ELS OCELLS COM A
BIOINDICADORS D’UN
ECOSISTEMA FLUVIAL

Autors del treball:
Pol Arumí Sellabona i Laura Domènech Serra.
Di...
ÍNDEX:
1.INTRODUCCIÓ.........................................................................................................
1.INTRODUCCIÓ:
Quan passegem per la riba d’un riu no sempre som conscients de la gran biodiversitat
existent en aquest ind...
La possibilitat de poder compartir la nostra inquietud amb alguns ornitòlegs va
potenciar encara més el coneixement cientí...
2. OBJECTIUS:
-

Estudi de les poblacions d’ocells de tres trams diferents de la conca del Gurri al
seu pas pel municipi d...
3. HIPÒTESIS:
-

En la nostra recerca volem comprovar que els ocells, com molts altres
organismes, poden actuar de bioindi...
4. TRAMS ESTUDIATS
Com ja s’ha comentat en la introducció s’han escollit tres trams de la conca del Gurri
en el municipi d...
El tercer tram també en el riu Gurri però en una zona allunyada del nucli urbà de Vic
molt propera a la masia de les Casas...
5. METODOLOGIA:
Per recollir les dades d’una manera científica s’ha utilitzat una fitxa de camp del
Programa de Seguiment ...
Figura 5. Fitxa de camp del Programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC).

9
6. RESULTATS:

6.1. RESULTATS DE LES POBLACIONS D’OCELLS IDENTIFICADES. COMENTARIS I
DISCUSSIÓ
Els gràfics de barres que e...
En aquest indret, algunes clapes de vegetació aïllades com alguns arbres alts o alguns
canyissars han desenvolupat petits ...
Figura 6. Gràfic de les poblacions d’ocells censades en el tram del pont romà. Riu Meder.

12
Tram de la Font del Pas al Pont del Bruguer (Riu Gurri)

És un tram del riu Gurri a Vic a les afores del nucli urbà, però ...
Les poblacions que més fluctuen en aquest tram, com caldria esperar, són les
migratòries i també hem observat que les resi...
Poblacions d’ocells en el tram des de la Font del Pas al Pont del Bruguer (Riu Gurri)

Figura 7. Gràfic de les poblacions ...
Tram de les Casasses (Riu Gurri)

Tenint en compte que aquest tram està en unes condicions ecològiques relativament
bones,...
Figura 8. Gràfic de les poblacions d’ocells censades en el tram de les Casasses. Riu Gurri.

17
Tram de l'illa de Gallifa i les Rocasses
Es tracta d'un tram del riu Ter que reuneix unes qualitats biològiques excepciona...
llarg del curs del riu, l'ecosistema ha aconseguit tornar a tenir l'aspecte i la qualitat que
haurien de tenir tots els ec...
Figura 9. Gràfic de les poblacions d’ocells censades en el tram de la illa de Gallifa i les Rocasses en el municipi de Mas...
6.2. RESULTATS DE LES DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DEL BOSC DE RIBERA
EN ELS TRAMS ESTUDIATS. COMENTARIS I DISCUSSIÓ...
la ribera per la presència fonamentalment de canyissar. La continuïtat com a molt és
parcial i s’atorga 1 punt, i la conne...
Tram de la Font del Pas al pont del Bruguer, Riu Gurri
Aquest tram es caracteritza per l’absència d’un bosc de ribera madu...
INVENTARI DE LA VEGETACIÓ IDENTIFICADA EN EL TRAM DE LA FONT DEL PAS AL PONT
D’EN BRUGUER
Secció 1:
Nom
vulgar

Nom
cientí...
ARBUSTS I LIANES
Saüc

Sambucus nigra

4

Aloc

Vitex agnus-castus

1

Arç blanc

Crataegus monogyna

2

Ortiga major

Urt...
Noguera

Juglans regia

1

Salze blanc

Salix alba

3

Plàtan

Platanus x hybrida

2

Sambucus nigra

4

Gineri

Cortaderi...
Tram de les Casasses, Riu Gurri

Tot i que la continuïtat de les formacions vegetals es veu interrompuda algunes
vegades e...
INVENTARI DE LA VEGETACIÓ IDENTIFICADA EN EL TRAM DE LES CASASSES
Nom
vulgar

Nom
científic

Índex segons
la quantitat

AR...
Tram de la Illa de Gallifa. Riu Ter
En aquest tram, la vegetació presenta una qualitat molt bona. Hi són representats tots...
La qualitat del bosc de ribera segons l’índex QRISI és bona, amb una puntuació d’11.
S’atorga una puntuació de 6 a l’estru...
Secció 2: Vora exterior ala dreta de l'Illa de Gallifa

ARBRES
Salze blanc

Salix alba

4

Carolina o Pollancre americà

P...
PLANTES HERBÀCIES
Ortiga major

Urtica dioica

4

Tetrahit

Galeopsis tetrahit

1 (un o dos peus)

Corretjola gran

Calyst...
Jonc boval

Scirpus holoschoenus

1 (una "mata")

Matajaia

Epilobium hirsutum

1

Boga de fulla ampla

Typha latifolia

4...
Èvol

Sambucus ebulus

1

Malrubí negre

Ballota nigra

2

6.3. RESULTATS DE LES DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS A...
Canyissar, zona de vegetació espessa formada per canyís, boga i canya de Sant Joan,
que proporciona refugi per a una gran ...
Tram de les Casasses – Riu Gurri
Aigua de corrents prims que conformen una zona molt idònia per a la majoria de
limícoles ...
més baixes i, degut a la presència del bestiar, la quantitat d’insectes es major, cosa que
significa més quantitat d’alime...
Platgetes i sorrals, se situen a les vores dels corrents d’aigua i formen una zona
d’alimentació i repòs perfecte per als ...
Arbres morts, els troncs dels quals proporcionen una zona de descans i refugi per a
ocells com els picots. Tot i la poca h...
7. COMPARACIÓ DELS RESULTATS AMB ALTRES PÀMETRES INIDICADORS DE
QUALITAT
Els resultats obtinguts en relació a la biodivers...
D’acord amb els rangs de qualitat establert en l’índex IBMWP per aquests rius, com el
Gurri, considerats de muntanya calcà...
El resultat d’aquest mostreig, a diferència de l’anterior és indicatiu en aquest cas,
d’una qualitat bona. A banda d’odona...
Figura 13. Rangs de qualitat de les masses d’aigua. Font ACA (Agència Catalana de l’Aigua)

43
7.2.QUALITAT FISICOQUÍMICA
Tram del Pont Romà, riu Meder
DATA recepció: 8-5-2013
DATA anàlisi: 8 a 10-5-2013
NOM: COL.LEGI...
Tram de la Font del Pas al Pont del Bruguer, riu Gurri

DATA recepció: 8-5-2013
DATA anàlisi: 8 a 10-5-2013
NOM: COL.LEGI ...
Tram de les Casasses, riu Gurri
DATA recepció: 8-5-2013
DATA anàlisi: 8 a 10-5-2013
NOM: COL.LEGI SANT MIQUEL.
MOSTRA: Aig...
OBSERVACIONS:
Igual que al tram de la Font del Pas, aquest presenta una qualitat d’aigua segons els
paràmetres fisicoquími...
8.CONCLUSIONS:
-

D’acord amb els resultats dels censos efectuats, podem concloure que existeix
una estreta relació entre ...
-

Malgrat que el tram de referència escollit per l’estudi pertany a un riu més
ample i més cabalós que el Gurri i el Mede...
9.1. PÀGINA WEB
En la següent web creada pels autors del treball s’inclouen imatges i dades diverses del
desenvolupament i...
Corb marí gros,
Phalacrocorax carbo
Descripció morfològica: Mida gran (91 cm). Plomatge negre tret dels
laterals de la car...
Bernat pescaire,
Ardea cinerea
Descripció morfològica: Pot arribar a fer uns 91 cm, té un
gran bec, el color gris del cap ...
Àguila calçada,
Hieraetus pennatus
Descripció morfològica: Caputxa fosca, una banda pàl·lida a l'interior
de l'ala, dessot...
Polla d’aigua,
Gallinula chloropus
Descripció morfològica: La seva coloració és en general de color gris
pissarra, amb el ...
Valona,
Tringa glareola
Descripció morfològica: És bastant estilitzat, amb el coll i les potes
llargues. Les plomes de la ...
Tudó,
Columba palumbus
Descripció morfològica: És dominantment gris, però té el pit d’un
color vinós característic.
Hàbita...
Falciot negre,
Apus apus
Descripció morfològica: Ocell d’uns 16 cm de llargada, de color bru
negrós, amb la gorja grisa. T...
Puput,
Upupa epops
Descripció morfològica: Ocell d’uns 28 cm. És de color marró rosat
amb les ales i la cua ratllades de b...
Cogullada vulgar,
Galerida cristata
Descripció morfològica: Fa 17 cm de llarg. És un ocell de color
marronós amb ratlles m...
Oreneta vulgar,
Hirundo rusrica
Descripció morfològica: Ateny a uns 19 cm. Té el damunt d’un color
negre blavós, el front ...
Cuereta torrentera,
Motacilla cinerea
Descripció morfològica: Es distingueix pel dors gris-blau pàl·lid, carpó
groc verdós...
Pardal de bardissa,
Prunella modularis
Descripció morfològica: Fa 15 cm de llargada total i 21 cm de perfil
alar. És sembl...
Merla,
Turdus merula
Descripció morfològica: Mesura entre 18-25 cm. Els mascles adults
són completament negres, amb un bec...
Tallarol de casquet,
Sylvia atricapilla
Descripció morfològica: Mesura 14 cm de llargària total. El mascle
presenta la par...
Mosquiter de passa,
Phylloscopus trochilus
Descripció morfològica: Posseeix una envergadura mitjana de 19 cm,
una longitud...
Mallerenga cuallarga,
Aegithalos caudatus
Descripció morfològica: Té una cua molt llarga (7,5 cm) comparada
amb la llargad...
Mallerenga carbonera,
Parus major
Descripció morfològica: Té el cap negre amb galtes blanques i un
pitet negre que s'allar...
Garsa,
Pica pica
Descripció morfològica: Fa uns 46 cm. Se l'identifica fàcilment pel
color, blanc al ventre i a les ales, ...
Corb,
Corvus corax
Descripció morfològica: Té una envergadura de 120-130 cm, el
plomatge de color negre uniforme i la cua ...
Treball ocells
Treball ocells
Treball ocells
Treball ocells
Treball ocells
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Treball ocells

922 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
922
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
15
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Treball ocells

