El Sistema Sanitari Català (un model sanitari?)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

El Sistema Sanitari Català (un model sanitari?)

on

  • 422 views

Visió dels diferents models sanitaris existents i aprofundiment en el model sanitari català

Visió dels diferents models sanitaris existents i aprofundiment en el model sanitari català

Statistics

Views

Total Views
422
Views on SlideShare
420
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

2 Embeds 2

https://twitter.com 1
http://www.slideee.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

El Sistema Sanitari Català (un model sanitari?) Presentation Transcript

  • 1. Dr. Josep Vidal i Alaball Medicina de Família. Salut Pública Aules de formació cultural per a la gent gran Berga, 19 de maig de 2014
  • 2. 1. Model Beveridge – Servei Nacional de Salut 2. Model Bismarck – Assegurança obligatòria 3. Lliure mercat – Assegurança voluntària Tipus de models sanitaris
  • 3. 4 Model Beveridge – Sistema Nacional de Salut • Salut com un bé públic (1941: 2ona Guerra Mundial) • Finançament: Públic – IMPOSTOS • Accés Universal i normalment gratuit (copagament) • Provisió de serveis: majoritàriament pública • Gestió i control governamental • + : Facilita la cohesió social • - : Ingerències polítiques / competència amb altres serveis públics • Model Shemasko (era soviètica)
  • 4. 5 Model Bismarck – Seguretat Social • Salut com un bé preferent (1883: control del moviment sindical) • Cobertura per l’assegurança obligatòria al lloc de treball (cobertura a treballadors i família) • Finançament: contribucions al sistema de seguretat social (retenció de part del sou dels treballadors) • Provisió de serveis: mixta pública-privada • Gestió per organisme para-governamentals (seguretat social) • + : Elecció de proveïdor sanitari (competència) • - : No universal / Costos de gestió més elevats Poden limitar la competitivitat d’empreses
  • 5. 6 Model de lliure mercat • Salut com un bé privat • Finançament: PRIVAT • Provisió de serveis: Privada • Recau només en la voluntat individual de les persones: 1. Assegurança voluntària 2. Pagament directe dels serveis • + : Alta capacitat d’elecció • - : Relació amb la capacitat de pagament Costos elevats / Poc equitatiu / Poc accessible
  • 6. 7 Europa Font: Apunts Màster Direcció Institucions Sanitàries 2014. Dr José R. Repullo
  • 7. 8 Dades de Salut vàries
  • 8. 9 Despesa sanitària pública (70%) Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009
  • 9. 10 Catalunya Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2012
  • 10. 11 Doble cobertura sanitària L’any 2012, a Catalunya, una de cada quatre persones (25,6%) tenia doble cobertura sanitària, el 26,2% dels homes i el 25,1% de les dones.
  • 11. 12 Evolució pressupost/despesa Salut Catalunya Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2014 ANY Pressupost % Variació Despesa Dèficit 2014 8.290,6 0,01% Objectiu dèficit 0 2013 8.289,7 - 2,55% sense tancar 2012 8.506,5 - 4,76% 9.162,5 - 8% 2011 8.931,6 - 6,45% 9.612,9 - 8% 2010 9.547,8 4,94% 10.387,9 - 9% 2009 9.098,0 2,37% 10.368,2 - 14% 2008 8.887,0 5,51% 9.790,7 - 10% 2007 8.422,7 8,98% 8.813,4 - 5% 2006 7.728,3 9,86% 7.998,4 - 3% 2005 7.034,8 9,09% 7.123,8 - 1% 2004 6.448,8 18,38% 6.585,7 - 2% 2003 5.447,5 7,74% 6.092,6 - 12%
  • 12. 13 Despesa farmacèutica a Catalunya Font: Josep Aumatell
  • 13. 14 Despesa farmacèutica a Catalunya Font: Josep Aumatell
  • 14. 15 Despesa farmacèutica a Espanya Font: Josep Aumatell
