VII Seminari especialitzat: Entorns personals d'aprenentatge (Dolors Reig)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

VII Seminari especialitzat: Entorns personals d'aprenentatge (Dolors Reig)

on

  • 1,494 views

Pònència 'Entorns personals d'aprenentatge' presentada per Dolors Reig al VII Seminari especialitzat en gestió del coneixement. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 7 de juliol de ...

Pònència 'Entorns personals d'aprenentatge' presentada per Dolors Reig al VII Seminari especialitzat en gestió del coneixement. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 7 de juliol de 2009

Statistics

Views

Total Views
1,494
Views on SlideShare
1,492
Embed Views
2

Actions

Likes
1
Downloads
23
Comments
0

1 Embed 2

http://www.slideshare.net 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

VII Seminari especialitzat: Entorns personals d'aprenentatge (Dolors Reig) VII Seminari especialitzat: Entorns personals d'aprenentatge (Dolors Reig) Presentation Transcript

  • Programa Compartim Entorns personals d’aprenentatge Barcelona, 7 de juliol de 2009 VII Seminari  Dolors Reig Hernández (dreig): especialitzat http://www.dreig.eu/caparazon El caparazón VII Seminari especialitzat en gestió del coneixement
  • De l’e-learning tradicional… al web social – web personal Entorns  personals  d’aprenentatge (PLE) Entorns virtuals  (VLE)  Aules  virtuals Augmenten els requisits en e‐competències: progressió paral∙lela,   Nova Spivack alfabetització digital?
  • Nadius, immigrants? (Marc Prensky) • Saviesa digital (Marc Prensky 2009) – Què sabem dels joves? E‐competències?  – Social hangout Xarxes d’interessos vs. Xarxes socials (Danah Boyd, 2008) .   – La generació .net no només passa menys temps que  els grans en línia, sinó que és més conservadora en  l’ús de les tecnologies.  (Ipsos‐Reid Survey, noviembre 2007 ).  – L’ús de les xarxes socials és baix per a temes  acadèmics.  (University of Guelph 2008) – Facebook (platafomes, dreig) com a entorn  d’evangelització (Alejandro Piscitelli)
  • Connectivisme (George Siemens) Herència: cognitivisme, teories de sistemes, teories de la  complexitat, neurobiologia, entre d’altres qüestions. ‐ La gent aprèn com les xarxes. ‐ L’aprenentatge i el coneixement neixen de la diversitat  d’opinions. ‐ L’aprenentatge és el procés de connectar nodes o fonts  d’informació. ‐ La capacitat d’augmentar el coneixement és més important que el  que ja se sap. ‐ És necessari nodrir i mantenir les connexions per facilitar  l’aprenentatge continu. ‐ L’habilitat per veure connexions entre camps, idees, conceptes...  és fonamental. (Ampliació: Stephen Downes , Dave Cormier (coneixement  rizomàtic)
  • - Informació és un node - Coneixement és una connexió - Saviesa és el fenomen emergent d’una xarxa http://humanismoyconectividad.wordpress.com/2009/01/14/conectivismo‐siemens/
  • Idea més connectada = més context = + coneixement
  • Aprenentatge social • Herència: Bandura  (autoeficàcia), Bruner (cognitivisme), Vigotsky (sociocultural),  constructivisme i altres. • Cluetrain Manifesto (1999): L’aprenentatge,  també com a conversa. Prosumers – Estudiants proactius. • Groundswell (2008): Entre iguals:  aprenentatge horitzontal. Unidireccional vs.  P2P • Comunitats de pràctica / virtuals: Etienne Wenger, Nancy White.
  • Les xarxes no només tracten sobre  seguir els altres… Hem de CONTRIBUIR
  • John Seely Brown, Richard P. Adler (2008): Minds on Fire: Open Education, the Long Tail, and Learning 2.0
  • Aprenentatge informal (Jay Cross, 2006) • El 70‐90% de l’aprenentatge en empreses – organitzacions és informal • Pot ser intencional / planificat. • Oldenburg (1989): importància dels tercers llocs, no reglats ni regulats,  ambients no formals, en l’aprenentatge.  • Teemu Arina (2008): Serendipity learning, ampliant la concepció de  l’home:  homo contextus, integral i determinat per múltiples contextos  d’on es pot aprendre. • Localitzat vs. distribuït. • Cultura expandida (Zemos98),  EDUPUNK (i EDUPOP): aprenentatge com a  experiència conscient o inconscient que pot donar‐se en qualsevol  moment o lloc.  Institucional vs. Do it yourself (Brian Lamb, Jim Groom,  Nodos Ele) • Top‐down vs. Bottom up. Catedral vs. basar
