Tema 5La sintaxisvisualPrincipis generals de la composicióGrup: Neus Cànovas, MariaMeler, Jaume Guzmán i MarcelCarbó.
Fonaments bàsics de la imatge fixa• Una imatge és la representació visual dun objecte, una persona, un animal oqualsevol a...
Iconicitat - AbstraccióLa iconicitat és el grau de semblança que laimatge guarda amb la realitat, perexemple, una imatge e...
Fonaments bàsics de la imatge fixaSenyal de trànsitArbitrària SurrealistaDora Maar, musa de PicassoPeter KeetmanAbstracta
Fonaments bàsics de la imatge fixaLoriginalitat és una nova presentació sobreun objecte, persona o fet en formes diferents...
Fonaments bàsics de la imatge fixaMonosèmia-PolisèmiaLes imatges monosèmiques són les que tenen un únic significat i aques...
Fonaments bàsics de la imatge fixaDenotació-ConnotacióLes imatges connotatives suposenla relació de la imatge ambsentiment...
Fonaments bàsics de la imatge fixaSenzilla-ComplexaLa quantitat delements que conformen una imatge determinen la seva senz...
Fonaments bàsics de la imatge fixaVídeoPieza "De la imagen fija a la imagen en movimiento":http://www.youtube.com/watch?v=...
Composició i enquadramentComposicióEs denomina composició a la distribució dels elements queintervenen en una imatge dins ...
Composició i enquadramentLínies1. Línies verticals. Produeixen una sensació de vida isuggereixen certa situació de quietud...
Composició i enquadramentL’aireEs denomina aire a lespai més o menys buit que esdeixa entre els subjectes principals que a...
Composició i enquadramentRegla dels TerçosÉs una de les principals regles de la composició. Els personatges oobjectes prin...
Composició i enquadramentSimetria i Asimetria• Simetria. Es produeix quan unenquadrament apareix repetit unelement de mane...
Composició i enquadramentProfunditat• Gran Profunditat de camp.• Poca Profunditat de camp.
Composició i enquadramentColor•Colors càlids.• Colors freds.
Composició i enquadramentEnquadramentLenquadrament és lespai delimitat pel rectangle que sinterposa entre lull humà i elso...
Composició i enquadramentEnquadramentLa finalitat que ha daconseguir la composició de la imatge en unenquadrament és que l...
Composició i enquadramentCol·locació dels objectes dins de lenquadramentEn aquests punts és on es concentra per defecte li...
Composició i enquadramentEnfocament total o selectiuLenfocament és un altre dels elements fonamentals per dirigir latenció...
Composició i enquadramentPerspectiva i angle de la presaLésser humà està acostumat a veure les coses desdaproximadament 1,...
Composició i enquadramentPerspectiva i angle de la presaEl Zenital: És quan la imatge es pren en un angleperpendicular res...
Composició i enquadramentIl·luminació i color. Forma i volumEl control de la llum i el color per part del fotògraf és una ...
Composició i enquadramentEl movimentEl moviment és un dels principals motors dexpressivitat en lafotografia.Lexpressió del...
Elements morfològics: punt, línea, pla,forma, color i textura
LA LECTURA DE LA IMATGE:La imatge no saprèninstantàniament, és a dir, que perentendre-la, hi ha un procés delectura en el ...
EL PUNT:• El punt és una unitat compositivamínima.• És creador de tensió sense direcció ilocalitza l’atenció dels que hove...
Sense punts visiblesAmb punts visibles
LA LINIA• La línia és traça del punten moviment.• És un element dinàmic.• Succés en marxa.• També dirigeix ​​la lecturavis...
EL PLA• Existeixen dos tipus de pla, el pla de representació iel pla com a element icònic.El pla que trobem amb més freqüè...
Dos plans bendiferenciats que separenun espai ben diferenciat,la part de la dreta amb ellogotip i la de lesquerraamb la pa...
LA FORMA• És laspecte que percebem dun objecte quevaria segons la seva posició o context.• La forma estructural és la form...
Escorç: Es pren la imatge ensentit oblic o perpendicular.Superposició: Estableix una jerarquia i articulalespai en diverso...
EL TO• Gradació dun mateixcolor.• Aporta dades a lapercepció pel que fa a:- La dimensió espacial.- La distància.- La profu...
EL COLOR• El color fa que tingui un altcontingut emocional.• Valors simbòlics culturals.• Immediatesa en la transició desi...
• BLANC:- Pau.- Puresa, innocència.- Buit positiu.- Reforç daltres colors.- Color de fons universal.
• NEGRE:- Serietat.- Misteri.- Silenci.- Mal.
• BLANC O METALL:- Noblesa.- Elegància.
• GRIS:- Indecisió.- Absència denergia.A TONS:- Lògica.- Organització.- Sofisticació.
• GROC:- Alegria.- Felicitat.- Vida.- Vitalitat.
• VERMELL:- Passió.- Sensualitat.- Violència.- Amor.- Guerra.- Perill.
• VERD:- Tranquil·litat.- Seguretat.- Serenitat.- Esperança.
• BLAU:- Profunditat- Introspecció- Malenconia- Frescor
• MORAT / VIOLETA:- Temprança.- Lucidesa.- Reflexió.
• ROSA:- Feminitat.- Innocència.- Romanticisme.
• TARONJA:- Espontaneïtat.- Dinamisme.- Estimulant.
• MARRO:- Realisme.- Severitat.- Masculinitat.
• COLORS SATURATS:Aghata Ruiz De La Prada
• COLORS DESATURATS
LA TEXTURA• És una experiència visual que afegeix colorssensorials.
Elements escalars: mida, escala, proporció iformat• Els elements escalars defineixen els aspectes quantitatius de larepres...
