Lucía Mas     Sandra Pérez    Nerea Salvador      Aina Gisbert            4t CCurs 2011 -2012
Projecte: Les comarques de Catalunya     Pàgina |2                                 ÍNDEXPRIMERA PART                      ...
Projecte: Les comarques de Catalunya                              Pàgina |3     LES COMARQUES DE MUNTANYA1.   Les comarque...
Projecte: Les comarques de Catalunya                              Pàgina |4El clima en aquestes comarques es caracteritza ...
Projecte: Les comarques de Catalunya                                       Pàgina |5                           VAL D’ARAN1...
Projecte: Les comarques de Catalunya                                    Pàgina |6de més de 3.000 metres daltitud. Això és ...
Projecte: Les comarques de Catalunya                                     Pàgina |7pirinenques i de la Península ibèrica, i...
Projecte: Les comarques de Catalunya                                   Pàgina |8Els amants de la botànica troben a la Val ...
Projecte: Les comarques de Catalunya                                   Pàgina |9la fusta morta de faigs i bedolls dels bos...
Projecte: Les comarques de Catalunya                                  P à g i n a | 10         primaverals o esgarrapades ...
Projecte: Les comarques de Catalunya                                P à g i n a | 11   •   Anditos, són petites botifarres...
Projecte: Les comarques de Catalunya                              P à g i n a | 12       gascona, la sanqueta és molt semb...
Projecte: Les comarques de Catalunya                                   P à g i n a | 13     •    Licor daranyons: a base d...
Projecte: Les comarques de Catalunya                               P à g i n a | 14    lestil llombard. Disposa de dues po...
Projecte: Les comarques de Catalunya                                P à g i n a | 15    darrera any, una gran afluència de...
Projecte: Les comarques de Catalunya                                 P à g i n a | 16us adorna Déu.                       ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Projecte val d'aran

2,139 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,139
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Projecte val d'aran

  1. 1. Lucía Mas Sandra Pérez Nerea Salvador Aina Gisbert 4t CCurs 2011 -2012
  2. 2. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |2 ÍNDEXPRIMERA PART 31. Les comarques de muntanya 32. Situació en el mapa 33. Tipus de clima 44. Relleu 45. Vegetació 4SEGONA PART: VAL D’ARAN 51. Dades generals (situació i capital) 52. Relleu i hidrografia 63. Clima 74. Vegetació 75. Fauna 86. Activitat econòmica 97. Gastronomia 108. Llocs d’interès i monuments 139. Festes i tradicions 1410. Curiositats 15BIBLIOGRAFIA 16PRIMERA PART
  3. 3. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |3 LES COMARQUES DE MUNTANYA1. Les comarques de muntanya:Les comarques de muntanya són aquelles que estan situades més al nord deCatalunya, a la zona més muntanyosa.Les comarques de muntanya són: - Val d’Aran (Vielha) - Solsonès (Solsona) - Alta Ribagorça (el Pont de - Cerdanya (Puigcerdà) Suert) - Berguedà (Berga) - Pallars Sobirà (Sort) - Ripollès (Ripoll) - Pallars Jussà (Tremp) - Garrotxa (Olot) - Alt Urgell (La Seu d’Urgell)2. Situació en el mapa:3. Tipus de clima:
  4. 4. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |4El clima en aquestes comarques es caracteritza per hiverns molt freds, sovintamb nevades abundants, i estius suaus, és a dir, amb una calor moderada.4. El relleu:El relleu d’aquests tipus de comarca és moltabrupte, amb muntanyes molt altes i vallsestretes. Hi neixen rius molt importants, com arael Segre, la Noguera,Pallaresa, la NogueraRibagorçana, el Llobregat o el Ter.Els pobles són petits i estan situats a les valls.També hi ha masies aïllades.El relleu dificulta les comunicacions. Lescarreteres solen ser estretes, amb revolts i, devegades, passen per túnels que travessen lesmuntanyes.5. La vegetació:La vegetació és diferent segons l’altitud. A L’alta muntanya hi predominen elsprats i els boscos de pi negre i avet.SEGONA PART
  5. 5. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |5 VAL D’ARAN1. Dades generals (Situació i població): Comarca Val d’Aran Capital Vielha Superfície 633,60 km2 Població 10.295 habitants Municipis 9 Gentilici Aranès, aranesaLa Val dAran (nom occità i oficial) o Aran és un país dOccitània situatadministrativament a lextrem nord-occidental del Principat de Catalunya.Comarca dalta muntanya, a lextrem occidental dels Pirineus catalans,fronterera amb França, a la vall de capçalera de la Garona, que té laparticularitat de ser una vall atlàntica, al vessant nord de la serralada, oberta ales planures dAquitània. És una vall pirinenca constituïda com a comarca, ambcapital a Vielha, amb un govern autònom (Consell General dAran). La llenguapròpia i oficial daquesta comarca és loccità aranès, que pertany al conjunt delgascó oriental, i també hi són cooficials el català i el castellà.Els 9 municipis que formen aquestacomarca són: Arres, Bausen, Bossòst, esBòrdes, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha eMijaran, Vilamòs.2. Relleu i hidrografia:El paisatge aranès està dominat per pobletsacollidors, els uns a tocar dels altres i voltats dimmenses muntanyes, algunes
  6. 6. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |6de més de 3.000 metres daltitud. Això és tan cert que hi ha qui anomena la ValldAran la Suïssa catalana.Cims com el Tuc de Molières, el Besiberri i el Gran Tuc de Colomerspresideixen una vall que té lAneto, el cim més alt de la Península Ibèrica, alhoritzó. Els estanys de Saboredo, Colomers, Restanca, Mar..., donen fe delorigen glacial de la vall i contribueixen a afaiçonar un paisatge únic.És lúnica comarca de la Comunitat Autònoma de Catalunya que pertany engran part a una conca fluvial atlàntica. La Garona, que neix a la vall i latravessa, desemboca a loceà Atlàntic després de travessar tota la Gascunya.També té una petita part de conca mediterrània, ja que la NogueraPallaresa neix al Pla de Beret, a un centenar de metres de la Garona, peròinicia el curs en direcció oposada. Així mateix, la part nord de la Vall deBarravés (Mulleres i Conanglios) pertany administrativament també a lAran.3. Clima:La seva orientació cap al nord, amb una orografia dalt relleu i el clima atlànticdel que gaudeix, malgrat estar en un país mediterrani, proporcionen a la Vall uníndex de precipitacions molt per sobre de la mitjana daltres regions
  7. 7. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |7pirinenques i de la Península ibèrica, i fa que allotgi ecosistemes ambcaracterístiques especialment bones per a algunes espècies de gran interès.Acostuma a haver-hi temperatures baixes, pluges abundants i humitatelevada. La neu s’hi manté una bona part de l’any, sobretot a dalt dels cims,modelats pel glaç. De fet, aquest territori és l’únic del Principat de clima atlàntic,que és francament dur i que ha influït la cuina aranesa, molt substanciosa.4. Vegetació:La vegetació de la Vall, amb arbres caducs i boscos de coníferes,alternats amb prats alpins i subalpins, i bells trams fluvials o llacs, es troba acada pas. El curs del riu Garona vertebra la vall principal i els seus afluentsaporten no només les seves aigües sinó també altres valls laterals.