  • Creativitat, innovació, aprenentatge  generatiu (Senges, P.) • Motivació intrínseca • Creativitat • Pensament de disseny
  • Piràmide de la motivació humana (Maslow) Les xarxes  PLE d’interessos deriven  de la necessitat  d’autorealització Xarxes personals d’aprenentatge Les xarxes  socials   deriven de  l’afecte Modificat dreig de Designing social websites, Christina Wodtke
  • Aprenentatge autònom • Gràcies a les tecnologies ampliem  les nostres  capacitats cognitives, som més independents i  menys necessitats de línies mestres. Adaptació progressiva al caos, augment de la tolerància i  capacitat de gestió, en un món cada cop més  complex. • Formació + Millora de l’experiència d’usuari +  Motivació + Personalització = Ap. autònom. • Institucions:  Importants en el procés, no en el  resultat. No en els continguts. Disparar l’interès +  guiar en la personalització.
  • Aprenentatge universal, lliure, democràtic OER, OCW (Recursos educatius oberts)
  • Educació mínimament invasiva • Aprenentatge mínimament invasiu Sugata Mitra (Hole in the wall). • Mòbil learning, aprenenentatge ubic.
  • Lifelong learning • Lifestreaming, aprenentatge continu,  permanent, IMMERSIU. Resultat vs. procés • Entorns lliures i personalitzables en el domini  públic estarien oferint una oportunitat única per  al desenvolupament d’un aprenentatge més  sostenible, independent de les institucions. • Lifelong learning: la necessitat  d’entorns portables d’aprenentatge que suportin  estàndards d’interoperabilitat (Oliver i Liber (2001))
  • Remescla, cultura mashup Multiliteracy, cultura mashup,  remescla de formats.   Remescla de disciplines:  Interdisciplinarietat,  fòrums comuns a la web (als límits hi ha la  innovació) El mateix PLE pot veure’s com un mashup,  agregat d’eines amb la finalitat d’optimitzar  l’acostament a múltiples fonts i formats
  • Experimentació, joc, simulació storytelling • L’aprenentatge en entorns complexos, en el  qual el coneixement existent s’aplica a nous  contextos, requereix adoptar aproximacions  exploratòries (i actives).  • De les aules al laboratori… diria Stephen Downes (Downes 2008).  • Maturana: “Todo hacer es conocer y todo conocer es hacer”
  • Metaversos (Realitat augmentada, móns  mirall, jocs i móns virtuals, lifelogging) http://es.wikipedia.org/wiki/Metaverso
  • Canvi de rols • Alumne – participant El procés involucra la  • Professor – facilitador,  interacció entre  orientador, conductor,  “curator”, dinamitzador l’estudiant, els  professors, l’entorn.   • Informació: beta  perpètua. Els continguts són el  menys important i   • Reelaboració constant  dels continguts substituïbles (David Wiley)
  • Entorns personals d’aprenentatge Espais adequats a la conversa, la  interacció en un entorn distribuït que pot  integrar aprenentatge formal i informal  (entorns 2.0), i requereix  l’aportació activa (compartir) de coneixements i/o  fonts d’interès.
  • Avantatges en l’organització • Portfolio per a l’individu ‐ per a l’organització. • No neutralitat tecnològica: la idea de xarxa d’e‐ portfolios pot projectar una imatge diferent de  l’organització segons les eleccions sobre aplicacions  concretes. Ex. blocs (persones), wikis (expertícia), xarxes  socials (relacions).
  • Alfabetització tecnològica: competència o actitud laboral o  professional bàsica i transversal avui. (Universities UK, 2008; ECAR,  2007; Theil, 2008). Escalabilitat: rendibilitat a llarg termini. Millora d’oportunitats per a la igualtat. Excel∙lència: Tot i que poden suposar corbes  d’aprenentatge més pronunciades, la sostenibilitat dels  entorns ho compensa. Millora del clima laboral Desenvolupament professional continu, gestió del talent, carrera professional. Establir connexions interessants a  nivell global
  • Les institucions que s’adapten a les necessitats d’una economia  en contínua transformació sobreviuen. Les que no canvien es tornen irrellevants. (Klor de Alva, 2000, p. 40) Suport actiu a les cultures tradicionals de cada disciplina (Harpe & Radloff, 2006 Metàfora de Shirky: Conduir una canoa:  el PLE serà un bon sistema de rems http://flickr.com/photos/bcnbits/468186933/ • David Jones
