Programa Compartim
Entorns personals d’aprenentatge
Barcelona, 7 de juliol de 2009
VII Seminari Dolors Reig Hernández (dreig):
especialitzat http://www.dreig.eu/caparazon
El caparazón
VII Seminari especialitzat en gestió del coneixement

De l’e-learning tradicional… al web social – web personal
Entorns personals
d’aprenentatge (PLE)
Entorns virtuals
(VLE)
Aules
virtuals
Augmenten els requisits en e‐competències: progressió paral∙lela,
Nova Spivack
alfabetització digital?

Nadius, immigrants? (Marc Prensky)
• Saviesa digital (Marc Prensky 2009)
– Què sabem dels joves? E‐competències?
– Social hangout Xarxes d’interessos vs. Xarxes socials
(Danah Boyd, 2008) .
– La generació .net no només passa menys temps que
els grans en línia, sinó que és més conservadora en
l’ús de les tecnologies. (Ipsos‐Reid Survey, noviembre 2007 ).
– L’ús de les xarxes socials és baix per a temes
acadèmics. (University of Guelph 2008)
– Facebook (platafomes, dreig) com a entorn
d’evangelització (Alejandro Piscitelli)

Connectivisme (George Siemens)
Herència: cognitivisme, teories de sistemes, teories de la
complexitat, neurobiologia, entre d’altres qüestions.
‐ La gent aprèn com les xarxes.
‐ L’aprenentatge i el coneixement neixen de la diversitat
d’opinions.
‐ L’aprenentatge és el procés de connectar nodes o fonts
d’informació.
‐ La capacitat d’augmentar el coneixement és més important que el
que ja se sap.
‐ És necessari nodrir i mantenir les connexions per facilitar
l’aprenentatge continu.
‐ L’habilitat per veure connexions entre camps, idees, conceptes...
és fonamental.
(Ampliació: Stephen Downes , Dave Cormier (coneixement
rizomàtic)

- Informació és un node
- Coneixement és una connexió
- Saviesa és el fenomen emergent
d’una xarxa
http://humanismoyconectividad.wordpress.com/2009/01/14/conectivismo‐siemens/

Idea més connectada = més context = + coneixement

Aprenentatge social
• Herència: Bandura (autoeficàcia), Bruner
(cognitivisme), Vigotsky (sociocultural),
constructivisme i altres.
• Cluetrain Manifesto (1999): L’aprenentatge,
també com a conversa.
Prosumers – Estudiants proactius.
• Groundswell (2008): Entre iguals:
aprenentatge horitzontal. Unidireccional vs.
P2P
• Comunitats de pràctica / virtuals: Etienne
Wenger, Nancy White.

Les xarxes no només tracten sobre
seguir els altres…
Hem de CONTRIBUIR

John Seely Brown, Richard P. Adler (2008):
Minds on Fire: Open Education, the Long Tail, and Learning 2.0

Aprenentatge informal (Jay Cross, 2006)
• El 70‐90% de l’aprenentatge en empreses – organitzacions és informal
• Pot ser intencional / planificat.
• Oldenburg (1989): importància dels tercers llocs, no reglats ni regulats,
ambients no formals, en l’aprenentatge.
• Teemu Arina (2008): Serendipity learning, ampliant la concepció de
l’home: homo contextus, integral i determinat per múltiples contextos
d’on es pot aprendre.
• Localitzat vs. distribuït.
• Cultura expandida (Zemos98), EDUPUNK (i EDUPOP): aprenentatge com a
experiència conscient o inconscient que pot donar‐se en qualsevol
moment o lloc. Institucional vs. Do it yourself (Brian Lamb, Jim Groom,
Nodos Ele)
• Top‐down vs. Bottom up. Catedral vs. basar

Creativitat, innovació, aprenentatge
generatiu (Senges, P.)
• Motivació intrínseca
• Creativitat
• Pensament de disseny

Piràmide de la motivació humana (Maslow)
Les xarxes
PLE
d’interessos deriven
de la necessitat
d’autorealització
Xarxes personals d’aprenentatge
Les xarxes
socials
deriven de
l’afecte
Modificat dreig de Designing social websites, Christina Wodtke

Aprenentatge autònom
• Gràcies a les tecnologies ampliem les nostres
capacitats cognitives, som més independents i
menys necessitats de línies mestres. Adaptació
progressiva al caos, augment de la tolerància i
capacitat de gestió, en un món cada cop més
complex.
• Formació + Millora de l’experiència d’usuari +
Motivació + Personalització = Ap. autònom.
• Institucions: Importants en el procés, no en el
resultat. No en els continguts. Disparar l’interès +
guiar en la personalització.

