Els serveis de la Biblioteca i d’informació i documentació jurídica per als òrgans judicials als Estats Units d’Amèrica
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Els serveis de la Biblioteca i d’informació i documentació jurídica per als òrgans judicials als Estats Units d’Amèrica

on

  • 621 views

Ponència de Vicenç Feliú Alvarez.

Ponència de Vicenç Feliú Alvarez.
VI Jornada de Biblioteques Judicials
Barcelona, 15 de novembre de 2011

Statistics

Views

Total Views
621
Views on SlideShare
621
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Els serveis de la Biblioteca i d’informació i documentació jurídica per als òrgans judicials als Estats Units d’Amèrica Els serveis de la Biblioteca i d’informació i documentació jurídica per als òrgans judicials als Estats Units d’Amèrica Document Transcript

  • Programa Compartim de gestió del coneixement V Jornada de Biblioteques Judicials PonènciaEls serveis de la Biblioteca i d’informació i documentació jurídica per als òrgans judicials als Estats Units d’Amèrica Ponent Vicenç Feliú Álvarez Director de la Biblioteca de Dret i professor de la Facultat de Dret David A. Clarke de la University of the District of Columbia (EUA) Barcelona 15 de novembre de 2011
  • 1. Sistema jurídic dels Estats Units a. Un sistema de dret comú El sistema legal dels Estats Units pertany a la tradició del dret comú i comparteix el nucli de les normes legals daquests sistemes de dret comú. Aquest sistema és levolució de lantic dret comú anglès, el qual ha estat descrit com "les regles cumulatives del dret alterades i 1 expressades de cas en cas i de precedent en precedent." Lús oficial dels casos de precedent a precedent distingeix el sistema de dret comú dels altres sistemes legals, com els que pertanyen a la tradició del sistema de dret civil. Daltra banda, la dependència exclusiva daquest sistema del dret que prové de lleis fetes per institucions governamentals, com els tribunals o la legislatura, distingeix el sistema de dret comú, i també el de dret civil, dels diversos sistemes legals basats en les lleis religioses islàmiques, en què la font principal és lAlcorà o “la paraula de Déu donada al profeta."2 Però el sistema de dret comú no és un sistema universal dins de si mateix. Es poden trobar diferències entre els sistemes americans i anglesos. Per exemple, en el sistema anglès no hi ha una constitució escrita mentre que en el sistema americà la constitució federal és la font de la divisió del govern en tres poders: lexecutiu, el legislatiu i el judicial. No obstant això, és per mitjà de precedents del dret comú purs que el Tribunal Suprem dels Estats Units es va establir com la institució legislativa suprema del país. Al segle XIX, en el famós cas de Marbury vs. Madison, el jutge Marshall va establir la prerrogativa del Tribunal Suprem, pel que fa a les legislacions i la jurisprudència, de declarar el que constitueix la llei vigent als Estats Units. i. El principi de stare decisis Dacord amb el nivell del tribunal que les emet, les decisions es diferencien en la seva autoritat per dictar altres tribunals a seguir aquestes decisions en contextos similars en el futur. Lautoritat de les decisions que tenen el valor de precedent varia dacord amb la doctrina de stare decisis. Stare decisis és un principi jurídic pel qual els jutges estan obligats a respectar els precedents establerts per les decisions anteriors. En un context legal, això sentén en el sentit que els tribunals, en general, s’han datenir als precedents i no pertorbar les coses ja determinades.1 BERYL HAROLD LEVY. Anglo-American Philosophy of Law. An Introduction to Its Development and Outcome 12(1991).2 th STEVEN VAGO. Law and Society 15 (5 ed. 1997) 2
  • El principi de stare decisis es pot dividir en dos components. El primer component és la regla per la qual una decisió presa per un tribunal superior és un precedent vinculant (també conegut com a autoritat obligatòria), que un tribunal inferior no pot canviar. El segon és el principi que un tribunal no hauria d’anul·lar els seus propis precedents, tret que hi hagi una raó greu per fer-ho i que el tribunal estigui guiat pels principis dels tribunals laterals i inferiors. El segon principi, és a causa dels precedents persuasius, és un assessorament que els tribunals poden ignorar, i que de fet ignoren de tant en tant. Laplicació del principi de stare decisis depèn de dos factors principals: la jurisdicció i la jerarquia judicial. Examinarem aquests dos factors una mica més tard. ii. Llei basada en casos jurídics A causa del valor donat a les decisions de precedent, totes les opinions dels tribunals es recullen en informes del tribunal: opinions de tribunals federals en els informes federals i opinions dels tribunals estatals en els informes estatals i regionals. Aquests informes estan disponibles en forma impresa i al web. iii. Sistema de dret civil a Louisiana A lEstat de Louisiana la llei està basada en part en el dret civil. Louisiana és lúnic dels 50 estats dels Estats Units que té