• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Les mesures penals alternatives a catalunya. T. Elizalde, M.Isabel Hernández
 

Les mesures penals alternatives a catalunya. T. Elizalde, M.Isabel Hernández

on

  • 445 views

Presentació de l'estudi: Les mesures penals alternatives a Catalunya: una aproximació en la millora de la resiliència del delegat d'execució de mesures. ...

Presentació de l'estudi: Les mesures penals alternatives a Catalunya: una aproximació en la millora de la resiliència del delegat d'execució de mesures.
Sessió d'investigació: Intervenció en el mar de l'execució de mesures penals en la comunitat. CEJFE, 15 d'octubre de 2013

Statistics

Views

Total Views
445
Views on SlideShare
410
Embed Views
35

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 35

http://www.cejfe.tv 33
http://cejfe.tv 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Les mesures penals alternatives a catalunya. T. Elizalde, M.Isabel Hernández Les mesures penals alternatives a catalunya. T. Elizalde, M.Isabel Hernández Presentation Transcript

    • Sessió d’investigació Intervenció en el marc de l’execució de mesures penals a la comunitat Barcelona, 15 d’octubre de 2013 Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement– No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca .
    • Les mesures penals alternatives a Catalunya: una aproximació a la millora de la resiliència del delegat d’execució de mesures (DEM) 2
    • El projecte SPORE: objectius Sustaining Probation Officer’s Resilience in Europe Preservant la resiliència dels delegats judicials a Europa Aborda els aspectes vinculats a la salut i el benestar dels delegats judicials (probation officers) a Europa Objectius • Reconèixer el concepte de resiliència i aprofundir-hi en relació amb la pràctica de les mesures penals alternatives (MPA). • Augmentar i millorar la comunicació, la cooperació i l’aprenentatge respecte d’això entre els diferents estats membres de la UE. 3
    • El projecte SPORE: qui hi participa • Inici del projecte SPORE: maig de 2012 • Països implicats: Bulgària, Estònia, Holanda, Letònia i Regne Unit. • Amsterdam, 7 de març de 2013: el projecte va incloure un seminari amb la participació de nou països convidats per compartir les seves bones pràctiques entorn del concepte de resiliència. 4
    • El projecte SPORE: la participació de PORE Catalunya • Com a país convidat hi participa Catalunya, mitjançant el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. • Com a membre de la CEP –Confederació Europea de Probation–, la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil rep l’encàrrec. • A Catalunya el projecte el lidera la Subdirecció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat. 5
    • El projecte SPORE: la participació de PORE Catalunya Es crea una comissió formada per: • La Subdirecció General de Reparació i Execució a la Comunitat i Justícia Juvenil • Una representació de les tres entitats encarregades de la gestió de les MPA a Catalunya: Fundació APIP-ACAM Fundació INTRESS Fundació IRES 6
    • Objectius a assolir i metodologia Objectius de la participació catalana: • Difondre el sistema de gestió de l’execució penal a la comunitat a Catalunya. • Analitzar i millorar el servei de mesures penals alternatives a Catalunya. • Conèixer i nodrir-se d’altres models de gestió. • Incorporar millores per promoure la resiliència dels delegats judicials. Metodologia: • Valoració de la situació consensuada mitjançant una anàlisi DAFO: anàlisi de les fortaleses i debilitats internes i de les oportunitats i amenaces externes. 7
    • Definició de resiliència • Capacitat de les organitzacions i les persones de fer servir els seus recursos i competències (individuals, col·lectius i institucionals) per desenvolupar-se a partir de les demandes, els desafiaments i els canvis sorgits durant un incident crític i després, per adaptar-s’hi i per fer-hi front. . • Aquests recursos i competències es poden treballar a través de programes de desenvolupament organitzatiu de selecció, formació i ocupació. 8
    • Anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) Anàlisi interna-fortaleses (a utilitzar o potenciar) • Accés mutidisciplinari per accedir a ser delegat judicial. • Les competències personals ajustades al rol professional. • La motivació interna per a l’assoliment de la missió. • La solidesa de la institució a la qual es representa. • La solidesa de l’organització. • El clima laboral positiu. Anàlisi interna-debilitats (a neutralitzar o compensar o a minimitzar) • La manca de formació postuniversitària específica per als DEM. • Les interferències del control social en el rol professional en entorns no urbans. • La manca de tradició en la gestió del risc associat a casos en què s’han comès delictes greus. • L’efecte de l’increment de la durada de les condemnes en la gestió dels casos. • La falta de disseny de la carrera professional. Anàlisi externa-oportunitats (per aprofitar-les, per crear-les) • El