  • 15. 16 Receptes per habitant L’any 2012 es va dispensar a Catalunya una mitjana de 18,5 receptes per habitant finançades total o parcialment pel CatSalut. La mitjana de les dones va ser un 38,4% superior a la dels homes. Els territoris del Baix Penedès, Baix Llobregat Litoral i Nord, Barcelonès Nord i Baix Maresme, Berguedà i el Vallès presentaven l’any 2012 valors de receptes per habitant superiors a la mitjana de Catalunya. A l’altre extrem, la Garrotxa, l’Alt Empordà, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà i Sobirà presentaven valors inferiors a la mitjana.
  • 16. 17 Despesa farmacèutica a Espanya Font: Josep Aumatell
  • 17. 18 Sobreenvelliment Catalunya tenia a l’any 2013 un sobreenvellliment del 15,1%. És a dir, 15 de cada 100 persones de 65 anys o més superaven els 84 anys. El sobreenvelliment femení (18,0%) era més elevat que el masculí (11,2%).
  • 18. 19 Llits a hospitals d’aguts per 100.000 habitants Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009
  • 19. 20 Metges en actiu per 100.000 habitants Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009
  • 20. 21 Infermeres en actiu per 100.000 habitants Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009
  • 21. 22 Consultes externes per persona i any Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009
  • 22. 23 4 de cada 10€ de pressupost Generalitat es gasta en Salut Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2012
  • 23. 24 Determinants de salut !!!!!
  • 24. El sistema sanitari català és un sistema amb finançament públic i amb cobertura universal, al qual tota la ciutadania de Catalunya hi té accés. Es tracta d'un model sanitari mixt, que integra en una sola xarxa d'utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que recull una tradició d'entitats (mútues, fundacions, consorcis, centres de l'Església) històricament dedicades a l'atenció de la salut.
  • 25. 26 Evolució històrica • Inicis del segle XX • Medicina privada • Assistència pública domiciliària (APD) • Hospitals de beneficència • 1942: Seguro obligatorio de enfermedad (SOE) • Depenent del Ministerio de Trabajo (Instituto Nacional de Previsión: serveis de salut + serveis socials) • 1967: Ampliació de prestacions • Ambulatoris (“cupos”) • “Residencias”: hospitals (Bellvitge, Vall d’H.)
  • 26. 27 • 1978: INSALUD (salut) – INSERSO (serveis socials). La Seguridad Social es converteix paulatinament en un sistema sanitari públic de salut • 1986: Lei General de Sanidad. Es crea el SNS Font: Apunts Màster Direcció Institucions Sanitàries 2014. Dr José R. Repullo
  • 27. 28 Creació de l’Institut Català de la Salut (ICS) Decret de la Reforma de l’Atenció Primària (AP) Creació de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) 1983 1985 1985 Catalunya. Antecedents 1981 La Generalitat va rebre les transferències en matèria sanitària
  • 28. Planificació Finançament Provisió Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990 Departament de Salut Servei Català de la Salut (CatSalut) Proveïdors
  • 29. Separació de funcions en el sistema sanitari català Parlament CatSalut Proveïdors Departament de Salut Assigna pressupost Elabora Pla de Salut. Transfereix recursos econòmics Garanteix l’assistència sanitària pública Fan l’activitat assistencial Finançament Recursos/ Planificació Assegurament Provisió
  • 30. Departament de Salut Planificació •Estableix les estratègies d'actuació del Departament. •Integra i dóna coherència a les polítiques de salut i serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública. PLA DE SALUT (des del 1993)
  • 31. Departament de Salut Planificació • Malalties de l’aparell circulatori •Malalties de l’aparell locomotor • Salut mental i addiccions • Sociosanitari • Oncologia • Immigració PLANS DIRECTORS
  • 32. Departament de Salut Planificació Instrument de referència de planificació dels serveis del sistema públic de salut de Catalunya en un horitzó que es situa l’any 2015. MAPA SANITARI, SOCIOSANITARI I DE SALUT PÚBLICA
