Les mesures penals alternatives a catalunya. T. Elizalde, M.Isabel Hernández

861 views
576 views

Published on

Presentació de l'estudi: Les mesures penals alternatives a Catalunya: una aproximació en la millora de la resiliència del delegat d'execució de mesures.
Sessió d'investigació: Intervenció en el mar de l'execució de mesures penals en la comunitat. CEJFE, 15 d'octubre de 2013

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
861
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
77
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Les mesures penals alternatives a catalunya. T. Elizalde, M.Isabel Hernández

  1. 1. Sessió d’investigació Intervenció en el marc de l’execució de mesures penals a la comunitat Barcelona, 15 d’octubre de 2013 Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement– No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca .
  2. 2. Les mesures penals alternatives a Catalunya: una aproximació a la millora de la resiliència del delegat d’execució de mesures (DEM) 2
  3. 3. El projecte SPORE: objectius Sustaining Probation Officer’s Resilience in Europe Preservant la resiliència dels delegats judicials a Europa Aborda els aspectes vinculats a la salut i el benestar dels delegats judicials (probation officers) a Europa Objectius • Reconèixer el concepte de resiliència i aprofundir-hi en relació amb la pràctica de les mesures penals alternatives (MPA). • Augmentar i millorar la comunicació, la cooperació i l’aprenentatge respecte d’això entre els diferents estats membres de la UE. 3
  4. 4. El projecte SPORE: qui hi participa • Inici del projecte SPORE: maig de 2012 • Països implicats: Bulgària, Estònia, Holanda, Letònia i Regne Unit. • Amsterdam, 7 de març de 2013: el projecte va incloure un seminari amb la participació de nou països convidats per compartir les seves bones pràctiques entorn del concepte de resiliència. 4
  5. 5. El projecte SPORE: la participació de PORE Catalunya • Com a país convidat hi participa Catalunya, mitjançant el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. • Com a membre de la CEP –Confederació Europea de Probation–, la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil rep l’encàrrec. • A Catalunya el projecte el lidera la Subdirecció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat. 5
  6. 6. El projecte SPORE: la participació de PORE Catalunya Es crea una comissió formada per: • La Subdirecció General de Reparació i Execució a la Comunitat i Justícia Juvenil • Una representació de les tres entitats encarregades de la gestió de les MPA a Catalunya: Fundació APIP-ACAM Fundació INTRESS Fundació IRES 6
  7. 7. Objectius a assolir i metodologia Objectius de la participació catalana: • Difondre el sistema de gestió de l’execució penal a la comunitat a Catalunya. • Analitzar i millorar el servei de mesures penals alternatives a Catalunya. • Conèixer i nodrir-se d’altres models de gestió. • Incorporar millores per promoure la resiliència dels delegats judicials. Metodologia: • Valoració de la situació consensuada mitjançant una anàlisi DAFO: anàlisi de les fortaleses i debilitats internes i de les oportunitats i amenaces externes. 7
  8. 8. Definició de resiliència • Capacitat de les organitzacions i les persones de fer servir els seus recursos i competències (individuals, col·lectius i institucionals) per desenvolupar-se a partir de les demandes, els desafiaments i els canvis sorgits durant un incident crític i després, per adaptar-s’hi i per fer-hi front. . • Aquests recursos i competències es poden treballar a través de programes de desenvolupament organitzatiu de selecció, formació i ocupació. 8
  9. 9. Anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) Anàlisi interna-fortaleses (a utilitzar o potenciar) • Accés mutidisciplinari per accedir a ser delegat judicial. • Les competències personals ajustades al rol professional. • La motivació interna per a l’assoliment de la missió. • La solidesa de la institució a la qual es representa. • La solidesa de l’organització. • El clima laboral positiu. Anàlisi interna-debilitats (a neutralitzar o compensar o a minimitzar) • La manca de formació postuniversitària específica per als DEM. • Les interferències del control social en el rol professional en entorns no urbans. • La manca de tradició en la gestió del risc associat a casos en què s’han comès delictes greus. • L’efecte de l’increment de la durada de les condemnes en la gestió dels casos. • La falta de disseny de la carrera professional. Anàlisi externa-oportunitats (per aprofitar-les, per crear-les) • El Departament de Justícia gestiona les TIC i els espais judicials. • El legislador coneix l’impacte pràctic de les seves decisions. • El teixit associatiu català és molt ric. • Es disposa de relats generadors d’opinió positiva. • L’organització ha incorporat l’eficiència com a valor. • El DEM reforça el seu paper com a gestor del cas Anàlisi externa-amenaces (a contrarestar o a reconvertir en oportunitats) • L’impacte d’actuacions judicials discordants. • Els canvis legals oposats a l’evidència criminològica. • L’opinió pública negativa en relació amb el concepte de la reinserció. • Les restriccions pressupostàries, directes i indirectes. • L’efecte de la crisi econòmica en el perfil dels penats. • La reinserció no és una tasca interinstitucional. 9 • La crisi i els actes defensius.