un sistema legal basat parcialment en els codis de França i Espanya, i en la llei romana, a diferència del dret comú anglès. Malgrat la creença popular (i la breu explicació de Stanley Kowalski en lobra de Tennessee Williams A Street Car Named Desire), és incorrecte dir que el Codi civil de Louisiana és el Codi de Napoleó (o en deriva); la principal font de jurisprudència de Louisiana pot, de fet, ser espanyola, de les Set Partides, Les Lleis de les Índies i les lleis de Toro 3 (que eren les lleis vigents a Louisana en el moment de la venda als Estats Units). Hi ha grans diferències entre el dret civil de Louisiana i el dret comú que es troba en tots els altres estats americans. Encara que moltes daquestes diferències han estat integrades a causa de la forta influència del dret comú, la tradició civil encara està profundament arrelada en el dret privat de Louisiana i en algunes parts de la llei penal. A causa de la tradició del dret civil, la constitució de Louisiana no conté un dret de judici per jurat en casos civils, encara que aquest dret està protegit en general per clàusula digual protecció de la Constitució dels Estats Units en l’Esmena Catorzena. A més, els tribunals d’apel·lació tenen un criteri molt més ampli per revisar els fets establerts pels jurats en casos civils. També, els danys es reparteixen de manera diferent que en les jurisdiccions de dret comú; per exemple, el compliment específic està gairebé sempre disponible, cosa que és rarament possible en el dret comú.3 ALAIN LEVASSEUR; VICENÇ FELIÚ, LOUIS MOREAU LISLET. The Man Behind the Digest of 1808. Baton Rouge:Claitor’s Publishing Division, 2008 3
  • b. Jerarquia dels tribunals. Federalisme El sistema dels tribunals dels Estats Units està dividit entre tribunals federals i tribunals estatals. Tant a nivell federal com estatal, el sistema judicial s’estructura jeràrquicament. Com a mínim, el sistema comprèn dos tipus de tribunals: tribunals de primera instància i tribunals d’apel·lació. Aquests són tribunals de jurisdicció general i poden entendre en qualsevol mena de cas entre dues parts. La seva responsabilitat és la dexplicar i interpretar les lleis i així resoldre les reclamacions dels litigants sobre els drets que se’ls garanteix en la Constitució i les lleis. i. Sistema de tribunals federals 1. Jutjats de districte Els jutjats o tribunals de districte són el nivell més baix dels tribunals federals. Hi ha 94 districtes judicials federals. Cada estat, incloent el Districte de Colúmbia i Puerto Rico, està cobert com a mínim per un districte federal. Tres territoris dels Estats Units (les Illes Verges, Guam i les Illes Mariannes del 4 Nord) tenen tribunals de districte que entenen en casos federals. Hi ha quatre tribunals de districte que cobreixen Nova York. El districte federal que cobreix 5 Manhattan es diu Tribunal de Districte per al Districte Sud de Nova York. Els tribunals de districte són tribunals de jurisdicció general on es pot veure qualsevol cas basat en la Constitució federal o en una legislació federal i controvèrsies entre ciutadans de diferents estats. Els tribunals de districte no estan restringits per la llei a rebre només litigis limitats a un tema específic. Els tribunals de districte són els llocs on es presenten i jutgen les demandes. Les decisions dels tribunals de districte estan obertes a canvis en apel·lació. La fase dapel·lació pot implicar dos nivells de control: un dun tribunal intermedi i un altre del tribunal dúltim recurs. A nivell federal, el tribunal dúltima instància és el Tribunal Suprem. No obstant això, a diferència dun sistema de dret civil, els recursos en el sistema legal nord-americà només impliquen una revisió de la llei, no dels fets. Així, el tribunal de districte té lúltima paraula en qüestions de fet. A més, tenint en compte el nombre molt petit de tribunals d’apel·lació, és obvi que només un petit percentatge de les decisions dels tribunals de districte són objecte dapel·lació. Per tant, la realitat és que moltes vegades els tribunals de districte tenen lúltima paraula també en qüestions de dret. Els tribunals fan la llei a través de les decisions que emeten com a part de les opinions ben argumentades. En general, la jurisprudència federal designa les decisions que es beneficien del valor de precedent i que provenen de tribunals d’apel·lació i de tribunals dúltima instància. No obstant això, encara que tenen escàs valor com a precedent, les decisions del tribunal de districte, quan no hi4 US Courts at http://www.uscourts.gov/FederalCourts/UnderstandingtheFederalCourts/DistrictCourts.aspx5 Id at http://www.nysd.uscourts.gov/ 4