CARACTERÍSTIQUES• Les característiques que defineixen els elements escalars són:-la seva naturalesa quantitativa.-la seva ...
EL TAMANY• La mida de lésser humà actua com un valor canònic queserveix de referència per a les innombrables formes desegm...
LESCALA• És un element que resulta imprescindible per alconeixement visual ja que possibilita lampliació oreducció dun obj...
LA PROPORCIÓÉs la relació quantitativa entre un objecte i les seves partsconstitutives, així com entre les diferents parts...
EL FORMAT• Expressa la proporció interna del quadre de la imatge.• Limita el seu espai diferenciant lespai icònic de lespa...
Perspectiva. Punts àuries• La perspectiva és l’element de la imatgeque li aporta profunditat i la posiciona dinsd’un conte...
• Durant l’època hel·lenística (332-30 a.C.)apareix la perspectiva “en espina de peix”,consistent en diversos punts de fug...
• A finals del segle XV i XVI apareix laperspectiva del color (els colors es difuminenen relació amb la distància), i la m...
Perspectiva áureaLeonardo DaVinci va ser el primer en aplicar lleis per definir els punts auris, però en podemobservar div...
“Leda atòmica”, Salvador Dalí,Espanya 1949. Dalí va estudiar el“Tractat de la divina proporció” delpintor renaixentista Lu...
Perspectiva i punts auris en publicitatPel que fa a l’àmbit de la publicitat, aquests conceptes s’apliquen amb l’objectiu ...
La il·lusió tridimensional: profunditat de camp• Des de les primeres pintures rupestres en la prehistòria, l’ésser humà se...
“Spiderman al rescat”, Julian Beever. Londres, 2010.• L’any 1915 al teatre Astor de NovaYork s’emeten els primerscurtmetra...
Publicitat de Johnnie Walker, EdgarMueller. Londres, 2010.Publicitat de Reebook, Joe & Max. Londres,2011.Tridimensionalita...
Louis Vuitton, Italia,2008. Apareix Madonnaen 3D a partir delprograma Photoshop.Camel, EUA, 1995. S’aplica lallei del tanc...
La Imatge: Elements visuals, Elementsconceptuals i Elements relacionalsSón els que no es veuen, sinó que semblen estar pre...
1.1) PUNT.“No té ni llarg ni ample, no ocupa cap zona a lespai, és el principi i la fi duna línia, i és on dueslínies es t...
1.2) LÍNIA.“Quan un punt es mou, el seu recorregut es transforma en una línia. La línia té llarg, però no ample. Téposició...
1.3) PLA.“El recorregut duna línia en moviment es converteix en un plànol. Té llarg i ample, però no grossor. Téposició i ...
1.4) VOLUM.“El recorregut dun plànol enmoviment es converteix en volum. Téuna posició en lespai i està limitatper plànols....
La Imatge: Elements visuals, Elementsconceptuals i Elements relacionalsQuan dibuixem un objecte en un paper, emprem una lí...
2.1) FORMA“Tot el que pugui ser vist posseeix una forma que aporta la identificació principal en lanostra percepció” Wuciu...
2.2) MIDA“Totes les formes tenen una grandària. La grandària és relativa si ho descrivim en termes demagnitud i de miniatu...
2.3) COLOR“És una forma visible denergia lluminosa, que constitueix un dels atributs de definició delsobjectes o que és el...
2.4) TEXTURA“La textura es refereix a les rodalies de la superfície duna forma. Pot ser plana, suau o rugosa; ipot atreure...
La Imatge: Elements visuals, Elementsconceptuals I Elements relacionals“Aquest grup delements governa la ubicació i la int...
• Percepció:-Direcció: D’acord amb allò quearribem a observar. “La direccióduna forma depèn de com larelaciona l’espectado...
• Sentit:-Espai: Els objectes sempre ocupenun espai. “Les formes i qualsevolgrandària, per petites que siguin,ocupen un es...
Fonts• http://www.historiadelartemgm.com.ar/laperspectivaenelrenacimiento.htm• http://reyna-leola-historias.blogspot.com.e...
Tema 5
Tema 5
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Tema 5

52,247
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
52,247
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 5

  1. 1. Tema 5La sintaxisvisualPrincipis generals de la composicióGrup: Neus Cànovas, MariaMeler, Jaume Guzmán i MarcelCarbó.
  2. 2. Fonaments bàsics de la imatge fixa• Una imatge és la representació visual dun objecte, una persona, un animal oqualsevol altra cosa plausible de ser captada per lull humà a través de diferentstècniques com poden ser la pintura, el disseny, la fotografia i el vídeo, entred’altres.• La imatge fixa és un missatge de forma icona que representa una part de larealitat.• Característiques de la imatge fixa:• Les característiques de les imatges es formulen en parelles oposades, de maneraque hi ha una àmplia gamma de possibilitats dins duna mateixa imatge.• Iconicitat-Abstracció.• Originalitat-Redundància.• Monosèmia-Polisèmia.• Denotació-Connotació.• Senzillesa-Complexitat.
  3. 3. Iconicitat - AbstraccióLa iconicitat és el grau de semblança que laimatge guarda amb la realitat, perexemple, una imatge en color tindràuna major iconicitat que una en blanc inegre.L’abstracció indica que la imatge no tésemblança amb la realitat, pot serproducte de la imaginació per exemple.Els senyals de trànsit són denominadesarbitràries i les imatges produïdes per lafantasia es diuen surrealistes. Les queno tenen cap tipus de representació a larealitat són les anomenades pinturesabstractes.Fonaments bàsics de la imatge fixaTorre Eiffel (París).
