• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
1991-1995: Acció de Govern de Sant Cugat
 

1991-1995: Acció de Govern de Sant Cugat

on

  • 3,862 views

Repertori de comunicació institucional que reprodueix i comenta el llibre Acció de Govern de 1991-1995 editat per l’alcalde de Sant Cugat J. Aymerich (1987-1999).

Repertori de comunicació institucional que reprodueix i comenta el llibre Acció de Govern de 1991-1995 editat per l’alcalde de Sant Cugat J. Aymerich (1987-1999).

Statistics

Views

Total Views
3,862
Views on SlideShare
3,862
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
9
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    1991-1995: Acció de Govern de Sant Cugat 1991-1995: Acció de Govern de Sant Cugat Document Transcript

    • Lingüística – UB / Documents de la Comunicació Institucional ACCIÓ DE GOVERN MUNICIPAL, 1991-1995 264 pàg; 21 x 29,50 cm.; abril de 1995 ALCALDE JOAN AYMERICH AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Comentari de les Accions de Govern Documents relacionats Accions de Govern de 1987-1999, document general >> Acció de Govern. 1987-991 >> Acció de Govern, 1995- 1999.
    • Lingüística – UB / Documents de la Comunicació Institucional Volums d’Acció de Govern de l’alcalde Aymerich de 1991, 1995 i 1999 (815 pág. din-A 4). Aquest document està relacionat amb els següents materials: • X. Laborda (2003): Propaganda institucional y literatura de papelera. Teatro político de contienda y de autoalabanza en Cataluña”, Revista de Investigación Lingüística, Nº 2, Vol. VI, 2003, pág. 43-66. www.scribd.com/doc/3049232/2003-Propaganda- institucional-y-discurso-de-autoalabanza-en-Cataluna. També, versió en català, sense les imatges. • X. Laborda (1998): “Calendaris municipals de Sant Cugat del Vallès, 1990-1998. Referents i agenda política”, Gausac. Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat, 13 (XII-1998) 11-20. www.sant-cugat.net/laborda/4386CALD.htm. • Calendari de Barcelona de 2009. www.scribd.com/doc/15513707/2009-Calendari-de- Barcelona-de-2009. • Repertori de comunicación local i institucional. www.scribd.com/doc/15714171/2009- Repertoris-de-comunicacio-institucional
    • Lingüística – UB / Documents de la Comunicació Institucional Comentari de les Accions de Govern Els volums d’Acció de Govern de l’alcalde Aymerich de 1991, 1995 i 1999 són publicacions consistorial amb un tiratge molt alt, amb prop de vint mil exemplars. Van ser distribuïts gratuïtament a les llars dels santcugatencs. El seu cost, estimat en uns 300.000€, es va subvenir amb el pressupost públic. La importància d’aquestes publicacions d’exposició de la gestió d’uns governs rau en tres àmbits: • la natura formal de l’obra: és una combinació de literatura grisa (informes administratius) i de recursos publicitaris (literatura efímera o de paperera)., sota la forma de literatura de llibreria. • l’abast polític: és un elogi ,sense matisos ni crítica, de la gestió d’uns governs i del partit polític que els formava, que es lliura a finals del cada mandat i just abans de les properes eleccions municipals. • la regulació legal: la discussió política i social sobre la legalitat d’aquesta mena de publicacions va queda tancada amb diverses lleis sobre propaganda institucional de 2005, que prohibeixen aquestes pràctiques perquè són abusives. La producció d’edicions institucionals per part de l’alcalde Joan Aymerich, que va governar entre 1987 i 1999, és extensa i supera amb escreix qualsevol antecedent local. Els seus llibres d’Acció de Govern Municipal són una contribució voluminosa i interessant des del punt de vista de comunicació política. Són tres volums, que corresponen al seus mandats iniciats el 1987, 1991 i 1995. De bona factura, amb fulls grans (de la grandària de Din A 4), paper de qualitat i una extensió de prop de tres-centes pàgines, ofereixen l’espai per imprimir discursos, gràfics de pressupostos, estadístiques d’obres, maquetes d’urbanitzacions i fotografies d’actes. És interessant destacar que aquestes obres constitueixen una col·lecció que cobreix un període de dotze anys. Pel que fa al contingut, són una exposició selectiva però detallada de tots els aspectes de l’activitat del govern municipal. I, pel que fa als destinataris, ho són tots els ciutadans atès que es fa una distribució gratuïta dels volums a totes les llars i entitats de la ciutat. La visibilitat dels llibres d’Acció de Govern és, per tant, molt alta. La qüestió que es planteja a continuació és sobre la llegibilitat i l’interès que poden suscitar les informacions exposades. Amb un disseny atractiu l’editor malda per superar unes dificultats
    • Lingüística – UB / Documents de la Comunicació Institucional formals extraordinàries. No són de fàcil lectura les estadístiques, les referències reglamentàries, les disposicions pressupostàries, la transcripció de mocions redactades formalment, l’agenda de protocol de l’alcalde durant quatre anys o l’organigrama dels serveis municipals. És difícil donar un tractament divulgatiu i publicitari a aquestes informacions, que corresponen a una memòria i són pròpies de la literatura grisa. Hi ha una contradicció entre els continguts documentals, que limiten les funcions de la seva lectura i l’univers de lectors interessats, i l’objectiu d’exhibir a tot arreu el balanç polític del govern. La grandària dels volums permeten un disseny atractiu, amb fotos espectaculars i l’ostentació de franges en blanc, però també limita la manejabilitat i les situacions de consulta. Sobre la producció i els seus costos resulta difícil esbrinar-ne els detalls. El costum de no parlar de diners a algunes administracions públiques resulta sorprenent, atès que es tracta de cabals públics. Cal fer càlculs aproximats sobre el cost d’una edició de l’Acció de Govern, els exemplars de la qual es distribuïren a divuit mil llars l’any 1999. És versemblant suposar que el cost podria superar els tres-cents mil euros. En protesta per l’edició d’aquest volum de 1999, una associació de veïns va aplegar un centenar d’exemplars i els va retornar al registre de l’Ajuntament. Va manifestar que la publicació era “publicitat partidista i no institucional, per la qual cosa s’agreuja el nostre judici sobre el seu contingut fraudulent i dissolvent del sentit de la democràcia i de l’acció consistorial”. La noticia de la protesta, publicada a Tot Sant Cugat (31- 07-1999, p. 16) es titulava “Veïns de la plaça del Coll retornen a l’Ajuntament el llibre Acció de govern 1995-1999”. El fet extraordinari d’aquestes publicacions és la confecció d’una obra apologètica amb la rara combinació de materials de memòria administrativa, eslògans i un balanç absolutament positiu. Sota el principi d’una acció de govern reeixida i “un model de ciutat fet realitat”, el volum que tanca la sèrie enumera màximes com “una ciutat amb identitat pròpia”, “una ciutat jardí”, “ecològica”, “cultural”, “puntera en educació”, “virtual”, “una ciutat referent per al país” (p, 10-12). El món públic ha de garantir la democràcia i ha de donar tracte igualitari a tots els ciutadans. Aquest principi constitucional ha tingut una aplicació imprecisa a la comunicació institucional, fins que el 2005 diverses lleis han regulat les activitats publicitàries de l’Administració de l’Estat. Són la “Ley 29/2005, de 29 de desembre de 2005, de Publicidad y Comunicación Institucional”, que consta de quinze articles; i, amb una perspectiva selectiva i més detallada, la “Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la Comunicació Audiovisual de Catalunya”, que regula
    • Lingüística – UB / Documents de la Comunicació Institucional la comunicació audiovisual dels sectors públic i privat. La legislació específica sotmet la comunicació pública als principis de “l’interès general, lleialtat institucional, veracitat, transparència, eficàcia, responsabilitat, eficiència i austeritat en la despesa” (article 3 de la llei 29/2005). Prescriu que la publicitat institucional “només pot tenir com a objecte la informació sobre els serveis públics”. I en conseqüència estableix que no s’ha de “promoure ni desenvolupar campanyes que tinguin com a finalitat destacar la gestió o els objectius assolits” pels poders públics (article 4). La informació del preàmbul és molt clara sobre els objectius de la llei, que són “garantir la utilitat pública, la professionalització, la transparència i la lleialtat institucional” de les campanyes institucionals de publicitat. El tomb normatiu que determinen aquestes lleis és considerable. Deixen fora de la legalitat publicacions com l’Acció de Govern de l’alcalde Aymerich. I donarien fonament jurídic a la protesta cívica de 1999. El Govern pot ser subjecte o objecte d’informació i de valoració política, però amb determinades limitacions. És per això que l’Administració ha de separar la funció política de l’executiva. I és deslleial emprar la posició governamental i els recursos públics per elogiar la gestió pròpia en benefici polític i partidista. Campanyes d’aquesta mena poden eludir l’obligació d’una informació veraç i neutral, que estigui al servei de tots els ciutadans. Les lleis de 2005 són una salvaguarda contra pràctiques fraudulentes i malversadores. És difícil establir si suposen un desviament de poder o si informen de “programes i actuacions públiques de rellevància i interès social”, la qual cosa és legal i profitosa. L’interès públic de l’assumpte, la responsabilitat en l’argumentació i l’austeritat en la despesa són tres màximes concises i clares de la regulació jurídica. Ara bé, a la pràctica permeten fer interpretacions contradictòries, l’èxit de les quals pot dependre més del poder que de la raó política. Els volums de l’Acció de Govern d’Aymerich (1991, 1995 i 1999) desenvolupen campanyes amb l’objectiu de fer balanç de mandat, de manera explícita, enumerativa i retrospectiva. La memòria d’Acció de Govern va provocar enuig i la denúncia d’una despesa injustificada. Les raons d’aquesta reacció són l’ús de la força política en comptes del carisma, els buits legals, l’argumentació laxa i l’ostentació material. La campanya del govern proposa la lectura d’un text irregular i àrid. I emplaça als ciutadans a ser testimonis de l’obra dels polítics. Tot això ara es considera no tan sols una il·legalitat sinó un error. La clau és el domini del llenguatge publicitari i de les modalitats discursives, I en especial, la literatura de paperera.
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ACCIÓ DE GOVERN MUNICIPA 991- 995 AJuntament de Sant Cugat del Valles
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ~ 1991-1995 ACCla DE GaVERN MUNICIPAL
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • PRESENTACIÓ aquests moments delicats i a aprofitar amb E n una nova ocasió i en acabar ¡'actual mandat, I'equip de govern municipal presenta davant optimisme les múltiples oportunitats que tenim a tots els ciutadans el balan ele tot allo realitzat I'abast. en aquest període 1991-1995. Fer balan i repassar Avui Sant (ugat continua tenint les grans tot allo que s'ha fet des de I'acció de govern és un expectatives que han fet possible una transformació dret i un deure tant de qui té la responsabilitat com la que hem viscut aquests darrers temps. d'aelministrar, emanaela de la voluntat popular, com Infrastructures avui tan fonamentals i que semblen de les mateixes persones a qui va adreada aquesta imprescindibles com la Biblioteca, els cinemes, el tasca. Teatre-auditori, els centres cívics i culturals als L'any 1991 vam oferir un volum on es reflectia ja districtes, la descentral ització de l'admin istració, els I'inici del gran canvi experimentat per Sant (ugat, equipaments sanitaris i socials, els espais verds, una transformació iniciada el 1987 que s'ha pogut molts d'ells a tocar del centre urba, les avingudes i seguir des elel mateix carrer i que ha modificat la els pares, la gran quantitat de zones urbanitzades, fesomia eI'una ciutat que aposta pel futur i que I'arranjament del centre historic i elel nostre s'encara al nou segle amb uns fonaments solids. Dos monument més emblema tic, el Monestir, són, a tall objectius ens han guiat des de bon comenament; la d'exemple, realitats que fa pocs anys eren millora constant de la qualitat de la ciutat i el mancances evidents per a una ciutat que no es volia manteniment de la nostra identitat col.lectiva com a resignar a ser tan sois un Iloc de residencia. santcugatencs. De vegades convé fer una mirada enrera i adonar- nos deis grans canvis produ1ts al nostre municipio En Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Avui és evident que s'han fet realitat molts d'aquells projectes que presentavem ara fa quatre anys. El que aquest treball, tots i cadascun deis santcugatencs hi aleshores eren projectes avui s'han convertit en tenim un paper destacat, perqué ha estat una feina equipaments, infrastructures i serveis. Sant (ugat col.lectiva i, per tant, engrescadora i apassionant. sorpren per la seva capacitat de transformació i Sant (ugat té una societat civil forta, ho ha modernització, pel seu dinamisme, pel seu demostrat i ho ha de conti nuar demostrant. creixement humanitzat que respecta I'entorn. És, en Tot i que encara queda molt per fer, crec definitva, una ciutat que avana presel'vant el millor sincerament que, avui, Sant (ugat pot fer un balan del seu passat i afrontant amb il.lusió i entusiasme fora positiu. Ho demostren les planes d'aquest un dema que tenim aquí mateix. recull. Any rera any hem anat guanyant aquel les eines Gran par! de les realitzacions portades a terme necessaries per construir un model ele ciutat per a aquests darrers quatre anys, igual com vaig tots els santcugatencs. Volem una ciutat integradora manifestar a I'anterior edició, han estat possibles on ningCl, ni persona ni col.lectiu, no s'hi senti gracies a les diverses arees municipals i a moltes exclos. La responsabilitat de l'Ajuntament, que és persones que, darreres d'elles, han estat mogudes /'administració més propera a la gent, és fer realitat per una voluntat de servei als seus conciutadans. aquesta ciutat oberta a tothom. Novament els vull agrair la seva aportació. Aquests han estat uns anys difícils, és evident. La Aquesta voluntat de servei i la ¡1.lusió de treballar crisi de principi deis noranta ens ha afectat a tots, per Sant (ugat han estat presents en tot allo que s'ha tant en I'ambit particular com en el col.lectiu, pero fet i en tot allo que s'ha comenat i que sens dubte ¡'actitud positiva i la fermesa d'anar consolidant consolidara una ciutat que des de la convivencia aquest model de ciutat pas a pas, amb imaginació i diaria aposta pel benestar de tots els qui hi vivim. una línia clara de treball, ens ha portat a superar joan Aymerieh i Aroea alcalde de San! Cugat del Valles
    • SUMARI Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) La consolidació d'un model de ciutat 9 8 Urbanisme i Obres Públiques 123 2 Composició del Consistori 15 9 Economia i Finances 137 3 Alcaldia 19 10 Seguretat Ciutadana 143 Activitats de representació de I'alcalde 11 Serveis Socials i Sanitat 151 Arxiu Municipal Servei de Normalització Lingüística 12 Cu Itura i Joventut 161 Comunicació 13 Esports 191 4 Centre Cultural 45 14 Ensenyament 203 5 PROMUSA 81 15 Descentralització i Participació Ciutadana 215 6 Personal, Serveis Interns i Promoció del Treball 103 16 Comen;, Consum, Indústria i Serveis 227 7 Manteniment i Obres, Serveis 17 Mocions aprovades í Medí Ambient 109 pel Consistori (1 991 -1 995) 233
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ~ D'UN MODEL LA CONSOLIDACIO DE CIUTAT
    • LA CONSOLlDACIÓ cultural. El Centre Cultural és la base per assol ir aquest objectiu. D'UN MODEL DE CIUTAT • Incrementar notablement els serveis personals al ciutada: ensenyament, sanitat, serveis socials , transport públic , man- L/obra de govern realitzada en el teniment i xarxa viaria han rebut un impuls període 1991-1995 ha seguit fil per randa molt important en aquest període. el model de ciutat que es va comen<;ar a • Transformar Sant Cugat en una ciutat dissenyar I/ any 1987 , quan els jardí. En poc temps s/ha multiplicat per dos santcugatencs van donar la responsabi Iitat el nombre d/arbres urbans i més de de la gestió municipal a la coalició de CiU , seixanta hectarees del centre són ara zones encap<;alada per Joan Aymerich. Aquest verdes i d/esbarjo. model , consolidat a hores d/ara, tenia i té • Descentralitzar I'administració als els següents objectius: districtes mitjan~ant la creació deis Consells. Dotar-los d/infrastructures que • Mantenir i refermar la identitat de la permetin consolidar la seva dinamica població. social. Apropar-Ios al centre historic i als • Controlar el creixement, fent-Io seguir grans serveis de la ciutat mitjan<;ant la un procés equilibrat rebaixant el sostre urbanització de carrers i la millora de la edificable mitjan<;ant la modificació del xarxa de transport. pla general metropolita i posant en practica • Informatitzar I'administració local fent- Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) un urbanisme de tipus horitzontal. la cada vegada més efica<; al servei del • Convertir Sant Cugat en una ciutat ciutada. 10
    • • Transformar el centre historie en una de la pressió fiscal. Estar a I'aguait de les zona de passeig i comercial, tot conjuntures econ6miques. Així, s'ha incrementant el nombre de carrers congelat en aquest darrer exercici I'IAE per exclusius per a vianants, limitant-hi la beneficiar el sector comercial. circulació rodada i creant noves zones d'aparcamenl. Tots aquests objectius, els trobareu • Possibilitar la instal·lació de noves exemp I i fica ts en aq uesta mem6ri a de empreses a la població. Els darrers vuit govern. Estan íntimament interrelacionats anys les empreses s'han multiplicat per els uns amb els altres. En definitiva, tota tres. I'aposta de transformació del municipi deIs • Una ciutat ecologica. Amb la posada en darrers vuits anys s'ha mogut a I'entorn de marxa del programa pilot de recollida dos eixos basics: identitat i qualitat de selectiva de residus s61 ids urbans Residu vida. Aquests dos conceptes travessen de Mínim, sant Cugat s'ha posat al capdavant dalt a baix tota la filosofia de ciutat que ha de les ciutats del país. traspuat deis mandats atorgats per la • Practicar una política de creació ciutadania als equips de govern de les d'habitatge públic. Aquest fet ha permes, etapes 1987-1991 i 1991-1995. sobretot als joves del municipi, I'accés a I'habitatge a uns preus més reduHs deis Identitat que marca el mercal. L'empresa municipal A I'inici d'aquesta segona etapa PROM USA ha adjudicat ja 500 habitatges. s' i n a u g u r av ene 1st ú n e I s de l' Ei x de Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) • Aplicar una política fiscal de contenció, Vallvidrera. Aquest apropament a la gran tot afavorint I'extensió fiscal en detriment ciutat de Barcelona representava un perill 11
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) per a la idiosincrasia de la nostra població. nous serveis i equipaments que han servit Ens podíem convertir en un «barri» de per augmentar d'una manera considerable Barcelona. Pero aquest fet no va agafar per la qualitat de vida del conjunt deis sorpresa I'equip de govern. Múltiples ciutadans del municipi. polítiques es van preparar des del 1987 per Recordem-ne alguns exemples: Teatre- afrontar I'amena<;a i moltes d'elles han auditori del Centre Cultural, Biblioteca del cristal·1 itzat en el període de govern que Mil·lenari de Catalunya, Conservatori ara s'acaba. Des d'importants infrastructu- Municipal Victoria deis Ángels, Cinemes res com el Centre Cultural a publicacions Sant Cugat, Pavelló de Voleibol de Sant per als nostres escolars com El meu /libre Cugat, Centre Social i Sanitari la Floresta, de Sant Cugac passant per I'arranjament Casal Cultural de Mira-sol, nova seu de la del Monestir o per la conversió en terciari policia local, Pista Polisportiva de les de gran part del nostre territori Planes, arranjament deis claustres i de urbanitzable, s'ha Iluitat dia a dia, pas a I'església del Monestir, Camp de Futbol de pas, per refermar la nostra identitat. Mira-sol, Ronda Nord i tota la L'aposta era massa alta per quedar-nos circumvallació viaria que permet travessar aturats veient-Ies venir. S'havia d'actuar i la ciutat sense semafors, arranjament de s'ha actual. tots els exteriors deIs collegis públics, quilometres de nou clavegueram, milers de nous punts de Ilum pública, parcs Central, Qualitat de vida de CoII Fava, de la Pollancreda, de Podem dir que el mandat 1991-1995 ha Torreblanca, de Sant Francesc, nou institut estat el de la posada en funcionament de de batxillerat, cobriment de diverses rieres, 12
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) entre les quals la de Sant Cugat, podem dir que aquell model de ciutat que depuradora de Can Burrull, renovació de es va dibuixar el 1987, ara, vuit anys la flota d'autobusos, 500 habitatges de després, s'ha consolidat del tot. Sant Cugat PROMUSA, nova seu de l'Escola d' Art, és avui, més que mai, un municipi gelós de Centre d'Assistencia Primaria, urbanització la seva identitat i envejat, sobretot des de de carrers i del centre i els districtes, i un fora, per la qualitat de serveis a que té Ilarg etcetera de nous serveis que trobareu, accés la població. en part, en aquesta memoria d'acció de govern 1991-1995 que teniu a les manso Aquest volum de nous equipaments i de nous serveis ha significat dur a terme, parallelament, un replantejament de la gestió municipal. La racionalització d'esfor<;os, I'economia d'escala i unes fortes dosis d'imaginació han guiat aquesta gestió. Aquesta enumeració que acabem de fer deixa pales I'increment de serveis culturals, educatius, sanitaris, esportius, urbanístics, d'habitatge, etc. que ha rebut el conjunt de la ciutadania. Tot i que sempre en una societat dinamica i viva manquen coses per fer, 13
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ~ DEL CONSISTORI COMPOSICIO
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 16
    • COMPOSICIÓ DEL CONSISTORI període 1991-1995 Sr. Joan Aymerich i Aroca CiU Sr. Pasqual d'Ossó i Matheu CiU Sra. Sílvia Flury i Liechti CiU Sr. Joan B. Recasens i Guinot CiU Sr. Josep Romero i Tejero CiU fins 21-VI-94 Sr. Xavier Cortes i Morros CiU des de 19-VII-94 Sr. Vicen<;; Gavalda i Casat CiU Sr. Enrie Renau iManen CiU Sr. Joan Franquesa i Cabanas CiU Sr. Antoni Rueda i Rufas CiU Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Sr. Eugeni Pérez Moreno i Paliares CiU fins 20-X-92 Sr. Xavier Figueres i Claret CiU des de 17-XI-92 Sr. Jordi Franquesa i Florensa CiU Sr. Gabriel Foix i Cuscó CiU Sra. Maria Sansa i Corrons PSC Sr. Joan M. Gaya i Beltran PSC Sr. Trino Martínez ¡Alonso PSC Sra. Laura Sanchez i Sanchez PSC Sr. Martí Vi laró i L1unell PSC Sr. Jordi Casas i Roca IC Sr. Josep M. Angel i Sola IC fins 16-111-93 Sra. Montserrat Turú i Rosell IC des de 20-IV-93 Sr. Francesc L1atjós i Garcia PP Sr. Ramon Gaspar de Valenzuela iRos PP 17
    • EQUIP DE GOVERN ALCALDE-PRESIDENT 11·lm. Sr. Joan Aymerieh i Aroea ÁREA DE SEGURETAT C1UTADANA Sr. Joan Aymerieh i Aroea (fins al 29-VII-94) Sr. Pasqual d'Ossó i Matheu ÁREA DE PERSONAL I SERVEIS INTERNSl Sr. Pasqual d'Ossó i Matheu ÁREA DE SANITAT I SERVEIS SOClALS Sra. Sílvia Flury i Lieehti ÁREA DE MANTENIMENT, OBRES, SERVEIS I MEDI AMBIENT Sr. Joan Reeasens i Guinot ÁREA DE COMER<;, CONSUM, INDÚSTRIA I PROMOClÓ DEL TREBALL2 Sr. Josep Romero i Tejero (fins al 16-XI-92) Sr. Antoni Rueda i Rufas ÁREA DE DESCENTRALlTZAClÓ I PARTIClPAClÓ C1UTADANA Sr. Vieenc; Gavalda i Casat (fins al 16-XII-92) Sr. Josep Romero i Tejero (fins al 29-VII-94) Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Sr. Joan Aymerieh i Aroea ÁREA D'ECONOMIA I FINANCES Sr. Enrie Renau iManen ÁREA D'URBANISME I OBRES PÚBLlQUES Sr. Joan Franquesa i Cabanas REGIDORIA DELEGADA DE PROMOClÓ DEL TREBALL Sr. Eugeni Pérez-Moreno i Paliares (fins al 20-X-92) REGIDORIA DELEGADA D'ENSENYAMENT Sr. Jordi Franquesa i Florensa (fins al 16-XI-92) Sr. Gabriel Foix i Cuseó REGIDORIA DELEGADA DE MEDI AMBIENT Sr. Gabriel Foix i Cuseó (fins al 16-XI-92) Sr. Vieenc; Gavalda i Casat (fins al 29-VII-94) Sr. Xavier Cortes i Morros REGIDORIA DELEGADA DE CULTURA I JOVENTUT3 Sr. Antoni Rueda i Rufas (fins al 16-XI-92) Sr. Jordi Franquesa i Florensa REGIDORIA DELEGADA D'ESPORTS4 Sr. Antoni Rueda i Rufas (fins al 16-XI-92) Sr. Xavier Figueres i Claret 1. En la modificació del cif1ipils municipal del 16-XI-92. I'área incorpora I'apartat de Promoció del TrebaJI. 2. En la modificaci6 del cartipas municipal del 16-XI-92, I'área modifica la seva denominació: s'hi afegeix I'aparl~t de Serveis i desapareix el de Promoció del Treball. que pass" a la calegoria de regidoria delegada . .3 i 4. Aquestes regidories deleg<1des van "nar unides fins a la modificació del cartipás municipal del 16-11-92. Des d'aleshores són independents. 18
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ALCALDIA
    • ACTIVITATS DE REPRESENTACIÓ DE L'ALCALDE Any 1991 juny. La VIII Universitat Internacional de la Pau va reprendre les sessions al Centre Borja. Com en la majoria d'edicions, Joan Aymerich va ser present a la inauguració. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 15 de juny. Es va constituir el nou Consistori resultat de les eleccions del 26 de maigo A I'acte, que va tenir Iloc a la 26-30 de juny. La pregonera, I'actriu, Sala de Plens de l'Ajuntament, Joan Emma Vilarasau va Ilanc;ar el tret de Aymerich va ser proclamat alcalde. sortida de la Festa Major des del balcó de la Casa Gran. Inauglll. r.ió Tún 15 de l~ Vallvidrera ¡jI. 1 I 16 de juny. L'alcalde va inaugurar tres 26 d'agost. Amb la tallada de la cinta a nous carrers que duen els noms de tres I'entrada de Barcelona van quedar santcugatencs rellevants: Manel Farrés, inaugurats els Túnels de Vallvidrera. Els Eugeni Canas i Xavier Azqueta. Previament 500 convidats va fer el recorregut fins a a la inauguració, es va celebrar una missa Sant Cugat. L'acte va tenir la presencia, a cantada al Monestir i un cercavila. 20
    • després de ser inaugurada per I'alcalde Aymerich, que a la foto veiem parlant ambn el rector, Gabriel Ferrater. El nou centre torna a la ciutat I'activitat universitaria que havia perdut els darrers temps. Any 1992 més de I'alcalde Joan Aymerich i d'altres autoritats, del president de la Generalitat, Jordi Pujol, el president del Parlament, Joaquim Xicoy, el conseller d'Obres -- Públiques, Joaquim Molins, I'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i el president de la Diputació, Manuel Royes. 12 de setembre. Acompanyat per regidors de l'Ajuntament, I'alcalde Joan Aymerich Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) va assistir a la inauguració del tram de I'autopista Sant Cugat-Rubí-Terrassa. L'acte va ser presidit per Jordi Pujol, president de la Generalitat. 30 de genero L'alcalde Joan Aymerich va inaugurar l'Edifici de Serveis al sector de Torreblanca construH per I'empresa municipal PROMUSA. L'impuls urbanístic a aquesta zona vol eixamplar el centre de la ciutat, que es completara properament amb el cobriment de la riera. 2 d'abril. L'exposició de Mones de Pasqua, que organitza bianualment la pastisseria 30 d'octubre. L'Escola Tecnica Superior Sabat, va ser inaugurada per I'alcalde amb d'Arquitectura del Valles, que depen de la la presencia del creador del certamen, UAB, es va posar en marxa el curs 91-92 Jaume Sabat, que morí el 1993. 21
    • I'EMO de Valldoreix i els presidents de les federacions catalana i espanyola de tennis. L' Ajuntament va obsequiar el Club amb una litografia de I'artista Grau Garriga. 12 d'abril. A la seu de l'Esbart Sant Cugat, I'alcalde va fer Iliurament del premi Germans Claret, un guardó que s'atorga a joves valors de la interpretació musical. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 26 de maigo L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el conseller de Comerc;:, Lluís Alegre, el president de Novotel, Claude Mosheny i diversos directius de I'empresa van ser presents a la inauguració de I'hotel que aquesta cadena ha instal·lat a Sant Cugat. Novotel ha representat un increment de I'oferta hotelera a la nostra ciutat. Aquest equipament és situat en terrenys de Can Marcet, al costat deis estudis de Televisió Espanyola. 23 d'abril. Un deis actes de més ressó social, el Iliurament deis premis al 4 de juny. Al debat sobre les « Estrategies Santcugatenc de l'Any, va tenir també la municipals en ciutats de tradició industrial presencia de ¡'alcalde i de nombrosos a Catalunya», organitzat pel Col.legi representants de la vida ciutadana. d'Enginyers Industrials, I'alcalde Aymerich hi participa com a ponent, juntament amb 22 de maigo El Club Esportiu Valldoreix va els alcaldes de Sabadell, Badalona i Valls. organitzar un sopar per celebrar el vint-i- cinque aniversario L'acte va ser presidit pel 16-29 de juny. La Festa Major de l' any president Pujol i va tenir la presencia de olímpic s'obrí amb un pregó de I'arbitre I'alcalde de Sant Cugat, el president de santcugatenc Casajoana Rifa, que va donar 22
    • va comen<;ar a la Casa Consistorial i després va continuar per la Biblioteca Municipal, el Centre Cultural, l'Arxiu Nacional de Catalunya, el Casal d'Avis i les obres de restauració del Monestir. El president de la General itat va inaugurar el Centre d'Assistencia Primaria i el Pavelló de Voleibol de Sant Cugat. 14 de julio!. L'alcalde de Sant Cugat va assistir a la inauguració de les noves ins- pas a les actlvltats culturals i de lleure tal·lacions del CAR, una piscina, un camp organitzades per la Comissió de Festes. de futbol i una residencia. L'acte va ser Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) presidit pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, i pel secretari d'estat per l'Esport, Javier GÓmez-Navarro. També hi van ser presents el secretari general d'Esports de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca, i el director del CAR, Joan Antoni Prat. 11 de julio!. El president de la 23 de julio!. A la Casa de Cultura, sota la Genera 1itat, Jord i presidencia del conseller de Medi Pujol, va visitar Ambient, Albert Vilalta, acompanyat per Sant Cugat, acom- l' alcalde Joan Aymerich, va ser presentat el panyat per pla pilot de recollida selectiva integral de l'alcalde de la deixalles urbanes Residu Mínim. Hi van ciutat, el conseller intervenir membres del Centre d'Ecologia i de Sanitat, Xavier Projectes Alternatius (CEPA), que van Trias, pel secretari presentar un estudi sobre l'adequació de general de l'Esport, Sant Cugat a aquest projecte, en el qual Josep L1. Vi laseca i també participen els ajuntaments de per altres autoritats Molins de Rei i Torroella de L1obregat. catalanes. La visita del president Pujol 23
    • 24 de julio!. La inauguració del :. ... ·'0 I~ .. t' l tram d'intersecció entre la carretera de Cerdanyola i el Vial Nord representa una important descongestió de transit al centre de la ciutat. A més permet d'en- Ila<;ar amb l'A-7 des de l'Arrabas- sada i des de la carretera de Cer- danyola sense haver-se d'aturar als semafors. L'acte d'inauguració va ser presidit per I'alcalde Joan Aymerich, el qual van acompanyar represen- tants de diferents empreses del sector Can Magí Sud i de diverses institucions de Sant Cugat. Aymerich, com a representant de l' Associació Catalana de Municipis va participar a l'Assemblea de Regions i Municipis d'Europa que va tenir "oc a Praga. En el mateix viatge, una delegació de l' ACM va fer una visita a Budapest i a Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) diverses ciutats hongareses. 14 d'octubre. L'arquitecte nord-america d'origen xines, 1. M. Pei, va presentar a l'Ajuntament el projecte de construcció de 1 de setembre. Dins el recorregut que féu dos edificis de La Caixa a la Vall Solana. arreu del país, la torxa deis Jocs Paralím- L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i pics va arribar a Sant Cugat. Els portadors el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan van ser Zac Calvó i Victoria Bradley. Franquesa, van rebre les explicacions deis L'alcalde la va rebre acompanyat de Pepa arquitectes i deis directors generals adjunts L1unell. de I'entitat bancaria, Antoni Millet i Antoni Masanell. 30 set.-4 oct. L'alcalde és nomenat recent- ment membre del consell executiu de l' Asso- 23 d'octubre. Joan Aymerich inaugura la 1I ciació Catalana de Municipis. Joan Mostra de Comer<;, Indústria i Serveis, 160 24
