o més infants si els els mecanismes del Pla integral l’horari del seu centre, acudeixin o ingressos familiars no superen els 23.000 € d’urgències de Catalunya (PIUC) contactin amb els serveis d’atenció anuals, i de 2.400 € quan els ingressos a l’atenció primària prioritzant primària continuada. oscil·lin entre 23.000 € i 37.509,38 €. les visites espontànies sobre les Per conèixer quin és el centre Aquestes ajudes són complementàries programades. El Departament d’atenció primària (CAP) més proper Catalunya aposta per la recerca amb totes les prestacions per a famílies recorda que totes aquelles persones al seu domicili poden adreçar- amb infants a càrrec. El Departament de que es puguin veure afectades per un se al telèfon permanent Sanitat Benestar i Família ha creat un nou ajut quadre gripal amb febre consultin Respon al 902 111 444 o al web del universal per part, adopció o acolliment múltiple, del qual es podran beneficiar al voltant de 1.370 famílies. Els ajuts es faran el seu metge de capçalera i, en cas Departament: www.gencat.net/salut biomèdica amb noves instal·lacions M efectius per mitjà d’un únic pagament en l’any de naixement o de formalització de Més agilitat en els tràmits per sol·licitar la alalties com la diabetis, l’Alzheimer, Barcelona (carrer del Dr. Aiguader, 80) i estarà enllestit renda mínima d’inserció l’acolliment o adopció dels infants i varien el Parkinson o els trastorns cardíacs a final del 2005. Mentrestant, els investigadors treballen en funció del nombre d’infants. És a dir, es podrien arribar a curar algun dia. en unes dependències provisionals. El Centre, gestionat seran de 650 € per família amb dos fills, Les expectatives per al tractament i finançat a parts iguals per la Generalitat de Catalunya de 1.000 € per família amb tres fills i de El Departament de Benestar i tràmits i el seguiment de qualsevol d’aquestes afeccions se centren a arribar a controlar i l’Institut de Salut Carles III compta fins al 2007 amb un 1.200 € per família amb quatre o més fills. Família està ultimant el projecte sol·licitud sense cap document la transformació de les cèl·lules mare en teixits pressupost total de 18 milions d’euros. Es poden sol·licitar tots els ajuts a partir d’informatització dels tràmits en suport paper. A mitjà termini, de l’organisme mitjançant el cultiu en laboratori. La iniciativa és un exemple de l’impuls que s’està donant de l’ú de febrer a les oficines de Benestar de sol·licitud i de gestió dels aquest sistema s’implantarà a tots Per aquest motiu, els principals centres de recerca a la biomedicina a Catalunya. Des del Govern s’ha i Família, per Internet a www.cat365.net expedients de les persones i els serveis socials de Catalunya. biomèdica del món han iniciat projectes d’investigació promogut la constitució de la Bioregió, un agrupament o per telèfon al 902 01 23 45. famílies que s’acullen a la renda L’aplicació redueix dràsticament en l’anomenada medicina regenerativa o enginyeria estratègic que facilitarà la recerca de diferents agents mínima d’inserció (RMI). La RMI el temps de la tramitació, és més de teixits humans. Catalunya no vol quedar enrere públics (universitats, hospitals i centres de recerca) és una prestació social d’aquest transparent i millora la gestió per aconseguir curar algun dia aquestes malalties, i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de Departament i del de Treball i qualitativa del programa. Hores que tenen un fort impacte en la qualitat de vida de les tecnologies sanitàries i biotecnologies) en el sector Indústria, la finalitat de la qual és el d’ara, s’estan portant a terme persones. La Generalitat ha posat en marxa a Barcelona, biomèdic i sanitari. L’objectiu és crear un pol de recerca restabliment de l’autonomia de les sessions formatives per a tots els juntament amb el Ministeri de Sanitat, el Centre i desenvolupament que consolidi Catalunya com una persones que es troben en situació professionals de serveis socials i en d’Investigació en Medicina Regenerativa, el qual està bioregió competitiva internacionalment. Un altre de pobresa, que es tramita sempre a breu s’aplicarà a Sabadell, Lleida, dirigit pel doctor Juan Carlos Izpisua, professor del Salk exemple és el compromís del Govern per finançar amb través dels serveis socials d’atenció Girona, Santa Coloma de Gramenet, Institute de Califòrnia i considerat un dels principals 28 milions d’euros un projecte sobre metàstasi dirigit pel primària. Aquest projecte, pioner Badalona, Barcelona i L’Hospitalet especialistes en biologia del desenvolupament. L’edifici reconegut científic Joan Massagué a l’Institut de Recerca a l’Estat, permet efectuar tots els de Llobregat. del centre estarà ubicat al Parc de Recerca Biomèdica de Biomèdica dins del Parc Científic de Barcelona.
  • 8 9 notícies COMPRAR BÉ CONEGUEM ELS NOSTRES DRETS InfoCatalunya Incentius per a joves Per garantir els drets dels consumidors i usuaris s’ha creat l’Agència Catalana agricultors del Consum (ACC), que té per objectius impulsar reformes legals, coordinar el Els joves que vulguin crear la sistema d’arbitratge a Catalunya, reforçar seva primera instal·lació agrícola la capacitat inspectora i formar els disposaran de més ajuts durant el consumidors en el consum responsable. 2005. El Departament d’Agricultura, En aquest sentit, l’ACC proposa el següent: Ramaderia i Pesca ha incrementat els ajuts de 15.000 € a 20.000 €. A més, si la persona jove que crea la nova explotació agrícola és una RECOMANACIONS SOBRE LA GARANTIA DELS BÉNS DE CONSUM ELS PAISATGES dona l’ajut s’incrementa el 10%, i un valor afegit que cal preservar si es tracta d’una instal·lació en una zona de muntanya s’atorga un 1 En el moment de la compra hem d’estar segurs que el bé que comprem té les característiques que ens interessen per a l’ús que en volem fer. P ajut complementari d’un altre 10%. aís de mar, planes i muntanyes, visual, ambiental, cultural, social Amb aquests ajuts es vol aconseguir rejovenir el camp català. 2 Hem d’assegurar-nos que la factura o el tiquet de compra contenen la referència concreta del bé que comprem, i els hem de conservar. de pobles petits i mitjans, de grans ciutats i espais o històric, així com dels objectius de qualitat que hauran d’assolir. En aquest sentit, també s’està avançant en la constitució del Fons Català de Terres, que estarà format 3 Hem de conservar els documents que especifiquen les característiques o que han motivat la compra del bé (catàlegs, instruccions, publicitat). industrials, Catalunya té una gran diversitat paisatgística. Els paisatges catalans, tant els naturals com els En aquest sentit, cal assenyalar que la Convenció Europea del Paisatge el defineix com “qualsevol part del per explotacions agrícoles comprades per la Generalitat a persones que 4 La publicitat és vinculant: podem exigir-ne el compliment. rurals o els urbans i periurbans, formen les diferents identitats territori, tal i com és percebut per les poblacions” i considera que ho vulguin deixar el treball al camp, per oferir-les a joves agricultors o altres que vulguin ampliar les seves 5 En cas que el preu de compra inclogui la instal·lació, hem de demanar que aquest fet s’especifiqui clarament a la factura. catalanes: ribagorçans, lleidetans, osonencs, empordanesos, barcelonins, del Priorat... tots tenen els seus poden ser, tant els espais naturals com els agrícoles, els urbans o els periurbans, independentment de si es explotacions per fer-les més rendibles. 6 En cas que detectem algun problema en el bé, hem de dirigir-nos al comerç on el vam adquirir i aportar la factura o el tiquet de compra. Si ens resulta impossible o ens suposa una càrrega excessiva adreçar-nos referents visuals on es pot llegir part de la relació que les comunitats troben ben conservats o abandonats. Els catàlegs de paisatge que s’elaborin mantenen amb el territori. Classificar s’incorporaran a la planificació al venedor i si la manca de conformitat és deguda a l’origen o idoneïtat i catalogar, preservar, recuperar i territorial i, a l’hora de redactar els del producte d’acord amb la seva naturalesa i finalitat, podem reclamar valorar aquests espais són algunes plans territorials parcials, s’haurà directament al fabricant o productor la substitució o reparació del bé. de les tasques de les quals s’ocuparà de tenir en compte el valor que 7 Abans de comprar un bé de segona mà, hem d’analitzar-ne l’estat i la descripció que en fa el venedor . La garantia es podrà pactar amb el venedor però mai no podrà ser inferior a un any. l’Observatori Català del Paisatge, un organisme nou format pel Departament de Política Territorial tenen determinats espais per a les comunitats. L’Observatori també durà a terme actuacions de i Obres Públiques juntament amb c i recuperació de paisatges 8 En tots els casos, durant els sis mesos posteriors al lliurament del bé, si detectem una manca de conformitat, es presumeix que ja hi era en el moment de la compra. Després d’aquest termini, l’hem de demostrar. les universitats públiques catalanes, les diputacions provincials, les degradats a fi i efecte de donar exemple i sensibilitzar els ciutadans organitzacions de municipis, al voltant de la necessitat de preservar 9 En cas que detectem una manca de conformitat del bé, hem d’assegurar- nos que ja hi era en el moment de la compra i que no deriva de l’ús que n’hem fet, i l’hem de comunicar al venedor com més aviat millor. els col·legis professionals i les fundacions dedicades al paisatge. Per al procés de catalogació dels aquest patrimoni, no tan sols pel seu valor cultural, ambiental o social sinó, també per tractar-se d’un p catalans caldrà la implicació important factor de desenvolupament 10 En cas de béns irrepetibles o béns de segona mà, no en podem exigir la substitució, però podem optar per reparar-los si és possible, per una rebaixa del preu o pel retorn dels diners, segons la magnitud de la mancança. directa dels habitants en la definició dels espais de la seva localitat que econòmic i de creació de llocs de treball relacionats amb el lleure consideren atractius pel seu valor i el turisme.
  • 10 11 Llei de barris Badalona Santa Coloma de Gramenet Salt Balaguer Primers ajuts per a la rehabilitació integral de barris La propera convocatòria s’obrirà el febrer d’aquest any L Barcelona Reus a Generalitat ha resolt subvencionar tretze projectes, tal com preveu la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de maig de 2004. QUÈ ES FARÀ A CADA LLOC? En aquesta primera convocatòria d’ajuts els diferents ajuntaments havien Balaguer Regenerar-hi integralment el centre històric, gràcies a l’alliberament de sòl per a la construcció dels presentat 66 projectes. Els criteris d’avaluació per seleccionar els beneficiaris nous jutjats i l’aparcament del carrer Minerva, i urbanitzar-hi les places de M. Marín i Comptes d’Urgell. | Badalona han tingut en compte la problemàtica urbanística, els dèficits d’equipaments, i Santa Coloma de Gramenet Actuar en el carrer de Circumval·lació i en els que hi conflueixen per crear un eix vertebrador dels barris fronterers de la Serra d’en Mena. | Barcelona Dotar de recursos els barris de Santa Caterina les característiques demogràfiques, els problemes socials, com l’atur o el i Sant Pere per a la seva recuperació econòmica, social i urbanística, a partir de la seva situació d’origen, les noves nombre de persones amb pensions assistencials, i els dèficits socials i urbans, realitats socials i el llarg període d’obres que ha sofert per alliberar espai públic i renovar el mercat central. | L’Hospitalet de Llobregat Regenerar Collblanc-La Torrasa, amb la urbanització del parc de la Marquesa i de la plaça com la falta de transport públic o el percentatge de població en risc d’exclusió. Sènia i la rehabilitació com a equipament de la Casa de la Torrassa. | Lleida Intervenir a la Mariola amb la creació d’un També s’ha respectat el criteri d’equitat territorial. La inversió total d’aquesta nou espai verd al cor del barri, la construcció d’un centre cultural i la reurbanització dels carrers. | Manlleu Regenerar el barri de l’Erm amb la construcció d’un nou centre cívic, l’arranjament del mercat i la construcció d’un aparcament. primera convocatòria arriba als 198 milions d’euros, el 50% dels quals l’aporta la | Manresa Intervenir integralment al nucli antic, l’àrea de les muralles i l’entorn dels nous jutjats amb actuacions Generalitat i la resta, els ajuntaments beneficiaris. diverses que fixen la reurbanització dels carrers i espais públics. També millorar-hi la comunicació amb el barri Els projectes que no hagin estat escollits en aquesta convocatòria, així com altres d’Escodines. | Olot Regenerar-hi la vila vella i l’Eixample de l’Alou amb actuacions a la plaça Campdenmàs, la plaça Palau, la plaça Santa Magdalena, la plaça Esglaiers i l’Illa del Carme. | Reus Millorar-hi integralment el barri del Carme que no s’hagin presentat, podran acollir-se a les següents que s’aniran realitzant amb intervencions a l’edifici del Vapor Vell, els antics rentadors i els voltants de la plaça de la Patacada. | Barcelona al llarg d’aquesta legislatura. Es preveu que la propera convocatòria s’obri el mes Reforçar-hi la identitat del barri de Roquetes al voltant del carrer Aiguablava amb una nova àrea d’activitats que farà de nexe amb Trinitat Nova, Prosperitat i Verdum. | Salt Fer-hi una millora general de l’eixample urbà Salt Setanta gràcies de febrer del 2005, i la següent un any després. En cada una s’adjudicaran ajuts a a la creació o ampliació dels equipaments culturals i socials, així com dels espais públics. | Terrassa Regenerar-hi el un nombre de projectes similar a l’actual. Districte II mitjançant la renovació urbana dels barris de Ca n’Anglada, Montserrat, Torressana i Vilardell.
  • 12 13 Pla d’habitatge HABITATGE S PROTEGITS per LLOGAR i per VENDRE re Per tal d’incrementar el nomb per d’habitatges protegits, ja sigui un llogar o per comprar, s’atorgaran blics seguit d’ajuts als promotors pú i privats. olts signat m Fig. 1. Ja s’han ajuntaments ls s amb e conveni uir pisos str per con CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES DE 1 PROTECCIÓ OFICIAL EN RÈGIM ESPECIAL ADREÇAT A LES FAMÍ LIES I, A MÉS, AJUTS PER A AMB RENDES MÉS BAIXES LA SOSTENIBILITAT I LA venda Ajut Entre el 10% i el 15% del preu de ial durant MOBILITAT INTERIOR ofic Condicions El pis serà de protecció ini Per tal de reduir els consums d’aigua i energia, d’aquest term 90 anys. Qualsevol venda abans facilitar la recollida selectiva d’es combraries registre únic de s’haurà de tramitar a través del i fer accessibles els habitatges a les persones revaloració amb mobilitat reduïda, s’atorg sol·licitud, que garantirà una aran ajuts en la no especulativa. construcció tant d’habitatges pro tegits com de la nova modalitat de preu concer tat. DE CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES Com fer possible el dret a 2 PROTECCIÓ OFICIAL PER LLOGA R 1 INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES DE SOSTENIBILITAT Elements que es poden acollir als l’habitatge Ajut Entre 2.000 i 12.000 € per pis ajuts Mecanismes d’estalvi d’aigua, uer més sistemes d’energia Condicions Mantenir el règim de llog renovable per a l’aigua calenta , espais per a la de 25 anys. recollida selectiva d’escombra ries i doble vidre a les portes i finestres orientades lo a Ajut suplementari en cas de llogar- habitatge al nord. Ajut 1.500 € per habitatge famílies amb rendes bai xes 8.000 ¤ per bitatge: Condicions Superfície màxima de l’ha E l Govern acaba de posar en marxa importants mesures per facilitar l’accés a l’habitatge. En primer lloc, s’ha modificat la Llei d’urbanisme perquè 70 m2. Mantenir el règim de llog de 30 anys. uer un mínim 2PERRSON CCIÓRDE PAITINERARIS DE INTRODU LES PE FACILITA ELS RÀMETRES ES AMB DISCAPACITATS els promotors públics i privats facin més habitatges assequibles. A més, COMPRA DE SÒL PER CREAR EN LA MOBILITAT mitjançant el Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, desplegat en els decrets 454/2004 i 455/2004, s’han establert una sèrie d’incentius que permetran, entre 3 PATRIMONI I CONSTRUIR-HI HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICI AL Paràmetres que cal complir Disposar al rebedor, la sala d’es tar, la cuina i altres, construir 42.000 habitatges protegits, la meitat dels quals seran de lloguer. almenys en un dor mitori i un bany de l’habitatge d’un espai lliure en què s’inscri Aquest any l’Incasol ja construeix 4.000 habitatges que superen amb escreix els ge Ajut Entre 2.000 € i 2.850 € per habitat ser gui un cercle d’1,2 de m de diàmetre. Els passadisso 1.000 anuals que es feien fins ara. D’altra banda, la nova figura d’habitatge de preu Condicions Els beneficiaris hauran peratives i una amplada mínima d’1 m i les s hauran de tenir lics, coo concertat permet posar al mercat cases i pisos a uns preus raonables, a mig camí administracions i operadors púb Ajut 1.000 € per habitatge portes de 0,8 m. fundacions. entre els de protecció i els de preu lliure. També s’impulsa el lloguer social per a persones amb dificultats i s’incrementen els ajuts a la rehabilitació.
  • 14 15 Pla d’habitatge VULL VOLEM REFORMAR REHABILITAR HABITATGE DE P el meu PIS L’EDIFICI R per COMPRAR SE EU CONCERTAT, NSE OFEGAR-SE Aquests ajuts es destinen a particulars que necessitin fer Ajuts dirigits als propietaris i les L’elevat preu de l’hab comunitats. També tenen com a itatge en el mercat lli refor mes per augmentar la qualitat i finalitat millorar la qualitat i la que la majoria de la ure ha comportat la societat hi accedeixi impossibilitat la seguretat de pisos o cases. seguretat dels edificis. els col·lectius amb m en els darrers anys. enys recursos han vi No només de compra: parelles st limitat l’accés a un joves, professionals, habitatge es troben en aquesta comerciants i assala 1 Per assolir el mínim d’habitabilitat de 1 Resolució de patologies estructurals que problemàtica, sense riats també l’habitatge públiques, tot i dispos poder accedir a les pr afecten l’estabilitat i la seguretat ar de situacions econ omocions Ajut 40% del cost Màxim 8.400 € Ajut 50% del cost Màxim 7.000 € Per fer front a aquest òmiques més saneja a situació el Departa des. proposa la nova mod ment de Medi Ambien 2 Per adequar-lo a les normatives vigents alitat d’habitatge de t i Habitatge 2 Solució de deficiències constructives que preu concertat. d’instal·lacions de sanejament, aigua, gas i afecten l’habitabilitat electricitat Ajut 25% del cost Màxim 2.000 € HABITATGE DE PREU Ajut 25% del cost Màxim 700 € CONCERTAT PER A PE AMB INGRESSOS NO RS SUPERIORS ALS 2.993 ONES O FAMÍLIES 3 Per adaptar l’interior a persones amb 3 Reparació d’elements perillosos per als ,25 € MENSUALS ocupants i per als vianants mobilitat reduïda Ajut 25% del cost Màxim 800 € Beneficiaris Persones o Ajut 40% del cost Màxim 7.200 € famílies amb ingress inferiors als 2.993,25 os Preus màxims del habit 4 Instal·lació o millora de les xarxes de € al mes. Ajuts Accés a préstecs pr atge s 4 Per millorar-ne l’aïllament tèrmic i/o efe Zona 1 Barcelona ciu tat: 2.300 €/m2 sanejament, aigua, electricitat i gas Ajuts als promotors 5% rencials. Zona 2 L’Hospitalet de Llobregat, Sant Cuga acústic Ajut 35% del cost Màxim 1.400 € Ajut 40% del cost Màxim 2.600 € del preu de venda en t del Vallès, habitatges situats a Sant Joan Despí, Sant les zones 1, 2 i 3 quan Just Desver n i Sitge seu origen en sòl prov tinguin el Zona 3 Un conjunt de s: 2.120 €/m2 5 Instal·lar un ascensor inent del mercat lliur 41 municipis entre els del preu de venda qu e i 5% hi ha Badalona, Matar quals Ajut 45% del cost Màxim 5.500 € an es tracti d’un habit ó, Sabadell, Santa Co lliure existent. atge Gramenet i Terrassa loma de : 1.950 €/m2 Zona 4 Un conjunt de 77 municipis, entre els 6 Instal·lar un ascensor i crear un trajecte Girona, Lleida, Manr esa, Reus i Tarragon quals hi ha lliure de barreres arquitectòniques Zona 5 Un conjunt de 151 municipis: 1.350 a: 1.500 €/m2 Ajut 60% del cost Màxim 5.700 € Zona 6 Resta de Catal €/m2 unya: 1.200 €/m2 7 Suprimir les barreres arquitectòniques fins a l’ascensor existent Ajut 25% del cost Màxim 200 € 8 Millorar l’aïllament tèrmic i/o acústic Ajut 35% del cost Màxim 2.000 € 9 Instal·lar sistemes d’energies renovables per aigua calenta sanitària i electricitat Ajut 35% del cost Màxim 1.500 € Fig. 4. Els ajuts tenen per l parc objectiu millorar l’estat de d’habitatges de Catalunya DIFICIS E SALUT DELS E ci (TEDI), EL TE ST Dtació d’habitatges de Catalunya (2004-2007) crea el ervació l’edifi ificis Test de E L TEDI, dels ed del Pla de rehabili larà l’estat de cons ests El decret regulador alsevol ajut que assen ya isat pels per aqu atori per accedir a qu superior i serà superv Els ajuts tors infor me tècnic oblig tècnic o un arquitecte n promo bitatge. un quitecte Fig. 2. ser elaborat per un ar de Medi Ambient i Ha ges b eneficie res idencials. Haurà de a cà rrec del Departament nservació del parc habitat ssionals. El cost anirà b certesa l’estat de co pectius col·legis profe edificis i conèixer am ions de rehabilitació. adors Fig. 3. res evenir els problemes en els s precisió les actuac i compr Pisos n ous a B L’o bjectiu del TEDI és pr tal de poder definir amb mé rehabilitació i arcelon o d’una localitat, per promotors d’obres de a d’h abitatges d’un barri ents, comu nitats de propietaris, l·licitat per ajuntam El TEDI podrà ser so mal estat. s d’edificis en llogaters d’habitatge
  • 17 Pla d’habitatge HABITATGE SOCIAL SENSE EXCLUSIÓ Per tal de garantir el dret c fonamental de disposar d’un llo per viure, s’impulsa el lloguer social i es creen ajuts per als col·lectius amb més dificultats. nts orta t s imp cupats a aju eso . Hi h r pisos d 1 XARXA DE MEDIACIÓ PER AL LLOGUER SOCIAL Fi g. 5 rma efo per r r-los en l i pos a logu er re que famílies amb L’objectiu de la xarxa és per met a un habitatge de lloguer. rendes baixes puguin accedir ar en lloguer un Els propietaris que vulguin pos ns. El Departament de habitatge tindran contraprestacio és de l’empresa pública Medi Ambient i Habitatge, a trav tionar la xarxa i de vetllar ADIGSA, s’encarregarà de ges per part dels llogaters. pel correcte ús dels habitatges ingressos Beneficiaris Unitats familiars amb s l’IPREM Condicions ponderats inferiors a 2,7 vegade que fan de El Departa ment farà una inspecció de l’ús tracions i operadors l’habitatge Propietaris Adminis , fundacions i entitats sense públics, empreses, particulars afany de lucre Contraprestacio ns Ajut de 6.000 € per garantirà el cobrament posar al dia l’habitatge. Aval que nt del pis durant 2 anys del lloguer i el bon mantenime tingui cèdula Característiques de l’habitatge Que bitatge: 120 m2 ima de l’ha d’habitabilitat. Superfície màx Fig. 6. L’accés a l’h abitatge CESSIÓ D’HABITATGES 2 social és l’única op ció per a DESOCUPATS A ADIGSA determinades pers ones rà de reformar-los Aquesta empresa pública s’ocupa na renda mensual per al i posar-los en lloguer a canvi d’u propietari. LTATS AJUTS A PERSONES AMB DIFICU 3 PER PAGAR EL LLOGUER AN? ON? QUestes mesures e a s inferiors a 2 Totes aqu a de for marx m en Beneficiaris Persones amb ingressos a 35 anys, s l’IPREM i que siguin joves fins po saran en Els ajuts es pod vegade ata. s de majors de 65 anys, llars monopa rentals, dones afectades immedi a partir del me 012 r l demana s infor mació, a usvàlids, afectats per per la violència domèstica, min igrants amb menys de 5 é assetjament immobiliari i imm . Ajuts Fins febrer. M encat.net anys de residència a Catalunya .g a 2.880 € anuals en funció dels ingressos familiars i i a www de les rendes del lloguer.
  • 18 19 Pressupostos 2005 de la Generalitat PREVISIÓ D’INGRESSOS NO FINANCERS PREVISIÓ DE DESPESES NO FINANCERES DÈFICIT Els pressupostos del 2005 consoliden el canvi d’orientació iniciat l’any 2004, però encara tenen restriccions importants, 650 perquè l’evolució dels ingressos depèn en part de l’actual model de finançament i, també, perquè han de complir amb el Pla de sanejament per reduir el dèficit acumulat. No obstant això, els nous pressupostos augmenten significativament les inversions i les despeses en els àmbits de polítiques socials, seguretat i justícia, infraestructures i competitivitat. Prop del 60% de la despesa total del 2005 es destina a finalitats socials: 12.525 milions d’euros. 20.102,2 20.706,6 milions d’euros milions d’euros milions d’euros Sanejament del dèficit L’any 2003 el dèficit arribava als 1.177 Prioritats en la despesa Creix la inversió milions d’euros (0,86% del PIB). S’ha previst que no superi els 650 milions En els pressupostos del 2005 la inversió d’euros el 2005 (0,41% del PIB), amb Polítiques socials Infraestructures Millora de la competitivitat Seguretat i justícia representa el 16,91% del total de la l’objectiu d’assolir l’equilibri despesa. Des de l’any 1996 aquest pressupostari el 2008. 12.525 milions d’euros. 900 milions d’euros 10 milions d’euros 1.552 percentatge mai no havia superat el 13,5%. La inversió pública se situarà 2003 2004 2005 2006 2007 2008 per a la línia 9 del metro. per a les infraestructures firals de Nous mossos d’esquadra. en el 2,83% del PIB de Catalunya i 0% Catalunya. 78 148,7 milions d’euros Desplegament dels mossos d’esquadra significarà 669 euros per habitant. 0,0 centres educatius nous. per al transport metropolità 900 milions d’euros a Barcelona i creació de 10 àrees bàsiques policials. -0,14% (contracte-programa de l’ATM), d’increment de l’activitat creditícia 3.600 el 57,6% més que l’any anterior. consolidada de l’ICF. 252 mestres i professors més. 137 -0,28% 462 68,2 milions d’euros 160 milions d’euros Efectius nous al cos de bombers. 19 per al PUOSC, el que significa per a polítiques actives d’ocupació i per Convocatòria de 137 places més. -0,41% 650 centres d’atenció primària. un increment del 46,2%. fomentar l’economia social i l’autoocupació. 23 -0,57% 598 milions d’euros 16 milions d’euros 2,3 milions d’euros Òrgans judicials nous i millora dels mitjans de què disposen els actuals. 854 per a l’atenció a les persones en situació d’increment per al Fons de Cooperació per millorar l’eficiència energètica i per de dependència, per a la integració de Local de Catalunya destinat als impulsar energies renovables. -0,86% persones amb discapacitat i per a la lluita ajuntaments. 7 1.177 contra la pobresa. 605,7 milions d’euros Licitacions per a edificis nous 2005 230 milions d’euros Dèficit en termes SEC en % sobre el PIB i ampliació d’un dels existents, 669 per al finançament ordinari de les i en milions d’euros 36 milions d’euros d’inversió per part de l’Agència Catalana universitats públiques. dins de l’execució del Pla de renovació d’equipaments per a cooperació amb el món local, per de l’Aigua, el que significa un increment judicials. a transport adaptat i per a serveis socials d’atenció primària, domiciliària i del 90% respecte de l’exercici 2004. 108 milions d’euros euros per a la Direcció General de Recerca. teleassistència. 25 milions d’euros Increment del 38%. +65,1% per al programa de remodelació de barris 46% a càrrec de l’INCASOL, com a primera Impuls de la regió biomèdica de creixement del pressupost de la part de l’aportació prevista pel Govern. en l’àmbit europeu. Secretaria d’Habitatge. Fort impuls al Pla de l’habitatge. Inversió pública per habitant any 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 inversió 238 230 211 220 250 282 342 365 405 euros euros euros euros euros euros euros euros euros variació -17,4% -2,9% - 7,6% +5,4% +14,6% +14,6% +23,8% +10,3% +10,8% respecte a l’any anterior
  • Persones, centres i serveis per a la salut 96.498 professionals treballen als centres del sistema sanitari d’utilització pública de Catalunya Xarxa actual de centres sanitaris d’utilització pública de Catalunya Com es distribueixen aquestes persones segons el lloc on treballen Centres de la xarxa hospitàlaria 53.846 56% Girona Lleida 44 Centres sociosanitaris 30 Centre 9 17.455 6 6 112 12 12 1 18% 4 18 Barcelonès Costa de Nord i Ponent Maresme 36 6 Tarragona 9 Barcelona 2 ciutat 34 67 54 5 10 13 Terres de 7 16 19 REFERÈNCIES l’Ebre Centres d’atenció primària (CAP) 2 5 6 Hospitals Centres sociosanitaris Centres de salut mental Centres psiquiàtrics d’internament 3.676 24 3 4% 2 Centres d’atenció primària 283 milions d’euros d’inversió i més personal per al 2005 21.521 290 contractes més a l’atenció primària (ICS) Obres i equipaments 22% Noves contractacions Distribució per regions sanitàries dels En projecte Nous i Millores en reformes equipaments metges de família i pediatres contractats 2004 Aquests professionals fan possible que CADA HORA es facin: Metges de família Pediatres Atenció Metges de família 109 Girona 5 1 primària 76 50 10 Pediatres 24 260 64 13.259 377 1.365 57 Centre 13 4 Transports Altes d’hospitalització Receptes Urgències Consultes externes Intervencions als Auxiliars administratius 30 Barcelonès Nord i Maresme 16 4 Hospitals 24 31 6 sanitaris convencional hospitalàries hospitalàries hospitals de dia COST ANUAL 12.305.200 euros Barcelona Ciutat 23 4 Lleida 5 1 211 219 95 12 4.779 1.191 2005 (principi d’any) Tarragona / Terres de l’Ebre 6 2 Salut mental 1 1 Sol·licituds als Sol·licituds d’interconsulta Sol·licituds de Intervencions Visites d’atenció Sessions laboratoris Infermeria 127 Costa de Ponent 41 8 entre atenció primària i raigs X d’atenció de cirurgia major primària d’oxigenoteràpia d’atenció primària atenció especialitzada primària ambulatòria COST ANUAL 5.892.986 euros TOTAL 109 24 Sociosanitaris 3 4
  • 22 Bones pràctiques Internet no té edat Joves per a la Integració i la Solidaritat és una associació juvenil de l’Hospitalet de Llobregat que desenvolupa un extens programa de treball amb la gent gran. Així poden acompanyar els avis que ho necessiten a fer tràmits i gestions administratives, i també coordinar activitats de formació, com el curs d’introducció a l’ordinador i a la navegació per Internet, entre altres. Aquesta activitat ha permès que persones a punt de jubilar-se hagin entrat en contacte amb el correu electrònic, el processador de textos o els editors de pàgines web. L ’Agustín i la Marga ja tenen correu electrònic. d’entre 50 i 65 anys, “perquè és un col·lectiu força Aquest fet pot resultar intranscendent per a moltes nombrós al barri i que no disposa de programes formatius persones, però entre les que s’han jubilat o estan a i culturals específics, ja que no són ni a l’atur, ni en actiu, punt de fer-ho no és tan habitual. “La por a l’ordinador” ni jubilats”. Però, davant del gran nombre de sol·licituds és el que, fins ara, havia privat la Marga d’entrar a rebudes, es van decidir a obrir el curs a totes les persones Internet. La Marga és una mestressa de casa jubilada del interessades de més de 50 anys, independentment de la barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, que seva situació laboral. El programa de formació aprofita abans de casar-se havia treballat de teixidora. “Ara puc la infraestructura de l’aula de la xarxa Òmnia. Aquesta escriure’m per correu electrònic amb la meva filla que xarxa està formada per 113 punts d’accés a Internet viu a París”, manifesta orgullosa. La mateixa utilitat té on treballen dinamitzadors d’aula, encarregats de la per a l’Agustín, un xef canari a qui falten cinc anys per formació. El principal objectiu de la xarxa Òmnia, que jubilar-se i amb amics a Veneçuela i la Xina. “És normal està finançada pel Departament de Benestar i Família, l’interès pel correu electrònic. Aquest és un barri amb és fer accessibles les tecnologies i evitar la divisió de molta població immigrant, tant d’altres comunitats la societat entre persones amb aquests coneixements i espanyoles com d’altres països”, explica la Mila Serrano, persones sense, el que s’anomena analfabetisme digital. dinamitzadora del punt Òmnia Joves per a la Integració i Redactar una carta per ser publicada en un diari i enviar- la Solidaritat (JIS) en què l’Agustín i la Marga, amb onze la per correu electrònic ha estat una de les pràctiques alumnes més, tots ells de més de 50 anys, s’han introduït que la Mila ha encarregat als seus alumnes. D’aquesta a l’ordinador i a la navegació per Internet. Per la Yolanda manera, la Marga i l’Agustín han après a utilitzar el Otero, tècnica de JIS, “el nostre treball consisteix a processador de text i el navegador d’Internet. Cara al ‘tapar’ els buits que deixa l’Administració amb els seus 2005, la Mila es mostra contenta per l’arribada de nous programes”. Pel que fa al programa de formació en ordinadors més ràpids i potents amb què podrà formar l’ordinador i Internet, la tècnica de JIS assenyala que nous alumnes en edició en vídeo, retoc fotogràfic, disseny originalment anava adreçat a persones prejubilades de planes web i ús del programari lliure.
