Procés del delicte i perfil dels penats. Ana Lamelas
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Procés del delicte i perfil dels penats. Ana Lamelas

on

  • 303 views

Procés del delicte i perfil dels penats. VIDO i DS. Ana Lamelas ...

Procés del delicte i perfil dels penats. VIDO i DS. Ana Lamelas
Seminari de mesures penals alternatives. Delictes sexuals i de violència de gènere: perfils i intervenció.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 22 de maig de 2014

Statistics

Views

Total Views
303
Views on SlideShare
301
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
6
Comments
0

1 Embed 2

https://twitter.com 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-NoDerivs LicenseCC Attribution-NonCommercial-NoDerivs LicenseCC Attribution-NonCommercial-NoDerivs License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Procés del delicte i perfil dels penats. Ana Lamelas Procés del delicte i perfil dels penats. Ana Lamelas Presentation Transcript

  • VIDO i DS Procés del delicte i perfils dels penats Ana Lamelas Sánchez 22 de maig de 2014 Seminari de mesures penals alternatives Delictes sexuals i de violència de gènere: perfils i intervenció Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.
  • VIDO. Definició • Delicte de desenvolupament prolongat. • Es produeix en un entorn de vincle afectiu. • Deriva de la desigualtat de poder entre homes i dones. • És una forma de relació basada en el control i la violència psicològica.
  • VIDO. Procés de violència: de la dominació a la violència Violència impulsiva •Cíclica: a través de fases, com una espiral. •Només l’home pot interrompre-la. •Dificultats per controlar els seus enuigs i les seves emocions. Violència instrumental •Instrumental: és permanent (compulsiva). •Hi ha més control emocional, més manipulació de manera instintiva. Hostilitat constant i insidiosa. •L’agressió només és un instrument que permet obtenir o conservar allò que l’agressor desitja: el poder.
  • VIDO. Perfil dels penats: la seva vinculació amb la víctima (I) • Escassa autoestima. Sensació d’impotència interna que impulsa el subjecte a voler controlar i dominar per alleugerir les seves tensions i disminuir la seva angoixa. Acte violent que funciona com una protecció per a la seva integritat psicològica. • Dependència i angoixa per por de l’abandonament. El subjecte només es conté mitjançant un control permanent de la dona. Pot esclatar en atac de gelosia i ira. És cíclic (moments que intenta demanar perdó). Acte violent que té com a funció evitar el sentiment de dependència o l’abandonament.
  • VIDO. Perfil dels penats: la seva vinculació amb la víctima (II) • Sentiment d’inseguretat. Estableix una relació fusional (les dues persones de la parella són com una sola persona). o Massa proximitat: els inquieta / Excessiva distància: reactiva la por de l’abandonament. o Confusió d’amor amb possessió. El menor canvi posa en perill la parella. Acte violent que té la funció de restablir l’equilibri que ha vist compromès.
  • VIDO. Perfil dels penats: la seva vinculació amb la víctima (III) • Narcisistes. La relació s’estableix per qualitats que creuen que necessiten. És instrumental, permanent. o Són tranquils, freds. Sembla que sempre controlin la situació. o La relació és a través de rebre de l’altra persona allò que necessiten i descarregar en l’altra persona la seva insatisfacció crònica. o Donen una bona imatge de si mateixos. Necessiten l’altra persona, que l’altre reflecteixi només els seus aspectes positius. o Tenen dificultats per reconèixer sentiments de tristesa o de dol. Acte violent que té la funció d’afirmar-se i descarregar sentiments de decepcions.
  • VIDO. Perfil dels penats: la seva vinculació amb la víctima (IV) • Personalitats paranoiques. Desconfien de tot, encara més en un vincle pròxim. Mantenen relacions fortes i tiràniques. És instrumental, permanent. o Senten temor de ser abandonats o enganyats. Control de tot, fins i tot dels pensaments de l’altra persona. o Oculten les pròpies emocions, no suporten les rialles i el bon humor al seu voltant. o Meticulosos, perfeccionistes, són tirans domèstics, no reconeixen quan s’equivoquen perquè això debilita la seva autoritat. Davant «l’autoritat» acostumen a ser submísos. Acte violent que té la funció d’evitar l’abandonament exercint sense límit la seva intolerància.
