• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Xavier Vila Powerpointa
 

Xavier Vila Powerpointa

on

  • 1,344 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,344
Views on SlideShare
1,294
Embed Views
50

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

3 Embeds 50

http://www.soziolinguistika.org 43
http://atoan.karrajua.org 6
http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Xavier Vila Powerpointa Xavier Vila Powerpointa Presentation Transcript

    • Xarxa CRUSCAT Coneixements, representacions i usos del català Hezkuntza sisteman hizkuntza sustatzeak dituen potentzialtasunak eta mugak. Kataluniako kasuaren irakaspenak (estrapolagarriak?) F. Xavier Vila i Moreno Xarxa CRUSCAT –IEC Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (UB / PCB) Sociolinguistica Klusterraren I. Jardunaldia, 2008ko otsailaren 29a
    • Eskolaren zeregina hizkuntzaren ikaskuntzan Esferas de socialización Religió, associacionisme,, etc. lingüística de niños y Comercial preadolescentes 1900-1950 Feina Família Educació Parents i amics Consum cultural Sociosanitari Administració (usuaris)
    • Testuinguru berri bat Garrantzia hartu eskolarentzat Garrantzia galtzen dute
    • Telebista kontsumoa (Mataró 2007) 100% 1,2 0,9 3,6 1,1 0,4 1,3 2,9 0,9 2,4 90% 16,2 12,2 80% 25,9 70% 30,8 60% 43,2 50% 94,3% 93,8% 50,7 97,3% 40% 30% 50,8 20% 37,9 10% 17,7 0% Setmana Cap de setmana Vacances d'estiu més de 3h cada dia entre 1 i 3h cada dia menys d'1h cada dia Almenys un cop a la setmana Almenys un cop al mes Mai Fuente: alumnado 6º en Mataró, curso 2006-07, proyecto RESOL
    • Haur eta nerabeen sozializazio linguistikoaren eremuak gaur egun Feina Comercial Consum cultural Família Educació Parents i amics Sociosanitari Associacionisme, religió, etc. Administració (usuaris)
    • Eskolaren zeregin berria Papel fundamental en la socialización lingüística La escuela no salvará ninguna lengua Pero sin la escuela, difícilmente sobrevivirá una lengua al siglo XXI
    • Eskolako hizkuntza ereduak katalanaren lurraldeetan Catalunya: modelo de conjunción en catalán País Valencià: líneas Illes: oscilaciones entre conjunción y trilingüismo Andorra: pluralidad de sistemas y Escola Andorrana Catalunya Nord: brechas bilingües en el sistema francés + la Bressola L’Alguer: enseñanza lengua y La Costura Franja: catalán asignatura optativa
    • Bilakaera makrosoziala: eskolaren emaitza Katalunian 100 90 80 % que parlen el català 70 60 50 40 30 20 10 0 2-4 5-9 10- 15- 20- 25- 30- 35- 40- 45- 50- 55- 60- 65- 70- 75- 80- ?85 14 19 24 29 34 39 44 49 54 59 64 69 74 79 84 Edat 1986 1991 1996 2001
    • Alderaketarako: Valentzia Gràfic 8. Coneixement ampli i intermedi de català al País Valencià segons l'edat. 2004. Percentatges 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 De 15 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys Més de 64 anys Parlar prou bé 24 16 14 17 16 17 Parlar perfectament 34 33 33 36 42 39 Escriure prou bé 35 22 12 9 6 5 Escriure perfectament 23 14 9 7 4 3
    • Alegia Conjunción en catalán, sin duda, mejor para aprendizaje generalizado Pero... ¿Y el uso?
    • Erabilera lagunekin Catalan (always/almost always) or Castilian (always/almost always) with best friends. Catalonia, secundary education. Sources: ESL 2006 60,0 50,0 46,3 46,7 46,9 47,3 48,1 48,2 39,9 39,1 39,3 40,0 37,3 37,3 35,3 30,0 20,0 10,0 0,0 Best friend Second best Third best friend Best friend out Second best Third best friend within school friend within within school of school friend out of out of school school school Catalan (always or almost) Castilian (almostor always)
    • Erabilera ikaslegoaren H1aren arabera 100% 20,06% 80% 39% 58% 60% català 40% 79,94% castellà 61% 20% 42% 0% cs1 bi ct1 Font: Vila, Vial i Galindo
    • Erabilera ikastetxean, etxetik katalana den ikasleen %aren arabera 100% 6,10% 31,19% 80% 60% 81,79% català 93,90% 40% castellà 68,81% 20% 18,21% 0% cat1 ≤ 30% 30% < cat1 ≤ 70% cat1 > 70% Font: Vila, Vial i Galindo