  4. 4. Fonaments bàsics de la imatge fixaSenyal de trànsitArbitrària SurrealistaDora Maar, musa de PicassoPeter KeetmanAbstracta
  5. 5. Fonaments bàsics de la imatge fixaLoriginalitat és una nova presentació sobreun objecte, persona o fet en formes diferentsdentendre la realitat.Amb això no vol dir que loriginalitat siguiabstracte o difícil d’entendre, sinó que sónimatges que sescapen de la realitat.Originalitat-RedundànciaLa redundància fa referència a la repeticiódelements ja coneguts. Aquest mètode sutilitzamolt en publicitat per potenciar la imatge de lamarca o per donar a entendre al públic al qual vadirigit.Quan aquesta redundància està formada perestereotips o models relacionats amb el rol social,la sexualitat ... etc. serien imatges estereotipades.Joan MiróAnunci de la marca AXE
  6. 6. Fonaments bàsics de la imatge fixaMonosèmia-PolisèmiaLes imatges monosèmiques són les que tenen un únic significat i aquest està clar, però hiha un altre tipus dimatges que intenten transmetre un missatge ocult, més profund,aquestes són les anomenades imatges polisèmiques.Les imatges polisèmiques són les més utilitzades per a la publicitat.MonosèmiaPolisèmiaAnuncis de United Colours of Benetton
  7. 7. Fonaments bàsics de la imatge fixaDenotació-ConnotacióLes imatges connotatives suposenla relació de la imatge ambsentiments: calor, fred, pena...Transmeten significats subjectius.Les imatges denotatives fan que espugui interpretar aquesta imatgede diverses formes.
  8. 8. Fonaments bàsics de la imatge fixaSenzilla-ComplexaLa quantitat delements que conformen una imatge determinen la seva senzillesa ocomplexitat. Des del punt de vista de la percepció visual la inclusió de més dequatre elements que difereixen en color, forma i textura no permeten observar laimatge duna sola mirada i, en aquest sentit, diem que una imatge és complexa.Senzilla Complexa
  9. 9. Fonaments bàsics de la imatge fixaVídeoPieza "De la imagen fija a la imagen en movimiento":http://www.youtube.com/watch?v=7sOG5sHiHY4
  10. 10. Composició i enquadramentComposicióEs denomina composició a la distribució dels elements queintervenen en una imatge dins de lenquadrament. Això esrealitza a partir del format de la imatge i dacord amb laintencionalitat semàntica.
  11. 11. Composició i enquadramentLínies1. Línies verticals. Produeixen una sensació de vida isuggereixen certa situació de quietud i de vigilància.Sassocien a una situació destabilitat.2.Línies Horitzontals. Produeixen una sensació depau, de quietud, de serenitat i de vegades de mort.Les línies horitzontals de la mateixa manera que leslínies verticals, sassocien a una situació destabilitat.3.Línies Inclinades. Produeixen una sensació dedinamisme, de moviment, dagitació i de perill. Engeneral, les línies inclinades donen relleu i sensacióde continuïtat a les imatges.4.Línies Corbes. Les línies corbes igual que les líniesinclinades proporcionen un ritme més dinàmic a lesseqüències de vídeo i resulten més agradables queles línies verticals i les línies horitzontals.
  12. 12. Composició i enquadramentL’aireEs denomina aire a lespai més o menys buit que esdeixa entre els subjectes principals que apareixenen una imatge i els límits de lenquadrament.
  13. 13. Composició i enquadramentRegla dels TerçosÉs una de les principals regles de la composició. Els personatges oobjectes principals han destar col·locats en les interseccionsresultants de dividir la pantalla en tres parts iguals de manera vertical ide manera horitzontal.
  14. 14. Composició i enquadramentSimetria i Asimetria• Simetria. Es produeix quan unenquadrament apareix repetit unelement de manera que un dellssembla el reflex de laltre en unmirall. Resulten monòtones.• Asimetria. Són més dinàmiques,produeixen una sensaciódinestabilitat i poden generarmés tensió dramàtica.
  15. 15. Composició i enquadramentProfunditat• Gran Profunditat de camp.• Poca Profunditat de camp.
  16. 16. Composició i enquadramentColor•Colors càlids.• Colors freds.
  17. 17. Composició i enquadramentEnquadramentLenquadrament és lespai delimitat pel rectangle que sinterposa entre lull humà i elsobjectes o personatges que volen ser captats amb la càmera. Tot enquadrament és allò queel fotògraf situa dins de la fotografia, la porció descena que elegeix captar. Davant dunmateix motiu cada fotògraf pot elegir fer una fotografia diferent captant un o altre element.Les seves finalitats són:•Descriptiva: es pretén presentar la realitat amb una visió objectiva, introduir-nos en el mónen què es desenvolupa lacció. Els enquadraments descriptius cerquen plans llargs imoviments apropiats.•Narrativa: es vol donar els elements necessaris per a que sentengui objectivament lacció.Són enquadraments funcionals i la seva durada ha de ser lestrictament necessària.•Expressiva: es busca introduir més a lespectador en el món dallò narrat o fer-li entendre elpunt de vista del director. Són enquadraments més subjectius. Cal que es subordinin a lanarració del film.•Simbòlica: es busca introduir dins de lenquadrament uns elements que subratllin, expliquin,donin profunditat psicològica, etc., a lacció, personatges o objectes presentats.
  18. 18. Composició i enquadramentEnquadramentLa finalitat que ha daconseguir la composició de la imatge en unenquadrament és que la mirada de lespectador trobi amb rapidesa i precisiólobjecte important i en comprengui de forma suficient el significat. Lacomposició ha destablir un centre datenció.Allò que crida més latenció en un enquadrament és:• les figures o objectes en moviment, amb un moviment més ràpid que elsaltres.• les figures que veiem en una perspectiva favorable.• allò que és més proper a la càmera.• allò que està il·luminat.• alguna cosa obscura envoltada duna gran claredat.Una altra finalitat important de la composició és lequilibri de línies,superfícies, volums i espai en torn al centre datenció, excepte que, per raonsdramàtiques, expressives o simbòliques, interessi el desequilibri.