    • estands instal·lats al camp de futbol que confirmaven la vitalitatcomercial del municipio 26 d'octubre. Per celebrar els 75 anys de 5 de novembre. La VII Mostra d'Art I 1arribada del tren a Sant Cugat, un model Contemporani, impulsada pel galerista de tren historic, el Brill-18, va recórrer el santcugatenc Josep Canals, va ser inaugu- tram de les Planes a la nostra ciutat. Entre rada amb I'assistencia de Joan Aymerich i els viatgers d'aquest recorregut commemo- de diverses personalitats del món cultural i ratiu hi havia I'alcalde de Sant Cugat, Joan social de la ciutat. Aymerich, i el president deis Ferrocarrils 9 de novembre. El conseller d'lndústria, Antoni Subira, va inaugurar el Centre Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) de la Generalitat, Antoni Masferrer, a més d'altres membres del Consistori i represen- di Alta Especial ització Tecnologica de la tants d'institucions i entitats santcu- Informació (CAETI). Les diverses autoritats gatenques. Al vestíbul de I'estació s'ins- presents, entre les quals I'alcalde Joan tal·la una petita exposició amb fotografies Aymerich, van visitar les instal.lacions, retrospectives. situades a I'edifici de serveis de PRO- MUSA a Torre Blanca. 31 d'octubre. La inauguració del Conser- 10 de novembre. L'escola japonesa situa- vatori Victoria deis Angels va ser presidida da a Sant Cugat, promoguda per la Fun- per Joan Aymerich. Amb la presencia de la dació Privada Cultural Japonesa, va inau- soprano i del director, Jaume Abad, entre gurar oficialment les instal·lacions amb altres, va ser descoberta la placa amb el I'assistencia de I'alcalde Joan Aymerich, el nom de I'artista i es va fer un recorregut comissionat d'afers estrangers de la per les installacions. La nit abans, Victoria Generalitat de Catalunya, Joan Vallvé, deis Angels oferí un concert al Monestir. Yotuka Abe, president de la Fundació, 25
    • Sotoku Onizuka, director de I'escola, i el can sol general del Japó, Tetsuo Hanawa. Després deis parlaments i de la visita a I'escola, van plantar un arbre comme- moratiu a I'entrada del recinte. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ser inaugurat el complex cinematografic Cinemes Sant Cugat. L'alcalde va tallar la cinta inaugural acompanyat pel president i director general de Cinesa i davant de prop de mil persones que hi van assistir. 10 de novembre. Lucas Automotive, em- presa situada a Sant Cugat, va rebre la visita del president de la Generalitat, Jordi Pujol, amb motiu de la inauguració d'una primera fase d'ampliació de la factoria. Hi van ser presents I'alcalde Joan Aymerich, el conseller d'lndústria de la Generalitat, Antoni Subira, el delegat del govern catala a Barcelona, Joan Raventós, el gerent i el president a Espanya de Lucas Automotive, Martyn Laycock i Ramon Pintó. 12 de novembre. Sota la presidencia de I'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i 19 de desembre. En un acte de caracter del president de Cinesa, Alfredo Matas, va lúdic, amb I'actuació d'una orquestrina, 26
    • I'enlairament d'un globus i un aperltlu noves installacions del Policlínic Torre popular, I'alcalde de Sant Cugat va Blanca. Al vestíbul de I'edifici van fer els inaugurar el Casal Cultural de Mira-sol i el parlaments el director medic del centre, camp de futbol reglamentari situat al Dr. Casas, el president, Dr. Llevat, i costal. Hi van assistir unes 300 persones, I'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, entre les quals hi havia ve"fns de Mira-sol, que va presidir I'acte. representants de les associacions de ve"fns i membres del Consell de Districte, regidors, i també membre d'altres entitats i institu- cions santcugatenques, a més deIs arqui- tectes de I'edifici, Artigues i Sanabria. Després de fer un recórregut per les installacions, I'alcalde va adre<;:ar unes paraules als assistents i després va ser I'encarregat de plantar el primer arbre de la zona enjardinada del Casal. ANY 1993 20 i 28 de febrero L'alcalde presidí I'acte 17 de genero Com cada any, molts d'encesa de la flama de la Ilengua catalana Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) I a Prada de Conflent i la renovació de la flama a Montserrat. 20 - 28 de mar~.L'alcalde viatja a Austria i Eslovaquia. Amb una delegació de l' Associació Catalana de Municipis, Joan Aymerich és rebut als parlament austric i eslovac. S'entrevista amb els alcaldes de Viena i Bratislava. Participa en unes sessions de treball amb l' Associació de Municipis d'Eslovaquia santcugatencs van sortir al carrer per veure desfilar els animals amb motiu de Sant 2 d'abril. Sota la presidencia de Jordi Antoni. Pujol, president de la Ceneralitat de Catalunya, i amb la presencia de I'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, deis consellers d'Economia i Finances i de Política Territorial, Macia Alavedra i Joaquim Molins, del president del Deutsche Bank a Espanya, Ulrich Weiss, i del vice-president Juan Carlos Caray, fou inaugurada la seu corporativa del Deutsche Bank. La tallada de la cinta inaugural va donar pas al recorregut per 15 de febrero A I'edifici d'oficines Torre les installacions del nou edifici, situat al Blanca, va tenir Iloc la inauguració de les Parc Empresarial de Can Sant Joan. La 27
    • .J' 13 de julio!. A les instal·lacions del centre de TVE a Catalunya es va organitzar una revetlla per commemorar el dese ani- versari d'aquests estudis a la nostra ciutat. A la taula presidencial, I'alcalde va ser acompanyat pel director de TVE a instal.lació del Deutsche Bank a Sant Catalunya, Enric Sopena, i altres directius Cugat és una prova més de la vitalitat del de I'ens. En aquests deu anys, aquest municipi per acollir grans empreses i centre de televisió ha portat el nom de la entitats. nostra ciutat arreu del món. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) .' . 4~ ,1~1"""'" 10 de maigo La inauguració de la Biblio- 15 de julio!. Impulsada per la Fundació teca del Millenari va ser presidida pel Nat-West, va arribar a la Casa de Cultura conseller de Cultura, Joan Cuitart, i per una prestigiosa mostra de fotografia victoriana. I'alcalde Joan Aymerich. En una visita posterior, el president Pujol va voler coneixer la Biblioteca de prop. 18 de julio!. Va comenc;ar una nova edició de la Universitat Internacional de la Pau 26 de juny. La presentadora de televisió de Sant Cugat. Aquell any, la sessió santcugatenca Susanna Criso, formada a inaugural va anar a carrec del general a la Radio Sant Cugat, va obrir la Festa Major reserva i pacifista Miguel Piris. amb el seu pregó. 28
    • ciants Sant Cugat Comerc; i l' Ajuntament de Sant Cugat, que permet al comerc; local unes condicions de financ;ament millors per a I'arranjament i modernització deis establiments. 25 de novembre. Aquest dia queda inaugurat oficialment el Centre Cultural, sota la presidencia del president de la Generalitat de Catalunya. Dos mesos Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) abans, el Teatre-auditori ja es va obrir a 11 de setembre. Els actes de la Diada tots els santcugatencs amb la representació Nacional a Sant Cugat van canviar d'em- de I'obra Histories de Sant Cugat; a carrec plac;ament i es van celebrar a la plac;a del de Fila Zero i moltes entitats locals. Centre Cu Itu ra l. Am b u na actuac ió de A I'acte oficial van participar la soprano l'Esbart Sant Cugat i diverses corals del Victoria deis Ángels, l'Esbart Sant Cugat i municipi es tancava una jornada que havia la Jove Orquestra Sant Cugat. El president tingut com a preludi una doble inau- va fer una visita a totes les instal·lacions, guració: la del conjunt escultoric de Pep acompanyat del conseller de Cultura, Joan Codó davant els Cinemes i la de Guitart, i I'alcalde de la nostra ciutat. I'exposició «Teló endins, teló enfora», Durant I'acte es va ensenyar al públic organitzada pel grup de teatre Fila Zero al assistent totes les possibilitats de conversió vestíbu I del Teatre-aud itori. del teatre en auditori a través de la posada en funcionament de la caixa acústica. 20 de desembre. El transit provinent de Rubí, Cerdanyola i l'Arrabassada va disposar a partir d'aquest dia d'una nova via per travessar Sant Cugat: la Ronda Nord. Amb la inauguració d'aquest vial es concretava la circumval·lació a la ciutat. Aixo vol dir descongestionar el centre de transit i poder travessar la ciutat sense 14 d'octubre. Impulsat des de l' Ajun- semafors. A més de la Ronda Nord es va tament, es va signar un conveni entre la inaugurar I'enllac; amb forma d'hipodrom Caixa de Terrassa, I'associació de comer- a la carretera de Rubí, que uneix tots 29
    • 22 d'abril. A la nova edició deis premis Santcugatenc de l' Any es van distingir les entitats que més han treballat per la vida del municipi durant I'any. El premi especial Ajuntament de Sant Cugat a la trajectória de tota una vida de servei al aquests vials amb I'eix de Vallvidrera. municipi va recaure en el pintor i poeta L'acte inaugural fou presidit per josep M. Miquel Cabanas i Alibau. Cullell, aleshores conseller de Política Territorial i d'Obres Públiques i I'alcade Aymerich. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 1994 24 febrer- 3 mar~. joan Aymerich, com a representant de l' ACM, assistí a Praga a un simposi sobre qüestions municipals. 24 d'abril. L'alcalde de Sant Cugat va inaugurar el Parc Central. Una superfície de 70.000m 2 de jardins i zona verda, que va comportar la urbanització del Torrent de la Bomba. Les obres d'urbanització va anar a carrec de PROMUSA i les juntes de Compensació de Propietaris. L'acte fou seguit per milers de santcugatencs. La Coral La Lira, els Bastoners de l'Esbart i els 22 d'abril. L'alcalde de la nostra ciutat va Cegants van animar la jornada festiva. ser I'encarregat de Iliurar el primer premi Causac de Recerca, que atorga el Crup 24 d'abril. Aquest dia va ser la jornada d'Estudis Locals amb el suport de central deis actes de celebració del l' Ajuntament. Els guanyadors d'aquest cinquante aniversari del Club Muntanyenc primer premi van ser els demógrafs Ramon Sant Cugat. Es va inaugurar un monólit Arribas i j. Antonio Modenes. També va commemoratiu al Parc Central, Es va rebre un diploma la historiadora M. Rumbau. 30
    • celebrar un dinar del soci al Pavelló de sari de la creació de l' Associació de Voleibol, a Valldoreix, es va inaugurar una Propietaris i Ve°¡"ns de la Floresta Pearson, exposició del cinquantenari i es va pre- es va fer un sopar multitudinari. L'acte de sentar un lIibre commemoratiu d'aquest cloenda tingué lIoc a la seu de l'entitat el mig segle de vida del CMSC mes de desembre amb el descobriment d'una placa commemorativa. 25-26 d'abril. L'alcalde viatja a Alemanya en companyia de responsables de la 19 de maigo Durant tres dies, al Teatre- conselleria de Medi Ambient de la auditori va tenir lIoc el seminari de Generalitat. El motiu del viatge és veure de «Gestió eficient de l'energia als municipis prop el funcionament de diverses plantes petits i mitjans». L'acte inaugural va anar a de tractament de residus i de compostatge. carrec del conseller d'lndústria i Energia, Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Aquest va ser el primer d'un seguit de Antoni Subira, I'alcalde de Sant Cugat i el viatges que Aymerich va fer amb aquest director de l'lnstitut Catala de l'Energia, objectiu, que el van portar a Franc;a el Albert Mitja. Van assistir al seminari juliol i a Amsterdam I'octubre. representants de ciutats catalanes i estrangeres. 20 de maigo El rei Joan Caries saluda I'alcalde de la nostra ciutat en el decurs de la visita que el monarca espanyol va ser al Parc Tecnol6gic del Valles, situat entre Sant Cugat i Cerdanyola. 30 d'abril. El conseller d'Ensenyament Joan Mo Pujals i I'alcalde Joan Aymerich van inaugurar el nou institut d'Ensenya- ment secundari situat al carrer de Granollers, a la part alta del Parc Central. El nou institut ha estat dissenyat pensant en la reforma educativa. 6 de maigo Dins els actes de commemoració del setanta-cinque aniver- 31
    • · ~. ,~j.' 1 t";'..ir ~í,; ,T. 1 " t1 ;:.' <. , , ~.J- ..¡...-:: . - .: J'~' '" .~ - .~--~-.:--: 30 de maigo Al Centre Cultural es van Iliurar els premis Sant Jordi de Cinema- tografia, organitzats per RNE a Catalunya. 29 de setembre. L'alcalde va inaugurar la Presidí I'acte la ministressa de Cultura, nova seu de la policia local, que va Carme Alborch. representar I'arranjament de la Casa Jaumandreu. 20 de juny. Va tancar I'escola Azqueta- Magrans, després de 90 anys de servei a la ciutat. Es va fer una exposició i el dia 22 un emocionat final de curs definitiu al Teatre-auditori, en un acte presidit per un ex-alumne, Joan Aymerich. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 30 de setembre. L'escola Pla i Farreres va cloure la celebració del vint-i-cinque aniversari amb un acte a la Casa de Cultura, presidit per I'alcalde. Durant tot 25 de juny. El pregoner de la Festa Major !. I'any I'escola va fer tot d'actes comme- va ser el tennista Alex Corretja. moratius. COl.. fll.'4t.. 'Il.Re., ~.L E 'Pa.re. del Mam:t.tr 'PTomodb de nou1. h.bh;a.'i.'"-' nd d'ob'l'lll" : "~:~::":::::~,::'~" 14 de setembre. Sharp va inaugurar una 13 d'octubre. L' Ajuntament de Sant Cugat nova línia de producció de fax i va presen- va presentar el pla parcial de Coll Fava, i tar oficialment les se ves instal·lacions al I'empresa Vertix i la Caixa de Catalunya, Parc d' Activitats Economiques de Can Sant la seva promoció d'habitatges. Aymerich i Joan. El president Pujol i I'alcalde Ayme- el president de la Caixa de Catalunya, rich van plantar-hi I'arbre commemoratiu. Antoni Serra Ramoneda, durant I'acte.
    • 15 de desembre. L' alcalde Joan Aymerich va fer una visita a diversos centres educatius de la ciutat. 8 de novembre. Mu Ititud de santcugatencs no es van voler perdre I'acte commemo- ratiu de la restauració i excavació arqueo- lógica del c1austre i la sala capitular del Any 1995 Monestir. Va presidir I'acte jordi Pujol, acompanyat del conseller de Cultura, Joan Guitart, I'alcalde joan Aymerich, i el president de Catalana-Occident, Jesús Serra. Es va poder veure una petita Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) exposició sobre les obres realitzades i la Jove Orquestra Sant Cugat va oferir un concert a I'església del Monestir. 9 de genero El conseller d'Ensenyament, Joan Maria Pujals, va fer una visita a I'escola Joan Maragall i al Conservatori Municipal de Música Victória deis Ángels. Pujals va fer reunions de treball de tots dos centres, acompanyat de I'alcalde de la 19 de novembre. Com en altres ocasions, ciutat. En acabara la visita el conseller va I'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va presentar a la premsa local el mapa presidir la inauguració deis diversos escolar del municipi fins a I'any 2001. habitatges de les promocions de I'empresa municipal PROMUSA. Aquesta vegada 19 de genero El president de la General itat, s'inauguraven els 45 habitatges del Jordi Pujol, el conseller de Sanitat, Xavier Colomer-1, corresponents a la promoció Trias, el comissionat per universitats i del 1992. Precisament aquest edifici, recerca, Josep Laporte, I'alcalde de Sant projectat per I'arquitecte Joan Pasqual ha Cugat, Joan Aymerich, i el rector de la estat nominat als premis FAD UAB, Caries Sola, van ser presents a I'acte d'arqu itectura. d'inauguració de les Escoles Universitaries 33
    • Hewlett Packard, Lew Platt, van presidir la inauguració de la nova planta que aquesta empresa nord-americana ha situat a la nostra ciutat. Amb 5 anys, ha passat de 80 a 800 treballadors. G i mbernat. De moment, aq uest centre imparteix les diplomatures d'lnfermeria i d'lnformática i és inscrit a la UAB. 25 de febrero Com cada any, I'alcalde va presidir els actes del Dia d' Andalusia al Centre Popular Andalús. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 30 de genero L'alcalde el dia que van comen<;ar les obres de cobriment del darrer tram de la riera. 30 de genero El Servei d'lnformació Juvenil va premiar I'usuari número 10.000. 3 de mar~. Moltíssims santcugatencs i alguns barcelonins van pujar a I'ermita de Sant Medir, per a la celebració de I'aplec. Enguany I'alcalde de Sant Cugat va tenir I'ocasió de saludar-hi Miquel Roca. ~ - " i ' , ", 3 de febrero El president Pujol, I'alcalde 13 de mar~. La vídua del mestre pastisser Aymerich i el president de la multinacional Jaume Sabat, acompanyada de I'alcalde 34
    • joan Aymerich, va descobrir la placa de la ACTIU. Aquesta tercera edició va ser un rambla que pren el nom del seu marit. El exit i la van visitar més de 82.000 persones. seu fill jaume va recordar la figura del seu pare. 17 de mar-;. Amics de la UNESCO de Sant 23 d'abril. El conseller d'Obres Públiques, Cugat va presentar davant 700 alumnes de jaume Roma, va inaugurar el Camp de batxillerat elllibre d'ecologia L1estat del món. Golf de Can Sant joan, el primer camp de golf públic de Catalunya, que es troba entre Rubí i Sant Cugat. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 25 de mar-;. La ciutat va inaugurar 50 mil metres quadrats d'espais verds i zones d'esbarjo. Concretament, van quedar inaugurats el Parc de la Pollancreda, el Parc de la carretera de Cerdanyola, el Parc Cerda i el Parc de Sant Francesc. 23 d'abril. El president Pujol va inaugurar 31 de mar-;. El conseller d'lndústria i l' Arxiu Nacional de Catalunya. També va Energia, Antoni Subira i I'alcalde de Sant quedar inaugurat l'Arxiu Historic Muni- Cugat, van inaugurar la 11I Mostra de cipal. Sant Cugat és ara la capital Comen;, Indústria i Serveis SANT CUGAT arxivística de Catalunya. 35
    • ARXIU MUNICIPAL Actuacions arxivístiques La consolidació del servei de l'Arxiu Pel que fa al fons arxivístic que conté Municipal que s'impulsa al darrer mandat l'Arxiu Municipal, han estat microfilmats s'ha continuat afermant aquests quatre els Ilibres d'actes deis Plens i de les anys. Comissions de Govern fins al 1960. També Després de la informatització del servei s'han microfilmat i ara es poden consultar I' any 1990, I'adquisió de nou equipament, al nostre Arxiu els lIibres de Protocols de com ara fotocopiadora, lector de notaris de Sant Cugat (1861-1881), que es microfitxes i de diverses ampliacions dutes conserven a l'Arxiu Historic de Sabadell. a terme fins al 1991, en aquest nou S'ha acabat I'elaboració de I'inventari període s'hi han fet també altres millores. general de tota la documentació dipo- L'espai de diposit d'arxiu ha estat ampl iat sitada a l'Arxiu, que consta de 5.500 amb més de 600 metres lineals de caixes, s'ha continuat la recuperació de prestatgeries. S'ha adquirit nou mobiliari bibliografia referent a Sant Cugat i s'ha per a la biblioteca, tot adequant I'espai de ampliat i ordenat el fons de I'hemeroteca consulta. També s'hi ha instal·lat un local. A més, s'ha dut a terme una tasca sistema de detecció de foc i portes talla- d'informatització, que ara abrac;a la bi- foe. blioteca auxiliar (a gener del 1995 consta L'Arxiu Municipal traslladara la seva de 2.115 volums), el sistema de trans- documentació historica a l'Arxiu Nacional ferencies de documentació des de les Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) de Catalunya, com a resultat del conveni oficines de l'Ajuntament a l'Arxiu Muni- entre 11Ajuntament i la Generalitat. És obvi cipal, i els expedients d10bres des de I' any que amb la posada en marxa de l'Arxiu 1820 fins a I'actualitat (més de 17.000 Nacional de Catalunya Sant Cugat registres). adquireix una centralitat cultural de gran Aquests darrers anys també Si ha dut a rellevancia. terme la catalogació, ordenació i renumeració del fons de lIibres de l'Ajuntament, que actualment consta de 1.578 volums. Al nou A,xiu Nacional de Catalunya hi ha un espai destinat a la doeumentació hislo,iea de la eiulal. 36
    • Per a I'adquisició de mobiliari per a la Genera Iitat. biblioteca auxiliar, per a la microfilmació També s'ha fet I'exposició fotografica de Ilibres de Protocols i per a la recu- «Sant Cugat en dos temps», de Fonolleda, peració de l'Arxiu Cabanas. en collaboració amb I'area de Cultura. Les fotografies exposades han passat a formar part del fons d' imatges. Publicacions, exposicions altres L'Arxiu ha subvencionat el Crup activitats d'Estudis Locals de Sant Cugat per dur a terme les seves tasques, entre les quals Continuant la tasca editorial de I'edició de la revista Gausac. divulgació de la vila que duu a terme l'Arxiu, ha estat editat el Ilibre Masies i ermites de Sant Cugat del Valles¡ que va Donacions sortir al carrer la diada de l'Onze de Setembre del 1991. També s'ha finalitzat la Aquests quatre anys, particulars i col·lecció de recuperació deis costums entitats han fet donacions a l'Arxiu populars «les Nostres Tradicions» i se n'ha Municipal de documentació d'interes posat en marxa una de nova, «La Nostra local. Historia». L'Arxiu també col·labora amb el servei de Catala per a I'elaboració del • Sr. Vi Ilaronga: 41 1I ibres i 112 postals calendari anual de l'Ajuntament i, antigues, tot referent a Sant Cugat. • Sr. J. Tortosa: col·lecció particular de Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) conjuntament amb I' area d'Ensenyament, ha redactat i editat les fitxes didactiques El cartells, fulletons i revistes de Sant Cugat. nostre Ajuntament. Així mateix, juntament Col·lecció de suplements del Correo amb professors d'ECB i BUP i amb la Catalán¡ amb temes d'interes per als coordinació de I'ICE, l'Arxiu ha col·laborat investigadors de la historia local. en la redacció del manual del professor • Sr. F. Montero: lIibre de comptabilitat de per a les microfitxes didactiques del la Unió Agrícola de Sant Cugat (1890- Monestir. Dins d'aquest ambit pedagogic i 1899). de divulgació del municipi i del mateix • Sr. J. Vila: fotografíes, publicacions i Arxiu, s' han fet visites comentades per a objectes referents a la historia de Mira-sol. escoles a l'Ajuntament, el Monestir i • Sr. E. Ursul: 273 Ilibres de qüestions l'Arxiu i s'han fet xerrades a escoles de la d'enginyeria textil, electricitat i mecanica, ciutat sobre la historia i les tradicions de que, atesos els temes, van ser adre<;ats al Sant Cugat. A més, s'han publicat articles Museu Textil de Terrassa. referents a l'Arxiu Municipal en diferents • Sr. Sierra: col·lecció de programes del revistes i al V Curs d'Arxivística de Cinema Principal deis anys 60 i altra Cerdanyola s'ha presentat la ponencia documentació. «Experiencies de dinamització cultural a • Sr. LI. Puig: col·leccions de revistes i l'Arxiu Municipal de Sant Cugat del diaris que, per la tematica, han estat Valles», on es reflectien I'impuls d'aquest adre<;ats a altres institucions i entitats. servei i les tasques que duu a terme dins • Club Muntanyenc: col·leccions de I'ambit de la vida cultural de la ciutat. A fulletons i cartells. més, ha estat publicada la Guia de IIArxiu • Centre Borja: documentació diversa Historie de Sant Cugat dins la collecció referent a la ciutat. Guia deIs Arxius Municipals de Catalunya¡ editada pel Servei d'Arxius de la 37
    • La diada de 5anl ¡ordi del La nova seu de IIArxiu Historie 1995 va ser inallgllral f'Arxiu Municipal a 11 Arxiu Nacional de Nacional de Calalunya. Previamenl, I'alcalele Aymerich va fer I'acle de Catalunya IIillramenl simbólic de les primeres caixes de la documentació histórica loca/, Des de I 23 d' ab r i I de I 1995, l' A rx i u que acolliran les preS/.1(!jeries del nou Arxiu. Municipal de Sant Cugat té dues seus dife- Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) renciades: l'Arxiu Históric Municipal, ins- tal·lat a la nova seu de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), i l'Arxiu Administratiu, a la rambla de Can Mora s/n, 20n pis. A l'Arxiu Históric Municipal es con- serva la documentació municipal que ha esdevingut histórica (té més de 30 anys), les donacions de documents que h i fan particulars i entitats, I'arxiu d'imatges, de cartells i de fulletons, I'hemeroteca local i el fons de reserva de bibl iografia de temes d'história local. La possibilitat de disposar d'aquest nou espai permet de garantir les millors condicions de conservació de la en la nova seu. documentació i oferir a I'usuari un Iloc Els serveis que slofereixen són els de més adequat per a la consulta del fons. consulta de sala, consulta telefónica i La gestió d'aquest fons arxivístic és reprografía de la documentació. Les responsabilitat exclusiva de IIAjuntament normes específiques per a cada tipus de de Sant Cugat, tot i que es disposara deis consulta i servei són les que marca el serveis de I'ANC amb I'objectiu de reglament de I'ANC. millorar-ne I'ús. A l'Arxiu Administratiu romandra la Per assessorar els usuaris que vulguin documentació en fase de pre-arxivatge, les fer recerques en aquest fons, la colleccions de butlletins i diaris oficials, i responsable de l'Arxiu Históric Municipal, la biblioteca auxiliar de tematica referent a s'estara, en principi, dos dies a la setmana I'administració local. 38
    • La diada de Sanl ¡ordi del La nova seu de l'Arxiu Historie 7995 va ser inaugural l'Arxiu Nacional de Catalunya. Municipal a l'Arxiu Nacional de Préviamenl, I'alcalde Aymerich va fer I'acle de Catalunya ¡¡iuramenl simbólic de les primeres caixes de la documentació histórica local, Des de I 23 d' ab r i I de I 1 995, l' A rx i u que aeo/liran les prestatgeries del nou Arxiu. Municipal de Sant Cugat té dues seus dife- Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) renciades: l'Arxiu Historie Municipal, ins- tallat a la nova seu de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), i l'Arxiu Administratiu, a la rambla de Can Mora s/n, 20n pis. A l'Arxiu Historie Municipal es con- serva la documentació municipal que ha esdevingut historica (té més de 30 anys), les donacions de documents que hi fan particulars i entitats, I'arxiu d'imatges, de cartells i de fulletons, I'hemeroteca local i el fons de reserva de bibliografia de temes d'historia local. La possibilitat de disposar d'aquest nou espai permet de garantir les millors condicions de conservació de la en la nova seu. documentació i oferir a I'usuari un Iloc Els serveis que s'ofereixen són els de més adequat per a la consulta del fons. consulta de sala, consulta telefonica i La gestió d'aquest fons arxivístic és reprografia de la documentació. Les responsabilitat exclusiva de l'Ajuntament normes específiques per a cada tipus de de Sant Cugat, tot i que es disposara deis consulta i servei són les que marca el serveis de I'ANC amb I'objectiu de reglament de I'ANC. millorar-ne I'ús. A l'Arxiu Administratiu romandra la Per assessorar els usuaris que vulguin documentació en fase de pre-arxivatge, les fer recerques en aquest fons, la col·leccions de butlletins i diaris oficials, i responsable de l'Arxiu Historie Municipal, la biblioteca auxiliar de tematica referent a s'estara, en principi, dos dies a la setmana I'administració local. 38
    • SERVEI DE NORMALlTZACIÓ de certificats de I'alumnat adult i la regularització de I'assistencia a les c1asses, LI NcüíSTICA el creixement del nombre de persones inscrites -que reflectim al grafic- ha Després de la consolidació del comportat un repte d'organització i funcionament del Servei de Catala, aprofitament deis recursos de que iniciada en el període anterior, 1987-91, la l'Ajuntament ha dotat el Servei de Cata la. voluntat municipal d'afrontar les neces- sitats d'assessorament i ensenyament de la Ilengua catalana de la població adulta de Evolucló elol nomltro e1'alumno. Sant Cugat s'ha traduYt en un esforc; de manteniment i millora de I'oferta de ser- 500 veis. Més que campanyes de sensibi- 475 ,,' Iització, el que ha calgut i cal ara és donar 450 solucions a aquestes necessitats. Per aixo, 425 els programes anuals del Servei de 400 Normal ització Lingüística Si han encaminat 375 a dur a terme les següents actuacions. 350 325 300 275 1. Programes d1ambit municipal 250 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 225 Ha continuat el programa de cursos "O 200 --L----r-----'T---'T"---.----..--~ específics per al personal municipal que 88·89 89·90 90·91 91 ·92 92·93 93 ·94 encara no havia assol it els coneixements adequats. Per exemple, s'han organitzat cursos de Ilenguatge administratiu i de 3. Un nou servei: preparació per a I'obtenció de certificats l'Aula d'Autoaprenentatge oficials de coneixements de catala (nivell C) i cursos de Ilengua oral i escrita per a la Inaugurada el maig del 1993, l'Aula policia municipal. d'Autoaprenentatge és un espai especial- D'altra banda, la necessitat d'aquests ment preparat per a l' aprenentatge de la cursos ha de disminuir a causa de la major lIengua catalana, dotat d'una diversitat de exigencia de coneixement de la Ilengua en material que sladequa a les necessitat de les proves de provisió de places per al qualsevol persona: fitxes autocorrectives funcionariat municipal. c1assificades per temes i nivells, manuals, diccionaris, aparells d'audio i vídeo, 2. Cursos de catala per a adults 11" I ~I)J, I~J .... , Els anys 1988-90 les inscripcions als cursos de catala per a adults es van estabilitzar. En canvi, a partir del curs 1991-92 la demanda s'ha incrementat de manera espectacular. Al marge de factors evidents, com ara la professional ització del professorat deis cursos, el grau d'aprofitament i consecució 39
    • Un altre fet destacable ha estat I'augment de les consultes lingüístiques procedents de I'exterior. D'aquestes, ha augmentat també considerablement la proporció d1empreses sobre particulars. Si el 1992 les consultes d'empreses eren del 30%, el 1994 van ser d'un 53%. Han continuat les campanyes de normalització que, en I'ambit de I'esport, es van concretar en el Concurs 3 en 3, per a entitats i escoles, que va col·laborar a difondre el vocabulari esportiu. També ha continuat la tasca d'asses- sorament en ambits concrets i, pel que fa L'Aula d'Autoaprenenlatge ofereix totes les eines necessáries perqué qualsevol persona aprengui la Ilengua al seu ritme. al sector del comer<;, el Servei de Catala dóna informació sobre el programa de subvencions a la retolació comercial en ordinador, etc. catala de la Generalitat de Catalunya. El centre és ates per una assessora del Servei de Catala, que aconsella i guia el treba II de cada autoaprenent i I'orienta sobre els materials adequats a cada fase de Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) I 1autoaprenentatge. L'Aula d'Autoaprenentatge és situada a la Casa de Cu Itura i té una capacitat per a 20 o 22 persones. Per accedir-hi, cal formalitzar una petita taxa trimestral que dóna dret a assistir-hi el temps que cadascú consideri convenient. La mitjana d1assistencia oscll·la, segons I'epoca de I' any, entre 20 i 40 persones diariament. Cal dir que, en el marc deis cursos de catala per a adults, sois hi ha actualment 10 centres similars en tot Catalunya, fet que converteix l'Aula d'Aprenentatge de Sant Cugat en una eina útil tant per a les persones que viuen al municipi com les que vinguin de ciutats ve·¡"nes. 4. Assessorament dinamització de la normalització El tret més característic d'aquests últims anys ha estat la disminució del treball di assessorament en I 1 ambit de les arees municipals, precisament pel més alt nivell de coneixements de catala del personal. 40
    • 5. El programa de radio «Qui té boca s'equivoca» Iniciat amb regularitat I'octubre del 1990, el programa setmanal «Qui té boca s'equivoca» de Radio Sant Cugat és elaborat i realitzat per les professores del Servei de Catala. Al Ilarg d'aquests anys s'ha constatat un augment de I'audiencia i també una participació deis oients cada vegada més gran. El programa, que slemet els divendres al matí, és una forma imaginativa de col·laborar en la normal ització de la Ilengua. L'any 1992 es va editar un recull d'aquests programa que giraven a I'entorn de la historia de Catalunya. Des del 1993, I'alumnat deis cursos de catala per a adults col labora activament en el programa aportant anecdotes que donen cos al nus del programa, que és «U 11 cas com un Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) cabas» . Els guions del programa radio(ónic que han estat editats alllibre Qui té boca s'equivoca tracten de la história de Catalunya. 6. Publicacions L'edició anual d'un calendari, fet en col.laboració amb l'Arxiu Municipal, ajuda a difondre el lexic propi del nostre entorno Els calendaris han tractat d'aquests temes: « L I esport a Sant Cugat» (1992), «Passejant per Sant Cugat» (1993), «Entorn natural de Sant Cugat» (1994) i «Festes de Sant Cugat» (1995). D'altra banda, el butlletí 5 eentims ha arribat al vuite número. Aquesta publ icació d ifon notícies a Ilentorn de la Ilengua, fa suggeriments, dóna consells lingüístics i inclou també treballs deis alumnes deis cursos. 41
