Visió dels diferents models sanitaris existents i aprofundiment en el model sanitari català

1. Dr. Josep Vidal i Alaball
Medicina de Família. Salut Pública
Aules de formació cultural per a la gent gran
Berga, 19 de maig de 2014

3. 1. Model Beveridge – Servei Nacional de Salut
2. Model Bismarck – Assegurança obligatòria
3. Lliure mercat – Assegurança voluntària
Tipus de models sanitaris

4. 4
Model Beveridge – Sistema Nacional de Salut
• Salut com un bé públic (1941: 2ona Guerra Mundial)
• Finançament: Públic – IMPOSTOS
• Accés Universal i normalment gratuit (copagament)
• Provisió de serveis: majoritàriament pública
• Gestió i control governamental
• + : Facilita la cohesió social
• - : Ingerències polítiques / competència amb altres
serveis públics
• Model Shemasko (era soviètica)

5. 5
Model Bismarck – Seguretat Social
• Salut com un bé preferent (1883: control del
moviment sindical)
• Cobertura per l’assegurança obligatòria al lloc de
treball (cobertura a treballadors i família)
• Finançament: contribucions al sistema de seguretat
social (retenció de part del sou dels treballadors)
• Provisió de serveis: mixta pública-privada
• Gestió per organisme para-governamentals (seguretat
social)
• + : Elecció de proveïdor sanitari (competència)
• - : No universal / Costos de gestió més elevats
Poden limitar la competitivitat d’empreses

6. 6
Model de lliure mercat
• Salut com un bé privat
• Finançament: PRIVAT
• Provisió de serveis: Privada
• Recau només en la voluntat individual de les
persones:
1. Assegurança voluntària
2. Pagament directe dels serveis
• + : Alta capacitat d’elecció
• - : Relació amb la capacitat de pagament
Costos elevats / Poc equitatiu / Poc accessible

7. 7
Europa
Font: Apunts Màster Direcció Institucions Sanitàries 2014. Dr José R. Repullo

8. 8
Dades de Salut vàries

9. 9
Despesa sanitària pública (70%)
Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009

10. 10
Catalunya
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2012

11. 11
Doble cobertura sanitària
L’any 2012, a Catalunya, una de cada quatre persones (25,6%) tenia doble
cobertura sanitària, el 26,2% dels homes i el 25,1% de les dones.

12. 12
Evolució pressupost/despesa Salut Catalunya
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2014
ANY Pressupost % Variació Despesa Dèficit
2014 8.290,6 0,01% Objectiu dèficit 0
2013 8.289,7 - 2,55% sense tancar
2012 8.506,5 - 4,76% 9.162,5 - 8%
2011 8.931,6 - 6,45% 9.612,9 - 8%
2010 9.547,8 4,94% 10.387,9 - 9%
2009 9.098,0 2,37% 10.368,2 - 14%
2008 8.887,0 5,51% 9.790,7 - 10%
2007 8.422,7 8,98% 8.813,4 - 5%
2006 7.728,3 9,86% 7.998,4 - 3%
2005 7.034,8 9,09% 7.123,8 - 1%
2004 6.448,8 18,38% 6.585,7 - 2%
2003 5.447,5 7,74% 6.092,6 - 12%

13. 13
Despesa farmacèutica a Catalunya
Font: Josep Aumatell

14. 14
Despesa farmacèutica a Catalunya
Font: Josep Aumatell

15. 15
Despesa farmacèutica a Espanya
Font: Josep Aumatell

16. 16
Receptes per habitant
L’any 2012 es va dispensar a Catalunya una mitjana de 18,5 receptes per habitant
finançades total o parcialment pel CatSalut. La mitjana de les dones va ser
un 38,4% superior a la dels homes.
Els territoris del Baix
Penedès, Baix
Llobregat Litoral i
Nord, Barcelonès
Nord i Baix Maresme,
Berguedà i el Vallès
presentaven l’any
2012 valors de
receptes per habitant
superiors a la mitjana
de Catalunya. A
l’altre extrem, la
Garrotxa, l’Alt
Empordà, la Vall
d’Aran i el Pallars
Jussà i Sobirà
presentaven valors
inferiors a la mitjana.