  19. 19. Composició i enquadramentCol·locació dels objectes dins de lenquadramentEn aquests punts és on es concentra per defecte linterès de lespectador iés on hem de col·locar el motiu que desitgem ressaltar en les nostresfotografies. Daquesta forma neix lanomenada regla dels terços, que ensindica que si dividim la imatge a parts iguals per dos línies horitzontals idues verticals, els quatre punts dintersecció daquestes línies són els quemajor atenció rebran de lespectador .
  20. 20. Composició i enquadramentEnfocament total o selectiuLenfocament és un altre dels elements fonamentals per dirigir latencióde lespectador i fer ressaltar els motius de les nostres composicions.
  21. 21. Composició i enquadramentPerspectiva i angle de la presaLésser humà està acostumat a veure les coses desdaproximadament 1,60 m. daltura i de front. Lesimatges així es capten de forma clara i descriptiva, si béno aporten cap originalitat.La variació del punt de vista aporta perspectivesdiferents amb elements inesperats que sovint captenmés latenció.Existeixen certes tècniques utilitzades entre els fotògrafs:El picat consisteix en fotografiar un motiu des de dalt capa baix i ajuda a fer ressaltar com són de petits certsobjectes, ja que proporciona un punt de vista desuperioritat. Alhora és contraproduent en general el seuús en fotografia de persones (especialment nens) oanimals perquè ajuda a veurels com a inferiors, els restaimportància i, a més, si es fotografia de prop potdeformar les proporcions del cap respecte al cos.
  22. 22. Composició i enquadramentPerspectiva i angle de la presaEl Zenital: És quan la imatge es pren en un angleperpendicular respecte al terra, és a dir, a 90º.El contrapicat és la perspectiva contrària al picat, és adir, consisteix a fotografiar un motiu des de baix cap adalt i ajuda a fer ressaltar la grandiositat dun element.Se sol utilitzar per fotografiar edificis o monuments itambé deforma la perspectiva accentuant-ne aquestefecte com més a prop se sigui del motiu.La presa a ran consisteix en treure la fotografia a rande terra o de lobjecte i ajuda a sorprendrelespectador amb imatges que un ésser humà noacostuma a veure ja que no se sol col·locar en aquestnivell de visió. Aquest angle se sol utilitzar perfotografiar motius petits en el seu entorn natural.
  23. 23. Composició i enquadramentIl·luminació i color. Forma i volumEl control de la llum i el color per part del fotògraf és una altra eina poderosa alhora de transmetre sensacions que van més enllà de la percepció visual i perdirigir latenció.
  24. 24. Composició i enquadramentEl movimentEl moviment és un dels principals motors dexpressivitat en lafotografia.Lexpressió del moviment saconsegueix actuant sobre lobturador, eldiafragma i combinant aquests elements amb daltres comlenfocament selectiu.Els dos efectes més habituals respecte al moviment són:Congelació de moviment, es a dir, aconseguir que una imatge daltdinamisme en ple moviment aparegui com congelada en mig daquestmoviment de manera que proporcioni a lespectador la visió duninstant que lésser humà no capta de forma separada i estàtica.Desplaçament, és a dir, ajustar un temps dexposició prou lent a lacàmera com perquè el moviment del motiu a fotografiar, que està enmoviment, aparegui desplaçat dins duna foto en la qual totes lesaltres coses apareixen nítidament.De la mateixa manera es pot aconseguir captar una instantània en laqual el motiu romangui nítid mentre que totes les altres coses a lafoto apareguin mogudes.Aquest efecte fa ressaltar duna manera espectacular el movimentdels objectes i pot ajudar a captar latenció cap al motiu si bé la sevaconsecució requereix dhabilitat amb els controls de la càmera i ambun trípode.
  25. 25. Elements morfològics: punt, línea, pla,forma, color i textura
  26. 26. LA LECTURA DE LA IMATGE:La imatge no saprèninstantàniament, és a dir, que perentendre-la, hi ha un procés delectura en el temps.La nostra visió es desplaça per uneszones i satura en d’altres.Algunes àrees signoren i altrescapten latenció.En aquest procés és on entren elsgrans elements que integren laimatge.
  27. 27. EL PUNT:• El punt és una unitat compositivamínima.• És creador de tensió sense direcció ilocalitza l’atenció dels que hoveuen.• Dona a les imatges una singularitati un accent a allò que es voldestacar.• És un succés aïllat en el campcompositiu.
  28. 28. Sense punts visiblesAmb punts visibles
  29. 29. LA LINIA• La línia és traça del punten moviment.• És un element dinàmic.• Succés en marxa.• També dirigeix ​​la lecturavisual per on passa.• Pot tenir significat en símateixa o ser un elementdefinidor daltres méscomplexos:-Contorn / silueta-Separador / delimitador-Figura
  30. 30. EL PLA• Existeixen dos tipus de pla, el pla de representació iel pla com a element icònic.El pla que trobem amb més freqüència és el pla com aelement icònic que és lespai bidimensional limitat perlínies.La seva funció és delimitar lespai plàstic.
  31. 31. Dos plans bendiferenciats que separenun espai ben diferenciat,la part de la dreta amb ellogotip i la de lesquerraamb la parella.Aquí veiem 6 plànols diferents.
  32. 32. LA FORMA• És laspecte que percebem dun objecte quevaria segons la seva posició o context.• La forma estructural és la forma invariabledun objecte que facilita el seu reconeixementper associació. Per aquests dos tipus hi hadues opcions per a la seva representació:1) la projecció (estructura).2) i escorç o superposició (forma).La projecció es realitza des dun punt de vista fix,de cara a les que veiem les seves característiquesestructurals.