    • COMUNICACIÓ MUNICIPAL OAMCIC r', . Premis 1994 A la dre/a, el programa «Les escoles a la r"dio». A dalt, Xavier El desembre del 1992 va entrar en Casanovas i Halil Halib de «Valles sense fron/eres», programa de RSC guanyador del Premi Rafael Peris 1994 a la millor con/ribució en favor funcionament l'Organisme Autónom de la radiodifusió ClIltural. Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana, amb I'objectiu d'enfortir la té com a punts de referencia basic la vida i identitat de Sant Cugat tot connectant la dinamica del municipi, la seva realitat Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) informativament la ciutadania. social, económica i cultural, ¡facilita L'OAMClC s'organitza amb un Consell I'accés al mitja de les entitats ¡les General, que és presidit per I'alcalde i on institucions ciutadanes sense anim de hi ha representats els grups polítics del lucre. Consistori, deis Consells de Districte, de Radio Sant Cugat emet les 24 hores del I'EMD de Valldoreix i de les entitats dia i en catala, mantenint en tot moment el socials, culturals i esportives. respecte a altres comunitats lingüístiques. Des que fou creat, aquest organisme Dos eixos basics regeixen el contingut autónom té la responsabilitat del Gabinet de la programació de I'emissora: la de Premsa municipal, de la tramesa de informació i I'entreteniment. Com a servei publicitat institucional i de I'emissora municipal, considera que acostar al municipal Radio Sant Cugat. ciutada tot el que és la vida política, Els darrers dos anys, l'OAMClC ha editat cultural i associativa de la ciutat és el seu fi diversos opuscles i la revista Municipi, que primordial. Per tant, els serveis informatius no té una periodicitat fixa i que es publica ofereixen des de les set del matí fins a les puntualment quan s'ha de fer arribar des dotze de la nit, cada hora, butlletins de l'Ajuntament una informació de d' informació local i comarcal. Destaca el rellevancia per al conjunt del municipio magazine d'informació «El gall del monestir}) que presenta cada matí X. Fornells. També diariament, I'espai «Sant Cugat al día}) dedica trenta minuts als Radio Sant Cugat personatges i a les entitats de la ciutat. La informació esportiva local és un altre Des del 1992 Radio Sant Cugat pertany deis aspectes destacats de la programació, a l'OAMClC. L'emissora, configurada com amb un seguit de programes específics a servei públ ic de participació ciutadana, dedicats a informar, comentar i analitzar 42
    • els esdeveniments esportius que s'inclouen en cada butlletí horari. A banda d'aquests dos eixos, I'emissora emet diversos programes d'elaboració propia que toquen temes d'interes: «L'estrena», dedicat al cinema; «Didascalia», al teatre; «Viure a la Terra», programa de solidaritat amb les ONG; «Nostra dansa»¡ dedicat a la sardana; el magazine matinal «Una habitació amb vistes»; «Valles sense fronteres», amb el grup de suport als immigrants (premi de la Fundació Rafael Peris a la millor contribució a la radiodifusió cultural 1993). A part de la programació i de les activitats propies¡ I'emissora col·labora directament amb aquelles associacions o entitats que ho demanen, ja sigui realitzant enregistraments de veus i efectes sonors i musicals per als grups de teatre Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) d'afeccionats de la ciutac fent falques de publ icitat gratuHes de les activitats de les entitats i associacions¡ o donant suport directament a iniciatives concretes¡ com en el cas de IIEsbart Sant Cugat, que mitjan<;ant un programa de I'emissora va financ;ar les obres de col·locació de parquet del nou local. Des de Radio Sant Cugat s'ha impulsat la creació deis premis Santcugatenc de l'Any. Tot i que actualment els atorga I'associació Amics de Radio Sant CugaC I'emissora i continua col·laborant activament amb programes especials i amb I'organització i la presentació de I'acte de Iliurament deis premiso Radio Sant Cugat s'ha implicat en la vida ciutadana i és un fet habitual la seva presencia a tots els actes polítics¡ socials i esportius del municipio Des de la seva creació, ara fa 12 anys, 1I i ncrement de I'audiencia és un fet inqüestionable. Els darrers estudis d'audiencia li donen una mitjana de 18 mil oients diaris a Sant Cugat i el conjunt del Valles Occidental. A dalt, la unilal móbil de RSC, presenl a lols els acles de la vida ciuladana. A baix, un momenl del programa «Dies de r,jdio», amb Mike Ribalta, Maribel Cayuelas i I'especialisla en cinema Ángel Comas. 43
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) CENTRE CULTURAL
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • CENTRE CULTURAL gració als ciutadans del municipio L'any 1989 es col·loca la primera pedra de la Biblioteca. Era I'inici d'aquest centre pluri- discipl inari amb més de 50.000 m 2 desti- nats a la cultura. Els equipaments que formen el Centre Cultural són la Biblioteca del Mil·lenari (amb més de 16.000 Ilibres i documents, i una mitjana de 3.420 usuaris al mes), el Conservatori de Música Victoria deis Ángels (amb capacitat per a 500 alumnes), els Cinemes Sant Cugat (amb 4 sales), el Cafe-auditori (amb funcionament diari i programació propia, que inclou música en CENTRE CULTURAL superfície total: 39.61 Om 2 El Centre Cultural Sant Cugat va néixer superfície constru'fda: 10.648m 2 amb la voluntat de dotar la ciutat amb una superfície lIiure urbanitzada: 8.61 Om 2 nova i gran infrastructura dedicada a la inversiá total: 2.436 milions de ptes Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) cultura i al Ileure. Aquest fet obeia a una usuaris/any: 500.000 fil.losofia de refermament de la identitat potencia electrica: ENHER i FECSA del municipio La ciutat no podia quedar 2.1 65 seients per a d iferents tipus deserta els caps de setmana. S'havien de d'espectacles i d'activitats crear infrastructures que servissin d'inte- 48
    • viu), i el Teatre-auditori (amb una capacitat fora la ciutat. El públic fora deis Cinemes per a gairebé 800 espectadors i un escena- és del 1 7 per cent. ri de més de 400 m 2 en format teatre o campana acústica de 250m 2 ). Finan~ament del Centre Cultural El Centre Cultural Sant Cugat ha ampliat els serveis de la ciutat i posa a I'abast de la Per al finan<;ament, el Centre Cultural població una oferta cultural variada i de rep una aportació municipal, que cobreix qualitat al mateix centre urba. Aquest un ter<; del pressupost general. Les dues complex, doncs, ofereix les novetats cine- parts restants es cobreixen amb recursos matografiques més recents a les quatre propis del Centre, d'una banda, els proce- sales deis Cinemes Sant Cugat, com també dents deis patrocinadors i, de I'altra, els estrenes importants de teatre, oportunitats obtinguts mitjan<;ant la venda d'entrades i úniques en música, espectacles de dansa i, el Iloguer del Teatre-auditori, i les produc- com a mínim, una opera per trimestre, cions del Centre Cultural. dins la programació setmanal del Teatre- auditorio En definitiva, una indústria cultural al Conservatori Municipal de Música servei deis espectadors i usuaris. Victoria deis Ángels ORIGEN DELS ESPECTADORS CONSERVATORI MUNICIPAL DEL HATRE-AUDITORI 2.033m 2 19 aules Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) set 93-juny 94 jul 94-gen 95 capacitat per a 500 alumnes Sant Cugat Barcelona 10%, alumnes professors assignatures 10'1'0 Valles 6% curs 93-94 381 27 21 Altres 8% 6% curs 94-95 481 27 25 Més enllél de Sant Cugat És evident que un equipament d'aques- tes característiques no ha estat pensat, solament, per cobrir les necessitats deis ciutadans de Sant Cugat, sinó deis de tota la comarca del Valles i de Barcelona, donada la privilegiada xarxa de comunica- ció de que disposa Sant Cugat, sobretot per autopista. En les dues temporades de funciona- ment del Centre Cultural, s'ha constatat que més del 22 per cent deis espectadors que assisteixen a les representacions que es fan al Teatre-auditori procedeixen de 49
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 50
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • L'edifici del Conservatori va ser inaugu- maig del 1992 i va ser inaugurada oficial- rat el 31 d'octubre del 1992 per la recone- ment pel conseller de Cultura Joan Guitart. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) guda soprano Victoria deis Angels. A més de biblioteca, té també videoteca i La superfície construYda és de fonoteca. En total, té 112 punts de lectura 2.033,3m 2 , dividida en 19 aules, una sala simultanis, amb un fons de més de 14.000 polivalent (sala d'actes, auditori per a Ilibres i 2.500 documents (1.500 deis quals interpretacions de música de cambra, etc.), són material audiovisual). El cataleg de que ha estat dissenyada per garantir una docu ments d' aq uest fons és tota Iment millor acústica amb Ilum natural, una sala informatitzat, amb tres pantalles d'auto- de cant coral i de percussió per treballar consulta. en grup, i una sala d'expressió corporal. Durant Il any 1993 (de maig a desem- Del curs 1993-94 al 1994-95 s'ha pas- bre), van fer servir la Biblioteca 19.450 sat de 381 a 481 alumnes matriculats. Les usuaris, amb una mitjana de 2.800 perso- assignatures han augmentat també de 21 el nes el mes. El 1994 els usuaris han arribat curs passat a 25 enguany, impartides per als 37.418, que fan una mitjana mensual 27 professors. Biblioteca del Mil·lenari La primera pedra de la Biblioteca del Mil·lenari va ser col·locada l'Onze de Setembre del 1989, en un acte commemo- ratiu organitzat per l'Ajuntament de Sant Cugat amb motiu del mil·lenari del naixe- ment polític de Catalunya, que dóna nom a la Biblioteca. Va entrar en funcionament ellO de 52
    • BIBLIOTECA DEL MIL·LENARI 1.182m 2 superfície constru'¡'da l. 182m 2 superfície Iliure urbanitzada 112 punts de lectura 14.000 Ilibres de consulta (deis quals 2.500 són documents i 1.500 audiovisualls) 3.372 carnets usuaris any 1993 19.450 (maig-des) any 1994 37.418 El sistema de projecció es realitza amb mitjana/mes 3.564 cambres automatitzades i cameres cine- mecaniques, amb Ilums de 2.500 vats i pantalla d'alta reflexió. El sistema de so és Dolby SR Digital Song, amb una potencia per sala de 12.000 vats. Als Cinemes es pot projectar una mateixa pel·lícula simul- Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) taniament en dues sales, la qual cosa per- met doblar la capacitat d'espectadors. Seguint amb el criteri de maxim aprofi- tament de I'espai, la direcció del Centre Cultural ha previst la utilització d'aquestes quatre sales durant els horaris no comer- cials, bé per fer-hi sessions matinals per al públic més menut o bé per projectar-hi CINEMES SANT CUGAT 1.817m 2 300.000 usuaris/any de 3.564. La mitjana total d'usuaris calcu- any 93: 126 pellícules lats fins a final de febrer del 1995 és de any 94: 115 pellícules 3.420 al mes. 12 vats/sala sistema de so Dolby SR Digital Song Cinemes Sant Cugat butaques Amb quatre sales, Cinemes Sant Cugat Sala 1 190 té una capacitat total de 932 seients. Sala 2 256 L'empresa Cinesa va guanyar el concurs Sala 3 204 d'adjudicació de I'explotació de les sales, Sala 4 282 que van obrir les portes el 13 de novembre total 932 del 1992. 53
    • TEATRE-AU DlTüRI Teatre-auditori S.614m 2 Sala d'assaig 500m 2 Escenari a la italiana 400m 2 Taller d'escenografia 300m 2 Hall, cafeteria, guarda-roba i guixetes 388m 2 Meree Torras, la taquillera deIs anties cinemes, va vendre la primera entrada de les noves sales a I'alealde el dia de la inauguraci6. Fossat orquestra mobi I (permet engrandir escenari) 95m 2 pel·lícules O cicles adreyats als més cine- fi Is. La capacitat de les quatre sales de 12 camerinos (capacitat 100 persones): Cinemes Sant Cugat és de 190, 256, 204 i 8 dobles, 2 individuals i 2 collectius 282 butaques. L'any 1993 s'hi van projec- tar 126 pel·lícules i el 1994, 115, amb una afluencia anual de més de 300.000 espec- 5 cabi nes de control sobre l' amfiteatre tadors. Fins a final de febrer del 1995 han passat per Cinemes Sant Cugat un total de 3 plataformes elevadores de 3x6m 711.607 espectadors. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) cadascuna, que baixen dos nivells Teatre-auditori butaques 788 platea 508 L'edifici més emblematic del conjunt amfiteatre 280 del Centre Cultural és el Teatre-auditori, una sala polivalent, equipada amb els apa- rells de so i Ilum més moderns. L'escenari 20 produccions i coproduccions és, actualment, un deis més grans (20x20 (teatre, dansa, opera ¡música) metres, amb una boca de 9,5 metres d'al- tura i 18 d'amplada). És equipat amb una campana acústica recolzada per dos pla- fons de fusta especials, escamotejables a voluntat en funció de les necessitats de rever- veració própies deis diferents espectacles. Aquesta campana acústica i els moderns equips de so de la sala són sol·licitats per les formacions musicals més grans i prestigioses per fer-hi els seus enregistraments en disc com- pacte amb música natural. L'escenari també d isposa deis darrers dispositius tecnics d'alt nivell tecnológic (plataformes elevadores, enllumenat es- pectacular amb dímers digitals, tramoia contra posada, motoritzacions de barres, etc.). Música en viu al Cafe-auditori. 54
    • En les dues temporades de vida que té el Teatre-auditori, Si han programat regu lar- ment espectacles del més alt nivell, estre- nes i cloendes d lobres de teatre, actua- cions musicals, espectacles de dansa i opera. El Teatre-auditori va ser inaugurat el 25 de setembre del 1993 amb Histories de Sant Cugat, tres peces teatrals que explica- ven tres moments de la historia de la població. A partir dlaleshores, slhi ha fet teatre (amb tres produccions propies i nou coproduccions), una opera trimestral dins el cicle dlOpera a Catalunya i la produc- ció de les operes de cambra per primera vegada en catala Rita i 1/ maestro di Cappella, i dansa (amb dues coproduc- cions). En total, durant les dues primeres Entre 1'amfiteatre i la platea, el Teatre-auditori té 788 butaques. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 55
    • temporades, el Centre Cultural ha produH i coproduH 20 espectacles, que s'han inclós dins la programació. La resta d'espectacles que s'han pogut veure al Teatre-auditori també tenen aquesta dimensió variada i de qualitat, i engloben I'ópera, el teatre, la dansa i la música. En total, a I'escenari del Teatre- auditori s'han fet, fins a final de febrer del 1995, 55 espectacles, amb 78 funcions, a les quals han assistit 39.583 persones. Amb aquestes dades apreciem que la mitjana d'ocupació del Teatre-auditori és de 719 persones per espectacle i de 507 per funció. Així doncs, el balan<; és posi- Coneert de la soprano Victoria deis Angels. tiu, i més per a un teatre tan nou. El Teatre-auditori és també un marc excepcional per dur-hi a terme activi- tats com ara conferencies, congressos, convencions, seminaris, actes socials, '1liuraments de premis, festivals infantils, audicions i funcions per a escoles, Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) exposicions, cicles, etc. A més, la sala és dotada de traducció simultania per infraroigs. Incloent-hi aquests actes, fins a final de febrer del 1995 han passat pel Teatre-aud itori més de 51 .000 per- sones. Aquest espai també ha estat Ilogat per enregistrar-hi anuncis o programes de televisió. El piano de la prestigiosa Alicia de Larroeha. CIUTATS ON S'HAN REPRESENTAT LES COPRODUCClONS DEL CENTRE CULTURAL Alacant El Faz del Pi Sant Cugat del Valles Alcoi Elda Sant Feliu de L10bregat Alzira Guardamar de Segura Sant Julia de Loira Almusafes Girona Sabadell Andorra la Vella L'Hospitalet de L10bregat Santa Pola Bellreguard Ibi Sagunt Banyeres Igualada Segovia Barcelona Manresa Terrassa Badalona Martorell Ulldecona Berga Múrcia Valls Castellá Manisses Valencia Castellar del Valles Matará Villena El Vendrell Reus Xativa El Prat Ripoll 56
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) El 25 de selembre del 1993 el grup sanleugalenc Fila Zero va inaugurar el Teatre-auditori amb I'obra Histories de Sant Cugal. Després de la pluja, de Sergi Belbel Jordi Banacolocha, Anna M. Barbany, Rila, una ópera de Donizelli canlada en calala per primera vegada. Laura Conejero, Rosa Cadafalch, Jordi Figueras, Carme Gonzalez, Áurea Mar- Produccions propies quez i Pep pla. Posterior recorregut d'ac- tuacions per Catalunya. • Histories de Sant Cugat, del grup santcu- • El gesto Obra teatral de nova producció. gatenc Fila Zero. Histories quotidianes de Interpretada per Merce Comes, Santi Sant Cugat amb la participació de diverses Ibañez i Gloria Rognoni, que torna als entitats locals. escenaris com a actriu. Dirigida per • Oesprés de la pluja. Obra teatral escrita i Guillermo Ayesa. Posterior recorregut dirigida per Sergi Belbel. Interpretada per d'actuacions per Catalunya. 57
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Somiar lruiles, amb Carme Conesa i /osep Linuesa. • Rita i 11 maestro di Cappella. Per primera direcció de Joan Serra. vegada, opera de cambra cantada en • Percussions en dansa l de Santi Arisa. catala i amb un posterior recorregut d'ac- Nova producció d'un espectacle de dansa tuacions per Catalunya i Espanya. Dues i música. operes de petit formato Interpretades per • Nit de la dansa. Amb el Ballet de Mariona Benet, Joan Cabero i Enric Serra. Saragossa i solistes de la formació com Coproduccions Elisabet Rosa, Federico Bosch, Marta Crecente i Amador Castilla. També prime- Any 1993 res figures, com ara Catherine Allard i • O/aire val de l'Esbart Sant Cugat. Nou Antonio Marquez, de la Companyia espectacle contemporan i. Coreografia i Nacional de Dansa d'Espanya. Any 1994 • Somiar truites. Interpretada per Carme Conesa i Josep Linuesa. Direcció de Josep Costa. Actu al ment de tou rnée per Catalunya i Espanya (Castillos en el aire). • Concert de flamenc de Juan Cortés «Duquende» i «Chicuelo» a la guitarra. Juntament amb Ibercamera. • La mort i la donzella. Interpretada per Sílvia Munt, Ramon Madaula i Pep Minguell. Direcció de Boris Rotenstein. • Orquestra de Cambra Sant Cugat. Amb la gateta i el mussol. amb Monlse Cual/ar i Enrie Majó. 58
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Vn moment de /'actuació de /'Esbart amb L1uís L1ach. 59
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Amb Un ponl de mar blava, L/uís L/ach i l'Esbart van entusiasmar el públic santeugatellc. TEMPORADA 93-94 espectacles funcions espectadors produccions coproduccions oct-des 93 12 23 12.989 4 3 gener-man;-94 10 12 5.308 4 abril/juny-94 13 18 8.557 4 total 35 53 26.854 4 11 TEMPORADA 94-95 oct-des 94 11 13 6.416 3 gener-mar~-95 14 17 abril/juny-95 13 18 2 RESUM DUES PRIMERES TEMPORADES 71 94 39.583* 4 16 Al quadre no hi és quantificat el públic deis espectacles gratu'its, * inclou febrer 95 60
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Escena de robra De que pariilVem?, de la companyia Sansacabat. Gerard Claret. Concert i enregistrament. • Germans de sango Interpretada per • La gateta i el mussol. Interpretada per Ángels Gonyalons, Joan Crosas, Roger Enric Majó i Montse Guallar. Direcció de Pera, Gemma Brió i altres. Direcció de Ricard Reguant. Ricard Reguant. • Coneert de Sant jordi. Jove Orquestra Sant Cugat. Estrenes mundials. Any 1995 • Homes! Companyia T de Teatre. Amb Mamen • Se non e vero. Companyia Preterit Duch, Maria Lanau, Míriam Iscla, Carme Pla i Perfecte. Nou espectacle estrenat a la Ágata Roca. Direcció de Sergi Belbel. • Havies de ser tu. Interpretada per Imma Colomer i Pep Sais. Direcció de Lurdes Barba. • Coneert d'instruments inusuals. Orquestra de Cambra Sant Cugat i joves solistes catalans. • La gavina. Companyia Teatre del Capvespre. Interpretada per Sílvia Servan, Xavier Tor, Joan Berlanga, Maria Jesús Lleonart, Joan Pau Romaní, Jaume Figueras, M. Cinta Compta, Manuel Solas, Ariadna Planas, Joan Mallofré i Marc Vilalta. Direcció de Jaume Mallofré. • La lIoba. Interpretada per Carme Fortuny, Joan Borras, Julia Martínez i Ramon Teixidor, entre altres. Una de les coproduccions de més éxil del Centre Cultural ha estat Germans de Sang, amb Ángels Gonyalons i Roger Pera. 61
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 62
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 63
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Les amistats perilloses amb }uanjo Puigcorbé i Merce Sampietro. Fira de Teatre de Tarrega 1994. Pampols i Mingu Rafols. Direcció de • Ouérmete ya. Companyia Metros. josep Costa. Direcció de Ramon Oller. • Vapor. lJou espectacle de Pep Bou. • Alaska. Interpretada per Blanca • Tant per tant Shakespeare. Interpretada per An na Estrada, Merce Mariné, jordi Boixaderas, Santi Ricart i Pere Arquillué. • Nova producció d'Angel Pavlowsky, que slestrena a Madrid el mar<; del 95. • Oe qué parlavem? Companyia Sansa- cabat. Interpretada per Merce Comas, jordi Dauder, Caries Sans i Merce Marcer. Enregistramellts Televisió Any 1993 • Gala Los primeros de la primera/ de Televisió Espanyola. • Enregistrament anunci publicitari de La Companyia T de Tea/re va acabar les represen/acions Planeta Agostini. deis Pelils Conles misógins al Tea/re-auditori del Centre Cultural. 64
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) • Joven Orquesta Nacional de España. Any 1994 Director: Edmon Colomer. Amb el pianista • Festival infantil Xulapi; de Televisió Rafael Orozco. Espanyola. • Gala Premis Sant Jordi de cinematogra- fia; de Radio Nacional d'Espanya. • Estrena de la pellícula El bufó i el rei. • Enregistrament de I'obra Les amistats Propers enregistraments perilloses. Televisió Any 1995 Any 1995 • Festival infantil Xulapi; de Televisió • Gala Premis Sant Jordi de cinematogra- Espanyola. fia; de Radio Nacional d'Espanya. • Enregistrament de I'obra Petits contes misogins. • Enregistrament d'una banda sonora de Discs compactes Toni Casas per a una pellícula per a TV3. Any 1995 • Orquestra de Cambra del Teatre L1iure. Discs compactes Director: Josep Pons. Any 1994 • Vol ad Libitum. Música electroacústica. • Orquestra Ciutat de Barcelona. • Orquestra Ciutat de Barcelona Diversos enregistraments amb els direc- Nacional de Catalunya. Director: F. P. tors Edmon Colomer, Josep Pons i Decker. Salvador Mas. 65
    • • Visites guiades al Centre Cultural del 12- IX al 31-X, amb un total de 1.640 visitants i 712 alumnes de diverses escoles de Sant Cugat. • Campanya Teatre a les Escoles. • Exposició de tapissos de gran format de Josep Royo, dedicada a Miró. Any 1994 • 1I Reunió Internacional de Medicina Biológica i I Encontre Internacional de Medicines Complementaries. • Campanya audicions de música per a les escoles. • Seminari de gestió eficient de I'energia Primer espectacle de Rialles al Teatre-auditori. als municipis petits i mitjans, organitzat per l'lnstitut Catala de l'Energia. • Convenció anual de I'empresa Henkel Activitats diverses Ibérica. • Concurs i exposició de pintura rapida. Any 1993 • Aud ició de I 1assaig del concert di instru- • Exposició de la companyia de teatre Fila ments inusuals amb l'Orquestra de Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Zero. 66
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) L1iuramen/ deIs premis San/cuga/enes de I'any 1993. Cambra Sant Cugat per a les escoles. Celebracions • Campanya Teatre a les Escoles. Any 1994 Any 1995 • Ll iurament deis premis Sabat del concurs • Cicle de Música de Cambra «Una hora de mones de Pasqua. de música», a l'Aula Magna del • L1iurament deis premis Santcugatenc de Conservatori Victoria deis Angels. Amb la I'any 93. col·laboració de I'area d'Ensenyament de • Bailada del Soci. Esbart Sant Cugat. l'Ajuntament. • Fi de curs i acte de c10enda del Nou • Cinema per a Escolars. Juntament amb col·legi del Foment. I'area d'Ensenyament de l'Ajuntament, • Concert i celebració del cinquante ani- Drac Magic i amb la col·laboració de versari del Club Muntanyenc Sant Cugat. Cinesa. • Presentació de I'associació Opera de • Campanya audicions de música per a Sant Cugat. escolars. ·Concert de Nadal amb la Jove Orquestra • Representació de Rialles, amb I'obra Sant Cugat, organitzat per les associacions Cara-cal/al a carrec del grup Roseland Amics de la Radio i Orquestra Sant Cugat. Musical. • Presentació del Ilibre Cestat del món al alumnes de batxiller del municipio Acte organitzat per Amics de la UNESCO. 67
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 68
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 69
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Roméo el Juliette. Cicle d'opera a Calalunya. L'espectacle de bombolles de Pep Bou, Sabó, sabó. 70
    • TEMPORADA 1994-95 Primer Aniversari, Eric Lessage-Albert Guinovart i Pep Bou teatre/música 25-IX Mentides de debo, Cia. Metros dansa 7-X Havies de ser tu/* Imma Colomer i Pep Sais teatre 15-X Concert instruments inusuals, ** Orquestra de Cambra St Cugat música 21-X Sabó-sabó, Pep Bou teatre 4-XI Orquestra Nacional d'Andorra, director Gerard Claret música ll-XI El jardine", Cia. Gelabert-Azzopardi dansa 18-XI La cenerentola, cicle Opera a Catalunya opera 26-XI Shirley Valentine, Amparo Moreno teatre 2-XII Cermans de sang/* A. Gonyalons, R. Pera, J. Crosas, G. Brió ... teatre 17-XII Concert de Nadal, Orquestra Simfonica del Valles música 28-XII Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Jove Orquestra Simfonica de Catalunya, director Josep Pons música 7-1 Amor a mitges, director Jaume Villanueva teatre 13-1 Música barroca, Diatessaron música 21-1 Petits contes misogins, Cia. T de Teatre, darreres funcions teatre 27-1 Ballem «Un pont de mar blava», Esbart St Cugat-L1uís L1ach música/dansa 4-11 La corona d'espines, de Sagarra, Centre Dramatic General itat teatre 12-11 Concert de piano de Sviatoslav Richter, fi tournée peninsular música 21-11 Commedia, un juguete para Coldoni, Ollomoltranvía teatre 25-11 Una aclucada d'un Tomeu Penya música 4-111 11 trovatore, cicle Opera a Catalunya opera 11 -111 De que parla vem ?/ M. Comes, J. Dauder, C. Sans i A. Marcer teatre 15-111 Bolero, Nats Nus Dansa dansa 17-111 Orquestra Nac. Andorra, flautes J. P. Rampal i C. Arimany música 24-111 * produccions ** coproduccions 71
    • ••• Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Amparo Moreno a Shirley Valentine. La corona d'espines de Josep Maria de Sagarra. 72
    • TEMPORADA 1993-94 Histories de Sant Cugat/ Fila Zero teatre 25-IX Recital de piano d'Alicia de Larrocha música 28-IX Orquestra de Cambra Tolosa música 6-X Ballet Cristina Hoyos dansa 8-X D'aire va, ** Esbart Sant Cugat dansa 9-X Després de la pluja, * de Sergi Belbel teatre 28-X Percussions en dansa, ** Santi Arisa música 6-XI Nit de la Dansa,** diversos interprets dansa 12-XI El gest,* Gloria Rognoni, Santi Ibañez i Merce Comes teatre 2-XII 1I maestro di cappella, Rita, * opera de cambra en catala opera 17-XII Final de curs Escola Fusió dansa 22-XII Concert de Nadal, Orquestra Simfonica del Valles música 29-XII Lazarillo de Tormes, Rafael Álvarez El Brujo teatre 22-1 Orquestra de Cambra de l'Emporda, director Caries Coll música 29-/ No et vesteixis per sopar, Caries Canut, joan Pera, Xus Estruch ... teatre 6-11 Lazarillo de Tormes, Rafael Álvarez El Brujo teatre 19-11 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Somiar truites, ** Carme Conesa i Josep Linuesa teatre 25-11 L'elisir d'amore, cicle Opera a Catalunya opera 5-111 Concert flamenc** Juan Cortés « Duquende» i «Chicuelo» música 12-111 La mort i la donzella,** Sílvia Munt, R. Madaula i Pep Minguell teatre 18-111 Orquestra de Cambra Sant Cugat,** director josep Ferré música 25-111 jONDE, director Edmon Colomer música 30-111 Les amistats perilloses, dir. Pilar Miró, J. Puigcorbé, M. Calvó ... teatre 8-IV La gateta i el mU5sol,** Montse Guallar i Eric Majó teatre 15-IV Concert de Sant Jord i, ** Jove Orquestra Sant Cugat música 23-IV Homes!, ** Cia. T de Teatre teatre 29-IV European Symphonie Orchestra, director Christian Florea música 6-V En concert, Stupendams música 13-V Orquestra Simfonica iCor del Liceu, director J. Pérez Batista música 19-V Roméo et Juliette, cicle Opera a Catalunya opera 27-V La gavina, ** Cia. Teatre del Capvespre teatre 3-VI La sombra del Tenorio, Rafael Álvarez El Brujo teatre 11-VI En concert, María Dolores Pradera música 17-VI Final de curs Escola Fusió dansa 19-VI Orquestra Ciutat de Barcelona, director Edmon Colomer música 30-VI * produccions ** coproduccions 73
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) El violinista Cerard Claret amb /'Orques/ra de Cambra Sant Cugat. L'ópera L'eJisir d'amore. 74
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Coneer/ de Nadal amb /'Orques/ra Simfóniea del Val/es. Escena rl'EI Paslisser i la revellla, escrita pel mes/re Jaume Silba/, al ves/íbul del Tea/re-.wdi/ori. 75
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Orques/ra de Cambra de I'Empordá. L'aclriu san/cuga/enca Sílvia Servan en una escena de la Gavina. 76
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 77
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Després de la pluja, de Sergi Be/be/, la primera gran producció del Centre Cultural. l'actuació de Cristina Hoyos. 78
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) PROMUSA
    • PROMUSA continua creient en el seu futuro La volun- tat de la resta de grups polítics que for- men part del Consistorio La voluntat deis representants de la societat civil, que mit- 1. Una realitat jan<;ant els representants de les associa- cions de ve'lns i del món socio-economic Promocions Municipals de Sant Cugat han tingut no tan 5015 veu, sinó també vot SA (PROM USA) és una societat privada en el Consell d'Administració. La voluntat municipal constitu'(da per acord del Pie de I'equip tecnic de PROMUSA, un equip de l'Ajuntament de Sant Cugat del Valles reduH pero compacte, la gestió del qual del dia 20 d'octubre del 1988. L'es- s' ha anat professional itzant cada vegada criptura pública fou atorgada el 16 de més. La voluntat de les diferents arees de desembre del mateix any 1988, amb l'Ajuntament (Urbanisme, Economia, número de protocol 1.106. Regim Interior, Secretaria, Intervenció, L'objecte social d'aquesta societat és la etc.) que hi han collaborat per facilitar compra i venda de tota mena de béns I'exit de les activitats de la societat. La mobles i immobles, la promoció immobi- voluntat de totes les entitats, empreses, liaria i urbanística, la construcció d'habi- institucions i persones que creuen en el tatges i altres ti pus d'edificacions, i també projecte de PROMUSA i que han con ce- la seva gestió i explotació, la seva adjudi- dit credit, han realitzat obres, han dissen- cació en regim de Iloguer o accés a la yat projectes, etc. 1, evidentment, la Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) propietat, així com també la rehabilitació. voluntat deis adjudicataris i compradors, La Junta General de PROMUSA és que han apostat per PROMUSA des del integrada pels regidors que formen el Pie comen<;ament com a agents actius que de l'Ajuntament. El Consell d'Adminis- accepten risc i compren sobre planol, tració és constitu'(t per nou membres, tres mostrant d'aquesta manera la seva con- deis quals són regidors de l'Ajuntament, fian<;a, fins i tot en aquells moments en quatre són representants de les forces que els problemes d'algun important pro- polítiques del Govern i I'oposició que jecte d'habitatge ha tingut un major resso tenen representació al Consistori, un social. representant de les associacions de ve'¡'ns i propietaris del municipi, i el darrer per- tany al món socio-economic del munici- pi. El president del Consell 3. On hem arribat d'Administració és I'alcalde, Joan Aymerich i Aroca. Amb el Iliurament deis quaranta-cinc habitatges del Colomer-1, a final del 1994, PROMUSA va completar les pro- mocions iniciades el 1992. Es complien 2. Un projecte aglutinador els objectius que la societat es va marcar quan va decidir participar en el projecte PROMUSA no és tan 5015 una simple d'urbanització de Sant Domenec-EI societat que promou I'habitatge, el seu Colomer: fer un parc per a la ciutat i projecte aglutina moltes veus, moltes aconseguir el sol necessari per construir- mans i moltes voluntats. La voluntat de hi habitatges a preu assequible. I'equip de govern, que I'any 1988 va Els projectes del 1994 continuen decidir de crear aquesta societat i que endavant segons els terminis previstos. 82