  1. 1. ELS OCELLS COM A BIOINDICADORS D’UN ECOSISTEMA FLUVIAL Autors del treball: Pol Arumí Sellabona i Laura Domènech Serra. Dibuixos portada: Pol Arumí Sellabona. 0
  2. 2. ÍNDEX: 1.INTRODUCCIÓ........................................................................................................Pàg. 2 2.OBJECTIUS..............................................................................................................Pàg. 4 3.HIPÒTESIS...............................................................................................................Pàg. 5 4.TRAMS ESTUDIATS.................................................................................................Pàg. 6 5.METODOLOGIA......................................................................................................Pàg. 8 6.RESULTATS 6.1.CENSOS DELS OCELLS...............................................Pàg. 10 6.2.IDENTIFICACIÓ DELS VEGETALS...............................Pàg. 21 6.3.ESPAIS I AMBIENTS DEL RIU....................................Pàg. 34 7.COMPARACIÓ DELS RESULTATS AMB ALTRES PÀMETRES INDICADORS DE QUALITAT 7.1.BIOLÒGICA: Macroinvertebrats bioindicadors........Pàg. 40 7.2.FÍSICOQUÍMICA........................................................Pàg. 44 8.CONCLUSIONS......................................................................................................Pàg. 48 9.ANNEX 9.1.PÀGINA WEB............................................................Pàg. 50 9.2.CATÀLEG DELS OCELLS IDENTIFICATS .................... Pàg. 50 10.BIBLIOGRAFIA....................................................................................................Pàg. 72 11.AGRAÏMENTS....................................................................................................Pàg. 74 1
  3. 3. 1.INTRODUCCIÓ: Quan passegem per la riba d’un riu no sempre som conscients de la gran biodiversitat existent en aquest indret. De tots els organismes que freqüenten els ambients fluvials la varietat de les aus present, ens va semblar que podrien ser un bon reflex de la riquesa ecològica i el conseqüent estat de salut d’aquest tipus d’ecosistema. D’aquesta manera va sorgir el principal objectiu de la nostra recerca. El treball se centra principalment en l’estudi de les poblacions d’ocells de tres trams diferents de la conca del Gurri i en la relació existent entre la biodiversitat d’aquestes poblacions i les característiques i estat ecològic de cadascun d’aquests tres trams. L’elecció de les zones estudiades no s’ha realitzat a l’atzar sinó que s’han contemplat tres espais diferenciats, tant pel desenvolupament del seu bosc de ribera com per la presència d’una major o menor varietat d’ambients. Els autors del treball hem realitzat censos d’ocells dels tres trams objecte d’estudi durant l’hivern, primavera i estiu del 2013 i d’un tram de referència durant l’estiu del 2013. Igualment s’ha efectuat un treball de camp per a determinar la qualitat del bosc de ribera de cadascun dels trams, així com una identificació dels diferents ambients que presenten. Els resultats del nostre estudi referits als ocells com a bioindicadors i qualitat del bosc de ribera, han estat comparats amb els d’altres paràmetres que també s’utilitzen per determinar l’estat de salut d’un riu, com són els paràmetres de qualitat físico-química i de qualitat biològica per mitjà dels macroinvertebrats bioindicadors. Degut a que el tema de la preservació del medi natural i en concret de la conservació dels ecosistemes fluvials ha estat present a les nostres vides recentment, ja que s’ha tractat d’una manera molt pràctica en la matèria de Biologia-Geologia, es va despertar en nosaltres un interès cap un major coneixement científic del medi que ens envolta. Ens va semblar que el món dels ocells, que des de petits ha despertat curiositat en nosaltres, seria una temàtica que ens podria ajudar en l’assoliment dels objectius. 2
  4. 4. La possibilitat de poder compartir la nostra inquietud amb alguns ornitòlegs va potenciar encara més el coneixement científic d’aquest fascinant món i, a mesura que hem anat avançant en els diferents censos, hem comprovat la riquesa d’aquest grup animal i el ventall de possibilitats que ens oferia. En aquest estudi hem realitzat una cerca prèvia d’informació per poder concretar i delimitar el màxim possible l’objectiu i les hipòtesis de la nostra recerca, posteriorment hem desenvolupat la segona part i més destacada, el treball de camp, i hem acabat amb una anàlisi dels resultats i la redacció de les corresponents conclusions. S’ha creat igualment una pàgina web on s’inclouen imatges i dades diverses del desenvolupament i resultats del treball de camp. La realització d’aquest treball ha estat una interessant aventura que ens ha permès endinsar-nos cada vegada més en el coneixement dels ocells i ens ha ajudat ha incrementar la nostra sensibilitat pel medi natural. 3
  5. 5. 2. OBJECTIUS: - Estudi de les poblacions d’ocells de tres trams diferents de la conca del Gurri al seu pas pel municipi de Vic i la relació existent entre la biodiversitat d’aquestes poblacions i l’estat ecològic de cadascun d’aquests tres trams. - Caracterització de la qualitat ecològica del bosc de ribera en els trams objecte d’estudi a partir de l’índex QBR simplificat (QRISI) i la identificació i quantificació dels principals vegetals existents. - Identificació i catalogació de les espècies d’ocells en els tres trams escollits de la conca del Gurri en el municipi de Vic durant les estacions de l’ hivern, primavera i estiu de 2013. - Identificació i catalogació de les espècies d’ocells i de la qualitat del bosc de ribera a l’estiu de 2013, en un tram de referència al riu Ter, situat entre la illa de sorral o de Gallifa i les Rocasses, localitzat a les Masies de Voltregà limitant amb el municipi de Torelló. - Estudi de la relació existent entre algunes de les principals característiques dels diferents tipus d’ambients identificats en els trams objecte d’estudi i les espècies d’ocells censades. - Caracterització de l’estat de salut dels diferents trams de la conca del riu Gurri en el municipi de Vic i del tram de referència al riu Ter, a partir de l’anàlisi de la qualitat del bosc de ribera, la identificació dels principals ambients, la biodiversitat d’ocells i els valors de diferents paràmetres emprats per a l’estudi ecològic d’un ecosistema fluvial. 4
  6. 6. 3. HIPÒTESIS: - En la nostra recerca volem comprovar que els ocells, com molts altres organismes, poden actuar de bioindicadors, en aquest cas, de l’estat de salut d’un ecosistema fluvial. Volem constatar que existeix una relació directa entre les poblacions d’ocells i la qualitat ecològica de diversos trams estudiats del riu. - Igualment partim de la hipòtesi que la biodiversitat d’aus i la presència de certes poblacions vindrà molt condicionada per la qualitat del bosc de ribera i d’un major o menor nombre d’ ambients. - Les accions humanes que produeixin un efecte negatiu en l’ecosistema fluvial incidiran sobre les variacions en les poblacions d’ocells observades. - La majoria d’espècies d’ocells que podrem observar al llarg de la conca del riu Gurri a Vic, seran espècies adaptades al contacte amb l’home i sedentàries. És probable que el nombre d’espècies migratòries que es detectin no sigui gaire significatiu. - La qualitat de la vegetació de ribera dependrà en gran mesura de les accions negatives o positives efectuades per l’home en els darrers anys. 5
  7. 7. 4. TRAMS ESTUDIATS Com ja s’ha comentat en la introducció s’han escollit tres trams de la conca del Gurri en el municipi de Vic, diferenciats tant pel desenvolupament del seu bosc de ribera com per la presència d’una major o menor varietat d’ambients. En el primer tram estudiat, localitzat dins del nucli urbà en el riu Meder, a l’alçada del pont romà de Vic, el bosc de ribera està molt poc desenvolupat i constitueix una zona més aviat uniforme i amb poca varietat d’ambients. Figura 1. Ortofotomapa: Tram del pont romà. Riu Meder X (E) 415897.8655534887; Y (N) 4539238.589105075 (UTM) En el segon tram situat en el riu Gurri en el seu pas per la Font del Pas fins el pont del Bruguer, localitzat també en una zona urbana de Vic però menys propera al centre, presenta un bosc de ribera moderadament desenvolupat. Figura 2. Ortofotomapa: Tram Font del Pas -Pont del Bruguer. Riu Gurri X (E) 415897.8655534887; Y (N) 4539238.589105075 (UTM) 6
  8. 8. El tercer tram també en el riu Gurri però en una zona allunyada del nucli urbà de Vic molt propera a la masia de les Casasses, constitueix l’espai estudiat de la conca del Gurri on el bosc de ribera està més desenvolupat i presenta una major varietat d’ambients. Figura 3. Ortofotomapa Tram de les Casasses. Riu Gurri X: (E) 415897.8655534887; Y: (N) 4539238.589105075 (UTM) S’ha escollit i estudiat igualment una zona de referència situada en el riu Ter amb un estat de salut ecològic realment notable, en gran mesura a conseqüència de les actuacions de millora realitzades en els darrers anys per diferents institucions. Es tracta d’un espai situat entre l’illa de Gallifa i les Rocasses, al municipi de Masies de Voltregà, que en molts moments limita amb el de Torelló, que presenta un gran interès ecològic, especialment pel que respecta a les importants poblacions d’aus que hi habiten durant tot l’any o aquelles migratòries que hi són presents en determinats períodes. Figura 4. Ortofotomapa: Tram illa de Gallifa - les Rocasses. Riu Ter. X (E) 417181.9307501648; Y: (N) 4650259.847304911 (UTM) 7
  9. 9. 5. METODOLOGIA: Per recollir les dades d’una manera científica s’ha utilitzat una fitxa de camp del Programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC). El seu objectiu és el de determinar les tendències de les espècies d'ocells comuns i, a partir d'aquestes, generar indicadors ambientals. Durant el cens l'observador ha anotat tots els ocells que ha anat detectant, ja sigui visualment o auditivament. S’ha utilitzat la tècnica d’identificació dels ocells a partir del cant que emeten. Cada ocell emet uns sons o reclams distintius. També s’ha emprat com a suport les guies de camp. Els censos s’han realitzat de manera estàndard i sempre que les condicions meteorològiques han estat bones. La pluja, la boira i, molt especialment el vent, disminueixen l’activitat dels ocells i, a més, també redueixen la capacitat de detecció de l’observador. El programa de Seguiment d’Ocells de Catalunya presenta dues modalitats metodològiques, en funció de la complexitat de la informació que es recull: el SOCC estàndard i el SOCC ampliat. En el nostre cas, s’ha utilitzat la fitxa de camp del SOCC estàndard. En la fitxa de camp del SOCC es fa referència a les condicions meteorològiques de manera simple. També és important dividir el tram que es vol inspeccionar en seccions. En el nostre estudi cadascuna d’elles tenia de 400 a 500 m. de longitud. La qualitat del bosc de ribera s’ha determinat a partir de l’índex QBR simplificat (QRISI) i la identificació i quantificació de les principals espècies existents per mitjà de guies de camp. 8
  10. 10. Figura 5. Fitxa de camp del Programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC). 9
  11. 11. 6. RESULTATS: 6.1. RESULTATS DE LES POBLACIONS D’OCELLS IDENTIFICADES. COMENTARIS I DISCUSSIÓ Els gràfics de barres que es presenten en aquest apartat reflecteixen l’evolució de les poblacions d’ocells en el temps, durant els períodes d’hivern, primavera i estiu de 2013. En cada gràfic les poblacions d’ocells estan comptabilitzades en nombre d’individus de cada espècie diferent que hem pogut observar durant els nostres censos, per tant fa referència al comportament de les aus al llarg del temps. Com es podrà comprovar en els comentaris i discussió que s’indiquen a continuació, s’han observat variacions molt marcades vinculades als canvis ambientals. Tram del Pont Romà (Riu Meder) Aquest tram es troba en una situació ecològica dolenta, ja que les activitats humanes han modificat tant l’ecosistema fluvial que les espècies que observem no varien gairebé durant el període d’estudi i no fluctuen amb els canvis migratoris. Per tant, les espècies que observem en aquest tram són espècies residents permanents i adaptades al contacte amb els humans. Hem constatat per tant, que les espècies d’ocells residents permanents predominen molt per sobre de les especies migratòries. La biodiversitat d’aus observades durant el període d’estudi ha estat molt baixa, tal i com s’indica en el gràfic. La població d’ànecs de coll verd, en canvi, és relativament important ja que es tracta d’una espècie amb gran capacitat d’adaptació i tolerància a la contaminació. A l’igual que els gavians argentats, també presents en aquest indret, aconsegueixen satisfer les seves necessitats en gran mesura a partir de recursos generats per les activitats humanes. També hi són presents espècies com els coloms o els pardals comuns, que estan tan lligats a les activitats humanes i a la vida a les ciutats. 10
  12. 12. En aquest indret, algunes clapes de vegetació aïllades com alguns arbres alts o alguns canyissars han desenvolupat petits hàbitats per a ocells com ara alguns fringíl·lids (caderneres, pinsans...etc) La ciutat de Vic havia estat una població amb gran tradició pelletera, és a dir, que s’utilitzava l’aigua del riu per al tractament de les pells. Això comportava una contaminació d’aquestes aigües i una destrucció de la vegetació del bosc de ribera per a la construcció de les adoberies. Tot i que ja fa temps que l’activitat pelletera s’ha vist interrompuda, encara hi ha un part de les infraestructures utilitzades en l’antiguitat que canvien completament l’ecosistema. A més, aquests últims anys, s’han efectuat endegaments o canalitzacions del riu per evitar crescudes en els mesos de pluja i també s’elimina periòdicament la vegetació de ribera, per evitar la proliferació de mosquits en els mesos de més calor. Aquestes activitats perjudiquen negativament l’ecosistema del riu i, conseqüentment, les poblacions d’ocells observades. Hem pogut veure algunes espècies que apareixen i desapareixen durant el canvi d’estació, potser degut a petits moviments de les poblacions en el mateix riu o a espècies migratòries que comencem a observar en aquesta zona. Podem concloure que les poblacions d’ocells que es troben en aquest tram es veuen molt afectades per les activitats humanes, cosa que fa que la biodiversitat sigui molt reduïda i no puguem arribar a observar un gran nombre d’ocells. 11