    • Erabilera hiztunen H1aren arabera parlant destinatari 2 98 cs1 cs1 24 76 bi 31 69 ct1 20 80 cs1 català bi 46 55 bi castellà 80 20 ct1 31 69 cs1 ct1 75 25 bi 92 8 ct1 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Vila, Vial i Galindo
    • Erabilera hiztunen H1aren arabera (ikastetxean cat H1 ≤30%) parlant destinatari 100 cs1 cs1 4 96 bi 7 93 ct1 3 97 cs1 català bi 50 50 bi castellà 8 92 ct1 5 95 cs1 ct1 8 92 bi 50 50 ct1 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Vila, Vial i Galindo
    • Erabilera hiztunen H1aren arabera (ikastetxean %30<cat1 ≤%70) parlant destinatari 6 94 cs1 cs1 15 85 bi 17 83 ct1 23 77 cs1 català bi 100 bi castellà 79 21 ct1 24 76 cs1 ct1 79 21 bi 70 30 ct1 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Vila, Vial i Galindo
    • Erabilera hiztunen H1aren arabera (ikastetxean cat1>%70) parlant destinatari 9 91 cs1 cs1 97 3 bi 90 10 ct1 94 6 cs1 català bi 100 bi castellà 100 ct1 92 8 cs1 ct1 99 1 bi 99 1 ct1 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Vila, Vial i Galindo
    • Laburtuz Más castellano que catalán Peso fundamental de la demolingüística del centro i del área Normas de uso flexibles, pero todavía favorables al castellano La lengua de la docencia (catalán vs. catalán y castellano) implica pocos cambios
    • Auzi ideologiko bat? Años 80: promoción del conocimiento Años 90: promoción del uso Resultado: en términos generales, en Catalunya, más conflictividad, deslegitimación de normalización, desarme discursivo de los sectors proNL (“cansancio”, “desencanto”, “desorientación”, “desmobilización”...) El ultranacionalismo español impulsado Nuevas inmigraciones plantean un reto
    • Krisian lagundu egin du... Conjuntura política Hegemonia dels mitjans hispanocastellans Crisi -i reforçament- dels Estats nacionals en el marc de la UE i la mundialització Repercussió dels conflictes als Balcans Etc.
    • Baina... Ez al dugu batere akatsik egin? El segle XX ha dissolt el «jo responsable»: sempre actuem moguts per factors exteriors (publicitat, moda, inconscient, determinació social...) El segle XX ha entronitzat la «llibertat individual» per damunt de la col·lectivitat, la responsabilitat, la tradició... Sáez Mateu, Ferran (2003) Què (ens) passa? Subjecte, identitat i cultura en l'era de la simulació, Barcelona: Proa
    • Azpimarra ezagutzan (edo ezagutza faltan) El desconeixement del català era atribuïble a «algú altre»: dictadura, societat, etc. El coneixement és un capital, i és (pot ser) additiu L’escola té per funció essencial la distribució de coneixements Resultat: Menys espai per a la conflictivitat Més destinataris sensibles
    • Azpimarra erabileraren hazkundean L’ús lingüístic és un comportament suposadament individual i lliure La llibertat individual és un dels valors centrals de la societat contemporània L’escola rebutja modificar comportaments (com a molt, transmet valors) Resultat: obertura d’un flanc ideològic Més espai per a la conflictivitat Més destinataris reticents
    • Adibide bat? «El segon principi de la [nostra] política lingüística és el de lliure opció de llengua, segons el qual cada individu té total llibertat per decidir quina llengua vol utilitzar en les seves relacions amb els altres individus i amb els poders públics. El tercer gran principi estableix que tota llengua minoritària —i el català, òbviament, ho és— ha de rebre un tracte especial, consistent en mesures de protecció i foment de les seves expressions culturals. El límit d’aquestes mesures ha de ser, però, el dret a la lliure opció lingüística dels individus. En el cas de Catalunya, el que s’ha de protegir molt especialment és el bilingüisme, l’autèntic fet diferencial del nostre país.» (Fòrum Babel, 1998)