  • Procés del delicte i perfils dels penats. Agressor sexual Des de l’impuls fins al procés del delicte
  • DS. Definició • La sexualitat es desenvolupa i s’expressa de diferent manera al llarg de la vida. Té: o Una intencionalitat. o Un desig. o Una elecció de l’objecte de desig sexual. • DS és el resultat desviat d’aquests estats que es desenvolupen abans, durant i després de la conducta delictiva: o En el procés de cerca de plaer. o És una elecció intencional. o És necessari prendre decisions personals.
  • DS. Procés del delicte sexual (I) • No és un fet impulsiu. • El DS és un procés que s’inicia en un moment concret i finalitza amb la realització del fet delictiu. o És el que s’anomena impulsivitat planejada. Produeix una gratificació immediata.
  • DS. Procés del delicte sexual (II) 1r. cicle de pre-DS. Sistema precoç d’alarma: conductes, emocions i pensaments que porten a la insatisfacció (econòmica, laboral, social, parella, consum, temps lliure, salut i aspecte físic). 2n. Cicle de DS. Emocions (negatives abans del delicte) – Delicte – Pensaments (distorsions cognitives).
  • Estat emocional negatiu Fantasia sexual desviada Distorsions cognitives Pla (decisions aparentment irrellevants) DS
  • DS. Perfils bàsics: en funció de diferents mecanismes de regulació d’emocions i motivacions • Subjectes que delinqueixen per millorar un estat d’ànim que, en general, és positiu. No es donen nivells intensos d’estrès o de malestar emocional. Amb el DS busquen una gratificació sexual. • Subjectes que presenten alts nivells d’estrès i d’emocions de tristesa o angoixa. El DS és un important regulador del seu estat d’ànim. • Subjectes amb inestabilitat emocional, estats d’ira, rebuig i la percepció d’un greuge infligit per altres persones que és compensat amb el DS.
  • VIDO. Responsabilitat davant el delicte (I) • Tendeixen a minimitzar els seus actes i a buscar-hi causes externes. Externalitzar la seva responsabilitat. • Tipus d’excuses: o Reducció de la responsabilitat en «el problema». o Acusar la víctima d’haver fet una falsa denúncia. o Definir el seu comportament com a no violent: «Només una discussió.» o Desprestigiar la víctima: «És una descuidada.» o Desvincular-se de l’acció quant a la voluntat: «Vaig tenir un rampell.» o Justificar l’acció: «Va ser un accident.» o Impossibilitat d’actuar d’una altra manera: «Anava begut, no era jo.»
  • VIDO. Responsabilitat davant el delicte (II) • Assumir la responsabilitat és un procés. o És desmuntar justificacions, mecanismes de defensa, creences i formes de vinculació. o Reconèixer el seu propi malestar i fer-se’n càrrec.
  • DS. Responsabilitat davant el delicte (I) • La negació es considera un dels mecanismes de defensa més importants en els agressors sexuals. És el que més desvincula la responsabilitat de l’acció. • És difícil negar per complet la vinculació amb els fets, en alguns casos.
  • DS. Responsabilitat davant el delicte (II) • Tipus d’excuses: la negació no sempre es dóna en tot el fet. o Negar la responsabilitat: «No ho vaig fer», «Anava begut», «No sabia el que feia». o Negar la intenció: «Va passar sense voler, mai havia pensat en això.» o Negar el dany: «No li vaig fer mal com ella diu, no n’hi ha per a tant.» o Negar la fantasia: «No ho vaig desitjar, simplement va passar.»
  • DS. Responsabilitat davant el delicte (III) • Altres mecanismes de defensa: o Minimització. o Racionalització (causalitat, justificació racional del seu comportament). Important: l’agressor sexual pot aprendre a parlar sobre la seva responsabilitat només superficialment.
  • DS. Responsabilitat davant el delicte (IV) • Acceptació: reconèixer els mecanismes de defensa que s’han utilitzat NO és suficient. Per acceptar la responsabilitat del delicte s’han de transformar. o Acceptar la intenció: «Volia fer-ho.» o Acceptar el dany: «Comprenc el dany que vaig causar.» o Acceptar la fantasia: «A vegades segueixo excitant- me, quan hi penso.» o Acceptar la responsabilitat: «Sí, ho vaig fer.»