  • 33. Departament de Salut Planificació MAPA SANITARI, SOCIOSANITARI I DE SALUT PÚBLICA •Determina les línies directrius per fer efectiu el desenvolupament dels serveis que conformen el sistema públic de salut •Atenent als criteris d'equitat, eficiència, sostenibilitat i satisfacció de la ciutadania
  • 34. Servei Català de la Salut (CatSalut) Finançament El CatSalut és l'ens públic que garanteix les prestacions sanitàries públiques de Catalunya La seva missió és garantir una atenció sanitària de cobertura pública de qualitat a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
  • 35. Servei Català de la Salut/ CatSalut Finançament 7 Regions Sanitàries dividides en Sectors Gerent
  • 36. 37 Servei Català de la Salut (compra de serveis sanitaris) CLIENT (ciutadà) Funció asseguradora Funció de finançament ICS/ Altres centres (XHUP) Funció proveïdora Prestació de serveis Assegurança Pública Finançament
  • 37. 38 Servei Català de la Salut/ CatSalut Finançament El CatSalut compra aquests serveis als seus diversos proveïdors, mitjançant els contractes en els quals es recullen els objectius de salut i de satisfacció, i els serveis que es contracten. El CatSalut compra els serveis sanitaris en funció de les necessitats de salut de la població definides pel Departament de Salut i avalua la satisfacció de la ciutadania amb els serveis prestats.
  • 38. ProveïdorsProvisió Creació de la Xarxa Hospitalària Pública (XHUP) Possibilitat de diferents proveïdors en Atenció Primària 1985 1990
  • 39. Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990 Planificació Finançament Provisió Departament de Salut Servei Català de la Salut (CatSalut) Proveïdors Contracte
  • 40. Proveïdors Atenció Primària Planificació Departament Departament Departament Finançament SCS SCS SCS Provisió Empresa sanitària Societat professional (EBA) ICS 367 EAP 11 280 EAP (80%)
  • 41. Proveïdors no ICS d’Atenció Primària Albera Salut, SL Althaia Xarxa Assistencial de Manresa, Fundació Privada Atenció Primària Alt Camp, SLL Badalona Serveis Assistencials, SA Centre Sanitari del Solsonès, Fundació Pública Comarcal CHC Vitae, SA Consorci Assistencial del Baix Empordà (CABE) Consorci Castelldefels, Agents de Salut (CASAP) Consorci de Serveis a les Persones de Vilanova i la Geltrú Consorci d'Atenció Primària de Salut Eixample (CAPSE) Consorci Sanitari de l'Anoia
  • 42. Proveïdors no ICS d’Atenció Primària Consorci Sanitari de Terrassa Consorci Sanitari del Maresme Consorci Sanitari Integral  Corporació de Salut del Maresme i La Selva Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell (CSPT) EBA Vallcarca, SLP EAP Dreta de l'Eixample, SLP EAP Osona Sud-Alt Congost, SLP EAP Poble Sec, SL EAP Barcelona Sardenya, SL EAP Sarrià, SL EAP Vallplasa Atenció Primària, SLP
  • 43. Proveïdors no ICS d’Atenció Primària EAP Vic, SLP Fundació Centres Assistencials i d'Urgències (CAU) Fundació Hospital de Campdevànol Fundació Privada Sagessa-Salut Fundació Privada Hospital Sant Jaume d'Olot Fundació Privada Hospital de Puigcerdà Fundació Salut Empordà, Fundació Privada Gesclínic, SA Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) Institut Municipal de Prestacions d'Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM)
  • 44. Proveïdors no ICS d’Atenció Primària Institut d'Assistència Sanitària (IAS) Mútua de Terrassa, Mutualitat de Previsió Social a Prima Fixa Projectes Sanitaris i Socials, SA Sagessa Assistència Sanitària Social Servei Aranès dera Salut