  • ha apel·lació, constitueixen la llei definitiva en un cas i, per tant, val la pena enregistrar-les i investigar-les. 2. Tribunals dapel·lació Els tribunals dapel·lacions són els tribunals intermedis, la seva existència està prevista per la Constitució i les lleis del Congrés. En teoria, les decisions federals dapel·lació poden ser també apel·lades davant el Tribunal Suprem, però a causa del nombre limitat de revisions de sentència que el Tribunal Suprem atorga cada any, una resolució en un Tribunal d’apel·lació representa la decisió final de la majoria dels casos. Hi ha 11 circuits regionals, més el circuit del Districte de Colúmbia i el circuit federal, per a un total de 13 tribunals de circuit. Els circuits estan organitzats geogràficament, de manera que cada tribunal dapel·lació de circuit serveix més dun estat. Per exemple, el Tribunal dApel·lacions del Segon Circuit té tres estats: Connecticut, Nova York i Vermont. Per tant, Nova York cau sota el segon circuit regional i el tribunal intermediari és el Tribunal dApel·lacions del Segon Circuit. Lexcepció és el Tribunal dApel·lacions per al Districte de Colúmbia, que només serveix el Districte. A més, hi ha tribunals especialitzats que s’encarreguen de veure només casos especials. Per exemple, el Tribunal d’Apel·lacions del Circuit Federal s’encarrega d’apel·lacions en casos que afecten la propietat intel·lectual, així com les apel·lacions del Tribunal de Reclamacions i del Tribunal de Comerç 6 Internacional. Un tribunal d’apel·lació entén en els casos tant dels jutjats de districte situats dins del seu circuit com en les decisions de les agències administratives federals. Per exemple, les apel·lacions del Consell Nacional de Revisió de Casos del Treball (National Labor Review Board–NLRB), un organisme administratiu federal, les veu el Tribunal dApel·lacions del lloc de la causa o el del lloc de la seu del Consell. Cada tribunal d’apel·lacions cobreix almenys un jutjat de districte. 3. Tribunal Suprem dels EUA El Tribunal Suprem és el tribunal superior dins del poder judicial federal. És lúnic tribunal que va ser establert per la Constitució. El Congrés només pot determinar la seva composició i jurisdicció. El Tribunal Suprem examina les apel·lacions federals i les apel·lacions d’un estat que tinguin relació amb un assumpte federal. A criteri del Tribunal, i dins de certes pautes establertes pel Congrés, el Tribunal Suprem veu cada any un nombre limitat dels casos sobre els quals se li demana que decideixi. Aquests casos poden començar en els6 Id at http://www.uscourts.gov/courtsofappeals.html. 5
  • tribunals federals o estatals, i en general es refereixen a qüestions importants 7 sobre la Constitució o la llei federal. ii. Sistema de tribunals estatals 1. La majoria dels estats: el model federal Cadascun dels 50 estats dels Estats Units té el seu propi sistema de tribunals; generalment aquesta estructura reflecteix els sistemes dels tribunals federals. Tot i que les nomenclatures daquests tribunals varien d’un estat a un altre, els tribunals estatals segueixen el mateix principi de dret comú del sistema judicial federal. A Nova York les disputes que involucren les lleis estatals són jutjades en tribunals de primera instància que s’anomenen tribunals suprems. Les decisions dels tribunals suprems de Nova York poden ser apel·lades a la Divisió dApel·lacions del Tribunal Suprem. El tribunal dúltima instància a Nova York, a diferència de la majoria daltres estats, és el Tribunal dApel·lacions. 2. Alguns estats: sistemes de tribunals de dos nivells Hi ha 11 jurisdiccions als Estats Units que no tenen cap tribunal intermedi d’apel·lacions: 10 estats i el Districte de Colúmbia. Aquests estats són: Delaware, Maine, Montana, Nevada, New Hampshire, Rhode Island, Dakota del Sud, Vermont, West Virginia i Wyoming. A Montana i West Virginia, els legislatius estatals estan tractant destablir un tribunal intermedi dapel·lacions, però aquests esforços no han tingut èxit. A Rhode Island, les apel·lacions dels judicis del tribunal de districte resulten en judicis ex novo, judicis totalment nous, al Tribunal Superior, en contravenció de la regla general del dret comú segons la qual els tribunals superiors no fan judicis basats en els fets.8 c. Jurisdicció i. El poder dels tribunals per exercir lautoritat judicial sobre un assumpte El terme jurisdicció té dos significats importants en el dret nord-americà. Un dels significats de jurisdicció es refereix al poder formal dun tribunal per exercir lautoritat judicial sobre un assumpte en particular. Encara que sovint el terme sutilitza en relació amb la jurisdicció dun tribunal sobre un assumpte en particular, el terme es pot usar per referir-se a qüestions que cauen dins o fora de la jurisdicció de qualsevol altra entitat governamental. ii. Distribució geogràfica dels tribunals de determinat nivell En segon lloc, el sistema judicial federal es basa en un sistema de jurisdiccions, la distribució geogràfica dels tribunals de determinats nivells. Per exemple, com hem vist abans, mentre que només hi ha un Tribunal Suprem, el tribunal dapel·lació està dividit7 Id at http://www.uscourts.gov/FederalCourts/UnderstandingtheFederalCourts/SupremeCourt.aspx8 DAVID B. ROTTMAN, SHAUNA M. STRICKLAND. State Court Organization, 2004. Bureau of Justice Statistics,August 1, 2006 at http://bjs.ojp.usdoj.gov/index.cfm?ty=pbdetail&iid=1204 6