    • Fins aquí PROMUSA ha aconseguit els A aquests projectes cal afegir els que objectius que s'havia fixat: construir són en fase de construcció, que seran habitatges socials, participar en els pro- Iliurats I'any 1996: jectes urbanístics importants per a la ciu- tat (zona d'oci i serveis de Torreblanca, Con FAVA 2A.1.1. Edifici d'habitatges, Parc Sant Domenec-EI Colomer, reserva Iliurament previst el mes de setembre d'habitatges per a compensacions urba- del 1996. nístiques) i actuar com a catalitzadora en Con FAVA 2B.1.2. Edifici d'habitatges, la incorporació al mercat de sol urbanit- lIiurament previst el mes de setembre zat (Sant Domenec-EI Colomer, C-2 del 1996. Torreblanca). El compromís assolit per TORREBLANCA C2. Edifici d'habitatges, PROMUSA de planificar les properes II iurament previst el mes de setembre promocions de 1996 i 1998 a Can Magí- del 1996. Ctra. de Roquetes i en els restants polí- gons de Torreblanca s'ha dut ha terme i quan aquests s'hagin realitzat es tancara Tots aquests projectes deis anys 1989, el cicle d'habitatges constru"fts fins a 1992 i 1994 hauran significat la cons- I'any 2000. trucció de: • 495 habitatges: 203 de regim gene- ral, 59 de regim especial i 133 de Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Les activitats de PROMUSA des que es regim Iliure va constituir s'han centrat en el desenvo- • 7.109,71 metres quadrats de locals lupament de vuit projectes d'edificació i comercials un d'urbanització de sol: • 6.079,59 metres quadrats d'oficines • 1.117 places d'aparcament 1. LA MINA. Ed ifici di habitatges. Altres dades significatives són: 2. CAN MAGí. Edifici d'habitatges. 3. HABITATGES TORRE BLANCA. • 100.642,08 metres quadrats totals Conjunt d'habitatges. construHs 4. EDIFIO DE SERVEIS TORRE BLANCA. • 175.000 metres quadrats urbanitzats • 10.760.497.737 pessetes d'inversió Edifici destinat a oficines i a total locals comercials, on té la seu • 1.584 persones vivint en els habitat- I'empresa municipal. ges de PROMUSA (3,2 persones per habitatge) 5. SANT DOMENEC-EL COLOMER. Polígon 2-3. Projecte d'urbanitza- Els quadres següents donen una idea ció del pla parcial. més clara de la importancia d'aquestes 6. COLOMER-l, Edifici d1habitatges. dades i n1aporten d'altres de rellevants. 7. COLOMER-2. Edifici d'habitatges. 8. COLOMER-3. Edifici d'habitatges. 9. CAN GATXET. Edifici d'habitatges. 83
    • NOMBRE D'HABITATGES, METRES QUADRATS DE LOCALS I OFICINES, I NOMBRE D'APARCAMENTS, SEGONS PROMOClONS Promoció habitatges m 2 10cals aparco m 2 0ficines Promocions 1989 (1liurades el 1991-92) La Mina 12 283,61 19 Can Magí 56 1.420,38 57 Hab. Torreblanca 128 810,00 346 4.677,68 Total 196 4.502,30 676 4.677,68 Promocions 1992 (1liurades el 1994) El Colomer-l 45 1.387,71 84 443,67 El Colomer-2 35 66 El Colomer-3 8 6 Can Gatxet 48 326,70 94 958,24 Total 136 1.714,41 262 1.401,91 Promocions 1994 (que seran lIiurades el 1996) Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) C2 Torreblanca 58 341,00 61 Coll Fava 54 552,00 67 Coll Fava 51 51 Total 163 893,00 179 TOTAL 495 7.109,71 1.117 6.079,59 SUPERFíClE CONSTRU'IDA SEGONS ANY, PROMOClÓ I ESPAI Espais promoclons promoclons promocions total 1989 (m 2 ) 1992 (m 2 ) 1994 (m 2 ) (m 2 ) Habitatges 23.227,58 14.962,47 17.096,68 55.286,73 Locals comercials 5.205,86 1.716,32 893,68 7.815,86 Oficines 6.402,00 2.168,92 8.570,92 Aparcament 16.612,16 6.819,61 4.658,23 28.090,00 Trasters 520,00 35,14 323,43 878,57 Total 51.967,60 25.702,46 22.972,02 100.642,08 84
    • NOMBRE D'HABITATGES SEGONS REGIM I PROMOClONS Promoció regim gral regim especial regim lliure total hpo hpo Promocions 1989 La Mina 12 12 Can Magí 56 56 Hab. Torreblanca 32 96* 128 Ed. Serveis Total 88 12 96 196 Promocionsl992 El Colomer-1 23 22 45 El Colomer-2 35 35 El Colomer-3 8** 8 Can Gatxet 12 36 48 Total 35 22 79 136 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Promocions 1994 C2 Torreblanca 58*** 58 Coll Fava 29 25 54 CoII Fava 51 51 Total 80 25 58 163 TOTAL 203 59 233 495 • incloll 15 habita/ges de campen acions (lrbanis/iqlles .. indoll 2 habita/ges de compensacions lIrbanis/iqlles ••• inc/oll 4 habita/ges de compensacions lIrbanis/iqlles SUPERFíClE URBANITZADA SEGONS PROMOCIONS Superfície urbanitzada Habitatge 1.750,OOm 2 Promoció Habitatges Torreblanca 11.756,OOm 2 Promoció Can Magí 8.515,OOm 2 Promoció Sant Domenec-EI Colomer 152.596,32m 2 Total 174.590,32 m 2 85
    • VOLUM D'INVERSIÓ DE PROMUSA EN EL PERíODE 1989-1996 EN MI LERS DE PESSETES Inversió realitzada 1989-1'992 Promoció La Mina 196.145,8 Promoció Can Magí 898.702,6 Promoció Hab. Torreblanca 2.467.868,0 Promoció Edifici Serveis 1.229.649,7 Urb. SLDomenec-EI Colomer 1.946.284,9 Total 6.738.651,0 1992-1994 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Promoció El Colomer-1 .779.307,4 Promoció El Colomer-2 .427.876,1 Promoció El Colomer-3 147.382,1 Promoció Can Gatxet .799.961,1 Total 2.154.526,7 Inversió en curs 1994-1996 Promoció Coll Fava 2a11 591.328,8 Promoció Coll Fava 2b12 553.129,5 Promoció C-2 Torreblanca 722.861,7 Total 1.867.320,0 TOTAL 1989-1996 10.760.497,7 86
    • PERFIL OPTIM D'ADJUDICAClÓ regim general regim especial regim liure Promocions 1989 Edat 25-30 25-30 18-30 Ingressos 0-2,5 SMIP* 0-2 SMIP Padró minim 5 anys mínim 5 anys mínim 5 anys Sistema d'adjudicació puntuació puntuació puntuació Promocions 1992 Edat 25-35 31-45 18-35 Ingressos 2-2,5 SMIP 1,5-2 SMI,P 2,5-3,5 SMIP Padró mínim 5 anys mínim 5 anys mínim 5 anys Sistema d'adjudicació puntuació puntuació puntuació Promocions 1994 Edat 25-35 25-45 18-35 Ingressos 2-3,5 SMIP 1,5-2 SMIP 3,5-5,5 SMIP Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Padró mínim 5 anys mínim 5 anys mínim 5 anys Sistema d'adjudicació puntuació puntua ió puntuació • sa/ari rníllim interproi ·siollal ponderal 87
    • LA MINA Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Empla~ament e/ La Mina/Castillejos Arquitecte Jan Carbó i Seriñana Arquitecte teenic Josefina Calopa i Garriga Data d'inici 30 de gener del 1990 Data de lIiurament 30 de juliol del 1991 Constructor UTE EDIFIR-SIMESA 88
    • CAN MAGI" Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Empla~ament el Ildefons Cerda 2-14 Arquitectes De PablolMurgui/Carriá Arquitecte teenic Miquel Esteban i Calm Data d'inici 29 de desembre del 1989 Data de lIiurament 25 de setembre del 1991 Constructor Cubiertas MZOV 89
    • HABITATGES TORREBLANCA Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Empla~ament el Ferran Romeu/EI ies Rogent Arquitecte Ricardo Guaseh i Ceballos Arquitecte tecnic Antonio Consuegra Data d'inici 6 de mar<; del 1990 Data de lIiurament 30 d'oetubre del 1992 Constructor Cubiertas MZOV 90
    • EDIFICI DE SERVEIS Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Empla~ament Avda. Torreblanca 2-8 Arquitecte Artigues ¡Sanabria Arquitecte tecnic Virgínia Otal Benede Data d'inici 18 d'octubre del 1989 Data de lIiurament 18 de desembre del 1991 Constructor OSHSA i OHSAE 91
    • " SANT DOMENEC - EL COLOMER PROMUSA participa com a empresa Regim de s61: urbanitzable programat urbanitzadora, obtenint s61 edificable, en PPO aprovat definitivament. contraposició de la urbanització i gestió Zona efectuada a la Junta de Compensació. 19b habitatges en filera Aix6 representa la gestió urbanística per 19d habitatges i comercial a la constitució de la Junta de 20a/9 habitatges a"dlats plurifamiliars Compensació i elaboració del projecte de Compensació del Polígon 2-3 del sec- Cost global de la urbanització i gestió: tor Sant Domenec-EI Colomer, amb una 1.119.379.390 pessetes. superfície aproximada de 15 hectarees, Parcel·les totals que s'adjudiquen a tres de les quals són destinades a la cons- PROMUSA: 16 parcelles, que represen- trucció del Parc Central. ten 15.416,86 m 2 de s61 i 21.580J8 de Urbanització de vials i del pare. sostre. Empla~ament Data d'inici Sant Oomenec-EI Colomer febrer del 1992 Arquiteete Data de lIiurament Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Batlle i Roig maig del 1993 Arquiteete teenie Constructor LI uís Roig FERROVIAL 92
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 93
    • EL COLOMER - 1 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Empla~ament el M. Farrés/M. Rodoreda Arquitecte .. Juan Pascual ¡Argente Arquitecte lecnic Franeese Gareia Data d'inici 5 d'abril del 1993 Data de lIiurament 2 de novembre del 1994 Constructor AGROMAN 94
    • El COlOMER - 2 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Empla-;ament el Salvador Dalí/Esteve Pila Arquitecte Josep Gareia/Emma Villanueva Arquitecte teenie Elvira Herreros Data di inici 15 de marc; del 1993 Data de lIiurament 18 de maig del 1994 Constructor FERROVIAL 95
    • EL COLOMER - 3 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Empla~ament el Domenee Oristrell Arquitecte Xavier Martí/Magí Sarda Arquiteete teenie Carlos Giner i Palacín Data d'inici 12 de marc; del 1993 Data de lIiurament 2 de maig del 1994 Constructor ZELCONS 96
    • CAN GATXET Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Empla~ament Camí de Can Gatxet 47 -65 Arquitecte Jan Carbó i Seriñana Arquitecte teenie Clara Torras Data d1inici 25 de marc; del 1993 Data de lIiurament 27 de juny del 1994 Constructor OCP Construcciones 97
    • " COLL FAVA 2All Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Empla~ament el B. Aribau/F. Macia Arquitecte Ramón Sagales Arquitecte teenic Caries Giner Data d'inici abril del 1995 Data de lIiurament setembre del 1996 Constructor LAIN SA 98
    • ..... C O ll fAVA 2B12 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) en t Empac;am el C. Formiguera/C. Riba Arquitecte ster Co ps d' ld ee s/ M . M. Fu Arquitecte te cn ic Fr an eese G ar ei a Oata d'inici abril del 19 95 en t Oata de Uiuram se te m bre de l 19 96 Constructor COPCSA 99
    • TORREBLANCA C-2 III DU I nD [jU • nOl no no III on I ou. na no ODD D ~-;;;~O~~~m~ no DU •no DD. m:l DO 000 OlB omo 00 DO oma aco lIllOU'UO DUI~~ r~~~~ Empla<;ament Data di inici Avda. Torreblanca abril del 1995 Arquitecte Data de lliurament Xavier Martí/Magí Sarda setembre del 1996 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Arquitecte tecnic Constructor L1uís Roig OCP Construcciones PROJECTES DE FUTUR PROM USA ha programat les seves pro- del 1994, el 1996 i el 1998. Les promo- mocions a IIarg termini, amb I'horitzó de cions del 1994 ja són en marxa a Coll Il any 2000. D'aquesta manera, el novem- Fava i al polígon C2 de Torreblanca. Per a bre del 1993 el Consell d'Administració les promocions del 1996 i el 1998 s'ha de PROM USA va estudiar les promocions previst d'edificar als següents sectors: Sectors superfície m2 sostre n. habitatges previst C3-C4 Torreblanca 1.734,80 3.679,00 36 C5 Torreblanca 1.019,80 2.162,00 22 Can Magí - Ora. Roquetes 6.965,40 9.403,29 94 Can Magí - Ora. Roquetes 2.962,96 4.000,00 40 Total 12.682,96 19.244,29 192 Actualment s'estudien altres opcions per completar I'oferta de les promocions del 7996 i el 7998, amb I'objectiu de garantir un mínim de 300 habitatges. 100
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ~ DEL TREBALL PERSONAL, I PROMOCIO SERVEIS INTERNS
    • PERSONAL, SERVEIS INTERNS I PROMOCIÓ DEL TREBALL El servei 010 és gratuH per al ciutada i funciona de dilluns a divendres des de les 9 del matí fins a dos quarts de 8 del vespre i els dissabtes de 9 del matí a 2 del migdia. Cinc persones atenen el servel I actualment disposa de més de 4.600 ítems d'informació. Tenint en compte el Aquesta area té la funció de seleccionar, contractar, formar i organitzar el personal de IIAjuntament. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Igualment, I' area slencarrega de tot I'equip informatic de la casa consistorial i de I'elaboració d'estadístiques sobre diversos aspectes del municipi i d'estu- dis sobre la població. Les actuacions més importants portades a terme per aquesta area els darrers quatre anys han anat encaminades a donar una millor gran nombre de consultes realitzades en qual itat de servei en I I atenció al públ ic aquesta fase, es pot dir que és un exit (010, descentralització d'arees, absolut. un ificació di horaris, i nformatització, etc.) i a potenciar la promoció de (b) Guia urbana digital I'ocupació al municipio Amb motiu de la 1I1 Mostra de Comen;:, Indústria i Serveis «Sant Cugat Actiu», del passat mes de mar<; es va 1. I nformació general presentar una guia urbana en format digital. Hi consten la guia de carrers, els (a) El servei 010 equipaf!1ents municipals i altres insti- La posada en funcionament de la tucions d'interes per al ciutada. La guia, marcació abreujada 010 ha estat una de que funciona en ordinadors PC, es pot les tasques més importants de I'actual sol·licitar a l'Ajuntament. legislatura, perque era un repte que It area s'havia proposat i que finalment (e) Videotext va aconsegulr. Des del final del 1993, estem inte- 104
    • grats a la xarxa de videotext de la cipals a través del correu electrónic ha Diputació de Barcelona. Des de qual- permes de consolidar aquest mitja. sevol ordinador PC particular, mitjan- Actualment hi ha 201 bústies obertes c;ant la targeta Ibertext de Telefónica o que es poden consultar des de 90 Ilocs similar, es pot accedir a informació del de treball diferents. municipi i a I'agenda cultural setmanal. Amb I'objectiu de continuar donant servei als usuaris i a les arees muni- cipals, I'any 1993 van ser informatit- zades la Biblioteca Municipal i les 2. Informatica instal·lacions del Centre Cultural (Tea- tre-auditori) per a la venda d'entrades. (a) Hardware ¡Software A principi de I' any 1994, es va Seguint en la mateixa línia iniciada procedir a connectar telefónicament i en I'anterior mandat, s'ha continuat informaticament el nou edifici de la consolidant la xarxa informatica o LAN, policia municipal, via fibra óptica. amb la reducció del coeficient tre- Aquesta operació ha permes uns estalvis ballador/ordinador i amb I'extensió del considerables, perque s'han aprofitat correu electrónic. instal·lacions general ja fetes. Efectivament, I'any 1992 es va apro- (b) Projecte GIS fitar el canvi de CPU o «Host» central Aquest és un projecte d'informatica per ampliar la xarxa de PC a tots els grafica que consisteix a II~gar dades Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) edificis municipals que hi ha repartits alfanumeriques amb el terreny. El pel terme de Sant Cugat, amb la finalitat projecte GIS (Sistema d'lnformació d'aprofitar els arxius i les bases de Geografica) sera basic en la futura gestió dades comunes. A més a més, la municipal. interconnexió entre els edificis muni- A final de I'any 1992, amb la compra ~ Edifici Urbanisme/Mosma Oficines Ce r Cultural (20-06-9)) (2 06-9) C NE L F.. Centre Cultural Teatre-Auditori Taquilla Biblioteca Mil.lenari a r x elefonlca ent -------- -- C.G.C.C.T. C/St.Antoni,10 C.Cultura Magatzem M. Sanitat i Descentra. Descentra. Descentra. Cultura i J. Mosma Serveis Socials Mirasol La Floresta Les Planes (24-10-94) (24-10-94) (24-10-94) (22-11-90) (22-11-90) (22-11-90) Xarxa informatica de I'Ajuntament de Sant Cugat del Valles. 105
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) del Hardware i el Software de gestió, va • Representació de la diferent tipologia comen<;ar aquest projecte. Durant per ambits territorials del comer<; local. aquests dos anys s'ha anat treballant en • Representació cartográfica del padró la formació deis usuaris i en la de guals per detectar-ne les incon- consecució d'una cartografia digital gruencies. adequada. • Disseny de fitxes urbanístiques, que Actualment, disposem d'una carto- sera la base del futur certificat urbanístiCo grafia a escala 1 :500, provinent del • Estudi deis errors de numeració deis Centre de Gestió Cadastral, que ens carrers, conjuntament amb el treball de permet de realitzar estudis tematics i de camp dut a terme per Correus. gestió. Les arees de MOSMA, Urbanisme i Personal van adjudicar a una empresa de serveis I'inventari de xarxes de 3. Promoció del treball serveis del municipi (punts negres de clavegueram, telefonia, aigua, Els esfor<;os fets en aquest ambit electricitat i gas). d'actuació des del 1992 han anat dirigits El projecte GIS ha treballat per a a elaborar plans d'ocupació, a oferir diverses arees: cursos de formació, a promoure I'auto- • Estudi de canvi de volumetria en ocupació i a assessorar les dones sense feina. diverses zones del terme. • Estudi de repercussions económiques i (a) Plans d'ocupació fiscals de la nova ponencia de valors • «Aprenentatge integral d1oficis»: cadastrals. formació teórico-practica d'oficis a la • Diversos estudis de població. brigada municipal. Sis persones 106
    • contractades. Pressupost total: 4.350.000 pessetes. (c) Promoció de I'autoocupació • «Estudi de les barreres arquitec- • Assessorament a emprenedors tóniques»: coneixement i valoració de la Aquesta tasca ha rebut una bona supressió d'aquestes barreres. Dues empenta amb la incorporació, des del persones contractades. juliol del 1994, d'un ADL (agent de Pressupost total: 800.000 pessetes. desenvolupament local). • «Dinamització de la gent gran al barri El segon semestre de l' any 1994 es de les Planes»: fomentar la creació d'un van rebre les consultes referents a 37 Casal d'Avis en aquest districte. Una projectes diferents, van ser creades persona contractada. quatre empreses i tres van rebre la Pressupost total: 800.000 pessetes. qual ificació d 11 LE (In iciativa Local de • «Inserció laboral d'usuaris de serveis Empleo), que els permet de sol·licitar socia Is»: orientació i motivació di usuaris determinats ajuts. crónics de serveis socials. Una persona • Formació d'emprenedors contractada. Sant Cugat ha demostrat un gran Pressupost total: 800.000 pessetes. dinamisme en I'interes per la creació de • «Inserció d'un drogaaddicte en procés petites empreses. Per aixó, l'Ajuntament de rehabilitació en el programa de ha organitzat el I Curs de Gerencia "Transport per a la gent gran"». Una Assistida per a Emprenedors, en persona contractada. col·laboració amb el FOns Social Euro- Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Pressupost total: 800.000 pessetes. peu, adre<;at a persones emprenedores • «Suport al pla d'Actuació Forestal amb una idea o projec.te empresarial com a mesura de prevenció d'incendis»: que vulguin portar a la practica. neteja de boscos cremats i tractament de repoblació. Set persones contractades. (d) Programa NOW Pressupost total: 5.600.000 pessetes. Durant tot el 1994 Si ha dut a terme el programa NOW (Noves Oportunitats (b) Formació ocupacional per a les Dones), amb I'objectiu d'as- • Curs de gestió administrativa per a sessorar, orientar i motivar les dones joves desocupats titulats en BUP: desocupades en la recerca de feina. Per formació teórico-practica de 550 hores aquest programa han passat 450 dones, lectives per a 10 alumnes en I'aprenen- de les quals 345 han rebut alguna tatge de la gestió administrativa de activitat complementaria (formació, ¡'empresa. S'ha aconseguit contracte de sessions de sensibilització, tutories, treball per a nou deis deu joves. etc.). Pressupost: 5.944.000 pessetes. • Formació de caps de projecte de (e) Projecte District Approach (enfoc compra-venda telematica. Dins el per districtes) projecte EDI (compra-venda telematica) És un projecte iniciat a Alemanya i amb coordinació amb el CAETI, van que té com a objectiu optimitzar els ser formats 10 II icenciats sense fei na del recursos d'una zona per a I'orientació, municipio formació i inserció professional deis • Cursos pendents d'aprovació de joves amb risc d'exclusió sócio- finan<;ament: curs d'aprenent de fusteria laboral.L' Ajuntament impulsa aquest per a joves desocupats sense cap model a I'area del Valles, conjuntament qualificació i curs de treballadors similars. amb altres municipis. 107
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) o DIPOSITEU • --- TAL L A PLEG ' CA~I!RI
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) I OBRES, SERVEIS I MEDI AMBIENT MANTENIMENT
    • MANTENIMENT I OBRES, La missió principal d'aquesta area és aconseguir un acurat nivell de qualitat de SERVEIS I MEDI AMBIENT Ilentorn urba. Aquest objectiu només es pot aconseguir amb un esforc; diari dedi- cat al manteniment, la gestió i el control, així com amb una planificació correcta de les tasques a realitzar dia rera dia. 1. Funcions (a) Gestió, manteniment i millores de l' enllumenat públic • Rutes d'encesa per confirmar el funcio- nament • Reparacions programades i d'urgencia • Millores programades de I'enllumenat • Planificació per a la consecució del sis- tema de control central itzat • Projectes d'enllumenat • Creació de nous trams d'enllumenat Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) públic (b) Recollida de residus solids urbans recollida selectiva • Recoll ida de residus 561 ids urbans • Recoll ida de subproductes revaloritza- bies: vidre, paper i cartró • Recollida domiciliaria de mobles i tras- tos vells • Recollides especials: piles, roba i poda • Suport al projecte Residu Mínim • Comercialització deis subproductes • Gestió i control de les recollides, i anali- si deis resultats 110
    • (e) Gestió, eonservació i desenvolupa- • Projectes d'enjardinament ment de la infrastructura del c1avegueram • Poda, reposieió i ampliació de I'arbrat • Neteja del c1avegueram Vlarl • Reparacions deIs trams programades • Creació de places i parcs enjardinats urgents • Pla di incendis forestals • Construcció de xarxes noves • Creació i manteniment de les xarxes de • Control i execueió de eonnexions de reg particulars a la xarxa • Inspeceió del c1avegueram mitjanc;ant (f) Gestió i control del transport públie filmació amb camera urba • Projectes de c1avegueram • Plantejament per a la millora del trans- • Planejament de la dimensió de la xarxa port Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Instal.lació de pipi-can. La flota d'autobusos s'ha renoval els darrers anys. (d) Neteja de la via pública • Bitllets • Escombrada de carrers i places • Manteniment de les marquesines • Retirada d'animals morts i mobles aban- • Supervisió del servei donats • Buidatge de papereres (g) Conservació i reparació de la vla • Neteja d'abocadors il·legals pública • Reparaeió de paviments (e) Manteniment i ereació de pare, zones • Asfaltatge de vials enjardinades i arbrat viari • Reparació i nova construcció de voreres • Manteniment i neteja de pares • Construcció de passos elevats • Anivellament de carrers sense asfaltar (h) Manteniment del mobiliari urba Reposició i ampliació de bancs, papere- res, jocs infantils, pilones i boles (i) Senyalització viaria i transit • Ordenació i senyalitzaeió • Balises • Retols informatius • Parquímetres • Instal·laeions semaforiques 111
    • (j) Gestió del cementiri municipal 2. Gestió puntera. • Construcció de tombes, panteons i nín- Exemples més significatius xols • Neteja i manteniment del cementiri (a) Programa Residu Mínim. • Adequació de I'entorn Tractament de les deixalles urbanes Amb la voluntat de ser conseqüents amb el medi natural va comenc;ar el pro- jecte Residu Mínim, que ha comportat un important canvi en la forma de realitzar la recollida i el tractament de les deixalles Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) urbanes. L' Aj untament s' ha convertit en gestor (k) Manteniment integral deis edificis deis residus i el mateix residu s'ha trans- municipals format en subproducte comercial itzable • Instal·lacions electriques amb un preu de venda associat. • Instal·lacions d'aigua, gas i calefacció Per comp/ir la nova lIei Reguladora de • Installacions de detecció d'incendis Residus de la Generalitat de Catalunya, • Neteja s'ha ampliat el volum de serveis amb con- • Pintura cessió i s'han posat en marxa les recolli- • Obra civil i ram paleta des selectives de paper i cartró, vidre, • Arranjament i manteniment de patis mobles, piles, restes vegetals i roba (1) Planificació de I'estalvi energetic Els subproductes recollits són transpor- • Control de consum: electricitat, telefon, tats a diferents plantes per ser recuperats i aigua i gas posteriorment reciclats. • Programació d'estalvi energetic Durant Il any 1994 s'han aconseguit ratios de recuperació molt superiors a la (11) Preservació del medi natural • Control de la contaminació atmosferica • Pla integral de lIuita contra e/s incendis forestals - pla de prevenció - pla d'emergencia - pla d'actuació per etapes - coordinació d'organismes oficials, agrupaments d'autopro- tecció i voluntariat 112
    • ,eo ICIÓ Di LE teCOLU ES ULECTlYES a mltJana de la resta de municipis de REC01LlDA SflECfI'A ESPECIAL Catalunya. 5 1 ha arribat als 45 quilograms 1.100 de material recuperat per habitant, és a Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 1.600 dir, un total de més de dos milions de qui- 1.- lograms recuperats. 1.2.00 La distribució de les diferents recollides ~ ~ 1.000 slexpressa en les taules annexes. g 100 5'han distribuH per tot el terme munici- 600 pal les següents quantitats de contenidors: fOO iglús vidre 2.5001. 70 200 iglús paper 2.5001. 80 contenidor paper 3601. 96 . ~ ~ $ i i i ~ i ~ i;¡¡ t ~ ~ ~ ~ ~ ~ s ~ § ~ Amb ratios que oscil·len entre els 300 t#"Wt.,- 8.JO 'UTALI.J~"l& 500 habitants per contenidor. RECOlUDA SUfC IV DE VIDRE. 34.000 2S.000 • En paraules del conseller de Medi Ambient, ... 20.000 .- - Albert Vi/alta, els resultats de .. s c: "" g IS.OOO -- -- REStDU MíNlMaSant :::> c:Y 10.000 - r - - Cugat i'any 94 són magnífics i creu que seran - difícils de supe· rar quan la S.ooo resta de muni· cipis del país hagin de posar 'o ... .. ... ... ... .... o- .. .... .... .. ... .... . .... o- .... ... ... .. .... ... .. ... .... ... ... ... ... ... en marxa el programa pilot ~ ~ . ~ o- ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ 'o- 'o- ';::: ~ ~ ~ ~ C¡ .!1:: "" ~ ~ ~ ~ en el que ja hi ~ o ~ -= ... ~ o .. ~ o ~ ~ ,o ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ... "" ~ "" ~ ~ ~ '" ~ 2 ~ ;¡¡ ~ S ... ~ ~ § ~ estem integrats els santcuga· -... 11.629 ..,: 13.71 TOT.'L 61&.313 tencs. 113
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) .... .... w w .... o v. o v. o .... ~ <5 ;;¡ .:¡; ;;:. c:> c:> c:> c:> c:> c:> c:> c:> '" '" ~ c:> '" c:> c:> c:> c:> c:> c:> c:> o c:> o c:> o c:> .o c:> o c:> o c:> o c:> o c:> .o c:> o c:> c:> c:> c:> c:> c:> c:> c:> <:> c:> c:> <> <:> c:> <:> 1/01/94 n I 1/01/94 IS/01/94 29/01/94 22/01/94 ' '".f-rTC' . . f' ::::!i!iE".-= :;=1,.<Tl 12/02/94 t I I ~ 12/02/94 :=n=11 12/02/94 " 26/02/94 "" a i 9 I e, S/03/94 :: ' f -"" .. I r + I ~ 12/03/94 ~ g 26/0i/94 :. .'') . 'C.> ~~:::: ~ ~ 26/03/94 26/03/94 : ~ 9/04/94 ~ 9/04/94 ;;<g ,¡¡ "' ... g 16/04f94 J 23/04/94 23104/94 Q ,... ,¡¡ 7/0S/94 : 7/0Sf94 !:: 7/0S/94 : " = > "" 21/0S/94 : 21/0sf94 ~ ~ 28/0S/94 ~ ,... '" 94 4/06/94 I "' 4/06/ 1- ~ "' ... i 18/06/94 ' 18/06/94 " 18/06/94 <: ~ > N 2/07/94 2/07/94 - .... "'" ~ 9107/94 16/07/94 . 16f07l94 3: 30/07/94 ~ Q ;;<g r: 30f07/94 al 30/07/94 : Q ,... -i o al .:;; 13f08/94 -i 20/08/94 13/08/94 > ji¡ "' ,. '" r: ,¡¡ 27/08/94 27/08/94 1 I I I I I , ~ 10/09/94 :tittitj.f".ttP;"ij!·~1;@:;tr#~7-l,¿:=!(F"i 10/09/94 I ~ 10/09/94 .1 I 1 1 I I I ~ 1/10/94 ~ 24/09/94 24/09/94 ' 8/10/94 I 22/10/94 :! 8/10/94 t 22/10/94 22/10/94 I I 12/11/94 S/1I/94 I S/II/94 . . . 3/12/94 ~ 19/11/94 19/11/94 : . 3/12/9 I 24/12/94 " 94 3/12/ 1 17/12/9 'J 17/12/94 i!l 31/12/9 I I I I .- 31/12/94
    • (b) Clavegueram: concessió de conne- xer de manera rapida i precisa quins són xions a la xarxa general els serveis (c1avegueram, telefonia, gas, electricitat, etc.) que coexisteixen en un determinat tram de cal<;ada. Aixo, amb la creació de bases de dades, permet de ges- tionar de manera optima el manteniment preventiu, incloent-hi el control sobre la despesa, el nivell de qualitat, la racionalit- zació deis serveis, els punts negres, etc. L'inventari de xarxes existents i I'estudi deis serveis i dotacions previstos als sec- tors en desenvolupament van encaminats a trobar criteris de regulació que ajudin a un manteniment més eficient i economic Riera de Saladrigues, la floresta del patrimoni públic. Propostes de catalogació deis elements A diferencia de la gran majoria de d'urbanització a utilitzar (mobiliari, senya- municipis, Sant Cugat disposa de xarxa I ització, en II u menat) afavoreixen u na separativa d'aigües pluvials i aigües reducció de costos en les partides de man- negres. teniment i reposició. Aixo permet que, en dies de pluja forta, Una política adequada alhora de dis- Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) la carrega deis col·lectors d'aigües fecals senyar els espais verds i escollir les espe- no s' incrementi i, per tant, no es produei- cies a plantar-hi facilita una regulació del xin desbordaments i retorns per la xarxa consum d'aigua i deis costos de manteni- de particulars. ment. En canvi, pero, si la gestió de conne- La informació és centralitzada i hi pot xions de particulars a la xarxa general es accedir tot el personal. Les feines a realit- portés de manera deficient, aquest aspecte zar s'organitzen per territoris, més que per favorable (disposar de xarxa separativa) es sectors i materies. A més, s'estableixen convertiria en desavantatge, perque la amb antelació calendaris en coordinació xarxa d'aigües negres no té les dimensions amb les obres de les companyies de sub- suficients per suportar la carrega de la ministrament. pluja. La concessió del servei de connexions (d) Racionalització del consum d'energia de particulars a la xarxa de c1avegueram L'energia és cada vegada un recurs més municipal és un gran pas endavant per escas que cal optimitzar i controlar. A tal evitar que es facin connexions defectuo- efecte, durant aquest període s'han intro- ses, cosa que acabaria perjudicant els duH les eines per mesurar i extreure con- mateixos véns. c1usions sobre on, com i quan hi ha un consum energetic més gran (gas, aigua, (e) Pla de serveis: millora de la gestió electricitat i telefon), englobant-hi tant les l. municipal La implantació de la cultura informati- dependencies municipals com les instal·lacions de la via pública (enllume- ca, el Sistema d'lnformació Geografica i el nat deis carrers i reg deis parcs i jardins). pla de Serveis constitueixen les bases per Aquest control permet de detectar millorar la gestió municipal. El pla de immediatament quins centres ultrapassen Serveis, que es desenvolupa des de el nivell de consum estandard tot analit- comen<;ament del 1993, permet de conei- zant els aspectes següents: 115
    • (e) Pla integral de lIuita contra incendis forestals La darrera situació meteorológica, amb temperatures elevades i poques pluges, ha tingut una incidencia negativa sobre les masses forestals de Catalunya i de la resta de la península. Com a conseqüencia, juntament amb altres factors, els incendis han tingut el terreny abonat arreu del país. La Generalitat de Catalunya, conscient de la necessitat de dotar les diferents administracions amb un pla d'actuació • Consums i costos globals potent per a emergencies forestal s, el 29 • Consums i costos per habitant/any de setembre del 1994 va aprovar el pla • Increment del parc consumidor IN FOCAT (pla d 1I ncend is Forestals de • Detecció de les irregularitats en la factu- Catalunya). ració de les companyies de subministra- L'Ajuntament de Sant Cugat, que ja ment tenia un pla basic des del 1987 i d'un pla • índexs significatius del caracter econó- d 'emergencia des del 1991, va decid i r mic i funcional de I'energia electrica d'elaborar-ne un de nou, tot seguint les directrius especificades a I'INFOCAT. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) A partir d'aquí s'apliquen les mesures Aquest pla és el primer aprovat a correctores necessaries per reduir la des- Catalunya des de I'entrada en vigor de pesa produ"fda: I'INFOCAT. Per dur a terme aquesta tasca, va des- • Propostes de modificacions tarifaries plegar una gran quantitat de recursos • Millora del control de I'energia reactiva humans i tecnics, els quals, juntament • Sectorització de les instal·lacions amb la col·laboració deis organismes ofi- • Control de la potencia cials competents i deis serveis públics que • Discriminacions horaries tenen incidencia en la materia, han • Control de II ÚS del telefon i del consum permes I'elaboració del pla integral de en general Iluita contra els incendis forestals al muni- cipi de Sant Cugat del Valles. La redacció Dins aquest apartat energetic es pot d'aquest pla va anar a carrec d'una comis- incloure la incorporació del nou sistema sió, presidida per I'alcaldia, en la qual d'encesa de Ilenllumenat públic, anome- eren representats els Consells de Districte nat Urbilux. Aquests sistema és format per de la Floresta i les Planes, I'EMD de un microordinador que controla Ilencesa i Valldoreix, representants de les urbanitza- I'apagada de I'enllumenat. A més, mesura cions de zones boscoses del municipi, a altres parametres com ara I'equilibri de les banda de tecnics i assessors de la fases, el voltatge de I'empresa subminis- Generalitat i l'Ajuntament. tradora ... i permet, a part d'optimitzar el Un deis objectius d'aquest pla és servei, la possibilitat futura d'interconnec- inventariar les infrastructures existents tar els quadres de control amb un ordina- (xarxa viaria, línies electriques, xarxa d'ai- dor central. A partir d'aquí, qualsevol ano- gua, punts de perillositat especial, etc.), malia a Ilenllumenat seria detectada rapi- telefons di i nteres (organ ismes públ ics, dament pels serveis de manteniment. associacions, companyies de serveis, ser- veis complementaris, Ajuntaments limí- 116