  8. 8. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |8Els amants de la botànica troben a la Val dAran alguna de les flors alpinesmés belles y difícils de trobar, com lorquídia Nigritela a la zona de la vall deMulheres; o dalt valor terapèutic,como lÀrnica montana, en vàrieszones de lentorn de Colomès; amés dexòtiques flors carnívorescom la Drosera (en prats alpins) ola Viola dAigua (en els cursosdaigua més nets). Però tambéallotja comunitats vegetalsmicroscòpiques que sónautèntics endemismes i que shan localitzat en determinats llacs glaciars delentorn del Parc Nacional dAigüestortes, i que són objecte destudis científicsdes de fa anys.Diferents varietats de molses i falgueres que requereixen nivells molt altsdoxigen i de qualitat ambiental posen de manifest lalt valor ecològic delsboscos aranesos, i embelleixen encara més els impressionants avets (Abiesalba), faigs (Fagus sylvatica) o roures (Quercus robur) que acompanyenlinacabable fluir de les aigües dels rius de la Vall. El grau dhumitat i lescaracterístiques geomorfològiques de lAran permeten també que en els seusboscos ens pugui sorprendre sovint la presència dun arbust tan bell comamenaçat, como és el popular grèvol (Ilex aquifolium), el consum del qual perdecorar les festes nadalenques féu que shagués de protegir en totes lesregions alpines.5. Fauna: Pel que fa a la fauna¸ els insectes tenen també un paper clau en els rics ecosistemes de la Vall. A més dun gran nombre de papallones de gran bellesa, destaca un insecte endèmic el nom del qual, Rosalia alpina, no fa sospitar el seu poder transformador de
  9. 9. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |9la fusta morta de faigs i bedolls dels boscos més madurs. També entre elsrèptils trobem endemismes que mostren la riquesa de la biodiversitat de lAran,com la sargantana aranesa (Lagocerta aranensis), o el tritó pirinenc(Calotriton asper), que habita a les parts més altes dels rius.A la Vall dAran hi ha una sèrie d’animals en perill dextinció, amb programesde reintroducció o de protecció i conservació, i són: l’ós bru (Ursus arctos), laperdiu blanca (Lagopus mutus), la cabra catalana, la sargantana aranesa(Lacerta aranica), trencalòs (Gypaëtus barbatus).Als prats subalpins i les parets escarpades del mig i delbaix Aran, a lentorn de les mines Victòria i de lesmines Margalida, les aigües ferruginoses i labundànciadungulats són el lloc preferit del sorprenent trencalòs(Gypaetus barbatus). Altres grans rapinyaires, como lamajestuosa àguila daurada (Aquila chrysaetos), elstemporals milà negre (Milvus migrans), milà reial (Milvus milvus) o laufrany((Neophron percnopterus) seran també fàcils dobservar en els seus volscirculars tot buscant preses o carronya.Farà falta molta paciència i bons prismàtics per observar el mític pigotgarser mitjà (Dendrocopos medius), amb uns colors i soroll en perforar elsarbres que confondrem segurament amb altres pigots parents però no tanamenaçats dextinció. La gran quantitat de petites aus forestals que concentrenels boscos de lAran converteixen amb els seus cants els itineraris desenderisme en una bonica aventura acústica, no només per als amants delornitologia sinó per a qualsevol. Lós bru (Ursus arctos) té en els boscos del Baix Aran el seu lloc preferit al Pirineu central, i en ocasions es poden trobar les seves petjades en les últimes neus
  10. 10. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 10 primaverals o esgarrapades amb les seves cinc grapes marcades en algun arbre. Aquest mamífer salimenta de baies silvestres, peixos, carronya i rares vegades caça preses grans.6. Activitat econòmica:Les activitats econòmiques tradicionals a la Val d’Aran han estat durant seglesla ramaderia i l’aprofitament dels recursos del bosc. De fet, encara espoden veure nombroses pastures que alimenten ramats bovins i ovins. Lesfires de Bossòst, Vielha i Salardú, són els testimonis vivents d’aquestatradició ramadera.A partir de l’últim quart del segle XX, però, l’activitat principal de la Val d’Arans’ha anat transformant, encarant-se cap al sector terciari, sobretot