El Meu Diari

EL MEU DIARI Un Ric Egocèntric

25 de Desembre del 2007
Avui es el dia de Nadal.
Odio el Nadal, perquè és l’única època de l’any que estic obligat a veure la meva família, tot i que només vaig a veure’ls el dia de reis. Ahir a la nit vaig anar a sopar amb uns amics i vam anar a un restaurant molt luxós, ja que pagava jo. Vaig escollir un vi reserva del ‘97, i realment era molt i molt bo. Era caret, si, però diners tampoc me’n falten. Després de sopar vam anar de festa a una discoteca a celebrar la nit bona i vaig beure molt. M’he aixecat molt tard i amb molt de mal de cap.
Després m’he dutxat i me n’he anat a dinar fora.
He trobat el número d’una vella amiga i l’he trucat perquè dinés amb mi. Hem quedat a plaça i l’he passat a buscar. Hem estat tot el dia xerrant sobre coses passades i parlant del temps i de la nostra vida actual.
Jo sincerament no tenia molt per dir-li, la meva vida es monòtona:
Treballar, beure, sortir de festa... Però bé, l’he enganyat un xic.

Avui ha sigut un dia de treballar molt.
No he fet més que trucades i trucades, quin fart de feina! Sort que quasi tot el matí i la meitat de la tarda l’he passat al bar fent cerveses! He plegat a les set i he vingut cap a casa, perquè duia una borratxera feia por.
Ara estic fent unes partides a la “play” mentre espero que arribin els amics, que avui a la nit és Sants Innocents i l’hem de liar grossa. A veure com és aquest any. Els anteriors anys sempre n’hem fet alguna de gran i l’endemà tothom se l’ha trobada per allà. Segurament sortirem de festa fins ben entrada la matinada, i després vindrem a casa a agafar els porcs que vaig comprar per la innocentada. El que volíem fer era deixar anar vint porcs pel poble, però en vaig comprar més i no sé que farem al final.
Ja posaré com ha anat.

Avui és la gran nit!
Tinc una por… quina bufa que agafarem!
Sort en tinc que primer ens n’anem a sopar al “Sonkosinki” i menjarem una bona mariscada.
Vi no en faltarà; Cava ja n’he comprat cinc caixes, i cubates... Farem tots els que puguem aquesta nit!
Espero que res surti malament, perquè pot ser grandiosa.
Bé, ja son aquí els meus amics, me’n vaig.

1 de Gener del 2008
Quina nit!
Vam anar a sopar i vam veure un vi del ’95 que costava 100 euros l’ampolla.
Vam sopar per 200 euros per cap, força barat. Vam fer les campanades al restaurant, que venia inclòs en el preu, i després vam fe algun cubata.
A la una vam anar a Júpiter, una discoteca que estava per allà, i vam estar botant i botant fins al matí, i anar bevent.
Vam conèixer unes noies molt simpàtiques de Barcelona, i ens van donar els telèfons. Jo me’n vaig lligar una i me la vaig emportar al cotxe... S’havia de començar be l’any! Els vam dir que ja les trucaríem, però e perdut els telèfons! Em sap greu perquè mira que eren maques, eh? Però bé, es així.
I avui... doncs me aixecat amb molt de mal de cap, quasi quasi mig borratxo encara, i m’he estat tot el dia al sofà sense fer res, no he ni menjat perquè tinc l’estómac ben regirat. Me n’aniré a dormir, perquè tinc una ressaca del quinze.

2 de Gener del 2008
Avui és un dia de ressaca màxima. M’he aixecat a les vuit, perquè no podia dormir, i m’he posat a mirar la tele. He vist les notícies i estava tot ple de nens que es morien de gana. No entenc el perquè, ja que jo no n’he passat mai i mai en passaré, perquè mai se m’acabarà la fortuna. Però bé, aquests nens moriran i prou, a mi encara em queda molt per viure. Després m’he dutxat, he esmorzat i per primer cop he arribat a l’hora a l’oficina. La secretària m’ha preguntat si estava malalt o alguna cosa semblant, però no he respost. Al migdia he anat al bar a dinar amb uns clients i m’he afartat de cerveses. Crec que començo a tenir un problema… però en fi, mentre els diners no s’acabin… I això que a la tarda no hi he anat perquè m’he adormit, però que mes dóna, sóc l’amo, així que faig el que vull.
Demà espero trobar-me millor, que ara mateix, tinc una son que mata.

5 de Gener del 2008
Avui és la nit de reis.
Hem fet de patges amb els amics i tot això, més que res, perquè després hi ha un sopar. A mi que m’importen els nens. Que potser em donen de menjar? Que va, pobres innocents que es creuen tot el que els diuen els pares. Després quan te n’enteres que els reis no existeixen, que els qui fan de reis són quatre borratxos que l’únic que fan és fer la cavalcada per després sortir de festa gratis, te n’adones de l’engany que as sofert tota la vida i te’n dónes vergonya. Però bé, al que anàvem. Ara em vaig a dutxar i a arreglar-me que tinc el sopar d’aquí a una hora.
Per cert! Els meus reis ja han passat. M’han deixat un “Porsche carrera GT” a la porta de casa, i 3 setmanes d’esquí a Baquieira Beret.
Bé, vaig a la dutxa que sinó no arribaré mai al sopar, i si nó i sóc jo per escollir el vi, beuran vi de garrafa.

6 de Gener del 2008
Avui m’he aixecat molt tard. M’ha aixecat el meu fillol que venia a buscar els regals, i jo no hi havia pensat en això! He hagut de dir-li que els busqués per tota la casa i mentrestant anar corrents al primer centre comercial que hi havia a comprar el regal més gros que he vist. Sort que me n’he sortit, perquè sinó la mare del nen em destitueix.
En realitat em faria un favor, perquè odio els nens, no sé que pensava quan vaig acceptar ser padrí, però bé, és igual. Després he anat a dinar a casa dels avis com de costum. És l’únic dia de l’any que estic obligat a fer-li cas a la meva família. He vist tots els nens petits obrint regals i tot emocionats, però jo no ho entenc. Jo de petit no era tan feliç. Tenia de tot i el dia de reis els meus pares sempre eren de viatge, però bé. M’he acabat cansant de tant de rotllo sentimental i familiar, i me n’he anat al bar a fer cerveses. Mentre bevia pensava en el que m’havia dit la meva mare, que veia que bevia massa i que potser tenia un problema...

8 de Gener del 2008
Per fi s’ha acabat el Nadal i tot aquest rotllo sentimental que em posava els pèls de punta. Tothom torna al treball, els llums dels carrers se’n van, i tota la màgia s’esborra un any més. Però jo avui he sigut diferent.
Tothom començava a treballar ahir, o com a molt tard avui, però jo no. Jo començo vacances avui. D’aquí dues horetes agafo un avió cap a les illes Seychelles i m’hi penso estar dos mesos. No tornaré fins que se’n vagi el fred que fa aquí. Espero que l’empresa segueixi anant bé sense mi, però si anés malament no passa pas res, els diners em surten per les orelles. Això no és problema. El problema seria el que en pensaria mon pare si això passés. L’empresa de la família a la ruïna per culpa d’un jove amb diners i encapritxat. No no, no ho permetré.

El Meu Diari

by komas on Jun 07, 2008

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

Statistics

El Meu Diari — Presentation Transcript