  13. 13. Figura 6. Gràfic de les poblacions d’ocells censades en el tram del pont romà. Riu Meder. 12
  14. 14. Tram de la Font del Pas al Pont del Bruguer (Riu Gurri) És un tram del riu Gurri a Vic a les afores del nucli urbà, però en una zona on també hi ha interferències degudes a les activitats humanes. Els canvis que es donen en les diverses poblacions d’ocells censades al llarg del temps es deuen a diversos factors, com poden ser les causes naturals, com ara els moviments migratoris, o les condicions climàtiques favorables o adverses que es poden donar en un moment determinat o deguts a impactes provocats per l’home, és a dir modificacions o alteracions del medi que d’alguna manera directa o indirecta afecten les poblacions d’ocells. Per exemple destaca la gran abundància d’ocells residents tot l’any. Això es veu representat en la gran quantitat d’espècies com ara l’ànec de coll verd, la garsa, el gavià argentat, la mallerenga carbonera, el pardal xarrec, la tórtora turca i el tallarol de casquet. A més coincideix que la majoria d’espècies prèviament citades són espècies adaptades al contacte amb les activitats humanes. Per contra podem observar que les espècies migratòries hi són presents però en molta menor quantitat que les que s’identificarien en un ecosistema fluvial semblant, però amb una qualitat ecològica molt major. Algunes espècies com ara el cabusset o els xarxets, destaquen per la seva absència en aquest tram. Tot i així, es pot apreciar una biodiversitat d’espècies bastant important considerant la proximitat del nucli urbà, que denota així una relativa salut de l’ecosistema. El riu Gurri durant gairebé tot el s.XX havia patit molts abusos per part de l’home, degut a la contaminació massiva generada per les indústries, principalment pelleries i granges ramaderes. Per tant, l’ecosistema encara s’està recuperant, ja que el procés de recuperació d’un ecosistema és molt llarg. Activitats de recuperació ecològica endegades principalment per l’Ajuntament de Vic han propiciat que alguns punts del tram analitzat es trobin en unes condicions acceptables, en les quals la vegetació de ribera és una mica més consistent, cosa que a la vegada provoca una major presència d’ocells ens punts com per exemple el pont del Bruguer. 13
  15. 15. Les poblacions que més fluctuen en aquest tram, com caldria esperar, són les migratòries i també hem observat que les residents experimenten canvis en la seva presència, conseqüència dels petits moviments que realitzen al llarg del riu. Podem constatar que algunes espècies migratòries no apareixen al gràfic quan si haurien de ser-hi. Això ho associem a les condicions en les que es troba el riu i a una vegetació de ribera que hauria de ser més desenvolupada, per facilitar la presència de determinades espècies d’ocells. 14
  16. 16. Poblacions d’ocells en el tram des de la Font del Pas al Pont del Bruguer (Riu Gurri) Figura 7. Gràfic de les poblacions d’ocells censades en el tram de la Font del Pas al pont del Bruguer apadrinat pel col·legi Sant Miquel dels Sants. Riu Gurri. 15
  17. 17. Tram de les Casasses (Riu Gurri) Tenint en compte que aquest tram està en unes condicions ecològiques relativament bones, les variacions en les poblacions d’ocells al llarg del temps es veuen determinades pels factors naturals, com són els moviments migratoris naturals o les inclemències climàtiques, que com ja hem dit comporten uns grans canvis en les poblacions d’ocells. Amb tot, però, i a conseqüència principalment de l’existència de camps de conreu, la vegetació de ribera en alguns punts està afectada. En aquest tram podem observar que les poblacions d’ocells residents permanents, i les poblacions d’ocells migratoris estan més equilibrades i no es veuen tant les diferències al llarg de les diferents estacions de l’any. Probablement per la presència en alguns punts de vegetació d’arbres alts i amb continuïtat al llarg del riu. També caldria destacar l’aparició d’algunes espècies remarcables com podrien ser l’àguila marcenca o el papamosques gris, espècies molt diferents però que la seva presència mostra una major qualitat de l’ecosistema degut a que l’àguila marcenca necessita una gran quantitat de rèptils per alimentar-se, que sense unes bones condicions de l’ecosistema no hi serien. I en el cas del papamosques gris, és necessària una massa forestal mínimament important perquè pugui sobreviure. Podem afirmar que, a diferència de trams més humanitzats que també hem censat, les diverses espècies que trobem en aquesta zona són gairebé a parts iguals residents permanents i ocells migratoris. També constatem una major diversitat d’espècies, que segurament és provocada pel millor estat ecològic del riu i el bosc de ribera i pel menor impacte del les activitats humanes. 16
  18. 18. Figura 8. Gràfic de les poblacions d’ocells censades en el tram de les Casasses. Riu Gurri. 17
  19. 19. Tram de l'illa de Gallifa i les Rocasses Es tracta d'un tram del riu Ter que reuneix unes qualitats biològiques excepcionalment bones, ja que es troba en una situació geogràfica privilegiada i allunyada dels punts on les activitats humanes són més intenses. A més, al llarg dels darrers anys s’han efectuat diverses accions de millora en aquesta zona. En aquest tram el riu fa un meandre i guanya amplada de manera que amb el pas del temps s'han anat format petites illes fluvials degut a l'acumulació de materials sedimentaris. Aquestes illes són un dels factors que converteixen aquest tram en especial, ja que aquestes petites porcions de terra són un refugi per una important biodiversitat d’ocells. En aquesta zona hem pogut observar com les poblacions d'ocells fluctuen correctament amb els canvis migratoris i no es veuen afectades per les activitats humanes, o si més no, menys que en la resta de trams analitzats. A banda de presentar una massa vegetal molt compacte i ben formada en aquest tram és on hem identificat una varietat més gran d’ambients. La presència per exemple d’una verneda força desenvolupada i sobretot contínua ha possibilitat juntament amb l’existència d’altres ambients, com ara acumulacions de vegetació morta o aigües corrents la presència en aquest tram d’una important colònia de cria d’ardeids. Algunes de les espècies d'ocells més destacables en aquest tram són, l'abellerol o el blauet, ambdues necessiten un hàbitat determinat com ara un talús o parets de terra. En el cas de l’abellerol aquest ambient que li serveix per poder criar, ja que excaven els seus nius directament a la paret. En el cas del blauet, apart d'un bosc madur d'arbres alts ben format, necessita una població de petits peixos i insectes en bones qualitats ja que són la seva principal font d'aliment. Per aquestes raons aquestes espècies i d'altres com el picot garser gros o el cabusset es troben gairebé només en trams que reuneixen aquestes característiques. Degut als importants treballs de recuperació que s'han dut a terme en els darrers anys, tan pel que fa a la vegetació de ribera com a l’eliminació d’algunes construccions al 18
  20. 20. llarg del curs del riu, l'ecosistema ha aconseguit tornar a tenir l'aspecte i la qualitat que haurien de tenir tots els ecosistemes fluvials. Per tant, aquest tram és un clar exemple de la importància del manteniment de l'ecosistema del riu en bones condicions ja que aquestes es veuen reflectides en totes les poblacions d'ocells que hi habiten. La gran biodiversitat i quantitat d'espècies localitzades en aquest tram confirma el bon estat de salut en que es troba el riu. Hem pogut observar espècies residents i adaptades al contacte amb l'home com també altres espècies que requereixen una gran qualitat biològica. 19
  21. 21. Figura 9. Gràfic de les poblacions d’ocells censades en el tram de la illa de Gallifa i les Rocasses en el municipi de Masies de Voltregà limitant amb el de Torelló. Riu Ter. 20
  22. 22. 6.2. RESULTATS DE LES DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DEL BOSC DE RIBERA EN ELS TRAMS ESTUDIATS. COMENTARIS I DISCUSSIÓ A continuació descrivim algunes de les característiques més importants del bosc de ribera dels trams estudiats a la conca del Gurri (Vic) i del tram de referència a l’entorn de la illa de Gallifa i les rocasses (Masies de Voltregà), fent alguna referència a la seva relació amb les aus i un inventari de la vegetació identificada. Per quantificar la vegetació s’ha creat un índex que va de 1 a 5. El valor 1 es correspon a una presència molt escassa en el tram o secció corresponent i el 5 a una presència molt abundant. Els altres valors serien gradualment intermedis a aquests. Tram del Pont Romà, Riu Meder Aquest és el tram més degradat pel que es refereix a la qualitat del bosc de ribera. L’estrat arbori està format per la presència de pollancres només en un punt situat al costat del pont romà. En la resta del tram no hi ha vegetació arbòria o com a molt hi ha algun arbre molt aïllat. Els altres estrats pràcticament no hi són presents, a excepció del canyís i la boga. Tot plegat és degut en gran mesura a l’endegament existent en aquest tram. La quantitat de plantes herbàcies que trobem no és gaire important, degut a que es realitzen periòdicament desbrossament de la zona per evitar les proliferacions de mosquits. La presència arbustiva també es gairebé inexistent, tret d’una gran mata de saüc que ocupa un espai considerable i alguns sanguinyols. Això significa la pèrdua d’una gran zona de cria i d’amagatall per a la majoria d’espècies. La manca d’ambients diversos limita de forma important la presència d’una mínima diversitat d’ocells. Algunes de les espècies, no presents a conseqüència d’aquestes limitacions, són les mallerengues o la majoria d’ocells de la família dels fringíl·lids com ara el verdum o el pinçà. Analitzant aquest tram a partir de l’índex QRISI, s’obté una puntuació de 3 punts, és a dir, la qualitat del bosc de ribera és dolenta. S’atorga 2 punts a l’estructura de la riba i 21
  23. 23. la ribera per la presència fonamentalment de canyissar. La continuïtat com a molt és parcial i s’atorga 1 punt, i la connectivitat és nul·la amb urbanitzacions i infraestructures. INVENTARI DE LA VEGETACIÓ IDENTIFICADA EN EL TRAM DEL PONT ROMÀ Nom vulgar Nom científic Índex segons la quantitat ARBRES Carolina o Pollancre americà Populus deltoides 2 Pollancre Populus nigra 2 Salze blanc Salix alba 1 Vern Alnus glutinosa 1 Àlber Populus alba 2 Saüc Sambucus nigra 1 Sanguinyol Cornus sanguinea 1 Canyís Phragmites australis 4 Boga Typha angustifolia 2 ARBUSTS I LIANES PLANTES HERBÀCIES 22
  24. 24. Tram de la Font del Pas al pont del Bruguer, Riu Gurri Aquest tram es caracteritza per l’absència d’un bosc de ribera madur però amb alguns pollancres força desenvolupats, repartits en diferents punts del tram, salzes blancs menys desenvolupats, disposats també de forma aïllada i diferents arbres comuns en el bosc de ribera com el vern i el freixe de fulla gran, presents però de forma més reduïda. Les robínies o acàcies, malgrat les accions de l’Ajuntament per eliminar-les, encara hi són presents d’una manera relativament important, a l’igual que la carolina o pollancre americà controlat també per l’Ajuntament de Vic, malgrat que la seva presència no és tan amenaçadora com la de les acàcies. L’absència d’un bosc madur al llarg del riu condiciona la presència de certs tipus d’aus, com ara els picots o altres ocells que els utilitzen com a punt de descans. L’estrat vegetal que hauria d’estar format per una densa capa d’arbres menors, d’arbustos i lianes, està visiblement debilitat, malgrat que trobem saüc al llarg de la ribera però hi manquen una moltes altres plantes arbustives com ara el gatell, que proporcionen amagatall, però sobretot espai de cria, per a la majoria d’ocells pròpiament aquàtics com els ànecs coll verd o les polles d’aigua. En aquest tram la vegetació de ribera es veu tallada pels camins a banda i banda del riu i per la presència de camps de conreu. Malgrat les reforestacions amb freixes i altres espècies efectuades per l’Ajuntament, encara hi ha clapes de vegetació i només té una certa continuïtat el canyís. Aquestes característiques determinen com hem comprovat que la quantitat d’espècies d’ocells identificades ha estat més aviat petita. Al determinar l’índex de qualitat de la zona de ribera QRISI hem obtingut un valor de 6 punts la qual cosa significa que la seva qualitat és mediocre. S’atorga 4 punts a l’estructura de la riba i la ribera per la presència d’un bosc esclarissat. S’atorga 1 punt a la connectivitat per ser nul·la a conseqüència del camí que separa banda i banda del tram majoritàriament de camps de conreu i finalment s’atorga 1 punt també per la continuïtat parcial. 23