    • trofs, ete.), fer una relació de la maquina- ta, els Mercats Municipals, ete. ria pesant, i altres. Les modificacions que s'han fet en els Una altra de les finalitats del pla contra itineraris han estat 11impuls que ha fet aug- incendis és determinar les infrastructures mentar el nombre de passatgers, fet que es necessaries a mig termini per tal de reduir demostra als quadres d'evolució des del al maxim el risc de foe. A més, el pla defi- gener del 1993 fins al desembre del 1994. neix 110rganigrama de les preses de deci- Un altre aspecte positiu i de gran sions en cas d1emergencia per incendi, acceptació per part deis usuaris ha estat la d'acord amb el que determina I'INFOCAT, incorporació de la targeta multiviatge T-1 O i també estableix les bases que han de des de final del 1994. regir 11engranatge entre I'administració i la L1aspecte potser més remarcable d1a- població civil (campanyes de sensibilitza- quest servei és el seu caracter social, per- ció, de formació i plans d'autoprotecció). que, d'una banda, un 35 per cent deis bit- lIets són gratuHs i, de I'altra, cobreix un (f) El creixement del transport urba La progressió del transport urba a Sant Cugat és un fet tan inqüestionable com a"dlat en el nostre entorno Aquesta progres- sió és conseqüencia de la millora els darrers anys del servei, amb la incorpora- ció de vehicles nous, el compliment de 1 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) I 1 horari i 1adaptació a la nova real itat de la ciutat, en funció de 11existencia o del despla<;ament d'equipaments com ara el Centre Cultural, el Centre d'Assistencia Primaria, la Llar d'Avis, el Casal de Mira- sol, el Centre Social i Sanitari de la Flores- transport 1018193 lola! 94 QUAORE O'EVOLUCIÓ OELS TRANSPORTS URBANS ELS ANYS 93 I 94 30000 25000 20000 15000 10000 5000 o-l-----<-----+--~-~-----<--+------+ o- ...J t' >- ...J 1- W W W W '" w ¡¡: ;¡: z o 'o " '" '" '" '" z w t' '" ~ al « ::; ;;; :::; ;;; « t' al ::; w al ::> 1- al ::; W al ::; W 1- u > w o o z '" w o '" 1-- 93 - 0 - 94 1 117
    • municipi que té una extensió de 48,3 km RELAClÓ POBLACIÓ-ARBRAT sense disposar de cap mena de subvenció, VIARI A SANT CUCAT perqué el municipi no supera els 50.000 1 arbre per cada 2,15 habitants habitants. (g) Manteniment de les zones verdes PLANTACIÓ D'ARBRAT VIARI En aquests darrers anys els espais verds urbans públics s'han multiplicat per tres Existencies 1986 10.497 unitats Existencies 1995 19.415 unitats en el centre urba. De les deu hectarees que hi havia I'any 87 hem passat a les 61 '5. És el model de ciutat-jardí. En 8 anys s'ha doblat el nombre d'arbrat urba. 3. Obres més significatives Les seva xifra actual és de 19.415 unitats, aixa significa un arbre per cada 2'15 hb. També s'ha ampliat la variació d'espécies 1992 vegetals cercant les més adaptades al nos- • Construcció d'ille- tre clima. Les grans arees de zona verda tes del passeig urbana del municipi són: ColI Fava, el d'Olabarria Parc Central, Can Gatxet, Torre Blanca, el • Repavimentació Parc de la Pollancreda, Parc Cerda, Sant tram entre carretera Francesc, etc. d e Va II vid re ra i e I :_-""""'~~t:F::::-:=,= Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Pont del Diari (la VARIETAT DE L'ARBRAT URBA Floresta) Acaricia Piramidalis • Construcció de Acer Negundo voreres i nou enllu- Acer Sacharinium Piramidalis m e n at p ú b I i cal cl '-- ....---.........."-- -....¡ Carpinus Betulus Fastigiata Catalpa Bungelii Pa",ssa Celtis Australis Celtis Occidentalis Celtis Siliquastrum Gleditzia Sumburst juglans Regia Koelreuteria Ligustrum Lucidum Li riodendron Malus Silvestris Melia Azedarach Morus Alba Fruit-Less Morus Alba Multicaulis Platanus Occidentalis Platanus Orientalis Populus Alba Bo/leana Popu/us Alba Tremula Populus Simonii Prunus Pixardi Prunus Serrulata Hirakusa Kanzan Ptecoraya Fraxinifolia Robinia Pseudoacacia Piramidal Sophora japonica Tilia Hibrida Argentea U/mus Carpinifolia SUPERFíCIES ENJARDINADES - Superfície actual de Parcs i jardins 61 ,5 ha aprox - Zones de parcs i jardins en col.legis públics i escoles bressol 0,87 ha aprox
    • 1993 1995 • Remodelatge vestidors Club de Futbol Sant Cugat • Renovaeió d'enllumenat públie i noves voreres al sector de Sant Franeese • Repavimentaeió del el Santiago Rusiñol • Urbanitzaeió del el Buenos Aires (Mira- e • En II u m e n at no u el D o m n ee, Dr. sol) Murillo, rbla. Ribatallada ¡Angel Guimera • Enjardinament rotondes Mas Janer • Ampliaeió voreres el Migdia (Mira-sol) • Construeeió d'illetes el Rius i Taulet Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 1994 • Remodelatge Casa Monaeo • Repavimentaeió el Uruguai, Vene<;:uela i Entroneament (Mira-sol) • Construeeió voreres avda. Bilbao (Mira- sol) • Remodelatge pI. Josep Playa (la Floresta) • Finalitzaeió Pare de Sant Franeese i Pare Cerda 4. Ampliació i renovació de la xarxa de clavegueram • Ampliaeió de voreres i nou c1avegueram 1992 al el Rosselló • Clavegueram de pluvials al el Rosella • Neteja de eamins forestals (Mira-sol) • Repavimentaeió avda. Sol i Aire • Col·leetor general riera de Sant Cugat • Clavegueram de feeals avda. de l'Enlla<;: • Col lector pluvials el Vene<;:uela (Mira-sol) 119
    • 1993 1995 • Clavegueram de feeals i pavimentaeió a • Clavegueram de pluvials Camí Antie de la riera de Saladrigues (la Floresta) Can Burrull (la Floresta) • Clavegueram de feeals al el Gaveta • Reeoll ida di aigües i c1avegueram de • Clavegueram el Mestres pluvials als el Golf de Mexie, Golf de • Clavegueram de pluvials i reeollida d'ai- Botnia (la Floresta) gües el Casino- el Quadra (la Floresta) • Clavegueram de feeals sector Arrabassada alta (la Floresta) • Clavegueram de pluvials el Xiprer (la 5. Obres més significatives a les Floresta) escoles públiques i escoles bressol • Clavegueram el Vilafranea 1994 • C1avegueram de pluvials i feeals a la plac;a del Centre (la Floresta) Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) • Calefaeeió parvulari EP Catalunya • Seetoritzaeió integral ealefaeeió EP Catalunya • Clavegueram el PaOlssa • Clavegueram passatge Aigües de Sabadell (les Planes) • Clavegueram Torrent de la Bomba 120
    • • Construcció nou pati EB la Mimosa Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) • Calderes EP Joan Maragall • Arranjament pati parvulari Joan Maragall • Renovació calderes parvulari EP la Floresta • Renovació calderes EP ColIserola • Remodelatge instal·lació electrica EP Pla Farreras • Tancament perimetral i remodelatge entrada principal col·legi Joan Maragall • Enjardinament accés oest EP ColIserola 121
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) , " URBANISME I OBRES PUBLIQUES
    • URBANISME I OBRES PÚBLlQUES Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Vista aeria de la Pollancreda. Fa quatre anys parlavem d'una Ilarga Ilista d'obres i projectes, les millores urba- nístiques a Sant Cugat ja es comen<;aven a notar. Pero moltes d'aquelles obres encara no s'havien realitzat, eren només projec- tes o es trobaven en fase d'execució. Avui, quan s'acaba el quadrienni 1991- 1995, I'impuls de construcció de la ciutat, tot i la situació de crisi que ha passat el país, no ha decaigut i aloque ara fa qua- tre anys eren plans i expectatives avui són realitat. La Ronda Nord, el Centre Cultural, el Parc Central, el nou Institut, a tall d'exem- pies, són obres acabades i en servei que constaten que Sant Cugat es va desenvolu- pant urbanísticament d'una manera equili- brada, en la creació de noves arees urba- nitzades i de nous espais públics (parcs, passeigs ...), en la millora d'infrastructures viaries, en I'ordenació del centre historic, fent més i millors equipaments públics, etc. És a dir, en tots aquells elements que configuren una ciutat des del punt de vista urbanístic. Dos aspectes de la Ronda Nord. 124
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Rotonda a la Granvia de les Corts Catalanes. Sectors de planejament ja acabat quant a obra pública en fase d1edificació. • El sector de Can Vernet-CoII Fava, a 11úl- Dins aquest apartat englobem les obres tima fase d'urbanització i iniciada I'edifi- d'urbanització deis plans parcials que cació. configuren el desenvolupament del sol • El sector de Torreblanca, iniciades les residencial de nova creació. obres d'urbanització a través de diversos Els principals sectors de desenvolupa- polígons d'actuació. ment urba que es van urbanitzant es poden resumir en tres grans barris: Són aquests tres sectors els que confi- guren el desenvolupament del sol urba de • El sector de Sant Domenec-el Colomer, Sant Cugat, donen conti nunat a I'estructu- ra urbana del centre historic, un xic irre- gular ¡incompleta, i salven els obstacles de ti pus topografic i orografic, com ara les rieres o la via deis Ferrocarrils de la Generalitat, que historicament limitaven el creixement harmonic del centre. Aquests sectors de desenvol upament doten la ciutat de nous grans sistemes de parcs urbans i equipaments, i ordenen el creixement residencial. El Parc Central, el Parc de la Pollancreda, el Parc de Coll Fava, la ram- bla del Celler i el Parc de Torreblanca són Rotonda de Torre Blanca. 125
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) especial del sector Olabarria nord, que ordenen uns buits dins els distrietes de la Floresta i Mira-sol. Dlaltra banda, slhan urbanitzat nous sectors de caracter terciari, com és el de Can Sant Joan (a I'entorn de IIA-7, a través de I'INCASOL i la firma Catalana Occident), el polígon IV del sector de Sant Mamet i el sector de la Guinardera. Xarxa viaria basica A dalt, PolJancreda. A baix, urbanització de ColJ fava. La situació geografica privilegiada del els nous grans espais urbans de lIeure que, municipi converteix en un problema cab- situats en indrets limítrofs amb el centre dal la relació deis grans eixos de eomuni- historie, s'han format eonjuntament amb cació que el travessen (A-7, E-9 i aquests nous seetors de planejament. Ferrocarrils de la Generalitat) amb la Així mateix, també slinclouen en xarxa viaria local. aquests sectors equipaments com ara ¡'Institut del carrer de Granollers, solars Durant aquest quadrienni han entrat en per a nous equipaments docents i religio- servei les següents obres de la xarxa viaria sos a Coll Fava, o bé la recuperació de la basica: masía de Torreblanca. Altres sectors de desenvolupament resi- • Ronda Nord: nou eix viari que allibera dencial són el sector de Can Trabal i el pla el centre urba del transit de pas de carac- 126
    • ... ¡ Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ter comarcal, entre la carretera de Cerdanyola i la de Rubí, alhora que per- met una distribució millor i flu'¡desa del transit rodat entre les autopistes A-7 i E-9 i el centre urba. • Circuit a la carretera de Cerdanyola: soluciona a doble nivell la cfu'flla de la via de penetració al centre des de Cerdanyola amb la Ronda Nord. • Vial perimetral de Torreblanca: prolon- gació de la Ronda Nord, connectant-Ia amb la vialitat del sector de Torreblanca i la carretera de 11Arrabassada. • Circuit Hipodrom a la carretera de Rubí: anella de connexió entre tres grans eixos viaris, IIE-9, la carretera de Rubí i la Ronda Nord. El circuit configura un accés digne a la ciutat des de la carretera de Rubí i les seves dimensions permeten una constant flu'¡desa del transit rodat. Aquest conjunt dlobres van estructurant una xarxa viaria externa a les vies propia- ment urbanes i van vertebrant els nous sectors dlurbanització recent, tot relacio- nant d1una manera molt fluida el transit rodat de Sant Cugat amb els grans eixos Diversos aspecles de la Ronda Nord. 127
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Anella de connexió de la carretera de Rubí, la Ronda Nord i I'Eix de Vallvidrera. de comunicaclo mitjan<;ant noves vies entre el centre urba i la resta del territorio Com a efecte positiu immediat, els carrers del nueli urba són alliberats del transit de pas, alie al centre i, per tant, milloren les condicions de contaminació sonora i ambiental que causen els vehi- eles motoritzats. Aixo permet de realitzar les primeres actuacions de vianalització de carrers del centre d'acord amb el pla d'Ordenació Viaria. Circuit de la carretera de Rubí. Xarxa viaria secundaria 5 1 han continuat millorant trams con- crets de vies, tant del centre urba com deis barris. Al centre historic, amb la Ronda Nord i altres vies de la xarxa basica abans esmentades, s'han realitzat obres de millo- ra de carrers, amb I'objectiu de recuperar- los per a I' ús deis vianants dins el marc Rotonda de la carretera de Cerdanyola. 128
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Arranjament i vianalització del carrer Majar i la pIafa de Pere San. d'un pla global d'ordenació Viaria del centre. El Torrent de la Bomba, la plac;a del Doctor Galtés, el carrer Major, el de la Plana de I'Hospital, el passatge Sant Jordi, etc., en són exemples. Les solucions constructives d'aquests carrers volen donar crear uns indrets ade- quats a II ÚS deis vianants ¡recuperar Il es- pai viari com una area destinada a activi- tats urbanes, com pot ser passejar, i de relació a escala humana, tot limitant alho- ra els desplac;aments amb vehicles moto- ritzats. Carrer Majar. Als barris s'ha continuat la dinamica de mil/ora urbana iniciada anteriorment rea- litzant un conjunt d'obres d'urbanització viaria. León de Gredos, Terrissers, Ibañez Olucha, Argentina, Buenos Aires, Mexic, Pere Mas, Margarit, etc. són carrers «tipus» de Sant Cugat, que formen part de la xarxa de vialitat configurada pels exten- sos barris de Mira-sol i la Floresta. Plana Hospital. 129
    • Obres de fabrica Considerem obres de fabrica aquelles que tenen transcendencia per elles matei- xes, tot i formar part d'obres d'ambit supe- rior. SI han canalitzat les rieres als trams urbans: • Torrent de Ferrusons: obra inclosa en el pla 'parcial de Coll Fava, pero que ha millorat Ilentorn i els accessos del col.legi conversió de tot aquest espai en un nou Pla i Farreras. D'aquesta manera s'ha eli- parc urba. minat un problema sanitari i s'ha dotat el col.legi d'un nou accés directe des del barri de Sant Francesc a través d'un parc urba de nova creació. Edificis • Torrent de Vullpalleres: obra també Fa quatre anys, gairebé tots els edificis de promoció pública destinats a equipa- ments eren encara en fase de construcció. Avui són obres acabad es i en funciona- ment que ofereixen un gran servei a la Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) inclosa en I'ambit del pla parcial de ColI Fava. El barrí antic de Sant Cugat queda comunicat amb el sector de Vullpalleres- ColI Fava a través d'un parc urba. • Riera de Sant Cugat: obra de gran trans- cendencia urbanística. Allo que avui és una barrera entre el centre i el sector de Torreblanca, un cop canalitzada la riera, esdevindra un nexe d'unió entre la rambla del Celler i el centre historic i la zona de Torre Blanca. El cobriment significa la 130
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ,1 A I'esquerra, el nou institut de batxil/eral. A dalt, el Centre Social i Sanitari la Floresta. Sobre aquestes línies, pIafa de la Unió. població, tant en Ilaspecte qualitatiu com en el quantitatiu. Equipaments de tipus cultural, com el Centre Cultural i la Biblioteca; educatius, com el Conservatori Victoria deis Ángels, el nou Institut de BUP al carrer de Grano- lIers; socials, com el Casal Cultural de Mira-sol i el Centre Social i Sanitari la Floresta; esportius, com els arranjaments del camp de futbol de Can Magí i la pista poi isportiva de Sant Francesc, i la cons- trucció de la pista polisportiva i els vesti- dors de les Planes i el Camp de Futbol de Mira-sol. 131
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Les obres de millora de parcs i jardins de nova creació tenen una gran trans- cendencia en I'estructuració del creixe- ment urba de Sant Cugat. El Parc Central, en el sector de Sant Oomenec-el Colomer converteix el talveg del Torrent de la Bomba en un gran espai enjardinat que articula la relació del crei- xement urba del sector nord-est de la ciu- tat amb el centre. Les deveses de pollancres del sector del Pont de Can Vernet-Co/l Fava són les zones verdes més extenses del sol urba de Sant Cugat. Oins el mateix sector, I'avin- guda de Francesc Macia és un eix estruc- turat en forma de rambla que, en el sentit nord-sud, relaciona el creixement del sec- tor nord de CoII Fava amb el sector sud de Torreblanca a través del Monestir. El projecte de remodelatge de la ram- bla del Celler, en el sector de Torreblanca, ja s'ha posat en marxa i, un cop s'acabi la canalització de la riera, esdevindra I'espai urba més estructurat en el sentit est-oest. eoll Fava, /'eixample nord de la ciutat. 132
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Finan~ament A més del gran esforc; inversor amb els recursos propis de l'Ajuntament, cal con- siderar les aportacions de la iniciativa pri- vada i d'altres organismes de l'Administració. La formació de la ciutat és obra de tots els agents socials que la conformen. Si bé I'agent més important quant a volum de recursos és el mateix Ajuntament, que actua com a canalitzador i director, són superiors les inversions deis Inauguració del Pare Cenlra/. 133
    • Avinguda Gaudí. Pare del Pinar. promotors immobiliaris i els ajuts d'altres Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) administracions en forma de subvencions o com a inversions directes. A més a més, cal no oblidar que el ciu- Pare Central. tada de Sant Cugat, mitjanc;ant petites cies de guals, 88 de les quals van ser con- obres de millores a títol individual o mit- cedides. janc;ant contribucions especials, també Les II icencies a companyies de serveis participa en bona mesura en el conjunt corresponen a soterrament de línies Inversor. aeries, subministrament i escomeses a les noves edificacions, i millores en les xarxes de distribució. El 1994 hi va haver 148 sol.licituds per L1icencies a obra en via pública, de les quals 140 van ser concedides. El servei no en va Dins les competencies en el domini denegar cap. La resta van ser anul.lades o públic, durant I'exercici del 1994, el ser- modificades pels mateixos interessats. vei d'obres i inspecció ha assumit I'atorga- ment de Ilicencies de guals i companyies de serveis. El servei ha redactat una nova orde- L1icencies concedides nanc;a reguladora deis guals en voravies. a companyies de serveis D'aquesta manera, han quedat normativa- ment definits el sistema constructiu i les Gas Natural SOG SA 52 Telefónica SA 49 dimensions, i s'han establert les disposi- FECSA 41 cions transitories per a I'adequació en el ENHER 3 temps deis guals actuals que no són con- Cooperativa d'aigües de la Floresta 2 formes a les noves determinacions. El 1994 van ser sol.licitades 149 Ilicen- 134
    • Vista aeria del Parc de la Pollancreda, cobertura de la riera de Sant Cugat i urbanitzacíó del sector de Torre Blanca. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) La posada en marxa d'aquest planeja- ment requereix la redacció de projectes d'obra d'urbanització i de projectes de totes aquelles figures de gestió previstes a la Ilei, com són els projectes de compen- sació, de reparcel.lació, d'expropiació, amb les corresponents juntes o entitats urbanístiques col.laboradores. També cal destacar allo que la lIei Parc Cerda. La gestió del planejament 1992 OB,7%> Una de les tasques principals del servei d'Actuació Urbanística de I' area di Urbanisme és el control i la tramitació deis expedients que formen la gestió del planejament. La gran quantitat de sol urba i urbanit- zable que qualifica el pla general designa «urbanisme concertat», és a dir, Metropol ita, aprovat defi n itivament el les actuacions que slexecuten amb el 1976, va implicar un gran esfor<; de redac- previ acord entre administració i particu- ció, tramitació i aprovació de planejament lars, i que es materialitzen amb la figura al IIarg d'aquests darrers anys i molt espe- del conveni urbanístiCo cialment en el període 1987-91. 135
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) I FINANCES ECONOMIA
    • ECONOMIA I FINANCES Any. Ingressos Ingressos Total ordinaris de capital Les tasques de ¡Iarea d'Economia i 1991 2.667 4.538 7.206 Finances aquests darrers quatre anys han 1992 2.730 5.001 7.731 estat guiades per dos objectius: 1993 3.361 3.585 6.946 1994 4.171 4.818 8.989 • Aconseguir recursos per augmentar els serveis als ciutadans i invertir en nous equipaments sense apujar la pressió fiscal. Amb aquests ingressos s'ha pogut • Millorar I'atenció al contribuent tot fi nan<;ar 1 I augment de serveis derivats, modernitzant la gestió interna i la informa- d'una banda, de I'increment de la pobla- ció. ció i de zones urbanitzades i, de I'altra, deis nous equipaments i serveis creats per Cal recordar que en el període anterior decisió del Consistori d'acord amb el pro- (1987-1991) s'havia assolit el sanejament grama de desenvolupament de Sant Cugat. d'unes finances que s'havien trobat en un estat molt difícil. Pero el 1991 també apuntava I'inici d1una greu recessió eco no- 2. Finan~ament de les inversions mica general, davant la qual Sant Cugat ha estat especialment sensible per la frenada El volum de les inversions ha estat en el moviment economic en general i també molt important, tal com indiquen immobiliari en particular. Aquesta recessió aquestes dades: Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ha estat causa de desequilibris financers, que l'Ajuntament ha afrontat amb la presa Any Inversions de mesures de control i austeritat de la (en milions de ptes) des pesa, de refinan<;ament parcial del deute i de reestructuració deis plans de 1991 3.150 1992 3.252 pagament. 1993 3.207 1994 2.207 Els grans eixos i aspectes a destacar de la gestió de les finances locals són els Total 11.816 següents: Les inversions més importants d'aquest període han estat, entre altres, les 1. Augment deis ingressos . següents: • Centre Cultural: Cinemes, Biblioteca del Atenent a les liquidacions deis anys Mil·lenari, Conservatori Victoria deis 1991-1994, podem constatar un augment Ángels Teatre-auditori i urbanització de la deis ingressos provinent d'una triple font: zona. • Casal Cultural de Mira-sol. • Una major base fiscal, és a dir, més • Centre Social i Sanitari la Floresta. habitants i més empreses i activitat econo- • Nova seu de la policia local (Casa mica. Jaumandreu). • Més subvencions i aportacions urbanísti- • Nova seu de l'Escola Municipal d'Art queso (Casa Monaco). • I més eficacia fiscal. • Ronda Nord i enlla<;os a la carretera de Rubí i a la carretera de Cerdanyola. • Cobriment de diverses rieres del munici- 138
    • pI. • Arranjament de col·legis públics i esco- EVOLUCIÓ TAXA les bressol. • Asfaltatge i urbanització de carrers als ENDEUTAMENT districtes de Mira-sol, la Floresta i les Planes. DE 1987 A 1995 • Pavelló de Voleibol de Sant Cugat (zona esportiva de Valldoreix). 35 • Camp de futbol de Mira-sol. 30 • Arranjament del 30% del clavegueram del municipio 25 • Projecte de recollides selectives es pe- 20 cials Residu Mínim. 15 • Urbanització de carrers del centre histo- 10 ric (carrers Major, Torrent de la Bomba, 5 Plana Hospital, etc.). O 1987* 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 • Construcció de parcs, jardins i zones verdes. 1987 *33,00% • Enllumenat públic. 1988 13,53% • Etc. 1989 14,61 % Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 1990 16,86% A aquestes inversions cal afegir la cessió 1991 15,32% de sol a PROMUSA per fer habitatge 1992 21 ,68% públic i altres actuacions, que ha significat 1993 23, 12% al període 1991-95 un total de 514 milions 1994 12,21% de pessetes. 1995 13,91% Una innovació important en les inver- * Segons auditoria feta a 30 de juny de 7987 i apro- sions realitzades ha estat que, en les con- vada pel PleMunicipal de 77 de desembre de 7987. tribucions especials, s'ha fet pagar als ve"lns interessats un 74% del cost correspo- nent, per sota del 90% que permet la Ilei, de manera que IIAjuntament hi posa el 26%. Pel que fa al finan<;:ament de les inver- sions, en aquest període s'ha recorregut en alguns casos a la venda de sol municipal per poder-hi construir equipaments, de Des del 1988 al 1995 la manera que s'han rendibilitzat socialment la possessió d'actius patrimonials. inversiá municipal ha estat de 3. Informació al contribuent 28.112.265.713 ptes. La millora de la informació al contri- buent ha comportat /lestabliment el 1994 d'un sistema d'atenció individualitzada pel qual qualsevo ciutada amb problemes derivats de liquidacions fiscals pot accedir 139
    • EVOLUCIÓ PRESSUPOSTOS MUNICIPALS 10 1988 1.818.125.599 8 1989 .4.616.272.666 6 1990 8.989.157.083 1991 8.451.795.824 4 1992 9.174.529.389 1993 8.653.906.245 2 1994 9.650.886.827 1995 7.487.160.272 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 EVOLUCIÓ INVERSIONS MUNICIPALS 1988 A 1995 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 7500 6000 4500 3000 1500 o'----.....L. (Milions ptes) I988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 ANY MUNICIPAL PROMUSA PME OAMClC OAMCC TOTAL 1988 323.284.858 323.284.858 1989 1.533.800.466 1.010.448.000 2.544.248.466 1990 4.293.861.153 1.984.565.000 6.278.426.153 1991 1.889.508.133 2.997.083.660 1396.000 4.887.987.793 1992 2.656.410.591 2.497.436.560 2.836.700 5.156.683.851 1993 2.749.841.592 983.648.000 7.565.000 43.000.000 3.784.054.592 1994 2.944.848.499 932.834.000 3149.450 6.350.000 3.887.181.949 1995 2.294.284.337 695.543.978 2.890.000 4.800.000 2.997.518.315 PROM USA: Promocions Municipals S.A. PME: Patronat Municipal d'Educaci6 OAMOC: Organisme Autónom Municipal de Comunicaci6 i Inlormaci6 Ciutadana OAMCC: Organisme Autónom Centre Cultural 140
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) personalment, per telefon o per escrit, al sobre els contribuents, IIAjuntament ha gestor del tribut en qüestió. Aquest sistema decidit rebaixar el 1995 el tipus impositiu es complementa amb I'entrada en servei de I'IBI del 0,983% al 0,589%, de manera del telefon 010 i altres mesures d'informa- que l' impacte mitja sobre la quota sigu i ció escrita i telefónica que agiliten nota- equivalent a la seva actualització segons blement els tramits fiscals. I'índex de Preus al Consumo 4. Revisió del cadastre 5. Altresmillores en la gestió Durant I'any 1994 s'ha dut a terme des Deis canvis efectuats en la gestió de Il a- del Centre de Gestió Cadastral del ministe- rea d'Economia i Finances, en podem des- ri d'Economia i Finances el procés de revi- tacar aquests: sió del cadastre. El ministeri d'economía obl iga a fer la revisió cada 8 anys. Aquest • Millora deis sistemes informatics i de procés té una gran importancia, perque seguiment d'expedients. determina els valors del sól i de la cons- • Implantació de la comptabilitat de parti- trucció de les propietats immobiliaries de da doble. la ciutat. Aquests valors són la base per • Revisió i actualització de ¡'inventario calcular l'lmpost de Béns Immobles (IBI) i,. • Mi llora en la confecció i rpesentació parcialment, altres tributs locals i externs. deis pressupostos i liquidacions. A Sant Cugat, h i ha hagut u na gran • Refbr<;,:ament de la inspecció fiscal per a incorporació de noves unitats cadastrals i I~ cbmprovació i la investigació de fets tri- un canvi de valors, en la majaria deis .bvtaris ocults i per eixamplar Ilextensió fis- casos a I'al<;,:a. Per tal d'evitar els efectes ·cal. negatius que aquests augments poden tenir 141
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) SEGURETAT CIUTADANA
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) SECURETAT CIUTADANA 1. Recursos humans Durant els darrers quatre anys, la poli- Quant al nombre d'efectius de la policía cia local de Sant Cugat del Valles ha expe- local, tot seguint una política d'austeritat rimentat una evolució de millora constant exigida pels temps actuals, l'Ajuntament per tal de respondre a la demanda del ciu- ha mantingut una certa estabilitat pel que tada, cada vegada més ambiciosa, duent a fa a I'augment de la plantilla. terme uns objectius més concrets i estruc- Tot i aixó, s'han anat cobrint gradual- turant-se d'una manera més adient al canvi ment les places que anaven quedant social viscut al nostre municipio vacants i s'ha promogut I'ascens intern, La influencia deis passats Jocs Olímpics creant noves places de caporals i sergents i del 1992, que van tenir lIoc a la ve'lna consol idant algunes categories professio- Barcelona, també va arribar a la nostra nals de comandament, incloent-hi la del ciutat, que va tenir un paper for<;a decisiu cap. en el desenvolupament deis diversos actes esportius i commemoratius, tant per la seva proximitat com a metrópoli com per Composicíó de la policía local Ilenorme incidencia que Sant Cugat té en (1994) la vida dlaquesta ciutat. Cal recordar la gran activitat desenvolupada en motiu deis 1 intendent en cap Jocs al Centre d' Alt Rendiment Esportiu i al 2 sergents Pavelló de Voleibol de Sant Cugat, a 11 caporals Valldoreix. També aquí la policia local va 49 agents ser a I'altura de les circumstancies. Total 63 efectius 144
    • I 1 Educació viaria per a esco/ars. 2. Organítzació 3. La policia de barrí L'organigrama d'aquest cos ha sofert un Un deis objectius més importants de I'a- canvi substancial quant a la distribució rea de Seguretat Ciutadana ha estat el des- deis efectius, motivat per la cada vegada plegament de la policia de barrio Al final major especial ització del personal, sense del 1993, ja s'havien distribuH pel centre oblidar I'aspecte multidisciplinari que urba d iverses patru Iles, cadascu na de les Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) caracteritza la policia local i els seus mem- quals té assignat un grup de carrers. bres. Ha estat aquest 1995 quan la policia de Aquest collectiu s'ha estructurat defi- barri s'ha pogut desplegar als districtes de nint una divisió Administrativa, que duu a Mira-sol, la Floresta i les Planes. El mateix terme les tasques de regim intern, protec- s'esdevé a Valldoreix, un cop la conselle- ció civil, depenent directament de I'inten- ria de Governació va donar competencia dent en cap i, quant al servei específic de exclusiva en materia de seguretat a la policia local, d'una divisió de Transit, l' Aj untament. que abra<;a la vigilancia de la zona blava i Per afavorir el servei als ciutadans deis un grup d'especialitats (grua, diposit de districtes i evitar despla<;aments inútils, la vehicles, radar), i d'una divisió de poi icia local ha estat dotada d' un furgó Seguretat Ciutadana, que engloba la secció policial que serveix de d'oficina mobil d'a- de policia judicial (atestats i informes, testats. D'aquesta manera s'estalvien als investigació). La divisió Territorial, és a dir, ve"fns molesties i perdua de temps. la vigilancia del terme municipal, és com- partida per ambdues divisions i es desen- volupa amb coxtes i motocicletes patrulla, 4. Noves dependencies pero sobretot mitjan<;ant la figura del poli- cia de barri, servei darrerament incremen- A principi de I'any 1994 es van acabar tat en la mesura de les possibilitats. definitivament les obres de rehabilitació de Existeix, a més, un grup mixt, que la Casa Jaumandreu, més coneguda per engloba la seguretat de l'Ajuntament, I'a- Villa Felisa, la qual es va constituir com a tenció al públic, la secció d'objectes per- nova seu de les dependencies de la policia duts, manteniment i la secció canina. local. L'edifici, situat en un Iloc més estrate- gic, al número 16 del passeig de Cánovas 145
    • del Castillo, és equipat amb els darrers Catalunya per part deis agents de nou avenc;os en materia de seguretat i d'auto- ingrés, i d'especialització en altres organis- protecció i disposa de tots els equipaments mes oficials docents, en disciplines com i recursos que mereix un cos de poi icia són ara: tir, defensa personal, actualització local abocat de pie al servei deis seus ciu- quant a noves legislacions, catala, dro- tadans. gues, primers auxilis, etc. A més i per primera vegada, Il any 1994 es va organitzar a les noves dependencies 5. Cursos de la policia local el I Curs de Policia Judicial, amb una assistencia nombrosa de Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) J Curs de policía judicíal a la nova seu professionals de la Seguretat, que van gau- dir amb prou afrofitament d'un immillora- ble elenc de professors especialitzats en les materies impartides. 6. Material A més del complet material amb el qual han estat dotades les noves installacions de la policia local, s'han adquirit nous Les ar/s marcíals con/inuen sen/ basiques en la preparacíó de la policía. equipaments per tal d'afrontar les noves La formació constant del personal al exigencies del municipi, tot mantenint tan- servei de la policia local s'ha promogut mateix un criteri més racional a I'hora de amb I'assistencia a cursos de capacitació i triar entre e/s mitjans tecnics necessaris per de comandament a l'Escola de Policia de garantir I'eficacia del servei. 146
    • Del nou material adquirit podem desta- car: • Dos vehicles patrulla Nissan Primera. • Una centraleta telefonica amb dues línies d'entrada, incorporant-hi el 092 i diverses línies interiors. • Dotze walkie-talkie port~ltils. • Dos ordinadors personals connectats a la xarxa de l'Ajuntament i amb suport informatic avanyat. • Una fotocopiadora. • Equips de senyalització mobil d'au- toprotecció. Aquests darrers temps, la poJicia ha adquirit nou material de protecció. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Entrenament de la policia local en col./aboració amb bombers per la I/uita contra el foc. 147