enactivitats turístiques. Primer va ser gràcies als esports d’hivern, amb l’estaciód’esquí més gran de Catalunya. Darrerament, els esports d’aventura, elsenderisme i el turisme rural han pres el relleu durant la meitat de l’any senseneu a les pistes.Especialment important és el sector dels serveis, lligat fonamentalment al’activitat turística, que concentra el seu focus a Vielha i la seva rodalia, i al’estació d’esquí de Baqueira Beret.7. Gastronomia:A la Vall dAran es fa un formatge de vaca anomenat precisament "ValldAran". Les aus de granja són de gran qualitat, amb elles es fan derivatstambé excel·lents, com el fetge gras o el paté de Lés.Hi ha certs embotits que tenen una denominació dorígen protegida, com perexemple: • Choriço (Xoriç) • Langoïssa i langoïssa seca (Llonganissa i secallona)
  11. 11. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 11 • Anditos, són petites botifarres de sang i ceba que es menjaven els primers dies després de la matança del porc i que els cansaladers han recuperat els darrers anys. • Cueta (Llonganissa cuita) • Bolh (Bull), nhi ha de negre, de codena i de llengua.Els plats de la cuina aranesa solen ser calòrics i consistents, com aconseqüència del clima de la vall, amb abundància de sopes i estofats, per alsquals sutilitzen sobretot productes locals. Destaquen les carns de boví i doví,la truita de riu i els bolets. Lanyell és excel·lent i abundantment consumit, compassa amb les aus, que es cuinen estofades o es conserven en oli amb vinagrei herbes. Lànec, com els civets i els patés, han penetrat per la banda francesa. • Caulets o col farcida: mandonguilles de carn picolada envoltada amb fulles de col, que es serveixen soles o com acompanyament de plats de caça. Aquests farcellets de col es couen en una cassola amb sofregit i es mengen també en altres llocs dOccitània. • Civet de caça, en especial de senglar o disard (cabra pirinenca): És un plat que es menja lendemà o, re-escalfant-lo, més tard i que requereix adobar la carn durant tres o quatre dies en un adob amb vi per a, posteriorment, coure-la durant varies hores amb altres verdures (pastanaga, ceba), espècies (all, nou moscada, herba bona, llorer), vi negre, brandi i vinagre. • Hereginat: és un plat dorígen medieval a base de menuts danyell. • Òlha aranesa: una ollada descudella amb carn dolla que és el plat més emblemàtic i tradicional de la cuina aranesa. Es fa amb mongetes blanques, patates, fideus, verdures (porro, col, api, ceba), gallina, pilota, botifarra negra i òssos. • Sanganhèta: a base de sang de porc o danyell, amb cansalada, all i julivert picats. La sang es deixa refredar per a que cualli i llavors es barreja amb els altres ingredients i es fregeix. A la resta de la cuina
  12. 12. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 12 gascona, la sanqueta és molt semblant però es pot fer amb sang daviram. • Torrin: sopa dall, que també pot ser de ceba, que es menja a tota la península Ibèrica i gran part dOccitània (amb diferents noms: alhada, aillade, tourin, oliat, etc.) i que es pot considerar una variant de laiga bulhida provençal. • Truhada aranesa o truhada: patates farcides de carn. • Truita de riu: que es prepara fumada, fregida o al forn amb fines herbesTambé s’elaboren postres típics a la zona: • Bunyols • Crespeths: també anomenades pastères o pescajons • Crema aranesa: una crema espesa perfumada amb vainilla i coberta amb clares dou batudes. • Hariat de fajol: una recepta semblant a les farinetes de fajol de La Garrotxa. Sutilitza un estri especial per a remenar-les que es diu cafall. • Milhat: unes farinetes dolces que semblen un pastís-flam, amb farina de blat o de blat de moro, i que pot tenir fruita, com poma o atmetlla. • Milhes: fetes de farinetes de blat de moro fregides i que es mengen calentes.A la Vall dAran es preparen licors cassolans, que se solen beure desprésdels àpats o per a acompanyar els dolços tradicionals, com per exemple: • Aigua de Nòdes: una mena de ratafia típica de la Vall dAran, que es fa amb nous encara verdes, que es cullen a finals de juny.
