Your SlideShare is downloading. ×
Article de les TIC a les TAC
Article de les TIC a les TAC
Article de les TIC a les TAC
Article de les TIC a les TAC
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Article de les TIC a les TAC

896

Published on

Article resum de la ponència a la Jornada "De les TIC a les TAC" al CEP de Palma (4/11/2011)

Article resum de la ponència a la Jornada "De les TIC a les TAC" al CEP de Palma (4/11/2011)

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
896
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. De les TIC a les TAC. Reflexions sobre lestecnologies a l’EducacióDes de la perspectiva de la tecnologia educativa, estem visquen uns momentsapassionants dins lhistoria de lEducació. Una primera fita ha estat la generalització deles modernes tecnologies de la informació i la comunicació, a principis daquest segle, atots els centres educatius. Ara, assumit el fet que aquestes tecnologies estan a lescolaper quedar-shi, sestà intensificant la seva utilització quotidiana en diferents tasques. Enles reflexions que segueixen, es volen compartir arguments i criteris per orientar lús deles tecnologies en els àmbits més rellevants i les finalitats pròpies de lEducació.Els orígens de l’escola i les tecnologies de la informacióEscola i tecnologia de la informació han anat de la mà des dels orígens de la institucióescolar. L’alfabetització com a procés d’aprenentatge dels signes escrits i les sevesregles de combinació, constitueix lapropiació de tot un entramat conceptual i tecnològicque gira al voltant de l’escriptura. Invent humà de fa més de 5000 anys, lescriptura vaser desenvolupada amb lobjectiu demmagatzemar i transmetre informació. La galàxiatextual està integrada per codis (alfabets i tipografies), estàndards (gramàtica iortografia), instruments (ploma, llapis, bolígraf, impremta o màquina d’escriure) isuports (pedra, pergamí, paper,... ), tots ells elements tecnològics que shan tornatinvisibles, fonament i preludi del que avui són les tecnologies de la informació i lacomunicació.Al llarg de la història de lEducació, shan adoptat els recursos tecnològics per millorar elsprocessos daprenentatge. Un dels primers referents és el pedagog txec Comenius,considerat linventor del llibre de text amb il·lustracions: lOrbis sensualium pictus. Unaltre precursor oblidat és el professor de matemàtiques rus E.I. Ignatiev, que el 1911 vadeixar escrit al prefaci del seu llibre En el regne de l’ingeni: "No molesteu [als alumnes]amb càlculs i exercicis mecànics molt llargs i avorrits. Ara per fer aquests càlculsdisposem de diferents màquines calculadores, taules i altres dispositius"(sic). El segleXX, ha estat especialment intens en la relació de noves tecnologies de la informació i lacomunicació que shan experimentat a lEducació: la radio escolar (anys 1930-40), elsmitjans audiovisuals (anys 1960-70), la informàtica educativa (anys 1980-90) i Interneta partir de lany 1995 fins ara.La generalització i la sostenibilitat de la tecnificació de lEducació, més enllà delentusiasme del professorat pioner, és encara limitada. Conseqüentment, el grau depenetració a lescola de les tecnologies de la informació i dels llenguatges audiovisualspresenta un balanç desigual. Lanàlisi de les causes daquest fenomen és complexa i estroba diagnosticada en diferents estudis. Un dels més exhaustius fets a casa nostra, ésla recerca "Projecte Internet Catalunya" (PIC) realitzada els anys 2003-04. Treball queinclou un ampli capítol sobre lEscola a la societat xarxa. Entre les conclusions daquestainvestigació, destaca el fet que les TIC en general i Internet en particular no han estatvistes, fins ara, com una prioritat pel conjunt del sistema educatiu.El context actual de les tecnologies a l’EducacióEl desenvolupament de la Societat del coneixement comporta reptes dun abast senseprecedents per als sistemes educatius, com molt bé descriu en Ferran Ruiz amb lesquatre transformacions que ha dencarar lEducació per adaptar-se al nou context: lacurricular, la dels rols, lorganitzativa i larquitectònica. Entre els aspectes de la Societatdel coneixement que tenen més implicacions educatives, destaca el fet que vivim en un
  • 2. món interconnectat amb sobreabundància informacional. Per donar una referènciaquantitativa, un diari actual presenta tanta informació en un dia, com la que podia teniral llarg de la seva vida un ciutadà corrent del segle XV. Aquesta realitat obliga adesenvolupar per part de l’alumnat, i també del professorat, noves capacitats de treballintel·lectual.Les recents lleis d’Educació (LOE-2006 i LEC-2009) recullen globalment aquests nousrequeriments, fet que es visualitza en la nova concepció del currículum basada encompetències. Així mateix, aquestes lleis prescriuen que les tecnologies de la informacióhan d’estar presents en tot el procés d’aprenentatge: tant durant el períoded’escolarització, com en l’aprenentatge permanent al