Aprenentatge universal, lliure, democràtic
OER, OCW (Recursos educatius oberts)

Educació mínimament invasiva
• Aprenentatge mínimament invasiu
Sugata Mitra (Hole in the wall).
• Mòbil learning, aprenenentatge
ubic.

Lifelong learning
• Lifestreaming, aprenentatge continu,
permanent, IMMERSIU. Resultat vs. procés
• Entorns lliures i personalitzables en el domini
públic estarien oferint una oportunitat única per
al desenvolupament d’un aprenentatge més
sostenible, independent de les institucions.
• Lifelong learning: la necessitat
d’entorns portables d’aprenentatge que suportin
estàndards d’interoperabilitat (Oliver i Liber
(2001))

Remescla, cultura
mashup
Multiliteracy, cultura mashup,
remescla de formats.
Remescla de disciplines: Interdisciplinarietat,
fòrums comuns a la web (als límits hi ha la
innovació)
El mateix PLE pot veure’s com un mashup,
agregat d’eines amb la finalitat d’optimitzar
l’acostament a múltiples fonts i formats

Experimentació, joc, simulació
storytelling
• L’aprenentatge en entorns complexos, en el
qual el coneixement existent s’aplica a nous
contextos, requereix adoptar aproximacions
exploratòries (i actives).
• De les aules al laboratori… diria Stephen
Downes (Downes 2008).
• Maturana: “Todo hacer es conocer y todo
conocer es hacer”

Metaversos (Realitat augmentada, móns
mirall, jocs i móns virtuals, lifelogging)
http://es.wikipedia.org/wiki/Metaverso

Canvi de rols
• Alumne – participant
El procés involucra la
• Professor – facilitador, interacció entre
orientador, conductor,
“curator”, dinamitzador
l’estudiant, els
professors, l’entorn.
• Informació: beta
perpètua.
Els continguts són el
menys important i
• Reelaboració constant
dels continguts substituïbles (David
Wiley)

Entorns personals d’aprenentatge
Espais adequats a la conversa, la
interacció en un entorn distribuït que pot
integrar aprenentatge formal i informal
(entorns 2.0), i requereix l’aportació
activa (compartir) de coneixements i/o
fonts d’interès.

Avantatges en l’organització
• Portfolio per a l’individu ‐ per a l’organització.
• No neutralitat tecnològica: la idea de xarxa d’e‐
portfolios pot projectar una imatge diferent de
l’organització segons les eleccions sobre aplicacions
concretes.
Ex. blocs (persones), wikis (expertícia), xarxes
socials (relacions).

Alfabetització tecnològica: competència o actitud laboral o
professional bàsica i transversal avui. (Universities UK, 2008; ECAR,
2007; Theil, 2008).
Escalabilitat: rendibilitat a llarg termini.
Millora d’oportunitats per a la igualtat.
Excel∙lència: Tot i que poden suposar corbes
d’aprenentatge més pronunciades, la sostenibilitat dels
entorns ho compensa.
Millora del clima laboral
Desenvolupament professional continu, gestió
del talent, carrera professional.
Establir connexions interessants a
nivell global

Les institucions que s’adapten a les necessitats d’una economia
en contínua transformació sobreviuen.
Les que no canvien es tornen irrellevants.
(Klor de Alva, 2000, p. 40)
Suport actiu a les cultures tradicionals de cada disciplina
(Harpe & Radloff, 2006
Metàfora de Shirky: Conduir una canoa:
el PLE serà un bon sistema de rems
http://flickr.com/photos/bcnbits/468186933/ • David Jones

Potenciación trabajo colaborativo
Identidad Digital
PLE
Trabajo colaborativo
Software social
Aprendizaje en la red
Dreig, http://www.dreig.eu/caparazon 2009

ENTORNS PERSONALS, XARXES PERSONALS CONEIXEMENT
Un personal learning environment (PLE) és
una col∙lecció autodefinida de serveis, eines
i dispositius que ajuda els estudiants a
construir les seves xarxes personals de
coneixement (PKN), posant en comú nodes
de coneixement tàcit (persones) i nodes de
coneixement explícit (ex. informació).

