Info 38 cat ACPR

301 views

Published on

Veure tota la informació a www.forumdepesca.com
El fòrum de pesca en català

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
301
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Info 38 cat ACPR

  1. 1. EDITA: ASSOCIACIÓ CATALANA PER A UNA PESCA RESPONSABLE Av. Roma, 113 2on C 08011 BARCELONA Tel. Fax Contestador 902 120 298 Nº 38 - Febrer de 2011 a/e info@acpr.cat www.acpr.cat La convivència amb el sector professional no es sempre fàcil. Reproduïm un escrit que ens ha fet arribar un soci que ha tingut una desagradable experiència amb una embarcació de pescaprofessionalD iumenge 2 de gener de 2011, varies embarcacions recreatives es troben pescant a la sípia. Al voltant de les 9 del matí una embarcació de pesca professional (de les vàries que es troben a la zona faenant), realitza una aproximació teme- rària cap a una de les embarcacions recreatives fent senyes i cridant que han de marxar d’allà, que no poden estar amenys de 300 metres de les xarxes; que estan molt molestos ja que els trenquen les xarxes i l’amenacen de denunciar-lo. El patró de l’embarcació recreativa informa a la resta d’embarcacions dels fets ocorreguts per ràdio a través del canal9 VHF; conversa que es escoltada per la Guardia Civil, que es personen al port per assabentar-se del succeït, informant al’afectat que si vol presentar denuncia per la maniobra està en el seu dret de fer-ho; acció que es refusa en tant que estracta de dues embarcacions (esportiva i Professional) amb mateix port base i evitar majors confrontaments. Dues setmanes més tard es torna a repetir la situació amb dues embarcacions recreatives més que també pesquen a lazona, produint-se un intercanvi de paraules, en tant que es pensava que les embarcacions professionals no podien faenaren cap de setmana fins diumenge a les 16 hores. Uns dies mes tard es rep una trucada al Club Nàutic des de la Direcció General de Pesca sol·licitant una reunió amb el 1Gerent, per tal de conèixer la versió dels fets, davant les queixes rebudes per la embarcació professional i de la consultadel Seprona als inspectors sobre la problemàtica ocorreguda. A la reunió es personen dos funcionaris de la Generalitat de Catalunya, els que directament s’identifiquen com a inspec-tors de pesca i sol·liciten la versió dels fets per part del representant del Club dels pescadors esportius afectats. Fetes les explicacions per part d’uns i altres sobre les situacions ocorregudes, procedeixen a informar sobre l’existènciade l’Ordre AAR/476/2008 de 6 de novembre (DOGC 5256 de 12/11/2008), per la que es deroguen els horaris per a faenarles embarcacions professionals en aigües interiors, pel qual i davant la llacuna generada, poden pescar les 24 hores del dia,els 365 dies de l’any (en aigües interiors); així mateix es recorda l’obligació de no interferir amb les embarcacions de pescaque es trobin treballant i de respectar la distància de 300 metres de l’embarcació, essent l’ incompliment d’aquesta unafalta tipificada com a greu amb els imports de sancions que hi corresponen. La reunió, en tot moment cordial, tot i que el regust que queda i amb la lectura de l’acta que s’aixeca, el fet ésque han vingut a informar que els pescadors professionals han presentat una denúncia contra una embarcació recreativa, que amb aquest acte estem avisats i que si es reprodueixen els fets, pot donar lloc a la intervenció per part dels inspectors i sancionar als recreatius. Finalment, els mateixos inspectors propo- ATENCIÓ SOCIS: sen convocar una reunió amb el President de la Confraria i el patró de l’embarcació professional amb el fi d’arribar ¡¡assegurances a acords que finalitzin amb aquestes discrepàncies. d´embarcació!! Sembla mentida que en la situació de penúria en que es troba els recursos pesquers es derogui una mesura de precaució i s’au- Us recordem que abans de renovar toritzi la pesca sense fi. Per sort tan sols es d’aplicació en aigües l’assegurança de la vostra embarcació consulteu a: interiors ja que en aigües exteriors hi ha la obligació de deixar info@pescarecreativasponsable.es descansar el mar 48 hores. Cal pensar que tots tenim dret al re- Estem aconseguint descomptes a partir d’un 20% curs pesquer, que es un bé públic. sobre preus anteriors, demaneu un pressupost. Si mai us trobeu amb problemes d’aquesta mena, us recordem que l’associació te un conveni de col·laboració amb un despatx d’advocats especialitzats.
  2. 2. M.Mercè Científics Santmartí i Miró qüestionen Directora general la regulació de la de Pesca i Assumptes Marítims pesca sostenible F inalment s’ha Per Lowana Veal fet el nome- nament de REIKIAVIK, ene (IPS) Diversos especialistes qüestionen els ar- la persona que guments científics sobre els que es basen les pràctiques de la substituirà al Sr. industria pesquera acceptades com sostenibles. Martí Sans i Pairutó al capdavant de la Des de fa dècades, es considera adequat protegir els pei- Direcció general de xos joves i explotar els adults i utilitzar els nivells tròfics per pesca de la Genera- controlar la salut de la pesqueria. litat de Catalunya. Com que els peixos joves solen ser més petits i pesen Des de l’Associa- menys que els adults, les polítiques de pesca per avaluar la ció Catalana per a població es basen sobre la biomassa. una pesca respon- sable l’ hi