llarg de la vida.La Llei Orgànica d’Educació 2/2006 (LOE), en el seu Preàmbul estableix la inclusió digitalcom un nou dret quan indica: “Desenvolupar les aptituds necessàries per a la Societatdel coneixement, garantir l’accés de tots a les tecnologies de la informació i lacomunicació”. Dins l’articulat de la LOE s’estableix l’ús de les TIC a totes les etapeseducatives, concretament les tecnologies s’esmenten a: Educació infantil (article 14.5),Educació primària (articles 17 i 19.2), Educació secundaria (articles 23.e, 24.7 i 25.5) iel Batxillerat (article 33.g).La Llei d’Educació de Catalunya (LEC), recull els mateixos preceptes de la LOE i aportamajor concreció en alguns aspectes. Destacarem aquí aquells que fan referència a lesnoves responsabilitats del professorat. Em refereixo concretament a l’article 104, on esdetallen les funcions del professorat, i s’indica al seu apartat j) Utilitzar les tecnologiesde la informació i la comunicació, que han de conèixer i dominar com a einametodològica.Més endavant a l’article 109, que tracta de la Formació inicial del professorat, s’insisteixen dos aspectes clau per a la professió docent: el coneixement suficient d’una llenguaestrangera, i el domini de les TIC. Aquesta prescripció és molt important per a orientarl’adquisició de la competència tecnològica del professorat durant la seva formació inicial.Encara que la realitat vagi per davant de les lleis en la majoria de cassos, les citadesreferències normatives han de facilitar que el desplegament i l’adopció de les TIC,evolucioni més ràpidament i harmònica gràcies al reconeixement i priorització que hanestablert els legisladors. Per concloure aquestes disquisicions jurídiques, les ideespresentades es poden resumir en: la LOE universalitza les TIC amb una tripleperspectiva: competència bàsica, contingut curricular i recurs educatiu. Addicionalmentla LEC estableix que les TIC són una responsabilitat professional del professorat, iadquireixen el caràcter d’instrument metodològic.En aquest nou context s’han començat a desplegar actuacions tecnològiques de granabast i sense precedents en la nostra tradició pedagògica. Em refereixo concretament alprograma Escuela 2.0, conegut a Catalunya com Educat1x1. Les oportunitats que obrenaquests projectes són molt importants per a la comunitat educativa en el seu conjunt.L’èxit d’aquestes iniciatives, requereix una estreta complicitat entre tots els agentsimplicats: alumnat, professorat, famílies, empreses editorials i tecnològiques,universitats i administracions educatives.La competència digital per l’alumnat i el professoratLa Competència digital consisteix bàsicament a desenvolupar criteris i habilitats per acercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per a transformar-la en coneixement.Aquesta competència incorpora diferents sabers, que van des de laccés a la informaciófins a la seva difusió mitjançant diferents suports un cop elaborada, aquests processosimpliquen la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació comcomponent bàsic per a informar-se, aprendre, expressar-se i comunicar-se.
  • 3. Dins el concepte de Competència digital conflueixen diverses nocions dalfabetització:lalfabetització informacional (centrada al voltant en les estratègies i instruments perbuscar, obtenir, processar i comunicar informació, per transformar-la en coneixement),lalfabetització en comunicació audiovisual (una de les conseqüències importants de ladigitalització és la evolució dels mitjans de comunicació, que estan transformant lanostra forma de veure i entendre el món) i lalfabetització informàtica (coneixements quehan de garantir el domini instrumental de les tecnologies i el seu ús ètic). Sovint quan esparla de la Competència digital, es posa únicament lèmfasi en el lelement tecnològic.Una visió integrada de la competència digital implica adquirir els sabers de les tresalfabetitzacions de forma equilibrada.Històricament, cada teoria de laprenentatge ha assignat un paper a la tecnologiaeducativa: des del mite de la màquina densenyar fonamentat en la teoria conductista,fins laprenentatge col·laboratiu a la xarxa basat en postulats socioconstructivistes. Lesdiferents perspectives i mirades sobre l’ús de les tecnologies a l’Educació, es podenresumir en tres preposicions:Aprendre SOBRE les TIC: Aquesta mirada, parteix de la base que les TIC són unobjecte de coneixement per elles mateixes. Durant la dècada dels 80 l’èmfasi es vaposar a aprendre “informàtica” i més en concret un llenguatge de programació. Aquestaconcepció ha derivat darrerament en el domini de les eines ofimàtiques, de creaciómultimèdia i de moltes aplicacions web 2.0. A l’Educació bàsica, l’aprenentatgedescontextualitzat d’eines informàtiques, no es suficient per desenvolupar lacompetència digital. Per exemple en el camp de la fotografia, el coneixement delfuncionament i les característiques d’una càmera no garanteix fer bones