  • en 13 circuits i hi ha 94 tribunals de districte. A més, cada sistema estatal comprèn la seva pròpia jurisdicció. Com hem vist abans, la jurisdicció en la qual un cas es presenta determina els tribunals que produeixen decisions com a precedents vinculants. d. Autoritat obligatòria vs. persuasiva Algunes de les diverses fonts de dret utilitzades pels tribunals per basar les seves decisions es consideren obligatòries o vinculants, mentre que altres fonts només són persuasives. Un tribunal pot fer cas omís de tot precedent que no sigui vinculant (ni tan sols tenir en compte aquest precedent com a autoritat persuasiva). La qüestió de si una autoritat és obligatòria o persuasiva es relaciona directament amb l’aplicació dels principis de precedents judicials o stare decisis. e. Autoritat primària o autoritat secundària Els materials legals utilitzats pels tribunals es divideixen en fonts primàries i secundàries de la llei. Les fonts primàries de la llei poden ser autoritats obligatòries en un determinat tribunal o podrien ser simplement autoritats persuasives. Que les fonts del dret siguin vinculants o de persuasió depèn de diversos factors. Una autoritat secundària no és en si la llei, i aquest tipus dautoritat no és mai autoritat obligatòria. Un tribunal podrà, però, mirar cap a les fonts secundàries de la llei com un recurs d’orientació sobre la manera de resoldre un problema particular. Una autoritat secundària també és útil com una eina de recerca de casos i dinformació general sobre un tema en particular. Les autoritats secundàries també són útils com a eines de recerca de casos i dinformació general sobre un tema en particular. f. Interrelació entre les diverses fonts de dret Un dels conceptes més complexos de la jurisprudència nord-americana és la mesura en què diferents fonts del dret, tant dels sistemes estatals com federals, sinterrelacionen les unes amb les altres. Hi ha un conjunt complex de regles que defineixen la prioritat relativa entre les diferents fonts de la llei i entre els sistemes federals i estatals. És aquest conjunt de regles i la dinàmica entre els tipus d’autoritat el que dirigeix la forma dels serveis bibliotecaris proveïts als diferents tribunals.2. Biblioteques jurídiques als tribunals federals La missió de les biblioteques jurídiques Als Estats Units, les biblioteques jurídiques són parts del sistema de biblioteques públiques, que inclouen les biblioteques dels tribunals, dels estats, de les comarques i dels municipis. Aquestes biblioteques jurídiques públiques proporcionen la informació jurídica necessària per al funcionament efectiu del sistema de justícia. En la majoria dels estats les biblioteques jurídiques públiques són entitats fundades per legislació que donen suport al sistema de tribunals, al govern estatal o comarcal o a agències independents del govern local. Independentment de la seva organització, aquestes biblioteques jurídiques públiques comparteixen la missió comuna de posar la informació legal a disposició dels següents grups dusuaris: funcionaris judicials i el seu personal de suport, advocats del govern, advocats en la pràctica privada i públic en general 7
  • Serveis en generalLús del web per obtenir informació legal ha crescut espectacularment. Aquesta tendència, però, enspot donar la falsa idea que la informació legal està disponible gratuïtament a través de motors de cercacom Google o Bing. Encara que molts estats dels Estats Units tenen la seva legislació corrents ialgunes decisions d’apel·lació en llocs web oficials, una gran quantitat dinformació jurídica només estàdisponible en format imprès, en microforma o en bases de dades comercials, tot plegat disponible en lamajoria de les biblioteques jurídiques públiques. A més, les biblioteques jurídiques públiques continuensent els millors recursos per consultar la jurisprudència, les revistes jurídiques, els textos legals, elscodis anotats i els materials de programes deducació jurídica. Per mitjà del suport a la investigaciójurídica, la formació i altres serveis, els bibliotecaris de dret d’aquestes biblioteques públiques tenen unpaper molt important, ja que mantenen accessibles aquestes col·leccions i bases de dades per a totamena d’usuaris.Serveis als funcionaris judicials• Capacitació en lús de bases de dades de subscripció, com Westlaw, Lexis, Loislaw i vLex• Assistència a la investigació• Gestió de continguts de pàgines web• Indexació dinformes i memoràndums• Conservació i gestió de materials impresos antics i dels que no estan disponibles en línia• Assistència als litigants autorepresentats• Coneixement actual dels nous desenvolupaments legals, incloent-hi difusió dactualitats en revistes idiaris• Negociacions de contracte amb els proveïdors de base de dades comercials, com Westlaw, Lexis,Loislaw i vLexServeis als advocats del govern• Capacitació en lús de bases de dades de subscripció• Assistència a la investigació• Recopilació dantecedents legislatius• Serveis dinformació actualitzada• Negociacions de contracteServeis als advocats privats• Accés públic a bases de dades de subscripció 8