  • Potenciación trabajo colaborativo Identidad Digital PLE Trabajo colaborativo Software social Aprendizaje en la red Dreig, http://www.dreig.eu/caparazon 2009
  • ENTORNS PERSONALS, XARXES PERSONALS CONEIXEMENT Un personal learning environment (PLE) és  una col∙lecció autodefinida de serveis, eines  i dispositius que ajuda els estudiants a  construir les seves xarxes personals de  coneixement (PKN), posant en comú nodes  de coneixement tàcit  (persones) i nodes de  coneixement explícit (ex. informació).
  • REQUISITS, variables que cal tenir en compte en l’organització (línies d’investigació actual) (Downes 2004) National Research Council de Canadà:  ‐ Agregar dades i documents (incloent‐hi elements de recomanació,  datamining i extracció automàtica de metadades) ‐ REMESCLAR: De manera creativa i proactiva. ‐ EDITAR. ‐ GENERAR nous entorns o mashups.
  • Tendències tercera dècada • Dades obertes, interoperables (linked data) • Personalització (web contextual) • Ubiqüitat • Lifestreaming (actualització síncrona) • Mashup Remescla
  • L’objectiu és crear un entorn que animi la innovació pedagògica, més que especificar una pedagogia determinada. (Johnston, 1996; Mischra & Koehler, 2006; La facilitat  McMaster & Wastell, 2005; Surry & Farquhar, 1997) d’ús ha de ser  un criteri  Sense propòsit concret, de fonamental manera col·laborativa, (Tim Berners Lee,  David Jones) negociats al voltant de necessitats i interessos particulars. Adaptats al context de cada participant. (Jones & Muldoon, 2007)
  • 1. Teories, estils d’aprenentatge 2. Ideologia sobre el programari. 3. Objectius en l’organització (a més de l’aprenentatge), comunicació,  clima laboral, millora gestió del coneixement, difusió als mitjans  socials,  participació i l’aprofitament de CoP, etc. ‐Percentatge benefici organització‐individu EQUILIBRAR 4. Possibilitat d’integració processos actuals. 5. Possibilitat integració entorns actuals (inclosos no virtuals, ex.  calendari, bibliografia, etc.) 6. Nivells de privacitat‐ publicitat.
  • Usabilitat social (Giacoma, 2009) Facilitar la participació ‐ Continuïtat (streaming) ‐ Distribució ‐ Col∙laboració ‐ Seguretat, privacitat ‐ Personalització, moldejables (Shirky, metàfora  jardiner) ‐ Multimèdia ‐ Interoperabilitat, escalabilitat ‐ Mètriques, control ‐ Ubiqüitat ‐ Proactivitat ‐Sistemes de copetició
  • Basats en el navegador? Firefox 4: Weave (Cloud Computing), Prism (Escritori)
  • La base tecnològica Adaptat de: PLN for edtech Sindicació Cloud computing APIs obertes Web de les dades
  • On situem el centre? ‐Basats en bloc‐wiki. ‐Basats en agregador social. ‐Basats en navegador, basats en sistemes operatius per a la web. ‐Basats en xarxa social. ‐Basats en eines que permetin la integració: ELGG, EYE Os, etc. (vegeu quadre següent) Adaptat de Torres, Torres Kompen, Ricardo, Palitha Edirisingha, Richard Mobbs 2009
  • MODELS
  • E‐portfolios (públics, estandarditzats)
  • Lectors de Feed AVANÇATS: http://feedly.com
  • CONTINGUTS Persones, col∙lectius d’interès. Temes: Tags, twines, grups,  discussions Recerca  Recerca en  temps real
  • AVALUACIÓ?? • L’estudiant com a client, més que com a aprenent “una persona que ha de ser atesa en lloc d’un acòlit  a ser jutjat” (Knight 2006).  • Domini de les eines (hard skills), però també familiaritat amb la cultura, actituds positives envers  la col∙laboració i la resta de competències que  poden adquirir‐se des del seu enteniment i ús (soft skills)
  • AUTOAVALUACIÓ i e‐competències Model propi en elaboració: e‐competències en organitzacions Cristóbal Cobo
  • E‐skills
  • Referències ‐ ampliació • Quadre ‘Evolució de l’aprenentatge a la web’ http://www.flickr.com/photos/dreig/3491298209/ • Quadre ‘Competències digitals’ http://www.flickr.com/photos/dreig/3689972503/ • 2009, Torres Kompen, Ricardo, Palitha Edirisingha,Richard Mobbs,  BUILDING WEB 2.0‐BASED PERSONAL LEARNING ENVIRONMENTS – A  CONCEPTUAL FRAMEWORK, • Minds on fire, Open Education • Stephen Downes, E‐learning • Wiki: elearning 2.0 • La ley de Moore y las personas: después de la revolución tecnológica, la  creativa
  • Dolors Reig Hernández (dreig): http://www.dreig.eu/caparazon http://elcaparazon.net