  • 23 Aquests telèfons us serviran adreces pràctiques per obtenir informació immediata, i les adreces web, per aprofundir més en la consulta. Podeu retallar la pàgina per tenir-la a mà. Telèfon d’atenció ciutadana Telèfon d’emergències 012 112 Fora de Catalunya: 902 400 012 www.gencat.net/interior Estranger: 00 34 902 400 012 www.gencat.net i per aquest hivern... Cultura Observatori del paisatge Museu Nacional d’Art de http://www.gencat.net/ptop/novetatpaisatge.htm Catalunya (MNAC) http://www.mnac.es/ Institut Català del Consum Mobilitat http://www.icconsum.org/ http://www.gencat.net/ mobilitat Consultes meteorològiques http://www.meteocat.net Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007 http://www.gencat.net/habitatge Llei de barris http://www.gencat.net/ptop/ciutat/barris Turisme Salut http://www.gencat.net/turistex_nou/ http://www.gencat.net/salut/ http://www.gencat.net/probert http://www.catski.net http://www.pirineus.info/ Institut Ramon Llull http://www.llull.com Ajuts per a famílies amb infants http://www.gencat.net/benestar Pressupostos de la Generalitat 2005 http://www.gencat.net/economia/ progecon/pressupost/pre_2005.htm Nous projectes de recerca Compartir cotxe http://www.gencat.net/dursi Catalunya carsharing http://www. Ajuts a l’agricultura catalunyacarsharing.com/ http://www.gencat.net/darp
  • Catalunya coopera amb les víctimes del tsunami La reacció immediata de la societat civil de Acció contra la Fam Mans Unides Catalunya per ajudar les zones del sud- Telèfon 91 391 53 00 Telèfon 93 487 78 78 est asiàtic afectades pel sisme marítim ha Creu Roja Càritas estat històrica. Les importants donacions Telèfon 902 222 292 Telèfon 902 33 99 99 de particulars i d’empreses permeten a les organitzacions humanitàries desenvolupar la Farmacèutics Mundi Metges del Món seva difícil tasca amb la màxima eficàcia. Telèfon 902 01 17 17 Telèfon 902 286 286 D’altra banda, les aportacions de les Metges sense Fronteres Medicus Mundi administracions catalanes ja han sobrepassat Telèfon 902 303 065 Telèfon 943 40 47 40 el milió d’euros. També s’han coordinat equips mèdics per actuar en la zona afectada i s’ha Intermón-Oxfam Unicef enviat material i equipaments. A l’ajut oficial Telèfon 902 30 33 Telèfon 902 255 505 han participat la Generalitat de Catalunya, Ajuda en Acció Fundació Intervida les diputacions, molts municipis, els consells Telèfon 902 402 404 Telèfon 902 191 919 comarcals i altres entitats municipals. Agència Espanyola de Cooperació Enllaç solidari El Govern fa una crida a no abaixar la guàrdia Internacional (AECI) Telèfon 93 476 29 09 i a mantenir la solidaritat per afrontar la fase de Telèfons 91 583 81 00/02/03 reconstrucció, una vegada superat el moment Save The Children inicial d’emergència. Si voleu fer aportacions, Fons Català de Cooperació al Telèfon 90 013 224 consulteu el llistat d’organitzacions que estan Desenvolupament Fundació Vicenç Ferrer treballant a la zona. Telèfon 93 412 26 02 Telèfon 902 22 29 29 ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Entrepobles Unides per als Refugiats) Telèfon 93 268 49 13 Telèfon: 902 218 218 Per canalitzar els vostres ajuts: telèfon d’atenció ciutadana 012 i www.gencat.net/tsunami
  • Incendis Aigua Info Enguany el risc d’incendis Més aigua i de millor qualitat. és molt elevat. Prevenir-los Nou cànon per fomentar-ne l’estalvi Catalunya és cosa de tots. Pàg. 22 i recuperar els rius. Pàg. 14 Informació d’interès ciutadà. Núm. 4 Maig ’05 Acord estratègic per a l’economia catalana
  • 5 sumari Notícies 4 Energia eòlica 12 Millores a les carreteres 13 Nou cànon de l’aigua 14 Acord estratègic per a l’economia 17 Subvencions i ajuts de la Generalitat 21 Tots contra el foc 22 Fem competitiva l’economia de Catalunya El Govern de Catalunya es proposa garantir el màxim benestar a tots els ciutadans i ciutadanes. La millor garantia per poder oferir alts nivells de benestar és proporcionar un creixement econòmic sostingut i sostenible. Tanmateix, dir que volem creixement econòmic és dir molt i no dir res a la vegada. L’important és saber identificar els reptes i dissenyar les polítiques adequades perquè el creixement sigui una realitat concreta per als ciutadans. Això és justament el que fa l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que van signar el 16 de febrer les conselleries d’Economia i Finances, de Treball i Indústria i de Comerç, Consum i Turisme, juntament amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME, després d’un intens any de treball. El Pacte per a la competitivitat estableix línies d’actuació per L’Acord estableix que el repte més important que té l’economia catalana aconseguir una economia sostenible i de qualitat, tant per a les és transformar el nostre model de competitivitat. Estem immersos en un empreses com per als treballadors. procés de canvi ocasionat per fenòmens comuns a totes les economies desenvolupades com a conseqüència d’un món més obert, més global i més competitiu. El nostre model, basat en els baixos costos laborals, el poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat, s’ha de transformar si volem ser competitius en el context internacional. Com que som menys competitius en costos, ho hem de ser més en tots els altres vessants. Hem d’avançar cap a un model de creixement basat en el coneixement i la innovació. I aquesta Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya voluntat és un repte que compartim amb tot Europa en el seu conjunt i en Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas, el qual es basa l’estratègia de Lisboa. Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Amb més de vuitanta mesures específiques, l’Acord és un compendi Disseny: Jardí+Utensil de la política econòmica que el Govern ja està duent a terme en aquesta Fotografia de la coberta: Txema Salvans (cortesia de Renault) Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3, Texsa, SA, 5, 17-19, legislatura. Texsa, SA i Topre, 22 i 23), Txema Salvans (pàg. 6 i 7), Oriol Sardà (pàg. 10), Ramon Margalef Mir (pàg. 10), Ernest Costa (pàg. 22 i 23) També vull destacar la manera com s’ha arribat a aquest acord, perquè Infografia: Jaume Serra (pàg. 13, 15 i 16) reflecteix la voluntat del Govern de Catalunya de comptar amb la Agències: Getty Images, Iberimage, Jordi Todó/Tavisa, Magnum, Photonica, Sincronia/Francesc Muntada col·laboració i el consens de tots els agents econòmics i socials. La fotografia que apareixia a la pàgina 5 de la revista del mes de gener de 2005 és de Joan Colom (Premio Nacional de Fotografía, L’Acord es proposa un objectiu a mitjà i a llarg termini. Avui hem de Ministerio de Cultura) posar les bases necessàries per tenir demà la Catalunya que tots volem. Fotomecànica: Aura Color Digital Una Catalunya més oberta, més dinàmica, més innovadora, més competitiva. Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) En definitiva, una Catalunya més pròspera. Imprès en paper ecològic DL: B-XXXXXX-2005 Adreça web: www.gencat.net InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya
  • 4 5 notí Catalunya CarSharing: la nova Carmel forma de tenir cotxe. Les persones que recorren menys de 15.000 Mesures sobre cies quilòmetres a l’any en cotxe ja no tenen la necessitat de comprar-ne un i assumir totes les despeses que l’obra pública comporta. Ara poden compartir-lo gràcies a Catalunya CarSharing. InfoCatalunya A través d’una petita quota mensual, l’associat pot reservar un cotxe cada vegada que el necessiti, i pagar per les hores que l’utilitza i pels quilòmetres que fa. El combustible està inclòs en el preu. Tot el procés està informatitzat i funciona per Internet i telèfon, amb una tarja de tipus crèdit, de manera que la utilització del servei resulta extraordinàriament senzilla i fàcil per al client. Hi ha diferents models de vehicle, des de petits utilitaris fins a monovolums familiars, que es poden recollir i deixar en diversos aparcaments de la ciutat. A més de l’estalvi que genera a l’economia particular dels usuaris, compartir el cotxe implica un plantejament de futur i ofereix avantatges per a la societat i el El Govern ha adoptat diverses mesures després de medi ambient. l’enfonsament produït al barri del Carmel de Barcelona Si voleu apuntar-vos a la nova forma de tenir cotxe: com a conseqüència de les obres d’ampliació del túnel de www.catalunyacarsharing.com la línia 5 del metro. En l’àmbit legislatiu, treballa en un projecte de llei regulador de l’obra pública de Catalunya i en un altre Claude Levi-Strauss Any del Llibre i la Lectura per a tothom de modificació de la Llei de la Sindicatura de Comptes, de manera que aquesta potenciï el seguiment i la fiscalització dels contractes administratius del sector Premi Internacional Catalunya 2005 públic. També es presentarà un projecte de llei dedicat Durant tot aquest any es duran a que es duran a terme a 29 localitats ara el guió, els dietaris i les noves a l’àmbit ferroviari i un altre per a la creació terme activitats per fomentar la lectura, recuperar la història de la literatura catalana i investigar de Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Entre els actes previstos destaquen les cinc trobades de tecnologies. També cal esmentar els centenaris de Xavier Benguerel i Joan Coromines, el cicle de conferències de l’Institut de Geologia i Geofísica de Catalunya. A hores d’ara es manté la qualitat i la intensitat dels E l 13 de maig, a París, el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va lliurar el Premi Internacional Catalunya 2005 a l’antropòleg francès Claude serveis d’atenció a les persones afectades, amb qui els nous camins de la creació en creadors en llengua catalana, que analitza la relació entre les Levi-Strauss. s’ha arribat a un acord pel que fa a la seguretat dels català. Seran més de 50 activitats centrades en els nous camins com novel·les de cavalleria Tirant lo El guardó l’atorga anualment la Generalitat amb l’objectiu de habitatges, la garantia del seu valor patrimonial i les Blanc i El Quixot o la potenciació reconèixer les persones que amb el seu treball creador han indemnitzacions pels perjudicis de tota mena. del programa Itineraris de Lectura, contribuït decisivament a desenvolupar els valors culturals, ... i a les escoles, el puntedu que aproparà més de 50 escriptors Algunes d’aquestes persones ja han tornat a casa seva. Les obres de la línia 5 del metro es reiniciaran quan científics o humans arreu del món. catalans a escoles de primària i Claude Levi-Strauss és un dels últims grans pensadors vius Per la seva banda, el Departament d’Educació posarà en marxa el curs vinent el se’n pugui garantir totalment la viabilitat i la seguretat. secundària. del segle XX. Té 97 anys, i per aquest motiu és la primera programa de promoció de la lectura i de la comprensió lectora puntedu, que té En aquest sentit, ja s’ha adjudicat l’elaboració del Consulteu el programa! vegada que el president de la Generalitat lliura el guardó fora com a objectiu reformular el paper de les biblioteques escolars. Un total de 300 projecte modificat de la línia 5 pel tram Horta – Vall http://cultura.gencat.net/anyllibre2005 de Catalunya. centres educatius tindran el curs vinent un puntedu, un espai d’aprenentatge i Hebron, que inclou la redacció dels informes geològics El jurat ha atorgat el Premi a l’antropòleg en atenció a la coneixement on es troba informació en diferents suports (documents impresos, i geotècnics, a l’empresa Catalana d’Enginyeria, SA, seva obra teòrica, que ha contribuït a introduir una nova audiovisuals, multimèdia, etc.), organitzats en espais de lectura, narració, consulta per un import de 188.500 €. òptica en la comprensió de la realitat. La seva aportació a temàtica i cerca d’informació. En paral·lel, s’han adjudicat els treballs de geotècnia per la antropologia, que a partir d’ell ha quedat marcada per la La utilització del puntedu permet la incorporació de noves metodologies en el a aquest projecte modificat a l’empresa EuroGeotècnica, concepció estructuralista, ha estat definitiva per a l’anàlisi desenvolupament de les àrees del currículum, la millora de les competències de per 55.303 €. Aquests treballs inclouen la realització dels mites i per arribar a l’actual concepte de cultura. El seu lectura, escriptura i cerca i gestió de la informació, així com autonomia per a la d’una cartografia geològica actualitzada de la zona. pensament, marcat per la psicoanàlisi i el marxisme, també construcció del propi coneixement mitjançant l’ús de diverses fonts d’informació. El Govern també prepara un pla per a la reforma ha influït profundament la filosofia, les ciències socials, la La convocatòria per a la posada en marxa dels 300 puntedu preveu 12 zones integral del barri del Carmel. D’altra banda, s’ha creat història i la política. prioritàries: Alt Empordà, Vallès Occidental (Sabadell), Barcelona (Sant Andreu una comissió d’investigació parlamentària sobre el Segons el jurat, Levi-Strauss, juntament amb el guardonat de i Sants-Montjuïc), Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat (el Prat de Llobregat i cas i s’ha iniciat el procés de remodelació de l’empresa Pàgina del la primera edició del Premi, el filòsof Karl Popper, són dues Sant Vicenç dels Horts), Garraf, Baix Penedès, Alt Camp, Ribera d’Ebre i Segrià. Tirant lo Blanc, pública GISA. de Joanot Martorell figures cabdals de la història del pensament del segle XX.
  • 6 7 notícies Doblar el nombre de places a les llars d’infants el 2008 El Departament d’Educació ha presentat el Mapa de llars d’infants, que InfoCatalunya preveu la creació de 30.000 noves places d’educació infantil en els propers 3 anys en col·laboració amb els ajuntaments. El projecte preveu un ajut de 5.000 € per cada plaça de titularitat pública que es creï i una subvenció de 1.800 € anuals per alumne d’escola bressol pública per fer front a les despeses generals. L’objectiu és doblar el nombre de places d’educació infantil i passar d’una oferta actual de 29.381 places de titularitat pública a les gairebé 60.000 el 2008. L’educació dels menors de tres anys és important per adquirir capacitats d’aprenentatge útils per a les etapes formatives següents, però també ho és per a les mares i pares, en permetre conciliar la vida familiar i la laboral i, alhora, per a la societat i l’economia catalanes, perquè permet incrementar la taxa d’activitat femenina. Congrés del Món Rural El paper de l’agricultura en la societat del coneixement L ’increment de població mundial condiciona de forma determinant la funció que l’agricultura i la ramaderia tenen com a subministradors d’aliments per garantir en què participaran tots els departaments del Govern i les institucions, empreses i organitzacions del camp català. Durant un any, es tracta de reflexionar i elaborar l’estabilitat social i l’equilibri del planeta. D’altra banda, propostes per fer front a reptes com el dèficit de serveis en un món globalitzat i en plena societat del coneixement, públics a les poblacions agrícoles, les exigències el paper del sector agrari també passa per la conservació ambientals, la modernització de les explotacions i el manteniment del paisatge i del territori. En aquest agràries, la seguretat alimentària, l’agricultura context, quin ha de ser el paper de l’agricultura del futur? ecològica o el turisme rural, com a oportunitats per al A aquesta pregunta vol donar resposta el Congrés del desenvolupament i la diversificació econòmica del camp. Món Rural de Catalunya, un espai de diàleg impulsat Participeu-hi! pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i http://www.congresmonrural.com/ Expedient a les empreses de telefonia L’Agència Catalana de Consum (ACC) principals motius en són el cobrament ha decidit actuar d’ofici i ha obert de factures per serveis no prestats, expedient sancionador a totes les la publicitat enganyosa, la dificultat empreses de telefonia que han estat per donar-se de baixa i els retards objecte de reclamació i en les quals en les altes del servei. El 24% de les s’han detectat infraccions. reclamacions a aquestes companyies L’ACC ha rebut més de 8.700 correspon a serveis d’Internet o reclamacions durant l’any 2004 connexions a línies ADSL. Les sancions en relació amb la contractació de poden arribar a 600.000 euros per serveis i productes de telefonia. Els expedient.
  • 8 9 notícies VIOLÈNCIES CONTRA InfoCatalunya LES DONES, MÉS RECURSOS PER LLUITAR-HI Convocats els premis Catalunya d’educació Mestres, professores i professors, centres docents i institucions dedicades a la construcció d’una escola catalana de qualitat poden aspirar a un dels premis Catalunya d’Educació 2005 que atorga la Desenvolupament Generalitat. Aquests guardons són el reconeixement social i públic de ordenat, eficient la tasca diària de persones i d’equips que s’han significat pel seu servei a i sostenible del Pirineu l’educació i els seus valors. Els premis tenen una dotació El Govern de la Generalitat ha posat a exposició pública com ara centres turístics esportius, de salut o científics, econòmica de 12.000 € per a mestres La violència d’alguns homes contra les seves parelles l’avantprojecte del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. per tal que el Pirineu visqui del turisme i no de les i per a centres docents i de 6.000 € o exparelles és un dels problemes més greus de la Una vegada aprovat, el Pla territorial marcarà com ha plusvàlues del sòl. per a institucions. Els candidats han societat catalana. El Govern ha aprovat el V Pla de ser el desenvolupament de la zona i ha de servir de El Pla defineix de manera clara els espais naturals que de ser presentats per associacions guia als plans urbanístics municipals i directors futurs. s’han de protegir, els espais de connexió entre aquests i institucions educatives (consells d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones La proposta passa per tres eixos: el creixement urbà, i, a més, àrees d’alt valor agrícola. Finalment, aposta escolars, AMPA, associacions a Catalunya (2005-2007), amb un pressupost previst la protecció de l’espai natural i les infrastructures de per les infrastructures, tant per les connexions externes d’alumnes, etc.) mitjançant una per al 2005 de 35,5 M€. Un dels eixos del Pla proposa mobilitat i comunicació. com internes, entre les quals destaquen: l’eix viari cap a comunicació adreçada a la consellera 395 iniciatives per assolir un model d’intervenció que El Pla proposa un reequilibri territorial entre totes les Aran i el pas per la Cerdanya del transeuropeu E-9, l’eix d’Educació, abans del 30 de juny . petites ciutats del Pirineu. Allà on sigui possible, els occidental i les comunicacions transversals, la millora de L’acte de lliurament del premis compti amb la implicació de tots els departaments de pobles i les ciutats creixeran, mentre que allà on s’ha la xarxa viària local, la potenciació de la xarxa ferroviària tindrà lloc el proper mes de novembre la Generalitat i es coordini amb els ajuntaments, les esgotat el sòl s’apostarà per la reforma urbana interna. i l’aeroport regional de l’Alt Pirineu i d’Andorra. en un acte solemne al Palau de la diputacions i els agents socials. Ben aviat es posarà D’aquesta manera es cerca un creixement controlat i Des del passat 23 d’abril i durant un període de 4 mesos, Música Catalana. en funcionament una nova casa d’acollida, la sisena. en igualtats de condicions de tots els nuclis urbans. El institucions i ciutadania poden presentar les propostes Podeu consultar més detalls sobre les Pla també preveu la creació d’una xarxa per compartir i els suggeriments sobre l’avantprojecte que considerin bases a: També s’obrirà el primer centre d’atenció integral de serveis i transports públics. D’altra banda, aposta per oportuns. www.gencat.net/educacio/premiscat Catalunya, dels set previstos fins al 2008. una ordenació del turisme mitjançant noves propostes, http://www.gencat.net/ptop/ptcat
  • 10 11 notícies Nou premi d’ecologia Ramon Margalef Pla del tèxtil InfoCatalunya Disseny i nous materials per donar valor als productes. El sector tèxtil català és un dels més afectats pel fenomen de la deslocalització empresarial i per l’entrada de productes tèxtils fabricats en altres països. Per fer front a aquest repte cal incrementar el valor afegit dels teixits i la confecció de Banda ampla les empreses catalanes. És a dir, l’estratègia no passa per reduir els costos laborals, sinó per centrar-se a incrementar el valor del a tot el territori producte, de manera que els consumidors l’adquireixin per la C atalunya disposarà d’un operador públic de telecomunicacions que qualitat i no pel preu. En aquest sentit, operacions com les de disseny, distribució i transferència tecnològica esdevenen els s’encarregarà de dotar d’una xarxa àmbits en què es pot afegir valor al producte. Amb aquest objectiu, de banda ampla tot el territori el Departament de Treball i Indústria invertirà aquest any més nacional per tal de garantir d’11 M€ en el Pla del tèxtil 2005. Les dues partides més importants, la plena connexió a Internet. Aquesta empresa pública estarà amb 3 M€ cadascuna, seran, d’una banda, per a ajuts a empreses constituïda per la Generalitat i els amb projecte de recerca, desenvolupament i innovació i, d’altra ajuntaments catalans, agrupats banda, per a la formació dels treballadors i treballadores afectats en el consorci Localret i és, amb per expedients de regulació d’ocupació. 233,8 M€, la principal inversió del Pla director d’infraestructures de telecomunicacions del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. El Pla s’ha proposat aconseguir que el 2008 el 100% de les llars tinguin accés a Internet amb banda ampla de com a mínim 2 Mb i que el 80% arribi als 10 Mb, i també que el 90% de les empreses de més de 10 treballadors disposin de connexions de 100 Mb. L’objectiu és enfortir el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a Catalunya i evitar la fractura digital, tant social com El Govern ha tindrà una periodicitat anual i la territorial i per això es completarà acordat crear el seva dotació serà de 100.000 €. amb el Pla director de serveis i premi Ramon El pensament de Ramon Margalef continguts. Margalef (Barcelona, 1919 - 2004) ha estat d’Ecologia decisiu per a la creació de la ciència i Ciències ecològica moderna, en interpretar Ambientals per els sistemes naturals en termes de reconèixer una trajectòria científica la teoria de la informació. A partir o un descobriment en el camp de dels seus estudis inicials sobre l’ecologia que hagi significat una el plàncton va desenvolupar el fita en el pensament científic o en concepte universal de biodiversitat, el desenvolupament d’instruments que estableix que tots els sistemes teòrics per millorar la gestió dels són dependents uns dels altres i que recursos naturals terrestres o tots estan compostos de matèria, marins. Els candidats poden ser energia i informació, una part de persones, empreses, col·lectius o la qual és comuna a tots els éssers institucions de tot el món. El premi vius.
  • 12 Energies Al 2007, electricitat eòlica per a 850.000 famílies Al final del 2007, Catalunya tindrà instal·lada una potència de 1.500 Mw d’energia eòlica, és a dir, una quantitat suficient per al consum de 850.000 llars, després de l’acord al qual ha arribat el Departament de Treball i Indústria amb els municipis on es preveu la construcció dels parcs eòlics, els promotors d’aquestes instal·lacions, les companyies elèctriques i Xarxa Elèctrica Espanyola, l’empresa encarregada de la distribució d’electricitat. Els nous parcs compliran les tres condicions bàsiques per al seu funcionament: estar situats en àrees on bufa el vent, d’acord amb el mapa eòlic de Catalunya elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, minimitzar en la mesura del possible l’impacte ambiental i paisatgístic de la instal·lació i disposar d’una connexió a la xarxa elèctrica d’alta tensió per a la distribució de la producció que s’hi generi. Un sector innovador que crea ocupació té una gran capacitat d’exportació de recerca i desenvolupament i de qualitat i d’internacionalització a causa de oportunitats de negoci molt diverses, A més de millorar la qualitat de la demanda creixent a tot el món des de la producció d’hidrogen per a l’electricitat en reduir les emissions d’aerogeneradors. A Catalunya la seva posterior conversió en piles de CO2 i no generar residus nuclears, el Pla de recerca i innovació 2005- de combustible fins a l’arquitectura l’energia eòlica és important 2008, elaborat pels departaments paisatgística per integrar els industrialment per tractar-se d’Universitats, Recerca i Societat de molins en els espais en què d’un sector d’alta tecnologia i la Informació i Treball i Indústria, s’ubiquen, passant per la recerca en valor afegit, que inverteix molt en considera la recerca en energies aerodinàmica, en nous materials o en recerca i desenvolupament, que crea renovables una línia estratègica. programes de gestió informatitzada, ocupació estable i de qualitat i que L’energia eòlica permet programes entre moltes altres aplicacions.
  • 13 Més de 100 intervencions a les carreteres catalanes El Departament de Política Territorial i Obres Públiques du a terme més REFERÈNCIES d’un centenar d’obres a les carreteres catalanes. Entre les actuacions cal Noves vies, enllaços i rotondes destacar la nova carretera Vic – Olot, en què s’està realitzant el tram entre Millores en la seguretat de les vies Torelló i la Vall d’en Bas, la ronda nord de Granollers i la cobertura de la Gran Via en ambdós extrems, a l’Hospitalet del Llobregat i a Barcelona. Millores en els traçats i paviments de les vies Beret Salardú Vielha Alòs d’Isil Esterri d’Àneu Sort Puigcerdà La Jonquera Cantallops La Seu d’Urgell Baget Albanyà Llers Palau Saverdera Cadaqués Tunel del Camprodon Oix Cadí Sant Joan de Figueres La Pobla Sant Pau de Seguries Roses les Abadesses Túnel de Collabós de Segur Castelló Tremp Coll de Ripoll Coll de Besalú d’Empúries Isona Nargó Cercs Olot La Vall Coubet L’Escala d’en Bas Banyoles Benavent Pont de Berga Oliana la Codina Sant Jordi Desvalls de Tremp Sta. Coloma Folquer Torelló de Farners Solsona Vic GIRONA Sant Martí La Bisbal Artesa de Ponts Sapresa Segre Puig-reig Malla Espinelves Cassà de Avinyó la Selva Arbúcies Artés Viladrau Sils Platja d’Aro Albesa Balaguer Agramunt Sant Salvador Torre Serona de Guardiola Sant Quirze Tagamanent Massanes Vidreres Sta. Cristina d’Aro Els Prats de Rei Manresa Arcs Safaja Gualba Cervera Castellfollit Sant Celoni Lloret de Mar Sta. Perpetua LLEIDA Tarrega Copons del Boix de la Moguda Canovelles Arenys de Munt Mollerussa Castellbell Terrassa Granollers Albatàrrec Les Borges Santa Esparreguera Lliçà de Argentona Blanques Belltall Coloma de Abrera Vall Vilassar de Mar Solivella Queralt Montgat L’Espluga BARCELONA Sant Adrià del Besòs Juncosa de Francolí La Granadella Montblac Vilafranca del Sant Boi Cornellà Poblet Penedès Cornudella Prades Begues de Montsant Valls Canyelles Flix La Pobla de Aeroport Ascó Vilaplana Mafumet El Vendrell La Fatarella Castelldefels Reus Perafort Vilanova Batea Maspujols i la Geltrú Garcia Vila-seca Sant Pere de Ribes Móra d’Ebre TARRAGONA Gandesa Ginestar Benifallet L’objectiu: seguretat a la carretera La millora de la seguretat viària és una demanda social que el Govern s’esforça a satisfer. D’una banda, a través Tortosa del Departament d’Interior, incrementant els controls de L’Aldea velocitat i d’alcoholèmia. De l’altra, des del Departament Amposta de Política Territorial i Obres Públiques, millorant els traçats i la pavimentació de les vies, les senyalitzacions, les interseccions, els accessos i altres elements viaris. Entre les actuacions que es duen a terme per millorar la seguretat a la carretera destaquen la supressió del pas a nivell a Sant Jordi Desvalls —emmarcat en el Pla de supressió de passos a nivell a Catalunya— i la construcció de les galeries de servei i d’evacuació dels túnels del Cadí i de Collabós.
  • 14 15 Aigua Més aigua i de millor qualitat. El subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona estarà garantit durant els pròxims anys, un cop engegades les 14 noves actuacions previstes pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquestes actuacions, que substitueixen l’antic Pla hidrològic nacional, també permetran una millora notable de la qualitat de l’aigua, tant de sabor i olor com pel que fa als seus requeriments sanitaris. Per què es necessita més aigua? Per garantir la continuïtat del Al cap de 30 anys… La recuperació dels rius catalans i dels ecosistemes subministrament d’aigua potable d’alta la llúdriga torna al Besòs! fluvials està d’enhorabona. qualitat, fins i tot en els períodes de sequera. Tècnics del Departament de Per descarregar la pressió que reben els rius Medi Ambient i Habitatge Ter i Llobregat. han detectat la presència de la llúdriga a la conca Per què cal millorar l’aigua? del riu Besòs. Aquest Per millorar l’olor i el sabor de l’aigua petit mamífer s’alimenta potable domèstica. gairebé exclusivament de Per reduir la salinitat de l’aigua potable peixos, per la qual cosa la procedent del riu Llobregat. seva presència en un riu està considerada com un bon indicador de la salut d’un ecosistema fluvial. La llúdriga havia desaparegut de pràcticament tots els rius catalans al final dels anys 80, però des d’aleshores s’està recuperant i ja n’hi ha poblacions en rius com el Llobregat i la Tordera. Ara, al cap de 30 anys ha tornat al Besòs. Com s’assoliran aquests objectius? Més aigua Les dessaladores: aigua inesgotable i cada dia més barata Nova dessaladora del Prat de Llobregat, 60 hm3, 242 M€ Dades per cada m3 d’aigua Ampliació de la dessaladora de la Tordera, 20 hm3, 29 M€ 1970 Consum 22 kWh Més bona energètic 2001 3,7 kWh 18,3 kWh menys Nou filtre a l’estació d’aigua potable d’Abrera per reduir la salinitat, 53 M€ Mescla de l’aigua dessalada amb la Preu de 1970 2,1 euros potabilitzada l’aigua 2001 48 cèntims d’euro 1,62 euros menys Més ben transportada Desdoblament de la canalització Ter – Barcelona, 105 M€ Connexió de la xarxa de l’àrea Les dessaladores són instal·lacions cada vegada més de l’aigua obtinguda, que és d’una gran qualitat. Metropolitana de Barcelona amb la utilitzades per proveir d’aigua potable els països i les Actualment a Catalunya ja funciona una planta dessaladora del Prat de Llobregat, 29 M€ regions amb pocs recursos hídrics. A les Canàries, per dessaladora d’aigua de mar a Blanes, que garanteix Connexió de la xarxa central de Barcelona exemple, el 27% de l’aigua domèstica procedeix del un abastament de qualitat a la població de la zona amb el Maresme Nord, 46 M€ mar. Es tracta d’una tecnologia amb més de 30 anys amb una mínima afectació del medi. Ara es preveu d’experiència que ha evolucionat molt en els darrers construir una nova dessaladora al Prat de Llobregat que i altres intervencions, amb un anys. Especialment s’estan millorant les tècniques pel permetrà abastir principalment l’àrea metropolitana de pressupost total de 895 M€ que fa a la reducció del consum energètic i del cost final Barcelona.