  • • Capacitació en lús de bases de dades de subscripció• Accés remot a catàlegs en línia i índexs de diaris• Enllaços a llocs web legals rellevants• Assistència a la investigació• Enviament de fax i fotocòpiesServeis al públic en general• Accés públic a bases de dades de subscripció• Assistència en la localització de les formes legals necessàries i els recursos dautoajuda• Orientació en els procediments judicials• Enllaços a llocs web legals rellevants• Serveis de referència per correu electrònic• Formació bàsica en la recerca jurídicaCom es finança el sistema de biblioteques jurídiques dels tribunalsCom hem vist anteriorment, les biblioteques jurídiques dels tribunals federals o estatals formen totespart del sistema de biblioteques públiques dels Estats Units. Totes aquestes biblioteques són reduïdesi pagades amb diner públic que prové dels impostos recollits pels governs federals i estatals. Això voldir que, amb certes petites excepcions, estan obertes al públic en general, ja que estan sustentadesamb diners públics.Com a Catalunya, tots els advocats llicenciats per practicar, tant si són privats com dels governsfederals o estatals, pertanyen a col·legis dadvocats i paguen quotes a aquests col·legis. Generalment,els col·legis més grans mantenen biblioteques privades per als seus membres. No obstant això, adiferència de Catalunya, tots els advocats (privats o del govern) es consideren membres del públic engeneral i tenen accés a les biblioteques jurídiques dels tribunals, encara que tinguin accés abiblioteques privades.Aquest sistema també saplica a les biblioteques jurídiques de les facultats de dret estatals. Lesbiblioteques jurídiques de les universitats estatals han d’estar obertes al públic en general perquèaquestes biblioteques són reduïdes i pagades amb diners públics que provenen dels impostos federalsi estatals. Les biblioteques jurídiques d’universitats privades que reben diners federals o estatals tambéhan dobrir al públic en general. Són molt poques les universitats privades que poden mantenir lesseves portes tancades al públic.El Programa de biblioteca de dipòsit federal (Federal Depository Library Program [FDLP]) 9
  • Laltra part que assegura accés públic a les biblioteques dels tribunals, i a les de les universitats també, és el Programa de biblioteca de dipòsit federal (Federal Depository Library Program). Aquest programa va ser establert pel Congrés per assegurar que el públic nord-americà tingui accés a la informació del seu govern. L’Oficina de la Impremta del Govern (Government Printing Office [GPO]) gestiona lFDLP en nom de les biblioteques participants i el públic. Tots els productes dinformació del Govern Federal es difonen a nivell nacional en aquestes biblioteques, les quals, al seu torn, asseguren que el públic nord-americà tingui lliure accés als materials, tant en forma impresa com en línia. Si una biblioteca pertany al sistema de l’FDLP i accepta materials del Govern Federal, aquesta biblioteca està obligada a donar accés a aquests materials al públic. Principis bàsics de l’FDLP Els principis daquest programa estan basats en les idees dels fundadors del govern americà. Especialment en la idea de James Madison, quart president dels Estats Units i el pare de la Constitució, que va dir: “Un govern popular sense informació popular, o els mitjans d’adquirir-la, no és sinó un pròleg a una farsa o una tragèdia, o potser ambdues coses.” Dit simplement, una ciutadania ben informada, conscient de les polítiques i activitats del seu govern representatiu, és essencial per al bon funcionament de la democràcia. La informació proporcionada pels documents del Govern és el mitjà principal pel qual els ciutadans es mantenen informats; el públic té dret a la informació continguda en els documents del Govern, que shan publicat a costa del públic; el Govern té lobligació de garantir la disponibilitat i laccés a aquests documents sense cap cost. Aquests documents són una font permanent dinformació del Govern Federal. El Govern Federal es beneficia de leficiència que ofereix un sistema centralitzat de distribució dinformació, com el Programa de Biblioteca de Dipòsit Federal, el qual garanteix una àmplia disponibilitat de les publicacions del Govern. Daquesta manera els diferents organismes del Govern són capaços de satisfer gran part de la demanda pública de les seves publicacions, sense incórrer en els costos associats al fet de respondre a les sol·licituds individuals de còpies gratuïtes. Hi ha un total de 65 biblioteques de les agències del poder executiu, judicial i legislatiu que formen part de l’FDLP. Els més alts tribunals dapel·lació de tots els estats van ser afegits a FDLP per legislació el 1972, 44 USC 1915. Les biblioteques jurídiques dels següents tribunals pertanyen al programa.INSTITUCIÓ BIBLIOTECA ESTATU.S. Court of Appeals Ninth Circuit Library CAU.S. Courts of Appeals Tenth Circuit Library COU.S. Supreme Court Library DCU.S. Court of Appeals Federal Circuit Library DCU.S. Court of Appeals Judges Library, Room 5518 DCU.S. Court of Appeals Eleventh Circuit Library GAU.S. Court of Appeals Seventh Circuit Library ILU.S. Court of Appeals Fifth Circuit Library LAU.S. Court of Appeals Fourth Circuit Library MDU.S. Court of Appeals First Circuit Library MAU.S. Court of Appeals Eighth Circuit Library MO 10