REQUISITS, variables que cal tenir en compte en
l’organització (línies d’investigació actual)
(Downes 2004) National Research Council de Canadà:
‐ Agregar dades i documents (incloent‐hi elements de recomanació,
datamining i extracció automàtica de metadades)
‐ REMESCLAR: De manera creativa i proactiva.
‐ EDITAR.
‐ GENERAR nous entorns o mashups.

Tendències tercera dècada
• Dades obertes, interoperables (linked
data)
• Personalització (web contextual)
• Ubiqüitat
• Lifestreaming
(actualització síncrona)
• Mashup Remescla

L’objectiu és crear un entorn que
animi la innovació pedagògica, més
que especificar una pedagogia
determinada.
(Johnston, 1996; Mischra & Koehler, 2006; La facilitat
McMaster & Wastell, 2005; Surry & Farquhar, 1997)
d’ús ha de ser
un criteri
Sense propòsit concret, de fonamental
manera col·laborativa, (Tim Berners Lee,
David Jones)
negociats al voltant de
necessitats i interessos
particulars. Adaptats al
context de cada participant.
(Jones & Muldoon, 2007)

1. Teories, estils d’aprenentatge
2. Ideologia sobre el programari.
3. Objectius en l’organització (a més de l’aprenentatge), comunicació,
clima laboral, millora gestió del coneixement, difusió als mitjans
socials, participació i l’aprofitament de CoP, etc.
‐Percentatge benefici organització‐individu EQUILIBRAR
4. Possibilitat d’integració processos actuals.
5. Possibilitat integració entorns actuals (inclosos no virtuals, ex.
calendari, bibliografia, etc.)
6. Nivells de privacitat‐ publicitat.

Usabilitat social (Giacoma, 2009) Facilitar la participació
‐ Continuïtat (streaming)
‐ Distribució
‐ Col∙laboració
‐ Seguretat, privacitat
‐ Personalització, moldejables (Shirky, metàfora
jardiner)
‐ Multimèdia
‐ Interoperabilitat, escalabilitat
‐ Mètriques, control
‐ Ubiqüitat
‐ Proactivitat
‐Sistemes de copetició

Basats en el navegador?
Firefox 4: Weave (Cloud Computing), Prism (Escritori)

La base tecnològica
Adaptat de: PLN for edtech
Sindicació Cloud computing
APIs obertes
Web de les dades

On situem el centre?
‐Basats en bloc‐wiki.
‐Basats en agregador social.
‐Basats en navegador, basats en sistemes operatius per a
la web.
‐Basats en xarxa social.
‐Basats en eines que permetin la integració: ELGG, EYE
Os, etc. (vegeu quadre següent)
Adaptat de Torres, Torres Kompen, Ricardo, Palitha
Edirisingha, Richard Mobbs 2009

MODELS

E‐portfolios (públics, estandarditzats)

Lectors de Feed AVANÇATS: http://feedly.com

CONTINGUTS
Persones, col∙lectius d’interès.
Temes: Tags, twines, grups,
discussions
Recerca
Recerca en
temps real

AVALUACIÓ??
• L’estudiant com a client, més que com a aprenent
“una persona que ha de ser atesa en lloc d’un acòlit
a ser jutjat” (Knight 2006).
• Domini de les eines (hard skills), però també
familiaritat amb la cultura, actituds positives envers
la col∙laboració i la resta de competències que
poden adquirir‐se des del seu enteniment i ús (soft
skills)

AUTOAVALUACIÓ i e‐competències
Model propi en elaboració: e‐competències en organitzacions
Cristóbal Cobo

E‐skills

Referències ‐ ampliació
• Quadre ‘Evolució de l’aprenentatge a la web’
http://www.flickr.com/photos/dreig/3491298209/
• Quadre ‘Competències digitals’
http://www.flickr.com/photos/dreig/3689972503/
• 2009, Torres Kompen, Ricardo, Palitha Edirisingha,Richard Mobbs,
BUILDING WEB 2.0‐BASED PERSONAL LEARNING ENVIRONMENTS – A
CONCEPTUAL FRAMEWORK,
• Minds on fire, Open Education
• Stephen Downes, E‐learning
• Wiki: elearning 2.0
• La ley de Moore y las personas: después de la revolución tecnológica, la
creativa

Dolors Reig Hernández (dreig):
http://www.dreig.eu/caparazon
http://elcaparazon.net