  • 16 Garantir l’accés a l’aigua i de pagament l’estalvi Quins són els nous trams fomentar-ne del cànon? El nou cànon de l’aigua s’ha modificat amb l’objectiu de promoure un consum més responsable i sostenible de l’aigua domèstica i industrial. Així, en l’àmbit domèstic el consum eficient es premia amb un preu baix, mentre que l’excés de consum té un cost més elevat. 1r 2n 3r TRAM TRAM TRAM Garantir Consum: Consum: Consum: l’accés fins a 10 m3 de 10 a 18 m3 més de 18 m3 a l’aigua Preu per m3: Preu per m3: Preu per m3: i fomentar-ne 0,3167 euros 0,6456 euros 1,2912 euros Accés universal a l’aigua. Per a un consum més elevat Per a consums molt elevats. l’estalvi Consum de 3 m3 per persona s’estableix un preu una mica Preu quatre vegades superior més 1 m3 per habitatge. superior al del primer tram. al preu bàsic. Per què cal fer un ús responsable de l’aigua? Per estalviar-ne: Catalunya, com a país mediterrani, no té excedents d’aigua i no pagareu pot malmetre-la. 3,17 Per recuperar els rius: euros són ecosistemes molt rics en flora i fauna, bàsics en la migració d’algunes aus. pagareu si consumiu 11,6 10 m3 euros al mes Es compta sempre un mínim de tres persones per llar. Les famílies o unitats de convivència de més de tres persones que ho sol·licitin obtindran 3 m3 si consumiu addicionals al mes al preu del primer tram. 18 m3 si consumiu pagareu Recordeu: un metre cúbic és igual a 1.000 al mes (equivalent a 200 litres 19 m3 24,5 litres d’aigua. per persona i dia) al mes euros
  • 19 Acord estratègic per a l’economia catalana Els departaments d’Economia i Finances, Treball i Indústria i Comerç, Turisme i Consum, conjuntament amb les organitzacions empresarials Foment del Treball, Fepime i Pimec i els sindicats CCOO i UGT, han signat l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. L’Acord parteix d’un diagnòstic compartit sobre els problemes actuals de l’economia catalana i proposa un seguit de mesures per tal de fomentar un creixement econòmic sostenible i de qualitat, tant per a les empreses com per als treballadors.
  • 20 21 Prioritats de l’Acord estratègic per a la Acord estratègic internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana per a l’economia catalana Millora de les condicions bàsiques de la competitivitat t competitivita Increment de la inversió en R+D+I fins a arribar al 5% del PIB el 2008 per millorar la 8 lín ies de treball Intensificació de la transferència tecnològica Lluita contra el fracàs escolar itat lització, la qual Augment de la presència de l’anglès i les tecnologies de la informació i la la internaciona tratègic per a catalana s’ha comunicació a l’escola L’Acord es t de l’economia la competitivita les Creació de dotze centres integrats de formació professional de l’ocupació i la Generalitat, b el consens de Construcció de 500 km d’autovies lliures de peatge, 300 dels quals els i s’ha signat am ganitzacions elaborat les principals or haurà de construir la Generalitat empresarials i les que es basa organitzacions ies de treball en Desplegament de la Llei de la mobilitat i creació de les autoritats de sindicals del país. Les lín l’aprenentatge de l’anglès. Els percentatges mobilitat de Girona, Lleida i Tarragona ts: són les següen Pla d’accessibilitat amb transport públic dels treballadors als polígons d’estudiants d’anglès, tant a primària com a industrials t, energètiques, secundària, són més alts que els de Catalunya. es de transpor Potenciació del transport públic ferroviari • Infraestructur tals Objectiu: Curs 2006-07, els instituts de secundària acions i ambien Millora de la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica de telecomunic d’ocupació començaran a impartir assignatures obligatòries Desplegament d’infraestructures de telecomunicacions als polígons lítiques actives • Educació i po en anglès. industrials • R+D+i Curs 2007-08, l’anglès serà una nova assignatura Finançament de l’activitat empresarial als • Polítiques soci a la formació professional. Política de sòl industrial • Polítiq ues laborals onòmica Fins al 2008, es crearan 3.000 noves places d’anglès de l’activitat ec Internacionalització • Finançament ctivitat empres arial a les escoles oficials d’idiomes. afavoridor de l’a catalana Atracció d’inversions estrangeres • Entorn de l’economia intern acionalització Foment de les exportacions i la projecció internacional de les empreses • Foment de la Millorar la mobilitat: xarxa d’autovies catalanes Cal connectar amb vies ràpides i d’alta capacitat Desenvolupament d’un pla estratègic de turisme i creació de l’Observatori les ciutats catalanes que no formen part de l’àrea del Turisme de Catalunya metropolitana per tal de fomentar l’equilibri Millora de la qualitat de l’ocupació i cohesió social territorial. Atenció personalitzada als aturats des del Servei d’Ocupació de Catalunya Situació actual: La majoria de les vies ràpides i d’alta Polítiques actives d’ocupació per tal de recol·locar les persones que perden capacitat que hi ha a Catalunya són de peatge i tenen feina per deslocalització empresarial l’origen, la destinació o travessen l’àrea metropolitana Creació del Consell Català del Diàleg Social i Participació per millorar les de Barcelona. Hi ha poques vies ràpides que connectin relacions laborals a les empreses dues ciutats catalanes no metropolitanes: l’Eix Mesures per facilitar la contractació en origen dels immigrants i per facilitar l’acolliment dels que ja són a Catalunya Transversal, que connecta Lleida amb Girona, n’és Nou model de competitivitat sostenible i responsable la més recent i ha quedat petita quant a capacitat. Pla de govern per a la prevenció dels riscos laborals E l document de l’Acord parteix d’una diagnosi comuna sobre els problemes actuals de l’economia catalana i el desig de redreçar la situació. En un món global, on sol·licituds són poques si comparem Espanya amb Europa. Objectiu: Abandonar el “que inventin els altres”. Per aconseguir-ho: cal arribar al 5% del PIB en recerca, Objectiu: Construir 500 quilòmetres nous de vies ràpides lliures de peatge, 300 dels quals els haurà de construir la Generalitat. La inversió serà d’uns 1.100 Millora dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència Pla d’inclusió social cada dia es mouen, persones, mercaderies i informació, desenvolupament i innovació el 2008. milions d’euros. Es volen crear set eixos: Vic- Ripoll, Catalunya ha de competir amb ocupació de qualitat Vilanova i la Geltrú- Vilafranca del Penedès- Manresa, i produccions i serveis de més valor afegit, tant en Assignatura pendent: el fracàs escolar Reus- Alcover, Berga- Bagà, Amposta- Lleida i el Per fomentar l’a els sectors tradicionals com en noves ocupacions. Som en un món global i en una societat basada en desdoblament de l’Eix Transversal. ctivitat empres de finançamen arial és necess Un augment de la productivitat, una millora de l’educació el coneixement. El talent de les persones és, doncs, t. Així, es creara ari disposar empreses més n noves figures i la garantia de la cohesió social són la clau d’aquest la nova matèria primera. Reincorporació dels desocupats competitives i per fomentar préstecs partic internacionalit nou model. Per assolir aquest objectiu l’Acord estratègic Situació actual: Espanya és un dels països d’Europa amb Una de cada deu persones que vol treballar a Catalunya ipatius, crèdits zades, com ara capital risc, etc. a petites i mitj proposa 86 mesures en tres grans àmbits: competitivitat, el percentatge més alt de fracàs escolar en educació no té feina. L’atur és, en primer lloc, un problema anes empreses , internacionalització i polítiques d’ocupació. secundària. A Catalunya, només el 40% dels estudiants personal que afecta la confiança i l’autoestima dels de batxillerat assoleix el graduat. qui s’hi troben. Cal donar una atenció personalitzada Comencem a inventar Objectiu: Obrir els centres educatius públics per fer-hi i fugir del tractament fred de les xifres. No són Les economies més avançades d’Europa són les que activitats complementàries i de reforç per tal de reduir números, sinó futurs treballadors i treballadores. dediquen més recursos a la recerca, el desenvolupament el fracàs escolar. El curs vinent s’iniciaran activitats en Situació actual: El Servei d’Ocupació de Catalunya i la innovació de nous productes i processos. 500 centres i el 2007 hi haurà activitats en més de 1.000. (SOC) té, entre altres tasques, l’obligació de posar en Situació actual: Ara per ara, Catalunya hi dedica l’1,27% contacte les empreses amb les persones desocupades. del producte interior brut (PIB), xifra per sota de la Fer de l’anglès la tercera llengua Sovint aquesta tasca no es pot dur a terme per manca mitjana de la Unió Europea dels 25 estats membres, que Una Catalunya “glocal” (global i local), que sigui capaç de personal a les oficines del SOC. hi dediquen l’1,95%, i lluny dels percentatges d’Alemanya de mantenir la nostra identitat, especialment Objectiu: Durant el 2005 es contractaran 292 tècnics (2,5%) i Finlàndia (3,5%). la llengua, i, alhora, oberta al món. nous per a les oficines del SOC per tal de poder donar Catalunya és la comunitat autònoma en què hi ha més Situació actual: Països com Suècia, Dinamarca, una atenció més personalitzada als aturats i agilitzar sol·licituds d’enregistrament de patents noves, però les Finlàndia i Holanda s’han pres molt seriosament així la seva reincorporació al mercat de treball.
  • 13 preneu nota Per a més informació: www.gencat.net Subvencions i ajuts Entre les moltes subvencions i ajuts Ajuts per a disseny de pàgines web Ajuts a l’art i el pensament contemporani que té establerts la Generalitat, Fins al 29 de setembre les petites Fins al 15 d’octubre es poden es destaquen a continuació tres empreses i les petites organitzacions presentar sol·licituds de subvenció exemples d’àmbits ben diferents. empresarials poden sol·licitar ajuts per a projectes de producció per a disseny, creació o reforma i creació, i també de recerca i Indemnitzacions als presos polítics de la del seu web, així com per a les experimentació artística i de dictadura traduccions, fotografies, reserves pensament contemporani. Els Les persones o els familiars de les de domini i els primers dotze mesos projectes poden ser de qualsevol persones que van estar empresonades d’allotjament. L’ajut pot anar des disciplina artística: arquitectura i per motius polítics durant la dels 300 € fins als 2.000 €, depenent disseny, arts escèniques, arts visuals, dictadura franquista a Catalunya de les prestacions electròniques que noves tecnologies, música i art sonor, i que no van poder-se acollir a les inclogui el web. pensament crític, nous moviments indemnitzacions que el Govern culturals i nous llenguatges artístics central va aprovar els anys 1990 i i textuals. 1992, poden demanar la indemnització aprovada per la Generalitat. Generalitat ubvencions de la la llengua cata lana i ajuts Quadre-res um d’ajuts i s ns esportive s i esport esco lar, promoció de atòries de l’Institut Català de la ics. Ajut s per a federacio lít periodístiques. Convoc na i Brus es sel·les. ns a expresos po cions a empres seus de Barcelo Indemnitzacio a i DVD. Subven Pro Europa a les Presidència i subt itulació de cinem àctiques al Patronat Català la Declaració Ún ica per al doblatge de Joventut. Pr rances. Accés a cretaria General rames d’a ctuació. Assegu Dona i de la Se tari, plans i prog rari i agroalimen i subvencions als oleïcultors. sociacions, aten ció de la pesca, ag s públiques i as ricultura Ajuts al sector nformació de les declaracions cions a entitat Ag Agrària i al Sist ema d’i ts. Subven ncies. an i discapacita drogodependè famílies, gent gr i persones amb econòmiq ues d’ajut a les gran, violèn cia domèstica ent d’activitats de a Prestacions tenció a la gent per al finançam Be nestar i Famíli ntres i serveis d’a des sense afany de lucre i orientació, ce a entitats priva de subvencions atre. r a la sol·licitud s a l’any 2005. arts visuals i te Salut Inform ació pe pel VIH/sida co rresponent ucció editorial, infecció fusió de la literatura, prod prevenció de la là, promoció i di les concertade s. iovisual en cata catalana a esco ts al món de l’aud aprenentat ge de la llengua bvencions i aju antil, acollida i Cultura Su es d’educació inf , creació de plac uts a les AMPA Educació Aj i Premi a la inv estigació. re d’organitzac ions no la investigació ncionaris, regist uts i beques a nal, oferta de formació de fu lunya. Justícia Aj l’ajut internacio d’obres i serveis de cata la cooperació i s per al Pla únic icipals, reducció Subvencions a ment. Sol·licitud de residus mun Go vernació ls d’ajut al desenvolupa ra ambi ental, prevenció governamenta ramaderes, millo tiva, dejeccions d’habitatges , recollida selec rmació... Medi Ambien t Promoció oral, cursos i fo igües residuals. .. ació, inserció lab d’a ctes de recerca i innov i Habitatge ment local, proje r al desenvolupa l’àmbit local. Subvencions pe i participació en Treball i Indústria ma mem orial democràtic ns per al Progra Ajuts i subvencio Relacions In stitucionals . i Participació les universitats i i la docència a recerca, l’estud ques i ajuts a la Recerca i Be Universitats, informació Societat de la (DURSI)
  • 22 23 Tots contra el foc La sequera que afecta Catalunya des de la tardor passada comporta un gravíssim risc d’incendis forestals per a aquest estiu. Des de 1967 no havia plogut tan poc a Catalunya. Durant tot l’any 2004 es van registrar a Catalunya 551 incendis que van cremar una superfície de més de 2.000 ha. L’estadística mostra que fins al mes de març d’enguany ja portàvem 271 focs, amb un nombre d’hectàrees arrasades superior a 900. És a dir, en un sol trimestre de temps fred s’ha cremat la meitat de superfície que en tot l’any passat. Ens trobem, doncs, davant d’una situació excepcional. Recordem que tan sols el 8% dels incendis tenen el seu origen en causes naturals (llamps) i que la major part comencen com a conseqüència de negligències. Les cremes agrícoles o de pastures i altres feines forestals provoquen el 18% dels incendis i gairebé un 9% dels focs els encenen sense saber-ho fumadors poc curosos. Així doncs, aquesta temporada de calor cal que tots estiguem alerta per evitar al màxim la destrucció dels nostres boscos. Us recordem que és absolutament prohibit fer foc al bosc per a qualsevol activitat (excepte amb una La tasca dels bombers voluntaris autorització municipal prèvia). No valen “Els pobles petits hem de ser capaços d’autoprotegir-nos”, excuses de cap tipus davant la possibilitat que recorda Carles Pérez, caporal del Parc de Bombers una excursió o un dinar al camp acabin en un Voluntaris d’Arenys de Mar, un dels molts que formen desastre ecològic i econòmic. part de la Xarxa de Bombers. Al Maresme hi ha cinc parcs de bombers, dos dels quals estan integrats per professionals, i els altres tres, per voluntaris. “Però la formació és la mateixa”, assenyala el caporal dels Si veieu qualsevol tipus Bombers d’Arenys, que comanda un equip de 35 de foc al camp truqueu persones que dediquen part del seu temps lliure al immediatament al salvament de persones, i a tasques d’extinció de focs i 112 treballs de prevenció. L’any passat van fer 723 sortides, la meitat de les quals van ser per urgències i l’altra meitat, tasques ja programades. El treball de bomber “és vocacional, sacrificat i disciplinat, i si una persona no compleix amb els seus deures, se la fa fora”, indica el caporal. Cal una formació específica, com la dels professionals, a l’Escola de Bombers de Catalunya, abans de poder- se integrar en un parc. Des del moment en què una persona sol·licita ser bomber voluntari fins que fa la primera sortida poden passar tres o quatre anys. “La majoria dels voluntaris són persones d’Arenys de Mar i d’Arenys de Munt i poblacions del voltant”, explica Carles Pérez. Els bombers voluntaris d’Arenys de Mar s’han guanyat una merescuda fama gràcies a la seva experiència de més de vint anys.
  • Esport Educació Info Gran xarxa de 600 instal·lacions Més docents, més escoles noves per apropar l’esport a i molts programes d’innovació Catalunya tothom. Pàg. 18 per a aquest curs. Pàg. 14 Informació d’interès ciutadà. Núm. 5 Octubre ’05 De Girona a Lleida l’Eix Transversal Ferroviari Vic Girona Mollerussa Cervera Manresa Aeroport Lleida Tàrrega Martorell Igualada Barcelona
  • 3 sumari Notícies 4 L’Eix Transversal Ferroviari 10 Tenir cura del territori 12 Més escola i més educació 14 Esport per a tothom! 18 Aigua, situació crítica 20 Una nova consciència de l’energia 23 L’Eix Transversal Ferroviari Aquest número de l’InfoCatalunya presenta el projecte del primer gran ferrocarril del segle XXI: l’Eix Transversal Ferroviari, una infraestructura estratègica pel futur de Catalunya, que enllaçarà Lleida-Mollerussa- Tàrrega-Cervera-Igualada-Manresa-Vic-Aeroport de Girona i Girona. L’Eix Transversal millorarà, i molt, la connexió entre la Catalunya interior i Europa, a través d’una doble via de passatgers i mercaderies, i facilitarà la mobilitat segura i competitiva d’un milió i mig de ciutadans i ciutadanes. L’impuls de les infraestructures és una aposta per la modernització i el creixement econòmic. Però també ho és per la reforma social i l’equilibri territorial. Amb l’Eix Transversal Ferroviari i les inversions que la Generalitat està duent a terme a la xarxa viària, ferroviària, portuària i aeroportuària, Catalunya disposarà d’un sistema de ciutats amb les mateixes possibilitats d’accés als mercats, als equipaments i als serveis, L’Eix Transversal Ferroviari crearà una comunicació directa entre que irradiarà dinamisme i oportunitats. nuclis urbans amb gran capacitat de desenvolupament i afavorirà Aquesta és la nostra idea de la Catalunya en xarxa. Aquest és el nostre l’equilibri territorial de Catalunya. compromís, el compromís d’un Govern que comença a desplegar tota la seva capacitat d’acció amb la Catalunya del futur. Una Catalunya que l’Eix Transversal Ferroviari farà més eficient, més equilibrada i més oberta a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i a la Europa de la innovació. Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Disseny: Jardí+Utensil Fotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3 i 11), Ernest Costa (pàg. 12) Pasqual Maragall i Mira Il·lustracions: Miguel Gallardo (pàg. 14, 15, 16 i 17) President de la Generalitat de Catalunya Infografia: Jaume Serra (pàg. 18 i 19) Agències: Getty Images, Iberimage Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 Adreça web: www.gencat.net InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.
  • 4 5 notí 70 aparells mesuraran les radiacions de les antenes cies de telefonia El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) desplegarà una xarxa de control per mesurar la radiació de les estacions InfoCatalunya base de telefonia mòbil. L’objectiu és vetllar per la qualitat ambiental i poder informar-ne a la ciutadania. El sistema de monitorització de ràdio freqüència (SMRF) està format per 70 monitors que recolliran les dades de forma contínua i remota. Ha entrat en funcionament aquest estiu i tindrà caràcter permanent. El DURSI i Localret han Més polígons signat un conveni que permetrà a 61 municipis industrials amb catalans disposar d’aquestes dades. La inversió inicial per comprar, instal·lar i calibrar els transport públic monitors ha ascendit a 400.000 €. Per la seva banda, el Departament de Medi Ambient i Habitatge El juny passat va entrar aportarà 90.000 € més per al manteniment i els costos en servei una nova d’operació de la xarxa. xarxa d’autobusos que uneix les poblacions de Tractament Montmeló, Parets del de les xarxes Vallès, Montornès, les d’aigua contaminades Franqueses del Vallès, per nitrats El nou Pla de rehabilitació 2006 Vallromanes i Rubí amb els polígons industrials El Departament de Medi Ambient i Habitatge, per mitjà de l’Agència del Departament de Salut arribarà de la zona. La creació de Catalana de l’Aigua (ACA), ha impulsat un programa de tractament a tot el territori tres línies i l’ampliació i adaptació de tres més de les aigües subterrànies afectades per nitrats. Aquesta actuació té beneficiaran els gairebé el suport dels departaments de El Departament de Salut ha presentat el nou 20.000 treballadors de Salut i Governació. Els controls del Pla de rehabilitació 2006. L’import econòmic les empreses ubicades Departament de Salut es fan a xarxes previst per desenvolupar-lo, de quasi 48 M€, als polígons d’aquests d’abastament a tot Catalunya. En s’ha incrementat el 60% respecte al 2004. Els municipis. La iniciativa l’actualitat, 130 xarxes estan afectades de manera constant per nivells de processos que més es beneficiaran d’aquest forma part del programa nitrats que superen la legislació vigent. augment pressupostari seran els de rehabilitació pilot de mobilitat per a Durant el període 2005-2006 es tractaran domiciliària (136%) i de logopèdia (150%). 22 polígons industrials 62 xarxes de subministrament, i a mitjà La principal novetat del nou Pla de rehabilitació que està impulsant la o llarg termini s’actuarà a 64 més. Les 71 restants són xarxes d’abastament és que s’estendrà a tot el territori. A més, Generalitat aquest 2005 privades. L’ACA estudia aplicar inclou nous serveis, com ara la rehabilitació i que durant la primera diferents tractaments a les aigües de sòl pelvià per tractar la incontinència meitat de l’any ja s’ha subterrànies que permetran en alguns urinària i l’atenció domiciliària per a concretat en 15 plans de casos recuperar els aqüífers i en altres potabilitzar les aigües contaminades malalties respiratòries cròniques i malalties mobilitat i 13 noves línies per nitrats. neuromusculars amb grau elevat de discapacitat. d’autobús.
  • 6 7 notícies El Pla d’equipaments culturals InfoCatalunya implica una inversió de 72 M€ El Departament de Cultura ha elaborat el Pla El Pla pretén garantir la igualtat d’oportunitats en de xoc d’equipaments culturals 2005-2007, l’accés a la cultura amb una xarxa d’equipaments que preveu més de 140 actuacions a tot Catalunya. de qualitat. També vol contribuir a donar Dotat amb 72 M€, servirà per construir impuls a la producció local i a dinamitzar i rehabilitar: econòmicament els sectors empresarials de la cultura. Els ajuntaments que vulguin renovar els Espais d’art 5 | Ateneus 60 | Teatres i auditoris 25 seus equipaments podran optar a subvencions de Sales polivalents 29 | Arxius comarcals 14 fins al 50% dels costos de l’obra mitjançant una Centres de creació artística 10 convocatòria pública d’ajuts. Més equipaments penitenciaris El Govern ha acordat la construcció de nous centres penitenciaris tenint en compte l’evolució de la població reclusa dels darrers anys i les seves característiques. La diferència entre el nombre de places disponibles i les que es necessiten és cada cop més gran i, per aquest motiu, s’han posat en marxa tant mesures urgents com la planificació de nous equipaments fins al 2010. D’aquesta manera es vol adequar la funció penitenciària amb els seus objectius de rehabilitació i reinserció social, amb millors 140 M€ per als serveis socials dels condicions de treball per als professionals i els interns. Mesures urgents El 2007 començaran a ser operatius ajuntaments els tres centres que es troben actualment en fase d’execució: Brians El Departament de Benestar i Família destinarà II, Joves Quatre Camins i Lledoners. durant els propers quatre anys quasi 140 M€ a A més, el Departament de Justícia finançar els serveis socials d’atenció primària dels està estudiant el conveni actual amb l’Ajuntament per instal·lar un centre ajuntaments catalans de més de 20.000 habitants de preventius a l’àrea de Barcelona. (90 M€) i els dels consells comarcals (50 M€). Aquests serveis tenen l’objectiu d’afavorir la integració de Ubicació dels nous centres (2010) persones, grups i famílies en risc d’exclusió o amb Centres tancats (de compliment): Figueres (Alt Empordà), Sant Llorenç manca d’autonomia. L’acord té especial rellevància d’Ortons (Alt Penedès)*, Tàrrega perquè es prolongarà fins a l’any 2008, la qual cosa (Urgell), el Catllar (Tarragonès) garanteix una estabilitat en la cooperació més enllà Centres oberts: Girona, Tarragona, del mandat actual. Aquesta ha estat una llarga Teatre Bartrina, Reus Barcelona 1, Barcelona 2, Barcelona 3 *Centre per a dones reivindicació de les administracions locals.
  • 8 9 notícies Més indemnitzacions per a expresos polítics InfoCatalunya Fòrum de la Innovació 2005 S í a la creativitat, sí a les idees, sí a l’empresa, aquest és el lema de Fòrum de la Innovació 2005, que organitza el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) del Departament de Treball i Indústria i que tindrà lloc a Barcelona el dies 25 i 26 d’octubre. L’edició d’aquest any aposta, com a millor opció de futur, Ben aviat, per una innovació de caràcter humanista, que es basa en les persones i en la seva creativitat. la recepta electrònica Per això, al Fòrum participaran el psiquiatra Luis Rojas Marcos, el publicista Joan Campany (autor de “l’Efecte ZP”), la cineasta Isabel Coixet, la biòloga Anna Veiga i la La recepta electrònica consisteix, fonamentalment, en el següent: cuinera Carme Ruscalleda, entre el metge prescriu el medicament a través d'un programa informàtic altres. Tots explicaran les seves per via d'internet; per la seva banda, els farmacèutics accedeixen vivències al públic assistent amb a la recepta utilitzant el número de la targeta sanitària individual l’objectiu d’analitzar, descobrir i compartir experiències sobre (TSI) del pacient i dispensen el medicament. Aquest sistema permet temes com la tecnologia, la El Govern ha acordat incloure excombatents i víctimes de la Guerra. millorar l’atenció al ciutadà pel fet que li subministra un pla de creativitat, l’estratègia, la inversió el període de la Guerra Civil En el termini d’un any totes les medicació, li redueix les visites al metge per renovació de receptes i el finançament, el disseny, els dins els criteris de concessió sol·licituds presentades dins del i li garanteix que dosis, envasos i mesures, així com la durada del recursos i les oportunitats. d’indemnitzacions als expresos termini (més de 37.000) seran Com a novetat d’aquesta edició, polítics del franquisme. Es calcula revisades amb aquest nou criteri, tractament, són correctes. D’altra banda, aquest mètode permetrà en el Fòrum s’aplicarà una nova que unes 5.000 persones que van i es preveu que unes 5.000 de les més control sobre la despesa pública en medicaments. tecnologia que permet avaluar i patir la Guerra Civil amb privació que havien estat desestimades ara A partir de final d'aquest any començarà a implantar-se la recepta millorar el servei al visitant. Es de llibertat, sigui a les presons, siguin positives. Això no implica, electrònica dins de la primera fase del programa del Departament tracta de l’RFID, un sistema que ja en camps de concentració o en però, que s’obri cap nou període de s’aplica en l’àmbit industrial i que, batallons disciplinaris, es podran presentació. de Salut de la Generalitat. Es durà a terme en dues zones de les a través d’un xip, recull informació beneficiar d’aquests nous ajuts, Els ajuts es calculen en funció del Terres de l'Ebre. Cadascuna d'aquestes zones té entre 12.000 i 20.000 dels visitants (nivell d’audiència que fins ara eren només per a temps acreditat de privació de habitants, un nombre d'oficines de farmàcia que oscil·la entre d’una ponència, fluxos de empresonats a partir de l’1 d’abril llibertat i poden arribar a un màxim quatre i deu, un centre d'atenció primària (CAP) i un hospital de circulació, preferències, necessitats, de 1939. Aquesta ampliació ha estat de 6.010 € (tres anys). Amb aquesta etc.). Per a més informació: una reivindicació reiterada per part ampliació, l’import total d’aquest referència. Així doncs, aquesta primera fase implicarà una vintena http://www.cidem.com/cidem/cat/ de moltes associacions d’expresos, ajuts pujarà gairebé a 46 M€. de farmàcies i uns 40.000 usuaris.
  • 10 11 El futur Eix Transversal Ferroviari L ’Eix Transversal Ferroviari (ETF) Lleida – Mollerussa – Tàrrega Igualada – Manresa – Vic El tram entre Lleida i Mollerussa fins a Tàrrega inclou una nova estació de En aquest tram hi ha dues estacions de passatgers: Igualada (enllaç amb FGC) parteix d’una nova concepció de viatgers a Mollerussa. El nou eix s’inicia a l’oest de Lleida i passa per l’exterior de i Manresa (enllaç amb FGC i RENFE). El ramal a Castellbisbal permetrà enllaçar les comunicacions i del model les poblacions, mentre que el corredor de la línia actual s’utilitza per a l’entrada amb la línia Madrid-Barcelona-França i accedir al port i a l’aeroport de viatgers a la població de Mollerussa. A més, es preveu remodelar la línia actual de Barcelona. territorial del país, que contraposa entre Lleida i Mollerussa per establir-hi un tren-tramvia, que podrà continuar la transversalitat a la centralitat i el cap a Tàrrega i Cervera i, fins i tot, arribar a Calaf i Manresa. El tren-tramvia és sistema en malla al de nusos, amb un nou concepte de servei experimentat amb èxit en altres països europeus que es comporta com a tren per fora de les poblacions i com a tramvia pel centre l’objectiu d’afavorir el reequilibri na d’aquestes. iro territorial. El nou traçat crea una nova na e G comunicació contínua i directa entre d a ss rt comarques. a a a a ru ad s po eg er re da le Les àrees que travessa el traçat de l’ETF al ro rv rr an ro ol ei u c Ae Tà Ce Ig Vi Gi M M Ll tenen nuclis amb gran capacitat de desenvolupament. Són ciutats mitjanes, la majoria capitals de comarca. Es preveu que en l’horitzó del 2026 a les comarques situades al llarg del corredor transversal s’hi concentraran 1,5 milions d’habitants. Barcelona L’Eix s’emmarca en una política general de Tàrrega – Cervera – Igualada Vic – Aeroport de Girona – Girona desenvolupament sostenible que es proposa fer créixer Aquest tram té dues noves estacions de viatgers remodelades, una a Tàrrega i Aquesta és una de les zones més accidentades, que requereix molts túnels el transport públic el 120%, i només el 60% el vehicle l’altra a Cervera. A més, es preveu la construcció d’una important terminal de i viaductes. A l’estació de Vic es podrà intercanviar amb la línia de RENFE privat. Més concretament, l’objectiu és que el transport mercaderies a la capital de l’Urgell. Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Carol. A l’aeroport de Girona hi haurà una ferroviari passi de perdre l’1,3% a créixer el 6% anual, estació de viatgers i un intercanviador amb la línia d’alta velocitat. mentre que el transport per carretera tingui el 2,7% d’increment per any per comptes del 4,9% actual. , La creació de la nova línia de tren comportarà: Velocitats Mínima /Normal Màxima Noves estacions de viatgers Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic, Viatgers 160 km/ h 250 km/ h - Una nova línia de mercaderies Aeroport Girona - Una nova línia d’alta velocitat per a passatgers Mercaderies 100 km/ h 120 km/ h - La renovació de la línia ferroviària actual per a serveis Intercanviadors de viatgers • Igualada amb línia Barcelona- Igualada de FGC locals • Manresa amb línia Barcelona- Manresa de FGC i línia Renfe A una velocitat de servei de 180 km/h els temps El nou Eix Transversal unirà, en 233 km de recorregut, • Vic amb línia Barcelona- de viatge estimats són: Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Puigcerdà de Renfe Temps (min) Vic i Girona, i enllaçarà amb la línia d’alta velocitat fins a la frontera francesa. A més, el ramal Manresa-Martorell Longitud total 360 km Lleida-Girona 90 enllaçarà amb l’eix prelitoral, la Regió Metropolitana i Viaductes 31 km Lleida-Manresa 50 el port de Barcelona. La línia té set noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. Manresa-Vic 20 Túnels 84 km Per definir el traçat s’han estudiat 49 alternatives Vic-Girona 20 diferents i 1.791 km de recorregut, tenint en compte Total túnels i viaductes 115 km criteris ambientals, funcionals (temps del recorregut i Igualada- Pressupost total 6.500 M€ viatgers), econòmics i geològics. La longitud de via total, Manresa- 40 amb ramals i derivacions arriba als 360 km, amb 115 km Pressupost per km 18 M€ Barcelona de túnels i viaductes. L’amplada de via serà l’europea.