  25. 25. INVENTARI DE LA VEGETACIÓ IDENTIFICADA EN EL TRAM DE LA FONT DEL PAS AL PONT D’EN BRUGUER Secció 1: Nom vulgar Nom científic Índex segons la quantitat ARBRES Carolina o Pollancre americà Populus deltoides 4 Salze blanc Salix alba 3 Aliant Ailanthus altíssima 2 Noguera Juglans regia 1 Pollancre Populus nigra 1 Om Ulmus glabra 1 Sambucus nigra 1 Salicària Lythrum salicaria 1 Ortiga major Urtica dioica 2 Canyís Phragmites australis 3 Meravelles d’aigua Ipomoea sagittata 1 Salze blanc Salix alba 2 Carolina o Pollancre americà Populus deltoides 3 Aliant Ailanthus altíssima 2 Noguera Juglans regia 1 Pollancre Populus nigra 2 Roure martinenc Quercus pubescents 1 Freixe de fulla gran Fraxinus excelsior 2 Vern Alnus glutinosa 2 ARBUST I LIANES Saüc PLANTES HERBÀCIES Secció 2: ARBRES 24
  26. 26. ARBUSTS I LIANES Saüc Sambucus nigra 4 Aloc Vitex agnus-castus 1 Arç blanc Crataegus monogyna 2 Ortiga major Urtica dioica 1 Canyís Phragmites australis 3 Meravelles d’aigua Ipomoea sagittata 2 Gineri Cortaderia selloana 2 Margarita Bellis perennis 1 Salze blanc Salix alba 3 Om Ulmus glabra 1 Roure martinenc Quercus pubescents 3 Freixe de fulla gran Fraxinus excelsior 3 Vern Alnus glutinosa 2 Sambucus nigra 4 Ortiga major Urtica dioica 2 Canyís Phragmites australis 3 Meravelles d’aigua Ipomoea sagittata 2 Xicoia Taraxacum officinale 2 Carolina o Pollancre americà Populus deltoides 4 Aliant Ailanthus altíssima 2 PLANTES HERBÀCIES Secció 3: ARBRES ARBUSTS I LIANES Saüc PLANTES HERBÀCIES Secció 4: ARBRES 25
  27. 27. Noguera Juglans regia 1 Salze blanc Salix alba 3 Plàtan Platanus x hybrida 2 Sambucus nigra 4 Gineri Cortaderia selloana 2 Canyís Phragmites australis 3 Créixens bords Apium nodiflorum 2 ARBUSTS I LIANES Saüc PLANTES HERBÀCIES 26
  28. 28. Tram de les Casasses, Riu Gurri Tot i que la continuïtat de les formacions vegetals es veu interrompuda algunes vegades en aquest tram, podem observar com hi ha alguns punts en els quals la vegetació és abundant. L’estrat arbori en aquest tram es veu representat per la presència salzes i trèmols, i la presència d’alguns pollancres autòctons cosa que proporciona refugi per a molts ocells. També cal destacar la presència del roure martinenc, un arbre típic de la plana de Vic, que en molts punts ha desaparegut, tot i no ser propi de ribera. La presència d’arbustos, com el sanguinyol o la vidalba, a part del saüc, determinen una major homogeneïtat de l’estrat arbustiu, cosa que és molt positiva per la majoria d’ocells, ja que aquests arbustos, com ara el saüc, produeixen petits fruits i baies proporcionant una font d’aliment. Degut a la poca amplada del bosc de ribera, l’estrat arbori i arbustiu estan molt barrejats. La vegetació herbàcia en aquest tram és relativament abundant, trobem gran quantitat de romegueres i bardissars a més de petits prats d’herba alta, en els quals proliferen espècies com ara els cards o la menta borda. També trobem que en aquest punt hi ha zones de pastura on la vegetació herbàcia desapareix degut a la contínua acció dels ramats. Podem dir que la qualitat de la vegetació en aquest tram millora considerablement, degut a la major biodiversitat d’espècies i això es degut a que aquest tram està allunyat dels nuclis urbans. Al determinar l’índex de qualitat de la zona de ribera QRISI hem obtingut un valor de 8 punts la qual cosa significa que la seva qualitat és mediocre alta molt a prop de bona. S’atorga 4 punts a l’estructura de la riba i la ribera per la presència d’un bosc esclarissat. S’atorga 3 punts a la connectivitat per ser parcial i 1 punt a la continuïtat per ser també parcial. 27
  29. 29. INVENTARI DE LA VEGETACIÓ IDENTIFICADA EN EL TRAM DE LES CASASSES Nom vulgar Nom científic Índex segons la quantitat ARBRES Pollancre Populus nigra 2 Salze blanc Salix alba 3 Om Ulmus glabra 1 Àlber Populus alba 1 Freixe de fulla gran Fraxinus excelsior 1–2 Acàcia o Escàcia Robinia pseudoacacia 3 Trèmol Populus tremula 3–4 Roure martinenc Quercus pubescents 1 Saüc Sambucus nigra 3 Sanguinyol Cornus sanguinea 1 Vidalba Clematis vitalba 1 Canya de St. Joan Arundo donax 1 Ortiga major Urtica dioica 3 Canyís Phragmites australis 3-4 Menta borda Mentha suaveolens 1 Corretjola gran Calystegia sepium 3 Arç blanc Crataegus monogyna 1 Berdana Arctium lappa 1–2 Card Cynara cardunculus 1–2 Herba presseguera Polygonum persicària 1 ARBUST I LIANES PLANTES HERBÀCIES 28
  30. 30. Tram de la Illa de Gallifa. Riu Ter En aquest tram, la vegetació presenta una qualitat molt bona. Hi són representats tots i cada un dels estrats del bosc de ribera destacant, a més, la presència d’illes al mig del riu que suposen zones on la vegetació es veu gairebé exempta de cap activitat humana. Les formacions d’arbres són denses i madures, amb arbres propis de ribera com ara el vern o el salze, que es troben en gran quantitat. També hi podem trobar algunes clapes de pollancres autòctons, cosa que cal remarcar ja que cada vegada es veuen mes reduïts, just al contrari de la carolina o pollancre americà. A les pròpies illes fluvials hi podem trobar una vegetació de ribera molt compacta i espessa, amb presència d’arbres alts. També és destacable una plantació de pollancres al·lòctons, que trobem en una de les bandes del riu. L’estrat arbustiu en aquest zona també gaudeix d’unes bones condicions ja que hi ha gran biodiversitat i trobem la majoria d’espècies pròpies d’un bosc de ribera, com ara la vidalba o el llúpol. També hi ha una gran presència de sanguinyol al llarg de tot el tram, i trobem grans exemplars de saüc que proporcionen aliment i refugi per a ocells com la merla. La quantitat de plantes herbàcies que trobem en aquesta zona és molt destacable. S’han identificat una bona part de plantes representatives del bosc de ribera com el canyís i la boga, a més d’algunes plantes singulars com ara el malrubí negre, entre d’altres. Destaca la qualitat del bosc de ribera a les illes fluvials, i això és degut a les condicions geogràfiques d’aquesta zona, a la llunyania de les poblacions i als treballs de recuperació biològica que s’han dut a terme aquests últims anys i la molt bona qualitat biològica del riu. Tot plegat es tradueix en una notable biodiversitat d’ocells identificada pels autors del treball. 29
  31. 31. La qualitat del bosc de ribera segons l’índex QRISI és bona, amb una puntuació d’11. S’atorga una puntuació de 6 a l’estructura de la riba i la ribera per ser força densa. S’atorga 3 punts a la connectivitat per ser parcial amb camps agrícoles i 2 punts a la continuïtat per ser pràcticament total. INVENTARI VEGETACIÓ DE RIBERA. TRAM ILLA DE GALLIFA – FÀBRICA DE GALLIFA Secció 1: Interior Illa de Gallifa Nom vulgar Nom científic Índex segons la quantitat ARBRES Salze blanc Salix alba 5 Evònim Euonymus europaeus 1 (un sol peu) Rubus caesius 2 Ortiga major Urtica dioica 2 Càrex pèndul Carex pendula 2 Malrubí d'aigua Lycopus europaeus 1 (un sol peu) Tetrahit Galeopsis tetrahit 1 (dos peus ) Presseguera borda Polygonum lapathifolium 3 Menta borda Mentha suaveolens 1 (un sol peu) Corretjola gran Calystegia sepium 2 Angèlica borda Angelica sylvestris 2 Repalassa Arctium minus 1 (un sol peu) Paradella obtusifòlia Rumex obtusifolia 1 ARBUSTS I LIANES Romegueró PLANTES HERBÀCIES 30
  32. 32. Secció 2: Vora exterior ala dreta de l'Illa de Gallifa ARBRES Salze blanc Salix alba 4 Carolina o Pollancre americà Populus deltoides 3 Àlber Populus alba 1 (pocs peus) Auró blanc Acer campestre 1 Auró negre Acer monspessulanum 1 (un sol peu) Om Ulmus glabra 2 Noguera Juglans regia 1 (un sol peu) Avellaner Corylus avellana 1 Til·ler de fulla gran Tilia platyphyllos 1 Freixe de fulla gran Fraxinus excelsior 3 Plàtan fals Platanus orientalis 1 (un o dos peus) Negundo Acer negundo 1 (un o dos peus) Pollancre Populus nigra 1 Budleia Buddleja davidii 1 (un sol peu ) Esbarzer / Romaguera Rubus sp. 2 Sanguinyol Cornus sanguinea 1 Saüc Sambucus nigra 2 Llúpol Humulus lupulus 4 Vidalba Clematis vitalba 1 ARBUSTS I LIANES 31
  33. 33. PLANTES HERBÀCIES Ortiga major Urtica dioica 4 Tetrahit Galeopsis tetrahit 1 (un o dos peus) Corretjola gran Calystegia sepium 1 Celidònia o Herba berruguera Chelidonium majus 1 Blet blanc Chenopodium album 1 Altamira Artemisia vulgaris 1 Canabassa Eupatorium cannabinum 1 Torilis de muntanya Torilis japonica 1 Secció 3: Final ala dreta de l'Illa de Gallifa ARBRES Salze blanc Salix alba 4 Vern Alnus glutinosa 2 Negundo Acer negundo 1 (un sol peu) Sanguinyol Cornus sanguinea 1 Esbarzer / Romaguera Rubus sp. 3 Malrubí d'aigua peus) Salicària Lycopus europaeus 1 (quatre Lythrum salicaria 3 Càrex pèndul Carex pendula 1 Menta borda Mentha suaveolens 2 ARBUSTS I LIANES PLANTES HERBÀCIES 32
  34. 34. Jonc boval Scirpus holoschoenus 1 (una "mata") Matajaia Epilobium hirsutum 1 Boga de fulla ampla Typha latifolia 4 Creixen Rorippa nasturtium-aquaticum 2 Canabassa Eupatorium cannabinum 2 Balsamina glandulífera Impatiens glandulifera 1 (parell de peus) Herba de St. Roc Pulicaria dysenterica 1 Secció 4: més amunt Fàbrica de Gallifa ARBRES Salze blanc Salix alba 4 Vern Alnus glutinosa 1 Carolina o Pollancre americà Populus deltoides 2 Om Ulmus glabra 1 Negundo Acer negundo 1 (un sol peu) Acàcia Robinia pseudoacacia 4 Sanguinyol Cornus sanguinea 3 Vidalba Clematis vitalba 1 Llúpol Humulus lupulus 2 Altamira Artemisia vulgaris 3 Ortiga major Urtica dioica 3 ARBUSTS I LIANES PLANTES HERBÀCIES 33
  35. 35. Èvol Sambucus ebulus 1 Malrubí negre Ballota nigra 2 6.3. RESULTATS DE LES DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS AMBIENTS IDENTIFICATS EN ELS DIFERENTS TRAMS ESTUDIATS. COMENTARIS I DISCUSSIÓ. Durant els nostres censos en els diversos trams estudiats amb la finalitat d’obtenir les dades necessàries per poder realitzar el treball de camp, hem pogut observar que dins un mateix ecosistema hi ha diversos ambients o microecosistemes, cadascun dels quals conforma un hàbitat idoni per a una determinada espècie d’ocell. Cada ambient, i en funció de les seves característiques, donarà refugi o zona de cria a un tipus d’aus determinades. De manera que, com més ambients diferents trobem en un espai del riu, major diversitat d’aus s’hi podran visualitzar. Aquí tenim un recull de tots els ambients o microhàbitats que hem pogut observar en els diversos trams que hem analitzat i algunes de les espècies d’ocells identificades en aquests. Tram del pont romà - Nucli urbà de Vic (Riu Meder): Es tracta d’una zona en ple nucli urbà, en la qual el riu es veu reduït a la seva mínima expressió degut a la seva canalització i al mal estat en què es troba la vegetació de ribera. Malgrat la presència nombrosa d’ànecs de coll verd, ocell adaptat a viure en zones ecològicament poc productives, la zona es caracteritza per la poca presència d’espècies i individus. Plantacions de pollancres, que proporcionen refugi i zona de descans i/o cria. Aquest ambient és idonia pels picots, els respinells o els oriols. Aigües estancades que són una zona ideal per a ocells com els ànecs collverds o les polles d’aigua. 34
  36. 36. Canyissar, zona de vegetació espessa formada per canyís, boga i canya de Sant Joan, que proporciona refugi per a una gran varietat d’aus. Tram de la font del Pas al pont del Bruguer (riu Gurri) En aquest tram hem de tenir en compte la humanització del riu i els seus voltants i la gran presència de les activitats humanes. Aigües en moviment, corrents d’aigua continus que proporcionen gran aliment gràcies a l’oxigenació de l’aigua, ajudat així al desenvolupament d’invertebrats i vertebrats, principal aliment de les espècies d’ocells que freqüenten aquest ambient. Petits bogars i herbassars, uns ambients idonis per a anàtides, gallinàcies i alguns limícoles particulars. Alguns arbres alts, constitueixen una zona de cria i descans per a ocells com els tudons i els gaigs. Matollars, principalment formats per saücs. Aquest ambient és idoni per la majoria d'ocells, però sobre tot per la merla, el tallerol de casquet o els tords. Aigües estancades, al llarg del riu trobem una disminució de la seva amplada, causant un estancament de les aigües. Ambient adient per als ànecs de coll verd. 35
  37. 37. Tram de les Casasses – Riu Gurri Aigua de corrents prims que conformen una zona molt idònia per a la majoria de limícoles i ardeids, ja que és una zona de caça perfecta. Alguns dels ocells que hi hem pogut observar són la xivita i algunes valones, entre d’altres. Aigua estancada, ens aquesta zona trobem ocells d’estuari com algunes anàtides, els ànecs de collverd o els xarxets. Pollancreda o tremoleda madura, constituïda per arbres de gran envergadura i alçada (15-20m), que conformen un espai idoni per ocells que utilitzen els arbres alts com a refugi i zona de cria com ara el picot garser gros, que utilitza els troncs dels arbres per criar o algunes aus, com ara les tórtores o els tudons que els utilitzen com a punts de descans. Canyissar, zona de vegetació espessa que proporciona refugi per a una gran varietat d’aus, com les polles d’aigua, els ànecs de coll verd, o petits moixons com els repicatalons o mallerengues. Platges o zones arenoses, se situen a les vores dels corrents d’aigua i formen una zona d’alimentació i repòs perfecte per als limícoles (xivita, xivitona i valona...etc), ja que enterrats a la sorra hi trobem petits mol·luscs i crustacis que formen part de la seva alimentació. Matolls i arbustos, formats principalment per saücs que conformen una molt bona zona de cria per a ocells com la merla. Zones de pastura, formades per la corretjola gran, la menta borda o l’ortiga major; l’aparició d’aquest tipus de vegetació es deu al fet que el bestiar s’alimenta contínuament de les plantes que, de manera normal estarien en aquesta zona com ara arbustos i mates baixes. Degut a aquesta contínua sostracció d’aquestes plantes per part dels ramats, hi trobem plantes adaptades als canvis constants. Les plantes són 36