desitgem A Islandia, per exemple, es tanquen àrees amb una gran pro-sort i èxits en la seva feina. porció de peixos petits i es protegeixen zones fresa i criança. Nascuda a Berga l’any 1963, és llicenciada en Veterinàriaper la Universitat de Saragossa (1981-1986) i llicenciada engrau per la mateixa universitat al juliol de 1986. Ha treballat per a l’Administració Pública de la Generalitatde Catalunya en el Departament d’Agricultura, Ramaderia 2i Pesca; la Direcció General de Pesca Marítima; en el De-partament de Sanitat i Seguretat Social; la Direcció Generalde Salut Pública i en el Departament de Benestar i Família.D’altra banda, ha realitzat diversos cursos relacionats ambles seves especialitats. De la seva trajectòria política destaca el seu nomenamentcom a responsable per a la igualtat a les Terres de l’Ebre deCDC, càrrec que ocupa des de 2005 fins l’actualitat. Com a docent ha participat també en diversos cursos,programes de postgrau i seminaris, i ha col·laborat en es-tudis i publicacions. Peró el Professor George Sugihara i el seu equip de l´Institut Scripps d’ Oceanografía critiquen aquest model acceptat des de fa dècades perquè pot alterar la piràmide d´edats. El sistema pot modificar la composició de la població d´una determinada espècie, com el peix carboner, al elimi- nar els pocs exemplars adults, que composen la part alta de la piràmide d´edat i deixar una amplia base de joves petits en ràpid creixement. “No s’han de salvar als joves, sinó als més vells i grans”, assenyalà Sugihara. “Els adults no solament ofereixen esta- bilitat i habilitats als seus descendents, sinó que permeten una major i millor qualitat de les cries, explicà. El perill, segons Sugihara, es que les polítiques actuals es basen sobre la biomasa i ignoren el tamany del peixos cor- rent el risc de desestabilitzar tota una població, cosa que pot afectar a tot l’ecosistema.
  3. 3. Branch i el seu equip basen els seus resultats en un gran nombre d’enquestes que consideren la quantitat i tipus de Segueix peixos que realment viuen als ecosistemes, així com dades el nostre de captura, per qüestionar el model acceptat. Twitter El sistema actual te dues grans falles, assenyalà Branch. “En primer lloc, en poc menys de la meitat dels ecosiste- xttp://twitter.comAssCatPesRes mes, la mida de la captura augmenta quan aquest empitjora o baixa, quan millora. En segon lloc, la mida pot ser constant Les noticies a l´instant encara que estiguin en crisi una major quantitat d´especies en un ecosistema, explicà. El perill es especialment major quan es tracta de recu- El significat dels resultats es fonamental, remarcà Branch,perar les reserves, remarcà Sugihara. “Les normes basades perquè “s’utilitza molt la mida com a indicador per deter-només sobre objectius de biomassa son incomplertes. minar la salut dels ecosistemes marins”. Per exemple, elTambé han de tenir en compte l’estructura edat-tamany de Conveni sobre Diversitat Biològica usa el promig del nivellles poblacions”, afegí. tròfic de la captura, com a paràmetre principal de la diver- sitat marina. “Les polítiques actuals i les pressions de la industriaper suspendre les prohibicions de pesca tan bon punt es El document de 1998 fou tremendament influent en larecupera la biomassa, peró no la edat o el tamany, son ar- recollida de dades sobre captures i nivells tròfics i, també,riscades”, va alertar Sugihara. alertà dels impactes de la pesca sobre els ecosistemes”,afegí Branch. Un altre pràctica acceptada a l´industria, es utilitzar lestendències en els nivells tròfics del peixos, per mesurar la “Les noves dades basades en enquestes de pescasalut dels mars. d’arrossegament i avaluacions de poblacions de pei- xos ens mostren que les captures no eren suficients”, El nivell tròfic d´un organisme es refereix al lloc que ocupa remarcà.dins la cadena alimentaria. Així les algues microscòpiquesestan al lloc u, mentre que els grans depredadors, com els “En el futur tindrem que posar en el punt de mira alstaurons, es situen al quatre. recurssos limitats de la millor forma, concentrant-nos 3 en les especies més vulnerables a la pesca, creant indica- Al 1998 es desenvolupà una anàlisi integral, amb dors que reflexin l´abundància, la biodiversitat i la salut dedades de captura global, avaluacions de reserves, en- l´ecosistema marí”, apuntà.questes de xarxes d’arrossegament, entre d´altres, permedir la salut mundial dels ecosistemes a travès de les Solament amb aquest esforç podrem avaluar l’impactetendències en els nivells tròfics dels peixos, al llarc de humà”, subratllà Branch.quatre dècades. Al seu moment, el sistema fou considerat una innovació. Dotze anys desprès, la confiança en aquest mètoded´avaluació perd adeptes. Un estudi realitzat per Trevor Branch, de la Universi-tat de Washington, juntament amb científics d’Australia,Canadà, Estats Units i la Gran Bretanya exposa els pro-blemes d´analitzar la salut del ecosistema pels canvis alsnivells tròfics de la captura. Desé aniversariU n patrocinador de l´ACPR ens comunica que celebra el seu desé aniversari. Es tracta de SUBPROf,S.L., que a més ho celebra ambl´inauguració d´un nou magatzem més gran degut al crei-xement de les vendes per internet. Sens dubte és una grannoticia en aquest moment i per el nostre sector. Feliciteml´equip que gestiona aquest negoci.www.subprof.com

×