  10. 10. Anàlisi interna-fortaleses (a utilitzar o potenciar) • Possibilitat d’accés multidisciplinari a la plaça de delegat d’execució de mesures penals (DEM). • Les competències personals dels professionals són adequades al rol professional que han de desenvolupar. • L’assoliment de la missió és la principal motivació del DEM. • El Departament de Justícia reforça l’encàrrec del DEM. • La solidesa de l’organització. • El clima laboral positiu. 10
  11. 11. Anàlisi interna-debilitats (a neutralitzar o compensar o a minimitzar) • L’augment de la durada de les condemnes implica majors càrregues de treball en la gestió dels casos. • La manca de tradició per part del DEM en la gestió del risc associat a casos més complexos. • Les interferències del control social en el rol professional en entorns no urbans. • La manca de formació postuniversitària específica per als DEM. • La falta de disseny de la carrera professional. 11
  12. 12. Anàlisi externa-oportunitats (per aprofitar-les, per crear-les) • El Departament de Justícia gestiona les TIC i els espais judicials. • Possibilitat de crear espais de sinergia i comunicació amb el legislador per tal que conegui l’impacte pràctic de les seves decisions. • El teixit associatiu català és molt ric. • Difusió de relats generadors d’opinió positiva. • L’organització ha incorporat l’eficiència com a valor. • El DEM reforça el seu paper com a gestor del cas. 12
  13. 13. Anàlisi externa-amenaces (a contrarestar o a reconvertir en oportunitats) • L’ impacte d’actuacions judicials discordants. • Els canvis legals oposats a l’evidència criminològica. • L’opinió pública negativa en relació amb el concepte de la reinserció. • Les restriccions pressupostàries, directes i indirectes. • L’afectació de la crisi econòmica en el perfil dels penats. • La crisi i els actes defensius. • La reinserció no s’assumeix com una tasca interinstitucional. 13
  14. 14. Propostes de millora aportades per Catalunya • Formació, recerca i supervisió externa • Cooperació, col·laboració i difusió • Mecanismes de supervisió interna • Disponibilitat d’eines informàtiques en xarxa • La gestió dels processos de canvi • L’aprofitament del talent intern 14
  15. 15. Recomanacions finals del Projecte Spore presentades a Riga (setembre de 2013) (1) • Clima organitzacional i condicions de treball adients. • Estil de coordinació. • Apoderament. • Càrrega de treball-tasques assolibles i que representin un repte. • Comunicació i supervisió. • Ambient físic de treball. • Ajustar la selecció de personal a les necessitats del servei i desenvolupar un perfil psicològic per al personal de MPA identificant les àrees fortes i les vulnerables. • Visió realista i capacitat per establir límits (propis i aliens). • Valors compartits amb els subjacents a la feina. Promoure la reinserció i evitar la reincidència. • Empatia i persuasió per tal de motivar el penat a desistir del comportament delictiu. • Competència i confiança per assolir els objectius. 15
  16. 16. Recomanacions finals del Projecte Spore presentades a Riga (setembre de 2013) (2) • Mantenir i actualitzar formacions per als treballadors. • Entrenar al personal en la capacitat de distanciar-se o de no implicar-se personalment. • Formació especialitzada als supervisors. • Contextualització dels resultats quantitatius i qualitatius amb la realitat de cada país. • Conèixer els nivells d’exposició del personal als possibles fets traumàtics. • Avaluació de riscos en termes de freqüència i intensitat per tal de poder oferir una resposta orientada a minimitzar-ne els efectes en els treballadors i en la reincidència dels penats. • Considerar el valor positiu d’un apropiat intercanvi d’informació personal en el lloc de treball. • Companys com a mentors. 16
  17. 17. I ara què? • Difusió de l’experiència • Pla de formació • Publicacions i estudi • Supervisió. Interna i externa • Selecció del personal. Estratègies a aplicar • Entrenament (coaching) • Manteniment de relacions amb Europa 17
  18. 18. Moltes gràcies. 18
  19. 19. Sessió d’investigació Recerques consultables a: www.gencat.cat/justicia/investigacions i a la Biblioteca del CEJFE Després de la presentació podreu: veure-la a www.cejfe.tv i descarregar-la a www.slideshare.net/justicia

×