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) La nova seu de la policía local ha representat l'arranjament complet de la Casa jaumandreu. La central d'alarmes ha continuat fun- 7. Protecció Civil cionant amb exit, s'hi han abonat nous usuaris i s'hi han connectat diversos cen- S'ha incrementat el nombre d'efectius tres i dependencies municipals, tant ja en aquesta area de Protecció Civil, tant pel existents com de recent inauguració. que fa a material com a voluntaris. D'altra banda, tota aquesta secció es troba con- centrada a les antigues dependencies de la policial local, al carrer d'Esperanto. Aquests darrers anys, les seves actua- cions de caire preventiu i assistencial s'han incrementat considerablement pel que fa a nombre i han millorat quant a eficacia. 148
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) V /
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) SERVEIS SOCIALS I SANITAT
    • SERVEIS SOCIALS I SANITAT LI~Hea de Serveis Socials i Sanitat ha assol it durant aquest mandat practicament el cent per cent del que va proposar el 1991. 1. Residencia i Centre de Dia Amb la inauguració de la Residencia assistida, Il any 1992, equipament construH Sala de billar del Casal d'Avis. en terrenys municipals, mantingut econo- micament per la conselleria de Benestar Cugat ha millorat considerablement el Social de la Generalitat de Catalunya i ges- confort i ha multiplicat el nombre d'activi- tionat per una empresa privada, el nostre tats. municipi disposa dlun recurs inestimable. Al centre s'até gairebé la totalitat de la gent gran amb necessitats socio-sanitaries 2. Programa integral de la gent especials. La Residencia assistida té 68 places, de les quals la meitat són ocupades gran Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) per avis del municipio El Centre de Dia ini- cialment tenia 20 places i ha estat ampliat, SI ha desenvolupat en tres grans eixos: el 1994, a 30 places, íntegrament ocupa- serveis específics, promoció del voluntariat des per gent gran de Sant Cugat. i promoció del Casal dlAvis. LIAjuntament, per la seva banda, slha Els serveis específics són Ilesmentat implicat a facilitar el transport per a les Transport per a Tothom per al Centre de persones que assisteixen al Centre de Dia Dia ¡el servei dlatenció a domicili. amb el programa Transport per a Tothom. Des de la posada en marxa de la Amb la nova seu, el Casal d' Avis de Sant Residencia, IIAjuntament ha assumit també Residencia, Centre de Dia i Casal d'Avis de Sant Cugat. ¡ardí del Casal. 152
    • la part que gestionava I'ICASS d'aquest mitjanc;ant el Telefon de la Germanor, la servei i, si bé és una eina per a tota I'area nostra gent gran del municipi. de Serveis Socials, principalment es fa ser- El tercer eix constitueix la promoclo vir per a la gent gran. També, en aquest deis Casals d'Avis autogestionats. S'ha programa integral de la gent gran, s'in- desenvolupat un sistema innovador de clouen els protocols de cobertura de promoció de l' associacionisme entre la gent gran de cada districte, dotant-Ios de totes les eines necessaries perque siguin ells mateixos e/s gestors del seu espai. Resultat d'aquesta actuació ha estat la implantació del Casal d'Avis de Mira-sol i del de les Planes. Ourant el 1995, la gent gran de la Floresta també tindra el seu espal. 3. Programes projectes de ser- veis socials Sala de rehabilitaci6 de la Resdiimcia. L'area ha potenciat tots els serveis actuacions que detallem al requadre. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) residencia privada, el protocol de coordi- nació de les telealarmes i la gestió de tota mena d'ajudes i recursos per al col·lectiu de la gent gran. O'a/tra banda, s'ha donat un impuls a la promoció del voluntariat específic per a la Programa de cursos de primers auxilis. Acte de presentaci6 de CA VtS, una entitat destinada a mil/orar la qualitat de vida de la gent gran. qualitat de vida de la gent gran amb més dificultats, amb la constitució d'una coor- dinadora d1entitats i institucions del muni- cipi sense afany de lucre, que es diu CAVIS i que té com a finalitat millorar la qual itat de vida de la gent gran en situa- cions més desfavorides o de dificultat, tant apadrinant, acompanyant com escoltant, L'area dóna suport a entitats com ara la Creu Roja, A5DI o DA PSI. 153
    • PROGRAMES I PROJECTES DESENVOLUPATS PER ÁMBITS Ámbit 1991 1992 Infancia Esplai diari Sant Francesc Centre obert Sant Francesc Esplai diari les Planes Programa d'ajuts per a activitats d'estiu Prevenció de drogodependencies Protocol de treball entre escoles, instituts i Serveis Socials Prevenció de drogodependencies Joventut Prevenció de drogodependencies Prevenció de drogodependencies Adults Ajuts individuals de menjador EGB Ajuts individuals de menjador EGB Ajuts individuals de menjador escoles bressol Ajuts individuals de menjador escoles bressol Estudi sobre I'habitatge Suport als magribins de Sant Cugat Gent gran Targeta Bus Targeta Bus Servei d'ajuda a domicili Servei d'ajuda a domicili Suport economic i/o d'altres tipus a les entitats CAVIS Estudi del col·lectiu de gent gran de les Planes Estudi del col·lectiu de gent gran de la Floresta Programa de transport per a la gent gran Suport economic i/o d'altres tipus a les entitats Disminu"its Transport per a Tothom Transport per a Tothom Suport a entitats (AS DI, Suport a entitats (ASDI, Jeroni de Moragas, Creu Roja) Jeroni de Moragas, Creu Roja) Suport economic i d'infrastructura a DAPSI Suport a DAPSI Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Ámbit 1993 1994 Infancia Esplai diari de les Planes Centre obert de les Planes Esplai diari Mira-sol Prospecció d'esplai diari la Floresta Programa d'ajuts per a activitats lúdico-formatives Prospecció Centre Obert Sant Cugat Programa d'ajuts per a activitats d'estiu Programa d'ajuts per a activitats lúdico-formatives Protocol de treball entre escoles, instituts i Serveis Socials Programa d'ajuts per a activitats d'estiu Prevenció de drogodependencies Protocol de treball entre escoles, instituts i Serveis Socials Prevenció de drogodependencies Joventut Prevenció de drogodependencies Modul de refore;: escolar per a Formació Professional Programa d'ajuts per a activitats lúdico-formatives Prevenció de drogodependencies Programa d'ajuts per a activitats lúdico-formatives Projecte d'inserció laboral per a joves Adults Ajuts individuals de menjador EGB Ajuts individuals de menjador EGB Ajuts individuals de menjador escoles bressol Ajuts individuals de menjador escoles bressol Estudi sobre I'habitatge Estudi sobre I'habitatge Suport als magribins de Sant Cugat Suport als magribins de Sant Cugat Programa de suport psicologic i derivació psiquiatrica Projecte d'inserció laboral per a usuaris del PIRMI Gent gran Targeta Bus Targeta Bus Servei d'ajuda a domicili Servei d'ajuda a domicili CAVIS CAVIS Estudi del collectiu de gent gran de les Planes Dinamització de la gent gran de les Planes Estudi del collectiu de gent gran de la Floresta Dinamització de la gent gran de Mira-sol Dinamització de la gent gran de Mira-sol Estudi del col·lectiu de gent gran de la Floresta Programa de transport per a la gent gran Programa de transport per a la gent gran Suport economic i/o d'altres tipus a les entitats Suport economic i/o d'altres tipus a les entitats Disminu"its Transport per a Tothom Transport per a Tothom Suport a entitats (ASDI, Suport a entitats (ASDI, Jeroni de Moragas, Creu Roja) Jeroni de Moragas, Creu Roja) Suport a DAPSI Suport a DAPSI Esport per a tothom Esport per a tothom 154
    • PROGRAMES I PROJECTES DESENVOLUPATS PER ANYS 1991 1992 COmile de salut a I'escola Comite de salut a ¡'escola Revisions mediques Revisions mediques Programa de vacunacions Programa de vacunacions Campanya de prevenció d'accidents Campanya de prevenció d'accidents Programa de salut buco-dental Programa de salut buco-dental Programa d'alimentació Programa d'alimentació Programa d'educació per a la sexualitat Programa d'educació per a la sexualitat Tarda jove Tarda jove Primers auxilis Primers auxilis Educació sanitaria Educació sanitaria Programa de desratització Activitats de salut pública Cursos de manipuladors d'aliments Programa de desratització 1993 1994 Comite de salut a I'escola Comite de salut a I'escola Revisions mediques Revisions mediques Programa de vacunacions Programa de vacunacions Campanya de prevenció d'accidents Campanya de prevenció d'accidents Programa de salut buco-dental Programa de salut buco-dental Programa d'alimentació Programa d'alimentació Programa d'educació per a la sexualitat Programa d'educació per a la sexualitat Tarda jove Tarda jove Primers auxilis Primers auxilis Educació sanitaria Educació sanitaria Activitats de salut pública Activitats de salut pública Cursos de manipuladors d'aliments Cursos de manipuladors d'aliments Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Programa de desratització Programa de desratització Cens caní Activitats per a la gent gran, com els ba/ls de saló. El programa «Transport per a tothom» vol facilitar I'accés al transport públic als més desfavorits. Cal destacar que amb el servei de pre- concedit per /'INEM, I'area ha col·laborat venció de les drogodependencies, adre<;at en la confecció de I'estudi i pla municipal a les escoles i als instituts del municipi, de supressió de les barreres arquitect6ni- que incideix en la prevenció, s'ha editat ques, conjuntament amb Il area de material conjuntament amb el departa- MOSMA i altres arees de l'Ajuntament. ment de Benestar Social i el departament També cal fer esment de la reorganitza- de Sanitat de la General itat, que ha estat ció i descentralització que ha fet la matei- repartit a tot Catalunya i que slaplica a la xa area per apropar els serveis a tots els majoria deis centres escolars. ciutadans del municipi, de manera que a A més a més, dins el pla d'ocupació Mira-sol, Valldoreix, la Floresta, les Planes 155
    • tat, natalitat, mortalitat, utilització deis ser- veis sanitaris i factors de risCo La investigació del nivell i de I'estructu- ra de la població resulta indispensable si es vol aconseguir una acció correcta en I'anbit de la salut. L'analisi deis problemes i el coneixement de la mortalitat i la mor- bilitat són factors imprescindibles a I'hora de definir les prioritats, d'establir les línies d'actuació, de plantejar objectius i de dis- tribuir els recursos sanitaris. Casal d'Avis de la Floresta. Aquest estudi, presentat el 1992, ha estat actualitzat i és a punt de ser publicat. i Sant Cugat centre funciona un equip for- A més, també s'ha presentat la campa- mat per un assistent/a social, un educa- nya «Els meus amics, el meu jardÍ», desen- dor/a social i un treballador/a familiar, i volupada a les escoles de Sant Cugat, que l' acoll ida diaria a la nostra seu del carrer vol incidir en el control de possibles ad- Mirador, la qual cosa fa que la gestió i I'a- diccions i en les relacions interpersonals. tenció al ciutada s'hagin agilitat i hagin guanyat qualitat. 5. Centre di Assistencia Primaria Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Consultori del Centre Social 4. Estudi de salut de la població Sanitari de la Floresta estudi de la gent gran En I'ambit de la sanitat assistencial, en Amb la presentació d1aquest estudi, ini- la qual, per competencia, els ens locals ciat el 1987, s'ha pretes informar el ciu- només tenen la funció de col laborar amb tada sobre I'estat de salut de la població I'administració corresponent, en aquest de Sant Cugat, amb dades sobre morbidi- cas la Generalitat de Catalunya, I'equip de govern ha anat impulsant importants can- vis a nivell municipal, amb la posada en funcionament del nou Centre d'Assistencia Primaria (CAP), inaugurat 1'11 de juliol del 1992 pel president de la Generalitat. L'equipament és situat en un terreny municipal, és propietat del departament de Sanitat i Seguretat Social del Servei Catala de la Salut, i és gestionat per la Mútua de Terrassa. L'equip d'atenció primaria que funciona al CAP consta de medicina general, pedia- tria, infermeria i serveis administratius. Des de I'inici de funcionament del CAP, ja hi havia les especialitats de rehabilitació fun- cional i les urgencies, i rapidament s'hi van incorporar I'especialitat de toco-gine- El Centre d'Assisténcia Primaria ha representat un increment molt cologia i la planificació familiar, aquesta important de la qualitat de vida deis santcugatencs. 156
    • Sala d'espera deis consultoris del CAP. Vestíbul del CAP. última amb professionals municipals, que podo logia, reumatologia, odontologia, ja dos anys abans s'havien integrat en el endocrinutrició. programa d'atenció integral a la dona. El CAP, en aquests tres anys de funcio- Cal fer esment que, per als joves del nament, ha anat millorant de manera gra- municipi, continua funcionant el programa dual els serveis. Hi ha introduH novetats, «Tarda jove» per a ambdós sexes, iniciati- com ara les visites concertades per teléfon, va municipal portada a terme conjunta- i té la intenció d'introduir-ne d'altres. ment amb el CAP. En la dinamica per cobrir tot el territori Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Posteriorment, s'hi han anat afegint de Sant Cugat adequadament amb la sani- altres serveis, com ara l'atenció domicilia- tat assistencial, I'equip de govern va pro- ria, les analítiques, injectables, radiologia, jectar fa tres anys el Centre Social i Sanitari ecografia i altres especialitats, com són de la Floresta, on en una part de I'edifici Construcció del Centre Social i Sanitari de la Floresta. 157
    • Exposició sobre la salut buco-~ental adrerada als escolars. venció de la caries. D'altra banda, cal dir L'área desenvolupa un programa de manipuladors d'aliments. que els professionals municipals, pel que s'installara el nou consu/tori local de la fa a aquests programes, tenen establerts Floresta, que donara servei als districtes de protocols conjuntament amb els professio- la Floresta i les Planes, i on I'equip d'aten- nals del CAP en aquestes materies. ció primaria (metges, infermeres, etc.) fun- E/s altres programes d'educació per a la cionara com una extensió del CAP central, salut, com són sobre la sexualitat, la SIDA, amb tots els serveis corresponents. l'alimentaci6 equilibrada, els estudis d'al- teracions posturals, I'area considera que són rellevants per a la mil/ora de la quali- Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 6. Servei de salut escolar. tat del nivell de salut deis infants ¡deis joves del municipio Programes d'educació sanitaria El programa « Nen sa» es desenvolupa conjuntament amb DAPSI i té I'objectiu Quant al servei de salut escolar, comu- d'assessorar els pares en la prevenció d'un nitaria i sa/ut pública, les línies d'actuació possible retard, alteració o algun tipus de discapacitat de I'infant. Dins I'apartat de sa/ut pública, s'inclou el programa del carnet de manipuladors d'aliments, activitat relacionada amb I'ali- mentació i la restauració. També es desen- volupen els programes de desratització i desinfecció deis edificis municipals. A més, s'ha dut a terme el desplegament de I'ordenan<;,:a municipal de tinen<;,:a i cir- culació d'animals de companyia. L'área de Sanitat ha desenvolupat I'ordenanra sobre tinellra i circulació d'animals de companyia. vénen determinades, d'una banda, perque és obligatori fer revisions sistematiques a tots e/s escolars, programes de vacuna- cions i programes buco-denta/s i de pre- 158
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) I JOVENTUT CULTURA
    • CULTURA I JOVENTUT Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Sant Antoni: la benedicció deIs cavalls Els objectius d'aquesta regidoria slagru- renom i el teixit artístics, sorgeixin del món pen en cinc grans ambits: cultural. • Consolidar el dinamisme de les sales d'exposicions de la Casa de Cultura. (a) Activitats culturals i festes tradi- • Fomentar les exposicions als districtes. • Impulsar els creadors mitjan<;ant el cionals suport publ icitari i la cessió de sales. • Manteniment i consolidació d'activitats • Potenciar el Fons Municipal d'Art. teatrals, musicals i d'altres camps artístics i de Ileure, fins a la inauguració del Centre Cultural. (c) Difusió cultural • Iniciar noves programacions lúdiques específiques per als Centres Cívics i la Donar suport al conjunt d'entitats culturals Casa de Cultura. i juvenils dins I'ambit de I'associacionis- me, la cooperació i els valors socials, mit- • Manteniment i aprofundiment dlactivi- tats adre<;ades als infants i als joves. jan<;ant subvencions i convenis económics i la cessió d'equipaments culturals. També • Coordinació de les iniciatives públiques i privades a fi de donar a I I usuari Iloportu- afavorir les iniciatives d'interes general. nitat d'integrar-se al teixit cultural. (d) Equipaments i atenció (b) Manifestacions d'art a I'usuari • Donar suport a les iniciatives que, amb • Dotar e/s Centres Cívics deis districtes de I'objectiu que Sant Cugat mantingui el la infrastructura necessaria per mantenir 162
    • els serveis a I'usuari. comparses infantils, grups d'animació, gra- • Crear la xarxa d'activitats a centres: lIers i xarangues donen vida al diumenge Centres Cívics, Casal Cultural de Mira-sol i de Carnaval. Casa de Cultura. • Redactar el pla d'utilització de les sales i els espais culturals. SANT MEDIR • Fomentar els convenis de gestió als Sant Med i r va ser ser molt temps el Centres Cívics. patró deis pagesos vallesans i actualment • Fomentar la coordinació entre arees municipals 'per dur a terme programacions unitaries. • Dotar de la infrastructura necessaria la Casa de Cultura per dur-hi a terme el pro- jecte Espai Jove. (e) Servei d'lnformació Juvenil (SIJ) • Cobrir les demandes d'informació deis joves de la ciutat. • Posar la informació a I'abast deis col·lec- tius menys informats o amb dificultats per Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) acced ir-h i. • Despertar la curiositat del jove i fer-li arribar un ampli ventall de possibilitats. • Potenciar la creació d'espais d'informa- és copatró de Sant Cugat, on I'apl ec del 3 ció jove i coordinació amb altres serveis de mar<; té molta tradició. Xocolatada, cer- de l'Ajuntament. cavila, actes religioses, sardanes i darrera- • Potenciar i crear oficines annexes per ment activitats infantils configuren la festa. atendre el jove i les seves demandes (objecció de consciencia i viatgeteca). • Descentralització del SU als districtes. SANT JORDI Tradicionalment es munten parades de lIibres i roses a la pla<;a d'Octavia, punt 1. Festes tradicionals final de cercaviles i on s'organitzen activi- tats d'animació, sardanes i jazz. SANT ANTONI Suport economic i infrastructural a la fESTA DEL LURRE GEGANT comissió organitzadora per fer la cercavila Aquesta area va constituir la comissió deis Tres Tombs i el Ball d'Envelat. d'assessorament i suport del L1ibre Gegant juntament amb persones vinculades al món infantil i a les arts plastiques. Cada CARNESTOLTES primavera il·lustradors, pares i nens slaple- Tot i que no és una festa tan arrelada guen a la pla<;a de Barcelona per crear el com la de Sant Antoni, el Carnaval Infantil LI ibre Gegant de Sant Cugat. E/s quatre II i- té una gran afluencia de mainada i hi par- bres editats es poden contemplar a la ticipen diverses entitats. Cercavila i ball de Biblioteca Municipal. Cada any el Ilibre és 163
    • ~ presentat per la Festa Major, en que slex- posen les illustracions. SANT JOAN pro~amav 1 Sant Cugat celebra el solstici d'estiu amb la música i el ball de dues revetlles ......... _ 25, 26, i 27, .... ~ 28 29 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) dlJ' Ajuntament de nt ug td ¡Vall municipals: a la pla<;a d'en Coll i a la del Camp de Futbol. FESTA MAJaR Sens dubte la festa més important i que aplega més ciutadans, la Festa Major és organitzada per la Comissió de Festa Major-Ajuntament, que aglutina persones d'entitats i de Il area . Els objectius són garantir I'oferta equilibrada per als grans i els joves, descentral itzar les activitats tot creant un ambient festiu amb zones de via- nants, diversificar els actes, potenciar la participació d'entitats culturals, juvenils i esportives i de la ciutadania en general. 164
    • CASTANYADA Consolidació de la festa amb participa- ció infantil i amb tendencia a organitzar el ball de Castanyada amb la col·laboració d'entitats. FESTA MAJOR ALS DISTRICTES L'Ajuntament dinamitza les festes majors deis districtes ajudant-hi economi- Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ,~ ~ • '" . cament, amb infrastructures suport tec- nic. 2. Casa de Cultura L'any 1993 I' area de Cultura i Joventut es va plantejar la necessitat de racionalit- zar e/s espais de la Casa de Cultura i va comenc;ar a reorganitzar els serveis. Amb la consecució deis darrers projectes (1995), es pot dir que es compleix una etapa en que I'area ha volgut convertir 165
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) aquest equipament en un focus de cultura, servei i atenció al públic, tot consolidant cadascuna de les seves plantes segons uns criteris ben definits. En primer IIoc, es van concentrar a la segona planta les activitats que requereixen un clima de treball espe- cífic, com ara l'Escola dlAldults, el Servei de Catala i el Centre de Recursos Pedagógics. A la primera planta, I'espai deixat per l'Escola d'Aldults permet de créixer a l'Escola d'Art. Posteriorment, amb el trasllat d'aquesta es crea un Espai Jove dividit en diferents serveis, entre els quals uns bucs insonoritzats que en el futur seran utilitzats com a aules de c1asse i assaig de música. Al soterrani, I'escola d'expressió el Triangle ha ampliat també el seu espai i ara disposa d'un despatx i d'un petit magatzem. A la planta baixa, hi ha els serveis d'a- tenció al públic: I'area de Cultura i Joventut, el SIL la Viatgeteca, ¡'Oficina Les sales d'exposició municipals han estat un focus constant de propaga- dlObjecció de Consciencia i la conserge- ció de I'art plastic a la ciutat. ria. Finalment, queda pendent el trasllat de 166
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 167
    • ~ ••• , C';' la •••• ~ ••• & ..... ¿ 9 8 9 3 3 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) manolo belzunce SANT CUGAT I»EL VALLES 168
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 169
    • I' area d'Esports a la primera planta, al cos- programa d'activitats basicament infantils i tat de I'OMET. juvenils que un gran exit d'assistencia. A banda de les activitats que s'organit- El Nadal a I ' Envelat és un programa zen a la Casa de Cultura, I' area té una pro- consolidat que, al IIarg deis darrers quatre gramació propia que inclou: anys, ofereix als infants, joves i adults del municipi una manera lúdica i educativa (a) Exposicions d10mplir el temps de IIeure de les vacan- Hi ha una programació lineal d'exposi- ces nadalenques. Les activitats comencen cions a les dues sales de la Casa de I'endema del dia que acaben les c1asses, el Cultura. S'hi exhibeixen des d'obres artísti- 22 o 23 de desembre. Els dos primers anys ques fins a exposicions de caire pedagogic el programa s'acabava la vigília de Reis i i divulgatiu. els dos darrers anys slha allargat fins al diumenge després de Reis. (b) Espectacles infantils de butxaca La situació de I 1 Envelat al centre de la Des del marc; fins al juny cada any es ciutat, a la part superior de la plac;a deis desenvolupa un seguit d'activitats: pallas- Quatre Cantons, afavoreix que hi assisteixi sos, titelles, teatre de petites dimensions... un públic molt nombrós. Es tracta d'una El programa d'acaba amb una festa final superfície de 200 m 2 coberts que els tres als Jardins del Monestir. darrers anys slha incrementat amb 40 m 2 coberts d'entrada. (c) Mústea de petit format La programació consta de tallers mati- Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Cada any l' area programa petits con- nals per als infants (1 0.30-14h), especta- certs amb grups de jazz, bl ues, música eles infantils a la tarda (18h) i activitats popular i música c1assica. Els artistes solen nocturnes per a joves i adults (jazz, teatre, ser de prestigi reconegut i també hi prenen blues i balls de saló). Des del 1993 s'hi ha part artistes santcugatencs amb una certa inclos un curs basic de balls de saló i, projecció. (d) Balls de Saló Parallelament al curs de Balls de Saló, que té IIoc a la Casa de Cultura, s'organit- zen balls oberts a tothom. Aquests balls tenen una participació molt alta. (e) Cicle de conferencies Les conferencies, normalment de carac- ter divulgatiu, volen acostar-nos a diferents aspectes deis ambits cultural, artístic i huma. Són sessions obertes a tothom i de vegades adrec;ades a col·lectius concrets. 3. Nadal a l'Envelat Coincidint amb les vacances escolars de Nadal i Reis, I' area de Cultura i Joventut organitza cada any el Nadal a l'Envelat, un 170
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Milers de nens passen cada Nadal molles hores d'esbarjo al «Nadal a I'envelal» adrec;ades especialment als joves, unes jor- de Jardineria, d'Esports, i de la policia nades de jocs de simulació histórica i rol, municipal. organitzades conjuntament amb dues enti- Les activitats que es desenvol upen a I tats de Sant Cugat. I Envelat són i han estat sempre gratuHes. Amb el doble objectiu de dinamitzar les En aquest aspecte, cal agrair, des del 1993, entitats juvenils que es dediquen al Ileure la col·laboració económica d'algunes infantil i juvenil, i de difondre la seva acti- empreses privades i d'altres administra- vitat a la ciutadania, des del 1993 diverses cions públiques, entre les quals cal desta- entitats d'aquest ambit han organitzat els car el Tot Sant Cugat, la secretaria general tallers matinals. La iniciativa ha tingut un de Joventut i PROMUSA. resultat molt satisfactori i hi han intervin- El nombre d'assistents a les quatre gut I I Agrupament Escolta Berenguer el darreres edicions es calcula en unes Gran, l'Esplai Sarau del Club Muntanyenc, 19.000 persones. L'augment de públic ha l'Esplai Pica-Roca, IIEsbart Dansaire de crescut de manera continuada fins assolir Sant Cugat, IIEsplai Els Disbarats de Mira- la quantitat de 6.000 persones en aquesta sol i l'Associació de Monitors El Faristol. darrera edició del Nadal 1994-95. L'Envelat té un equip propi de monitors, escollits per IIAjuntament, que slencarre- guen de controlar Ilaccés al recinte, de 4. Programació infantil donar suport tant a les entitats que organit- zen les activitats i de la seguretat. Aquests darrers anys, la programació La complexitat del muntatge implica la infantil ha anat creixent a partir de les pro- necessaria collaboració d lempreses del gramacions de la Casa de Cultura, els sector privat i d'altres arees de Centres Cívics, la Festa Major i el Nadal a l'Ajuntament, com ara la d'Obres i Serveis, l'Envelat. El públic santcugatenc ha pogut 171
    • gaudir deis millors grups d'animació, tea- tre i cercavi/es infantils. Especia/ment els «Dissabtes divertits a la Casa de Cultura» i el Nada/ a l'Envelat han estat I'eselat dins d'aquesta programació. Entre els grups que han passat per la nostra ciutat, podem esmenar els següents: Lopez, La Sinforosa, Claret Clown, Cirquet Confetti, Teatre Mobil, Marcel Gros, IIAvia Pepa, la Pera L1imonera, la Fanfarra, Pepsicolen, Gog i Magog, etc. 1994. L'Estenedor, Titiriteros de Binefar, Teatre de Cordó, Pep Lopez, Tirotitaina, la Pera L1imonera, l'Avia Pepa, la Puc;a, Gog i Magog, Teatre Mobil, Guixot de Vuit, Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 1991. La Sinforosa, Flic-Flac, Perillós, Xarop de Canya, Cesc Serrat, L1uís Pinyot, Tite/les l'Espiadimonis, Titelles l'Estaquirot, la Sinforosa, el Bé Negre, la Saragata, Escarlata Circus, Enric Magoo, Teiatru, els Rocamora, Pepsicolen, Xirriquiteula, Titelles Rocamora, la Saragata, rondallaire l'Estaquirot, Centre de Titelles de L1eida, Cesc Serrat, Xarop de Canya, Teatre de Angel Davan, Binixiflat, etc. Sac, Angel Davan, Titelles l'Avia Pepa, Circ Bnoy Caroli, Tortell Poltrona, Farsants, Teatre Mobil, animador L1uís Pinyot, Noe Rivas, Pep López i Sopars de Duro, etc. 4. Festivals de Música 1992. Titelles Foc-Follet, Sim-sa-Iavim, El plantejament deis Festivals de Música Titelles Binixiflat, Titelles Baby, Titelles de Sant Cugat era, d'una banda, donar la Naip, e/ Petit Circ de Carrer, Tite/les possibilitat de gaudir de grans espectaeles Aquilinos Magic Circus, Titelles Zootrop, de qualitat musical dins /'església del Titelles Pengim-Penjam, la Fanfarra, el Monestir i al e1austre fins a la inauguració Carrilet, els Tirititeros de Binefar, Pep & del Centre Cu Itu ral i, de l' altra, cercar Bocoi, la Tal, Sac de Gemecs, Pep López i espectaeles amb figures de prestigi i de Sopars de Duro, Teatre de Sac, Xarop de dimensió popular. A més, els Festiva/s fan Canya, Cesc Serrat, la Saragata, el una tasca de plataforma de joves artistes. Grupi 110, Titelles Foc-Follet, Tirotitaina, Els Festivals, tant /'Internacional com el etc. Jove, engloben totes les tendencies de cada ambit i en podem destacar, per 1993. La Saragata, els Farsants, Angelo exemp/e, les actuacions de The Single Davan, Tirotitaina, Titelles Baby, Amadeu i Singers, l'Orquestra del Teatre Lliure i Cia., Flic-Flac, Binixiflat, Marduix Titelles, Ginesa Ortega, Joaquín Achúcarro, Alicia l'Estenedor, la Tal, Xarop de Canya, Guixot de Larrocha o Cristina Hoyos, que van ser de Vu it, Capsa Magica, Foc-Follet, Pep molt ben rebuts tant pel públic com pels 172
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 173
    • mitjans de comunicació. El balanc; és del tot positiu, com ho demostra el fet que els Festival, organitzats amb I'assessorament deis especialistes i tecnics que formen la Comissió de Música, han quedat incorpo- rats al Centre Cultural i a la programació que es desenvolupa al c1austre. 111 Festival de Música Jove (8-21 juny 1991) A més de presentar el debut de IIOrquestra de Cambra Sant Cugat, hi van actuar IIOrquestra de Joventuts Musicals de Catalunya, Intermezzo Trio, Jordi Palomares i Fité, Trio Assai i Emili Brugalla. Hi van assistir un total de 945 espectadors, amb una mitjana de 157 per actuació. IV Festival de Música Jove (9-20 juny 1992) Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Hi van participar Quatuor+4, Athos Quartet, Teresa de la Torre, Marina Rodríguez, Mónica Pons, Trio Bartholdy, Oriol Romaní i Julius Drake. Tot i I'anul·lació d'un concert per raons tecni- ques, 611 persones van assistir a les actua- cions, amb una mitjana de 122 per con- cert. 174
    • V Festival de Música Jove (29 setembre - 7 octubre 1993) En aquest Festival, fet a la tardor, van actuar Harmonia Quintet, Trio Novalis, Abiga'f1 Prat i Alba Ventura. L'assistencia va ser de 336 espectadors, amb una mitja- na de 84 per concert. V Festival Internacional de Música Classica (2-12 juliol 1991) S'hi van presentar les actuacions de The Concert al Monestir Swingle Singers, Josep Maria Colom, Orquestra de Cambra del Teatre Lliure i Ha estat el Festival més internacional ProCanzone Antiqua. fins ara, amb tot el que aixó representa a Tot i quedar anul,lat el concert de efectes d'organització. Hi van participar l'Orquestra Bach-Gewandhaus de Leipzig, els Solistes de Moscou-Montpeller, Quintet el públic assistent va arribar, en conjunt, a Moragues (Lió), Quartet Isa'fe, Joaquín les 1.194 persones, amb una mitjana de Achúcarro i The Scholars Baroque 298 persones per concert. El que va tenir Ensemble. Hi va haver una assistencia de més espectadors va ser el de l'Orquestra 1.071 persones, amb una mitjana de 214 de Cambra del Teatre L1iure. per concert. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) VI Festival Internacional de Música VII Festival Internacional de Música Classica (1-11 juliol 1992) Classica (28 setembre - 8 octubre 1993) La novetat va ser que per primera vega- da es feia al Teatre-auditori del Centre Cultural. Hi van participar Alicia de Larrocha i Oiga Serra, BCN Percussió (a l'Aula Magna del Conservatori), Orchestre de Chambre National de Tolosa i el Ballet de Cristina Hoyos. El nou escenari va incrementar I'assistencia de públic, que va ser de 1.478, amb una mitjana de 500 per concert. Cal destacar I'exit d'organització i d'assistencia de I'actuació de Cristina Hoyos. loauin Ac/lUcarro Cristina Hoyos 175
    • 5. Nits d'Estiu Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Recitals de Can~ó Catalana 1991 El recital més massiu fet a Sant Cugat, amb I'assistencia d'unes 5.000 persones, amb entrada gratuHa, va ser el que van oferir conjuntament L1uís L1ach, Marina Rosell i Maria del Mar Bonet. Aquell estiu també van actuar Jaume Arnella i el grup Follim-Follam. Can~ó Catalana 1992 L'actuació del mallorquí Tomeu Penya a la carpa de l'Espai Lúdic va aplegar 2.000 persones. Tomeu Peña 176