  33. 33. Escorç: Es pren la imatge ensentit oblic o perpendicular.Superposició: Estableix una jerarquia i articulalespai en diversos termes.
  34. 34. EL TO• Gradació dun mateixcolor.• Aporta dades a lapercepció pel que fa a:- La dimensió espacial.- La distància.- La profunditat.
  35. 35. EL COLOR• El color fa que tingui un altcontingut emocional.• Valors simbòlics culturals.• Immediatesa en la transició designificat.El color és portador de missatgespsicològics:• Calma.• Alegria.• Violència.• Serietat.• Puresa.• Misteri.
  36. 36. • BLANC:- Pau.- Puresa, innocència.- Buit positiu.- Reforç daltres colors.- Color de fons universal.
  37. 37. • NEGRE:- Serietat.- Misteri.- Silenci.- Mal.
  38. 38. • BLANC O METALL:- Noblesa.- Elegància.
  39. 39. • GRIS:- Indecisió.- Absència denergia.A TONS:- Lògica.- Organització.- Sofisticació.
  40. 40. • GROC:- Alegria.- Felicitat.- Vida.- Vitalitat.
  41. 41. • VERMELL:- Passió.- Sensualitat.- Violència.- Amor.- Guerra.- Perill.
  42. 42. • VERD:- Tranquil·litat.- Seguretat.- Serenitat.- Esperança.
  43. 43. • BLAU:- Profunditat- Introspecció- Malenconia- Frescor
  44. 44. • MORAT / VIOLETA:- Temprança.- Lucidesa.- Reflexió.
  45. 45. • ROSA:- Feminitat.- Innocència.- Romanticisme.
  46. 46. • TARONJA:- Espontaneïtat.- Dinamisme.- Estimulant.
  47. 47. • MARRO:- Realisme.- Severitat.- Masculinitat.
  48. 48. • COLORS SATURATS:Aghata Ruiz De La Prada
  49. 49. • COLORS DESATURATS
  50. 50. LA TEXTURA• És una experiència visual que afegeix colorssensorials.
  51. 51. Elements escalars: mida, escala, proporció iformat• Els elements escalars defineixen els aspectes quantitatius de larepresentació icònica.• Es tendeix a infravalorar la influència daquests elements en la composicióde la imatge en favor dels elements qualitatius (morfològics i dinàmics),però la influència que els elements escalars exerceixen sobre leficàcia dela representació icònica són evidents com en el disseny gràfic de tipuspublicitari.
  52. 52. CARACTERÍSTIQUES• Les característiques que defineixen els elements escalars són:-la seva naturalesa quantitativa.-la seva naturalesa relacional.Tots els elements escalars, en major o menor mesura, impliquen relació:1. Quantitativa entre la imatge i la realitat (lescala).2. Entre les parts dun tot (el cànon de Polícleto).3. Entre lhoritzontal i la vertical del format del quadre (la ràtio).4. Entre la mida objectiu duna imatge i el que lésser humà considera midesmitjanes.5. La seva influència sobre la llegibilitat de la imatge, és a dir, sobre lescondicions necessàries per garantir una recepció correcta de la imatge perpart de lobservador.
  53. 53. EL TAMANY• La mida de lésser humà actua com un valor canònic queserveix de referència per a les innombrables formes desegmentació i ordenació de lespai que fan els arquitectes,els fabricants de cotxes, mobles, etc. Tot es construeix amida de lésser humà.• FUNCIONS:1- La jerarquització:2- La conceptualització visual de la distància:3- Els gradients de mida:4- Limpacte visual que produeixen les imatges de gransdimensions:
  54. 54. LESCALA• És un element que resulta imprescindible per alconeixement visual ja que possibilita lampliació oreducció dun objecte sense que es vegin alterades lespropietats estructurals o formals daquest.• Lescala implica una relació de mida i la quantificaciódaquesta relació. A les escales podem distingir:A) una escala externa que expressa la relació entre lamida absolut de la imatge i el seu referent en la realitat(els mapes geogràfics o plànols dun habitatge);B) una escala interna que implica una relació entre lamida dun objecte representat a la imatge i la mida globaldel quadre de la representació. Dóna origen alsanomenats plans fotogràfics i / o cinematogràfics.
  55. 55. LA PROPORCIÓÉs la relació quantitativa entre un objecte i les seves partsconstitutives, així com entre les diferents parts entre sí. Per exemple,els cànons clàssics grecs (Policlet o Lisip) establien el nombre de capsque havien de contenir-se en lalçada duna estàtua perquè aquesta estrobés "proporcionada".Al llarg de la història sha tractat de trobar una proporció quesidentifiqués amb la bellesa. La que més reconeixement va aconseguirva ser la Divina Proportione o secció àuria. El valor numèric daquestaproporció és 1,618 (nombre dor) i expressa la relació entre dos costatsduna figura geomètrica. a / b = 1,618. La Proporció Àuria fascinavacom a ideal de bellesa als grecs, als renaixentistes i perdura en elsnostres dies. Els pintors i escultors del Renaixement la van tenir molten compte. La principal funció plàstica de la proporció és la de crearritmes en la imatge fixa, ja que la proporció és lexpressió de lordreintern de la composició.
  56. 56. EL FORMAT• Expressa la proporció interna del quadre de la imatge.• Limita el seu espai diferenciant lespai icònic de lespai físic on sinsereix laimatge.• Un format ve definit pel que fa a les seves proporcions internes per la sevaràtio, que defineix la relació entre el costat vertical i el costat horitzontal.• Sexpressa numèricament indicant en primer lloc la mesura del costatvertical i, a continuació, la de lhoritzontal, el menor dels dos valors esredueix a la unitat i laltre és el quocient obtingut en dividir el major i elmenor.Tres raons expliquen que els creadors tendeixin a utilitzar aquest tipus deformat normatiu:* Té unes proporcions molt similars a les de la superfície útil del camp visualhumà.* Guarda un equilibri bastant harmònic entre els seus eixos horitzontal ivertical.* La influència que exerceix sobre els creadors i observadors hi ha un certordre visual heretat i reproduït repetidament.