  • a. Biblioteca del Tribunal Suprem dels Estats Units i. Organització La missió principal de la Biblioteca del Tribunal Suprem és ajudar els jutges del Tribunal en el compliment de les seves responsabilitats constitucionals proporcionant- los el millor suport de la manera més eficient, ètica i econòmica. Amb aquesta finalitat, la Biblioteca disposa d’una plantilla de 29 bibliotecaris i una col·lecció de més de 600.000 volums impresos, 200.000 microformes i una àmplia varietat de recursos electrònics. La col·lecció és especialment rica en materials primaris federals i estatals, jurisprudència britànica i tractats de dret constitucional i de la història del dret. Els recursos electrònics complementen i amplien la col·lecció, perquè els bibliotecaris de recerca puguin donar suport a les necessitats dels jutges i els seus secretaris judicials amb investigacions dampli abast legal. La Biblioteca del Tribunal va ser creada oficialment el 1935 amb la inauguració de ledifici del Tribunal Suprem de Justícia. Abans daixò, els jutges utilitzaven les seus col·leccions personals, les col·leccions de la Biblioteca del Congrés i, a mitjans del segle XIX, unes col·leccions de cambres privades dels jutges. La posició del bibliotecari es va iniciar el 1887 com a part de lOficina del Cap del Tribunal, per mantenir aquestes col·leccions de les cambres. Amb laugment de les funcions de la biblioteca al nou edifici l’any 35, la posició de bibliotecari es va convertir en Bibliotecari 9 del Tribunal el 48; aquest va ser el quart funcionari del tribunal nomenat per legislació. ii. Responsabilitats Els recursos de la Biblioteca estan disponibles no només per als jutges i els seus secretaris judicials, sinó també per a lAdministració de justícia, a més de per als 400 funcionaris de suport al Tribunal, els membres del Col·legi dAdvocats del Tribunal Suprem, els membres del Congrés i el seu personal legal i els advocats del Govern. Mitjançant un acord especial per escrit amb el bibliotecari del Tribunal, laccés a la Biblioteca també està disponible per a juristes que necessiten consultar materials únicament disponibles a la col·lecció de la Biblioteca. iii. Serveis prestats La Biblioteca ofereix tota mena de serveis dinvestigació i suport al Tribunal i al seu personal. Es tracta duna opció de servei complet que funciona per satisfer totes les necessitats del Tribunal. Com us podeu imaginar, els serveis van des dels més simples fins als més complexos. Aquests serveis al Tribunal cobreixen assistència a la investigació, recopilació dantecedents legislatius, serveis dinformació actualitzada, assistència en lús de bases de dades i recerca i obtenció de documents a través de préstecs daltres biblioteques. Encara que els recursos de la Biblioteca estan disponibles per a altres grups, com els membres del Col·legi dAdvocats del Tribunal Suprem, els membres del Congrés i el seu personal legal i els advocats del Govern, els serveis a aquests grups són una mica més limitats. Per exemple, aquests grup9 The Supreme Court Historical Society at http://www.supremecourthistory.org/how-the-court-works/how-the-court-work/library-support/ 11
  • dusuaris no reben la profunditat dassistència en investigació que reben els membres del Tribunal.b. Biblioteques jurídiques en els tribunals dapel·lació i. Organització Les biblioteques de dret dels tribunals dels circuits federals es divideixen generalment en una biblioteca seu, en general localitzada junt amb el tribunal seu del districte, i diverses biblioteques sucursals. Aquesta regla general només cobreix els 11 districtes més grans; als districtes menors, com el del tribunal dapel·lació per al districte federal, només hi ha una biblioteca per a tot el districte. ii. Responsabilitats La missió principal de les biblioteques dels tribunals de circuit dels Estats Units és donar servei a la investigació jurídica i a les necessitats dinformació del personal judicial del Govern Federal als estats dels circuits. Les localitats de tribunals que no tenen biblioteques estan incloses en les àrees de servei del sistema de biblioteques del circuit. El grup de personal que rep els serveis inclou els jutges federals, els secretaris judicials, els advocats del tribunal, els empleats del tribunal, la resta del personal judicial de suport, els oficials de llibertat condicional i de serveis previs al judici i el personal de la defensa pública federal. A més, es proporciona laccés als materials als membres del col·legi dadvocats federals, a les altres agències federals i al públic en general. Per exemple, la biblioteca de la seu del Circuit Novè i loficina administrativa del sistema de biblioteques d’aquest circuit són a San Francisco. Però la