  • 12 13 Tenir cura del territori E l Govern català ha engegat tot un seguit Zones on els plans de plans que tenen per objectiu delimitar territorials estan en fase de redacció i el que es pot fer en el territori i protegir participació ciutadana espais d’interès natural, evitant la construcció desmesurada. Aquesta és una tasca complexa i molt Terres de l’Ebre lenta, ja que requereix estudis molt aprofundits i la el Baix Ebre, el recerca del consens amb les administracions locals i Montsià, la Ribera la població. d’Ebre i la Terra Alta L’Alt Pirineu - Vall d’Aran i l’Empordà són els Comarques centrals territoris on s’han iniciat recentment dos plans l’Anoia, el Bages, territorials que busquen, en línies generals, el Osona, el Berguedà i desenvolupament ordenat, eficient i sostenible del el Solsonès territori. Defineixen nuclis urbans com a centres Plana de Lleida de serveis, limiten la dispersió, regulen les segones el Segrià, la Noguera, residències, protegeixen el paisatge i el patrimoni el Pla d’Urgell, la ambiental, cultural i econòmic, així com el sòl Segarra, les Garrigues i l’Urgell agrícola, i diferencien entre activitat turística i immobiliària. Finalment, milloren l’accessibilitat i Comarques les comunicacions. gironines A més d’aquest dos plans, a moltes zones de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, Catalunya s’estan duent a terme iniciatives la Selva, el Pla de semblants, que han de passar les fases d’estudi, l’Estany, la Garrotxa i redacció, participació, etc., fins a ser finalment el Ripollès aplicades. L’objectiu del Govern és aprovar tots els Camp de Tarragona plans que falten en el termini més curt possible. el Baix Penedès, el D’altra banda, el Govern ha posat en marxa diferents Tarragonès, l’Alt plans directors, com ara el de protecció del sistema Camp, el Baix Camp, costaner i el que protegeix de manera definitiva el Priorat i la Conca de Barberà l’espai natural de Gallecs (Vallès Oriental). Regió metropolitana Què són els plans territorials? de Barcelona el Barcelonès, el Els plans territorials són les eines que defineixen però no les pot dividir (per exemple, Terres de Baix Llobregat, el els objectius d’equilibri territorial d’interès l’Ebre, comarques centrals, àrea metropolitana de Garraf, l’Alt Penedès, general per a Catalunya i, a la vegada, serveixen Barcelona i altres). el Vallès Oriental, el d’orientació i guia a les diferents administracions Plans comarcals de muntanya | L’àmbit per les actuacions que es poden fer sobre el dels plans són les comarques de muntanya Vallès Occidental i el territori, tant a títol privat com públic. L’objectiu que per les seves característiques naturals i Maresme d’interès general és que tots els ciutadans de socioeconòmiques necessiten plans específics Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida (per exemple, Pallars Sobirà, Solsonès, Ripollès i semblants, independentment de l’àmbit territorial altres). on visquin, equilibrant les seves necessitats Plans directors | Concreten les directrius, el que socioeconòmiques. es pot fer i no es pot fer al territori, d’acord amb el pla territorial general. Poden ser territorials Tenint com a referència el PLA TERRITORIAL (per exemple, Delta de l’Ebre, Maresme i GENERAL DE CATALUNYA, els plans es Empordà) o urbanístics (per exemple, el sistema divideixen en territorials parcials, comarcals de costaner o les activitats turístiques i industrials muntanya, directors i sectorials. del Camp de Tarragona). Plans sectorials | Són els plans d’incidència Plans territorials parcials | Són els instruments territorial que elaboren els departaments de per definir els objectius d’equilibri d’una part la Generalitat en àmbits temàtics de la seva del territori. L’àmbit dels plans és, com a mínim, competència (per exemple, carreteres, habitatge i d’extensió comarcal i pot agrupar comarques, sòl, sòl industrial, xarxa d’heliports i altres).
  • 14 15 Més escola i més educació Noves escoles i més Millorar la qualitat docents per a més educativa: programes alumnes d’innovació a En aquest curs escolar 2005-2006 es posen en 748 centres funcionament a Catalunya 67 centres docents nous. La inversió per a infraestructures escolars es concreta (a més Un total de 748 centres docents inicien aquest curs dels nous centres) en 185 projectes en fase de redacció, 32 programes d’innovació educativa per tal de millorar obres licitades i pendents d’adjudicació, 71 obres iniciades la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a i 82 obres en fase d’execució. En conjunt, doncs, són l’evolució educativa i social. Enguany s’ofereixen vuit 370 les actuacions que estan en curs, que sumen una programes d’innovació educativa, cinc dels quals són inversió de 520 M€. La posada en funcionament dels 67 nous. Més de 1.000 mestres i professors han participat en centres docents nous permet retirar 112 mòduls dels que els corresponents cursos de formació. Aquests programes ara hi ha. tenen un pressupost de 10 M€ per al curs 2005-2006. Aquest volum d’actuacions coincideix amb un creixement molt important de l’alumnat de 3 a 18 anys. Per al curs 2005-2006 es preveu un increment de 29.000 alumnes, fins a arribar a una població escolar que supera el milió d’alumnes. Aquest creixement -i la mobilitat de la població- ha obligat a instal·lar 92 mòduls provisionals per poder atendre la demanda d’escolarització. No obstant això, tan sols 21.000 alumnes faran classe en mòduls, és a dir, un 3,44% del total. Les grans xifres de l’educació a Catalunya Alumnes escola pública 677.580 Alumnes escola privada 423.488 Total alumnes 1.101.068 Pla experimental de llengües estrangeres Centres públics 2.571 Centres privats i concertats 1.408 Un dels programes més destacats pel curs serà un Total centres 3.979 pla experimental dedicat a l’impuls de les llengües estrangeres. Hi estan adscrits 100 centres docents Professorat escola pública 54.857 (70 de primària i 30 de secundària). El primer objectiu és que els escolars integrin al més Noves escoles, més aviat possible la llengua estrangera, sobretot a nivell oral. Pressupost 2005 3.903 M¤ alumnes, més professors L’aprenentatge comença als quatre anys. Més endavant, i més programes els alumnes estudiaran algunes matèries en llengua estrangera (per exemple, matemàtiques en anglès). També d’innovació educativa Per fer front a l’augment d’escoles i l’increment es tendirà a integrar els ensenyaments audiovisuals i de d’alumnes i per fer més eficaç el sistema, aquest curs per a la millora de la s’incorporen més de 2.000 professionals docents nous. les tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula qualitat del sistema D’altra banda, el Departament d’Educació ha potenciat de llengua estrangera. El Pla es completa amb activitats educatiu català i la lluita la convocatòria de places de mestres i professors. En les d’immersió, estades a l’estranger, concursos, formació i equipaments destinats tant a alumnes com a docents. contra el fracàs escolar oposicions d’enguany s’han convocat un total de 3.680 La implantació d’aquest pla té un pressupost total places, 1.950 de les quals corresponen al cos de mestres i conformen l’inici del 1.730, al cos de professors d’ensenyament secundari. Com de 5,6 M€ i comporta la incorporació enguany de 100 curs escolar 2005-2006. a referència recordem que l’any 2004 se’n van convocar especialistes més a l’educació primària. Cada un dels 950, 460 el 2003 i 612 l’any 2002. centres adscrits rep, a més, una dotació de 2.000 €.
  • 16 17 Calendari escolar 2005-2006 1 de setembre Inici de les activitats del professorat de tots els centres docents no universitaris. 12 de setembre Inici de les classes als centres docents públics i privats de parvulari, educació Altres novetats primària, educació especial, ensenyaments secundaris, professionals i de règim especial. 19 de setembre Inici de les classes dels cicles formatius de grau superior i als centres i aules de formació de persones adultes. 22 de desembre / 8 de gener Vacances de Nadal. 8 d’abril / 17 d’abril Vacances de Setmana Santa. 22 de juny Acaben les classes a tots els centres. Subvencions per al servei Un miler de centres tenen aula d’acollida 30 de juny Acaben les activitats del professorat programades als centres. d’acollida matinal de les AMPA El Departament d’Educació posa en marxa aquest curs 302 Dies festius 2005: 12 d’octubre ; 1 de novembre (Tots Sants); 6 de desembre (dia de la Aquest curs el Departament d’Educació destina 1 M€ a aules d’acollida noves als centres educatius de primària, Constitució); 8 de desembre (la Immaculada). 2006: els que determini la disposició corresponent del Departament de Treball i Indústria. A més, subvencionar les associacions de mares i pares d’alumnes secundària i concertats. D’aquesta manera, el nombre cada centre podrà establir tres dies festius no consecutius de lliure disposició que s’hauran de (AMPA) per a l’organització del servei d’acollida total d’aules d’acollida és de 951. L’aula d’acollida és un preveure en la programació general del centre. matinal de nens i nenes escolaritzats en centres docents recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut, d’educació infantil i d’educació primària sufragats amb pensat per donar resposta a les seves necessitats “Bon rotllo” per evitar el bullying fons públics. L’objectiu és facilitar la conciliació de emocionals, lingüístiques i curriculars, i alhora millorar Programes d’innovació la vida familiar i la laboral, posant a disposició de les la qualitat global del centre. Una aula d’acollida implica El Departament d’Educació posa en marxa una unitat Programa Centres famílies uns espais, unes activitats i uns professionals un tutor o tutora d’acollida, un equipament informàtic per assessorar els centres docents davant de situacions de responsables dels infants durant el temps previ a (quatre ordinadors, una impressora, etc.) i una dotació conflictivitat. Aquesta unitat, anomenada Punt de Suport a la Biblioteques escolars i gust per la lectura (puntedu) 286 l’inici de l’activitat escolar. L’acollida matinal es troba econòmica de 1.200 € per a altres materials. Els criteris Convivència Escolar, està formada per experts de la Inspecció Promoció de la lectura i la comprensió lectora. Informació particularment estesa en centres d’educació infantil i per implantar una aula d’acollida són el nombre de Educativa i de la Direcció General d’Ordenació i Innovació en diferents suports (documents impresos, audiovisuals, educació primària i sovint són associacions de mares i nouvinguts al centre i una situació socioeconòmica de multimèdia, etc.). Espais de lectura, narració, consulta Educativa, així com de l’Assessoria Jurídica del Departament temàtica i cerca d’informació. pares d’alumnes qui l’organitzen. l’alumnat poc favorable. d’Educació. L’objectiu de la unitat és orientar els centres docents sobre què cal fer en situacions de conflicte, de manera Coeducació i igualtat de gènere Sensibilització de la 18 que disposin de tots els elements per gestionar-los de la millor comunitat educativa en la perspectiva de gènere. Garantia Comença la concertació de P-4 manera possible. d’una oferta educativa adequada a les necessitats de Aquest curs, el Departament d’Educació inicia la les dones i a la igualtat d’oportunitats en l’orientació En aquest sentit, el Programa de convivència i mediació professional. Promoció de projectes de prevenció d’actituds concertació del segon curs d’educació infantil (P-4), en escolar, que segueixen enguany 114 centres, té per objectiu abusives entre la població jove. compliment del calendari d’aplicació de la progressiva contribuir a resoldre els conflictes de convivència de manera gratuïtat d’aquesta etapa educativa. El Govern concerta pacífica, desenvolupant la capacitat de diàleg i millorant les Educació per a la ciutadania Desenvolupament de valors 47 922 unitats de P-4 de centres docents privats, amb un total habilitats comunicatives dins dels centres docents. democràtics, consciència ciutadana i actituds i conductes de 1.226 mestres, el que suposa una inversió de 45,8 M€. El respectuoses i compromeses en la seva defensa. També s’engega una campanya de sensibilització als centres curs passat ja es va iniciar l’aplicació progressiva de la docents adreçada a l’alumnat. Sota el lema “Bon rotllo a Educació en comunicació audiovisual Aprenentatge del 45 gratuïtat a l’educació infantil amb la concertació del curs l’escola/institut”, la iniciativa tracta d’evitar les pràctiques llenguatge audiovisual en altres àrees (llengua, educació de P-3. Per al curs actual, a més de l’inici del concert de de bullying o assetjament d’alumnes per part dels seus visual i plàstica i ciències socials). Desenvolupament de bons P-4, s’amplia el nombre d’unitats concertades de P-3 i es companys. Paral·lelament, el professorat disposa d’uns hàbits per a un consum responsable dels mitjans. destinen 13 M€ a la subvenció de 750 unitats de tercer curs protocols per orientar-se en la resolució dels diferents tipus de Educació ambiental Posada en marxa de projectes de 90 d’educació infantil (P-5). conflicte. reducció, reutilització i reciclatge de materials; tractament dels residus escolars; creació d’espais verds escolars (jardins, patis, horts); ús d’energies alternatives; nova cultura de Formació pro fe ssional l’aigua, i realització d’accions solidàries per a la sostenibilitat. Inici del Programa de reutilització de S’amplia l’ofe 114 llibres de text rt formació profe a de 76 cicles de Convivència i mediació escolar Dirigit a professorat, alumnes i pares i mares. Potenciació d’habilitats socials en El curs s’inicia ssional l’alumnat per la mediació en la resolució de conflictes. Fins El Departament d’Educació i les federacions d’AMPA amb 76 cicles format ara s’han format en aquest àmbit uns 1.700 professors i han signat l’acord per posar en marxa el programa professional: 40 ius més de form de grau mitjà i ació professores, 900 alumnes i un centenar de pares i mares. cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres tradueix en 2.28 36 de grau supe 0 places noves rior. Això es de text, que pot significar un estalvi a les famílies Catalunya. La no de formació pr Salut a l’escola Incorporació de professionals de la salut 28 va oferta per al ofessional a to catalanes de fins al 85% d’aquests cost. El programa noves, sinó la im curs no consid t en l’escola per prevenir i solucionar problemes dels i les plantació de ci era titulacions preveu que aquesta despesa passi dels 1.700 € actuals de fins ara no s’im cles formatius adolescents relacionats amb la sexualitat, l’alimentació, la partien. en 63 centres on higiene, les malalties, la SIDA o les drogodependències. mitjana per cada fill o filla als 250 €. Els cicles form atius que creixe n més són els de 37 M€ en ajuts individuals de menjador En aquest curs s’inicia de forma experimental la primera socioculturals serveis Llengües estrangeres Aprenentatge de la llengua 100 i a la comunita Aquest curs el Departament d’Educació destina fase del programa. El Departament d’Educació inverteix més), els de co t (13 més), els estrangera a l’educació infantil. Reforç de la llengua oral a merç i màrquet d’informàtica (1 i serveis a la pr ing (8 més) i el 2 l’educació primària. Ensenyament de continguts de diverses 37 M€ a ajuts individuals de menjador per als alumnes més de 2 M€ en la convocatòria per a 522 centres, que oducció (6 més s de mantenim s’imparteixen 11 ). Actualment ent matèries en llengua estrangera. matriculats en centres docents catalans. Aquests ajuts impliquen uns 113.000 alumnes. Fins al curs 2007-2008, és 6 títols del catà a Catalunya professional. D leg estatal de fo s’atorgen als alumnes que estan obligats a desplaçar- a dir, fins a l’entrada en vigor dels nous currículums de la ’altra banda, la rmació Altres 20 se per anar a classe i en concepte de beques, tenint en Llei orgànica d’educació (LOE), el programa experimental professors i pr plantilla docent ofessores, fins s’amplia en 33 estudiaran FP a un total de 4. 0 compte la seva renda familiar, el nombre de membres que donarà als centres els ajuts següents: 1.875 € per línia 084. Aquest cu públics i privat uns 70.000 alum s. nes, repartits en 370 centres rs Total 748 integren la unitat familiar i, si s’escau, les disminucions autoritzada d’educació primària i 3.000 € per línia psíquiques o físiques que els puguin afectar. autoritzada d’ESO.
  • 18 19 Esport per a tothom! INVERSIÓ Les inversions necessàries superaran els 970 milions d’euros fins al 2011. Els fons provindran del Consell En els anys vinents 600.000 usuaris catalans es beneficiaran de les noves infraestructures que preveu Català de l’Esport, els ajuntaments, les diputacions i construir el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). Piscines altres agents privats. Es preveu que, com a resultat, cobertes, pavellons esportius, gimnasos, pistes d’atletisme i poliesportives aniran apareixent en 41 es creïn més de 1.600 llocs de treball nous. comarques de tot el territori fins a completar una gran xarxa d’equipaments esportius. El PIEC, una iniciativa molt ambiciosa que preveu grans desenvolupaments, no hagués estat possible sense l’acord del Govern amb totes les institucions catalanes implicades d’una forma o d’una altra D’on ve? en el tema de l’esport: diputacions, ajuntaments, federacions esportives i consells escolars. PRIMERA ETAPA 170 milions 145 milions 35% 30% ETAPES DEL PLA INSTAL·LACIONS Ajuntaments i Altres agents En una primera fase es preveu la construcció d’unes 300 instal·lacions El Pla té per objectiu aconseguir que tots els ciutadans diputacions privats entre el 2005 i el 2008, així com la millora de les que ja hi ha. de Catalunya tinguin accés a la pràctica de l’esport, La segona fase acabarà el 2011 i es preveu tenir enllestits almenys situant de forma estratègica els equipaments per uns altres 300 equipaments. compensar les mancances actuals. Per exemple, tothom Total inversió tindrà una piscina coberta a menys de 20 km, hi haurà primera etapa Total 1a almenys una pista d’atletisme per comarca, tots els Període Instal·lacions que es construiran Pressupost milions d’euros pobles de més de 2.000 habitants tindran un pavelló, Instal·lacions que 485 2005 etcètera. es construiran milions d’euros 2008 304 485 604 etapa Quantes se’n construiran i a on 2a Període 2009 2011 Instal·lacions que es construiran 300 Pressupost milions d’euros 485 Tipus d’instal·lació On es construiran Quantes se’n construiran 170 milions 35% etapa Pista poliesportiva Municipis amb escola 53 Consell Català de l’Esport TIPUS DE XARXA Pavelló poliesportiu Municipis de més de 2.000 habitants 129 A D’interès nacional Equipaments de gran envergadura per a l’esport d’alta competició. Gimnàs Municipis amb institut de secundària 198 B Com es distribueix? Bàsica Poliesportius, sales, pavellons, camps Camp poliesportiu Municipis de més de 1.000 habitants 91 TOTAL DE LA INVERSIÓ esportius, piscines cobertes i camps d’atletisme. Piscina coberta A menys de 20 km 85 194 milions 637 milions C Complementària 20% 66% Per atendre demandes més Xarxa Xarxa bàsica específiques en llocs determinats o d’un equipament concret. Pista d’atletisme A cada comarca 48 complementària Total inversió fins al 2011 Normativa tècnica per a la construcció 970 i el condicionament dels equipaments milions d’euros El Pla incorpora per primera vegada una normativa tècnica per a la construcció i el condicionament dels equipaments. L’objectiu és augmentar-ne la seguretat i la funcionalitat, així com tenir en compte 140 milions les implicacions ambientals i el concepte 14% de desenvolupament sostenible. Condicionament de les que hi ha
  • 20 21 Aigua, situació crítica L’aigua és un recurs escàs. D’això encara ens n’adonem més en una situació de manca de pluja com la que es viu enguany La meteorologia ens indica que . ens trobem en la pitjor sequera dels darrers 60 anys (abans no hi havia registres meteorològics), i a més ara es consumeix molta més aigua que mai. ! Què podem fer per estalviar aigua? Si prenem mesures podem estalviar fins al 40% del P consum d’aigua domèstica. er fer front a aquesta situació la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 17 maig, un decret de sequera amb mesures restrictives dels usos de l’aigua no prioritaris (usos recreatius, neteja de carrers, reg de jardins, reg agrícola i de camps de golf, usos hidroelèctrics) amb l’objectiu de preservar l’aigua per a l’ús domèstic. Aquesta normativa estableix que: 6 a 15 litres 500 litres / mes Cada cop que buidem el WC fem Una gota cada dos segons 1 No es destinarà aigua potable a les fonts 2 Només s’utilitzarà aigua potable en la 3 Diferents nivells de restricció d’aigua servir entre 6 i 15 litres d’aigua Si instal·lem un sistema de buidatge representa 500 litres al mes i 6.000 litres l’any; un fil d’aigua regulat, reduirem el consum a la són 3.000 litres al mes i 36.000 ornamentals. neteja de carrers potable destinada meitat. Mai s’ha d’utilitzar el WC com litres l’any per mantenir al reg agrícola i al a paperera. Si reparem una aixeta que degota les condicions reg dels camps de estalviarem fins a 30 litres al dia. higièniques i golf. La instal·lació d’economitzadors i sanitàries adients airejadors senzills a totes les aixetes pot i el reg de jardins públics es reduirà 60 a 90 litres reduir el consum de la casa a la meitat. al mínim. Una rentadora consumeix entre 60 i 90 litres i un rentavaixelles, Gràcies a aquestes mesures, que no incideixen en el consum domèstic, fins a final d’agost s’havien estalviat entre 18 i 30 400 litres Si esperem a tenir la rentadora i 45 hm3 a Catalunya, que signifiquen 43 dies d’abastament el rentavaixelles a plena capacitat Un jardí de 100 m2 consumeix per a ús de boca. No obstant això, els efectes de la sequera abans de posar-los en funcionament 400 litres d’aigua cada cop que el persisteixen i els nivells dels embassaments es redueixen estalviarem aigua i energia elèctrica. reguem dia a dia. Si segueix aquesta tendència s’hauran Hem de procurar usar programes Si reguem al matí ben d’hora o ? non de l’aigua d’aplicar restriccions als usos domèstics. Això és el que d’estalvi sempre que sigui possible. al vespre reduirem l’evaporació. calcular el cà a es publicava un article A l’hora de comprar-ne un de nou, Estalviarem molta aigua si plantem preveu el decret d’emergència, l’objectiu del qual és Com st escollir-ne un de baix consum ens vegetació mediterrània autòctona. mero de la revi la forma de ca lcular-lo regular el repartiment dels darrers recursos dels En el darrer nú l’aigua. Ja que era embassaments quan estiguin per sota del 20% de la farà estalviar aigua i electricitat. Els sistemes de reg gota a gota i els sobre el nou cànon de ntinuació apareix la man programadors estalvien molta aigua i era errònia, a co ul és per facturació seva capacitat. que s’explicava càlc són excel·lents per a les plantes. els números. El isquin tres pers ones. correcta de fer bitatge on conv El decret d’emergència va acompanyat d’un pla de mensu al i per un ha preu de pr imer tram de contingència on s’estableixen les mesures de caràcter 150 litres de facturació a Hi ha un mínim estructural que ens permetran no ser tan vulnerables 6m3/mes. davant les èpoques de sequera. Aquestes mesures estan Omplir la banyera representa 350 litres almenys 200 litres; dutxar-se, m3 encaminades a generar nous recursos, a millorar la CAS 1 Si consumiu 10 = 3,17 € disponibilitat i la qualitat dels recursos existents, a només 50 Hem de rentar el cotxe al túnel 1r. tram: 10 m3 x 0,3167 Instal·lar un airejador en el capçal de rentat o amb una esponja i permetre’n la reutilització i a millorar l’eficiència de de la dutxa estalvia el 50% d’aigua. una galleda, en lloc de fer-ho amb Total: 3,17 € les xarxes. Algunes de les actuacions previstes en el pla Els monocomandaments son més mànega m3 de contingència ja estan en marxa (construcció de la eficaços que les aixetes normals. Això permet estalviar fins a 350 CAS 2 Si consumiu 18 = 3,1670 € dessaladora del Llobregat i ampliació de la dessaladora de litres d’aigua cada rentada. m3 x 0,3167 1r. tram: 10 3 48 € la Tordera, recuperació d’aqüífers contaminats, sistemes x 0,6456 = 5,16 2n. tram: 8 m de tractament d’aigües residuals que permetin reutilitzar Total: 8,33 € aigua per a usos que no siguin de boca). 10 litres / min Hem de ser conscients, ara més que mai, que no hem de Quan ens rentem les mans o les Mai no hem d’abocar productes 3 CAS 3 Si co nsumiu 19 m malbaratar ni una gota d’aigua. Això ens ajudarà a allargar dents podem arribar a consumir químics (desembussadors, 3,1670 € m3 x 0,3167 = 1r. tram: 10 3 48 € els recursos disponibles i a endarrerir el moment en què, fins a 10 litres d’aigua per minut aiguarràs, pintures i similars, x 0,6456 = 5,16 si els embassaments i aqüífers no es recuperen, s’hagin Si quan rentem els plats a mà, ens detergents amb fosfats) ni olis de 2n. tram: 8 m 3 x 1,2912 = 1,29 12 € netegem les dents, ens ensabonem cap tipus a l’aigüera d’aplicar restriccions als usos domèstics. Cal prendre 3r. tram: 1 m les mans o ens afaitem no deixem Això dificulta enormement el procés consciència de la gravetat de la situació actual i fer tots Total: 9,62 € plegats un darrer esforç estalviant tota l’aigua córrer l’aigua inútilment podrem de depuració a les plantes d’aigües estalviar-ne fins al 75%. residuals. que puguem.
  • 22 Bones pràctiques La Generalitat aposta pel comerç just i solidari El comerç just i solidari és una forma alternativa de comerç que busca establir unes relacions més equitatives entre els productors dels països pobres i els consumidors dels països rics. El Govern iniciarà tot un seguit de mesures per tal de promoure’l a Catalunya. S egons un estudi recent de l’Agència Catalana del català s’adherirà al que es coneix com “contractació Consum (ACC), el 65,5% dels catalans sap què és pública ètica” per garantir que les empreses que el comerç just, mentre que el 34,5% no n’ha sentit subministren productes a l’Administració compleixen les a parlar mai. En canvi, només un de cada quatre n’ha normes socials, ètiques i ecològiques. comprat algun producte durant el darrer any . Els productes que més s’associen amb el comerç just i Els que el coneixen fan una valoració positiva de la solidari són els alimentaris. El més conegut és el cafè, qualitat dels productes de comerç just i de la finalitat seguit del cacau, la xocolata, els tèxtils i l’artesania. La solidària que persegueixen. Per això, la immensa majoria ciutadania valora per damunt de tot que en l’elaboració –el 71,7%– creu que és necessari impulsar aquest tipus de i comercialització d’aquests béns es respectin els drets comerç a Catalunya i el 68,3% opina que la responsabilitat humans i laborals, que s’eradiqui l’explotació infantil i d’aquesta tasca de promoció ha de recaure en la que s’asseguri que els treballadors obtenen retribucions Generalitat. dignes. Gairebé el 40% dels enquestats està disposat a En resposta a la demanda de la societat catalana, pagar més per comprar productes de comerç just i només l’ACC emprendrà un seguit d’accions per difondre l’11% menciona els preus elevats com a inconvenient el coneixement del comerç just i sensibilitzar els a l’hora d’animar-se a comprar-los. A més, els catalans consumidors amb els principis solidaris que defensa, reclamen més informació i etiquetes que identifiquin els que es concretaran en díptics, campanyes informatives productes que es fabriquen respectant els drets laborals als mitjans de comunicació i xerrades. A més, el Govern dels productors.
  • 23 Una nova consciència de l’energia Tot el que ens envolta funciona gràcies a l’energia: Si tothom apagués els electrodomèstics per l’interruptor la ràdio, l’ascensor, el cotxe, el metro, l’ordinador, el i no els deixés en stand-by es microones... L’energia és imprescindible i ens garanteix reduirien 50.000 tones d’emissions el progrés i el benestar. Però per crear aquesta energia de gasos d’efecte hivernacle: equivaldria a plantar tota la és necessari cremar combustibles fòssils (petroli o comarca del Barcelonès de bosc gas). Actualment, el 85% de l’energia consumida a Si tots els habitatges de Catalunya Catalunya té aquest origen, el que provoca una gran fessin servir fluorescents i quantitat d’emissions de CO2, principal responsable de la bombetes de baix consum s’aconseguiria un estalvi de contaminació atmosfèrica. O sigui que com més energia 600.000 MWh l’any, equivalents a utilitzem més contaminem. El consum energètic dibuixa la càrrega de petroli del Prestige un panorama insostenible a curt termini, a causa de les seves conseqüències econòmiques i sobre el medi ambient. Davant d’aquesta realitat, l’única solució és que tots adquirim una COM ESTALVIAR ENERGIA A CASA? nova consciència de l’energia 1 Evitar tenir llums encesos inútilment i aprofitar al per aprendre a valorar-la i a màxim la llum natural; 2 Instal·lar bombetes de estalviar-la, tant en el nostre àmbit baix consum (gasten 5 vegades menys i duren particular com en l’exercici de 10 vegades més); 3 Mantenir netes les bombetes les nostres feines i en els nostres i les pantalles per aprofitar millor la llum; 4 Pintar desplaçaments. Si fem un bon ús les parets amb colors clars per augmentar la de l’energia, no només veurem lluminositat; 5 Instal·lar termòstats o programadors reduïdes les factures d’electricitat per regular la temperatura; 6 Revisar i mantenir o de gas, sinó que també periòdicament els sistemes de climatització; contribuirem a millorar el medi 7 Buscar la temperatura adient a l’estació de l’any ambient. (20˚C a l’hivern i uns 25˚C a l’estiu); 8 Apagar el pilot de la caldera quan no som a casa o a la nit; 3a Setmana de l’Energia 9 Fer rentadores i rentavaixelles quan estiguin a plena càrrega; 10 No tenir oberta la porta de la nevera Per difondre nous coneixements inútilment; 11 Comprar aparells domèstics amb i consells per consumir menys etiqueta A (verda), que gasten un 50% menys; energia i per reflexionar sobre 12 Apagar els aparells domèstics per l’interruptor la necessitat comuna d’un model i no deixar-los en stand-by; 13 Uns 3 m2 de energètic més sostenible, l’Institut captadors solars basten per l’aigua calenta i la Català de l’Energia (ICAEN) calefacció que necessita una família; 14 Aplicar organitza del 17 al 23 d’octubre sistemes d’aïllament (finestres, portes, sostres). la tercera edició de la Setmana de l’Energia. En el programa d’activitats cada dia de la setmana COM ESTALVIAR ENERGIA EN ELS està dedicat a un tema: l’energia DESPLAÇAMENTS? a casa, a l’escola, a la feina, en els 1 Utilitzar sempre el transport públic; 2 Compartir transports, les energies renovables cotxe quan es pugui; 3 Anar caminant o en i la compra d’aparells eficients. bicicleta; 4 Consumir biodièsel; 5 Portar la pressió Aquest any hi col·laboren més de correcta a les rodes; 6 Conduir suaument, evitant frenades i accelerades brusques; 7 Respectar la 150 entitats i s’han organitzat unes velocitat que marquen les normes de trànsit; 8 No 100 accions per tot el territori de sobrecarregar el vehicle i no portar la baca si no Catalunya. Prop de 320.000 escolars es necessita; 9 Efectuar un manteniment periòdic rebran un fulletó informatiu i més del cotxe; 10 Aturar el motor en les parades de 57.000 empresaris del comerç superiors a dos minuts; 11 Circular amb les tindran informació amb consells finestres tancades; 12 Comprar vehicles eficients, pràctics per estalviar energia. menys contaminants.
  • Info Cata Per lalunya Suplement Salut teva Info Suple salut ment de la revist a Info Catalun ya Nú Tots els centres de salut i els hospitals de m. 6 Desemb re’05 Catalunya a la xarxa sanitària pública de Catalunya Tots el salut s centre de la i els hosp de xa s it públic rxa sani als a de tà Cons Cata ria el lunya salut ls bàsics per a de Fem tothom un servei bon ús s de de salut ls PLA INT D’URGÈ EGRAL DE CAT NCIES PIUC ALUNYA 2005-2 006 Informació d’interès ciutadà. Núm. 6 Desembre ’05 Abans de res, salut
  • 3 sumari Notícies 4 Renovació de la xarxa de salut de Catalunya 8 Edificis sanitaris més eficients i sostenibles 14 La xarxa de salut per regions sanitàries 16 Pressupostos de la Generalitat 2006 22 Per a un país socialment més avançat: nou pla d’inversions en equipaments de salut Aquest número de l’InfoCatalunya presenta el Pla d’inversions en equipaments de salut per als anys vinents, que constitueix un dels eixos estratègics del projecte de reforma social del Govern. Darrera els equipaments de salut hi ha nous reptes associats a la mobilitat de la població i als canvis demogràfics que Catalunya està experimentant. Però també la voluntat de garantir més proximitat de la ciutadania als centres sanitaris i estendre els serveis d’atenció a les persones dependents. Es tracta d’un projecte ambiciós. Però no hi ha cap dubte que ens acosta a La renovació de la xarxa de salut proporcionarà una qualitat la construcció d’una Catalunya de ciutadans i ciutadanes amb els mateixos assistencial molt alta i, a més, igual per a tots els ciutadans drets i deures, amb la consciència de viure en el millor país possible i de i ciutadanes de Catalunya. poder-ho fer en qualsevol punt del territori. Ens acosta a la Catalunya dels set milions. Aquest és el nostre objectiu. I aquest és el motiu pel qual avui podem afirmar que aquest Govern és el Govern de la ciutadania i el progrés social. Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Jordi Menèndez, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Pere Arcas, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Coordinació editorial: Fede Montagud Disseny: Jardí+Utensil Pasqual Maragall i Mira Continguts tema Salut: Hores Extraordinàries Fotografia de la coberta: Txema Salvans President de la Generalitat de Catalunya Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg.4), Txema Salvans (pàg. 8, 10 i 12) Infografia: Josep Pulido (pàg. 14 i 15) Agències: Getty Images Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 Adreça web: www.gencat.net InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.
