Your SlideShare is downloading. ×
0
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
El modernisme
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

El modernisme

160

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
160
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. EL MODERNISME • Moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX • Aquest moviment afecta a totes les manifestacions de l’art però és en l’arquitectura i les arts plàstiques on es mostra en ple sentit. • L’arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals(construccions amb toxto vist). • Arquitectura decorativa. Els arquitectes són sovint decoradors també d’interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria,les vidirieres, els mosaics, la forja, etc. Com a trets generals de reconeixement de l’estil modernista podem definir: • El predomini de la corba sobre la recta. • L’asimetria, el dinamisme de les formes. • El detallisme de la decoració en la recerca d’una estètica. • L’ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de la dona. La cronologia exacta del Modernisme a Catralunya és difícil d’establir. Podem situar- lo entre l’any 1888, any de l’Exposició Universal de Catalunya i el 1906, amb un epíleg fins a l’any 1926, data de la mort d’en Gaudí. Altres arquitectes modernistes importants, a Barcelona, són: Domènech i Muntaner i Puig i Cadafalch.
  • 2. Moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX Aquest moviment afecta a totes les manifestacions de l’art però és en l’arquitectura i les arts plàstiques on es mostra en ple sentit. L’arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals(construccions amb toxto vist). Arquitectura decorativa. Els arquitectes són sovint decoradors també d’interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria,les vidirieres, els mosaics, la forja, etc. Com a trets generals de reconeixement de l’estil modernista podem definir: El predomini de la corba sobre la recta. L’asimetria, el dinamisme de les formes. El detallisme de la decoració en la recerca d’una estètica. L’ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de la dona.
  • 3. GAUDÍ: TRETS D’IDENTITAT • Neix a Reus el 25 de juny de 1852 • Al 1873 inicia els estudis a l’escola d’Arquitectura, a l’escola Provincial de Barcelona. • El 28 de març de 1884 signa el primer document oficial com arquitecte titular de la Sagrada Família. • El 1886 signa el projecte del Palau Güell. • El 1898 inicia la Casa Calvet al carrer Casp de Barcelona. • En el 1900 s’inicien les obres del Parc Güell. • En el decurs de 1904 s’inicia la reforma de la Casa Batlló, al Passeig de Gràcia. • En el 1906 comencen les obres de la Casa Milà (Pedrera), també al Passeig de Gràcia. • En el 1910 s’acaba la Casa Milà enmig de grans tensions amb els seus propietaris. • El 7 de juny de 1926, Gaudí és atropellat per un tramvia a la Gran Via de Barcelona. Mor el dia 10, a l’Hospital de la Santa Creu i és enterrat el dia 12 a la capella del Carme de la cripta de la Sagrada Família. GAUDÍ (1852-1926)
  • 4. Símbol d'una ciutat L'edifici més visitat de Barcelona i el que, sens dubte, identifica la ciutat arreu del món, és obra de Gaudí. El 1883, l'arquitecte acceptà de continuar un projecte de plantejament neogòtic ja començat, però el va refer totalment, amb vocació monumental i una decoració exuberant, i hi treballà fins a la seva mort, el 1926. Hi aplicà, d'una manera original, formes de la geometria reglada. Paraboloides hiperbòlics, voltes convexes, helicoides i hiperboloides són només una breu referència de la complexitat de tota l'estructura, que recull l'essència dels coneixements i l'experiència constructiva de Gaudí. Tots els elements del temple, els arquitectònics i els ornamentals, posen de manifest una voluntat simbòlica procedent de la tradició cristiana. 1904 1927 2000
  • 5. SAGRADA FAMÍLIA • El temple és el resultat inacabat de la revisió total que va fer Gaudí d’un projecte anterior. En el nou projecte, Gaudí augmenta les dimensions previstes dissenyant un temple de cinc naus amb creuer i absis i un deambulatori exterior. Gaudí acaba la cripta ja iniciada incorporant ornamentació de tipus naturalista. • El temple havia de tenir 18 grans torres: 12 simbolitzarien els apòstols. Es va projectar la construcció de 3 façanes monumentals que s’obririen a tots dos extrems del creuer i als peus de l’església: la de llevant dedicada al Naixement de Crist, la de ponent, dedicada a la passió i a la Mort; i cap el sud, la façana de la Glòria, la més gran de totes. Gaudí només va acabar la del Naixement. Quatre torres- campanar de perfil parabòlic, d’una alçada de 107 metres i acabades en trencadís policrom, coronen les tres portes d’aquesta façana, dedicada a la Fe, a l’Esperança i a la Caritat. • El temple de la Sagrada Família és una gran obra iniciada el 1882, i encara inacabada.
  • 6. Un capítol a part mereix l’estudi de les formes vegetals. Gaudí observà que el creixement de les branques dels arbres segueixen una disposició prefixada per la seva estructura que li permeten suportar tot el pes de la capçada. Aquesta dinàmica és la que incorporà al disseny de les columnes de la Sagrada Família, inventant una solució totalment original: la columna arborescent. No amaga la procedència de la seva troballa, en una ocasió comentà als seus col·laboradors: Aquest arbre proper al meu obrador: aquest és el meu mestre!7. De fet, la primera sensació rebuda en entrar a l’interior del temple, és la mateixa que la d’endinsar-se en un bosc d’arbres gegants
  • 7. Sagrada Família Reixa Motius vegetals dels pinacles
  • 8. Els resultats de les observacions dels éssers vius és aplicat tant a les representacions naturalistes, com a les solucions estructurals. La inclusió de formes animals en la seva arquitectura també es pot interpretar a nivell simbòlic, ja que cadascuna d’elles pot tenir un significat específic. Park Güell Sagrada Família Reixa Motius vegetals dels pinacles Sagrada Família. Detall de la façana del naixement. Comparació amb formes d’aigua gelada.
  • 9. Escultura de les torres de la façana del Naixement.
  • 10. Escala de cargol de les torres de la façana del Naixement.
  • 11. Les formes naturals representades a l’arquitectura de Gaudí.
  • 12. LES ESTRUCTURES Però les formes geomètriques que realment donen personalitat a les construccions de Gaudí són les superfícies reglades. Aquestes formes tridimensionals de curvatura estan formades per línies rectes. Hi ha quatre tipus de superfícies reglades: d’hiperboloide, l’helicoide, el paraboloide hiperbòlic i el conoide. Totes elles, utilitzades per Gaudí en les seves estructures, les va aplicar a les voltes, als murs i als pilars.
  • 13. 1. Hiperboloide. Sagrada Família (Coberta)
  • 14. 2. Pilar amb intersecció de polígons estrellats. Sagrada Família
  • 15. 4. Escala helicoïdal. Sagrada Família
  • 16. Intersecció (macles) de poliedres i esferes. (Pinacle Sagrada Família)

×