    • Música Rock-Nits Joves 1991 actuar en espais Iliures, i Loquillo i los Els grups santcugatencs Els Nois de la Trogloditas i Els Pets al Camp de Futbol, a Mare, Edelweiss i Que et Moqui la laia van preus populars. L'assistencia global va ser de 5.500 persones. Música Rock-Nits Joves 1992 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Dues actuacions estelars de dues forma- cions de moda als Pa"lsos Catalans, Sau i Lax'n Busto, i el grup santcugatenc 080 van aplegar globalment 5.000 espectadors. E/s Pets Lax'n Busto 177
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 178
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Ángels Gonya/ons Victoria del Ángels Nits d'Estiu amb Teatre 1991 i 1992 Nits d'Estiu amb Jazz 1991 L'artista Angels Gonyalons va presentar Un segu it de concerts de petit format a la carpa de l'Espai Lúdic I'espectacle van ajudar a alleugerir les nits xafogoses i Memory. Hi van assistir unes 1.000 perso- van rendibilitzar al cent per cent la carpa nes. de l'Espai Lúdic. 179
    • 11I Festival de Jazz de Sant Cugat 7. Exposicions i Fons d'Art (6-13 setembre 1991) Va ser I'últim Festival de Jazz com a tal Exposicions que organitza I' area de Cultura i Joventut. Des del juny del 1991 les exposicions Van participar a les vetllades formacions fetes a les sales de la Casa de Cultura han tan rellevants com la Vella Dixieland i reflectit el dinamisme artístic i cultural en Michel McCain, Papa Joels Rambling general que vol impulsar I' area i la volun- Band, Toti Soler Quartet o París-Barcelona tat de donar suport als joves creadors i als Swing Connection. col·/ectius d'artistes locals. Pintura. 1991. Fons Municipal d'Art, Concurs de cartells de Festa Major, 6. Viu 11 Estiu Col·lectiu Nou, Eugeni F. Gimenez, Concurs de pintura rapida, Ignasi Foj, M. El mes de juliol s'organitzen activitats Josep Foix, Collectiu Noesis, Andreu lúdiques i educatives per als infants i els Solivelles, Ángela Merayo. 1992. Mozart: any Mozartl Col·lectiva de pintors arabs, Mostra d'Art Contemporani Catala, Jordi Castro. 1993. Paco Minuesa, Concurs de cartells de Festa Major, Josep Camacho, Concurs de pintura rapida, Viñolas, Belzunce, Royo a Miró i Royo tapisser Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) (tapissos). 1994. Hsiaoyu-Liu, Josep L1. Ribó, Escola S1. Etienne: intercanvi, Cartel/ s de Festa Major, Mostra di Art, Pintura rapida, Belzunce a Sant Cugat (Casal Mira-sol), Col·lectiva d'artistes colombians, Isabel Mercado, Ricard Andrés-Xavier Martí (Casal Mira-sol), Áurea Segura. 1995 (fins al maig). Marta Lucena, Sara Riera. Fotografia. 1991. Ramon Leon, Angel ina Sola. 1992. Sabino Pinto. 1993. Fotografia victoriana: Fundació Natwest l Jordi Fonolleda, CarIes Cabanas. 1994. Heterogeneitat (muntatge escultura poetica i fotografies sobre la Barcelona olímpica joves que es renoven any rera any, amb de J. M. Pezuela i Tama Mercader). una participació cada vegada més gran de Escultura i ceramica. 1991. Pep Codó, les entitats locals que es dediquen al Ileu- Purificación Moreno, Roberto Fernández, re, com ara I'AM Quart de Cinc, diversos Miquel Casajoana. 1992. Montserrat grups del Club Muntanyenc, I'AM l'Esclop Sastre, Purificación Moreno, Heratdica i I'AM el Faristol. catalana l Paco Salas. 1993. La recerca deIs Des del 1991 1.550 infants i joves, déus de Pere Pich (muntatge vídeo-escul- sobre les 1.656 places que oferia tures). 1994. Jordi Gispert. 1995 (fins al l'Ajuntament, han participat en colonies, maig). Frederic Gisbert, Ricard Sala. campaments, estades esportives, esports a Mostres pedagogiques. 1992. Filipines l la natura, casals de natura i casals d'esplai. Llibre Gegant, Concurs SIj. 1993. L1ibre 180
    • Gegant, Miró endins (itinerant). 1994. Mones de Pasqua, Calidoscopi; El futur existeix; LI ibre Gegant. Artesania. 1994. Artesania textil; ceramica i arts fIaraIs; dirigida per Sara Bolaños. Fons d'Art Aquests quatre anys han passat a formar part del Fons d'Art 154 peces. Actualment la collecció consta de 190 obres, entre orginals i grafiques: escultura, pintura, ceramica, tapís, majoritariament d'artistes santcugatencs. La captació d'obra es fa mitjan<;ant la compensació (obres que I'artista dóna a canvi de les despeses en les exposicions a la Casa de Cultura), I'adquisició (darrera- ment s'han comprat reproduccions fotografiques deis santcugatencs Caries Cabanas i Fonolleda que han passat a for- mar part del Fans i de 1 I Arxi u pel seu Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) interes historic i artístic) i la donació. Aquesta darrera fórmula és la que ha arre- lat amb més for<;a: han cedit obres Francesc Cabanas, Merce Diogene, Ángela Merayo i Paco Minuesa. Manolo Belzunce ha donat una col·lecció de quadres deis deu anys de vida a Sant Cugat (1983-93). 8. L'Any Miró Una de les fites importants pel que fa a molt gran. Els anims i I'esfor<; de progra- exposicions d'art a la nostra ciutat ha estat mació denoten que Sant Cugat és una ciu- la commemoració del centenari del naixe- tat amb un interes cultural amb pes especí- ment de Joan Miró. fic i que s'hi poden desenvolupar iniciati- L' 11 de juny del 1993 es constituí a ves d'envergadura. Sant Cugat la comissió institucional de Les exposicions van acostar als santcu- l'Any Miró, amb I'encarrec especial de gatencs artistes de renom. Al nou espai dinamitzar i gestionar les activitats, con- del Centre Cultural, amb infrastructures de certs, conferencies, exposicions, dansa i primer ordre, slexposa la mostra retros- cinema amb que les entitats i promotors pectiva del tapisser santcugatenc Josep privats van commemorar el centenario Royo i paral·lelament s'edita el /libre Royo Sant Cugat ha estat la població catalana a Miró a Sant Cugat; que descriu tot el que va dur a terme més activitats dins procés de la vida creativa de Royo i deis l'Any Miró. La participació d'entitats, esco- vincles professionals i humans amb Joan les i persones vinculades a la cultura va ser Miró. 181
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 182
    • 9. Teatre PROCRAMAClÓ TEATRAL 1991 (des del maig) Mambo, Cia La Boheme Fins a la inauguració del Centre L'esperit de Nadal, Fila lero Cultural, I'activitat teatral s'ha desenvolu- Quin pal, quin pal, grup Quin Pal, a l'Envelat pat mitjan<;ant els pressupostos de I' area de Cultura i Joventut. L'objectiu ha estat 1992 Final d'estiu amb tempesta, A. Luchetti crear un espai escenic permanent, amb El camí de la Meca, amb Merce Bruquetes companyies professionals tot donant jo no em quedo per vestir sants, amb E. Formosa suport a les iniciatives santcugatenques. Havel a escena, de o. Vilarasau, amb Fila lero Guix i Murga a l'Envelat de Sant Antoni El 1994 a I'espai polivalent del Casal En joan Tenori ja té Auditori, de Fila lera, a Cultural de Mira-sol s'han dut a terme l'Envelat de Nadal activitats pedagogiques i slhan dinamitzat La nova Ismenia, Mira-sol Teatre, Casal Cultural nous grups de teatre d'afeccionats, com 1993 Ni ho Somi·is de la Floresta, La Finavenko La mandragora, La dispesera, Mira-sol Teatre i el grup estable del Casal, Mira-sol La missió, de La Finavenko, al Casal Cultural Teatre. El grup Fila Zero ha rebut subven- cions i suport dins el seu espai teatral de 1994 El somni d'una nit d'estiu, Mira-sol Teatre, Casal la Unió Santcugatenca. El mordisco desgarrador, Cyrano, Fila lero, Unió A la Casa de Cultura, dins IIEspai Jove- Hotel dlEntitats, assagen i fan cursos de perfeccionament diferents grups professio- Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) nals i d'afeccionats. L'area també participa, sobretot en infrastructura, en els Pastorets, una tradició cada any més arrelada. Des more di;' ?7 " 11'5 27 h di" 28 1:;?2 h d,,,, 2 il I ., 1830 h " ,Ir d I U 16 Sanlcugill ca 183
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 10. Campanya de teatre i música a les escoles Organitzada i coordinada per les arees de Cultura i Joventut i d'Ensenyament, aquesta campanya vol acostar els alumnes al món de I'espectacle en viu amb tots els seus components plastics, lúdics, estetics i Iiteratis. Les obres i els concerts són triats en funció de la qualitat artística, de I'in- teres pedagogic i lúdic del contingut de I'espectacle, que ha de potenciar la capa- citat imaginativa i creativa deis alumnes. Cada curs 2.800 nois i noies participen a la campanya, que es desenvolupa a la Casa de Cultura, el Centre Cultural, el Casal Cultural de Mira-sol i les escoles públiques. 184
    • 11. Relació amb les entitats ENTITATS SUBVENCIONADES Aquests quatre anys ha augmentat la 1991-1994 relació amb entitats i associacions cultu- Consells de Districte de les Planes, la Floresta i rals i juvenils, d'acord amb la necessitat Mira-sol, comissions de Festa Major i 51. Antoni, que aquestes tenen per a la realització de Crup Joves de la Parroquia, Agrup. Escolta projectes. Berenguer, Fila Zero, Llar d'Avis de la parroquia, Les subvencions que atorga Il area són: Ateneu Santcugatenc, Agrup. Futbol istes di infrastructura (material d 'espectacle i Veterans, Ceganters i Trabucaires, Esbart Sant locals a la Casa de Cultura i Centres Cugat, Club Muntanyenc, la Unió, Aula 7, la Lira, Cívics), de publ icitat (edició de cartells, fulletons, díptics) i económica. Joventuts Musicals. 1991 Comissions de festes deis districtes, Collectiu Joves d'Akí, Que et Moqui la laia, Nois de la Mare, SOS Racisme, Orquestra 51. Cugat, Agrup. Sardanista, Centre Popular Andalús, Universitat de la Pau, AV Can Barata i Crup d'Esperanto. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 1992 Comissió Festa de Tardor, AM Quart Creixent, Fundació Universal de la Sardana, Institut d'Estudis Catalans, Fina-venko, Unió Canaricultors, Cora Serra d'Or, Aula de So, Fusió, Jove Ballet de Catalunya, Coral Bella Harmonia, Orquestra St Cugat, Agrup. Sardanista, Centre Popular Andalús, Crup d'Esperanto, Club . ~ (~, e fIN Tll N CUGA d'Escacs, Universitat de la Pau, Team Snafu, l'Esciop, Triangle i Collectiu d'artistes.. 1993 Comissió Festa de Tardor" Assoc. V. i Propietaris les Planes, Assoc. Esportiva i C. la Floresta, Fi na- venko, Unió de Canaricultors, Coral Serra d'Or, Aula de So, Collectiu d'artistes, Club A Sak, Collectiu Art-Natura-Tecnologia de la Floresta, UNESCO, Centre de Dansa Barbera, Acef, Crup d'Estudis Locals, Mira-sol Teatre, l'Esciop, Ajuda a Bosnia i Assoc. Kom-tu. 1994 Picarroca, Collectiu d'artistes, Comissió Aplec, AV Can Barata, UNESCO, Fusió, Pro Música, Team Snafu i Firart. 185
    • NOJUM AL GOK8A Música Bereber Dissabte 16 de juliol a les 22'30 hores a la Pla~a Octaviéi Organilza: A,Juntament de Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Sant CUBat MI VaUU 12. Servei d'lnformació Juvenil (SIJ) mental en ¡Iorgan ització di activitats de Il area de Cultura (Mostra de Música Jove, circuit comarcal de música jove Connexió VO, concurs de fotografia de la Viatgeteca, cursos de monitors de Ileure, Viu IIEstiu o tallers dlestudi per a joves. L'alcalde saludan' a la usuaria número 10.000 del SI} El SU és fruit dluna analisi previa de Ilentorn, mitjanc;ant unes enquestes fetes el El SU es troba a la planta baixa de la 1990, que van demostrar que els joves mancaven de la informació necessaria per Casa de Cultura. Des que va ser inaugurat desenvolupar la seva autonomia. El nom- el 3 de maig del 1991 slhi han adrec;at més bre dlusuaris ha anat augmentant i el 1994 de 10.000 persones, la majoria joves. A més de complir dlobjectiu de donar va arribar gairebé als 3.000. Des de la tardor del 1991 el SIJ publica informació als joves, el SU ha estat fona- al setmanari grau'¡'t Tot Sant Cugat una 186
    • pagl na di i nformació de temes diversos, com ara ensenyament, cursos, objecció de consciencia, convocatories de concursos, agenda di activitats, recursos per viatjar, etc. E/ mary del 1992 es va signar un conve- ni de col·laboració amb la direcció general de Joventut de la Generalitat gracies al qual el SIj rep mensualment informació i disposa d'una terminal de videotext. Mitjanyant el videotext s'accedeix a diver- ses fonts d'informació, com ara el procés d'assignació universitaria. Els anys 1993 i 1994 van sol.licitar aquest servei 650 joves, que slafegeixen a les 10.000 perso- nes que en total s'han adreyat al SIj. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 187
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Obres guanyadores deis concursos de cartel/s anunciadors de la Festa Major. Anys 1991, 1992, 1993 i 1994. 188
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ESPORTS
    • ESPORTS .). L LL ,- ,- L L. tJ ¡t,.. L. t....l. .'..- jo Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) L'oferta global d1espais esportius a Sant Per exemple, I 1 apartat «Privat associa- Cugat és de 56 instal·lacions, amb un total tiu» (103 espais esportius, 45/2% del total) de 228 espais esportius reglamentaris. gestiona el 83/9% de les pistes de tennis, La gestió d'aquests espais esportius és la el 83/3% deis frontons, el 43/8% de les següent: piscines a I'aire Iliure i el 51/2% deis «Altres espais esportius» / sobretot pistes municipal i altres públics 61 26/7% d'esquaix ¡centres hípics. ensenyament públic 21 9/2% La gestió pública (61 espais esportius, ensenyament privat 18 7/9% 26,7% del total) cobreix, per diferencia, privat associatiu 103 45/2% aquel! tipus d'espais esportius que molt privat residencial i turístic 12 5/3% difícilment són promoguts i gestionats per altres privats 13 5/7% agents privats, com són el 100% deis 228 100% pavellons, el 66/7% de les piscines cober- teSt el 39/3% de les sales cobertes i el La gestió pública se centra basicament 46,4% deis «Altres espais esportius». en espais que permeten la practica d'es- Deis 61 espais esportius de gestió públi- ports d'equip (federats o no federats) i la ca, 35 corresponen a IIAjuntament. Són els gestió privada s'encamina a cobrir la prac- següents: tica habitual de I'esport, exceptuant la natació a I'hivern. 192
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Zona Esportiva Municipal Rambla del Celler 2 pistes poi isportives (40x20) 1 camp de futbol (95x48) 1 piscina a J'aire Iliure (25x16,67) 1 piscina coberta (25x16,67) 1 pavelló (44x22) 1 sala (35x20) 8 pistes de petanca (15x4) Zona Esportiva Sant Francesc 2 pistes polisportives (40x20) Pavelló poJiesportiu de la rambla del Celler Pavelló de Voleibol de Sant Cugat Pista Polisportiva Mas Janer a Valldoreix (45x25) a Mira-sol 1 pista polisportiva (40x20) Pista Polisportiva les Planes 1 pista polisportiva (40x20) Pistes Polisportives Can L10bet a la Floresta Camp de Futbol Can Magí 1 pista coberta (42x22) 1 camp de futbol (95x48) 1 pista polisportiva (40x20) 193
    • Pistes Petanca Sant Francesc badminton (activitats físiques adults) 8 pistes de petanca (15x4) Les entitats, clubs i/o grups que utilitzen Camp de Futbol de Mira-sol les instal"lacions esportives municipals són 1 camp de futbol (95x48) els següents: Sant Cugat Esports Futbol Club futbol Penya Blau-grana Sant Cugat futbol i futbol de sala Club de Futbol Mira-sol futbol Sporting Mira-sol futbol Inter Mira-sol futbol Club de Futbol Sant Francesc futbol Penya Union futbol ADESA futbol CF Can Cortes futbol CF la Farga futbol Futbol Sala Sant Cugat futbol de sala Olimpyc la Floresta futbol de sala Champion futbol de sala C. Esportiu Mas Janer futbol de sala Colonia Montserrat futbol de sala Atletic Montmany futbol de sala Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Diada Internacional de futbol Base Anónima de Torcidos (ADT) futbol de sala Construccions Fa futbol de sala Bokatas futbol de sala A més, cal tenir en compte els 21 espais Rotatek futbol de sala esportius corresponents a I'ensenyament Creu Roja Sant Cugat futbol de sala públic (9,2% del tota!), part deis quals ges- Crup de joves Parroquia futbol de sala tiona l'Ajuntament en horari extraescolar i Assoc. Ve"fns del Nucli Urba futbol de sala que són: Club Muntanyenc St Cugat futbol de sala joan XXIII futbol de sala Sala escolar Catalunya (26x15) Condiesel futbol de sala Sala escolar Floresta (26x15) Chess futbol de sala Marroquins del Valles futbol de sala Sala escolar Pins del Valles (20x15) Unió Esportiva St Cugat basquet, handbol, Gimnas escola Pla i Farreras tennis de taula, Els esports reglamentaris, federats no gimnastica rítmica federats, que es practiquen a les Club Basquet Mira-sol basquet instal"lacions esportives municipals són Club Voleibol Sant Cugat voleibol aquests: Escola Patinatge Artístic SC patinatge artístic futbol Pati Hoquei St Cugat hoquei sobre patins futbol de sala Club Hoquei St Cugat hoquei sobre patins basquet C. Petanca Sant Cugat petanca voleibol C. Petanca Sant Cugat Atletic petanca patinatge (hoquei i artístic) C. Petanca Sant Francesc petanca handbol C. Rugbi Sant Cugat rugbi Atletes en Acció beisbol tennis de taula Veterans CB Sant Cugat basquet petanca Associació Ve"fns Mira-sol basquet esgrima rugbi 194
    • Ajuts per a actes esportius Inversions Torneig Internacional Futbol Base (SC Els darrers quatre anys, l'Ajuntament ha Esport FC) realitzat un esforc,; en les inversions, dirigit Diada Internacional Futbol Base (Penya fonamentalment al remodelatge i/o ade- Blau-grana) quació de les instal·lacions municipals Mitja Marató (Comissió Atletica de Curses) existents. Marxa Infantil (Club Muntanyenc) Torneig Open de Setmana Santa (Club Escacs SC) 1. Construcció Pavelló Voleibol Sant Cugat Torneig Internacional de Voleibol Me- (1992) morial Arturo Cortés (c. Voleibol SC) Campionat del Valles (Unió Ciclista SC) Inversions Ajuntament 35.819.613 General itat 35.819.613 Cessió gratu".'ta de les instal·lacions Consejo Superior Deportes 35.819.613 107.458.839 Les entitats esportives del municipi són exemptes del preu públic per a la utilitza- ció de les instaJ.1acions esportives munici- pals. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Ajuts i col·laboracions L'Ajuntament col·labora amb les entitats esportives del municipi en la realització d'activitats i actes esportius, bé amb una aportació economica o bé amb la cessió gratu"ita de les instal·lacions. Ajuts per a promoció SC Esport FC - Escola Futbol Base Penya Blau-grana - Escola Futbol Base Unió Esportiva Sant Cugat Patí Hoquei Sant Cugat Club Aeromodelisme Sant Cugat Club d'Escacs Sant Cugat Club Basquet Mira-sol Club Muntanyenc Club de Rugbi Club Voleibol Sant Cugat Escola de Patinatge Unió Recreativa i Esportiva la Floresta Olimpyc Floresta Club Esportiu Mas Janer C. Basquet Sant Cugat Mitja Marató de Sant Cugat 195
    • l. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 2. Remodelatge vestidors Camp de Futbol Sant Cugat (1992) Inversions Ajuntament 20.789.680 General itat 10.200.000 30.989.680 3. Construcció Pista Polisportiva a les Planes (1993) Inversió Ajuntament 17.832.053 17.832.053 IlIiciaciá al patillatge 4. Construcció del Camp de Futbol Can Magí (1993) 6. Calefacció i c1imatització de la Piscina Municipal (1993) Inversions Inversions Ajuntament 15.290.219 Ajuntament 5.409.298 General itat 12.500.000 General itat 5.400.000 27.790.219 10.809.298 5. Condicionament deis vestidors de la Pista Polisportiva de la Floresta (1993) 7. Condicionament de la Pista Polisportiva de Sant Francesc 11 (1994) Inversions Inversions Ajuntament 1.821.537 Ajuntament 4.158.443 General itat 1.750.000 General itat 4.100.000 3.571.537 8.258.443 196
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Pista poliesportiva i vestidors de les Planes 8. Construcció vestidors i enllumenat Pista Polisportiva de les Planes (1994) Inversions Ajuntament 16.127.873 General itat 8.000.000 24.127.873 9. Enreixat vestidors Camp de Futbol de Mira-sol (1995) Inversió Ajuntament 497.950 497.950 Gimnas escolar del col.legi Catalunya de Mira-sol 10. Enreixat portes i vestidors sala escolar Catalunya (1995) Inversió Ajuntament 1.423.700 1.423.700 Total inversions 232.759.592 Ajuntament 119.170.366 Generalitat 77.769.613 Consejo Superior Deportes 35.819.613 Handbol al pavelló municipal de la Rambla del Celler 197
    • Camp de golf de Can Sanl loan. El 23 d'abril del 1995 va quedar inaugural el prier camp de golf públic de Calalunya. De momenl ja funcionen els nous forals que es Iroben al lerme municipal de Sanl Cugat. Els allres que es faran al lerme de Rubí. La inauguració va anar a carrec del conseller d'Obres Públiques, laume Roma. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Activitats per a adults Badminton Natació L1area d'Esports promou i organitza cur- Esports usuals (basquet, handbol, futbol de sos per a tots aquells ciutadans residents a sala, voleibol) Sant Cugat, d'entre 18 i 60 anys, que vul- Gimnastic organica i iniciació al ioga guin millorar o mantenir la condició física. Preparació física avan<;ada El curs o temporada dura d'octubre a juny i consta d'una a tres hores de c1asse setmanals. Les activitats es desenvolupen a Activitats per a la gent gran la Sala Esportiva de la Rambla del Celler, a la Piscina Municipal, al Pavelló de Van adre<;ades a les persones més grans Voleibol de Valldoreix, al CP Pla i Farreras, de 61 anys. També són cursos d'octubre a al Catalunya, al Ferran Clua i al Centre juny d'una a tres hores setmanals de c1as- Cívic de les Planes. se, que es fan a la Sala Esportiva de la També, en collaboració amb el Centre Rambla del Celler i a la Piscina Municipal. d'Assistencia Primaria slha creat un pro- grama per a grups de dones amb proble- 1991-92 1992-93 1993-94 1994-95 mes d'osteoporosis i d'altres relacionats persones amb la menopausa. inscrites 129 132 134 135 A més, s'organitzen activitats comple- mentaries, com ara els Balls de Saló. PROGRAMA D1ACTIVITATS PROGRAMA D'ACTIVITATS Gimnastica de manteniment Activitats aquatiques Gimnastica de manteniment Activitats recreatives complementaries Aerobic (Balls de Saló i excursions) 198
    • Piscina Municipal Utilització anual Piscina Municipal El medi aquatic és ideal, i diferent per temporada estiu total desenvolupar les habilitats motius i per regular mantenir i millorar la condició física gene- Natació escolar 19.350 19.350 Cursets 26.400 5.440 31.840 ral. Bany lIiure 25.616 12.647 38.163 L'Ajuntament posa a disposició de tot- Escales esparto 4.920 1.600 6.520 hom el servei de Piscina Municipal, c1ima- Activitats adults 4.140 4.140 titzada a I'hivern, i el seu equip de moni- Act. gent gran 1.140 1.140 tors/es elabora programes específics d' a- total 81.866 19.687 101.153 cord amb la finalitat, per grups d'edat, segons el nivell i depenent de la durada del curso Programa de natació escolar. La natació Joes Esportius Eseolars slentén com una materia més dins el pro- grama d'educació física a I'escola. Els con- tinguts del programa accentuen Ilaspecte educatiu en Ilensenyament de la natació. L'assistencia és per c1asses o grups, amb una periodicitat d'una hora setmanal durant tot el curs escolar. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Els jocs esportius escolars de Catalunya són un programa convocat per la direcció general de l'Esport de la Generalitat i orga- nitzat pels consells esportius i els Ajuntaments de cada municipio El programa va adre<;at a tots els nois i Escola de Natació. A la Piscina noies deis centres d'ensenyament de Sant Municipal també es fan cursets de natació Cugat que vulguin aprendre, perfeccionar i que comprenen diferents nivells, des del practicar un esport de competició amb un període d'adaptació al medi, passant pels objectiu formatiu. nivells de progressió, fins assolir els de Per organ itzar Ia fase local de Sant perfeccionament. Cugat, l'Ajuntament ha subscrit un acord Bany lliure. A la Piscina també hi ha amb la Unió Esportiva Sant Cugat, que espais i hores reservats a I practica lIiure slencarrega de I'organització tecnica deIs de la natació per a aquel les persones que jocs, hi aporta monitors per als equips i desitgin entrenar-se elles mateixes i que, si arbitres per a la competició. volen, també poden tenir I'assessorament L1Ajuntament col labora amb el finan<;a- deis monitors. A I'estiu és habitual aquesta ment i desenvolupament d1aquest progra- practica com a activitat de lIeure. ma cedint un local de treball per a les tas- 199
    • ma s'aplica a les escoles Catalunya, Collserola, Floresta, Joan Maragall, Pins del Valles i Pla i Farreras. Oficina Municipal di Esports per a Tothom (OMET) Aquesta oficina, que és oberta cada tarda de cinc a vuit, serveix de suport administratiu a tots els programes munici- pals i és un punt di informació i assessora- ment pel que fa a les qüestions esportives Memorial Arturo Cortés al Pavelló de Voleibol de Sant Cugat relacionades amb el municipi i d1altres de les quals es tingui coneixement. ques administratives i d'atenció al públic i A més, I'OMET organitza i dinamitza la fent-hi una aportació económica que practica esportiva per a tothom amb activi- cobreix les despeses de tots els recursos tats com ara la Festa de I ' Esport per a humans destinats a I'organització i coordi- Tothom, les Escoles Esportives d'Estiu, acti- nació tecnica deis jocs i aproximadament vitats físiques d'estiu per a adults, balls de el 50% deis monitors. saló o la cursa de patins en línia. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Els participants hi intervenen en les categories de benjamins, alevins, infantils i cadets, i poden practicar basquet i Conveni amb el Centre dlAIt minibasquet, handbol i minihandbol, Rendiment Esportiu voleibol i futbol de sala. El sistema de competició és en forma de Iliga. Fora /'ambit de les Iligues i amb I'ob- jectiu de promoure més la paticipació i també altres esports, s'han organitzat cada curs jornades concretes i de promoció: Cross comarcal 91-92, 92-93, 93-94, 94-95 Jornada d'atletisme 91-92, 92-93 Jornada tennis taula 91-92, 92-93, 93-94, 94- 95 Jornada de minibasquet 93-94, 94-95 Jornada minihandbol 92-93, 93-94, 94-95 Jornada de voleibol 93-94, 94-95 L'Ajuntament de Sant Cugat, interessat a facilitar a la població I'accés a la practica Professors di Educació Física per a esportiva en les millors condicions possi- les escoles públiques bies, ha signat un acord amb el Centre dlAlt Rendiment per a la utilització de les L'Ajuntament posa a disposició de les seves instal·lacions i per a I'organització escoles públiques d'EGB del municipi un d'activitats dirigides a la tecnificació professor/a especial ista per desenvolupar esportiva (Centre de Tecnificació de el programa d'educació física. El progra- Gimnastica Rítmica). 200
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Conveni de cesslO per a la gestió Molts clubs santcugatencs poden utiJitzar les insta/./acions del CAR merces al conveni establert entre el centre i l'Ajuntament. di instal·lacions esportives mUnlCI- pals L'area d'Esports té com a objectiu basic aconseguir una rendibilitat social i esporti- va maxima i un manteniment adequat de les seves installacions esportives. En determinades installacions, bé per la situació, o bé per la utilització o caracte- rístiques, una bona via per aconseguir aquest objectiu és vincular el ciutada a la gestió mateixa deis equipaments. Per aixo ha signat acords de gestió per a installacions com són ara el Camp de Futbol de Mira-sol (Sporting Mira-sol), el Camp de Futbol de Sant Cugat (St Cugat Esport FC) i la Pista Poi isportiva de les Planes (CF Can Cortes). Campionats absoluts de Catalunya de Natació al CAR. 201
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ENSENYAMENT
    • ENSENYAMENT Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Dins el marc educatiu del nostre d'actuacions que complementen les municipi, l'Ajuntament assumeix aquelles activitats escolars. competencies que exigeix la legislació L'Ajuntament també facilita professorat vigent, com són la participació en la d'educació física i de música als centres programació de I'ensenyament i la de primaria. Així mateix, anualment cooperació amb IJadministració educativa l'Ajuntament fa aportacions economiques en la creació, la construcció i el als centres públics de primaria i manteniment deis centres docents públic. secundaria, com també a la guarderia L'Ajuntament també intervé en els organs parroquial Nostra Senyora de Montserrat, a de gestió deis centres docents i participa a la qual també proporciona suport i vigilar que es compleixi I'escolaritat assessorament pedagogic. obligatoria. L'area d'Ensenyament participa en Igualment, l'Ajuntament promou i I'elaboració anual del pla de Formació del assumeix ensenyament artístics i posa a Professorat de Sant Cugat, juntament amb I'abast de la població centres d'educació la inspecció d'Ensenyament, el Centre de infantil (escoles bressol). Recursos Pedagogics, l'lnstitut de Ciencies Mitjanc;ant el pla de Dinamització de l'Educació i els representants del Educativa, l'Ajuntament ofereix als nens i collectiu d'ensenyants. nenes de Sant Cugat un seguit D'altra banda, IJAjuntament participa 204
    • de competencia municipal, especialment els que detallem a continuació: • L'organització, gestió económica i manten i ment, supervisió i coord i nació pedagógica del Conservatori Municipal de Música, l'Escola Municipal d'Art, les escoles bressol municipals el Niu, Gargot i la Mimosa, i el Taller d'Expressió Plastica Triangle. • La promoció i el finan<;ament d'activitats culturals i docents complementaries de I'oferta educativa deis centres municipals. • La col·laboració amb l' adm i n istració educativa, especialment de la Generalitat, Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) en qualsevol activitat destinada a mantenir activament en les comissions de i millorar la qualitat de I'ensenyament al matriculació que es creen anualment amb municipio I'objectiu de concretar I'aplicació de les normes de pre-inscripció i matriculació L'organisme autónom s'organitza pelr fixades pel departament d'Ensenyament, un Consell General, presidit per I'alcalde, tot adaptant-Ies a la realitat del municipio i per la Junta de Govern. El Consell Amb I'inici del curs 1993-94 va General és integrat pels diferents grups culminar el procés de dotació d'aules per presents al Consistori, representants deis a infants de 3 anys a tots els centres usuaris deis serveis i deis claustres de públics, cosa que ha significat una professorat, i tecnics del Patronat, i té per ampliació de I'oferta educativa infantil. funció planificar les activitats de la El conjunt de serveis educatius són institució i d'exercir com a órgan consultiu gestionats pel Servei Municipal sobre els criteris d'actuació pel que fa als d' Ensenyament i, fonamental ment, pel temes centrals de la vida de I'entitat. La Patronat Municipal d'Educació. Junta de Govern s'encarrega de la gestió económica i administrativa de I'organisme i de la fiscalització i coordinació de les 1. El Patronat Municipal d'Educació activitats de I'entitat. Aquest patronat esta destinat a oferir els serveis en materia d'ensenyament que són 205
    • saxófon, c1arinet, flauta travessera i de bec , violí, viola i violoncel. Per adequar-Ia a la realitat educativa i a les necessitats actuals del municipi, l'Escola Municipal de Música ha estat dotada d'installacions noves. El curs 1992-93 l'Escola fou traslladada de I'antiga seu, a la Casa de Cultura, al nou edifici del Centre Cultural. El curs 1994-95 l'Escola ha integrat el taller de Música Triangle i ha rebaixat I'edat d'accés als 4 anys. L'etapa deis 4 als 8 anys es continua impartint a la Casa de 2. L'Escola Municipal de Música Cultura. Als 8 anys, els alumnes poden Victoria deis Ángels escoll i r entre l' aprenentatge avanc;at (4 cursos que donen els coneixements adequats per accedir a les proves d'accés Aquest centre, inclós en la xarxa de al grau mitja) i I'aprenentatge basic (5 Conservatoris de grau mitja que proposa el cursos amb que s'obtenen els mapa d'ensenyaments artístics de la coneixements basics i elementals per a la Generalitat, té I'objectiu de garantir la practica instrumental, sense perspectives formació i la preparació de totes aquel les Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) professionals). persones que vulguin fer de la música un L'Escola de Musica ofereix un cicle de bé cultural i alhora d'aquelles que per concerts anual, «Una hora de música» , vocació i aptituds s'hi vulguin dedicar adrec;at especialment als alumnes. El professionalment. S'hi imparteixen estudis centre, que actualment té 27 professors i oficials de música i s'hi poden estudiar 480 alumnes, ofereix altres activitats , com aquests instruments: oboe, piano, guitarra, ara la integració del moviment-cos , orff, cant coral i I'aula d'informatica musical. 3. L'Escola Municipal d'Arts Plastiques i Disseny Situada a la nova seu de la Casa Mónaco, l'Escola d'Arts és un centre oficial, reconegut per la General itat, on s'imparteixen els cursos comuns d'ensenyaments artístics que corresponen al pla d'estudis vigent i que donen accés a cursar especialitats als centres que depenen del departament d'Ensenyament i als centres municipals autoritzats. A més, l' Escola esta homologada, com a centre experimental, per impartir I'actual pla de Reforma Educativa que preveu la LOGSE, 206