  • 4 notí cies Preguntes i respostes sobre la grip aviària InfoCatalunya Per tal de donar resposta a la creixent Són virus que no solen passar d’una preocupació de la ciutadania per les espècie animal a una altra, però, repercussions de la grip aviària o en rares ocasions, poden creuar grip del pollastre, el Departament aquesta barrera d’espècie i infectar de Salut ha preparat un web amb un els humans. El virus viatja ara cap a seguit de preguntes i respostes sobre occident mitjançant les rutes de les aquesta malaltia. D’aquesta manera, aus migratòries. Encara que ja ha s’ofereixen dades i aclariments a arribat a Europa, això no hauria de les qüestions més habituals sobre la crear una situació de pànic. grip avària, amb diversos enllaços La grip és abans de res una malaltia informatius i de servei. animal, que requereix una resposta La grip aviària és una malaltia de l’àmbit veterinari. contagiosa en animals, causada per uns virus que normalment afecten Per a més informació: aus i, menys habitualment, porcs. www.gencat.net/temes/cat/salut.htm Desplegament dels Mossos Nou telèfon d’Esquadra a Barcelona d’emergències dels Mossos d’Esquadra La Policia de la Generalitat, els 088 Mossos d’Esquadra, va desplegar-se a la ciutat de Barcelona el passat 1 de novembre. En total són 2.614 efectius repartits en 10 noves comissaries, una per districte, ubicades a Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, les Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. Els mossos disposen de 538 vehicles: 356 turismes, 40 furgonetes i 142 motocicletes. Paral·lelament, s’han establert mecanismes de col·laboració entre la Policia Autonòmica i la Guàrdia Urbana de Barcelona, perquè ambdós cossos comparteixin informació. Així, s’han creat diversos òrgans de coordinació, com és el cas d’una sala conjunta de comandament i una oficina permanent conjunta.
  • 5 Adjudicats ajuts per a la millora de 17 barris El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha adjudicat a 17 projectes de diferents municipis catalans els ajuts de la segona convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. ( ) Els projectes seleccionats Municipi i barri Pressupost Subvenció Barcelona, Poble Sec 17,0 8,5 Berga, Nucli antic 13,1 6,6 Canovelles, Barriada nova 3,0 1,5 Aquests ajuts sumen un total de Cornellà de Llobregat, Sant Ildefons 16,6 8,3 99 M€, que es destinen a cofinançar els projectes seleccionats fins a un Figueres, Marca de l’Ham 5,5 2,7 50% del pressupost. Amb el 50% Girona, Santa Eugènia - Can Gibert del Pla 14,6 7,3 restant, aportat pels respectius ajuntaments, la inversió global puja Mataró, Cerdanyola 7,5 3,8 a 198 M€. Montcada i Reixac, La Ribera 9,7 4,8 El desembre de 2004 es van adjudicar Prat de Llobregat, Sant Cosme 11,9 5,9 els ajuts de la primera convocatòria a 13 barris de Catalunya. És a dir Ripoll, Barri vell 4,8 2,4 que en total ja s’han concedit ajuts Sabadell, Parc fluvial riu Ripoll 18,0 9,0 a 30 barris. La Llei de barris respon a una de Sant Boi de Llobregat, Casablanca 13,3 6,7 les prioritats del Govern: la millora Santa Perpètua de M., Can Folguera (1a fase) 5,2 2,6 de les condicions de vida de tots els Solsona, Nucli antic 11,6 5,8 ciutadans, especialment dels que resideixen en els entorns urbans Tarragona, Campclari 15,0 7,5 més fràgils. En aquesta segona Tortosa, Casc antic 18,9 9,4 convocatòria d’ajuts s’havien recollit un total de 77 projectes. Els Vic, Barris sud 12,3 6,2 criteris d’avaluació per determinar Total 198 99 els barris beneficiaris han estat la problemàtica urbanística i els econòmiques més patents, com Els projectes que no han resultat dèficits d’equipaments i serveis ara la taxa d’atur, el nombre de escollits en aquesta convocatòria de la zona. També s’han valorat les persones beneficiàries de pensions podran tornar-hi a optar a la característiques demogràfiques assistencials o el percentatge de següent, que es preveu que es i les problemàtiques socials i població en risc d’exclusió. convoqui a principi de l’any 2006.
  • 6 notí notícies El nou web gencat.net de la Generalitat de Catalunya cies InfoCatalunya El nou web gencat.net comença una nova etapa amb la voluntat de millorar els serveis que s’ofereixen des d’aquest canal. Així, s’ha afavorit la navegabilitat distribuint els continguts i els serveis d’una manera més entenedora. El projecte ha estat desenvolupat des de la Direcció General d’Atenció Ciutadana amb la col·laboració de tots els departaments i diversos organismes de la Generalitat. Les principals funcionalitats que s’hi han incorporat són: Un nou cercador per àmbits, que estructura els resultats en quatre pestanyes (continguts, serveis, organismes i DOGC) i un cercador de persones dins Ajuts a 100 municipis l’organigrama de la Generalitat. per a la redacció dels Una nova estructura per temes, que respon a seus plans urbanístics classificacions més lògiques per a l’usuari, a més de la El Departament de Política utilitat de webs A-Z, on s’han indexat més de 250 webs. Territorial i Obres Públiques El meu gencat, un apartat per satisfer l’internauta destinarà prop de 3 M€ a 100 actual, que cada cop navega menys i s’estima més municipis de tot Catalunya per finançar la redacció de plans subscriure’s a serveis que li permeten rebre només d’ordenació urbanística municipal, el que li interessa. programes d’actuació urbanística municipal i plans urbanístics derivats d’iniciativa pública. Aquestes subvencions tenen per objectiu ajudar els municipis a actualitzar els seus planejaments urbanístics i adaptar-los a l’actual normativa, tot garantint un desenvolupament sostenible. Els ajuts inclouen la redacció de catàlegs de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. En paral·lel, aquesta iniciativa pretén fer més clar i més consistent l’ordenament jurídic urbanístic català. Així mateix, el Departament ja ha encarregat a 12 equips d’arquitectes la redacció dels plans d’ordenació urbanística municipal de 61 poblacions. Les subvencions es poden concedir pels imports màxims sol·licitats o per un import parcial, en funció de les peticions i les puntuacions assolides pels ajuntaments en els criteris d’avaluació. El límit de la subvenció és de 50.000 €, per evitar El nou gencat.net està encara en fase proves. la concentració de quanties en pocs Us animem a utilitzar-lo i a donar-nos-en la vostra opinió. municipis.
  • 7 Campanya d’acolliment familiar per a 217 infants “Necessito una família” és el nom de la campanya que el Departament de Benestar i Família va iniciar el passat 2 de novembre per aconseguir l’acolliment de 217 infants. A dia d’avui, unes 250 persones s’han interessat sobre la proposta. Per atendre totes aquestes peticions, l’Institut Català per l’Acolliment 7.345 M€ per a les i l’Adopció (ICAA) ha programat sessions informatives. Paral·lelament, carreteres catalanes s’ha posat en funcionament l’Escola de El Departament de Política Territorial Famílies Acollidores, per tal d’oferir i Obres Públiques i el Ministeri de un espai de coneixement i compartir Foment han signat un conveni per fer experiències. en els set anys vinents més quilòmetres L’acolliment atorga la guarda d’un d’autovies, així com desdoblaments nen, una nena o un grup de germans i millores a les carreteres catalanes. a una família per tal de tenir-ne cura A més, han acordat intercanviar la temporalment, mentre la família titularitat de l’eix Pirinenc entre Ripoll biològica resol els seus problemes. i Olot i el traspàs de diversos trams de Els acollidors han de tenir en compte carreteres de l’Estat a la Generalitat. El que aquests infants poden tenir Ministeri iniciarà obres o licitacions en alguna deficiència, i solen presentar unes 60 actuacions prioritàries, entre les trastorns afectius i necessitar suport quals cal remarcar l’autovia A-14 entre psicològic i educatiu. Per tant, les Lleida i Alfarràs, l’A-2 entre Tordera i la famílies disposades a acollir un infant frontera francesa, l’A-22 entre Lleida i han de tenir una situació personal i Osca, l’A-26 entre Figueres i Besalú, l’A- sociofamiliar que els ho permeti. 27 entre Tarragona i Lleida, l’A-7 entre el límit de província de Castelló i Abrera, i la B-40 entre Abrera i Terrassa. Per la seva banda, la Generalitat iniciarà 66 actuacions, entre elles el desdoblament de l’eix Transversal, la construcció de l’eix del Llobregat, l’eix Diagonal, l’anella de les Gavarres, l’eix Vic-Ripoll, Vilanova-Vilafranca, Reus-Alcover o l’autovia de la Conreria.
  • 14 Centres de salut més eficients i sostenibles Edificis més eficients Plaques tèrmiques que i respectuosos amb escalfen l’aigua sanitària el medi ambient Instal·lació d’energia solar tèrmica a tots El sistema de gestió els CAP i hospitals de nova construcció. automatitzada (BMS) Nou CAP Roger de Flor (Barcelona), optimitza les instal·lacions representant de l’Estat espanyol al en funció de les condicions programa pilot europeu SARA per al internes i externes de l’edifici desenvolupament sostenible. Desenvolupament, amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, de noves Plaques fotovoltaiques solucions de sostenibilitat. que generen electricitat Iniciatives de sostenibilitat Aprofitament dels recursos naturals, aigua i sol • Sistemes per aprofitar l’aigua de pluja • Aixetes reductores de cabal • Instal·lació de plaques solars Edificis més eficients amb un major estalvi energètic • Instal·lació de nous sistemes de climatització més eficients • Sistemes de control lumínic • Arquitectura al servei de la sostenibilitat • Sistemes de gestió energètica Utilització de materials respectuosos amb el medi ambient A la part més exterior de • No-utilització de materials contaminants • Utilització de materials reciclables l’edifici s’ubiquen les consultes • Utilització de materials respectuosos amb el medi ambient durant el cicle de fabricació La ventilació de l’edifici a través del pati permet disminuir el consum d’aire condicionat La divisió de l’edifici en zones segons l’ús i la utilització del vidre permeten un millor aprofitament de la llum natural, com és el cas del vestíbul i de les sales d’espera i consulta. El nou CAP Roger de Flor és un banc de proves per als nous sistemes aplicats. Un cop confirmada la seva eficàcia es podran generalitzar a la resta d’edificis.
  • 15 Aigua de pluja Lamel·les que s’obren i es tanquen per regular la ventilació del pati. Sondes connectades als fluorescents i al controlador d’intensitat lumínica permeten regular la il·luminació Els panells radiants del sistema de climatització asseguren una temperatura de confort de 20-22 ºC amb un rendiment un 25% més alt que el sistema de convecció. A la part interior s’ubiquen les sales d’espera per aprofitar la il·luminació i la ventilació del pati Aigua de les piques A l’aparcament hi ha un dipòsit de 15 m3 que emmagatzemarà l’aigua de pluja i de les piques per reutilitzar-la per a les cisternes dels inodors
  • 16 1 41,3 M¤ 12 actuacions Alt Pirineu i Aran Hospital Transfronterer de Puigcerdà Inversió: 30,6 M€ Inici d’obres: 2006 Finalització: 2008 Espitau dera Val d’Aran (1) 1,7 M¤ reformes Sant Hospital de la Seu d’Urgell (2) 3 M¤ reformes Hospital Comarcal del Pallars (Tremp) (3) 0,6 M¤ reformes 2 3 1 2 151,7 M¤ 62 actuacions Lleida Parc social i sanitari de Tàrrega Espais assistencials: 5.694 m2 3 Espais sociosanitaris: 9.478 m2 Superfície total: 15.172 m2 Parc social i sanitari de Tàrrega Hospital de proximitat de Tàrrega (3) (amb ampliació del CAP) Inversió: 10,1 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008 Centre Sociosanitari de Tàrrega Inversió: 15,3 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008 Nou edifici de l’Hospital Arnau de Vilanova Inversió: 42 M¤ - Inici d’obres: 2008 Finalització: 2010 - Altres reformes: 91,1 M¤ Hospital de proximitat de Balaguer (1) (amb ampliació d’urgències del CAP) Inversió: 6 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007 Unitat d’hospitalització de l’Hospital de Santa Maria de Lleida (2) Inversió: 4,7 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008
  • 17 1 190,4 M¤ 73 actuacions Camp de Tarragona Hospital del Vendrell (1) 2 Inversió: 31,2 M€ Finalització: 2005 Nou hospital Sant Joan de Reus Inversió: 75 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2009 Hospital Joan XXIII (Tarragona) Inversió: 20,8 M¤. Reforma de les urgències, laboratori, TAC, entorn, cuina, unitats d’hospitalització, aparcament… Hospital de proximitat de Cambrils Pius Hospital (Valls) Inversió: 3,1 M¤. Reforma de les urgències, bloc quirúrgic… Centre Sociosanitari Francolí (Tarragona) (2) Inversió: 10 M¤ - Inauguració: 2005 Salut mental. Unitat d’hospitalització d’aguts (Reus) Inversió: 2,7 M¤ 1 52,9 M¤ 57 actuacions Terres de l’Ebre Hospital de proximitat d’Amposta (1) Inversió: 9 M€ Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (2) Inversió: 16,3 M¤. Nou edifici per a salut mental i radioteràpia, heliport, ampliació de Radiologia, nova UCI, nou bloc obstètric, bloc quirúrgic… Unitat Polivalent de salut mental d’Amposta (3) Inversió: 1,9 M¤ - Inauguració: 2005 2 3
  • 18 1 435,4 M¤ 90 actuacions Girona Nou edifici de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta (Girona) Inversió: 220 M€ Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2010 Nou Hospital d’Olot Parc Hospitalari Martí i Julià Inversió: 59,5 M¤ - Inici d’obres: 2006 - 2 (Salt) (1) Finalització: 2009 Hospital de Sta. Caterina Hospital de Blanes Inversió: 47,6 M¤ Inversió: 1,6 M¤. Urgències Salut mental. Hospitalització Hospital de Campdevànol d’aguts Inversió: 4,4 M¤. Remodelació Inversió: 0,9 M¤ Hospital de Figueres Transtorns mentals severs Inversió: 9,1 M¤. Ampliació i remodelació Inversió: 7,3 M¤ Hospital de Palamós (2) Psicogeriàtric Inversió: 9 M¤. Ampliació i reforma Inversió: 10,9 M¤ - Inici d’obres: 2006 Centre Sociosanitari - Finalització: 2008 de Palamós Inversió: 3 M¤ - Inauguració: 2005 1 178,9 M¤ 32 actuacions Catalunya central Nou Hospital d’Igualada Inversió: 57 M€ Finalització: 2007 Althaia · Edifici Sant Joan de Déu (Manresa) Inversió: 69 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008 (fase I), 2010 (fase II) Consorci Hospitalari de Vic 2 Inversió: 14,9 M¤. Remodelacions de consultes externes, laboratori, UCI… Hospital de Sant Bernabé (Berga) (2) Inversió: 3 M¤. Ampliació i millora d’accessos, instal·lacions… Centre Sociosanitari de Manlleu (1) Inversió: 9,5 M¤ - Finalització: 2006 CAP Taradell Inversió: 0,5 M¤ - Finalització: 2005
  • 19 Barcelona 1 2.252,5 M¤ 473 actuacions Barcelonès Nou Hospital de Centre Fòrum de l’Hospital Sant Pau (BCN) (1) del Mar (IMAS) (4) Inversió: 293,4 M¤- Finalització: 2007 Inversió: 43,9 M¤ Nou Hospital de l’Esperit Sant Centre sociosanitari (Santa Coloma de Gramenet) (trasllat 252 llits) Inversió: 48,4 M¤ - Finalització: 2006 Finalització: 2006 2 Hospital Vall d’Hebron (BCN) Internament comunitari Inversió: 182,9 M¤ de salut mental (40 llits) Finalització: 2005 Urgències, bloc quirúrgic Centre geriàtric (150 llits) i UCI de l’àrea general (2) Inici d’obres: 2006 Inversió: 36 M¤ - Inici d’obres: Finalització: 2007 2005 - Finalització: 2009 Unitat de Càncer de Mama Parc Sanitari Pere Virgili Inversió: 3,7 M¤ - Inici d’obres: Places sociosanitàries 2005 - Finalització: 2007 (128 llits) Inversió: 6,2 M¤ - Inici Hospital Universitari de d’obres: 2006 - Finalització: 2008 Bellvitge (l’Hospitalet Llar-Residència (45 llits) de Llobregat) (3) Inversió: 2 M¤ - Inici d’obres: 2006 Inversió: 153,4 M¤. Ampliació, Finalització: 2008 consultes externes, seguretat, UCI, Places sociosanitàries bloc quirúrgic, urgències... edifici Xaloc (143 llits) Inversió: 6,8 M¤ - Inici d’obres: 3 Hospital del Mar 2006 - Finalització: 2007 Inversió: 42 M¤. Remodelació integral Nous equipaments Inici d’obres: 2006 Finalització: 2009 psiquiàtrics (120 llits) Hospital Duran i Reynals Inversió: 6,4 M¤ - Inici d’obres: (l’Hospitalet de Llobregat) 2006 - Finalització: 2008 Inversió: 15,8 M¤. Consultes, façana, Altres cuines, laboratori, banc de sang... Inversió: 71,7 M¤. Urbanització, Hospital Germans Trias i Pujol dependències de serveis diversos, (Badalona) cafeteria... Inversió: 67 M¤. Heliport, consultes Centre Polivalent de salut externes, hospital de dia, urgències, mental de l’Hospitalet de Ll. rehabilitació, bloc quirúrgic... Inversió: 12,6 M¤ - Inici d’obres: 2008 Hospital Municipal de Badalona Finalització: 2009 Inversió: 4,6 M¤ - Inici d’obres: 2005 Hospital de dia per a Finalització: 2006 adolescents de l’Hospitalet 4 Cotxeres de Borbó (BCN) de Llobregat (250 llits sociosanitaris) Inversió: 2,8 M¤ - Inici d’obres: 2008 Inversió: 14,7 M¤ - Inici d’obres: 2006 Finalització: 2009 Finalització: 2007 Centre Sociosanitari Hospital Casernes de Sant Andreu (BCN) Duran i Reynals (centre sociosanitari) (l’Hospitalet de Ll.) Inversió: 16,8 M¤ - Inici d’obres: 2007 Inversió: 6,9 M¤ - Finalització: 2006 Finalització: 2008
  • 20 Barcelona 1 Alt Penedès, Baix Llobregat i Garraf Nou Hospital del Baix Llobregat (Sant Joan Despí) Inversió: 66,1 M¤ - Inici d’obres: 2005 Finalització: 2008 2 Nou Hospital de Sant Boi de Ll. (1) Inversió: 70 M¤ - Inici d’obres: 2006 Finalització: 2009 Hospital Sant Joan de Déu Unitat d’hospitalització de d’Esplugues de Llobregat subaguts (Sant Boi de Llobregat) Inversió: 45,2 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Inversió: 0,7 M¤ - Finalització: 2007 Finalització: 2011 Centre Sociosanitari Sant Jordi Hospital de Viladecans (Cornellà) (4) Inversió: 43 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Inversió: 3,5 M¤ Finalització: 2010 Centre Sociosanitari Viladecans Hospital Sant Joan de Déu de Inversió: 5,5 M¤ - Finalització: 2007 Martorell Inversió: 14,5 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Centre Mèdic sociosanitari Molins 3 Finalització: 2009 de Rei (2) Inversió: 8,7 M¤ - Finalització: 2005 Hospital Comarcal de l'Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) Centre Sociosanitari Vilafranca del Inversió: 2,4 M¤. Remodelació i laboratori Penedès (3) del CLI Inversió: 9 M¤ - Finalització: 2005 Hospital de proximitat (Vilanova i la Geltrú) Inversió: 16 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2009 Unitat d’Alta Dependència Psiquiàtrica (Martorell) Inversió: 2,5 M¤ - Finalització: 2007 Unitat d’Alta Seguretat (Sant Boi de Llobregat) 4 Inversió: 3,9 M¤
  • 21 1 Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme Nou Hospital de Mollet Inversió: 66,2 M€ Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2009 Hospital General de Granollers (2) Hospital de Mataró (3) Inversió: 38 M¤ (edifici d’atenció Inversió: 5,2 M¤ (hospital de dia d’adults i ambulatòria) llits d'ingrés de salut mental) Inici d’obres: 2005 - Finalització: 2008 Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007 2 Hospital de Terrassa (1) Nou Centre de Salut Mental a Inversió: 44,3 M¤ - Finalització: 2010 Mataró Nou Hospital de Cerdanyola- Inversió: 5,5 M¤ (adults, infantil i juvenil, Ripollet-Montcada hospital de dia infantil i juvenil) Inversió: 70 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007 Finalització: 2009 Nova Unitat d’Alta Dependència Consorci Hospitalari del Parc Taulí Psiquiàtrica (Granollers) (Sabadell) Inversió: 0,8 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Nou edifici Santa Fe Finalització: 2008 Inversió: 38,1 M¤ - Inici d’obres: 2005 - Unitat d’hospitalització de Finalització: 2008 subaguts (Granollers) Nou Hospital de Rubí-Sant Cugat Inversió: 0,9 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Inversió: 70 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2008 Finalització: 2010 Centre Sociosanitari de Sant Nova Policlínica de Granollers Celoni Inversió: 16,8 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Inversió: 3 M¤ (remodelació) - Inici d’obres: Finalització: 2008 2006 - Finalització: 2008 Hospital de Sant Celoni Inversió: 5 M¤ (ampliació) Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008 3
  • 22 Els pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent Pressupostos consoliden l’orientació iniciada l’any 2004 i confirmada 2006 el 2005: sosteniment de l’esforç inversor, clara orientació a les polítiques socials i decidit impuls a la millora de la competitivitat (en compliment de l’Acord Estratègic), a l’equilibri territorial i a les polítiques mediambientals. De fet, més de la meitat de les despeses es destinen a partides de caràcter social. Aquest informe mostra quines principals eixos són les prioritats del Govern, clarament reflectides en els presspostos del 2006. Recerca, Ocupació Suport financer desenvolupament i relacions laborals als ens locals i innovació 392,9 M¤ 2.798,5 M¤ 194,5 M¤ Foment de l’ocupació 2.524,3 M€ de participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat (15% d’increment) R+D i Innovació de forma directa Foment de 186,2 M€ al programa de suport financer de la Generalitat als ens locals (37,1% Polítiques l’activitat d’increment del Fons de Cooperació Local) per a sectors empresarial i 88 M€ al programa de suport a obres i serveis dels ens locals (20,6% d’increment productius internacionalització dels recursos destinats al PUOSC) 212,8 M¤ 56 M¤ 33,5 M€ per a l’ordenació i la promoció 45,7 M€ per a la internacionalització, la Medi ambient comercials promoció i el foment del comerç exterior 921 M¤ 58,8 M€ per al turisme 10,3 M€ per al foment de l’activitat 42,2 M€ per a la indústria empresarial 604 M€ a la política de cicle de l’aigua 78,3 M€ per a l’agricultura, la ramaderia 317 M€ a la política d’actuacions ambientals i la pesca Energia Telecomunicacions 27,8 M¤ Transport 16,9 M€ per al control i eficiència energètica 2.862,9 M¤ 299,7 M¤ 6,6 M€ per a les infraestructures 1.433,3 M€ en infraestructures ferroviàries Infraestructures de telecomunicacions energètiques 844,3 M€ en suport al transport públic 4,2 M€ per al foment de les energies de viatgers renovables 511 M€ en carreteres 56,8 M€ en logística i altres actuacions Equilibri territorial i sostenibilitat ambiental Millora de les condicions de competitivitat Total pressupost 2006: 29.689,5 M¤ (increment del 12%)
  • 23 Cultura Justícia 247,6 M¤ 693,1 M¤ 147,1 M€ per al suport a la creació, 7 centres de justícia juvenil la promoció i la difusió culturals 545 òrgans judicials 73,1 M€ per a la protecció, la producció 14 centres penitenciaris i la conservació del patrimoni cultural 13.638 professionals (2006) 27,4 M€ per a equipaments culturals Habitatge i barris Polítiques 393,5 M¤ específiques 333,5 M€ per a habitatge 178,8 M¤ Educació 60 M€ per a barris i nuclis antics 36,8 M€ per als serveis a la joventut 11,3 M€ per al suport directe a les polítiques de dones 4.998 M¤ 27,1 M€ per a la promoció (16,8% del pressupost consolidat) de la llengua catalana 4.034 M€ a educació general 103,6 M€ per a esports i educació física 104 M€a serveis complementaris (transport escolar, menjadors, llibres de text) 830 M€a educació universitària 2.652 centres públics d’educació general 732 centres privats concertats 7 universitats públiques 1 universitat no presencial Salut 63.996 docents previstos pel curs 06-07 en centres públics 13.294 professors universitaris 7.948,7 M¤ (26,8% del pressupost consolidat) Seguretat 8 hospitals de l’ICS en funcionament i protecció civil 54 hospitals concertats 799,5 M¤ 348 equips d’atenció primària Benestar 149 parcs de bombers 60 comissaries 40.869 professionals a l’ICS (2006) i solidaritat 3.090 vehicles 1.221,5 M¤ 13.837 mossos d’esquadra (2006) 428,1 M€ per a l’atenció a la gent gran 2.952 bombers (2006) amb dependència (54.000 beneficiaris del programa “Viure en família” 17.600 places en residències) 307,2 M€ per a l’atenció a les famílies, a la infància i a l’adolescència (323.000 beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec) 253,6 M€ per a l’atenció a les persones amb discapacitats 45,6 M€ per a pensions i prestacions assistencials (80.000 beneficiaris d’ajuts complementaris per al cònjuge supervivent) 44,3 M€ per a serveis d’atenció primària i ajut domiciliari Polítiques socials
  • 8 Renovació de la xarxa de salut de Catalunya
  • 9 La salut és l’element de la vida que més apreciem i valorem els ciutadans. Tots desitgem disposar d’un sistema sanitari modern, eficaç i de la màxima qualitat. Per tant, les polítiques destinades a millorar-lo constitueixen una de les màximes prioritats del Govern de la Generalitat. L’objectiu és garantir una elevada qualitat assistencial que, a més, sigui la mateixa per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per aconseguir-ho s’han de crear noves instal·lacions En total es faran 232 obres noves i 567 reformes i amb els equipaments més moderns i s’han de situar en ampliacions de centres ja existents. Això inclou 178 el territori de tal manera que tothom tingui les mateixes nous centres de salut per a l’atenció primària, 14 oportunitats d’assistència sanitària. Per aplicar aquest grans hospitals de nova planta, 17 nous centres de model de proximitat també s’han de tenir en compte els salut mental i 18 centres d’atenció sociosanitària. canvis que es produiran en la demografia, les previsions També es faran reformes en profunditat a 10 dels de situacions de dependència i les noves tecnologies hospitals existents actualment i a la majoria de que s’aniran aplicant a la medicina. No oblidem centres d’atenció primària. Totes les obres noves i que actualment a Catalunya hi ha 7.105.000 targetes reformes dels centres de salut aplicaran criteris i sanitàries individuals – TSI, i és possible que en 10 anys normatives d’eficiència energètica i de sostenibilitat. aquest número arribi als vuit milions. En aquest pla general es posaran en marxa, a més, Per tot això, la Generalitat ha posat en marxa un gran pla dos conceptes nous de centre sanitari: els “hospitals d’inversions en totes les línies assistencials de la xarxa de proximitat” i els “centres d’urgències d’atenció de salut de Catalunya, al qual es destinaran recursos primària – CUAP”. per valor de més de 3.300 M€. L’horitzó previst es situa a Aquesta edició de l’InfoCatalunya està dedicada a l’any 2012, encara que la major part d’actuacions estaran explicar com aquesta gran renovació del sistema de enllestides en un període de quatre anys. salut ens beneficiarà a cadascun de nosaltres. Una inversió creixent a tot el territori 3.303,1 M¤ 799 actuacions Alt Pirineu i Aran: 41,3 M¤ 567 3 obra nova, 9 reforma 1.662 Girona: 435,4 M¤ 38 obra nova, 52 reforma 232 Catalunya central: 178,9 M¤ 1.641,1 14 obra nova, 18 reforma Lleida: 151,7 M¤ Centres nous 12 obra nova, 50 reforma Reformes Barcelona: 2.252,5 M¤ 128 obra nova, 345 reforma 3.303,1 M¤ Camp de Tarragona: 190,4 M¤ 22 obra nova, 51 reforma 799 actuacions Inclou actuacions iniciades abans de 2004 Acabades En execució Per iniciar Terres de l’Ebre: 52,9 M¤ Obra Re- Obra Re- Obra Re- M¤ 15 obra nova, 42 reforma nova forma nova forma nova forma Primària 16 32 17 27 145 140 545,9 Hospitalària 2 81 5 100 12 177 2.492,9 Salut 6 2 2 1 9 4 68,6 mental Socio- 4 1 6 1 8 1 195,7 sanitària Total 28 116 30 129 174 322 3.303,1
  • 10 Una atenció primària de proximitat
  • 11 Centres d’Urgències d’Atenció Primària Els CUAP es creen per descongestionar els serveis d’urgències dels hospitals, i alhora han de millorar la capacitat diagnòstica, resolutiva i de qualitat de l’atenció primària. Disposaran de punts d’assistència urgent dotats d’equipament tecnològic avançat, radiologia digitalitzada i elements per a la realització de proves analítiques. En una primera fase es posaran en marxa 17 CUAP i en la segona, 21 més. 178 centres nous per a l’atenció primària Alt Pirineu i Aran 2003: 9 CAP i 84 CL 2004-10: 2 CAP Girona 2003: 46 CAP i 183 CL Catalunya central 2004-10: 14 CAP i 14 CL 2003: 43 CAP i 113 CL 2004-10: 11 CAP i 1 CL Lleida 2003: 23 CAP i 190 CL 2004-10: 8 CAP i 1 CL Barcelona 2003: 219 CAP i 87 CL 2004-10: 83 CAP i 12 CL Camp de Tarragona 2003: 33 CAP i 126 CL 2004-10: 9 CAP i 9 CL Terres de l’Ebre 2003: 24 CAP i 52 CL 2004-10: 5 CAP i 9 CL CAP: centres de salut de l’atenció primària CL: consultoris locals 545,9 M¤ 377 actuacions 303,2 199 242,7 178 Centres nous Reformes
  • 12 Més atenció a la salut mental i sociosanitària Alt Pirineu i Aran Girona 4 centres SM: 9,8 M¤ Catalunya central 2 centres AS: 13,9 M¤ 1 centre AS: 9,5 M¤ Lleida 2 centres AS: 16,3 M¤ Barcelona Camp de Tarragona 11 centres SM: 42,1 M¤ 12 centres AS: 95,6 M¤ 17 centres nous 1 centres SM: 2,7 M¤ 1 centre AS: 10 M¤ de salut mental 56,5 M¤ Terres de l’Ebre 1 centre SM: 1,9 M¤ 18 centres nous sociosanitaris SM: salut mental AS: atenció sociosanitària 145,3 M¤ Salut mental Atenció sociosanitària 68,6 M¤ 24 actuacions 195,7 M¤ 21 actuacions 56,5 17 145,3 18 7 50,4 12,1 3 Centres nous Reformes
  • 13 La xarxa hospitalària, 14 hospitals nous renovada + 5 de proximitat Grans reformes Altres reformes Hospitals de proximitat Hospital Arnau de Vilanova (Lleida) Hospital de Blanes Amposta Hospital Vall d’Hebron (Barcelona) Hospital de Campdevànol Balaguer Hospital de Bellvitge (l’Hospitalet de Ll.) Hospital Joan XXIII (Tarragona) Cambrils Hospital de Granollers Hospital Sant Joan de Déu (Martorell) Tàrrega Hospital del Mar (Barcelona) Hospital de Vic Vilanova i la Geltrú Althaia-Sant Joan de Déu (Manresa) Parc Taulí (Sabadell) Hospital St. Joan de Déu (Esplugues de Ll.) Hospital de Terrassa Hospital de Viladecans Hospital Transfronterer (Puigcerdà), 2008 Hospital d’Olot, 2009 Hospital de Santa Caterina (Salt), acabat Hospital Doctor Josep Trueta (Girona), 2010 Hospital d’Igualada, 2007 Hospital de Mollet, 2009 Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada, 2009 Hospital de l’Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet), 2006 Hospital de Rubí-Sant Cugat, 2010 Hospital de Sant Pau (Barcelona), 2007 Hospital de Sant Boi, 2009 Hospital del Baix Llobregat (Sant Joan Despí), 2008 Hospital del Vendrell, acabat Hospital de Reus, 2009 mitat? de proxi e proximitat i més ospitals Xarxa hospitalària ón els h er oferir una atenció siqnitsàriue no impliquinlitantsingré ad s uè s a u Q p rg ue q les espec ia 2.492,9 M¤ 377 actuacions Són cen cialitzats tres esp e ns quirú tzar inte rvencio ació. A m és de ue els de ls ran reali spitalitz pacitat q s tiva. Pod llits d’ho b més ca s 24 hore resolu o tenen ncies am nuada le ri , ja que n n serv ei d’urgè aten ció conti ves c omple- hospitala aran d’u amb una e i de pro s, dispos rimària, la imatg splaça- mèdique lut de l’atenció p diagnò stic per que ev itaran de ollir centr es de sa d’un servei de trocard iografia), itat p odran ac rà el suport xem ple, elec pitals de proxim spital de dia per 1.158,2 358 que tind es (per e . Els hos m un ho s bàsiqu hospitals i, així co mentàrie s a altres modiàlis ontinuat. necessari ió i l’he control c ments in habilitac 1.334,7 erveis c om la re ing rés ni un també s pliquin l’ 19 que no im a tra ctaments Centres nous Reformes
  • Pacte per a l’educació Documents confiscats A què es destinaran els 1.194 L’exposició sobre els papers Info M¤ de l’acord històric amb la comunitat educativa. Pàg. 10 confiscats a Catalunya al final de la guerra civil viatja pel país. Pàg. 18 Catalunya a Informació d’interès ciutadà. Núm. 7 Maig ’06 El nou Estatut ja és aquí
  • 3 sumari Notícies 4 Pacte nacional per a l’educació 10 El nou Estatut ja és aquí 12 Exposició sobre els papers confiscats a Catalunya 18 Línia orbital ferroviària 20 Subvencions i ajuts que atorga la Generalitat 22 Ara toca conèixer el nou Estatut. Ara la ciutadania tindrà la paraula. Ara sí, Catalunya és ben a prop de tenir el nou Estatut. La reforma promoguda pel Parlament de Catalunya n’ha completat la tramitació. Ha estat un procés llarg i laboriós que ha arribat a la seva culminació amb l’esforç i la determinació de partits i agents socials. El resultat ha aconseguit recollir i expressar el pluralisme de la societat catalana, sense renunciar a l’exigència i l’ambició del nostre poble. El nou Estatut significa un salt endavant en l’autonomia de Catalunya. Sense precedents. Reconeix la nostra identitat nacional i proclama un conjunt molt ampli i posat al dia dels drets i deures dels ciutadans i ciutadanes. Aprofundeix la qualitat democràtica de les nostres La ciutadania de Catalunya ha de pronunciar-se en referèndum institucions i de les nostres regles de comportament polític. I sobre el text del nou Estatut. especialment ens dota de competències més àmplies i d’un millor finançament perquè Catalunya disposi de més recursos per poder créixer i millorar com a país. En definitiva, un Estatut molt superior al que vam aprovar el 1979 que esdevé un instrument de futur imprescindible per al progrés social de Catalunya. Una eina útil i necessària. Ben aviat només restarà que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya es pronunciïn. És el moment de conèixer el nou text i de poder expressar Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya ben lliurement l’opinió que ens mereix la nova llei fonamental del nostre Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Jordi Menèndez, Jaume Cleries, Cristina Ribas, autogovern. Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Com a president de la Generalitat, us demano que participeu activament Coordinació editorial: Fede Montagud en aquest moment decisiu i feu sentir la vostra veu. Ara Catalunya tindrà Disseny: Jardí+Utensil Fotografia de la coberta: Thomas Vilhelm la paraula. Fotografies de l’interior: Thomas Vilhelm (pàg. 3), Mariano Herrera (pàg. 9), Thomas Vilhelm (pàg. 12) i Departament de Cultura (pàg. 18). Il·ustracions: Patrick Thomas (pàgs. 15 – 17) Agències: Getty Images i Photo Disc. Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 Adreça web: www.gencat.cat Pasqual Maragall InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per President de la Generalitat de Catalunya la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.