  38. 38. més baixes i, degut a la presència del bestiar, la quantitat d’insectes es major, cosa que significa més quantitat d’aliment per a ocells com la cuereta blanca. Tal·lús o parets de terra formen un espai ideal per a la cria d’ocells com el blauet. Tram illa de Gallifa i les Rocasses (Les Masies de Voltregà) – Riu Ter: En aquest tram hem de tenir en compte que el riu a l’entorn del qual hem realitzat els censos és un riu més cabalós que el Gurri i el Meder. Com és d’esperar en aquesta zona dins el mateix ecosistema del riu, hem pogut observar molta quantitat d’espais i ambients diferents, tant pel major cabal del riu com per les condicions tan especials que reuneix aquest tram, degut a que es tracta d’un punt concret on el riu realitza un meandre pronunciat, i també apareixen petites illes al mig del riu que conformen una zona de bosc de ribera espectacular i de gran qualitat, degut principalment als treballs de recuperació ecològica efectuats aquests últims anys per part de diferentes institucions. Els ambients que hi hem observat són els següents: Aigües primes i amb corrents, en aquesta zona l’aigua està molt més oxigenada degut al seu moviment continu, per tant, la proporció d’aliment per als ocells és major (crustacis, peixos, amfibis...etc). Això proporciona una molt bona zona de caça per a ocells de mida considerable, com ara el bernat pescaire o el martinet de nit de la família dels ardeids. Aigües profundes i calmades, constitueixen una zona en la qual ocells, com ara el corb marí o el cabusset, aprofiten per trobar-hi el seu aliment, principalment peixos i amfibis d’una mida més gran que el que podríem trobar en aigües més mogudes. Aigües estancades, aquesta zona conforma una zona de cria idònia per a tota mena de larves d’insectes, com ara els mosquits d’eixam, cosa que proporciona una major quantitat d’aliment, que a la vegada significa major presència d’aus insectívores com ara el papamosques o el mosquiter. 37
  39. 39. Platgetes i sorrals, se situen a les vores dels corrents d’aigua i formen una zona d’alimentació i repòs perfecte per als limícoles, on hi troba els invertebrats propis de la seva alimentació. Petits bogars i herbassars, conformen una zona de cria adequada per a una gran varietat d’ocells, com ara la polla d’aigua o els ànecs collverds. Parets de roca, on en algunes escletxes hi creixen arbres caducifolis, com ara roures martinencs que suposen una zona de cria perfecta per als ardeids, o una zona de repòs per a una gran diversitat d’ocells. Les illes que trobem al llarg del riu, conformen un espai aïllat que a la vegada dóna lloc a una gran varietat de petits ambients o microecosistemes. Aquestes illes són una petita reserva en el qual el bosc de ribera, en tots els seus estrats, està en molt bones condicions. Les espècies vegetals que s’hi troben són sobretot salzedes i pollancredes amb alguns verns i àlbers, cosa que afavoreix la cria d’ocells d’espècies que podríem destacar com a pròpies d’aquesta zona d’illa fluvial. En les illes més poblades d’arbres hi habita el papamosques gris. Tenint en compte aquestes condicions, podem afirmar que la quantitat d’espècies que podem observar en aquesta àrea és molt gran. Vernedes, constitueixen un bosc d’arbres que gràcies a la seva relativa maduresa i continuïtat, representen un espai de cria d’importants colònies d’ardeids. Acumulacions de vegetació morta, aquest monticles de restes vegetals els trobem repartits al llarg del riu i formen un petit ambient que proporciona una zona d’amagatall i cria per a ocells tals com els cargolets o els rossinyols. Plantacions de pollancres, es tractaria d’un bosc d’arbres alts, que a efectes pràctics proporciona la mateixa zona de cria i de descans per a ocells com el tudó o el picot garser, ja que habiten en arbres alts, l’única diferència amb el bosc madur autòcton és que aquests arbres són retirats per al seu comerç cada certs períodes de temps, per tant l’hàbitat dels ocells que viuen en aquestes arbredes es veu destruït regularment. 38
  40. 40. Arbres morts, els troncs dels quals proporcionen una zona de descans i refugi per a ocells com els picots. Tot i la poca humanització d’aquesta zona, hi trobem els vestigis d’una resclosa que talla una part del curs del riu, tot i que aquesta modificació no afecta directament les aus. 39
  41. 41. 7. COMPARACIÓ DELS RESULTATS AMB ALTRES PÀMETRES INIDICADORS DE QUALITAT Els resultats obtinguts en relació a la biodiversitat d’ocells i qualitat del bosc de ribera en els diferents trams estudiats, s’han comparat amb els resultats dels paràmetres fisicoquímics i biològics indicadors de qualitat del riu. Els valors obtinguts d’aquests paràmetres fisicoquímics i biològics es corresponen força amb els resultats obtinguts a l’estudi. 7.1.QUALITAT BIOLÒGIA A PARTIR DELS MACROINVERTEBRATS BIOINDICADORS Presentem a continuació els resultats de qualitat biològica mesurada emprant l’índex IBMWP. Hem analitzat els resultats de mostrejos realitzats per nosaltres i els que ens ha proporcionat el Centre d’estudis dels rius mediterranis. Hi ha un tram del qual no tenim resultats per què en les diverses ocasions que es va visitar no es van poder realitzar els mostrejos degut a l’elevat cabal del riu- Tram del Pont Romà, riu Meder Dia: 27/03/2013 Hora: 10 : 05 Conca: Gurri/Ter Municipi: Vic Coordenades UTM: E(X): 415897 – N(Y): 4539238 Temps actual: ennuvolat Temps de les darreres 48 hores: pluja Figura 10. Taula amb els resultats del mostreig de macroinvertebrats en el tram del pont romà. Riu Meder. 40
  42. 42. D’acord amb els rangs de qualitat establert en l’índex IBMWP per aquests rius, com el Gurri, considerats de muntanya calcària, el resultat obtingut del mostreig és indicatiu que la qualitat és mediocre tirant cap a deficient. En la taula anterior podem observar que la majoria de macroinvertebrats identificats són espècies molt tolerants a valors baixos de qualitat del sistema fluvial excepte els odonats. El poc desenvolupament de la vegetació de ribera en aquest tram no afavoreix gens el paper d’autodepuració de l’aigua que realitzen les plantes de ribera. Tot plegat incideix i està en consonància amb la poca biodiversitat d’ocels censada en aquest tram. Tram de la Font del Pas al Pont del Bruguer, riu Gurri Dia: 4/5/2013 Hora: 10:10 Conca: Gurri / Ter Municipi: Vic Coordenades UTM: E(X): 415897 – N(Y): 4539238 Temps d’avui: Sol Temps les darreres 48h: Sol Figura 11. Taula amb els resultats del mostreig de macroinvertebrats en el tram de la Font del Pas al pont d’en Bruguer. Riu Gurri. 41
  43. 43. El resultat d’aquest mostreig, a diferència de l’anterior és indicatiu en aquest cas, d’una qualitat bona. A banda d’odonats, es van identificar fins i tot alguns exemplars molt exigents com els Leptoflèbids. Per tan, també podem observar una gran concordança entre els resultats obtinguts dels censos d’ocells i la bona qualitat d’aquest tram. Cal recordar, a més, que els macroinvertebrats constitueixen una font important d’aliment de diferents espècies d’aus. Els hàbitats d’aquesta zona tenen unes bones condicions ambientals, adients per algunes espècies tan d’ocells com de macroinvertebrats. Tot i així l’acció humana per la seva proximitat influeix en el desenvolupament del bosc de ribera però en menor mesura que en el tram del Meder. Tram de l’illa de Gallifa, Masies de Voltregà, riu Ter Mostreig realitzat pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis a finals de juliol de 2013. Figura 12. Taula amb els resultats del mostreig de macroinvertebrats en el tram de la illa de Gallifa. Riu Ter. Font: Centre d’estudis del riu mediterrani. Tot i que en aquest cas no disposem dels resultats específics dels macroinvertebrats identificats el valor de l’Índex IBMWP és clarament indicatiu que es tracta d’un tram de qualitat molt bona. Un cop més aquests resultats concorden clarament amb la bona qualitat del bosc de ribera d’aquest tram i la important quantitat i diversitat d’ocells censats. 42
  44. 44. Figura 13. Rangs de qualitat de les masses d’aigua. Font ACA (Agència Catalana de l’Aigua) 43
  45. 45. 7.2.QUALITAT FISICOQUÍMICA Tram del Pont Romà, riu Meder DATA recepció: 8-5-2013 DATA anàlisi: 8 a 10-5-2013 NOM: COL.LEGI SANT MIQUEL. Att. Enric Roca MOSTRA: Aigua del riu Meder Ref.: PONT ROMÀ Mostra presa per propis interessats en envàs de plàstic Nº: 13042 ANÀLISI SEGONS R.D. 140/2003 de 7 de febrer. ON S’ESTABLEIXEN ELS CRITERIS SANITARIS DE LA QÜALITAT DE L’AIGUA DE CONSUM HUMÀ PARÀMETRES INDICADORS i QUÍMICS PARÀMETRE Ph Mètode: electrometria RESULTAT UNITATS VALOR PARAMÈTRIC 8,04 unit.pH 6,5-9,5 1583 micros/cm. 2500 11,0 U.N.F. 5 7,0 mg/l. 7,0 mg/l 5 0,58 mg/l. 0,5 23,6 mg/l. 50 CONDUCTIVITAT a 20ºC Mètode: electrometria TERBOLESA Mètode: turbidimetria OXIGEN DISSOLT Mètode: electrometria OXIDABILITAT AL PERMANGANAT Mètode: volumetria AMONIAC Mètode: espectrofotometria Vis NITRATS Mètode: espectrofotometria UV DURESA TOTAL Mètode: complexometria 48,0 ºTH = 480 mgCaCO3/L. ALCALINITAT TOTAL Mètode: complexometria 287,5 Figura. 14 Taula dels paràmetres fisicoquímics del Pont Romà  mgCO3Ca/L Aquests resultats només donen fe de la mostra rebuda i dels paràmetres analitzats. OBSERVACIONS: Els resultats dels paràmetres fisicoquímics són indicatius que la qualitat de l’aigua d’aquest tram és acceptable. La mineralització és entre mitjana i alta, probablement perquè en el seu curs més alt el Meder circula per una zona de guixos rics en sulfats. La concentració de nitrats és una mica alta, degut principalment a la proximitat de diferents trams del riu a camps de conreu i explotacions ramaderes. Per tant podem afirmar que, malgrat aquests valors relativament alts de mineralització i nitrats, tenint en compte que l’oxigen dissolt té un valor força bo, es pot afirmar que l’escassa biodiversitat d’ocells no està directament relacionada amb la qualitat de l’aigua. 44
  46. 46. Tram de la Font del Pas al Pont del Bruguer, riu Gurri DATA recepció: 8-5-2013 DATA anàlisi: 8 a 10-5-2013 NOM: COL.LEGI SANT MIQUEL. MOSTRA: Aigua del riu Gurri Ref.: FONT DEL PAS AL PONT DEL BRUGUER Mostra presa per propis interessats en envàs de plàstic Nº: 13043 ANÀLISI SEGONS R.D. 140/2003 de 7 de febrer. ON S’ESTABLEIXEN ELS CRITERIS SANITARIS DE LA QÜALITAT DE L’AIGUA DE CONSUM HUMÀ PARÀMETRES INDICADORS i QUÍMICS PARÀMETRE pH Mètode: electrometria RESULTAT UNITATS VALOR PARAMÈTRIC 8,44 unit.pH 6,5-9,5 1004 micros/cm. 2500 5,3 U.N.F. 5 9,9 mg/l. 5,3 mg/l 5 0,18 mg/l. 0,5 27,4 mg/l. 50 CONDUCTIVITAT a 20ºC Mètode: electrometria TERBOLESA Mètode: turbidimetria OXIGEN DISSOLT Mètode: electrometria OXIDABILITAT AL PERMANGANAT Mètode: volumetria AMONIAC Mètode: espectrofotometria Vis NITRATS Mètode: espectrofotometria UV DURESA TOTAL Mètode: complexometria 39,0 ºTH = 390 mgCaCO3/L. ALCALINITAT TOTAL Mètode: complexometria 270,0 mgCO3Ca/L Figura 15. Taula dels paràmetres fisicoquímics del tram de la Font del Pas al Pont del Bruguer.  Aquests resultats només donen fe de la mostra rebuda i dels paràmetres analitzats. OBSERVACIONS: En aquest tram la qualitat de l’aigua a partir dels paràmetres fisicoquímics es pot considerar francament bona. Només els valors de nitrats són una mica alts perquè es tracta d’una zona envoltada de camps de conreu. Si tenim en compte un valor elevat d’oxigen dissolt i una mineralització mitjana, aquest bon estat de salut de l’aigua òbviament és beneficiós pel conjunt d’organismes que hi viuen i d’altres que en depenen, com ara el ocells. Aquesta bona qualitat està en concordança amb la més que acceptable biodiversitat d’ocells identificada. 45
  47. 47. Tram de les Casasses, riu Gurri DATA recepció: 8-5-2013 DATA anàlisi: 8 a 10-5-2013 NOM: COL.LEGI SANT MIQUEL. MOSTRA: Aigua del riu Gurri Ref.: TRAM LES CASASSES Mostra presa per propis interessats en envàs de plàstic Nº: 13044 ANÀLISI SEGONS R.D. 140/2003 de 7 de febrer. ON S’ESTABLEIXEN ELS CRITERIS SANITARIS DE LA QÜALITAT DE L’AIGUA DE CONSUM HUMÀ PARÀMETRES INDICADORS i QUÍMICS PARÀMETRE pH Mètode: electrometria RESULTAT UNITATS VALOR PARAMÈTRIC 7,89 unit.pH 6,5-9,5 1205 micros/cm. 2500 4,7 U.N.F. 5 7,0 mg/l. 5,9 mg/l 5 0,42 mg/l. 0,5 27,5 mg/l. 50 CONDUCTIVITAT a 20ºC Mètode: electrometria TERBOLESA Mètode: turbidimetria OXIGEN DISSOLT Mètode: electrometria OXIDABILITAT AL PERMANGANAT Mètode: volumetria AMONIAC Mètode: espectrofotometria Vis NITRATS Mètode: espectrofotometria UV DURESA TOTAL Mètode: complexometria 41,0 ºTH = 410 mgCaCO3/L. ALCALINITAT TOTAL Mètode: complexometria 267,5 mgCO3Ca/L Figura 16. Taula dels paràmetres fisicoquímics del trams del les Cassases. Aquests resultats només donen fe de la mostra rebuda i dels paràmetres analitzats. 46
  48. 48. OBSERVACIONS: Igual que al tram de la Font del Pas, aquest presenta una qualitat d’aigua segons els paràmetres fisicoquímics força bona. L’elevada quantitat d’espècies d’ocells censada en aquest tram probablement, com ja s’ha afirmat abans, és deguda a una massa vegetal força notable i a una elevada diversitat d’ambients acompanyada d’aquesta bona qualitat fisicoquímica. Tram de l’illa de Gallifa, Masies de Voltregà, riu Ter Anàlisis de variables fisicoquímiques efectuades al laboratori, homologat, de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic, gestionat per Depuradores d’Osona, SL PARÀMETRES INDICADORS i QUÍMICS Referència Data Nitrits Nitrats Fosfats Amoni Clorurs Sulfats Conductivitat Temperatura - - 3- + - 2- NO2 PO4 NH4 Cl SO4 (ppm N) al mapa NO3 (ppm N) (ppm P) (ppm N) (ppm) (ppm) d'anàlisi aigua ºC TR 25 oC mg/L % (µS / cm) Te - 24 27/05/13 < 0,01 0,8 < 0,01 < 0,1 6 35 313 10,9 Te - 24 02/07/13 < 0,01 0,5 0,07 < 0,1 6 32 245 17,6 15,8 10,62 94,8 8,39 - 8,69 90,7 7,86 Figura 17. Taula dels paràmetres fisicoquímics de les Masies de Voltregà.  pH aire ºC Oxigen dissolt Aquests resultats només donen fe de la mostra rebuda i dels paràmetres analitzats. OBSERVACIONS: En aquest tram de referència com és pot comprovar a partir de l’anàlisi dels resultats fisicoquímics la qualitat de l’aigua es excel·lent. Concentració de nitrats i mineralització molt baixa i concentració d’oxigen dissolt elevada amb un 95% de saturació. Tot i que aquests valors es poden veure afavorits per l’elevat cabal d’aquesta primavera i estiu no hi ha dubte que ens trobem davant d’una aigua de molt bona qualitat que afavoreix la biodiversitat en general i del ocells en particular. 47