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) el que reestructura els ensenyaments artístics. La plantilla de l'Escola és de 12 professors, 66 alumnes hi estudien cursos oficials, 24 illustració i 143 participen als tallers Iliures. Enguany IIEscola ja té alumnes que hi fan practiques. Aixó vol dir que d'aquest curs sortiran els primers estudiants que han L I Escola ofereix també tallers 11 iures de cursat els estudis complets d'especialitat al practica artística, als quals té accés un centre. A més, des de fa dos anys s'hi sector ampli de la població, on es fa imparteix el cicle formatiu superior dibuix-pintura, modelatge i ceramica, i d'illustració i actualment s'elabora un s'estudia de fer-hi cursos monografics de estudi tecnic per definir el nou projecte de fotografia i disseny. centre en la línia de la plena incorporació a les especialitats de Comunicació Visual. 207
    • 4. Escoles bressol ha significat, pel que fa als grups deis més petits, augmentar el nombre d'educadores i reduir el nombre de nens per grup, a La tasca educativa de Ilescola bressol es més de fer una adaptació pedagogica i planteja com un complement a la de la d'infrastructura per garantir el família. L'infant es relaciona amb els manteniment de la qualitat educativa. companys i apren a desenvolupar les seves Els equips d1educadors i educadores de capacitats individuals i socials, que li les escoles bressol són professionals permetran adaptar-se al següent n ivell qualificats en contínua formació i educatiu en millors condicions. A més, reconeguts dins el medi educatiu. La aquests centres pretenen integrar els nens i plantilla és formada per 20 mestres, 3 nenes amb necessitats educatives especials cuineres i una ajudant. El nombre de i, en general, donar suport i assessorament places escolars és de 20. pediatric i psicopedagogic. Amb la incorporació deis nens i nenes de 3 anys als centres de primaria, les escoles bressol municipals han reconvertit 5. Taller de plastica Triangle els grups d1edat i des d'aquest curs ja atenen infants de 9 mesos a 3 anys. Aixo L'objectiu de Triangle és proporcionar un espai on I'infant pugui expressar i materialitzar idees i emocions mitjanc;ant Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) la relació amb els materials i I'observació de Ilentorn. Triangle, situat a la Casa de Cultura, funciona en horari extraescola i s'adrec;a a nens i nenes a partir deis 6 anys, que s'integren en grups de 15 alumnes, que assisteixen als tallers de manera rotativa. 5 1 hi fan tres tallers: representació en el pla, fang i modelatge, i construcció. A partir de 10 anys es treballa la fotografia i s'hi fan cursos monografics (il.lustració, realització de Ilibres, ombres xineses ... ). Actualment el centre té 100 alumnes i 3 professores. 208
    • 6. Equip d'Assessorament Psicopedagogic (EAP) L'EAP, és un servei educatiu de suport permanent a la tasca docent de mestres i professors deis centres educatius, tant de primaria com de secundaria. L'Ajuntament va assumir les despeses de I'EAP fins al setembre del 1993, en que va ser traspassat al departament d'Ensenyament, que en té actualment les competencies. 7. Pla de dinamització educativa diferents activitats, com ara sessions teóriques a les aules amb agents de la El Servei Municipal d'Ensenyament es fa policia municipal i la posada en practica carrec enguany d'aquest pla, que va deis coneixements adquirits en un parc comen<;ar el curs 1992-93 impulsat móbil de karts. conjuntament amb el Centre de Recursos • Campanya di Espectacles per a les Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Pedagógics. Escoles. En col·laboració amb els serveis de L ' o b jecti u del pi a de Di nam itzac ió Cultura municipals i del Centre Cultural, la Educativa és fer arribar als centres del municipi tot un recull de propostes de dinamica educativa que s'ofereixen des de diferents ambits municipals i d'altres institucions. El pla s'adre<;a a alumnes d'educació infantil, de primaria i secundaria, i de I'ensenyament professional, a més d'incloure activitats adre<;ades als mateixos mestres, pares i mares. Les arees que vol tocar són sobretot els eixos transversal s de la Reforma Educativa en diferents modalitats. (a) Programes educatius Són aquells de concepció més global i tenen una durada de diversos cursos escolars. • Programa de Dansa a I 1 Escola. Té I'objectiu de treballar Ilexpressió i el Ilenguatge corporal mitjan<;ant la dansa popular i tradicional, i de proposar recursos de treball relacionals amb aspectes de l' aprenentatge escolar. • Programa dlEducació Viaria. Compren 209
    • • Anem a la Biblioteca, un espai per a la informació i la formació. L'objectiu és afavorir una actitud activa i positiva envers la biblioteca i la informació, i coneixer-ne els mecanismes. • Estudi Ambiental de la Bassa deis Alous. Iti nerari de treball practic per anal itzar els aspectes geografics, geologics, botanics, zoologics i ecologics de la zona humida d'aquest estany. En col·laboració amb Alternativa Pinzell Verd. (e) Tallers • Tallers de Ciencies Socials. Impartits pels professionals de Schola, Didactica Activa, Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) finalitat és acostar el teatre, la música, la dansa i el cinema als escolars. • Altres: programa d'educació per a la sexualitat, d'educació buco-dental, de prevenció de les drogodependencies (del servei municipal de Sanitat i Serveis Socials); «Plantem un arbre al pati de han tractat d'aspectes com «Homes i I'escola», «Aprenem el nom deis arbres al dones a la Prehistoria» o «Els romans a pati de I'escola» (col·laboració amb I' area Catalunya. L'impacte d'un canvi cultural». de MOSMA); projecte Residu Mínim a • Tallers de refor~ de les recollides I'escola (conjuntament amb el Centre selectives d 'escombraries. Comprenen d'Ecologia i Projectes Alternatius i amb diferents propostes, com ara el taller de I' area de MOSMA); i programa d'ajut a les paper reciclat. Biblioteques Escolars. (d) Exposicions (b) Visites i itineraris Cada any escolar hem tingut una • Coneguem Sant Cugat. Diferents mitjana de cinc o sis expOSIClons itineraris per coneixer el municipi adrec;at adequades per als diferents cursos. S'han als professionals de I'ensenyament perque visitat exposicions estrictament educatives ho trasmetin als alumnes. (<<L'África, més a prop», «Ho he fet per • Itinerari de natura de les valls de Can divertir-me», «Miró, endins», «L'evolució», Bell i Can Gordi. Proposta didactica per a «Les dones fan historia» ... ), s'han aprofitat alumnes de tercer a sise de primaria. didacticament mostres d'artistes que han • Visites escolars a l' Ajuntament, al exposat a les sales municipals («Tal com Monestir i al Centre Cultural. sona» de Paco Minuesa, «Sant Cugat en Darrerament s'hi han incorporat: 210
    • dos temps» de Jordi Fonolleda) i, (g) Publicacions educatives finalment, cal destacar les mostres de Paral·lelament al pla de Dinamització treballs fets a I'escola (<<Hem treballat Joan Educativa i en relació amb algunes de les Miró», «Els papers del papen» activitats dutes a terme, s'han editat un seguit de publicacions: (e) Xerrades i conferencies • El Nostre municipio Quadern per a SI han consolidat dos cicles de Ilalumne i IIibre del mestre per a la visita conferencies que el 1995 s'han fet per escolar que les escoles fan a l'Ajuntamento quarta vegada: • Els arbres del pati de I'escola. Dossiers • IV Cicle de Xerrades d'Orientació Academica i Professional. Adrec;:at a estudiants de secundaria per ajudar-Ios en I'elecció del seu futuro • IV Cicle de Xerrades de Temes Educatius. Al Ilarg de quatre anys ha tractat de qüestions adrec;:ades a millorar I'educació i a resoldres problemes concretso (f) Activitats diverses També s'han desenvolupat programes i Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) activitats tan variades com ara «La radio a informatius per als mestres sobre les especies que hi ha en cada centre de primaria. • El meu Ilibre de Sant Cugato Adrec;:at a alumnes i professors de tercer a cinque de primaria per a I'estudi del municipio 8. Plans anuals d'obres manteniment d'edificis les escoles», «Escriptors a les escoles», «Tot Sant Cugat, les escoles participen» o Escoles bressol i escoles de primaria el I Concurs de L1etra i Música de Rock en Actualment, es continuen Catala. desenvolupant els plans d'obres de conservació deis centres per mantenir-Ios en les millors condicions. El programa 211
    • d 'obres es fixa de comú acord amb les del Parc Central, construH en uns terrenys direccions de les escoles, Il area de cedits per l'Ajuntament I'any 1989. La Manteniment, Obres, Serveis i Medi construcció ha anat a carrec del Ambient (MOSMA), responsable de departament d'Ensenyament de la I'execució, i el Servei d'Ensenyament, que fa General ¡tato un seguiment acurat del desenvolupament La dotació i equipaments del centre són del pla i de la realització del manteniment. molt moderns, adaptats als parametres Les obres més destacades fetes a les pedagogics més actuals i dissenyats en escoles públiques, es traben a Ilapartat de funció de la Reforma Educativa. La Il area de MOSMA d'aquest volum. planificació de I'edifici inclou, entre altres EP joan Maragall Durant aquest any 1995, comenc;ara I'obra de reestructuració de I'escola d'EGB Joan Maragall per ampliar el menjador i espais habituals als instituts, tres laboratoris intercomunicats (biologia, química i física), dues aules d'uns 100m 2 de pre-tecnologia, sala de gimnastica coberta, sala d'actes I ¡ construir-hi un gimnas. El departament polivalent i ampliable, biblioteca, una aula d'Ensenyament, la Secretaria General de específica de dibuix, ascensor, sala l'Esport i l'Ajuntament financ;aran el cost de d'audiovisuals, bar i dues pistes polispor- I'obra. tives. La quantitat prevista d'alumnat és Secundaria d'uns 800 nois i noies. L'institut té la S'han fet col.laboracions concretes tant categoria d'IES, és a dir, Institut als centres de BUP com al de FP. d'Ensenyament Secundario En el futur sera Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) determinat de la següent forma: (a) Quatre línies d'ESO (Ensenyament 9. Nou centre de secundaria Secundari Obligatori), deis 12 als 16 anys; quatre cursos dividits en primera etapa (primer i segon d'ESO) i segona etapa (tercer El curs escolar 93-94 va entrar en i quart d'ESO). funcionament el nou centre de secundaria (b) Tres línies de Batxillerat, deis 16 als 18 situat al carrer de Granollers, a la part alta anys, dividides en dos cursos. 212
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 10. Centres universitaris Aquest període 1991-95 hem vist que ha estat molt prolífic pel que fa a infrastructures educatives al municipio A les noves seus de les escoles municipals dlArt i Música, i al nou Institut de Batxillerat, cal afegir les Escoles Gimbernat. Aquest centre universitari, lIigat a la Universitat Autónoma de Barcelona (UAB), imparteix des de fa dos anys les diplomatures d'lnfermeria i Informatica. També ha estat en aquest període que I I Escola Tecnica Superior Eseoles Universitaries Gimbernat i Eseo/a Teeniea Superior d'Arquiteetura del Valles d'Arquitectura del Valles ha ampliat les installacions. Tots dos centres permeten a Sant Cugat recuperar la tradició universitaria que va perdre amb el trasllat de l'Escola de Mestres als terrenys de la UAB a Bellaterra. 213
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ~ i PARTICIPACIÓ CIUTADANA DESCENTRALITZACIO
    • DESCENTRALlTZACIÓ petits ajuntaments, són Ajuntament de Sant Cugat. I PARTICIPACIÓ CIUTADANA Aquests darrers anys, s'ha anat anive- lIant la diferencia en infrastructures i ser- Apropar la gestió administrativa als ciu- veis entre els districtes i el centre. És obvi tadans, augmentar els serveis públ ics i ele- que encara no s'han igualat. Pero és la fac- var-ne els nivells de qualitat, incrementar tura del passat. Si en altres epoques s'ha- el control ciutada directe i la participació gués fet el que ara fem, avui no parlaríem en la gestió deis serveis municipals, assolir d'asfaltar carrers. Malgrat tot, és innegable la maxima igualtat, equilibri i solidaritat que tant Mira-sol, com la Floresta o les entre els diversos barris del municipio Planes han fet un gran tomb qual itativa- Aquests són els objectius basics de Il area ment els darrers anys. de Descentral ització i Participació L'objectiu prioritari és anar avan<;ant en Ciutadana de l'Ajuntament, creada ara fa el pla Integral d'Urbanització deis vuit anys, I'actuació de la qual és vehicu- Districtes, tan de pressa com permeti la lada pels Consells de Districte, creats dos conjuntura economica i sempre d'acord anys després. D'aleshores en<;a, s'ha acon- amb els Consells de Districte. seguit que el consistori sigui a prop deis Els darrers quatre anys s'han dut a terme districtes com no ho havia estat mai. en tots tres districtes diverses obres d'urba- Tot i que queden moltes coses per fer i nització i s'han pavimentat carrers, s'ha instal·lat clavegueram i s'han realitzat Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) infrastructures. Les oficines municipals que Il area té a cada districte ofereixen tot de serveis a que pot accedir el ciutada deis barris sense haver-se de despla<;ar al cen- tre. El Casal de Cultura de Mira-sol i els Centres Cívics de la Floresta i les Planes, a més d'acollir aquestes oficines municipals, ofereixen tot un ventall d'activitats que va augmentant dia a dia i que donen vida als districtes. 1. Obres d1urbanitzadó LES PLANES Nous espais urbanitzats a la Floresta. PIara de Josep Playa. • Pavimentació del carrer de Sant Ignasi de Loiola. per consolidar, els Consells de Districte • Vial nou di accés des de la carretera de són i han de continuar sent el mecanisme Vallvidrera. més efica<; per millorar el nivell de vida de • Urbanització de la pla<;a Creu d'en Blau. Mira-sol, la Floresta i les Planes. Els • Urbanització del carrer Major del Consells de Districte són espais d'intercan- Rectoret. vi d'idees, on s'ha de parlar de com, con- • Urbanització del carrer de la L1um. juntament, I'administració, les associa- • Clavegueram a Can Borrull. cions i els ve'lns intenten millorar les con- • Canalització riera carrers M. Antonia i la dicions de vida deis districtes. No són Fuente. 216
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) LA FLORESTA 217 Zona esportiva de la Floresta.
    • MIRA-SOL Nous aparcaments a la Floresta. • Arranjament de Ilentorn de la pista polis- portiva. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) • Pavimentació c1avegueram del carrer d'Albers. • Pavimentació c1avegueram del carrer del Montseny. • Pavimentació c1avegueram del carrer de Margarit. • Dotació de c1avegueram d'aigües plu- vials al carrer Capella. Urbanització Mas Janer a Mira-sol • Urbanització integral del carrer deis Terrissers. • Urbanització integral del carrer de León de Gredos. • Urbanització integral del carrer d1lbañez Olucha. • Urbanització integral del passeig del Nard. • Urbanització integral del camí de Sant Cugat al Papiol. • Urbanització integral de Mas Janer. Urbanització a la Floresta 218
    • 2. Infrastructures HORARI DE LES OFICINES MUNICIPALS DESCENTRALlTZADES Oficina Municipal de Mira-sol L1oc: Casal de Cultura, carrer Victoria, 42 Horari: de dilluns a divendres de 10 del matí a dos quarts de 2 del migdia. Oficina Municipal de la Floresta L1oc: Centre Social i Sanitari la Floresta, Av. Pearson, 36. • Depuradora de Can Borrull Horari: de dilluns a divendres de 10 del • Pista polisportiva i vestidors de les matí a dos quarts de 2 del migdia. Planes. • Cobertura de la pista polisportiva de la Floresta. Oficina Municipal de les Planes L1oc: Centre Cívic, carrer del Molí, 2 • Centre Polivalent de la Floresta. Horari: dimarts i dijous de 10 del matí a • Casal Cultural de Mira-sol. dos quarts de 2 del migdia • Camp de Futbol de Mira-sol. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 3. Altres actuacions la informació de caire municipal oferei- xen els serveis següents: A més a més, Il area de descentralització ha col·laborat amb FECSA per al soterra- • Cobrament d'impostos: de béns immo- ment de noves línies i noves ET. També bies, de vehicles, de guals, d'activitats han entrat en servei els ponts del carrer economiques, lIicencies d'obres, etc. d'Ávila i de la Rambla del Jardí. D'altra • Fraccionament del pagament de les con- banda, des de I' area de Descentralització tribucions especia/s. s'ha dut a terme el procés de legalització • Tramitació de reclamacions fiscals d'habitatges fora d'ordenació en el PERI. domiciliacions. • Registre General de documents. • Estadística: altes, baixes i certificats del 4. LI atenció al públic Padró municipal d'habitants; exposició del cens en períodes de reclamacions. L'area de Descentralització té obertes al • Tramitació de lIicencies d'obres i certifi- públic tres oficines municipals, una a cada cats urbanístics. districte, és a dir, una a Mira-sol, una altra • Inspeccions municipals. a la Floresta ¡una altra a les Planes, per tal • Tramitació d'abonaments d'autobús. que els ve'(ns puguin fer-hi totes les ges- • Informació de I'OMIC (Oficina tions necessaries (padró municipal, cobra- Municipal d'lnformació al Consumidor). ment de rebuts, presentació d'instancies, • Informació sobre recollida selectiva d'es- etc.). combraries. Les oficines de Il area de • Pre-inscripció a escoles públiques i Descentralització donen als ciutadans tota escoles bressol. 219
    • 5. El Casal Cultural de Mira-sol Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) El Casal Cultural de Míra-sol s'ha eonvertít en el centre de la dínilmíea socíal í cultural del dístríete. Inaugurada el desembre del 1992, aquesta infrastructura moderna possibilita la dinamització i la integraci9 deIs dife- rents col·lectius del districte de Mira-sol. De bon principi es palesa la necessitat de crear un espai per a tallers especialitzats i de Ileure. Actualment funciona amb un bon rendiment, tant quant a participació com pel que fa a nous tallers i activitats. Al Casal Cultural es duen a terme activi- tats de plastica, manualitat per a adults, ceramica, boixets, costura, teatre i disposa de servei de biblioteca. Darrerament s'ha iniciat un nou projec- te, l'Espai Jove de Mira-sol, que té I'objec- tiu de captar i vincular els joves a la dina- mica del centre. L'entitat gestora és IIAssociació Madeac de Mira-sol. A més, I' area de Cultura utilitza la sala- teatre del Casal com a Iloc d'assaig teatral i musical per a grups santcugatencs i per a professionals. La sala disposa d1un engrae- 220
    • els dissabtes al matí de 10 a 2 del migdia. A part d'acollir I'oficina municipal, al Casal també hi ha el Casal d'Avis, que és obert de di II uns a d ivend res de 1O del matí a la 1 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Les activitats adre<;ades als joves es concentren al Casal de Joves, obert de dilluns a divendres de dos quarts de 5 de la tarda a dos quarts de 8 del vespre. 6. El Centre Cívic de la Floresta Els darrers anys es desenvolupa una renovació per reorganitzar els tallers i les activitats que es desenvolupen al Centre Cívic. A més de ser seu de ¡'oficina municipal, el Centre Cívic aglutina moltes activitats, com ara la gimnastica per a adults, expres- Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) sió corporal per a nens, dansa-jazz, cant coral, solfeig i harmon ia, aprenentatge d' instruments (piano i guitarra), cursos de ceramica i de plastica, teatre i també ofe- reix el servei de ludoteca. L'entitat gestora és l'Associació d'Ensenyants Espai. Actualment les arees de Cultura, Sanitat i Serveis Socials elaboren un estudi per a la instal·lació d'un Centre Obert. Els objec- tius són potenciar els habits d'estudi del nen, afavorir el contacte amb els nuclis socials i d'interes del municipi, fomentar els habits de comportament social, motivar el nen perque hi assisteixi per interes propi i afavorir la col·laboració d'educadors i pares amb I'educació. Amb aquesta tasca Casal d'Avis de Mira-sol. es pretén anar reforc;;:ant l' autoestima del nen, que en molts casos esta devaluada, i Ilat teatral de 12x8, 28 focus, dimmers, indirectament influir I'actitud de la família canons, taula de lIums i sonorització com- envers el nen i els seus estudis. pleta de mil vats de potencia, i una cam- Situat a la pla<;a que duu el seu nom, el bra negra. Centre Cívic és obert de dilluns a diven- El Casal Cultural és situat al carrer dres de 4 de la tarda a 10 de la nit i els dis- Victoria, 42, i és obert de dilluns a diven- sabtes de dos quarts d '11 del matí a dos dres de 10 del matí a dos quarts de 2 del quarts de 2 del migdia i des de les 5 de la migdia i de 4 de la tarda a 10 de la nit, tarda a les 8 del vespre. 221
    • 7. El Centre Social Sanitari la Floresta Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Aquest 1995 funcionara a pie rendiment seguiment i prevenció de malalties. A tra- un nou equipament al districte de la vés del centre, es donaran programes di in- Floresta, el Centre Social i Sanitari, que té formació, educació i serveis socials. una superfície de 1.088m 2 . Com el seu L'area sanitaria del Centre consta de les nom indica, el centre complira diverses següents dependencies: funcions, una de les més importants de les • sala d'espera quals sera la sanitaria. A més, donara ser- • "oc d'atenció, recepció i dispensació de vei, a part deis ve"ins de la Floresta, també medicaments als usuaris de les Planes. Aquest equipa- • dos despatxos per a infermeres ment esta preparat per a I'assistencia, • tres despatxos per a metges 222
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) • una sala de descans del personal, magat • biblioteca per a un maxim de 20 lectors zem de roba, armaris, amb una zona de • sala d'actes i reunions per a un centenar vestidors i serveis de persones • una sala de reunions i direcció A I'exterior de 11edifici, una gran esplanada enjardinada permetra dur-hi a terme actes El Centre Social i Sanitari assumira també culturals i socials. L'espai es complementa un conjunt de dependencies municipals: amb unes pistes de petanca. • oficines municipals del departament de Descentral ització • sala per a la gent gran 223
    • 8. El Centre Cívic de les Planes Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) És I'eix central de la vida social del distric- de la tarda. Al Centre hi ha una biblioteca te. 5' hi fan cursos de costura, ceramica, que obre cada tarda de 4 a 8 del vespre, manual itats, música de banda, gu itarra una sala de jocs, una sala de televisió i el electrica, fotografia, taller de mecanica de Casal de la gent gran. motocicletes i també gimnastica per a adults i l'Espai Jove. És gestionat per l'Associació de Monitors l'Esclop. També aquí I'antic Esplai Diari s'ha convertit en Centre Obert, el qual comparteix objectius amb el del Centre Cívic de la Floresta. El Centre Cívic de les Planes es traba al carrer del Molí número 2 i és obert de dilluns a divendres, els matins de lOa dos quarts de 2 i les tardes de 4 a 8, i els dis- sabtes a la tarda també de 4 a 8 del vespre. L'oficina municipal, que ofereix els mateixos serveis que als altres districtes, obre els dimarts i dijous de 10 del matí a dos quarts de 2 del migdia. Disposa de ser- vei d 'AT5, on es pot acudir per a cures i I injeccions, de dilluns a divendres de 5 a 6 L ...-:~- - -- --- Nens des de 2' (7 anys) fins o 8' (14 anys) INSCRIPCIONS: de 1'11 01 22 de more, de dilluns a divendrés de 5 o 8 de lo tardo 0110(01 del Centre Cívie de les Planes, CI Molí, 2.
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 225 Pista polisportiva de les PIanes.
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ~ COMER(:, CONSUM, INDUSTRIA I SERVEIS
    • COMER~, CONSUM, Consistori, es va constituir la Fundació per al Comerc;, Indústria i Serveis de Sant INDÚSTRIA I SERVEIS Cugat del Valles, SANT CUGAT ACTIU. Aquesta fundació, integrada per Ha estat en els mandats 1987-91 i l' Ajuntament, la Cambra de Comerc; de 1991-95 quan, per primera vegada en la Terrassa i l'Associació Sant Cugat Comer<;, historia d'un govern municipal a Sant ha impulsat les mostres de comer<;, Cugat, s'ha posat en funcionament una indústria i serveis «Sant Cugat Actiu». area específica de Comen;, Indústria i En el mctndat que ens ocupa han tingut Consumo Els seus objectius són, obvia- Iloc les mostres els anys 1992 i 1995, que ment, impulsar el comerc; local -un deis han doblat el nombre d'estands i visitants seus grans encerts ha estat la posada en de la primera edició del 1989. L'exit de marxa de Sant Cugat Actiu-, facilitar promoció que han significat per al comerc; I'arribada de noves empreses i indústries al local ha garantit ja la seva consol idació municipi, i garantir la qualitat necessaria als consumidors. la promoció del comer~ Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Un deIs objectius basics d'aquesta area ha estat la promoció del comerc; local. Per aquest motiu, i presidit per I'alcalde del El conseller d'lndústria i Energia, Antoni Subira, acompanyat de /'alealde, visitant els estands d~ la Mostra. Vista panoramica de la gran carpa de 5.000m' que acolli la /11 Mostra Sant Cugat ActlU. 228
    • ja la seva eonsolidació bianual. Segons Els carrers comercials la conselleria d'lndústria de la Genera- litat i les Cambres de Comerc; i Indústria Dins el pla d'arranjament del centre de Catalunya, la Mostra Sant Cugat historic de la ciutat, són objectius vitals Actiu és, en I'ambit local, una de les la conversió d'alguns carrers en vies més importants que es fan actualment a només de vianants, la limitació de la Catalunya. circulació en altres, la creació de zones blaves i noves arees d'aparcament. Aquest pla, presentat a la darrera edició de la Mostra Sant Cugat Actiu, ja s'ha Ajuts directes i indirectes posat en marxa. Els últims carrers que s'afegeixen a aquest pla són els carrers Cal esmentar, en aquest apartat, que Major i Plana Hospital. A curt termini per atenuar en la mesura del possible la comenc;ara I'arranjament d'altres crisi del sector del comerc; d' aquests carrers, entre els quals es destaquen darrers temps, I'equip del govern muni- Alfons Sala, Sort, J. Anselm Clavé, cipal ha impulsat polítiques d'ajuda, Teatre, Sabadell, Andana i la part alta com ara la congelació de l'lmpost del Torrent de la Bomba. El pla preveu d'Activitats Economiques o la reducció tres grans zones d'aparcament: a la de les taxes d'obertura de nous plac;a del Rei i a les arees deis Quatre establiments. Des de l'Ajuntament s'ha Cantons i de l'Estació. A aquests facilitat la consecució de credits tous aparcaments se sumaran els que la Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) per renovar els establiments. Així es va iniciativa privada ha posat o posara arribar a la signatura d'un conveni amb aviat en funcionament (plac;a del Doctor la Caixa de Terrassa, que permetia unes Galtes, carrer Colom, rambla del Celler, bones condicions de financ;ament per al Edifici de Serveis Torre Blanca). Aquest comerc; local. pla ha de resoldre un deis problemes D'altra banda, des de I'area de més importants del municipio Comerc; s'ha tramitat i s'ha donat asses- sorament al comerc; local per tal d'accedir als ajuts i les subvencions que Centre economic de Catalunya la Generalitat de Catalunya tenen previstos per a la modernització del La bona situació geografica, el nus comerc;. d'importants comunicacions que té el Més de 80.000 visifants van passar per la Mostra del 1995 Molts earrers del centre histórie es eonvertiran els dies 31 de mar{:, 1 i 2 d'abril. en carrers només per a vianants. 229
    • municipi, I'oferta del s61 destinat al Una de les primeres empreses a sector terciari, I'entorn i la bona adonar-se que el futur era a Sant Cugat disposició de les administracions han va ser la companyia d'assegurances estat factors decisius perque moltes Catalana Occident. Va traslladar la seu empreses triessin Sant Cugat per central que tenia a Barcelona a uns instal·lar-s'h i. terrenys propers al lateral de l' A-7. La ciutat ha pres el relleu de la Oficines plenes de Ilum i grans espais tradició industrial de la comarca, amb fomenten, sens dubte, la productivitat. una variació substancial, signe deis La multinacional Lucas, anteriorment temps: les empreses del municipi Condiesel, va situar la factoria de pertanyen, majoritariament, al sector components de motor diesel a I'entrada deis serveis o a la indústria tecnol6gica. per Cerdanyola. Més endavant s'han Aquest fet ha comportat que el nivell de anat installant a Sant Cugat empreses desocupació al nostre municipi sigui públiques i privades del sector de deis més baixos del país i se situ"l, serveis, com ara Televisió Espanyola o oscil·lant, entre ellO i 1'11 %. I'Hospital General de Catalunya. Amb Algú va dir que a I'important cru'lIla el temps, han considerat Sant Cugat viaria i de comunicacions, A-7 i Eix del com a millor opció grans multinacionals L1obregat, és on es posa la punta del com la japonesa Sharp, la nord- compas en el moment de decidir, americana Hewlett Packard o la sueca després de descriure una circum- Pharmacia. No fa pas gaire que tant ferencia, on es col·loca una empresa de Sharp com Hewlett Packard han ampliat Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) serveis o una indústria. Abans, la punta les seves installacions. del compas es col·locava a Barcelona. El sector de la banca també s'ha En 8 anys, Sant Cugat ha multiplicat per inclinat pel nostre municipio Recent- tres el nombre d'empreses. ment, el Deustche Bank va inaugurar Deustche Bank i Hew/ett Packard són dos exemp/es de les noves empreses insta/·/ades a/ municipio 230
    • corporativa i un laboratori d'analisi, i El consum Asepeyo ja h i construeix la seva nova clínica. Els directius de Wintertur hi En el mandat 1991-95, l'Oficina tenen projectades grans inversions Municipal d'lnformació al Consumidor immobiliaries, com les que ja duen a s'ha integrat totalment dins I'area de terme Vertix i la Caixa de Catalunya al Comer<;, Indústria i Consum, Aquest fet sector de ColI Fava. ha estat de gran utilitat per al El futur també s'estructura des deis consumidor, Aquest sap que pot parcs economics. La Generalitat, a reclamar amb tota garantia en cas que través de I'INCASOL i deis Ajuntaments el producte o servei que ha rebut no el de Sant Cugat i Rubí, gestiona el Parc satisfaci totalment. En general, tots els d' Activitats Economiques de Can Sant casos es resolen de comú acord entre Joan. La iniciativa privada promou el venedor i comprador, amb la mediació parc d'oficines més gran del sud de l'OMIe. Aquesta acció, feta dins de d'Europa, l' Augusta Business Park, que la mateixa area municipal, facilita una espera una reactivació que potenci"f el gestió rapida i directa, que beneficia e/s seu rellan<;ament definitiu. Finalment, consumidors i els establiments locals, en els terrenys que separen els centres Pel que fa al consum, cal destacar urbans de Sant Cugat i Cerdanyola hi ha també en aquest període la renovació el Parc Tecnologic de Valles, actualment gairebé total de l'Escorxador Municipal, en fase d'expansió. Aquests tres parcs amb tots els aven<;os tecnics i garanties Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) travessen Sant Cugat d' oest a est, tot sanitaries, fent del municipi, en paraules del Conjuntament amb I'area de Sanitat i mateix president de la General itat, Jordi Serveis Socials, s'han impulsat Pujol, «el centre economic de nombrosos cursos de manipulador Catalunya» . d'aliments per garantir un correcte servei al consumidor. Consultes i reclamacions a I'OMIC 1991 1992 1993 1994 consultes 265 325 443 547 reclamacions 236 187 75 51 . , .. - -. --- - ~.- _.-- ..- . - ~ ~ ~ ---~-,. ~~':Ji~"t:jt,~:"n ~ .~.'., ·i~Tl. ",';.1 ','le: ,'' '1;' , 231
    • Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • MOCIONS APROVADES ALS PLENS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE SANT CUCAT JULIOL 91 - ABRIL 95 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
    • ANY 1991 Total mocions aprovades: 7 Alcaldia. Equip de govern de CiU: 6 Crup municipal PSC-PSOE: - Crup municipal IC: - Crup municipal PP: 1 Mocions conjuntes: - ANY 1992 Total mocions aprovades: .7 Alcaldia. Equip de govern de CiU: 3 Crup municipal PSC-PSOE: - Crup municipal IC: 3 Crup municipal PP: - Mocions conjuntes: 1 ANY 1993 Total mocions aprovades: 7 Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Alcaldia. Equip de govern de CiU: 6 Crup municipal PSC-PSOE: - Crup municipal IC: - Crup municipal PP: - Mocions conjuntes: 1 ANY 1994 Total mocions aprovades: 7 Alcaldia. Equip de govern de CiU: 5