  • 4 notí cies InfoCatalunya Molts més recursos per als municipis A través del Pla únic d’obres i serveis (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb els municipis del país, el Govern destina als ajuntaments 445 M€ per al quadrienni 2004-2007, el 47,8% més que el quadrienni anterior. Amb aquests recursos s’ajuda els ajuntaments a dur a terme en el seu territori obres i infraestructures, prioritzant-ne les d’interès col·lectiu i social. A més d’això, els municipis rebran el 2006 més de 80 M€ de la Generalitat a través del Fons de Cooperació Local de Catalunya, el que suposa un increment superior al 37% respecte de l’any passat. Aquest Fons és la forma de participació dels ajuntaments en els ingressos de la Generalitat. Els recursos transferits als municipis no tenen cap condició i serveixen per dotar els ens locals de l’autonomia financera i els mitjans necessaris per a l’exercici de les seves competències. l Pla de renovació de calderes El pla “Renova’t” té un pressupost E i escalfadors domèstics a Catalunya que impulsa el Departament de Treball i Indústria de 2,1 M€ aportat a parts iguals per la Generalitat, els instal·ladors i les empreses subministradores de gas. amb el nom de “Renova’t” ja ha L’objectiu és millorar l’eficiència substituït més de 1.200 aparells. El energètica de prop de 12.000 Renova’t! Pla permet als particulars rebre un ajut econòmic si canvien la caldera o l’escalfador de gas, de deu o més anys habitatges. Amb les noves instal·lacions, es calcula que una família pot estalviar fins a 80 € Subvencions per d’antiguitat, en el seu habitatge. Per l’any, és a dir, el 15% del consum de renovar calderes rebre l’ajut és condició indispensable que l’aparell substituït sigui eliminat calefacció i aigua calenta. Fins ara s’han substituït 1.055 i escalfadors del mercat. Les subvencions són de 150 € per als usuaris que canviïn calderes i 210 escalfadors domèstics. Això significa que encara hi ha les calderes i de 60 € per als que pressupost per a subvencions. Per a substitueixin els escalfadors de gas. més informació, truqueu al 012.
  • 5 Aturem els accidents! Les mesures que el Govern ha anat posant en marxa per prevenir els accidents de carretera comencen a donar resultats. El control de la velocitat i de la conducció sota l’efecte de l’alcohol, les campanyes educatives i les recomanacions, així com la instal·lació de la xarxa de radars fixos i mòbils, entre altres mesures, han tingut efectes positius en la sinistralitat. Les dades d’accidentalitat viària l’any 2005 registren un reducció del 8% del nombre de morts i del 7,2% del nombre d’accidents mortals a la xarxa viària interurbana catalana respecte a l’any anterior, i confirmen la tendència a la baixa que es registra a Catalunya des de l’any 2000. Evolució de l’accidentalitat a Catalunya 622 545 553 513 435 400 104 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 19 ABRIL MORTS
  • 6 notícies NOVES INVERSIONS InfoCatalunya A CATALUNYA PER CADA MILIÓ D’EUROS DE DESPESA S’HAN OBTINGUT 88 M€ D’INVERSIÓ PRIVADA. El Departament de a Barcelona, que ha contractat 200 Treball i Indústria a treballadors. A més, a Barcelona través de l’Agència també s’han instal·lat altres Catalana d’Inversions empreses, com Colt Telecom, que ha S’obre un període (ACI) ha possibilitat la implantació donat treball a 250 persones, i Sanofi- indefinit perquè a Catalunya de 48 nous projectes industrials en dos anys. Això Aventis, que ha creat 150 llocs nous. L’Agència Catalana d’Inversions es els expresos ha comportat la creació i el va crear l’abril de 2004 per promoure polítics demanin manteniment de gairebé 5.000 llocs de treball i un volum d’inversió de la implantació a Catalunya de noves activitats empresarials indemnitzacions més de 247 M€. estratègiques i per donar suport Dels projectes desenvolupats a a les polítiques del Govern en E l Govern ha impulsat Catalunya, al 56% són industrials matèria de localització exterior de l’obertura d’un nou període i el 44% són empreses de serveis, les empreses catalanes. Té oficines sense termini perquè els de les quals un 13% corresponen exteriors a Madrid, Tòquio i Nova expresos polítics de la guerra civil a centres de recerca. Entre els York. Fins ara, per cada milió i el franquisme puguin presentar projectes destaquen: Atento, empresa d’euros de despesa real de l’Agència sol·licituds per rebre indemnitzacions instal·lada a Lleida i que ha creat s’han obtingut 88 M€ d’inversió des de l’1 de gener passat. Poden 500 llocs de treball, i CEI Network, privada a Catalunya. acollir-se a aquesta ampliació del període d’indemnitzacions les persones que no s’havien acollit a les anteriors convocatòries, ara ja tancades, perquè no es van assabentar a temps de l’existència dels ajuts. La primera convocatòria va obrir-se l’agost del 2000 i es va allargar fins el maig del 2002, fruit de la voluntat d’ampliar les indemnitzacions concedides pel Govern central als expresos polítics del franquisme. Poc després, es va fer una reobertura excepcional del període fins a mitjan 2003 per una ampliació del límit d’edat dels sol·licitants. La nova ampliació del termini ha estat qualificada ara de “justícia històrica” pel Govern, Campus que atén així la reivindicació de les associacions d’expresos, exinternats i excombatents en el sentit que quedi universitari regulat per llei que la presentació de sol·licituds no estarà subjecta a virtual termini. Poden presentar sol·licituds El Departament d’Universitats, Recerca i En el termini de 18 mesos les universitats els expresos polítics del franquisme i Societat de la Informació i les universitats hauran desenvolupat aquesta iniciativa, de la guerra civil i, en cas que siguin catalanes han acordat crear un campus que pretén arribar a ser una referència morts, les seves vídues o vidus i els virtual per impartir ensenyament internacional en l’àmbit de l’aprenentatge fills amb disminució. Si inicialment hi universitari en línia i semipresencial. virtual. CAMPUS podrà admetre fins a havia el requisit que els sol·licitants Aquest projecte s’anomena CAMPUS i es 10.000 usuaris connectats simultàniament havien de tenir més de 65 anys el 31 basa en el programari lliure. El seu objectiu i disposarà d’aplicacions accessibles de desembre del 2000, actualment les és facilitar la transmissió i compartició de via PDA i telèfon mòbil. D’altra banda, indemnitzacions s’han ampliat als coneixement a través de les tecnologies de permetrà un alt grau de personalització en menors d’aquesta edat. la informació i comunicació. funcionalitats, idiomes, logotips i colors.
  • 7 Cap a la producció ecològica i integrada Gairebé 100.000 hectàres més sostenibles U n dels objectius del Govern en matèria • Els productes vegetals ecològics són productes cultivats d’agricultura i seguretat alimentària és sense adobs ni pesticides de síntesi química (fungicides, estendre els models de producció més insecticides o herbicides) i, per tant, sense cap residu respectuosos amb el medi i amb més garanties per d’aquestes substàncies. aconseguir uns productes saludables. En aquest sentit, • Els productes animals ecològics provenen d’una ha estat cabdal la tasca formativa cap al sector, que, ramaderia que proporciona unes condicions de vida d’altra banda, ha respost molt positivament: les xifres dignes al bestiar i als ramats, amb respecte per les d’alumnes en cursos gairebé tripliquen les de l’any 2003. seves necessitats biològiques i de comportament. Actualment a Catalunya hi ha gairebé 97.000 hectàrees L’alimentació d’aquest bestiar es realitza amb productes de terra destinades a aquests tipus de producció. ecològics. D’aquestes, unes 50.000 es destinen a conreus (40.344 de • La producció integrada és un sistema agrícola producció integrada i 9.379 de cultius ecològic) i la resta de producció d’aliments de qualitat, mitjançant a pastures, prats, farratges, matolls i bosc. mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi Els cultius ecològics a Catalunya han passat de 5.758 ambient, destinada a obtenir productes d’alta qualitat, hectàrees l’any 2001 a 9.379 hectàrees l’any 2005, la qual minimitzar l’ús de productes agroquímics, optimitzar cosa significa un increment del 63% en quatre anys. els mètodes de producció i disminuir els residus. La Alguns conceptes bàsics sobre aquest tipus de producció producció integrada permet l’ús d’alguns productes són els següents: agroquímics de síntesi, que prèviament uns comitès • La producció agrària ecològica és un sistema per d’experts professionals han definit. obtenir productes agraris i alimentaris que es basa en la utilització d’un conjunt de productes i tècniques el més Per tant, aquests sistemes de producció es diferencien naturals possibles, que exclou tot allò que pot malmetre de la producció tradicional pel fet que obliguen tant la qualitat del producte final o el medi ambient. Aquest els agricultors i ramaders com els elaboradors dels sistema comprèn totes les activitats de producció, seus productes a realitzar tot un seguit de pràctiques elaboració, manipulació i comercialització de productes, encaminades a la protecció del medi ambient i la millora tant d’origen vegetal com animal. de la qualitat dels productes agroalimentaris.
  • 8 notícies InfoCatalunya Una capsa per reduir els accidents laborals Els accidents mortals a la feina s’han reduït el 41,1% durant el darrer any D’altra banda, l’índex general de sinistralitat no . ha deixat de baixar, fins al punt que, per primera vegada en els últims 8 anys, la incidència de la sinistralitat a Catalunya és inferior a la del conjunt de l’Estat. No obstant això, el Departament de Treball i Indústria ha posat en marxa una iniciativa per continuar reduint el nombre d’accidents. Prop de 5.000 empreses que han patit accidents —això representa el 2% del total de companyies catalanes, ja que el 81% no n’ha tingut cap— estan rebent una comunicació personalitzada amb l’objectiu de que s’esforcin en el compliment de la normativa. La comunicació va acompanyada d’una capsa. A dins hi ha una lupa, que serveix per llegir el lema: “La seva empresa no té un petit problema, la seva empresa té un gran problema”. La capsa inclou també, en suport electrònic, el Manual per a la identificació i avaluació dels riscos laborals.
  • 9 Renovació dels vehicles de prevenció d’incendis En els últims dos anys el Govern ha modernitzat la flota de vehicles destinats a la lluita contra els incendis. Gràcies a un pla especial s’han renovat els vehicles que tenien més de 15 anys d’antiguitat. Així, la mitjana d’antiguitat dels vehicles l’any 2003 era de 10,3 anys, mentre que l’actual se situa en 7,7 anys. Per aconseguir un nivell suficient d’eficàcia, el 2004 es varen arrendar 58 vehicles autobomba nous i tres autoescales per un import total de 24 M€. Per consolidar una flota moderna i amb alta capacitat d’operació, durant l’any 2005 s’han adquirit per rènting 102 grans vehicles operatius i auxiliars i 76 vehicles lleugers (5 turismes i 71 tot terreny) per un import global de 43,8 M€.
  • 10 Educació Cap a l’escola del futur Pacte nacional per a l’educació El Departament d’Educació i les principals organitzacions que formen la comunitat educativa (famílies, centres, mestres i professors, estudiants i ajuntaments) van signar el 20 de març el Pacte nacional per a l’educació, que posa les bases de l’escola del futur a Catalunya. És un acord històric que enforteix la qualitat del sistema educatiu i aporta innovacions pedagògiques i organitzatives fonamentals, al mateix temps que garanteix la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. El pacte preveu diverses mesures que s’aniran aplicant progressivament i que suposaran un volum d’inversions i despeses públiques de 1.194 M€ en els propers quatre anys. De forma sintètica, en aquest informe s’expliquen les més destacades. A primària, 30 hores setmanals de llibres de text pretén facilitar, mitjançant el sistema de A partir de l’1 de setembre de 2006, l’horari passarà de 25 préstec, llibres de text i material didàctic de diferents àrees, a 30 hores setmanals a les escoles públiques d’educació matèries i assignatures per als diferents nivells educatius. primària de municipis que siguin capital de comarca o amb més de 10.000 habitants. El curs següent la mesura Suport a les AMPA s’estendrà a la resta d’escoles de Catalunya. La sisena hora El Govern impulsarà el reconeixement de les AMPA com a diària es dedicarà a habilitats que afavoreixen l’assoliment associacions d’utilitat pública i promourà mesures fiscals i de les competències bàsiques. de suport a la seva tasca. Més ajuts a les famílies Els ajuntaments també hi participen En tres anys, el nombre de centres beneficiaris dels ajuts El Pacte avança en la coresponsabilitat educativa amb els per a l’acollida matinal passarà dels 502 actuals a 750 ajuntaments. L’objectiu és impulsar i ampliar les oficines centres amb aquest servei. Pel que fa a les beques per als municipals d’escolarització i les taules de planificació i menjadors, s’incrementaran el 50% respecte a les de l’any promoure els plans educatius d’entorn que contribueixen a passat. A més, rebran ajuts els alumnes de 3 a 6 anys que fer efectiva la igualtat d’oportunitats entre els alumnes en tinguin germans a educació primària en el mateix centre. l’accés a les activitats educatives que s’organitzen més enllà També s’impulsaran les associacions estudiantils i altres de l’horari lectiu. projectes participatius. Transició entre l’escola i el treball L’1 de setembre, l’escola oberta El Departament d’Educació i els ajuntaments faciliten El Departament promourà que els centres puguin la relació entre els centres que imparteixen formació romandre oberts des de l’1 de setembre fins al 30 de juny professional i el teixit empresarial local. També es i, si escau, durant el mes de juliol, perquè professionals coordinen per a l’elaboració dels programes de transició degudament qualificats puguin dur a terme activitats entre l’escola i el treball, el desplegament dels quals socioeducatives de qualitat. correspon als ajuntaments. Més docents Servei públic educatiu Es contractaran 4.600 mestres més en els dos pròxims Sis cursos per equiparar centres concertats i públics. cursos per a un total de 1.668 centres públics d’infantil i Un dels objectius del Pacte és equiparar l’horari i el primària. L’objectiu és permetre l’organització de la sisena calendari i garantir la gratuïtat dels ensenyaments hora amb les màximes garanties de qualitat. obligatoris en tots els centres educatius de Catalunya. Aquest procés es durà a terme en sis cursos. Mentrestant Reutilitzar els llibres es farà un estudi sobre els costos de la plaça escolar i La implantació del Programa cooperatiu de reutilització els concertats podran seguir cobrant aportacions de les
  • 11 famílies. La incorporació dels concertats al sistema gratuït es farà mitjançant contractes-programa que tindran en Pacte nacional per a l’educació compte tots el factors necessaris per establir les dotacions Pressupost total 1.194 M€ econòmiques. Família i educació Més recursos per als centres amb Beques menjador 100,4 M€ alumnes amb situació desfavorida Acollida matinal 5,7 M€ Es dotarà amb ajuts econòmics els centres concertats Finançament AMPA 2,2 M€ que, a partir d’un determinat percentatge, escolaritzin Reutilització llibres 40,7 M€ alumnes en situació socioeconòmica desfavorida en les Ampliació calendari (setembre i juny) 16,4 M€ etapes educatives obligatòries i en el segon cicle d’educació Ajuts associacions estudiantils 0,1 M€ infantil. Ajuntaments Centres educatius: més autonomia Convenis ampliació calendari (setembre i juny) 11,4 M€ i més recursos Convenis activitats extraescolars 5,0 M€ S’augmentaran les dotacions als centres per al Oficines municipals d’escolarització funcionament ordinari, la millora de la qualitat educativa, i taules de planificació 4,2 M€ el desplegament de la seva autonomia i la promoció dels Programes de transició escola-treball 15,1 M€ programes d’innovació educativa, amb l’objectiu de Plans educatius d’entorn 36,0 M€ millorar el rendiment de l’alumnat. Centres concertats Millora dels serveis educatius Contractes programa i altres ajuts El Departament d’Educació, d’acord amb els agents socials, a centres concertats 94,0 M€ integrarà els actuals serveis educatius (assessorament psicopedagògic, centres de recursos pedagògics, assessors Centres públics i docents de llengua i cohesió social, etc.) en un mateix àmbit 4.600 mestres més 248,3 M€ territorial amb la finalitat d’assegurar una atenció Alumnes amb germans a primària 1,5 M€ eficaç. A més, es revisaran les corresponents plantilles de Formació permanent docents 37,6 M€ professionals i les seves funcions. Salut i riscos laborals docents 51,4 M€ Homologació condicions del professorat de concertats 65,8 M€ Nous perfils professionals a l’educació Increment tutories i atenció El Govern i els agents socials creuen que la millora a les famílies 251,0 M€ de l’atenció educativa i la prevenció del fracàs escolar Nous perfils professionals a l’educació 62,0 M€ necessiten la col·laboració d’altres professionals de Increment dotacions centres 18,0 M€ l’educació, com ara tècnics superiors d’educació infantil, Desplegament autonomia centres 80,1 M€ vetlladors i educadors i tècnics superiors en integració Programes d’innovació educativa 6,3 M€ social. Millora serveis inspecció 6,7 M€ Millora serveis educatius 38,0 M€ Formació permanent dels docents Serveis educatius integrats 0,6 M€ El Pacte preveu més formació permanent per al professorat i altres professionals de l’educació. A més, s’establiran acords de col·laboració amb els titulars dels centres concertats. Salut laboral i homologació de condicions retributives Es promouran polítiques de salut i riscos laborals dels professionals de l’educació i es continuarà el procés d’homologació de les condicions laborals i d’analogia retributiva del professorat dels centres concertats. Més tutories i més atenció a les famílies S’incrementarà la dedicació a tasques de tutoria, orientació de l’alumnat i atenció a les famílies, així com a la recerca i la innovació educatives. També augmentarà el suport i la tutorització del professorat que s’incorpora de nou al sistema i es donarà més reconeixement a l’assumpció de responsabilitats organitzatives als centres (direcció, coordinació i altres).
  • 12 Estatut 2006
  • 13 L’Estatut del futur Una cop aprovat al Congrés dels Diputats, el nou Estatut entra en la darrera etapa de la tramitació: el Senat el votarà i correspondrà a la ciutadania ratificar-lo en referèndum. L’Estatut de 2006 recull aspiracions nacionals i atorga més autogovern a Catalunya, un nou finançament i més competències a la Generalitat, i amplia nous drets amb l’objectiu de contribuir al progrés, el benestar i la igualtat entre les persones. És l’eina bàsica que ha de permetre treballar per la cohesió social, per una sanitat i per una educació públiques i de qualitat i per fer les infraestructures que Catalunya necessita, en el marc d’un desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient. De què tracta? Quines novetats incorpora? D’acord amb el que va aprovar el Enforteix els instruments per a Parlament de Catalunya, es reconeix la dinamització de l’economia Catalunya com a nació. catalana amb l’objectiu de fer-la més Estableix el repartiment del poder competitiva. polític entre el Govern català i el Govern Incorpora responsabilitats sobre espanyol: en quins àmbits Catalunya immigració i tecnologies de la exerceix l’autogovern (competències) i informació, entre altres. quins recursos té (finançament). Estableix el paper de Catalunya a la Defineix les institucions catalanes: Unió Europea. el Parlament, la Presidència de la Per primera vegada tracta de Generalitat i el Govern, així com altres sostenibilitat i de medi ambient, institucions pròpies. d’igualtat de gènere, de l’emancipació Amplia els drets socials, laborals, dels joves, de la conciliació de la vida ambientals, civils, lingüístics, polítics laboral amb la vida personal, dels nous i administratius de les persones que tipus de famílies... viuen a Catalunya. Reconeix els ens locals com a ens El Tribunal Superior de Justícia de bàsics de l’organització territorial de Catalunya serà l’última instància Catalunya i se’n garanteix l’autonomia. judicial. D’altra banda, es crearà el Es crea el Consell de Governs Locals, Consell de Justícia de Catalunya, òrgan com a òrgan de representació dels desconcentrat del Consell General del municipis i les vegueries. Poder Judicial. Podeu consultar el text complet del nou Estatut: http://www.gencat.cat/nouestatut
  • 14 Estatut 2006 L’Estatut PR EÀMBUL L’Estatut de 1979 va ser (...) , una diversitat el de la recuperació de les un país ric en territoris i gents forteix per als institucions democràtiques. — Catalunya és l’enriqueix des de fa segles i l’en El nou Estatut és, a més, que la defineix i l’Estatut de la gent. Per temps venidors. nes primera vegada tracta dels iures per a perso una comunit at de persones ll ts diverses, amb un infants, dels joves, de la gent — Catalunya ésú pot viure i expressar identita te per la dignitat gran, de les dones o de les lliures on cadasc ís comunitari basat en el respec persones amb discapacitat. decidit comprom les persones. de cadascuna de configurat n s i ciutadanes hai amb e tots els ciutada lor Dones — L’aportació d gradora, amb l’esforç com a va que continuen “Art. 19.1 Totes les dones tenen dret una societat inte dora i emprenedora, uns valors al lliure desenvolupament de llur capacitat innovaprogrés. personalitat i capacitat personal, im pulsant-ne el stitució, i a viure amb dignitat, seguretat ya es fona menta en la Con marc i autonomia, lliures d’explotació, — L’autogo vern de Catalun del poble català, que, en el na maltractaments i de tota mena de rets històrics coneixement d’u i també en els d origen en aquest Estatut al re ol desenvolupar discriminació.” d’aquella, donende la Generalitat. Catalunya v at que reconeix i Viure amb dignitat posició singular tat política en el marc d’un Est spanya. “Art. 20.1 Totes les persones tenen dret la seva personali t d’identitats dels pobles d’E a rebre un tractament adequat del dolor respecta la diversita lat i cures pal·liatives integrals i a viure amb va de Cata lunya ha subratl dels dignitat el procés de llur mort.” cívica i associati gua i la cultura catalanes, — La tradició tància de la llen cohesió social, Educació se mpre la impor del saber, de la formació, de la e drets, i avui, “Art. 21.2 Les mares i els pares tenen d drets i els deures, ent sostenible i de la igualtat . garantit, d’acord amb els principis d el desenvolupamla igualtat entre dones i homes establerts per l’article 37.4, el dret que especia lment, de cció els assisteix per tal que llurs fills i filles artic ipa en la constructius de rebin la formació religiosa i moral que itjà de l’Estat, p s obje atalunya, per m la Unió Europea, els valors i el vagi d’acord amb llurs conviccions a —C ic de les escoles de titularitat pública, en del projecte políteix. les quals l’ensenyament és laic.” la qual compart el seu manista, aferma la seva tradició hu ruir un ordre mundial Serveis socials —C atalunya, des deels pobles per a const “Art. 24.3 Les persones o les famílies comprom ís amb tots que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda pacífic i just. t i la voluntat garantida de ciutadania que els el sentimen Cata lunya, recollint init Catalunya com a asseguri els mínims d’una vida El Parlament de de Catalunya, ha def La Constit ució digna, d’acord amb les condicions de la ciutadanianera àmpliament majoritària. nacional de que legalment s’estableixen.” naci ó d’una ma nei x la realitat rticle segon, reco espanyola, en l’aa nacionalitat. Catalunya com Els articles que aquí apareixen corresponen al text aprovat pel Ple del Congrés el 30 de març de 2006 i presentat al Senat. (...) xt del preàmbul. Extracte del te
  • 15 de les persones Habitatge Persones amb discapacitat Gent gran “Art. 26 Les persones que no disposen dels “Art. 40.5 Els poders públics han de “Art. 40.6 Els poders públics han de recursos suficients tenen dret a accedir a garantir la protecció jurídica de les garantir la protecció de les persones un habitatge digne, per a la qual cosa els persones amb discapacitats i han de grans perquè puguin portar una vida poders públics han d’establir per llei un promoure’n la integració social, econòmica digna i independent i participar en la vida sistema de mesures que garanteixi aquest i laboral. També han d’adoptar les mesures social i cultural. També han de procurar dret, amb les condicions que determinen necessàries per a suplir o complementar el la plena integració de les persones grans les lleis.” suport de llur entorn familiar directe.” en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de Llengua solidaritat intergeneracional.” “Art. 32 Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Igualtat Els actes jurídics fets en qualsevol de les “Art. 40.8 Els poders públics han dues llengües oficials tenen, pel que fa a la de promoure la igualtat de totes les llengua, validesa i eficàcia plenes.” persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, Joves la condició social o l’orientació sexual, “Art. 40.4 Els poders públics han de i també han de promoure l’eradicació promoure polítiques públiques que del racisme, de l’antisemitisme, de la afavoreixin l’emancipació dels joves, xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol facilitant-los l’accés al món laboral i a altra expressió que atempti contra la l’habitatge per tal que puguin desenvolupar igualtat i la dignitat de les persones.” llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.” Incorpora un nou sistema de finançament Estableix una Assegura nova cistella d’impostos. mecanismes de solidaritat IRPF: la Generalitat passa a gestionar del 33% al 50%. que garanteixin a tothom el mateix nivell de serveis IVA: la Generalitat passa a gestionar del 35% al 50%. bàsics, sense que això signifiqui cap pèrdua de posicions de Catalunya en l’ordenació de comunitats autònomes Impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, segons renda per càpita. vi i productes intermitjos): la Generalitat passa a gestionar del 40% al 58%. Garanteix que durant 7 anys Crea l’Estat invertirà l’Agència Tributària a Catalunya en de Catalunya per gestionar tots els tributs propis de la Generalitat i els estatals cedits totalment o parcialment. infraestructures, tant com Catalunya contribueix S’estableix el compromís de crear, en 2 anys, un consorci a la riquesa d’Espanya. paritari per gestionar altres tributs estatals recaptats a Catalunya.
  • 17 SALUT (ARTICLE 162) Consolida el model sanitari de Catalunya i aprofundeix en competències sanitàries de la Generalitat, com la salut en el treball, la salut esportiva o la regulació de les activitats industrials que puguin tenir AGRICULTURA (ARTICLE 116) impacte en la salut, entre d’altres. 1 La Generalitat serà la responsable de la seguretat alimentària a Catalunya, i regularà el control dels productes alimentaris i del seu procés de producció. 2 Tindrà el control sobre llavors i planters. MEDI AMBIENT (ARTICLE 144) 1 La Generalitat decidirà sobre la TRANSPORT (ARTICLE 169) protecció dels recursos naturals del La Generalitat regularà el transport medi ambient marí. ferroviari de rodalies i regionals de 2 Regularà la prevenció, la gestió i el Renfe, és a dir, decidirà els horaris, la trasllat dels residus, com per exemple, freqüència de pas dels trens i en podrà els nuclears, amb independència d’on planificar les línies. s’hagin produït. 3 Establirà els nivells de protecció de tots els espais naturals, com els parcs COMERÇ (ARTICLE 121) nacionals. La Generalitat regularà els horaris dels comerços catalans. LLENGUA (ARTICLE 6) El Govern haurà de garantir el dret de IMMIGRACIÓ (ARTICLE 138) totes les persones a utilitzar les dues 1 La Generalitat assumirà el règim llengües oficials (el català i el castellà). de primera acollida de les persones Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya immigrades, és a dir, s’encarregarà de la tindran el dret i el deure de conèixer-les. seva integració social i econòmica. 2 Participarà en la determinació del contingent de treballadors estrangers. 3 Atorgarà el permís de treball a les persones estrangeres.
  • 18 La confiscació documental va seguir el ritme de l’ocupació de Catalunya per l’exèrcit de Franco. Els serveis de Recuperación de Documentos registraven seus i domicilis de persones i entitats afectes a la Generalitat de Catalunya i a la República. La seva actuació va ser especialment la sistemàtica a Barcelona. La finalitat de requisa er a disposar militar d’informació de l’ene mic, elabora agand la contraprop epara i, sobretot, pr la depuració. nfisc El material co en es va convertir la font d’info rmac . dels repressors Les dades re collid fit a es resumien en i en inform es de ari Calend maig Lleida > a > juny Ampost tembre Manr esa > se o ctubre Girona > embre na > nov Tarrago Exposició itinerant dels documents confiscats a Catalunya E l 31 de gener de 2006 els documents confiscats a ha rebut més de 30.000 visitants explica com es va efectuar la Generalitat al final de la guerra civil arriben la confiscació dels documents i l’ús que el franquisme en va a Catalunya. Els 507 lligalls de documentació fer. Ara, l’exposició comença un recorregut que la portarà són dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant a les principals ciutats catalanes, i més endavant arribarà a Cugat del Vallès, on s’ha creat el Centre Documental de la altres municipis que així ho han sol·licitat. Memòria Històrica. Paral·lelament, el Departament de Cultura i l’Arxiu Entre el 5 de febrer i el 12 de març, l’exposició “El retorn Nacional de Catalunya han editat a manera de catàleg dels papers confiscats a Catalunya”, al Palau Moja de un recull significatiu de documents que, amb els seus Barcelona, ha mostrat 119 documents, alguns originals i comentaris, il·lustren la riquesa i significació del fons altres reproduccions de papers de particulars i d’entitats retornat. A més, s’està preparant un dossier amb materials que retornaran a Catalunya més endavant. La mostra, que didàctics adreçat al públic escolar.
  • 19 Salut Baixen les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques L es llistes d’espera per operar-se 12 proves diagnòstiques tinguin un als hospitals de Catalunya han temps d’espera màxim de 90 dies. Entre experimentat una reducció de aquestes proves hi ha les mamografies, gairebé el 12% en els darrers les ecografies ginecològiques, dos anys, el que equival a dir que a les les endoscòpies, les ressonàncies llistes hi ha 8.000 persones menys. En el magnètiques i les TC. mateix període, el temps mitjà d’espera Per als estudis de son (polisomnogrames) també s’ha reduït el 20%. es preveu que el temps d’espera sigui Actualment, el Servei Català de la Salut de 120 dies. Per aconseguir-ho aquest garanteix un temps d’espera de menys de any s’augmentarà en 8 M€ la compra sis mesos, des del moment que s’entra a la d’equipaments i materials destinats a llista d’espera, per 16 tipus d’intervenció proves diagnòstiques i intervencions quirúrgica. Entre aquests hi ha les quirúrgiques. A més, ja està en marxa cataractes, les varius, les pròtesis de el programa de diagnòstic ràpid de tres maluc, les artroscòpies, les hèrnies, les tipus de càncer: pulmó, mama i còlon. operacions de còlon i de pròstata, la Finalment, una altra mesura a aplicar vasectomia i la circumcisió. També es durant el 2006 és l’establiment del nou preveu que en acabar aquest any el temps registre de llistes d’espera per primera màxim d’espera per ser intervingut de visita de consulta externa d’especialitats. pròtesi de genoll no superi els 12 mesos. L’objectiu del nou sistema és aconseguir D’altra banda, el Departament de Salut un temps màxim d’espera de 90 dies per a té com a objectiu que a final d’any una primera visita.