fotos, serfotògraf requereix quelcom més. Fins i tot la simplificació del funcionament dels equips,minimitza el temps dedicat a aprendre sobre els dispositius, i permet concentrar-se en elque volem fer.Aprendre DE les TIC: correspon als usos on les TIC assumeixen la funció transmissorade coneixements i de la seva avaluació. Els recursos digitals que adopten aquestenfocament, soriginen en els primers temps de la informàtica educativa els anys 80.Aleshores s’anomenaven programes densenyament assistit per ordinador (EAO). Elfonament d’aquests recursos, es troba en les teories conductistes de l’aprenentatge. Lespresentacions electròniques, els tutorials i les exercitacions són exemples concretsdaquesta visió de les TIC. Malgrat l’evolució de la tecnologia (recursos multimèdia,entorns virtuals densenyament-aprenentatge, continguts web 2.0) la concepció teòricaque hi ha al darrera, ha quedat superada.Aprendre AMB les TIC: Enfocament metodològic sobre lús de la tecnologia informàticaque emergeix els anys vuitanta basat en el pensament constructivista. El primer materialinformàtic que respon a aquest plantejament és el llenguatge Logo. Actualment, elventall d’activitats, recursos i metodologies que materialitzen aquesta visió, ha crescutmolt, però la seva generalització a les aules té encara camí per endavant. El queentenem per Tecnologies d’Aprenentatge i el Coneixement (TAC), encaixa en aquestplantejament metodològic de l’ús de les TIC. Sota aquesta mirada, la tecnologia és elcontext d’aprenentatge, entorn de treball i de relació, mitjà d’expressió i creació, mésque canal de transmissió. Les simulacions interactives, els jocs seriosos, els projectestelemàtics, les Webquest, la radio per Internet, la programació amb Scratch o laconstrucció de robots, i de forma general tota aplicació de les TIC orientada al treballintel·lectual i a la creativitat, són exemples dels usos que permeten a lalumnat,desenvolupar totes les dimensions de la Competència digital (tecnològica, informacional,cognitiva, col·laborativa i cívica).A tall de conclusions
  • 4. El creixement i especialització de les tecnologies de la informació, ha comportat lapariciódun immens nombre daplicacions informàtiques i de dispositius, en conseqüència tambédusos i de nou vocabulari. El jovent és cada cop més "gourmet" digital, el que els adultsencara anomenem tecnologia, per a ells és mitjà dexpressió, relació i entreteniment, lesseves expectatives sobre la interactivitat dels recursos i entorns digitals és cada cop mésexigent. Malgrat aquesta realitat, continuem parlant de forma genèrica de TIC perreferir-nos a aquest univers en expansió. Quin imaginari tenim sobre les TIC?: Elsequipaments informàtics, el programari lliure, la connectivitat a Internet, els entornsvirtuals daprenentatge, els recursos digitals educatius, el programari de gestió, elsvideojocs, els GPS, les xarxes socials,...?Referir-nos a les TIC de forma genèrica condueix, al meu parer, a reforçar la sevadimensió tecnològica i instrumental, en detriment daltres aspectes més substantius. Perevitar aquesta tendència, en làmbit anglosaxó es va encunyar el neologisme "elearning",on el concepte destacat és justament laprenentatge. Traslladar a la nostra llenguaaquest marc conceptual, és lorigen de lexpressió: Tecnologies per a laprenentatge i elconeixement. La mirada TAC ha de generar un nou discurs sobre el paper de latecnologia DE la informació a lEducació, que porti a concentrar-se en aquells usos iaplicacions que promoguin que la tecnologia serveixi PER A laprenentatge. Laconsolidació de les TAC vindrà a partir de lapropiació col·lectiva dels recursos i lesmetodologies que facilitin noves pràctiques educatives, on lobjectiu sigui generar icompartir coneixement en i a la xarxa.Els grans eixos de canvi ja estan traçats a nivell estratègic i legislatiu: EstratègiaEuropea de Lisboa, Llei Orgànica dEducació, Llei dEducació de Catalunya. Ara caltraslladar aquestes directrius, amb els recursos adequats, a projectes i pràctiquesconcretes dins els centres i les aules. La culminació daquest procés ha de ser latransformació en profunditat del sistema educatiu. Lèxit de les tecnologies delaprenentatge i el coneixement vindrà quan es facin transparents com lescriptura, icontribueixin de forma decisiva a desenvolupar els pilars de lEducació que va definir laUNESCO per al segle XXI: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendrea viure junts.Jordi VivancosFebrer 2010ReferènciesIgnatiev, E.I. (1986) En el reino del ingenio. Moscou: Editoral MIR.Mominó, JM; Sigalés, C.; Meneses, J. (2008) Lescola a la societat xarxa. Internet aleducació Primària i Secundària. Barcelona: Editorial Ariel.Ruiz, F. (2997) La nueva Educación. Madrid: LID Editorial EmpresarialUNESCO. (1996) Educació: hi ha un tresor amagat a dins [Informe de la Comisió sobreEducació en el segle XXI, presidida per Jacques Delors] Barcelona: Centre UNESCO deCatalunya.

×