17. 17
Despesa farmacèutica a Espanya
Font: Josep Aumatell

18. 18
Sobreenvelliment
Catalunya tenia a l’any 2013 un sobreenvellliment del 15,1%. És a dir, 15 de cada
100 persones de 65 anys o més superaven els 84 anys. El sobreenvelliment femení
(18,0%) era més elevat que el masculí (11,2%).

19. 19
Llits a hospitals d’aguts per 100.000 habitants
Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009

20. 20
Metges en actiu per 100.000 habitants
Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009

21. 21
Infermeres en actiu per 100.000 habitants
Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009

22. 22
Consultes externes per persona i any
Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009

23. 23
4 de cada 10€ de pressupost Generalitat es gasta en Salut
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2012

24. 24
Determinants de salut !!!!!

25. El sistema sanitari català és un sistema amb
finançament públic i amb cobertura universal, al
qual tota la ciutadania de Catalunya hi té accés.
Es tracta d'un model sanitari mixt, que integra en una
sola xarxa d'utilització pública tots els recursos
sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que recull
una tradició d'entitats (mútues, fundacions, consorcis,
centres de l'Església) històricament dedicades a
l'atenció de la salut.

26. 26
Evolució històrica
• Inicis del segle XX
• Medicina privada
• Assistència pública domiciliària (APD)
• Hospitals de beneficència
• 1942: Seguro obligatorio de enfermedad (SOE)
• Depenent del Ministerio de Trabajo (Instituto Nacional de
Previsión: serveis de salut + serveis socials)
• 1967: Ampliació de prestacions
• Ambulatoris (“cupos”)
• “Residencias”: hospitals (Bellvitge, Vall d’H.)

27. 27
• 1978: INSALUD (salut) – INSERSO (serveis socials). La
Seguridad Social es converteix paulatinament en un
sistema sanitari públic de salut
• 1986: Lei General de Sanidad. Es crea el SNS
Font: Apunts Màster Direcció Institucions Sanitàries 2014. Dr José R. Repullo

28. 28
Creació de l’Institut Català de la Salut
(ICS)
Decret de la Reforma de l’Atenció
Primària (AP)
Creació de la Xarxa Hospitalària
d’Utilització Pública (XHUP)
1983
1985
1985
Catalunya. Antecedents
1981 La Generalitat va rebre les
transferències en matèria sanitària

29. Planificació
Finançament
Provisió
Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990
Departament de Salut
Servei Català de la Salut
(CatSalut)
Proveïdors

30. Separació de funcions en el sistema sanitari català
Parlament
CatSalut
Proveïdors
Departament de
Salut
Assigna pressupost
Elabora Pla de Salut.
Transfereix recursos
econòmics
Garanteix
l’assistència
sanitària pública
Fan l’activitat
assistencial
Finançament
Recursos/
Planificació
Assegurament
Provisió

31. Departament de Salut
Planificació
•Estableix les estratègies
d'actuació del Departament.
•Integra i dóna coherència a les
polítiques de salut i serveis
sanitaris, sociosanitaris i de salut
pública.
PLA
DE
SALUT
(des del 1993)

32. Departament de Salut
Planificació
• Malalties de l’aparell circulatori
•Malalties de l’aparell locomotor
• Salut mental i addiccions
• Sociosanitari
• Oncologia
• Immigració
PLANS
DIRECTORS

33. Departament de Salut
Planificació
Instrument de referència de
planificació dels serveis del
sistema públic de salut de
Catalunya en un horitzó que
es situa l’any 2015.
MAPA SANITARI,
SOCIOSANITARI I
DE SALUT PÚBLICA

34. Departament de Salut
Planificació
MAPA SANITARI,
SOCIOSANITARI I
DE SALUT PÚBLICA
•Determina les línies directrius per
fer efectiu el desenvolupament dels
serveis que conformen el sistema
públic de salut
•Atenent als criteris d'equitat,
eficiència, sostenibilitat i satisfacció
de la ciutadania

35. Servei Català de la
Salut (CatSalut)
Finançament
El CatSalut és l'ens públic que garanteix les
prestacions sanitàries públiques de
Catalunya
La seva missió és garantir una atenció
sanitària de cobertura pública de qualitat a
tots els ciutadans i ciutadanes de
Catalunya.