  • 20 El més dest Estacions de acat viatgers Noves estacio 25 ns de viatger Intercanviado s 8 rs (amb Renfe Longitud i FGC) 11 Via nova 106 km Velocitat pun 55 km ta Velocitat com 120 km/h ercial Temps de rec 60 km/h orregut Demanda prim 105 minuts er any Demanda anu 8 milions de v al consolidad iatgers Pressupost a 16 milions de viatgers 1.227 M¤ TRAM ESTACIONS QUE HI HA ESTACIONS NOVES KM TRAÇAT MINUTS DE RECORREGUT Vilanova Vilanova i la G. Roquetes, 18 55% túnel 19 i la G. — Vilafranca del P. Hospital St. Camil Vilafranca Canyelles del P. Vilafranca Vilafranca del P., Lavern/ 27,6 50% túnel 19 del P. — Subirats, Sant Sadurní Martorell d’Anoia, Gelida, Martorell Martorell Martorell/Villa, Terrassa Can Boada 16,5 11 — Terrassa Castellbisbal Terrassa — Terrassa, Sabadell nord, Terrassa Can Boada 14,9 9 Sabadell Sabadell centre, Sabadell sud Sabadell — Sabadell sud, Barberà Santa Perpètua 23,5 23 Granollers del V., Mollet del V, de Mogoda Montmeló o Parets del V., Granollers Granollers Granollers, Mataró La Roda del V., 21 19 — Mataró Argentona, 50% túnels Mataró centre
  • 21 Línia orbital El Departament de Política Territorial i Obres Mataró Públiques ha presentat l’estudi de traçat de la futura línia orbital ferroviària, un projecte clau per a la mobilitat metropolitana. La nova línia unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. La longitud del traçat serà de 106 Granollers km, 55 dels quals seran de nova construcció. Tindrà 25 estacions, vuit de les quals seran noves (quatre subterrànies). A més hi haurà nou intercanviadors amb Renfe i dos amb els Ferrocarrils de la Generalitat. El Projecte de la línia orbital ferroviària és el resultat òptim de l’estudi de diferents Sabadell alternatives que segueix criteris ambientals, funcionals, econòmics i geològics. La previsió apunta que es recorri la línia en aproximadament 105 minuts a una velocitat de 120 km/h. La Línia Orbital neix amb l’objectiu fonamental Terrassa Barcelona de servir de comunicació en xarxa entre les múltiples poblacions intermèdies situades entre les ciutats que connecta, i no tant de comunicació directa entre els seus extrems. Beneficiarà unes 870.000 persones, és a dir el 20% de la població metropolitana. La demanda Martorell prevista és de 8 milions de viatges el primer any que augmentarà fins als 16 milions de , viatges un cop s’hagi consolidat el servei. Aquest projecte significa una importantíssima aposta pel ferrocarril com a medi de desenvolupament social i econòmic i ha de Vilafranca contribuir a dinamitzar la mobilitat de l’àrea del Penedès metropolitana, prioritzant el transport públic respecte del privat. Ara per ara, el 55% dels viatges d’entrada i sortida de Barcelona es fan en cotxe i el 32%, en tren. El Govern ha incorporat el projecte en el Pla d’infraestructures del transport de Vilanova Catalunya 2006-2016. i la Geltrú 20_21_orbital.indd 21 26/4/06 12:26:47
  • 22 Subvencions i ajuts de la Generalitat Busqueu suport econòmic per a l’escolarització del vostre fill? Voleu dirigir un llargmetratge i no sabeu com finançar-lo? Penseu fer reformes a la vostra llar i voleu saber si podeu sol·licitar un ajut? La Generalitat de Catalunya ofereix diferents prestacions econòmiques per cobrir principals eixos les necessitats de la ciutadania. Comproveu si podeu ser beneficiaris de les que actualment estan vigents. Benestar social, societat i família La Generalitat proporciona ajuts a famílies en Educació i formació Beques i ajuts adreçats a alumnes i a AMPA situació d’urgència social i a persones amb Els alumnes poden optar a ajuts per a l’atenció de necessitats educatives especials, discapacitat o amb dependència. També hi servei de menjador, desplaçament, reutilització de llibres, etc. Les associacions de ha subvencions a ens locals i a entitats sense mares i pares d’alumnes (AMPA) poden sol·licitar subvencions per finançar el servei ànim de lucre per a activitats de voluntariat, d’acolliment matinal. participació ciutadana, associacionisme juvenil, promoció de la igualtat d’oportunitats per a les Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca dones i integració dels immigrants. Beques i ajuts per a estudiants universitaris, pre i postdoctorals, i a la recerca. Ajuts de mobilitat en el marc del programa europeu Erasmus. També es concedeixen Prestacions econòmiques per a les famílies premis CIRIT per fomentar l’esperit científic del jovent, dirigits tant als alumnes amb filles o fills a càrrec com als centres d’ensenyament secundari que presentin programes de recerca. Prestació universal per a totes les famílies residents a Catalunya amb infants menors de tres anys, i menors de sis anys en el cas de les famílies nombroses o famílies monoparentals. Agricultura, ramaderia i pesca Així mateix, es concedeixen ajuts per part, El suport del Govern es concreta en ajuts per a la formació dels professionals, adopció o acolliment múltiple i per a famílies la millora del medi rural o la promoció de productes agroalimentaris i pesquers en situació d'especial vulnerabilitat amb part, de qualitat. A més, se subvencionen programes sanitaris destinats als animals de adopció o acolliment múltiple de tres o més granja, projectes de regulació dels mercats o per al sanejament de plantacions infants. citrícoles. En situacions excepcionals, com gelades o incendis forestals, també s’estableixen ajuts. Indemnitzacions a expresos polítics S’hi poden acollir totes les persones que van patir repressió i reclusió en la lluita per les llibertats durant la guerra civil i la postguerra. La convocatòria per presentar noves sol·licituds Comerç, consum i alimentació és oberta des de l’1 de gener de 2006. Hi ha subvencions a les empreses per a l’elaboració de determinats productes alimentaris i per al foment de l’exportació i de la competitivitat. La Generalitat també Programa ‘Noces d’Or’ té ajuts per a organitzacions de defensa dels drets dels consumidors i usuaris. S'adreça a totes aquelles parelles que han complert 50 anys de matrimoni o convivència. Pla de renovació de calderes i escalfadors domèstics Se’ls ofereixen quatre dies en un hotel de la Es promou la renovació de calderes i escalfadors de més de deu anys d’antiguitat. costa catalana. No hi ha un termini limitat per Es una acció concertada entre la Generalitat i la iniciativa privada. Es bonifica la fer la sol·licitud. substitució de l’escalfador amb 60 € i la de la caldera amb 150 €.
  • 23 Medi ambient i Habitatge, urbanisme Ajuts per a la rehabilitació d’habitatges Salut recursos naturals La Generalitat concedeix beques de recerca sobre Per realitzar obres en edificis construïts abans S’estableixen ajuts per al finançament tractament de malalties i sobre serveis sanitaris, de 1980, excepte en programes d’accessibilitat d’actuacions en els espais naturals protegits així com subvencions per a activitats de prevenció i sostenibilitat, i destinats a habitatge habitual i de Catalunya per al 2006, destinats tant de la sida, de drogodependències, entre altres. permanent. a ens locals com a propietaris, masovers o Finançament de medicaments titulars d’explotacions forestals i agràries. De Ajuts per a la millora de barris, àrees urbanes El Servei Català de la Salut finança els la mateixa manera, es subvenciona la gestió i viles que requereixen una atenció especial medicaments aprovats, receptats a través de la forestal sostenible. (convocatòries periòdiques) Sanitat Pública: el 60% en el cas dels treballadors Per una altra banda, el Departament de Política Poden demanar aquests ajuts els ajuntaments actius, el 90% en el cas de determinades Territorial i Obres Públiques subvenciona catalans directament o bé a través d'associació o especialitats farmacèutiques millores en la comunicació dels municipis de col·laboració amb altres municipis o ens locals que i el 100% en el cas dels pensionistes i altres muntanya amb la xarxa general de carreteres. presentin un projecte d'intervenció integral. beneficiaris, i dels medicaments prescrits durant l'hospitalització. Ajuts als alumnes que pateixen una malaltia Turisme Economia, finances, prolongada Els estudiants de turisme es poden presentar Els alumnes que en edat d'escolaritat obligatòria als premis que s’atorguen als millors projectes empresa i indústria pateixen una malaltia prolongada que els de final de carrera en aquesta diplomatura. S’atorguen crèdits, préstecs, ajuts i subvencions impedeix assistir a classe poden sol·licitar rebre atenció educativa a casa. Hi ha, a més, subvencions cada any per per donar suport a la indústria i les empreses a la creació d’empreses d’oferta turística catalanes. N’hi ha per a creació d’empreses, complementària o per a la modernització i projectes d’autoempresa per persones a l’atur, ampliació d’establiments d’allotjament amb desenvolupament econòmic, millora de la competitivitat i la innovació empresarials, foment Cultura, llengua l’objectiu de guanyar en la qualitat dels serveis. També es preveuen ajuts per a oferta turística de cooperatives i organitzacions empresarials, etc. i mitjans de bàsica a les properes convocatòries. comunicació Treball Les subvencions són per realitzar projectes d’arts plàstiques o visuals, literatura, espectacles, etc. Transports Les prestacions econòmiques van des de la renda També se n’ofereixen per a activitats de difusió de mínima d’inserció a les subvencions per a la creació de llocs de treball, passant per accions de formació i d’orientació ocupacional o per a la la cultura i la llengua catalanes, de recuperació de la memòria històrica, de restauració i conservació del patrimoni artístic, així com per a mitjans de i mobilitat integració laboral de persones amb disminució, Ajuts per al foment d'activitats de formació comunicació en català. en el sector del transport i la logística immigrants o col·lectius especials. També s’ofereixen préstecs per a inversions en prevenció Programa específic per fomentar la formació, de riscos laborals. l’associacionisme i la professionalització del Seguretat civil i sector del transport i la logística. Ajuts al sector del taxi per a l'adquisició emergències d'equips de seguretat GPS-GPRS en connexió amb els centres d'emergències Ajuts als ens locals en situacions excepcionals, Per millorar la seguretat personal dels d’urgència o catàstrofe 012 professionals del taxi es finança una part Subvencions per a l'execució d'obres per dotar del cost d’equips de localització de vehicles de subministrament d'energia elèctrica i de via satèl·lit GPS i de transmissió gas indrets de l'àmbit rural de Catalunya. Les de dades mitjançant la telefonia mòbil GPRS. sol·licituds d'ajuts es presentaran sense que sigui Informa’t Aquests equips emeten alarmes als centres necessària una convocatòria prèvia. d'emergències 112 de Catalunya. Trucant al 012 Justícia, dret Aquestes convocatòries es convoquen anualment. Cal verificar els períodes de Hi ha ajudes per als opositors i opositores a jutge, vigència en cada cas. Consultant el web fiscal i secretari judicial, entre altres. gencat.cat Ajuts per a l'acolliment de menors infractors La Direcció General de Justícia Juvenil subscriu Ciència i tecnologia concerts i convenis de col·laboració amb entitats El Govern contribueix al finançament de privades sense ànim de lucre, per finançar projectes de recerca i de divulgació de la ciència, l'estada i la formació dels menors infractors que així com al de programes per a l’accés a les no poden ser atesos en els centres de menors del noves tecnologies i per millorar la capacitat Departament de Justícia. d’innovació de les empreses.
  • Espais culturals Memorial Democràtic Subvencions per a teatres, Una institució dedicada a Info espais d’art i sales polivalents a 222 poblacions. Pàg. 12 recuperar i preservar la nostra memòria històrica. Pàg. 16 Catalunya a Informació d’interès ciutadà. Núm. 8 Juliol ’06 Catalunya rehabilita els seus barris
  • 3 sumari Notícies 4 Es rehabiliten 17 barris més a Catalunya 10 Pla d’equipaments culturals 12 Memorial Democràtic 16 Què es pot fer en una biblioteca? 18 No juguem amb foc 20 Subvencions i ajuts de la Generalitat 23 Revitalització dels barris de Catalunya El Govern de Catalunya ha treballat intensament a partir del seu compromís amb la proximitat i la ciutadania. Estem fent possible una aliança estratègica entre la Generalitat i els governs locals, amb l’objectiu de situar les persones com a motor i subjecte de les polítiques. Catalunya ha d’enfortir la seva capacitat d’integració social allà on és més necessari: a les escoles, als centres de salut i als barris. La Llei de barris s’ha convertit en una de les realitats potents i sòlides del Govern de Catalunya, bàsicament per tres motius. Primer: perquè és una llei innovadora que, d’ara endavant, formarà part de l’agenda pública del nostre país. Segon: perquè demostra que la nostra voluntat d’acostar les institucions a la ciutadania es basava en una profunda convicció política i social. I tercer La rehabilitació del barri de l’Erm i del mercat, a Manlleu, motiu: perquè fa efectiu un compromís col·lectiu per la convivència, la és una de les primeres intervencions impulsades per la Llei de barris. millora dels serveis públics i la creació de noves oportunitats econòmiques. El nou centre cívic Frederica Montseny és l’edifici més emblemàtic de la nova àrea regenerada. És així que hem assolit, en tres anys, els objectius marcats per a tota la legislatura. No és que el Govern de la Generalitat doni suport a “barris amb problemes”. El Govern dóna suport a barris amb projectes compartits, amb alternatives engrescadores i amb voluntat de progressar des d’un municipalisme sòlid i democràtic. La força d’aquest programa, que ha convertit una llei en 46 polítiques singulars, és la força de la ciutadania i de la proximitat que les Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya impregna. Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Ramon Font, Marta Continente, Jordi Menéndez, Jaume Cleries, Neus Tomàs, La Llei de barris és de llarg recorregut, perquè a través de la seva Cristina Ribas i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya transversalitat vol abastar tot Catalunya. Aquests dos anys hem fet Coordinació editorial: Fede Montagud molta feina. Una feina que, amb les eines que ens dóna l’Estatut que Disseny: Jardí+Utensil Fotografia de la coberta: Mariano Herrera acabem de referendar, podrem seguir amb més intensitat, amb nous Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3 i pàg. 14 i 15, fotos 2, 3, 5 i 6), Lourdes Moya / Intress (pàg. 4), Unitat projectes i amb més recursos. Aquest és el camí del progrés a la d’audiovisuals de l’Hospital Universitari de Bellvitge (pàg. 5), Catalunya d’avui, a la Catalunya que acaba de donar-se a si mateixa Arxiu del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (pàg. 9), Josep Maria Roca (pàg. 13), Cristina Diestro i Lluís Casals un gran Estatut. (pàg. 14 i 15, fotos 1 i 4), Eva Guillamet (pàg. 16), Jordi Miralles (pàg. 18, foto 1), Tama Mercader (pàg. 18, foto 2), A. Ruiz En aquest número de l’Info Catalunya trobareu les xifres bàsiques de la (pàg. 18, foto 3), Rosa Feliu (pàg. 18, foto 4), Jordi Oset (pàg. 19), Bombers de la Generalitat (pàg. 20 i 21) transformació més important dels darrers anys, des del punt de vista urbà i social, als principals centres històrics i barris de moltes ciutats Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de Catalunya. de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 Adreça web: www.gencat.cat InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. L’enviament es realitza de forma aleatòria entre les persones residents a cada domicili. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya
  • 4 5 notí L’Eix Transversal serà una autovia cies de doble carril InfoCatalunya La Generalitat preveu desdoblar l’actual una calçada amb dos carrils de 3,5 metres calçada de l’Eix Transversal per tal de per sentit, més un carril addicional en els formar una autovia de dos carrils per a trams de pujada per avançar els vehicles cada sentit de la circulació. El projecte pesants. Els vorals exteriors tindran 2,5 ja ha estat presentat i els estudis de metres i els vorals interiors, 1,5 metres viabilitat i d’impacte ambiental ja són d’amplada. Els dos sentits estaran a la fase d’informació pública. separats per una mitjana d’entre 5 i 8 Des que va entrar en servei el 1997, el metres. Una gran part de la carretera trànsit a l’Eix Transversal no ha deixat de actual serà una de les calçades de la créixer. Actualment registra una intensitat futura autovia. La majoria de viaductes d’entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris, amb i túnels d’ara es desdoblaran amb altres un alt percentatge de vehicles pesants de simètrics i en paral·lel. (entre el 20% i el 30%, segons els trams). Les obres suposaran una inversió de El desdoblament millorarà la fluïdesa i 690 M€. Es preveu licitar els treballs la seguretat del trànsit, i potenciarà les abans de final d’any. Les obres podrien connexions intercomarcals i les de llarg començar el segon semestre de l’any Ja funcionen les noves recorregut (Lleida – Girona – França). vinent i podrien estar acabades en un La nova autovia estarà formada per termini de quatre anys. Enguany es destinen consultes externes de 76 M€ a crear places l’Hospital de Bellvitge Des de final d’abril ja està en marxa zones diferenciades, una d’exploració, de llars d’infants el nou edifici de consultes externes de una de consulta i informació i una de l’Hospital Universitari de Bellvitge. suport. D’aquesta manera s’aconsegueix La creació de places escolars per a nens i nenes de 0 a 3 anys es finançarà amb més de 76 M€ durant l’any 2006. Té un total de 14.361 m2 i està distribuït optimitzar l’atenció als pacients. L’objectiu és aconseguir tenir 60.000 places l’any 2008, de manera racional en quatre plantes, El nou edifici de consultes externes el doble de les que hi havia l’any 2004. per tal que la relació entre l’espai i de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Ja són 283 els ajuntaments de Catalunya que s’han els usuaris sigui el més coherent que ha comportat una inversió de 17 M€, compromès, mitjançant acords presos en plens municipals, a crear 24.000 places fins a l’any 2008. i confortable possible. és la culminació de la primera fase de Per tant, les places previstes pels ens locals ja A l’interior, a més de dues cafeteries, millora global del centre. Actualment representen gairebé un 80% del total. hi ha 136 noves consultes, el doble de les ja ha començat la construcció d’un nou Recordem que el Departament d’Educació assumeix que tenia el centre. Aquests despatxos edifici de 50.000 m² que inclourà el bloc fins a 5.000 € de la inversió per cada plaça nova de titularitat pública que es creï. A més, ha incrementat s’organitzen en 14 mòduls, cada un dels quirúrgic (amb 30 quiròfans i 80 llits en 700 €, fins als 1.800 €, les subvencions per quals està gestionat per un centre de per a malalts crítics), els serveis de al manteniment i funcionament de les places noves programació específic per tal de guanyar farmàcia i esterilització i un nou servei i les ja existents. eficàcia. Tots els despatxos tenen tres d’urgències.
  • 6 7 notícies Catalunya, capdavantera en adopcions InfoCatalunya Les xifres referides a adopcions al nostre país Ajuts al joves demostren que, pel que fa a l’adopció, Catalunya continua sent capdavantera respecte a altres territoris per pagar de l’Estat i a altres països europeus. el lloguer Durant l’any 2005, a Catalunya es varen adoptar 1.532 dedicats a aquests temes continuen la seva tasca per La Generalitat concedeix ajuts per menors. D’aquests, 121 eren infants nascuts aquí i 1.411 tal de facilitar els tràmits d’adopció amb les màximes pagar el lloguer als joves que es procedien de l’adopció internacional. Això demostra que garanties. Amb aquest objectiu, durant el 2005 es van vulguin emancipar i decideixin a Catalunya hi ha un alt interès per aquest tema i que dur a terme viatges a Bolívia, el Nepal, l’Índia, Rússia, viure de manera independent fora superem amplament les estadístiques d’altres comunitats Etiòpia i Ucraïna. Recentment s’han establert relacions del domicili dels seus pares. Els ajuts autònomes. Per exemple, pel que fa al nombre d’adopcions per facilitar l’adopció des de tres nous països: Sri Lanka, poden ser per a persones soles, per a internacionals, la Comunitat de Madrid va tramitar 841 República del Congo i República Democràtica del Congo. parelles, o per a llogaters d’habitatges adopcions en el mateix període i la d’Andalusia en va fer El perfil de les famílies que sol·liciten adopcions continua compartits. Aconseguir-los requereix 647. També pel que fa a altres països europeus, en relació en la mateixa línia d’anys anteriors. Majoritàriament es complir una sèrie de requisits. amb el total de població, les xifres de Catalunya són molt tracta de parelles sense fills, d’entre 35 i 45 anys, tot i que elevades: França, 4.136 adopcions internacionals; Itàlia, continua el lleuger increment del nombre de persones 1 No tenir més de 35 anys. 2 La unitat de convivència ha de tenir uns Establiments contra la 2.848; Suècia, 1.083; Dinamarca, 586. Durant l’any 2005, la Xina s’ha consolidat com a principal país de procedència dels menors (622 infants); segueixen soles que sol·liciten una adopció. D’altra banda, el nombre d’infants en acolliment familiar va passar de 538 a 589 entre el 2004 i el 2005. En el mateix violència de gènere ingressos bruts anuals inferiors Rússia (441), Etiòpia (107) i Ucraïna (67), així com el Nepal període, les famílies acollidores varen augmentar de 380 a 2,5 vegades l’IPREM del 2005 (29) i Colòmbia (29). Els organismes de la Generalitat a 420. (que depèn de la zona on és l’habitatge i del nombre de persones que hi conviuen). La comarca del Tarragonès acollirà un centre 3 Tenir uns ingressos mínims anuals d’intervenció especialitzada (CIE) per a dones Xina de 5.500 €. víctimes de violència de gènere i els seus fills i 622 4 Ser titular d’un contracte de lloguer filles. Un CIE és un servei públic especialitzat des Territori (habitants) Adopcions Ràtio supervisat per les borses d’habitatge jove, d’on s’ofereix informació, atenció i recuperació internacionals 2005 Rússia la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social a totes les dones i els seus fills i filles afectats per o les seves entitats col·laboradores. 441 5 Pagar un lloguer mensual mínim de 90 €. situacions de violència de gènere. L’objectiu és facilitar la reparació del dany patit i proporcionar Catalunya (7.000.000) 1.411 20 una atenció de qualitat. Etiòpia 6 No ser fill ni nét del propietari del pis. Els CIE es basen en un nou model integral d’atenció Com. Madrid (6.000.000) 841 14 107 L’import de la subvenció és variable i aborden la lluita contra la violència de gènere i es calcula en funció del lloc on està situat l’habitatge, el nombre amb recursos específics. Tenen com a objectiu la Suècia (8.900.000) 1.083 12,2 Ucraïna completa recuperació de les afectades en tots els d’ocupants i altres paràmetres que s’han d’aplicar a cada cas específic. àmbits de la seva vida. Dinamarca (5.400.000) 586 11 67 Com a màxim pot arribar als 2.800 € Aquest serà el segon centre d’aquestes l’any, és a dir, a 240 € mensuals. Les noves sol·licituds es poden presentar característiques a Catalunya, després del CIE de Salt (Gironès), que va començar a funcionar Andalusia (7.850.000) 647 8,2 Nepal 29 abans del 31 d’octubre a qualsevol de les oficines que la Borsa Jove d’Habitatge té arreu de Catalunya. el passat mes de setembre. L’objectiu del Govern és la posada en funcionament França (60.000.000) 4.136 7 Colòmbia El 012 disposa de tota la informació, d’un total de set centres d’aquest tipus arreu del que també es pot consultar a: país en el termini més breu possible. Itàlia (57.500.000) 2.848 5 29 www.gencat.cat/joventut
  • 8 9 notícies Es subvenciona Parc de Recerca InfoCatalunya la compra Biomèdica de Barcelona: d’electrodomèstics el futur ja és a Catalunya eficients El 012, més El Departament de Treball i Indústria barat a partir destina enguany 72,6 M€ per aplicar les primeres 140 mesures del Pla de l’energia d’aquest estiu de Catalunya. Entre aquestes mesures, les accions d’estalvi i eficiència energètica El telèfon d’Atenció Ciutadana són prioritàries per al Govern i en conjunt de la Generalitat 012 reduirà rebran gairebé 49 M€. Molt probablement, significativament el cost de la la mesura que afecta més directament trucada en canviar a una nova els consumidors és el nou pla Renova’t 45º tarifació per segons, que permetrà d’electrodomèstics. L’objectiu és als ciutadans estalviar-se, segons substituir uns 90.000 aparells per altres de la durada de la trucada, fins al 50% més eficients, de classe A o superior, a les del que pagaven fins ara. llars de Catalunya durant el 2006. Es busca En la nova tarifació, que entrarà eliminar frigorífics, congeladors, aparells en vigor a partir d’aquest estiu, frigorífics combinats (combis), assecadores, el ciutadà assumirà menys del 20% rentadores i rentavaixelles antiquats que del cost i la Generalitat finançarà gasten molta energia. El potencial d’estalvi el 80% restant. El telèfon 012, que del pla Renova’t serà l’equivalent d’unes els ciutadans puntuen amb un 85.000 tones de petroli anuals. notable alt segons una enquesta El nou pla té un pressupost de 10,5 M€ i recent, és un servei obert les permetrà als ciutadans que canviïn els seus 24 hores del dia i els 365 dies de aparells rebre una subvenció d’entre 85 € l’any L’evolució del servei durant . i 185 € per aparell. Per evitar tràmits, gràcies els darrers dos anys registra un a un acord amb els distribuïdors, aquestes significatiu augment de trucades quantitats les descomptarà el venedor de la vora del 19%. La millora de directament de la factura en el moment la qualitat del 012 es fa palesa en de comprar l’electrodomèstic eficient. Després de quatre anys d’obres, el passat mes de maig va seran presents el Centre de Medicina Regenerativa de un estudi recent encarregat per Els electrodomèstics de classe A poden ser inaugurat oficialment el Parc de Recerca Biomèdica Barcelona, dirigit per Juan Carlos Izpisúa, i el seu banc la Direcció d’Atenció Ciutadana, arribar a estalviar un 40% de l’energia. de Barcelona (PRBB), un edifici singular que ha costat de línies cel·lulars, dirigit per Anna Veiga; el Centre segons el qual la majoria d’usuaris Si una família substituís tots els seus 100 M€ i que acollirà a un miler d’investigadors i tècnics de Recerca en Epidemiologia Ambiental, dirigit per són dones d’entre 25 i 44 anys aparells convencionals pels de la classe A, de 30 països en el seus 50.000 m2 de superfície. Aquest Josep Maria Antó; el Centre de Regulació Genòmica, que usen el català com a llengua aconseguiria un estalvi energètic anual projecte enforteix la bioregió de Catalunya i vol tenir dirigit per Miguel Beato; el departament de Ciències habitual i amb un nivell mig-alt de 400 kWh, el que equivaldria a uns 50 el lideratge de la biomedicina del sud d’Europa. La Experimentals i de la Salut de la UPF, dirigit per d’estudis. L’estudi indica que euros, el 12% de la despesa energètica construcció i explotació de l’edifici del PRBB és una Fernando Giráldez; l’Institut Municipal d’Investigació la majoria dels usuaris del 012 de cada any . iniciativa conjunta de la Generalitat, l’Ajuntament de Mèdica; el Centre Nacional de Genotipat; l’Institut valoren molt positivament el servei Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Nacional de Bioinformàtica i el Laboratori Antidopatge rebut i que en una escala de 0 a 10 Subvenció per aparell electrodomèstic El PRBB acollirà prop de 80 equips de recerca que ja de Catalunya, entre altres. La transferència immediata el 012 rep una nota mitjana de 8,1. són capdavanters en els seus respectius terrenys i que de dades i resultats entre els diferents grups de recerca Frigorífics 85 € acumulen experiència i molts resultats interessants. ha de dinamitzar moltes de les línies d’investigació. Les especialitats més avançades es donaran cita en El singular edifici del PRBB està folrat de panells de fusta Congeladors 185 € un mateix edifici: informàtica biomèdica, biologia i la seva coberta són plaques solars. A dins, a més de Aparells frigorífics combinats (combis) 85 € cel·lular, farmacologia clínica, genètica humana, despatxos i laboratoris, hi ha un auditori penjant per 250 biologia evolutiva o salut pública. Entre tots aquest persones, un gran aparcament i, el més sorprenent, un Rentadores convencionals i bitèrmiques 85 € grups aconseguiran que el PRBB es constitueixi en un espai de 3.000 m2 dedicat a la cria i el manteniment dels Assecadores 150 € dels principals nuclis d’Europa en l’àmbit de les ciències ratolins i peixos zebra que serveixen per a la recerca. A Rentavaixelles convencionals i bitèrmics 85 € biomèdiques, obrint un camí a Catalunya i a Espanya cap a la societat del coneixement. Al PRBB hi més, l’edifici té una connexió directa amb l’Hospital del Mar per poder-hi dur a terme projectes aplicats.