Departament de Justícia gestiona les TIC i els espais judicials. • El legislador coneix l’impacte pràctic de les seves decisions. • El teixit associatiu català és molt ric. • Es disposa de relats generadors d’opinió positiva. • L’organització ha incorporat l’eficiència com a valor. • El DEM reforça el seu paper com a gestor del cas Anàlisi externa-amenaces (a contrarestar o a reconvertir en oportunitats) • L’impacte d’actuacions judicials discordants. • Els canvis legals oposats a l’evidència criminològica. • L’opinió pública negativa en relació amb el concepte de la reinserció. • Les restriccions pressupostàries, directes i indirectes. • L’efecte de la crisi econòmica en el perfil dels penats. • La reinserció no és una tasca interinstitucional. 9 • La crisi i els actes defensius.
    • Anàlisi interna-fortaleses (a utilitzar o potenciar) • Possibilitat d’accés multidisciplinari a la plaça de delegat d’execució de mesures penals (DEM). • Les competències personals dels professionals són adequades al rol professional que han de desenvolupar. • L’assoliment de la missió és la principal motivació del DEM. • El Departament de Justícia reforça l’encàrrec del DEM. • La solidesa de l’organització. • El clima laboral positiu. 10
    • Anàlisi interna-debilitats (a neutralitzar o compensar o a minimitzar) • L’augment de la durada de les condemnes implica majors càrregues de treball en la gestió dels casos. • La manca de tradició per part del DEM en la gestió del risc associat a casos més complexos. • Les interferències del control social en el rol professional en entorns no urbans. • La manca de formació postuniversitària específica per als DEM. • La falta de disseny de la carrera professional. 11
    • Anàlisi externa-oportunitats (per aprofitar-les, per crear-les) • El Departament de Justícia gestiona les TIC i els espais judicials. • Possibilitat de crear espais de sinergia i comunicació amb el legislador per tal que conegui l’impacte pràctic de les seves decisions. • El teixit associatiu català és molt ric. • Difusió de relats generadors d’opinió positiva. • L’organització ha incorporat l’eficiència com a valor. • El DEM reforça el seu paper com a gestor del cas. 12
    • Anàlisi externa-amenaces (a contrarestar o a reconvertir en oportunitats) • L’ impacte d’actuacions judicials discordants. • Els canvis legals oposats a l’evidència criminològica. • L’opinió pública negativa en relació amb el concepte de la reinserció. • Les restriccions pressupostàries, directes i indirectes. • L’afectació de la crisi econòmica en el perfil dels penats. • La crisi i els actes defensius. • La reinserció no s’assumeix com una tasca interinstitucional. 13
    • Propostes de millora aportades per Catalunya • Formació, recerca i supervisió externa • Cooperació, col·laboració i difusió • Mecanismes de supervisió interna • Disponibilitat d’eines informàtiques en xarxa • La gestió dels processos de canvi • L’aprofitament del talent intern 14
    • Recomanacions finals del Projecte Spore presentades a Riga (setembre de 2013) (1) • Clima organitzacional i condicions de treball adients. • Estil de coordinació. • Apoderament. • Càrrega de treball-tasques assolibles i que representin un repte. • Comunicació i supervisió. • Ambient físic de treball. • Ajustar la selecció de personal a les necessitats del servei i desenvolupar un perfil psicològic per al personal de MPA identificant les àrees fortes i les vulnerables. • Visió realista i capacitat per establir límits (propis i aliens). • Valors compartits amb els subjacents a la feina. Promoure la reinserció i evitar la reincidència. • Empatia i persuasió per tal de motivar el penat a desistir del comportament delictiu. • Competència i confiança per assolir els objectius. 15
    • Recomanacions finals del Projecte Spore presentades a Riga (setembre de 2013) (2) • Mantenir i actualitzar formacions per als treballadors. • Entrenar al personal en la capacitat de distanciar-se o de no implicar-se personalment. • Formació especialitzada als supervisors. • Contextualització dels resultats quantitatius i qualitatius amb la realitat de cada país. • Conèixer els nivells d’exposició del personal als possibles fets traumàtics. • Avaluació de riscos en termes de freqüència i intensitat per tal de poder oferir una resposta orientada a minimitzar-ne els efectes en els treballadors i en la reincidència dels penats. • Considerar el valor positiu d’un apropiat intercanvi d’informació personal en el lloc de treball. • Companys com a mentors. 16
    • I ara què? • Difusió de l’experiència • Pla de formació • Publicacions i estudi • Supervisió. Interna i externa • Selecció del personal. Estratègies a aplicar • Entrenament (coaching) • Manteniment de relacions amb Europa 17
    • Moltes gràcies. 18
    • Sessió d’investigació Recerques consultables a: www.gencat.cat/justicia/investigacions i a la Biblioteca del CEJFE Després de la presentació podreu: veure-la a www.cejfe.tv i descarregar-la a www.slideshare.net/justicia