Presentació de Natxo Sorolla sobre la seva tesi

  • 682 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
682
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
3
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide
  • Tesi amb objectiu metodològic Ha d’incorporar anàlisi explicatiu “quina capacitat tinc d’explicar tal variable”? Amb l’anàlisi estructural (últim) la variable a explicar pot ser quin factor explica millor el manteniment o convergència de la llengua

Transcript

  • 1. Natxo Sorolla Seminari “Sociòlegs” 12 de maig de 2010 Tria de llengües en xarxes socials intergrupals
  • 2. Pregunta inicial
    • En societats plurilingües, quins factors configuren la tria de llengües dels parlants en les relacions intergrupals?
      • Tria de llengües
        • Nucli d’estudi de la tesi
      • Societats plurilingües
        • Macrocosial
          • Relacions intergrupals, (norma de) convergència/divergència, segregació/integració, contacte de llengües, bilingüisme, diglòssia, dinàmica...
      • Parlants
        • Visió microsocial
      • Relacions
        • Anàlisi estructural
      • Factors
        • Variables independents: atributiu + estructural
  • 3. Aproximació quantitativa a la tria de llengües
    • Corrent d’estudi qualitatiu de la tria de llengües
    • Aproximació per enquesta:
      • Llengua amb la parella – Llengua habitual de la parella.
      • Llengua amb fills – Tabula rasa
      • Llengua parlada amb els amics, familiars, ...
      • Llengua parlada amb els amics de llengua X (relació segons atributs d’ alter )
      • Llengua parlada si li contesten en _______
  • 4. Aproximació quantitativa a la tria de llengües
    • La visió clàssica analitza l’àmbit, no l’ alter , i ho fa sense coneixement dels atributs d’ alter (amics, botigues, veïns...)
      • O amb coneixement limitat dels atributs d’ alter
          • Llengua parlada amb amics de llengua _______
          • Si parla _____ a un desconegut i li contesta en ______
    • És el més proper a l’anàlisi de les xarxes socials i la tria de llengües des de les enquestes
        • Aproximació bastant roïna
  • 5. Aproximació tradicional a l’estudi de la convergència lingüística
    • “ Actualment en la zona de Barcelona els àmbits públics no oficials de masses (de lleure, comercials) en les grans àrees urbanes semblen associar-se amb un major ús oral de la llengua castellana. En aquesta zona, en les relacions comercials orals entre clients i venedors, per exemple, la llengua castellana sol ésser la llengua triada inicialment, per dues raons. D’una banda perquè el castellà és la primera llengua majoritària en bona part dels barris de la zona. En segon lloc, perquè les normes socials afavoreixen que s’usi. La convergència lingüística del venedor de llengua castellana cap al client catalanoparlant es produeix a vegades, però no és una norma de compliment obligat. En canvi, la convergència lingüística del venedor catalanoparlant cap al client castellanoparlant és un comportament que es dóna per suposat, bé que no sempre es doni.”
    • Boix; Vila (1998:128). Sociolingüística de la llengua catalana
  • 6. Enquesta d’Usos Lingüístics
      • Andorra:
      • “ Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta persona li respon en català, vostè generalment què fa? ”
      • Pregunta extremadament abstracta
      • Portuguesos a Andorra
  • 7. “ Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta persona li respon en català, vostè generalment què fa?” n = 96
  • 8. … segons el coneixement de francès dels portuguesos… “ Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta persona li respon en català, vostè generalment què fa?” Sigue hablando en francés Continua en catalán Continua en castellano Pide si le pueden hablar en castellano Nunca se dirige a nadie en francés Total Conoci_ miento fluido de francés Sí 10,7 75 3,6 0 10,7 100 No 0 23,5 2,9 2,9 70,6 100
  • 9. Marc Teòric: anàlisi de xarxes. Aportació de la tesi.
    • Anàlisi individualitzat de (cadascuna de) les relacions
    • Amb control dels atributs d’ alter
    • I amb atributs reticulars d’ alter
  • 10. Hipòtesi 1
    • Relació homòfila : entre parlants inicials de la mateixa llengua
    • La tria lingüística es resoldrà en la llengua inicial, tan per part d’ ego com d’ alter
    • Variable principal: la tria lingüística entre ego i alter depèn principalment de la llengua familiar d’ ego i alter
      • factors individuals/interacció
  • 11. Hipòtesi 2
    • Relació heteròfila : entre parlants inicials de diferent llengua
      • Societats plurilingües. Relacions intergrupals.
      • La tria lingüística es resoldrà segons...
    • 1) El patró de convergència (macrosocials)
      • Habitus de Bourdieu. Les relacions entre catalanoparlants i castellanoparlants tendiran a resoldre’s en castellà a la Franja i en català a Catalunya
    • 2) La llengua familiar majoritària a la classe.
    • 3) Segons atributs individuals d’ego i alter
      • Coneixements lingüístics d’ego i alter
      • Tries lingüístiques d’ alter en relacions intergrupals (segona corona...)
      • Representacions / actituds d’ego
  • 12. Hipòtesi 3
    • Les relacions homòfiles només són lleugerament més comuns que les heteròfiles
      • Excepte en noves immigracions
  • 13. Validesa de les hipòtesis
    • Les tries de cada actor en les relacions homòfiles han de ser consistents
    • En les relacions heteròfiles que siguen equivalents (coneixement, usos i representacions d’ alter similars) la tria de cada actor ha de ser consistent (mateixa llengua).
    • Si hi ha diferència, i no és consistent, invalida el model, perquè ens falten factors que explicon eixa inconsistencia dintre del nostre model.
  • 14. Projecte RESOL
    • RESOL: Resocialització i llengües: els efectes lingüístics del pas de l’educació primària a la secundària ( HUM 2006-05860/FILO)
    • Franja (Baix Cinca i Llitera):
      • Primària: 245 enquestes (208 a 6è)
      • Secundària:
        • Primera onada: 182 enquestes
        • Segona onada: 220 enquestes
    • Catalunya (Noguera)
      • Primària: 201 enquestes (169 a 6è)
      • Secundària: 178 enquestes
  • 15. Mètode d'anàlisi
    • Tria de llengua d’ego en la relació amb alter
    • Tria de la llengua d’alter amb ego
    • Anàlisi estructural
      • Anàlisi de xarxes atributiu egocentrat :
        • llengua que parla ego amb alter , segons els atributs d’ego
      • Anàlisi de xarxes atributiu sociocentrat :
        • llengua que parla ego amb alter segons els atributs d’ego i d’ alter
      • Anàlisi estructural :
        • llengua que parla ego amb alter amb els atributs d’ego, els atributs d’alter i el comportament d’alter amb els seus alteri , segons els atributs dels alteri
  • 16. Punts febles, dubtes, pors
    • Anàlisi amb Ucinet o amb SPSS?
      • SPSS: índex de manteniment de la llengua segons índex de manteniment de l’alter, etc
      • Es pot fer amb anàlisi de xarxes socials (Ucinet)
    • Els casos de SPSS han de ser la relació o la persona?
    • Estudio els llaços d’ego cap a alter, o els d’alter cap a ego?
    • Incorporar Catalunya?
    • Anàlisi longitudinal (SIENA)?
    • Temps!