  • 10 11 Tercera convocatòria de Llei de barris Barris en rehablitació: 46 Municipi i barri Pressupost Subvenció M¤ M¤ Banyoles, la Farga 7,4 3,7 Es rehabiliten Barcelona, Torre 18,04 9,02 Inversió total: 600 M€ Baró-Ciutat Meridiana 17 barris més Barcelona, Trinitat Vella Cambrils, 17,4 11,8 8,7 5,9 arreu de nucli antic de la vila Figueres (Marca de l’Ham) Ripoll (barri vell) Cardona, nucli antic 6,4 3,2 Olot (nucli històric) Girona (Sta. Eugènia - Berga (nucli antic) Can Gibert del Pla) Catalunya Cervera, nucli històric 8,7 4,3 Banyoles (la Farga) Manlleu (barri de l’Erm) Granollers, Congost 6,9 3,4 Solsona (nucli antic) Vic (Barris Sud) Salt (Salt Setanta) L’Hospitalet de Ll., 17,8 8,9 Cardona (nucli antic) La Generalitat ha adjudicat a 17 projectes de 16 Florida-Pubilla Cases Balaguer (centre històric) Granollers (Congost) Manresa (nucli antic) municipis els ajuts de la tercera convocatòria Igualada, Sant Agustí 7,3 3,6 Lleida (nucli antic, la Mariola) Canovelles (barriada nova) Sta. Perpètua de M. (Can Folguera) de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i Lleida, nucli antic 16,8 8,4 Cervera (nucli històric) Terrassa (Ca n’Anglada) Igualada (St. Agustí) Mataró (Cerdanyola) viles que requereixen una atenció especial. Els Montcada i Reixac (la Ribera) Martorell, la Vila Vella 12,6 6,3 Sta. Margarida de Montbui (St. Maure) Martorell ajuts arriben a 99 M€ i cobreixen fins a un 50% (Vila Vella) Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena) del pressupost dels projectes seleccionats. Els Rubí, el Pinar 6,6 3,3 Badalona (Serra d’en Mena) Valls (barri antic) Barcelona (Torre Baró - Ciutat respectius ajuntaments aporten l’altre 50%; per Sant Feliu de Llobregat, 10,8 5,4 Vilanova i la G. (nucli antic) Meridiana, Trinitat Vella, tant, el volum d’inversió global serà de 198 M€. Can Calders - la Salut Reus (barri del Carme) Sta. Caterina, Roquetes, Poble-sec) L’anomenada Llei de barris té per objectiu Sta. Margarida de Montbui, 10,7 5,3 Tarragona (Camp Clar) L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla Sant Maure Cambrils (nucli antic) Cases, Collblanc-Torrassa) promoure la rehabilitació global de barris per Cornellà de Ll. (St. Ildefons) Sta. Perpètua de Mogoda, 8,5 4,2 evitar-ne la degradació i millorar les condicions Can Folguera fase II El Prat de Ll. (St. Cosme) dels ciutadans residents en aquestes àrees, Valls, barri antic 15,2 7,6 Tortosa (nucli antic) St. Boi de Ll. (Casablanca) afavorint, d’aquesta manera, la cohesió social. St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut) Per això va establir un fons a disposició dels Vilanova i la Geltrú, nucli antic 14,4 7,2 Sabadell (Parc riu Ripoll) ajuntaments per projectes d’intervenció integral Rubí (el Pinar) Total 17 198 99 que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica de barris. En aquesta Banyoles La Farga Cervera Nucli històric Granollers Congost L’Hospitalet de Llobregat Igualada Sant Agustí convocatòria, un total de 57 municipis havien remès els seus projectes. Les noves Reurbanització dels carrers del Urbanització al voltant del carrer Reforma integral de la plaça de Florida-Pubilla Cases Reurbanització de places i carrers rehabilitacions barri per millorar la connectivitat Major i creació d’equipaments que la Llibertat i altres actuacions de Millora de la qualitat de l’entorn com el del Portal. Adequació de Cal Des del 2004 fins avui s’han dut a terme tres amb la trama urbana del centre de en potenciïn la centralitat, com la renovació i rehabilitació de la densa urbà. Increment de l’accessibilitat. Maco i de l’antiga fàbrica cotonera convocatòries de la Llei de barris, una per any En total, la Generalitat cofinança en aquests . una per una Banyoles,. Ampliació el centre cívic. Urbanització de la plaça de la Pau. Casa Moixó Millora de les condicions residencials. Impuls a una oferta àrea urbana per trencar l’aïllament territorial. Rehabilitació dels Ampliació de les zones verdes (destaca la reforma de l’eix cívic com a espais polivalents. Recuperació de l’eix comercial del carrer Sant Subvencions per a la rehabilitació comercial pròpia, aprofitant l’entorn edificis. Programes per fomentar la Tomàs Giménez). Agustí. moments 46 reformes integrals de barris d’arreu dels elements comuns dels patrimonial i cultural de l’àrea. convivència i el desenvolupament de Catalunya i aporta la meitat dels quasi 600 M€ habitatges. econòmic. d’inversió total. Això representa haver assolit en tres anys l’objectiu que es va marcar la Llei de Barcelona Torre Baró - Barcelona Trinitat Vella Lleida Nucli antic Martorell La Vila Vella Rubí El Pinar Sant Feliu de Llobregat barris per a tota la legislatura. Ciutat Meridiana Construcció d’una biblioteca al carrer Eliminació de barreres Adequació del Portal de l’Anoia, Construcció d’un centre cívic i Can Calders-la Salut Actualment, els 30 projectes beneficiaris de la Urbanització de l’avinguda Escolapi Galícia, del centre cívic de Trinitat arquitectòniques. Provisió de la plaça de les Hores i de l’entorn urbanització de l’espai públic situat Creació del passeig de la Riera primera i la segona convocatòries estan ja en Cancer i de l’avinguda Vallbona. Vella i d’una passera sobre l’avinguda d’equipaments, com l’espai del pont del Diable. Rehabilitació entre els blocs construïts els anys de la Salut com a eix lúdic i marxa. Els ajuntaments han tramitat els seus Construcció del nou espai cívic i casal Meridiana per tal de pal·liar d’ús cultural al Seminari i la i dotació d’equipaments (Casa Par, 60, per tal de millorar la qualitat cultural. Creació d’un equipament de barri a la plaça dels Eucaliptus. l’aïllament del barri de la resta rehabilitació i adaptació a nous usos la Caserna i la Casa Mestres). Impuls urbanística del barri. multifuncional i expropiació i projectes, s’han creat els comitès d’avaluació i de la ciutat. del Convent de Santa Teresa. de programes mediambientals, Priorització dels espais lliures i enderroc de locals en planta seguiment i s’han iniciat les diferents obres de d’equipaments. Habilitació d’un gran eix socials i de dinamització del comerç. baixa per ampliar la plaça de les millora en edificis, carrers i places. A més d’això, per a vianants. Rehabilitació residencial Roses i urbanitzar-la. altres departaments de la Generalitat han acordat i millora de l’estructura viària. sumar-se als projectes en curs, atès que a les àrees Cambrils Nucli antic de la vila Cardona Nucli antic Santa Margarida de Montbui Santa Perpètua de Mogoda Valls Barri antic Vilanova i la Geltrú urbanes amb necessitats especials sovint hi fan Reurbanització de tots els carrers Millora de l’entorn de la plaça del Sant Maure Can Folguera fase II Urbanització dels principals carrers. Nucli antic falta actuacions que van més enllà del vessant i rehabilitació del patrimoni Vall, de la plaça de la Fira de Dalt i Urbanització i enjardinament del Actuacions destinades a convertir Actuacions de millora a les places Recuperar la funció residencial urbanístic. Així, actualment es desenvolupen històric. Millora de les condicions del Portal de Graells. Consolidació de Passeig i del Parc del Torrent Torres i el barri perifèric en nova del Blat i del Pati. Construcció de la del barri, reafirmar el seu caràcter d’habitabilitat. Dotació de nous l’àrea d’equipaments de cal Badia. creació d’un centre cultural a la mateixa àrea de centralitat. Obertura urbana biblioteca a l’antiga fàbrica de Can de nucli històric i revaloritzar programes complementaris als municipis equipaments (centre cívic La Creus i formació d’un espai lliure al zona. Intervenció en els elements del barri al Parc Central. el seu patrimoni. Adequació de beneficiaris de la Llei de barris per tal de millorar Muralla). comuns de l’anomenat Bloc dels Cures. carrer Sant Francesc per recuperar l’espai cultural polivalent la Sala l’atenció sanitària, vetllar per la integració Transformació del tram principal de la la muralla medieval. i reurbanització dels eixos bàsics laboral dels col·lectius en risc d’exclusió carretera de Valls en bulevard. del nucli antic. o facilitar la integració dels nouvinguts.
  • 12 13 Pla d’equipaments culturals 2005 - 2007 Subvencions per a teatres, espais d’art i sales de 222 poblacions Tots sabem que la cultura és un bé essencial en les auditoris, espais d’art o sales polivalents. L’import de societats i que, quasi invariablement, un major nivell la subvenció pot arribar en molts casos fins al 50% del cultural i de formació comporta un grau superior de cost i les obres s’han de dur a terme abans d’acabar l’any riquesa i de benestar. Si això és així, cal entendre la 2007. El Govern ha destinat un total de 49 M€ a aquestes cultura com un servei públic i cal garantir-hi l’accés a subvencions, és a dir, que el PEC comportarà, sumant-hi tots els ciutadans, sigui quina sigui la part de Catalunya l’aportació que hauran de fer les administracions locals, on visquin. Perquè això es verifiqui calen dues coses una inversió mínima en equipaments culturals superior fonamentals: construir xarxes de distribució de productes als 100 M€ en dos anys. culturals i tenir suficients espais arreu de Catalunya on Un cop acabat el procés d’estudi i la selecció de propostes, Teatres- Espais d’art Sales Totals aquests productes puguin ser representats i consumits. han estat 232 els projectes escollits per a ser subvencionats, Auditoris polivalents El Pla d’equipaments culturals 2005-2007 (PEC) és un que corresponen a iniciatives de 222 ajuntaments d’arreu programa d’inversions que es proposa dotar els municipis de Catalunya. En total hi ha 159 sales polivalents, 60 Barcelona 41 8 63 112 de Catalunya dels equipaments necessaris per garantir teatres – auditoris i 13 espais d’arts visuals. Com ja hem una programació cultural estable i de qualitat, garantint, dit, en alguns casos es tracta d’obres totalment noves i, Girona 7 1 31 39 així, la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura. en altres, de projectes de reforma, de dotació d’equipament De passada, el PEC procura també contribuir a l’equilibri escenotècnic i de millora de les condicions de seguretat Lleida 5 1 36 42 territorial en matèria cultural, i tracta, a més, d’establir i d’accessibilitat dels locals. De fet, quasi un terç de les uns criteris comuns pel que fa a les característiques i els intervencions són obres de nova planta. Tarragona 7 1 15 23 usos de les infraestructures culturals, amb l’objectiu de El PEC consolidarà en poc temps una xarxa Terres de l’Ebre 0 2 14 16 racionalitzar la distribució dels recursos existents. d’equipaments que permetrà crear i fidelitzar públics, Fonamentalment, el PEC s’ha instrumentat a través garantir programacions estables en tot el territori i Totals 60 13 159 232 d’una convocatòria pública de subvencions als dinamitzar econòmicament els sectors empresarials ajuntaments que desitgen construir o rehabilitar teatres, de la cultura. Actuacions de construcció, rehabilitació o millora d’equipaments culturals fins al 2007 Es preveu Poblacions que han obtingut les Poblacions que han obtingut les Molins de Rei Montcada i Reixac Tremp Valls Poblacions que han obtingut les Bagà Batea Castellet i la Gornal Castellfollit de Riubregós Jonquera, la Juncosa Palau d’Angesola, el Pallejà St. Jordi Desvalls St. Julià de Cerdanyola Vilanova del Camí Vilaplana que a la fi subvencions per subvencions per a Olesa de Montserrat Vendrell subvencions per a Bellpuig Castelló d’Empúries Juneda Planes d’Hostoles, les St. Julià de Vilatorta Vilobí del Penedès Olot Vielha e Mijaran Bellver de Cerdanya Castellolí Linyola Pobla de Segur, la St. Pere de Torelló Vilobí d’Onyar del 2007 a espais d’art teatres-auditoris Parets del Vallès Vilafranca del Penedès sales polivalents Benissanet Celrà Lladurs Porqueres Sta. Cristina d’Aro Vinaixa s’hauran Amposta Banyoles Pineda de Mar Prat de Llobregat, el Vilanova i la Geltrú Vilassar de Mar Abrera Besalú Bescanó Centelles Cistella Llagosta, la Llançà Prats de Lluçanès Premià de Dalt Sarrià de Ter Saus acabat el Cerdanyola del Vallès Granollers Barberà del Vallès Barcelona Premià de Mar Agramunt Agullana Blancafort Clariana de Cardener Lliçà d’Amunt Preses, les Secuita, la Ripollet Bordills Corbins Llorenç del Penedès Puigdàlber Sénia, la 80% de les Hospitalet de Llobregat, l’ Berga Roses Alamús, els Botarell Cornellà de Terri Lluçà Rasquera Seròs Prat de Llobregat, el Bisbal de l’Empordà, la Albatàrrec actuacions Reus Borges Blanques, les Rubí Sabadell Alcanar Cabanyes Cabrils Cruïlles, Monells i St. Sadurní de l’Heura Maçanet de la Selva Maials Riudellots de la Selva Riudoms Solsona Soriguera Ripoll Calafell Salt Aldea Cadaqués Figaró-Montmany Mas de Barberans Roca del Vallès Sudanell Ripollet Cambrils St. Andreu de la Barca Almenar Calaf Foixà Masó Roda de Barà Tarrés Sabadell Canovelles St. Boi de Llobregat Almoster Caldes de Malavella Folgueroles Masquefa Roda de Ter Torà St. Boi de Llobregat Castellar del Vallès St. Celoni Alpicat Calldetenes Fornells de la Selva Moià Roquetes Tornabous Tàrrega Castelldefels St. Cugat del Vallès Ametlla de Mar, l’ Camarasa Fortià Monistrol de Montserrat Sales de Llierca Torre de Cabdella, la Torelló Figueres St. Joan Despí Ametlla del Vallès, l’ Camarles Garrigàs Montesquiu Sallent Torre de l’Espanyol, la Tortosa Franqueses del Vallès, les St. Pere de Ribes Arboç, l’ Canet de Mar Gelida Montgat Sant Cugat Torrebesses Gavà Sta. Coloma de Gramenet Arbúcies Canonja Golmes Montmeló Sesgarrigues Torregrossa Igualada Sta. Perpètua de Mogoda Arenys de Mar Capellades Granada, la Mont-roig del Camp St. Esteve Sesrovires Torrelles de Foix Malgrat de Mar Sort Arenys de Munt Cardedeu Granadella, la Móra la Nova St. Feliu Sasserra Torres de Segre Manlleu Tarragona Artés Cardona Granja d’Escarp, la Morell, el St. Fruitós de Bages Torroja del Priorat Manresa Tàrrega Artesa de Lleida Carme Gurb Òdena St. Gregori Ullastrell Martorell Terrassa Artesa de Segre Casserres Horta de St. Joan Olèrdola St. Hipòlit de Voltregà Vall de Cardós Masnou Torredembarra Avià Castellbell i el Vilar Hostalric Olvan St. Jaume d’Enveja Vallromanes Mataró Tossa de Mar Avinyó Castellbisbal Ivars d’Urgell Pacs del Penedès St. Joan de Vilatorrada Vilabella, la
  • 14 15 Què se subvenciona? Teatre-auditori Destinat a les arts escèniques i la música, específicament pensat per a representacions on la veu i el moviment en són els elements fonamentals: òpera, teatre musical, teatre de text, dansa, etc., o bé dedicat a les representacions de música simfònica, de cambra, solistes, etc. Espai d’art 4 Destinat a la difusió i al foment de les arts visuals: pintura, escultura, videoart, fotografia, etc. Sala polivalent Destinada a la difusió cultural, amb característiques polifuncionals. Permet fer la majoria de representacions d’arts escèniques i música, així com altres activitats socials i culturals. 2 Podien demanar subvenció per a un teatre-auditori o un espai d’art els municipis de més de 15.000 habitants i les capitals de comarca, encara que tinguin menys població. Els municipis de menys de 15.000 habitants podien accedir a la subvenció per a una sala polivalent. L’import de les subvencions pot arribar fins al 50% del cost. 1 i 4 Auditori de Viladecans 5 2, 3 i 6 Sala polivalent de la Llagosta 5 Espai d’art de Sant Boi de Llobregat 1 3 6
  • 16 17 Recuperem 1 Participació en la commemoració de l’alliberament dels camps nazis. Exposició de cartells 2 Conveni per censar els llocs de la II República la memòria històrica emblemàtics de la lluita antifranquista a Lleida. Museu d’Història de Catalunya, fins a l’11 de setembre 3 Homenatge als deportats als El Memorial Democràtic està concebut com un observatori dels camps nazis i commemoració del seu L’exposició “República! Cartells i cartellistes (1931- valors de la democràcia i un motor d’iniciatives destinades a alliberament. 1939)” és un retrat dels anys de la II República i la mantenir la memòria històrica. Ha de ser l’eina del Govern per 4 Exposició itinerant: la maternitat guerra a través de 130 cartells originals que s’exposen transmetre a les noves generacions els fonaments històrics del nostre d’Elna, bressol dels exiliats. junts per primer cop. Estan dividits en dos grans blocs: “La República en pau” i “Guerra i revolució”, i a més, sistema de llibertats i garanties socials. 5 Homenatge als represaliats pel franquisme per la seva orientació sexual. ordenats cronològicament per capítols (“La proclamació de la República”, “L’Estatut de Núria”, “La sublevació Trenta anys després de l’acabament pel Govern el passat mes de març, El Memorial disposarà d’un fons 6 Col·laboració activa amb les persones, grups i associacions que des de la militar”, “Les consignes mobilitzadores”, etc.). del règim franquista, al nostre preveu que el Memorial serà la de bases de dades d’informació, Als anys 30, el cartellisme, molt més que la ràdio i la país encara no hi ha cap institució institució que desplegarà les un banc de dades audiovisuals, societat civil treballen per recuperar governamental dedicada a la polítiques públiques adreçades a la un inventari d’elements i llocs la memòria democràtica. premsa, era la principal via de transmissió de consignes recuperació de la memòria històrica recuperació, la commemoració i el significatius de les lluites Per commemorar el 75è aniversari polítiques, culturals i publicitàries. Els cartells varen ser dels qui varen treballar per la foment de la memòria democràtica. democràtiques, així com una de la proclamació de la II República, l’eina de totes les tendències polítiques, que van utilitzar democràcia i les llibertats, tal com La seva creació parteix de la biblioteca especialitzada. A més, el Memorial va organitzar el passat per transmetre de manera efectiva a milers de ciutadans tenen altres estats amb més tradició constatació que un dels dèficits de la un dels seus objectius és localitzar 4 de maig un gran acte-espectacle els seus missatges. La seva força comunicativa era el democràtica. transició a la democràcia va ser la i senyalitzar llocs emblemàtics institucional que va ser celebrat al millor mitjà de propaganda institucional i ideològica A Catalunya i a Espanya, l’actual institucionalització de la desmemòria de la guerra civil, la repressió Teatre Nacional de Catalunya. A més, sistema democràtic té l’origen en i l’oblit de la tradició democràtica i franquista i la lluita antifranquista. i amb el mateix objectiu, fins a l’11 en aquella època d’intensa activitat política i social. l’antifranquisme, però la transició dels seus protagonistes. El Memorial El Memorial es defineix com una de setembre es pot visitar al Museu Molts dels cartells de l’exposició són obres d’autors es va produir en un context presidit serà l’eina del Govern per fomentar àgora i un observatori dels valors d’Història de Catalunya l’exposició de referència (Ricard Opisso, Carles Fontseré, Martí Bas per institucions i polítics clarament el coneixement de la repressió de democràtics i també promou “República! Cartells i cartellistes i altres) i reflecteixen les noves corrents artístiques vinculats a la dictadura. Encara que la dictadura, de l’exili i de la l’organització de cursos, seminaris, (1931-1939)”. d’una dècada esperançadora que va resultar decisiva els resultats polítics van ser positius, deportació, dels valors i les accions exposicions i altres actes. Ara, el Memorial prepara el col·loqui per a la història del segle xx. la contrapartida sovint ha estat l’oblit de l’antifranquisme i, per tant, de Mentre n’avança la tramitació internacional “Polítiques públiques de la memòria d’aquells ciutadans totes les tradicions de la cultura parlamentària, el Programa de la memòria”, que es i entitats que van treballar per democràtica. L’objectiu és recuperar per al Memorial, que depèn desenvoluparà a Barcelona entre recuperar les llibertats arrabassades la memòria democràtica i difondre a del Departament de Relacions el dies 24 i 27 d’octubre d’enguany . per la dictadura franquista. les generacions presents i futures els Institucionals i Participació, D’altra banda, i amb motiu del 70è El Projecte de llei de creació del fonaments del sistema de llibertats ja ha posat en marxa un seguit aniversari de l’esclat de la Guerra Memorial Democràtic, aprovat de què gaudeix la societat. d’iniciatives i projectes: Civil, aquest any 2006 el Memorial Democràtic produirà, conjuntament amb l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’exposició “La Guerra Civil a Catalunya: testimonis i vivències”, que pretén rememorar aquest període mitjançant documentació és: t/drep er-ne m encat.ca Per sab Democràtic: www.g de la memòria”: pública i privada conservada a l s Memoria públique l’Arxiu. L’exposició s’inaugurarà olítiques t C ol·loqui “P aldemocratic.ne a la tardor i visitarà diversos punts www .memori de Catalunya fins a tancar el seu recorregut al Palau Robert de Barcelona un any més tard. Un altre projecte previst és una exposició-homenatge a Olimpíada Popular de 1936, alternativa a l’organitzada per l’Alemanya hitleriana i que, prevista pel 19 de juliol de 1936, va ser impedida per l’aixecament de l’exèrcit rebel un dia abans. Es tracta, per tant, de la commemoració d’un esdeveniment que no va poder ser.
  • 18 Què es pot fer en una 324 Biblioteques públiques (11 bibliobusos) biblioteca? 18.323.452 13,7 Visites (2005) Milions de documents prestats (2005) 1.815.981 Carnets de biblioteca (26% de la població) Les 324 biblioteques públiques de Catalunya (onze de les quals són bibliobusos) són fruit de la cooperació entre les administracions locals i la Generalitat. Durant l’any passat van rebre un total de 18.323.452 visites, xifra que suposa un increment del 3,5% respecte al 2004. Pel que fa al servei de préstec a domicili, el darrer any es van prestar 13,7 milions de documents, un 10% més que l’anterior. El balanç de l’any 2005 sobre els usuaris de les biblioteques públiques també reflecteix que el 26% de la població catalana (1.815.981 persones) disposa de carnet de biblioteca. Això demostra que anar a la biblioteca avui en dia s’ha convertit en una activitat més interessant 1 2 que fa uns anys. Què es pot fer en una biblioteca? Doncs, primer de tot, llegir. I a més, navegar per Internet (pràcticament totes disposen d’accés a la xarxa), agafar documents en diferents suports (llibre, CD, DVD, CD-ROM), visionar pel·lícules, participar en activitats de promoció de la lectura, escoltar música, veure exposicions... Avui en dia moltes biblioteques tenen auditori o sala d’exposicions i durant tot l’any programen conferències, tallers, cursos, xerrades, cicles i concerts. Les biblioteques són espais d’aprenentatge i les que s’han ves gurar no veu inau obert els últims anys són un bon exemple del dinamisme l’any es pre Caste lló 3 ’acabar Tortosa, 4 d’aquests equipaments culturals. Des de 2004 fins a finals Abans d liques a: es i Riell s, ques púb oià, Bigu à, bibliote , Salt, Ju neda, M ipòlit d e Voltreg de juny de 2006, s’han inaugurat 14 biblioteques que mpúries a, Sant H liobús d’E Gandes n bib , Falset, ixí com u han tingut ajuts directes o indirectes de la Generalitat: Calonge ervelló, a llars arina) i C s dels Pa Barcelona (Bon Pastor), Sant Andreu de Llavaneres, Barcelon a (M marque p er les co orregut El Pont de Suert, Sant Boi de Llobregat, Torrelles de amb rec a. i l’Alta Ribagorç Llobregat, Tordera, el Vendrell, Granollers (Roca Umbert), Barcelona (Jaume Fuster), Alcarràs, Terrassa (Districte VI), Sabadell (la Serra), Sabadell (els Safareigs) i Alcarràs. En aquest segle, anomenat del coneixement, la biblioteca es concep com un conjunt d’espais i de serveis que utilitzen usuaris de diferents orígens i amb interessos culturals i professionals diversos. Hi ha espais per a la lectura i per a l’estudi, així com espais específics per a nens i adults. Una biblioteca és una via d’accés a la informació, a la formació i al coneixement. En resum, les biblioteques d’ara ja són les del futur. Ofereixen un gran ventall d’activitats culturals, sense perdre la seva funció central: l’estímul de la lectura. Les biblioteques porten als llibres, i els llibres porten a les biblioteques. Per saber com es pot obtenir el carnet de biblioteques cal trucar al 012. 1 Biblioteca central Xavier Amorós, Reus 2 Biblioteca pública de Lleida 3 Bibiotèca Generau de Vielha 4 Biblioteca pública Octavi Viader i Margarit, St. Feliu de Guíxols 5 Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, St. Boi de Llobregat 5
  • 19 El Carnet jove compleix 20 anys Una macrofesta a Port Aventura amb 30.000 assistents va servir per celebrar l’esdeveniment. Segons un estudi recent, els 400.000 titulars de Carnet jove de Catalunya valoren amb nota molt alta aquest servei i prioritzen donar suport a projectes solidaris. Ja fa 20 anys que els joves de Catalunya gaudeixen dels joves. Un estudi aprofundit elaborat el primer trimestre avantatges que proporciona ser titular del Carnet jove. d’enguany ha posat de manifest que l’índex de penetració Per celebrar l’efemèride, el dies 13 i 14 de maig es va del Carnet jove en la joventut catalana és molt elevat: 35% organitzar una macrofesta a Port Aventura, que amb (25,6% en el còmput global Carnet jove i +25), amb un aquest motiu va ampliar els seus horaris habituals. gran equilibri entre les diferents comarques L’èxit va ser rotund: 30.000 persones en dos dies. i demarcacions. Amb una entrada testimonial de 5 els assistents tenien La nota global del servei ha estat molt alta (8,02 punts accés a les atraccions i els espectacles propis del parc sobre 10). Els enquestats han valorat amb la nota més (Dragon Khan, Hurakan Condor...) i, a més, a un extens alta el suport que es dóna a projectes de solidaritat (8,39 programa d’actes especials, ambientats en les seves punts), seguit per l’accessibilitat operativa mitjançant la cinc àrees temàtiques. Van destacar-hi l’espai Hip-hop i xarxa de punts d’expedició i de renovació automàtica (8,04 l’Aloha Tahití, aquest últim convertit en un escenari urbà punts). En general, els avantatges més utilitzats i millor gràcies al break dance i els grafitis. valorats són els relacionats amb la cultura (museus, La música va tenir un paper molt destacat: l’escenari de cinemes, teatre...), el turisme (allotjament, transport...) nous grups, el triple concert nocturn a càrrec de Sidonie, i els serveis relacionats amb l’oci i el lleure. Lax’n’Busto i Fundación Toni Manero, i les propostes El Carnet jove està homologat a Europa a través de de l’escenari Connecta’t. Tampoc hi van faltar diverses l’Associació Europea del Carnet Jove (més de 4 milions actuacions de dansa, teatre i clown. El cinema hi va ser de titulars), que té el suport del Consell d’Europa i present amb la preestrena de Bajo las aguas tranquilas, l’objectiu principal de la qual és facilitar la mobilitat de Brian Yuzna. A més, com no podia ser altrament, els cultural entre els joves europeus dels més de 40 països i DJ van omplir l’ambient de Port Aventura de manera organitzacions que la integren. Recentment, l’Associació ininterrompuda. El Carnet jove i +25 és un servei molt Europea ha escollit la candidatura de Barcelona com valorat pels seus usuaris, que avui en dia ja són 400.000 a seu per a la seva conferència anual del 2007.
  • 20 21 No juguem amb foc En cas d’incendi truca: Amb l’estiu arriba l’època de les vacances, de la platja i la muntanya, de les festes majors... Però també és l’època en què a Catalunya, país mediterrani, el risc d’incendis forestals és més elevat. El risc d’incendis ve determinat per Fa unes dècades, el nostre paisatge Els anys 80 la zona forestal és de bosc factors geogràfics i socioeconòmics. tenia moltes menys urbanitzacions i jove i la intensitat amb què cremen Geogràficament, Catalunya es troba a edificacions envoltades de bosc, el que els incendis supera la capacitat la vessant est de la Península Ibèrica, els Bombers anomenen la interfase d’extinció. raó per la qual ens afecten vents secs, urbana. Allà, el risc d’ignició Els anys 90 molts incendis es especialment als extrems del país. d’incendis és molt alt i la propagació propaguen per capçades i cremen, Normalment, en els incendis forestals molt fàcil. A més, normalment sobretot, massa arbrada. Són incendis que es produeixen en aquests punts el aquests focs afecten també béns i inabastables per a qualsevol sistema vent hi juga un paper fonamental. Les persones. D’altra banda, el bosc ha d’extinció, amb flames d’entre freqüents tempestes seques també esdevingut una àrea d’esbarjo per als 30 i 60 m, que generen focus són un factor d’alt risc d’incendi. Els habitants de les zones urbanes, que secundaris a centenars de metres llamps comencen el 12% dels focs; per volem gaudir-lo just en el moment de distància. exemple, en els darrers cinc anys, a de més risc: l’estiu. En el moment actual la majoria dels Catalunya n’han encès 574. Per tant, hem de preveure les incendis a Catalunya es propaguen Però també hi ha factors conseqüències que la nostra activitat per l’interior de les urbanitzacions. socioeconòmics que augmenten comportarà per al bosc i cal que Això obliga els Bombers a prioritzar el risc d’incendi a Catalunya, que, extremem les mesures de prevenció. la protecció de persones i de béns. per cert, té una superfície forestal Segons els Bombers, al llarg dels anys Ara gairebé mai es parla de “focs equivalent al 68% del seu territori els incendis forestals a Catalunya forestals”, sinó “d’emergències per (amb Cantàbria, les dues zones de han anat evolucionant, i se’n poden foc forestal”. la Península Ibèrica que en tenen establir diferents etapes: més). El canvi de la vida rural per la vida urbana i l’abandó de Durant els anys 60 el món rural es despobla en benefici de les ciutats ! Una ràpida detecció d’un foc, pot evitar un gran incendi l’explotació dels boscos han creat i desapareixen els mosaics de conreus forestal. molts espais en què s’acumula que evitaven la propagació dels Actueu sempre amb previsió vegetació morta i més seca, que incendis. La zona forestal passa i feu cas de les indicacions dóna força i continuïtat als incendis. del 30% al 68% del territori. de les autoritats. Més auxiliars i més mitjans A l’estiu és quan els Bombers han de realitzar més serveis per extingir incendis forestals. Per tant, la Generalitat n’incrementa la dotació habitual, que aquest any serà de més de 6.000 persones. Els Bombers es reforçaran amb els anomenats auxiliars forestals, que fan tasques de suport als parcs de Bombers i als controls de les diferents regions d’emergències. A més, durant l’època estival els Bombers tindran un seguit de mitjans aeris (helicòpters de comandament, helicòpters bombarders, avions de vigilància i atac, etc.), que s’incorporaran per donar suport als efectius terrestres en la lluita contra els incendis forestals.
  • 22 El Govern regularà les teràpies naturals En un termini no gaire llarg, la pràctica de les teràpies i tècniques manuals i el criteri homeopàtic. denominades teràpies naturals estarà més regulada Actualment, les pràctiques mèdiques convencionals del que ho està avui en dia, gràcies a un nou decret estan totalment regulades per la sanitat i només els que actualment es troba en fase de tramitació. metges titulats poden efectuar diagnòstics i receptar i Està previst que el decret inclogui un registre de aplicar tractaments als malalts. No passa el mateix amb professionals i de centres de formació autoritzats. les teràpies i tractaments dits “naturals”, en les quals Al voltant del 30% dels ciutadans de Catalunya els títols professionals no sempre estan homologats. han fet ús alguna vegada de les teràpies naturals, El nou decret establirà quins requisits tècnics i percentatge que ens iguala a països com Alemanya administratius han de complir els centres per tal o el Regne Unit. D’altra banda, segons un estudi del d’obtenir l’autorització necessària per obrir. També Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, el 67% dels indicarà quina capacitació professional han d’assolir pacients crònics utilitzen aquesta mena de teràpies. els qui vulguin dur a terme aquest tipus de pràctiques Generalment els usuaris tenen un nivell educatiu o i on i com s’impartirà la corresponent formació. econòmic alt i tenen por als efectes secundaris de les Finalment, el decret establirà el règim de control teràpies convencionals. i sancionador per tal de garantir que es compleix Les teràpies que es volen regular són l’acupuntura la normativa i que la salut de les persones queda i les teràpies orientals afins, el criteri naturista, les protegida.
  • 23 Subvencions Habitatge, urbanisme i ajuts de la Ajuts per a propietaris que posin en lloguer habitatges desocupats La Direcció General d’Habitatge promou Generalitat ajuts per a propietaris que disposin d’habitatges buits perquè els puguin reformar amb l’objectiu de destinar-los al lloguer. Info Catalunya publica regularment una selecció de les subvencions vigents. Ajuts al lloguer per a joves de menys de 35 anys Benestar social, societat i família S’ofereix suport econòmic a l’acolliment Cultura, Aquesta línia d’ajuts està destinada a joves de fins a 35 anys amb dificultats residencial, centre de dia i habitatge tutelat per a la gent gran. També hi ha llengua i per pagar el lloguer. El termini de prestacions econòmiques per accedir a mitjans de presentació finalitza el 31 d’octubre de 2006, pel que fa a nous contractes un servei d’acolliment residencial o de centre de dia, amb caràcter temporal, comunicació obtinguts per les borses integrades destinat a gent gran discapacitada. Concerts en directe en la Xarxa de mediació o que estiguin Hi ha, a més, ajudes d’atenció social Les subvencions són per organitzar convingudes amb la Secretaria General per a persones amb disminució. activitats de música en viu de caràcter de Joventut. professional i per a actes de difusió exterior de la literatura catalana i d’assaig i pensament en català que tinguin lloc fora del domini lingüístic. Comerç, Edició de partitures S’ofereixen ajuts per editar partitures consum de compositors catalans. Es destinen a les empreses editores en català o i alimentació aranès, per tal de garantir la producció Campanya de renovació i diversificació editorials en aquestes d’electrodomèstics llengües. Hi ha vigent una línia de subvencions per substituir electrodomèstics per tal de promocionar-ne els de la classe A o superior (que consumeixen menys). La subvenció s’aplica com a descompte en el moment de la compra. Educació Programa de préstecs preferents subvencionats per als universitaris i formació La finalitat del programa és facilitar els recursos econòmics als estudiants Ajuts per finançar estades en centres de recerca i/o transferència de universitaris de primer, segon i coneixement del Quebec tercer cicle que necessiten ingressos L’ Agència de Gestió d’Ajuts suplementaris per afavorir la vocació Universitaris i de Recerca atorga ajuts i la mobilitat, millorar el rendiment per finançar estades en centres de acadèmic, fer possible la continuïtat recerca i/o transferència de coneixement en els estudis i impulsar l’aprofundiment Per a més informació sobre del Quebec, per al perfeccionament i la capacitació en les noves tecnologies aquests i altres ajuts i subvencions i la formació en aquesta matèria del de la informació i la comunicació. de la Generalitat, entreu a personal investigador i de gestió. www.gencat.cat, o truqueu al 012.