biblioteca té 23 sucursals per tot el circuit per atendre les necessitats dinformació de prop de 400 jutges del circuit, jutges dels tribunals de districte, jutges del tribunal fiscal i jutges magistrats. També dóna servei a aproximadament 6.000 empleats de les unitats judicials a tot el circuit. Generalment, les biblioteques jurídiques dels tribunals de circuit estan organitzades amb un director, que s’anomena el bibliotecari del circuit, un o dos adjunts del bibliotecari del circuit, un bibliotecari de catàleg, un bibliotecari dadquisicions, diversos bibliotecaris de referència i diversos tècnics de biblioteca. La majoria daquest personal és a la biblioteca seu, mentre que les sucursals estan ocupades només per un bibliotecari de referència, anomenat el bibliotecari de la sucursal. A les sucursals on hi ha més feina el bibliotecari de la sucursal pot estar acompanyat per un tècnic de biblioteca. El bibliotecari del districte, ajudat pels seus adjunts, condueix visites regulars a les biblioteques sucursals, a més de les seves tasques administratives a la biblioteca. En els districtes geogràficament extensos, això vol dir que el bibliotecari del districte ha de viatjar regularment. Per exemple, al Districte Novè, del qual hem parlat anteriorment, les visites inclouen vuit biblioteques a tot Califòrnia, a més de la seu a San Francisco, dues a Nevada, dues a Arizona, dues a l’Estat de Washington i una, respectivament, a Oregon, Montana, Hawaii, Alaska i Idaho. 12
  • A les sucursals, el bibliotecari de la sucursal s’encarrega de la gestió i el manteniment duna petita biblioteca legal, generalment sol, i és responsable dels serveis de referència i investigació per als jutges federals i el personal judicial. Les seves funcions inclouen el desenvolupament de programes educatius i la prestació de serveis de referència en línia utilitzant recursos com Westlaw, Lexis-Nexis, LoisLaw, PACER o la intranet del poder judicial. El bibliotecari de la sucursal també és responsable de millorar laccés a bases de dades en línia i recursos dInternet i d’organitzar la formació per a lús daquests recursos.iii. Serveis prestats Laccés a les biblioteques del tribunal està determinat per les regles dels tribunals locals, que varien en cada circuit. Algunes daquestes biblioteques estan obertes al públic en general, mentre que altres només estan obertes als membres del col·legi dadvocats i als litigants en casos davant el tribunal local. Generalment, les biblioteques del tribunal poden ajudar el públic a localitzar informació del tribunal i els materials disponibles a la biblioteca, proporcionar ajuda bàsica de referència (números de telèfon, definicions legals, els recursos dassistència jurídica), proveir la instrucció bàsica per a l’ús de materials legals, localitzar i/o verificar les citacions legals, proporcionar referències a altres biblioteques, etc. En canvi, generalment, les biblioteques del tribunal no proporcionen assessorament legal ni opinions, no interpreten les lleis ni els documents legals, no donen assistència en la preparació dels casos o les formes legals, no ofereixen referència extensa o accés a bases de dades de subscripció (com Westlaw o Lexis), no presten materials de la biblioteca ni demanen préstec d’articles daltres biblioteques, no ofereixen fotocòpies ni fan trucades telefòniques, no permeten lús dordinadors, telèfons ni subministraments.iv. Gestió de casos / presentació electrònica de casos (Case Management / Electronic Case Filing [CM/ECF]) El gener de 1996, lOficina Administrativa dels Tribunals dels Estats Units va començar el desenvolupament d’un sistema de gestió de casos / presentació electrònica de casos (CM/ECF). CM/ECF és un sistema de gestió de casos complet que permet mantenir expedients electrònics i ofereix la possibilitat de presentació electrònica de casos a través del web. Els tribunals poden fer que tota la informació dun cas estigui disponible immediatament per via electrònica a través del web. Amb el temps, CM/ECF reemplaçarà tots els sistemes de gestió de casos utilitzats pels tribunals federals de tot el país. La implementació daquest sistema està totalment sota el control de les biblioteques dels tribunals. Amb aquest sistema, els jutges, els funcionaris i el públic en general ara tenen la capacitat daccés a la informació dexpedients electrònics, a les dades de la gestió de casos i a materials dinvestigació legal. L’any 2004 es va estimar que cada any aproximadament 90 milions de casos es presenten en els 17.500 tribunals dels Estats Units. Aquests casos generen més d’un milió i mig de documents. Com que la majoria 13