  • 45. Proveïdors Atenció Primària Autogestió Entitat de Base AssociativaEBA Aquest model es basa en una societat de professionals de la salut, integrats per metges, infermers i odontòlegs, que constitueixen una empresa. Mitjançant un concurs públic gestionen una Àrea Bàsica de Salut. Primera EBA 1996 a Vic. Ara 11 CAPs
  • 46. 1. Envelliment de la població (80% consum > 65a) 2. Canvis en els patrons de les malalties (cronicitat) • Pacient crònic complex. 5% consumeix 65% recursos 3. Nous coneixements i tecnologia • Millora de tractaments 4. Elevats costos 5. Sistema de finançament insuficient Reptes actuals del sistema de salut català
  • 47. 48 Reptes 6. Increment de les expectatives • dels professionals • dels pacients 6. Creixement despeses infraestructures 7. Ús de la sanitat com a eina política 8. Alta despesa farmacèutica 9. Realització de proves que no aporten valor
  • 48. 49 Febre constructora
  • 49. 50 ? Canvi de model L'Escala Anul·lada l'adjudicació del CAP de l'Escala a l'empresa de neteja Eulen Redacció - 18/04/2013 El CAP de l'Escala torna a ser gestionat per la Fundació Salut Empordà. El Departament de Salut ha confirmat que s'ha declarat nul el procés d'adjudicació de la gestió d'aquest ambulatori de l'Alt Empordà a l'empresa privada Eulen, dedicada a la neteja. S'ha estimat parcialment el recurs que la Fundació Salut Empordà va presentar en contra de l'adjudicació provisional del centre mèdic, que va ser la primera privatització de la gestió d'un CAP a Catalunya. Font: www.324.cat
  • 50. 51 ? Canvi de model http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Preocupacio-sindicats-reorganitzacio-sanitat-Lleida_6_238036197.html Preocupació dels sindicats per la reorganització de la sanitat a Lleida El Govern ha anunciat la unificació dels diferents hospitals i centres d'atenció primària sota un nou ens jurídic. Els sindicats temen les conseqüències pel que fa les condicions laborals i creuen que el projecte deixa la porta oberta a la privatització. Un consorci o una empresa pública gestionarà doncs l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) - que pertany a l'Institut Català de la Salut -, l’Hospital Santa Maria i l'hospital comarcal del Pallars de Tremp - gestionats ara per l'empresa pública GSS-, els centres d'atenció primària així com la salut mental i els serveis socials. També s'hi integrarà l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBL). En total, el consorci gestionarà un pressupost de 280 milions d'euros i una plantilla de 4000 professionals.
  • 51. 52 ? Corrupció http://www.parlament.cat/activitat/bopc/10b186.pdf#page=3 Dictamen de la Comissió d'Investigació sobre la Gestió en l'Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses Legislatura 10 Núm. expedient 261-00001/10 Tipologia tramitació Dictamen de les comissions d'investigació Tipologia finalització Resolució Data obertura 29.07.2013 Proponents CIGAS Situació Cloenda política Descriptors comissió parlamentària , parlament regional , administració regional , organització sanitària , sistema sanitari , dictamen Títol definitiu Resolució 396/X del Parlament de Catalunya, per la qual s'aprova el Dictamen de la Comissió d'Investigació sobre la Gestió en l'Àmbit Sanitari i les Rela∫cions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses Procediment Ordinari
  • 52. 53 Futur del model sanitari (propostes) • Reducció (fusió) del número d’entitats proveïdores i empreses públiques • Major planificació de serveis i control per part del CatSalut • Major col·laboració entre entitats proveïdores (sistemes d’informació comuns) • Major autonomia dels centres sanitaris públics • Major transparència • Menor ingerència política
  • 53. Twitter: @jvalaball Josep Vidal i Alaball josep.vidal@gmail.com http://www.slideshare.net/jvalaball