  13. 13. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 13 • Licor daranyons: a base daranyons macerats en rom durant un temps variable que pot arribar a un any. • Licor de cassís: beguda típica dOccitània en general a base de grosella negra macerada en licor danís. • Els Pinçons: licor de grosella • Vin caud (vi calent): vi negre amb sucre al qual sinfusiona canyella, pell de llimona i espècies, que es beu calent i era típic pel Nadal. També es beu a Andorra i la resta dels Pirineus.8. Llocs d’interès i monuments:Aquests són els principals indrets que el visitant a la vila no pot oblidar:• Església de Sant Miquèu de Vielha: construïda a diferents èpoques entre els segles XII i el XV. Arquitectònicament i artísticament la part més interessant d’aquest temple resideix en el seu atri i la seva portalada de finals del segle XIII o principis del XIV.• Crist de Mijaran: el podem trobar dins de lesglésia de Sant Miquèu. És una peça datada del segle XII que antigament es trobaba al Santuari de Mijaran que actualment està derruït a causa de la guerra.• Església de Bossòst: datat del segle XII és un dels monuments religiosos més extraordinaris de la comarca. Lesglésia parroquial romànica dEra Purificació de Maria, a Bossòst, fou construïda al llarg del segle XII. És de planta basilical de tres naus separades per pilars de planta circular i culminades amb tres absis decorats seguint
  14. 14. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 14 lestil llombard. Disposa de dues portalades, la septentrional molt més treballada que la meridional. Junt al temple es troba la torre campanar, de planta quadrada i rematada per pronunciada punxa de pissarra.• Església de Salardú: datada dels segles XII - XIII, amb un campanar exempt del segle XV. En ella hi trobem el Crist de Salardú amb una creu policromada datat del segle XIII.• Església de Tredòs: datada del segle XII la seva teulada és de fusta.9. Festes i tradicions:Algunes de les festes populars que es celebren a la comarca són:• La crema deth Haro: Es celebra al poble de Les. L’Haro és un tronc d’avet pelat d’uns 12 metres d’alçada que esdevé el centre d’un cerimonial que vol escenificar i perpetuar el sentiment d’agraïment a la terra just en el moment del solstici d’estiu, just en el moment quan la terra torna a donar fruits. Els joves, mentrestant, fan cremar les “eshalhes” que es confeccionen amb peles de cirerer totes juntes i que una vegada enceses les fan voleiar per damunt dels seus caps fent arribar el foc arreu. Després comencen les danses tradicionals com es Aubades, eth Tricoter, eth Cadalh i el Balh Plan. El cel de la nit aranesa s’omple d’espurnes, d’olor de cendra i de vi calent, el vin caud que es prepara en grans olles al voltant de la plaça.• Era Hèsta Aran: El 17 de juny la Vall dAran celebra la seva diada, era Hèsta dAran, amb motiu de la recuperació de les institucions històriques, ara fa tretze anys, fet que reconeixia la personalitat daquesta bella comarca situada al nord-oest del Pirineu català, que des d’aleshores té un òrgan de govern propi, el Conselh Generau dAran.• Fira de Vielha: La Hèira de Vielha (Fira de Vielha) té, any
  15. 15. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 15 darrera any, una gran afluència de públic. Durant tot el dia, pels carrers principals de Vielha, hi haurà un gran nombre de parades comercials i d’altra banda, en el recinte firal, ubicat al pàrking de les antigues casernes militars, tindrà lloc la vessant ramadera que celebra el Concurs de Bestiar, obert a tots els ramaders del Municipi de Vielha e Mijaran.10.Curiositats:Himne de la Val d’Aran:Lletra en aranès: volem com es pares, guardant-vos morir.Aqueres montanhesque tant nautes son,mempèishen de védermèns amors a o son. Traducció en català:Nautes se son nautes Aquelles muntanyes,ja sabaisharàn que tan altes són,es mies amoretes mimpedeixen veureque saproparàn. els meus amors on són.Montanhes araneses Altes, si son altes,a on es pastors ja les baixaranes hònts regalades els meus amoretstròben, e jordons. que saproparan.Se cantes perqué cantes Muntanyes aranesescantes pas per jo a on els pastorscantes per ma hilha fonts regaladesque non ei près de jo troben, i gerdons.Montanhes coronades Si cantes perquè cantes,tot er an de nhèu, no cantes per mi,tan nautes e bères cantes per ma filla,que vos pune eth cèu. que és lluny de mi.Montanhes araneses Muntanyes coronadespientades de rius, tot lany de neu;de totes grandeses tan altes i bellesvos adorne Diu. que us enveja el cel.Nòsti amors veiguéretz Muntanyes aranesescom rosèr florir, pentinades de rius, de totes grandeses
  16. 16. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 16us adorna Déu. com roser florir, volem, com els pares,Els nostres amors veieres esguardant-vos, morir. BIBLIOGRAFIA:• Llibre de la Val d´Aran de la Biblioteca (Monserrat Roig)• Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Val_d%27Aran• Turisme de la Val d’Aran: http://ca.wikipedia.org/wiki/Val_d%27Aran• Llocs d’interès de a Val d’Aran: http://pieraedicions.com/vielhallocsinterescultural.htm• Festes i tradicions: http://www.firesifestes.com/Fires/F-Haro-Les.htm

×