  49. 49. 8.CONCLUSIONS: - D’acord amb els resultats dels censos efectuats, podem concloure que existeix una estreta relació entre la biodiversitat d’ocells dels trams estudiats i l’estat ecològic de cada tram. Aquelles zones on el bosc de ribera està més desenvolupat i presenten una varietat més gran d’ambients, les poblacions i biodiversitat de les aus són majors. - La major biodiversitat observada en les zones amb més biòtops diferents, corrobora la hipòtesi que cada ambient proporciona les condicions específiques necessàries per a la vida d’unes determinades espècies d’ocells. - El tram estudiat situat al riu Meder en el nucli urbà de Vic, amb un bosc de ribera molt poc desenvolupat, degut a l’existència d’un endegament i uns valors de paràmetres fisicoquímics i biològics indicadors de qualitat entre mediocres o dolents, és clarament el que presenta una menor biodiversitat d’ocells. A més, la majoria d’espècies identificades en aquest espai són molt tolerants a la contaminació i adaptades a la pressió humana. - El tram de referència escollit per l’estudi, localitzat al riu Ter, si bé no presenta un bosc de ribera de la màxima qualitat segons l’índex QRISI, sí en canvi és una zona amb comunitats d’arbres de ribera força desenvolupades, que en gran mesura condicionen la notable biodiversitat observada i l’existència d’importants colònies de cria d’ardeids en una verneda del tram amb certa continuïtat. - Les tres estacions durant les quals s’ha realitzat l’estudi han permès també de concloure que les poblacions d’ocells són fluctuants, com s’ha d’esperar per les variacions climàtiques i de factors ambientals que aquestes condicionen i els moviments migratoris propis de cada espècie. 48
  50. 50. - Malgrat que el tram de referència escollit per l’estudi pertany a un riu més ample i més cabalós que el Gurri i el Meder, els bons resultats de biodiversitat d’ocells associats a un bon estat ecològic i salut ambiental d’aquest tram, permeten concloure que una bona part de la conca del Gurri estudiada presenta unes condicions si més no millorables en molts aspectes i que caldrà continuar treballant amb les actuacions de millora i preservació d’aquest indret per part de les institucions responsables. - Els resultats obtinguts a partir de l’ús d’una metodologia científica, tot i que podrien ser més significatius si s’hagués prolongat l’estudi en el temps, donen si més no indicis que l’estudi dels ocells també permet extreure informació rellevant sobre la qualitat mediambiental dels ecosistemes fluvials. 9. ANNEX 49
  51. 51. 9.1. PÀGINA WEB En la següent web creada pels autors del treball s’inclouen imatges i dades diverses del desenvolupament i resultats del treball de camp. Enllaç: http://laurads97.wix.com/ocells-bioindicadors 9.2. CATÀLEG DELS OCELLS IDENTIFICATS EN ELS DIFERENTS TRAMS El contingut d’aquestes fitxes és primerament una descripció morfològica de cada au, la indicació del seu hàbitat més comú, una curiositat destacable i algunes característiques que diferencien l’espècie concreta amb d’altres de similars, ja sigui pel seu cant, plomatge, color d’alguna extremitat,... L’ordenació de les fitxes s’ha dut a terme a partir d’un sistema de classificació utilitzat pels ornitòlegs D’ARREU DEL MÓN, anomenat “Taxonomia de Clements”. És un sistema organitzat per ordres dins dels quals s’hi troben les famílies. El principal criteri que es segueix per la seva classificació és la morfologia de les espècies. L'ordre que comprèn més famílies és el dels PASSERIFORMES, que inclou la majoria d'espècies d'ocells "petits", és a dir, orenetes, cueretes, grassets, cargolet, merles, pitroigs, tallarols, mosquiters,... Aquest ordre sol ser l'ordre taxonòmic que s'acostuma a posar al final de qualsevol llistat. Els altres ordres tenen una sola família o poques més. També existeixen altres sistemes de classificació que es basen, per exemple, en l'ADN o en les relacions evolutives de les espècies. Excepte les fotografies de les quals s’especifica la font, la resta de fotografies dels ocells censats són dels autors del treball. 50
  52. 52. Corb marí gros, Phalacrocorax carbo Descripció morfològica: Mida gran (91 cm). Plomatge negre tret dels laterals de la cara i sota el bec, on apareix un gran floc blanc. Els joves són més terrosos, amb parts inferiors clares. Hàbitat: Als Països Catalans es pot observar de setembre a abril en zones humides, tan insulars com continentals. Curiositats: És de les poques espècies que no tenen gra de grassa, normalment situat a la base superior de la cua, i no pot untar-se les plomes de greix i ser més impermeable a l'aigua. Característiques d'identificació: Gran, amb el bec pesant, mentó i galtes pàl·lides. Els immaturs de Corb Marí Gros es poden diferenciar dels d'Emplomallat per la mida, la constitució més forta i la presència de molt més blanc a les parts inferiors. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Martinet de nit, Nycticorax nycticorax Descripció morfològica: Ardèid rabassut, normalment inactiu durant el dia, però actiu al capvespre quan vola cap a les àrees d'alimentació. Té el capell i dors negres, ales i cua grises, cara i cos blancs amb ulls vermells. Bec robust, gris fosc; i potes groguenques. Hàbitat: Aiguamolls i rius amb boscos, pantans de vegetació espessa, alimentant-se al capvespre i durant la nit en àrees obertes, estanys i recs. Curiositats: Els joves són marrons per damunt i d'un blanc descolorit per sota. Silueta de vol rabassuda, amb batecs i planatges. Característiques d'identificació: Adult: Pit blanquinós o pàl·lid, dors negre, capell negre. Immadur: Marró; taques blanquinoses al dors i a les ales. Martinet blanc, Egretta garzetta Descripció morfològica: Ardèid de mida mitjana, relativament prim, amb bec en forma “d'espasa” i potes llargues. Pomatge típic de color blanc neu; bec i potes negres. Hàbitat: Aiguamolls, estanyols, pantans. Nia en colònies, sovint amb altres ardèids, als arbustos o arbres, a maresmes inundades, aiguamolls, terrenys oberts i secs, penya-segats marins i boscos. Curiositats: Vol més gràcil que el dels altres ardèids més grossos. Característiques de identificació: Blanc; peus grocs; bec negre esvelt. 51
  53. 53. Bernat pescaire, Ardea cinerea Descripció morfològica: Pot arribar a fer uns 91 cm, té un gran bec, el color gris del cap i l’espatlla i també unes taques negres al coll. Hàbitat: Es troba amplament distribuït en multitud de zones humides dels Països Catalans. Freqüenta zones de conreu. Curiositats: Els bernats pescaires creixen en colònies mixtes en arbres amb d'altres espècies com l'esplugabous (Bubulcus Ibis) o martinets blancs (Egretta garzetta). Característiques d'identificació: Gros, gris pàl·lid; plomes de vol fosques. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Ànec de coll verd, Anas platyrhynchos Descripció morfològica: El mascle és ben conegut pel color verd del cap, separat del marró del pit per un estret cinturó blanc. En canvi la femella és de colors brunencs. Hàbitat: Solen estar sempre en medis aquàtics, rieres, rius, torrents, aiguamolls, llacunes,... Curiositats:A causa de la presència d’exemplars sedentaris, no és fàcil determinar la fenologia dels desplaçats i dels migradors. Característiques de identificació: Cap fosc; anell al coll; pit fosc; dues vores blanques en el mirallet de l'ala blau purpuri. Àguila marcenca, Circaetus gallicus Descripció morfològica: Ocell rapinyaire diürn de color marronós. El cap i el clatell són foscos. La cua és estreta i té una franja fosca al final. El bec és fort i gran. Les potes són fortes i sense plomes. Hàbitat: Viu en zones boscoses. També freqüenta zones obertes, on caça el seu principal aliment, les serps. Curiositats: Acostuma a volar planejant durant hores cercant les preses. Quan les veu es llança en picat a gran velocitat amb les ales plegades, agafant-les amb les urpes. Característiques d'identificació: Les parts inferiors blanques 52
  54. 54. Àguila calçada, Hieraetus pennatus Descripció morfològica: Caputxa fosca, una banda pàl·lida a l'interior de l'ala, dessota i cobertores de sota l'ala d'un blanc descolorit. Hàbitat: Viuen en boscos, prats i camps de cultiu. A l’hora de reproduir-se busca zones muntanyoses on el bosc alterni amb zones descobertes. Curiositats: Fora de l'època de reproducció, habitualment resta silenciosa. En l'època nupcial, més que de cant caldria parlar d'uns esgarips aguts Característiques d'identificació: Mida de l'Aligot Comú, però amb la cua més llarga. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Xoriguer comú, Falco tinnunculus Descripció morfològica: El xoriguer és un ocell rapinyaire diürn que fa al voltant de 34 cm de llargada i uns 80 cm amb les ales obertes. El mascle té el cap i el carpó de color grisós; per sobre és de color marronós amb taques fosques; per sota és més clar amb taques allargades. La cua té una ampla franja negra al final. La femella és de coloració més rogenca i tota tacada de manera més regular. Hàbitat: Viu en zones obertes de tot el país, aprofitant els cingles i les àrees poc boscoses. Curiositats: Es considera un ocell sedentari, tot i que de vegades fa petites migracions durant l’hivern. Característiques de identificació: Mascle: Pigallat, dors rogenc; cua grisa amb una franja terminal negra. Femella: Cua i parts superiors barrades rogenques. Perdiu roja, Alectoris rufa Descripció morfològica: És un ocell de fins 35 cm, ales i cua curtes, amb plomes a les parts superiors de color gris rogenc, galtes i gola blanques limitades per una franja negra, amb potes i el bec vermells. Hàbitat: És un ocell propi de llocs secs i de conreus de cereals Curiositats: La perdiu és un popular ocell cobejat pels caçadors. La perdiu és fonamental per la supervivència de moltes aus rapinyaires i altres depredadors. Característiques d'identificació: Collaret negre que es trenca en 53 curtes i profuses llistes.
  55. 55. Polla d’aigua, Gallinula chloropus Descripció morfològica: La seva coloració és en general de color gris pissarra, amb el cap i coll més foscos i dues amples línies de color blanc en els flancs sota la cua. El bec és vermell, igual que l'escut facial, i amb la punta groga. Hàbitat: És una espècie oportunista que es pot trobar en tota mena d'ambients aquàtics. Resisteix bé aigües notablement contaminades i amb força salinitat. Curiositats: Com molts ocells típicament aquàtics, els polls són nidífugs, i només néixer ja abandonen el niu. Característiques d'identificació: Adult: Bec vermell; llista blanca als flancs i blanc sota la cua. Jove: Marronós amb el bec verd groguenc. Pollet: Vermell al front. Corriol petit, Charadrius dubius Descripció morfològica: Presenta un clar disseny sense franja alar. A la cua té una banda central fosca i marges blancs, tret ben visible en vol. Coloració bruna terrosa pel damunt i blanc pur pel dessota. Hàbitat: Típic de les riberes nues i platges de còdols i bancs de sorra propers als rius. Curiositats: No presenta diformisme sexual. Fa el niu directament a terra, sense materials, i pon els ous entre els còdols del riu acumulats a la riba d'aquest. Característiques d'identificació: Més petit que el Corriol Gros; potes de color carn; línia blanca per sobre la part negra del front; anell groc al voltant de l'ull. Xivita, Tringa ochropus Descripció morfològica: Fa entre 24 i 26 cm. Amb el plomatge dorsal de color marró verdós, amb clapejat blanquinós, cella fina i parts inferiors blanques; bec fosc de base verdosa, potes verdoses. Sense dimorfisme sexual Hàbitat: Ribes de rius i proximitats de rierols i també en aiguamolls, llacunes i de vegades a les costes. Curiositats: Normalment s’observa solitària o, més rarament, en petits grups de 5 a 10 individus. Característiques d'identificació: Fosca per sobre, amb carpó blanc quadrat; potes d'un verdós deslluït. Dessota de l'ala fosc. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) 54
  56. 56. Valona, Tringa glareola Descripció morfològica: És bastant estilitzat, amb el coll i les potes llargues. Les plomes de la part superior de les ales i del dors, tenen taques blanques. El dessota de l'ala és pigallat. Hàbitat: El seu hàbitat són les ribes fangoses o poc entollades en ambients d’aigua dolça. Curiositats: Durant les migracions és molt comuna a les maresmes, vores o desembocadures de rius, i també als arrossars o/a qualsevol mena de camp superficialment inundat i amb un substrat fangós. Característiques d'identificació: Més prima, una mica més pàl·lida i marró que la Xivita; potes més pàl·lides, de vegades grogues. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Gavià argentat, Larus cachinnans Descripció morfològica: Tenen les potes grogues. El llom el tenen gris fosc. Els adults tenen una banda vermella al bec. Hàbitat: L'hàbitat natural originari és la costa, però la remuntada de rius l'ha portat a ocupar altres hàbitats i a canviar parcialment la seva alimentació. Curiositats: Hi ha un gavià de potes roses (Larus argentatus). L’expansió del gavià argentat al nostre país ha arribat a l’extrem de colonitzar el medi urbà. Característiques d'identificació: Els ocells septentrionals tenen les primàries internes més pàl·lides que el Gavià Fosc. Colom roquer, Columba livia Descripció morfològica: Mesura uns 32 cm. Aquest ocell té el carpó blanc, dues franges alars negres; sota de l'ala blanc. Hàbitat: Habita als parc i a les places de les ciutats. Originàriament el seu hàbitat eren les cingleres naturals, d'aquí el nom de “roquer”. Curiositats: Al contrari dels coloms silvestres que nien als arbres, aquests ho fan a les roques. No acostumen a posar-se a les branques. Nien als forats de les roques o dels edificis. Característiques d'identificació: Es distingeix de la Xixella i el Tudó per la part inferior del dors blanc, tectrius blanques i dues bandes negres a través de la part posterior i interior de l'ala, contrastant amb el cos gris-blau, dors i ales d'un gris més pàl·lid i cua grisa. 55