  57. 57. Perspectiva. Punts àuries• La perspectiva és l’element de la imatgeque li aporta profunditat i la posiciona dinsd’un context paisatgístic.• En els inicis de la pintura, durant l’etapa dela prehistòria, encara no s’haviadesenvolupat la perspectiva. Per tant, enles pintures rupestres que es realitzavendins les coves hi observem una perspectivasimbòlica, sense pretensions. Els puntsauris són inexistents.• En les pintures egípcies (s.XXI a.C.) s’hiaplica bidimensionalitat i importància en lamida dels personatges (la reialesa destacaen comparació amb la mida reduïda delsesclaus). Es va descobrir la proporció àureaper mitjà de l’anàlisi i observació, basant-seen les dimensions establertes per tald’aportar realisme a la pintura.Prehistòria: Coves d’Altamira.CantabriaPaleolític superior: 40000 aC -10000 aCEgipte: Tomba del faraó Tutmosis IV,per Menna, Tebas. S.XV a.C.
  58. 58. • Durant l’època hel·lenística (332-30 a.C.)apareix la perspectiva “en espina de peix”,consistent en diversos punts de fuga sobreun eix principal. Els punts auris es basavenen la simetria, focalitzant l’atenció sobrepunts estratègics de la imatge.• En l’Alta Edat Mitjana sorgeix laperspectiva jeràrquica o teològica: elspersonatges més importants situats en lapart superior, separant divinitat delshumans. A finals de la Baixa Edat Mitjanaapareix la perspectiva caballera: a la partsuperior apareixen els objectes mésallunyats, a la inferior els més propers.• Durant el renaixement es juga amb latridimensionalitat, es recrea certaprofunditat i sensació espacial. Laperspectiva respon a la teoriamatemàtica, basada en la geometria isimetria. Perspectiva cònica: líniesparal·leles convergeixen sobre un mateixpunt de fuga.Edat Mitjana: Giotto “Lamentaciósobre Crist mort”. Itàlia, 1305.Renaixement: La ciutat ideal (1475),Italia Piero della Francesca.
  59. 59. • A finals del segle XV i XVI apareix laperspectiva del color (els colors es difuminenen relació amb la distància), i la minvant (esredueix la nitidesa amb la distància). Sóntècniques promogudes per Leonardo DaVinci,qui també aplica fórmules matemàtiques(àlgebra i geometria) per tal de fixar uns puntsauris ajustats a la realitat (com aplica a l’homede Vitruvi).• Durant els segles XVI i XVII, entre elRenaixement i el Barroc, la pintura manieristaes centra en la perspectiva il·lusòria: punts defuga múltiples o fora de l’enquadrament, ambles proporcions distorsionades en un espaidesarticulat i irracional.• En la pintura barroca s’utilitza la perspectivaaèria: es representa l’atmosfera difuminantl’espai per aportar profunditat. Més tardsorgeix la perspectiva il·lusionista, quesuggereix infinitat i representa el celmitjançant llargues columnes i edificis.Barroc: “LasMeninas”,Velázquez.Espanya 1656.Pinturamanierista: “HenryHoward” perWilliam Scrots.Anglaterra, 1546.Perspectiva delcolor: “LaGioconda”.Leonardo Da Vinci,Italia 1503-1519.
  60. 60. Perspectiva áureaLeonardo DaVinci va ser el primer en aplicar lleis per definir els punts auris, però en podemobservar diversos exemples en què saplica la simetria i la geometria en diverses etapes dela història, tant pel que fa a l’arquitectura, com l’escultura i la pintura.Partenó, Atenes. 447-432a.C. En la Grècia clàssica jas’utilitzava per tald’embellir els espais creatsper als déus, amb unageometria quesimbolitzava la perfecció.Home de Vitruvi, LeonardoDaVinci. Itàlia, 1487. Tambéconegut com a “Cànon deles proporcions humanes”.Estudi de les proporcions delcos humà, a partir delstextos de Vitruvi, arquitectede l’antiga Roma.
  61. 61. “Leda atòmica”, Salvador Dalí,Espanya 1949. Dalí va estudiar el“Tractat de la divina proporció” delpintor renaixentista Luca Pacioliabans de pintar el quadre. Lamajoria de les seves obres escaracteritzen per aquestageometria realista.“Dorífor” de Policlet, Grècia450-445 a.C. L’escultura aplicaper primera vegada un sistemade proporcions ideal. Segonsl’escultor, l’alçada perfectacorrespon a la mida del capmultiplicada per 7.
  62. 62. Perspectiva i punts auris en publicitatPel que fa a l’àmbit de la publicitat, aquests conceptes s’apliquen amb l’objectiu de captarl’atenció del públic i ser memoritzats, aplicant les lleis de la Gestalt. Exemples:Heineken, EUA 2008.S’utilitza una perspectivasobredimensionada imostrant només una partdel producte. Es juga ambla llei del tancament de laGestalt: l’espectadorinterpreta la imatge apartir d’una part que se limostra.Absolut Vodka, EUA 1990.En aquest cas no s’utilitzauna perspectiva enparticular, sinó que esmodifica un element delpaisatge d’acord amb la lleide la totalitat: la disposiciódels arbres crea elproducte. També hi actuala llei del tancament.Secret Obsession de CalvinKlein, EUA 2008. Els puntsauris de la imatge es situenestratègicament juganttambé amb els colors per talque l’espectador centril’atenció en el producte. Lleidel contrast: s’exageren lesdimensions d’allò que es voldestacar.