36. Servei Català de la
Salut/ CatSalut
Finançament
7 Regions
Sanitàries
dividides en
Sectors
Gerent

37. 37
Servei Català de la Salut
(compra de serveis sanitaris)
CLIENT
(ciutadà)
Funció asseguradora
Funció de finançament
ICS/ Altres centres
(XHUP)
Funció proveïdora
Prestació de
serveis
Assegurança
Pública
Finançament

38. 38
Servei Català de la
Salut/ CatSalut
Finançament
El CatSalut compra aquests serveis als seus diversos
proveïdors, mitjançant els contractes en els quals es
recullen els objectius de salut i de satisfacció, i els
serveis que es contracten.
El CatSalut compra els serveis
sanitaris en funció de les necessitats
de salut de la població definides pel
Departament de Salut i avalua la
satisfacció de la ciutadania amb els
serveis prestats.

39. ProveïdorsProvisió
Creació de la Xarxa Hospitalària
Pública (XHUP)
Possibilitat de diferents proveïdors en
Atenció Primària
1985
1990

40. Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990
Planificació
Finançament
Provisió
Departament de Salut
Servei Català de la Salut
(CatSalut)
Proveïdors
Contracte

41. Proveïdors Atenció Primària
Planificació Departament Departament Departament
Finançament SCS SCS SCS
Provisió
Empresa
sanitària
Societat
professional
(EBA)
ICS
367 EAP
11
280 EAP
(80%)

42. Proveïdors no ICS d’Atenció Primària
Albera Salut, SL Althaia Xarxa Assistencial de Manresa, Fundació Privada Atenció
Primària Alt Camp, SLL Badalona Serveis Assistencials, SA Centre Sanitari del
Solsonès, Fundació Pública Comarcal CHC Vitae, SA Consorci Assistencial del Baix
Empordà (CABE) Consorci Castelldefels, Agents de Salut (CASAP) Consorci de Serveis a
les Persones de Vilanova i la Geltrú Consorci d'Atenció Primària de Salut Eixample
(CAPSE) Consorci Sanitari de l'Anoia

43. Proveïdors no ICS d’Atenció Primària
Consorci Sanitari de Terrassa Consorci Sanitari del Maresme Consorci Sanitari Integral
Corporació de Salut del Maresme i La Selva Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell
(CSPT) EBA Vallcarca, SLP EAP Dreta de l'Eixample, SLP EAP Osona Sud-Alt Congost,
SLP EAP Poble Sec, SL EAP Barcelona Sardenya, SL EAP Sarrià, SL EAP Vallplasa
Atenció Primària, SLP

44. Proveïdors no ICS d’Atenció Primària
EAP Vic, SLP Fundació Centres Assistencials i d'Urgències (CAU) Fundació Hospital de
Campdevànol Fundació Privada Sagessa-Salut Fundació Privada Hospital Sant Jaume
d'Olot Fundació Privada Hospital de Puigcerdà Fundació Salut Empordà, Fundació
Privada Gesclínic, SA Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) Gestió i Prestació de Serveis de
Salut (GPSS) Institut Municipal de Prestacions d'Assistència Mèdica al Personal Municipal
(PAMEM)

45. Proveïdors no ICS d’Atenció Primària
Institut d'Assistència Sanitària (IAS) Mútua de Terrassa, Mutualitat de Previsió Social a
Prima Fixa Projectes Sanitaris i Socials, SA Sagessa Assistència Sanitària Social
Servei Aranès dera Salut