  57. 57. Tudó, Columba palumbus Descripció morfològica: És dominantment gris, però té el pit d’un color vinós característic. Hàbitat: Ocupa tota mena de boscos, des dels secs de pi blanc fins als alzinars i les rouredes. Els últims anys mostra una tendència a colonitzar zones urbanes, sempre que hi hagi cobertura arbòria (parcs, jardins,...). Curiositats: A final de desembre ja poden observar-se els ocells autòctons fent parades nupcials, i sentir-se els seus parrupeigs. Característiques d'identificació: És el més gros de la família; taca blanca als costats del coll a l'adult; taques alars blanques, cua llarga amb bandes. Tórtora turca, Streptopelia decaocto Descripció morfològica: És el colom més petit de la fauna europea, fa uns 28 cm. Hàbitat: Actualment es troba, gairebé, per tot el territori, exceptuant les zones d'alta muntanya. Ocupa qualsevol hàbitat humanitzat, sempre que tingui cobertura arbòria i espais oberts. Curiositats: En posar-se en una branca, obre la cua talment com si fos un ventall per deturar gairebé en sec el seu vol, ràpid i lleuger. Característiques d'identificació: Més gran que la Tórtora, amb la cua més llarga i menys arrodonida; collar negre; meitat exterior de sota la cua de color blanc. Mussol comú, Athene noctua Descripció morfològica: El plomatge amb un fons brunenc, clapejat de taques blanques arreu del cos. El voltant de l'iris és groc i l'iris és negre. Hàbitat: Es troben en conreus de plana. Curiositats: El seu vol és ondulat, amb descensos i ascensos continuats i d'aleteig ràpid. El seu cant és fàcil d'identificar al capvespre: una sèrie de reclams aguts i forts. Característiques d'identificació: Petit i rabassut però amb potes llargues; intensament pigallat; sovint actiu durant el dia; vol ondulant. FONT DE LA FOTO: http://bolc.xtec.cat/ocells/category (Xtec) 56
  58. 58. Falciot negre, Apus apus Descripció morfològica: Ocell d’uns 16 cm de llargada, de color bru negrós, amb la gorja grisa. Té llargues ales en forma de falç i una cua curta. Té unes fortes urpes amb les que s’agafa a les parets. Hàbitat: Viu en camp obert, prop de penya-segats i també en ciutats. Curiositats: No baixa mai a terra, ja que el pes del seu cos li dificulta enormement poder-se enlairar. Acostuma a deixar-se anar des de llocs alts per remuntar el vol amb facilitat. Són capaços de volar sense parar tota la vida. Característiques d'identificació: Gairebé completament negrós; cua curta forcada; petita gorja blanca. Blauet, Alcedo atthis Descripció morfològica: 15 cm. Inconfusible i bastant petit. Plomatge llampegant, blau iridescent i verd maragda al damunt i castanytaronja al dessota, amb taques blanques al bec i gorja; bec negre, potes vermelles brillants. Hàbitat: Rierols, rius, canals, llacs. A l'hivern també a la costa i maresmes produïdes per la marea. Nia als forats que fan als marges dels rius, però de vegades també lluny de l'aigua. Curiositats: Vocalment emet un agut piulet, lleugerament aspre “txii” o “txii-kii”, repetit ràpidament quan s'excita. Característiques d'identificació: Petit, rabassut; dors blau-verd brillant; parts inferiors d'un rogenc càlid. Abellerol, Merops apiaster Descripció morfològica: Té el cap de color marronós amb un ratlla negra al voltant de l'ull, el coll groc, el pit blau-verdós, les ales marronoses i verdes. El bec és llarg i negre. Hàbitat: Viu en zones de secà, en marges de rius i en boscos esclarissats on pugui excavar el niu. Curiositats: Acostuma a parar-se en els fils de la llum o del telèfon. Vola en grups que planegen incansablement a la captura de preses. Característiques d'identificació: Cos llarg i blau per sota, però plomes centrals de la cua més llargues; gorja groga; castany i groc al damunt; sota de les ales rogenc pàl·lid. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) 57
  59. 59. Puput, Upupa epops Descripció morfològica: Ocell d’uns 28 cm. És de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. El bec és prim, corbat i llarg. Té una cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. Hàbitat: Viu en zones obertes, horts i boscos esclarissats. Curiositats: Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d’un lloc a l’altre mentre va picotejant. Característiques d'identificació: Barrat gruixut blanc i negre a través d'ales i cua; cresta erèctil com de ventall. En vol recorda una papallona. Picot verd, Picus viridis Descripció morfològica: Té una mida d’uns 32 cm, el cos massís, el plomatge verd, amb el carpó groguenc i a les parts inferiors pren un tint clar. Hàbitat: Es troba a tot arreu on hi ha arbres, siguin boscos, horts o planes. Curiositats: Els romans en sentir el seu crit, creien que s’acostava una tempesta. El seu cant és curt i sonor, i es repeteix molt seguit. Aquestes espècies manquen en zones com en illes. Característiques d'identificació: Cara fosca amb “bigoti” fosc unit; dors verdós que contrasta amb el carpó groguenc. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Picot garser gros, Dendrocopos major Descripció morfològica: Fa 23-26 cm de llargària total i 38-44 de perfil alar. Vesteix de color blanc i negre, amb unes taques vermelles darrere el cap que actuen com uns senyals reflectors quan l'ocell colpeja els arbres. Hàbitat: Distribuït per Euràsia, comú en tot tipus de boscos oberts i amb abundant sotabosc. Curiositats: Nia als arbres fent forats amb el seu propi bec. Característiques de identificació: Grans taques blanques a les escapulars, coroneta negra i franja també negra que travessa completament la zona inferior de la cara. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) 58
  60. 60. Cogullada vulgar, Galerida cristata Descripció morfològica: Fa 17 cm de llarg. És un ocell de color marronós amb ratlles més fosques. Per sota és més clar. Té un plomall al cap que la fa inconfusible. El bec és llarg i una mica corbat. La cua és curta i fosca amb les vores més clares. Hàbitat: Es torba a les muntanyes i viu en bardisses, parcs i fruiterars. A les comarques més seques cerca racons més humits i ombrívols. Curiositats: Cerca menjar tot caminant. Canta des del terra i vola fent ondulacions. Se'ls anomena “terrenejants”, ja que acostumen a paonar per terra, abans d'alçar el vol. Característiques d'identificació: Cresta punxeguda llarga; cua curta de vora lleonada; color ocraci sota les ales arrodonides. FONT DE LA FOTO: www.xtec.cat/aalas/ocells (Xtec) Alosa vulgar, Alauda arvensis Descripció morfològica: 18 cm. De color terrós, ratllat de negre, amb el dessota clar; té una llarga cua i un plomall sobre el cap arrodonit i poc visible. Hàbitat: Zones obertes, erms, camps, maresmes, dunes. Curiositats: És un ocell esmentat a la literatura i els cançoners populars a causa del seu cant agradable. Característiques d'identificació: Amb cresta curta, vores posteriors de les ales blanques i cua més aviat llarga amb plomes exteriors blanques. FONT DE LA FOTO: www.xtec.cat/aalas/ocells (Xtec) Oreneta de ribera, Riparia riparia Descripció morfològica: Ocell d'uns 12 cm de longitud i 18 cm de perfil. Posseeix una part superior marró i una ventral més clara. Hàbitat: Viu en tal·lussos de terra, bancs de rius i àrees obertes. Curiositats: És el primer en arribar a Europa a la primavera. Característiques d'identificació: Parts superiors uniformament marrons; una banda ampla del mateix color del dors travessa el pit tranversalment, interrompent les parts inferiors blanques. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) 59
  61. 61. Oreneta vulgar, Hirundo rusrica Descripció morfològica: Ateny a uns 19 cm. Té el damunt d’un color negre blavós, el front i la gola castany rogenc i el dessota blanquinós. La cua forcadíssima, el cos esvelt i el vol lleuger. Hàbitat: Se la troba més sovint en zones rurals que en ambients naturals. Curiositats: El seu niu és comparable a una copa de fang, que l’ocell col·loca sempre sota cobert i mai a les façanes dels edificis, com fa l’oreneta cuablanca. Característiques d'identificació: Cua profundament forcada amb rectrius externes estretes; gola vermella i banda pectoral fosca; cobertores infracaudals pàl·ides. Oreneta cuablanca, Delichon urbica Descripció morfològica: S’identifica pel color blau negrós del dors. Té la cua lleugerament forcada. Hàbitat: Viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases. Curiositats: A les cingleres de muntanyes forma a vegades colònies mixtes amb roquerols i s’ha observat que, a vegades, nius construïts per aquesta espècie són restaurats i ocupats, l’any següent, per l’oreneta cuablanca. Característiques d'identificació: Parts superiors d'un negre-vellut interrompudes per carpó blanc; parts inferiors blanques. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Grasset de muntanya, Anthus spinoletta Descripció morfològica: Té les potes fosques, una línia supraciliar blanca i el plomatge castany. Hàbitat: Propi dels prats alpins i subalpins en època reproductora, i propi de rius i rieres amb aigües primes de muntanya a l'hivern. Curiositats: És fàcil de confondre amb la titella (Anthus pratensis), el grasset és una mica més gros, tot i que la confusió d’aquestes espècies és impossible a l’època de reproducció ja que la titella no nia a les nostres terres. Característiques de identificació: Comparteix potes fosques i reclam amb el Grasset de Costa. Rectrius externes blanques. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR(SIOC) 60
  62. 62. Cuereta torrentera, Motacilla cinerea Descripció morfològica: Es distingueix pel dors gris-blau pàl·lid, carpó groc verdós i cua molt llarga. En tots els plomatges presenta estreta cella blanquinosa i parts inferiors d'un groc brillant. Hàbitat: Rierols de poca fondària en zones de turons, però també en terres baixes, rierols de bosc i conreus, especialment a l'hivern. Curiositats: Nia a forats de parets, ponts, terraplens, etc. Té el vol més ondulat o llançat de la família. Més aviat solitari excepte als dormiders. Característiques d'identificació: Mascle nidificant: Gorja negra. Femella i mascle a l'hivern: Gorja blanquinosa. Cuereta blanca, Motacilla alba Descripció morfològica: És inconfusible pels colors gris i negre del mantell i blanc del dessota. Com indica el nom, disposa d'una llarga cua. Hàbitat: Medis oberts i amb vegetació baixa. Vores de riu i altres cursos d’aigua. Sovint també es troba en masies i granges. Curiositats: A l’estiu el mascle porta la gola negre, mentre que la femella hi té, al mateix lloc, una franja. A l’època de reproducció, quan hi ha abundant menjar, permet la presència d’individus que l’ajudaran a defensar el territori, i així podrà dedicar-se en l'aliment. Característiques d'identificació: No té groc a cap part del plomatge; noteu el reclam bisil·làbic “txizzick”. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Cargolet, Troglodytes troglodytes Descripció morfològica: Té una mida de 9’5 cm. Té una forma rodoneta i amb el plomatge bru, cobert de fines barres, té la cua curta i sempre la duu aixecada. Hàbitat: Viu als llocs humits i ombrívols, i a les bardisses. Curiositats: Per raó de la seva mida també se l’anomena “ull de bou”. El seu cant és potent i desproporcionat a la seva mida. Característiques d'identificació: Diminut, arrodonit; marró vermellós; cua generalment enlairada. 61
  63. 63. Pardal de bardissa, Prunella modularis Descripció morfològica: Fa 15 cm de llargada total i 21 cm de perfil alar. És semblant al pardal comú, però se'n diferencia en què és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc. Té les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc. Hàbitat: En època reproductora viu en zones altes, en canvi a l'hivern prefereix les zones baixes de planes i valls, sempre que hi hagi cobertura arbustiva. Curiositats: Pot criar fins als 2000 m d'altitud. Característiques d'identificació: Marró llistat al damunt; cara i pit grisos; bec fi. Té una galta amb un disseny característic, que contrasta amb la coloració que l'evolta. Pit roig, Erithacus rubecula Descripció morfològica: És un ocell menut i relativament abundant als Països Catalans. Té el plomatge gris-brunenc, amb el front, la gola i el pit d'un color roig carbassa. Hàbitat: Boscos amb sotabosc, jardins, fileres, bosquets, etc. Nia en forats o esquerdes de parets, bancs, arbres, fileres, heures, etc. Curiositats: És molt conegut perquè és del pocs ocells sociables amb les persones (hemerofília). Característiques d'identificació: Adult: Cara i pit taronges, més vermells a la raça britànica. Jove: Pigallat i barrat. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Cotxa fumada, Phoenicurus ochruros Descripció morfològica: Mesura 14 cm. En el mascle s'aprecia un contrast entre el carpó i la cua vermells i la resta del cos fosca, que a l'hivern s'aclareix una mica. Té unes taques alars blanques. Hàbitat: Se la pot trobar des del nivell del mar fina a l'alta muntanya. Freqüeta en les zones rocoses i també els edificis, sobretot si han estat abandonats (masies, ermites,...). Més pròpia de llocs oberts. Curiositats: S'ha anat adaptant a les construccions enrunades situades en llocs diversos (fins i tot, a Barcelona). Una part del seu cant, quan l'emet, recorda a un paper quan és rebregat. Característiques d'identificació: Macle: Negre amb taginat blanc a les ales Femella: Gris brut amb ales apagades. 62