  63. 63. La il·lusió tridimensional: profunditat de camp• Des de les primeres pintures rupestres en la prehistòria, l’ésser humà sempre ha intentat plasmar certatridimensionalitat i realisme en les seves representacions. En l’antiga grècia, a través de l’escultura,sorgeixen les primeres mostres de tridimensionalitat.• A partir de l’època hel·lenística, sorgeixen diverses perspectives que, aplicades a la pintura, recreenefectes de profunditat i espai.• Durant el Renaixement, el Barroc, i el Neoclassicisme, aquestes tècniques de perspectiva, juntament ambel tractament del color, perfeccionen cada vegada més la sensació de tridimensionalitat de les obres.“Centauromàquia”, Metopanº30 del Partenó, Fídias.Atenes 447-442 a.C.“El matrimoniArnolfini”, Jan van Eyck.Flandes, s.XV.“El jurament delsHoracis”, Jacques-LouisDavid. França, 1784.
  64. 64. “Spiderman al rescat”, Julian Beever. Londres, 2010.• L’any 1915 al teatre Astor de NovaYork s’emeten els primerscurtmetratges en 3D. L’any 1922 jaapareix el primer llargmetratge i,per fi, el 1937 s’emet en color i en3D.• Al llarg dels anys, amb l’avençtecnològic s’ha aconseguit unarepresentació perfecta de larealitat mitjançant tècniques de3D. També ha anat cobrantprotagonisme la tridimensionalitaten l’art urbà a partir dels anys 60amb el sorgiment dels primersgrafits a Nova York.Primeres pel·lícules en 3D
  65. 65. Publicitat de Johnnie Walker, EdgarMueller. Londres, 2010.Publicitat de Reebook, Joe & Max. Londres,2011.Tridimensionalitat i publicitatEn l’actualitat aquests efectes són molt utilitzats en publicitat, ja que és una manera infal·lible decridar l’atenció. En aquests exemples d’art urbà saplica la llei de contrast de la Gestalt:
  66. 66. Louis Vuitton, Italia,2008. Apareix Madonnaen 3D a partir delprograma Photoshop.Camel, EUA, 1995. S’aplica lallei del tancament de laGestalt, combinades amb latridimensionalitat.Perfect Plus, Xina, 2007. Lleidel contrast: aquest anuncis’exposava a la paret delmetro, mostrant el productede forma exagerada.
  67. 67. La Imatge: Elements visuals, Elementsconceptuals i Elements relacionalsSón els que no es veuen, sinó que semblen estar presents, emboliquen unvolum ocupant un espai: els punts, les línies, els plànols, els volums, noestan realment aquí. “Els elements conceptuals no són visibles, noexisteixen, sinó que semblen estar presents” Wucius Wong, fonaments deldisseny, Editorial GG.1) CONCEPTUALS
  68. 68. 1.1) PUNT.“No té ni llarg ni ample, no ocupa cap zona a lespai, és el principi i la fi duna línia, i és on dueslínies es troben o es creuen” Wucius Wong, fonaments del disseny, Editorial GG.“És la unitat més simple irreductiblement mínima de comunicació visual, és la naturalesa, larodonesa és la formulació més corrent” D. A. Dondis, La sintaxi de la Imatge, Introducció alalfabet visual. Editorial GG.El punt és una eina dexpressió, “no necessita estar gràficament representat perquè la sevainfluència plàstica es faci notar”, el visual no posseeix volum, ha de considerar-se com la unitatmínima dexpressió gràfica o comunicació visual i ha d’estar estretament relacionat amb lasuperfície.ELEMENTS CONCEPTUALSPattex Cola Instantanea - 2001
  69. 69. 1.2) LÍNIA.“Quan un punt es mou, el seu recorregut es transforma en una línia. La línia té llarg, però no ample. Téposició i direcció. Està limitada per punts. Forma les vores del plànol” Wucius Wong.“Poden reconèixer-se individualment, augmenta la sensació de direccionalitat i la cadena de punts esconverteix en un altre element visual; Pot definir-se també com un punt en moviment o com la històriadel moviment dun punt” D. A. Dondis.Quan un punt es mou, el seu recorregut es transforma en una línia o pot considerar-se també unasuccessió de punts, posseeix una sola dimensió, Llarg. “Crea vectors direccionals, relacions entre elselements de composició i, el més important, condiciona lestructura de la imatge”.ELEMENTS CONCEPTUALSBMW: Envy “Te gusta conducir” - Artista Desconegut
  70. 70. 1.3) PLA.“El recorregut duna línia en moviment es converteix en un plànol. Té llarg i ample, però no grossor. Téposició i adreça. Està limitat per línies. Defineix els límits externs del volum” Wucius Wong.ELEMENTS CONCEPTUALSCaratula o portada de Burle MarxFestival PerformanceSta. Lucia 2010
  71. 71. 1.4) VOLUM.“El recorregut dun plànol enmoviment es converteix en volum. Téuna posició en lespai i està limitatper plànols. En un dissenybidimensional, el volum és il·lusori”Wucius Wong.Successió o seqüència de plànols,posseeix 3 dimensions: llarg, ample iprofunditat.ELEMENTS CONCEPTUALSCartell publicitari del Transatlanticentre NY i Normandia
  72. 72. La Imatge: Elements visuals, Elementsconceptuals i Elements relacionalsQuan dibuixem un objecte en un paper, emprem una línia visible perrepresentar una línia conceptual. Quan els elements conceptuals es fanvisibles, tenen forma, mesura, color i textura.“Els elements visuals, formen la part més prominent dun disseny, ja quesón el que realment veiem”.2) ELEMENTS VISUALS
  73. 73. 2.1) FORMA“Tot el que pugui ser vist posseeix una forma que aporta la identificació principal en lanostra percepció” Wucius Wong.ELEMENTS VISUALSCampanya de guerrillade la marca TWC alsmetros dels EUAStreetmarketing a unautobús per part dunacompanyia defotografia japonesaAbsolut World saborllimona.