46. Proveïdors Atenció Primària
Autogestió
Entitat de Base AssociativaEBA
Aquest model es basa en una societat de
professionals de la salut, integrats per metges,
infermers i odontòlegs, que constitueixen una
empresa. Mitjançant un concurs públic
gestionen una Àrea Bàsica de Salut.
Primera EBA 1996 a Vic. Ara 11 CAPs

47. 1. Envelliment de la població (80% consum > 65a)
2. Canvis en els patrons de les malalties (cronicitat)
• Pacient crònic complex. 5% consumeix 65%
recursos
3. Nous coneixements i tecnologia
• Millora de tractaments
4. Elevats costos
5. Sistema de finançament insuficient
Reptes actuals del sistema de salut català

48. 48
Reptes
6. Increment de les expectatives
• dels professionals
• dels pacients
6. Creixement despeses infraestructures
7. Ús de la sanitat com a eina política
8. Alta despesa farmacèutica
9. Realització de proves que no aporten valor

49. 49
Febre constructora

50. 50
? Canvi de model
L'Escala
Anul·lada l'adjudicació del CAP de l'Escala a l'empresa de
neteja Eulen
Redacció - 18/04/2013
El CAP de l'Escala torna a ser gestionat per la Fundació Salut
Empordà. El Departament de Salut ha confirmat que s'ha
declarat nul el procés d'adjudicació de la gestió d'aquest
ambulatori de l'Alt Empordà a l'empresa privada Eulen,
dedicada a la neteja. S'ha estimat parcialment el recurs que la
Fundació Salut Empordà va presentar en contra de
l'adjudicació provisional del centre mèdic, que va ser la
primera privatització de la gestió d'un CAP a Catalunya.
Font: www.324.cat

51. 51
? Canvi de model
http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Preocupacio-sindicats-reorganitzacio-sanitat-Lleida_6_238036197.html
Preocupació dels sindicats per
la reorganització de la sanitat
a Lleida
El Govern ha anunciat la
unificació dels diferents
hospitals i centres d'atenció
primària sota un nou ens
jurídic. Els sindicats temen les
conseqüències pel que fa les
condicions laborals i creuen
que el projecte deixa la porta
oberta a la privatització.
Un consorci o una empresa pública gestionarà doncs l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova
(HUAV) - que pertany a l'Institut Català de la Salut -, l’Hospital Santa Maria i l'hospital comarcal del
Pallars de Tremp - gestionats ara per l'empresa pública GSS-, els centres d'atenció primària així com
la salut mental i els serveis socials. També s'hi integrarà l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida
(IRBL). En total, el consorci gestionarà un pressupost de 280 milions d'euros i una plantilla de 4000
professionals.

52. 52
? Corrupció
http://www.parlament.cat/activitat/bopc/10b186.pdf#page=3
Dictamen de la Comissió d'Investigació sobre la Gestió en l'Àmbit Sanitari i
les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses
Legislatura 10
Núm. expedient 261-00001/10
Tipologia tramitació Dictamen de les comissions d'investigació
Tipologia finalització Resolució
Data obertura 29.07.2013
Proponents CIGAS
Situació Cloenda política
Descriptors comissió parlamentària , parlament regional , administració
regional , organització sanitària , sistema sanitari , dictamen
Títol definitiu Resolució 396/X del Parlament de Catalunya, per la qual
s'aprova el Dictamen de la Comissió d'Investigació sobre la Gestió en l'Àmbit
Sanitari i les Rela∫cions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses
Procediment Ordinari

53. 53
Futur del model sanitari (propostes)
• Reducció (fusió) del número d’entitats proveïdores i
empreses públiques
• Major planificació de serveis i control per part del
CatSalut
• Major col·laboració entre entitats proveïdores
(sistemes d’informació comuns)
• Major autonomia dels centres sanitaris públics
• Major transparència
• Menor ingerència política

54. Twitter: @jvalaball
Josep Vidal i Alaball
josep.vidal@gmail.com
http://www.slideshare.net/jvalaball