    • Ezagutzaren hazkundeari buruzko ñabardurak Capacitat de parlar el català entre no catalanoparlants o bilingües català-castellà inicials i pes d'aquests sobre el seu grup d'edat. Catalunya 2003. Percentatges 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 De 85 De 15 a De 20 a De 25 a De 30 a De 35 a De 40 a De 45 a De 50 a De 55 a De 60 a De 65 a De 70 a De 75 a De 80 a anys i 19 anys 24 anys 29 anys 34 anys 39 anys 44 anys 49 anys 54 anys 59 anys 64 anys 69 anys 74 anys 79 anys 84 anys més Entre 5 i 7 35,5 33,1 31,0 35,2 38,3 35,4 34,5 29,5 34,7 27,2 27,4 23,0 16,2 17,0 0,0 Entre 8 i 10 59,1 59,7 55,2 49,3 45,8 41,8 35,7 35,9 25,8 27,2 31,5 35,1 41,0 22,6 18,8 % no cat o cat/cast 52,0 53,5 61,9 63,1 64,2 57,1 59,5 61,2 61,6 56,4 55,8 47,3 44,0 36,5 32,0
    • FXV1 CASTELLÀ (L1) CATALÀ (L2) S1NT14SS C2NT14SS 1 MP: se trata de un niño 1 MP: doncs hi ha: un nen_ 2 (.) y su perro 2 i_ 3 tienen una ranita (??) en:_ 3 el seu gosset_ 4 (.) en un:_ 4 que: tenen a la seva habitació_ 5 (.) f- en un:_ 5 una: granota_ 6 frasco de vidrio_ 6 (.) a un: envàs de vidri_ 7 EE: mhm:_ 8 MP: (.) y::_ 7 (.) i::_ 9 se van a dormir_ 8 bueno se’n van a dormir_ 10 (.) e::_ 11 bueno el perro está-- 12 te lo explico detalladamente/ 13 o: 14 {P puedo continuar/} 15 (.) y::_ 16 bueno
    • Diapositiba 26 FXV1 no traduir!!! F.X. Vila ; 2008/02/28
    • 17 se van a dormir_ 18 y la:_ 19 la ranita se escapa 9 (.) i la granota: desapareix 20 EE: mhm:_ 21 MP: (.) entonce:s_ 10 (.) e:_ 22 el niño (cop de porta) y el perro de 11 total despiertan_ 23 (.) y no:_ 12 que e:l gosset_ 24 no la encuentran 13 e:s lleva_ 25 y se ponen a mirar en la_ 14 i:_ 26 (.) en la zapato:s_ 15 després el nen_ 27 en el frasco:_ 16 (.) i comencen a buscar pe:r les botes_ 28 debajo de la cama_ 17 (.) pe:r l’envàs de vidri_ 29 (.) y::_ 18 per tot 30 (.) y total 19 (INH) 31 que se van_ 20 i::_ 32 se-- 21 bueno 33 bueno 22 e:_ 34 se asoman a la ventana_ 23 s’assomen a: la finestra_
    • 35 se caen_ 24 (.) i el gosset es cau 36 (.) e::_ 25 {(P) i es fa una mica de mal 37 s- primero se cae el perro_ 26 pel que sembla} 38 (.) y como llevaba el:_ 39 frasco de vidrio en la cabeza_ 40 se-- 41 (.) se ve como el perro_ 42 m se cae_ 43 EE: mhm_ 44 MP: y se le rompe_
    • Beste hizkuntzen hiztun (aloglota) direnen erabilerak Matarón (n =114) 100% 2,7 5,7 3,7 1,5 0,0 16,2 1,9 90% 19,8 33,9 4,2 20,8 80% 47,1 44,9 59,6 46,6 11,1 56,3 70% 60% 17,4 42,1 30,2 50% 8,6 14,1 40% 25,1 12,5 13,5 27,5 27,3 65,4 30% 19,3 24,7 20% 15,4 41,5 21,9 13,8 11,8 24,1 3,5 10% 18,1 7,7 3,1 7,3 10,6 7,5 3,8 6,3 0% se rs s rs s s s is s ito an ic in re as et so Àv Am os on Pa Ti m cl es C er m de of G r- Pr s do ny na pa tre om En C Català Català i Castellà Castellà Combinacions altres llengües Altres llengües
    • Amazig hiztunen erabilerak Usages oraux des amazigophones initiaux. Vic. Pourcentages 0,0 0,0 0,0 0,0 100 25,0 90 20,8 29,2 80 12,5 8,3 70 16,7 8,3 4,2 60 4,2 50 4,2 0,0 100,0 20,8 40 30 50,0 54,2 20 41,7 10 0 Germans/germanes Millor amic/-iga Persones grans de l'escola Persones grans fora escola i casa Català sol o predominant Tant català com castellà Castellà sol o predominant Amazic Altres llengües i combinacions
    • Sintesia Importancia de los aprendizajes verticales y horizontales Dimensiones diferentes pero entrelazadas: conocimiento, usos, actitudes y sistema Diferenciación de situaciones comunicativas Escuela esfera compleja, necesaria pero insuficiente
    • Hizkuntzaren piramidea Sistema Uso Representaciones Competencia/ Adquisición
    • Komunikazio motak edo hizkuntza erabilerak eskolaren eremuan Comunicacions del Departament + Institucionalizadas d’Educació Claustre Primera entrevista amb els pares Usos vehiculars a l’aula Interpersonales Tutoria Debat a classe Activitat en petit grup - Institucionalitzadas (individualitzadas, privadas) Conversa íntima entre alumnes
    • Iradokizun batzuk erronkei aurre egiteko 1. Ponderad bien los recursos y los apoyos disponibles – siempre harán falta más 2. Identificad bien las prioridades: Ex.: alfabetización? Mantenimiento? Integración? 3. Sed pragmáticos antes que dogmáticos Ex.: dilema público vs. privado 4. Combinad la extensión con la intensidad 5. Adaptaos a las circunstancias del entorno 6. Revalorizad la lengua fuera de la escuela
    • Qui no s’arrisca, no pisca!
    • Mila esker zuen arretagatik! ¡Moltes gracies!