  74. 74. 2.2) MIDA“Totes les formes tenen una grandària. La grandària és relativa si ho descrivim en termes demagnitud i de miniatures, però tot i això és físicament mesurable” Wucius Wong.Totes les formes posseeixen una grandària.ELEMENTS VISUALSCartell de Burger King – 2007. Imatge Publicitària sense anunciant.
  75. 75. 2.3) COLOR“És una forma visible denergia lluminosa, que constitueix un dels atributs de definició delsobjectes o que és el resultat de lexcitació de les cèl·lules fotoreceptores de la retina” JustVillafañe.“El color és un recurs que sutilitza per atreure latenció de lespectador. Propicia la relacióafectiva a través del gust personal o preferències culturals del grup humà”.Els colors sassocien amb idees i conceptes relacionats amb les preferències, afectives o no, delusuari. La qüestió és que les associacions que fem amb el color poden canviar segons lescultures. El color és una apreciació subjectiva nostra, un element inestable per tenir un valorrelatiu, que es presta per a múltiples interaccions.ELEMENTS VISUALSCampanyes de lempresa de pintures Comex “We match any color”.
  76. 76. 2.4) TEXTURA“La textura es refereix a les rodalies de la superfície duna forma. Pot ser plana, suau o rugosa; ipot atreure tant al sentit del tacte com a la vista” Wucius Wong.Acabat duna superfície, ja sigui natural o artificial, és a dir, pot ser una qualitat del materialutilitzat o lacabat donat per un mateix a un objecte, “La textura està supeditada sempre per latècnica i al material que susin en la seva construcció”.ELEMENTS VISUALSAdidas – Tanca publicitària.Dove “Unstick you Style”. NITCO Empresa de mobles i fusta.
  77. 77. La Imatge: Elements visuals, Elementsconceptuals I Elements relacionals“Aquest grup delements governa la ubicació i la interrelació de les formesen un disseny. Alguns poden ser percebuts, com ladreça i la posició; unsaltres poden ser sentits, com lespai i la gravetat” Wucius Wong.Són els que dominen la ubicació i la interrelació dun disseny, i esdivideixen en dos aspectes: percepció i sentit.3) ELEMENTS RELACIONALS
  78. 78. • Percepció:-Direcció: D’acord amb allò quearribem a observar. “La direccióduna forma depèn de com larelaciona l’espectador, del marc(camp) que la conté o d’altresformes properes” Wucius Wong.-Posició: Relació pel que fa alquadre o estructura. “La posicióduna forma és jutjada per la sevarelació respecte al camp, al plànol oa lestructura del disseny”.ELEMENTS RELACIONALSMoet Chandon “New Chandon Rose”.McDonald’s, “McCafè”.
  79. 79. • Sentit:-Espai: Els objectes sempre ocupenun espai. “Les formes i qualsevolgrandària, per petites que siguin,ocupen un espai. Així, lespai pot serocupat o buit. Pot ser llis o il·lusori,per suggerir profunditat”.-Gravetat: Atracció del centre de laterra. “La sensació de gravetat no ésvisual sinó psicològica. Tal com somatrets per la gravetat de la terra,tenim tendències a atribuirpesadesa o lleugeresa, estabilitat oinestabilitat a formes o grups deformes individuals.”ELEMENTS RELACIONALSBerger “Natural fresh colours”.Silbermans Fitness Center – EEUU2009.
  80. 80. Fonts• http://www.historiadelartemgm.com.ar/laperspectivaenelrenacimiento.htm• http://reyna-leola-historias.blogspot.com.es/2012/10/tarea-8-analisis-de-pintura-egipcia.html• http://micropolis-ars.blogspot.com.es/• http://es.wikipedia.org/wiki/Pintura_manierista• http://www.angelfire.com/ab7/acuarianguru3/nueva_era/aurea.htm• http://www.decorarconarte.com/epages/61552482.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/61552482/Categories/Blog/Proporci_n_urea_en_la_escultura_y_el_arte_cl_sico• http://ciencia-arte.blogspot.com.es/2011/06/leda-atomica-y-aurea.html• http://www.slideshare.net/guest352af1c/teorica-blog• http://es.paperblog.com/breve-historia-del-3d-hasta-nuestros-dias-491104/• http://www.mimente.com.mx• https://www.google.es/imghp?hl=ca&tab=wi&authuser=0• http://www.scielo.org.ar/scielo.php?pid=S1851-17322010000200005&script=sci_arttext• http://www.unostiposduros.com/estilos-graficos-el-estilo-internacional/• http://martinsotoq.blogspot.com.es/2011/09/carteles-de-publicidad-ingeniosos.html• http://www.otromundoesposible.net/informes/%C2%BFes-la-publicidad-una-herramienta-para-el-crecimiento-economico• http://dibuixtacio.webcindario.com/3eso/trimestre1/tema1/tema1punt1.htmlhttp://www.slideshare.net/pmuract/elementos-del-lenguaje-visualhttp://www.slideshare.net/aleko062008/elementos-de-expresion-grafica• http://caracteristicasdelaimagenfija.blogspot.com.es/• http://clasesmgs.blogspot.com.es/2011/09/la-imagen-fija-caracteristicas.htmARHEIM RUDOLF, Arte y percepción visual, Madrid : Alianza forma, 1991.DONDIS, D. A. La sintaxis de la imagen. Barcelona: Gustavo Gili, 1990.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×