  64. 64. Merla, Turdus merula Descripció morfològica: Mesura entre 18-25 cm. Els mascles adults són completament negres, amb un bec ataronjat i un cercle groc al voltant dels ulls. Hàbitat: El seu hàbitat és molt variat, és comuna a parcs i jardins, horts i fruiters, boscos caducifolis i de coníferes amb sotabosc, i llindars de camps amb arbres. Curiositats: La merla ha estat introduïda en nombroses parts del món fora de la seva àrea original. Per exemple a Austràlia i Nova Zelanda s'hi troben descendents de merles importádes de la Gran Bretanya. Característiques d'identificació: Mascle: Totalment negre, amb el bec ataronjat i anell ocular groc. Femella: Marró fosc, amb gorja lleugerament ratllada. Griva, Turdus viscivorus Descripció morfològica: Ocell que fa uns 27 cm de llarg. El mascle i la femella són de color gris marronós per sobre i de coloració clara amb moltes taques per sota. El bec és fosc amb la base groguenca. Hàbitat: Viu en boscos i camps de fruiters. Curiositats: Quan busca aliment, acostuma a moure’s per terra, per on camina i corre amb rapidesa. Característiques d'identificació: Més gran i grisa que el Tord comú; taques més rodones i guixudes; infracobertores de la cua blanques. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Rossinyol bord, Cettia cetti Descripció morfològica: Presenta colors gradualment sense estar clarament delimitats donant així un aspecte de certa uniformitat, sent la gola i centre del ventre de color blanquinós, i el pit i els flancs marrons, entre gris i castany. Hàbitat: Ocupa les riberes i altres ambients humits. Evita, d’una banda, les comarques de muntanya i també les més àrides i eixutes. Curiositats: A l’hora de niar sovint només es té notícia de la seva presència quan s’escolta el curt, però potent, cant del mascle, gairebé explosiu i molt peculiar. Característiques d'identificació: Rogenc fosc, amb cella pàl·lida i pit grisenc; enlaira la cua. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) 63
  65. 65. Tallarol de casquet, Sylvia atricapilla Descripció morfològica: Mesura 14 cm de llargària total. El mascle presenta la part superior del cap, fins als ulls, de color negre i la resta de color cendrós. La femella presenta un casquet vermellós. Hàbitat: Es troba a les muntanyes i viu al bosc, en bardisses, parcs i fruiterars. A les comarques més seques cerca recons més humits i ombrívols. Curiositats: Volen per parelles. Característiques d'identificació: Casquet negre per sobre de l'ull al mascle; rogenc a la femella. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Mosquiter pàl·lid, Phylloscopus bonelli Descripció morfològica: Fa 11 cm de llargària total. És gris-verdós per sobre i blanc per sota. Té les bandes de sobre l'ull de color crema. Potes gris terroses. Hàbitat: Viu a la majoria dels boscos catalans, tot i que prefereix els de coníferes. Curiositats: Per a niar cerca els vessants més assolellats i lluminosos dels boscos amb clarianes i, a terra, la femella basteix un niu cobert, amb fulles, arrels, molsa i pèl. Característiques d'identificació: Cap pàl·lid, ales verdoses, carpó groc. Mosquiter comú, Phylloscopus collybita Descripció morfològica: 11 cm. Plomatge color groc-verdós pàl·lid, bec punxegut. De mida i forma similar al Mosquiter de passa, però amb el cap més arrodonit i les ales lleugerament més curtes i arrodonides. Hàbitat: Nia a la regió de la muntanya mitjana plujosa i fora del període reproductor, s’escampa per tot el territori i abunda més a la terra baixa, on viu entre cultius, bardisses i jardins. Curiositats: Els diferents mosquiters que hi ha són molt semblants però el Phylloscopus collybita ens serveix de model per a tots. Característiques d'identificació: Més “brut” que el Mosquiter de Passa, amb anell ocular més marcat, bec més fosc i potes fosques. Races orientals més pàl·lides, sovint presentant franja alar llarga, assemblant-se així al Mosquiter verdós. 64
  66. 66. Mosquiter de passa, Phylloscopus trochilus Descripció morfològica: Posseeix una envergadura mitjana de 19 cm, una longitud de 11 cm. És de color verd clar, grogós. Hàbitat: Viu en zones boscoses, amb arbustos i arbres. Curiositats: Té un cant molt característic per la seva suavitat. Si no ets a prop d'ell, difícilment en perceps les síl·labes. Característiques d'identificació: Més “net” que el Mosquiter comú, amb cella més marcada, ales llargues i potes pàl·lides. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Mastegatatxes, Ficedula hypoleuca Descripció morfològica: El mascle té el cap negre amb el front blanc. La gola també és blanca. Per sobre, és de color negre i per sota és blanc. El mascle i la femella tenen una franja clara a les ales. Les potes, el bec i la cua són negres. Hàbitat: Viuen a boscos caducifolis, parcs i jardins. Curiositats: La femella pon 5-6 ous de color blau pàl·lid i els cova ella sola durant uns 13 dies. Durant el seu pas per la comarca, és fàcil veure'l durant pocs dies a l'interior de parcs i jardins urbans. Característiques d'identificació: Mascle: Negre i blanc, gran taca alar blanca similar a la de la femella. Femella: Dors marró; A l'Hivern el mascle és similar a la femella. FONT DE LA FOTO: blog.xtec.cat/ocells/category (Xtec) Mallerenga d’aigua, Poecile palustris Descripció morfològica: Mesura d'11 a 12 cm, amb cucurulla i mentó negres i galta blanca o gris clar. El dors és de color marró. El bec és negre, i les potes gris-blavoses. Hàbitat: Viu en boscos caducifolis o mixtos amb coníferes. Prefereix els llocs humits i ombrívols, prop dels rius i rierols. Curiositats: Li agrada penjar-se de les branques en postures acrobàtiques picotejant les fulles i les pinyes a la recerca d'insectes i altres invertebrats, no de llavors de les plantes. Característiques d'identificació: Casquet negre llustrós; pitet petit; sense teginat clar a l'ala. Reclam explosiu disil·làbic. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) 65
  67. 67. Mallerenga cuallarga, Aegithalos caudatus Descripció morfològica: Té una cua molt llarga (7,5 cm) comparada amb la llargada total del cos (14 cm). El plomatge és una combinació de rosa, negre i blanc. Hàbitat: Distribuït per Euràsia, comú en tot tipus de boscos oberts i amb abundant sotabosc. Curiositats: A la nit se'ls pot veure dormir agrupadets, per protegir-se del fred. Construeix el niu en forma d'òval, fet de molses i líquens, a diferència de la resta que el constueix en escletxes d'arbres. Característiques d'identificació: Llistes blanques i negres a la coroneta; matís rosat; cua molt llarga. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Mallerenga petita, Parus ater Descripció morfològica: 11’5 cm de llargada, de colors apagats amb el capell negre i una taca blanca al clatell. Hàbitat: Estesa per tot Europa però manca a les illes. Es troba en els grans boscos de muntanya. És la típica mallerenga de boscos de conífers, on és especialment abundant. Curiositats: El seu caràcter mogut i nerviós fa que no estigui mai quieta, enfilant-se constantment als troncs i penjant-se acrobàticament als branquillons, mentre emet el seu típic reclam. Característiques d'identificació: Taca blanca al clatell; doble franja alar blanca. FONT DE LA FOTO: blog.xtec.cat/ocells/category (Xtec) Mallerenga blava, Parus caeruleus Descripció morfològica: Té un color blau de les ales, la cua i el capell inconfusible. Hàbitat: És un ocell característic dels boscos ben desenvolupats de caducifolis, especialment rouredes. En general surt poc de l’ambient forestal i apareix a vegades en arbredes fluvials. Curiositats: Es podria confondre de lluny amb la mallerenga carbonera, la blava és més petita. S’ha comprovat que si en un bosc es treuen les mallerengues carboneres la densitat de les blaves augmenta, ja que la carbonera competeix i foragita a la blava. Característiques d'identificació: Casquet blau; parts inferiors groguenques. 66
  68. 68. Mallerenga carbonera, Parus major Descripció morfològica: Té el cap negre amb galtes blanques i un pitet negre que s'allarga fins a sota de la cua en forma de franja longuitudinal, que ressegueix pit i ventre. Hàbitat: Sol viure en boscos coberts i madurs de caducifolis. Curiositats: Té una gran habilitat en penjar-se de qualsevol substrat vertical (les altres mallerengues també). Aquesta habilitat és gràcies a la força dels dits. Característiques d'identificació: El pitet negre la diferencia de la resta de Mallerengues. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Raspinell comú, Certhia brachydactyla Descripció morfològica: És de color marró esquitxat amb taques fosques i clares en les parts superiors i les seves zones ventrals són de color blanc brut. El seu bec és llarg i corbat. Hàbitat: La seva distribució és força àmplia, ja que només manca en indrets oberts o desforestats. És característic dels boscos mediterranis, com pinedes, alzinars i suredes. Curiositats: Tenen una manera característica de pujar als troncs dels arbres, grimpant-los en espiral de baix a dalt, i de saltar després fins al peu d’un altre arbre per repetir l’ascensió. Ajudats per la seva cua rígida que els serveix de suport en ambients bastant artificials. Característiques d'identificació: Gairebé idèntic al Raspinell pirinenc, però cella més difusa i flancs més marronosos. Es distingeix pel fort reclam. Oriol, Oriolus oriolus Descripció morfològica: 24 cm. El mascle és groc brillant amb ales i cua principalment negres, la darrera amb àmplies vores grogues. Femella i juvenil d'un verd groguenc al damunt, amb ales i cua més fosques; de grisenc a blanc al dessota, tènuament llistat. Hàbitat: Essencialment arbori; boscos, parcs ben arbrats, fruiterars vells, vores de rius. Niu penjat entre branques forcades. Curiositats: El Picot verd té una coloració similar a la de la femellla, però és molt més pesat i d'ales més amples. Vol ràpid però ondulat. Característiques d'identificació: Mascle: Groc brillant, amb ales i cua negres. Femella: Verdosa al damunt; blanquinosa al dessota; i ratllada. 67
  69. 69. Garsa, Pica pica Descripció morfològica: Fa uns 46 cm. Se l'identifica fàcilment pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Hàbitat: A les zones de conreu i als parcs de les ciutats. Curiositats: En català, hi ha una dita popular "donar garsa per perdiu", significa que es vol enganyar a algú tot donant-li quelcom que sigui de menys qualitat a allò que espera. Té predilecció per les coses petites i lluents, que recull i acumula en un punt amagat. Pot arribar-se a domesticar i aprendre a dir alguna paraula. Característiques d'identificació: Disseny clapejat; cua llarga. Gralla, Corvus monedula Descripció morfològica: La gralla és un ocell semblant al corb, però molt més petita; fa al voltant de 33 cm de llargada i uns 70 cm amb les ales obertes. Tot el plomatge és de color negre, excepte el cap i els costats que són grisos. El mascle i la femella són idèntics. Hàbitat: Viu en llocs des d'on pugui dominar una amplia àrea, com penya-segats, campanars, ruïnes, castells, i també en zones boscoses. Cerca el menjar pels camps. Curiositats: És un ocell sociable i sorollós. Llança crits aguts i acostuma a viure en petites colònies. Característiques d'identificació: Petita; bec curt, clatell gris; ulls grisos pàl·lids. Gregària. Cornella negra, Corvus corone Descripció morfològica: La seva mida és d’uns 47 cm. El cos, ulls, potes i bec són completament negres, presentant tantmateix, iridescències verdoses i púrpures a la part superior del plomatge. Hàbitat: Viu en zones forestals sempre que hi hagi cultius o pastures a la rodalia. Curiositats: Utilitza les àrees obertes per menjar i els arbres com a refugi i per a la cria. En èpoques hivernals es reuneixen en petits estols. Característiques d'identificació: Tota negra; bec moderadament gruixut. Forma estols només a partir de finals de la tardor. 68
  70. 70. Corb, Corvus corax Descripció morfològica: Té una envergadura de 120-130 cm, el plomatge de color negre uniforme i la cua acabada en punta. Hàbitat: És un ocell sedentari molt estès per l'hemisferi nord, des de les vores dels deserts fins a la tundra àrtica. És un ocell oportunista i pot freqüentar qualsevol tipus d'hàbitat, llocs oberts, humanitzats, boscos, cingleres,... Curiositats: El corb és un animal molt present a la mitologia, la literatura i les arts. Característiques d'identificació: Molt gros; bec molt ample, gorja despentinada; cua en forma de falca. Estornell vulgar, Sturnus vulgaris Descripció morfològica: Mesura uns 20 cm de llarg i té un plomatge de color negre iridiscent, esquitxat de blanc, sobretot a l'hivern. Les potes són vermelloses i el bec és negre a l'hivern i groc a l'estiu. Hàbitat: Ocupa àrees obertes i poc arbrades, tant prats i pastures com cultius de regadiu. Curiositats: L’espècie presenta una dinàmica de contínua expansió que fa que la distribució es vegi constantment modificada; així doncs, es pot preveure el progressiu establiment de l’estornell vulgar en molts indrets encara no ocupats. Característiques d'identificació: Iridiscent, amb fines taques al damunt tot l'any i grans taques blanques al dessota a l'hivern. FONT DE LA FOTO: www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PHACAR (SIOC) Pardal comú, Passer domesticus Descripció morfològica: D’uns 14’5 cm de longitud. El mascle és castany, amb ratlles negroses, el capell gris, el dessota d’un blanc grisós. La femella i els joves tenen una coloració general més de color brunenca i crema. Hàbitat: Viu a tota Europa i es troba des del centre de les capitals fins a les cases de pagès, però mai al camp lliure. Curiositats: Deixa sentir el seu cant, molt continuat, amagat entremig del fullatge. Característiques d'identificació: Mascle: Coroneta grisa, pitet negre. Femella: Pit brut sense marques, cella apagada. 69

×