  • dels documents legals es creen inicialment en format electrònic, els tribunals federals poden reduir encara més la dependència dels registres en aquesta muntanya de paper mitjançant lestabliment de sistemes electrònics darxivament del cas. Aquests sistemes milloren la precisió, la gestió i la seguretat dels documents, redueixen els retards en el flux dinformació i suposen estalvis de costos per al Poder Judicial, el col·legi dadvocats i els litigants. A la informació introduïda al sistema CM/ECF shi accedeix a través de PACER (Public Access to Court Electronic Records, accés públic als arxius electrònics dels tribunals), un altre sistema controlat per les biblioteques dels tribunals. Aquest sistema és un servei electrònic daccés públic que permet als usuaris obtenir informació sobre casos i expedients de lapel·lació federal, de districte i de tribunals de fallida; el localitzador de casos judicials de PACER a través dInternet PACER el proporciona el poder judicial federal per mitjà de les biblioteques del tribunal, en compliment del seu compromís de 10 facilitar laccés públic a la informació judicial a través dun servei centralitzat. Informació disponible a PACER • Llista de totes les parts i participants, incloent-hi jutges, advocats i administradors • Recull dinformació relacionada amb el cas, com la causa de lacció, la naturalesa de la demanda i el valor de la demanda • Cronologia de les dates dels esdeveniments dels casos inscrits en el registre de casos • Registre de reclamacions • Llistes de casos nous cada dia en tots els tribunals • Opinions judicials • Judicis o lestat del cas c. Biblioteques jurídiques als tribunals estatals o biblioteques de l’Estat i. Organització Les biblioteques jurídiques del sistema de tribunals estatals són, generalment, reconegudes com a unitats independents dins del govern estatal. Llevat que hi hagi una raó en contra, les biblioteques jurídiques són una part de la branca judicial del govern estatal. Per això, en els estats que mantenen una biblioteca jurídica estatal, aquesta biblioteca és generalment la biblioteca del tribunal suprem de lestat. Al Districte de Colúmbia, on no existeix un sistema de biblioteques estatals, la biblioteca jurídica del districte, de facto, si no de iure, és la Biblioteca Jurídica de la Universitat del Districte de Colúmbia. No obstant això, als estats on la biblioteca de dret forma part de la biblioteca de lestat o es troba a la branca executiva o legislativa, la biblioteca de dret és reconeguda per la legislació com una unitat separada dins de les facultats de govern.10 United State Courts at http://www.pacer.gov/ 14
  • La biblioteca jurídica de lestat, en general, està sota el càrrec dun bibliotecari amb títol doble, una persona que té una llicenciatura en ciències bibliotecàries i una llicenciatura en dret. Aquest bibliotecari en general té el títol de bibliotecari de dret de lestat. La quantitat del personal de la biblioteca depèn principalment de la mida de lestat. Als estats més grans, la biblioteca jurídica de lestat té una plantilla més gran, ja que el personal ha de donar suport als tribunals dapel·lacions en tot lestat per mitjà dun manteniment de biblioteques sucursals en ubicacions remotes. Als estats més petits, la biblioteca ajuda els tribunals dapel·lació amb laccés a distància o el lliurament de documents electrònics. Les necessitats de referència dels tribunals també es gestionen a través de mitjans electrònics, com lús de correu electrònic o les videoconferències.ii. Responsabilitats Encara que algunes biblioteques jurídiques estatals donen servei a sectors restringits, com els tribunals dapel·lació de lestat, la majoria daquestes biblioteques tenen col·leccions que no només donen servei als tribunals i el seu personal, sinó també a les branques legislatives i executives dels governs estatals i locals, al personal de la fiscalia i a les oficines de defensa pública, als membres del Col·legi dAdvocats de lEstat, als empresonats i al públic en general. Aquestes biblioteques estatals també comparteixen les missions generals de les biblioteques dels tribunals federals, que ja hem vist anteriorment. El personal daquestes biblioteques ha de tenir experiència en administració, adquisició, catalogació, gestió de sistemes, referència, ús de base de dades i cerques al web, instrucció i totes les altres habilitats professionals necessàries per assolir els objectius de la missió de la biblioteca.iii. Serveis prestats Les biblioteques estatals presten assistència als funcionaris judicials de lestat, així com a les cambres legislatives i al poder executiu de lestat. Com hem vist abans, també estenen els seus serveis al personal de la fiscalia i a les oficines de defensa pública, als membres del Col·legi dAdvocats de lEstat, als empresonats i al públic en general. Aquests serveis inclouen diverses matèries, com ara capacitació en lús de bases de dades de subscripció, gestió de continguts de pàgines web, assistència a la investigació, accés remot a catàlegs en línia i índexs, assistència als litigants autorepresentats, assistència en la localització de formes legals i formació bàsica en la recerca jurídica. 15
  • BibliografiaTONI FINE. American Legal Systems: A Resource and Reference Guide. Cincinnati: Anderson PublishingCompany, 1997DANA NEACŞU. Introduction to U.S. Law and Legal Research. Ardsley Park: Transnational Publishers, 2011ALAIN LEVASSEUR; VICENÇ FELIÚ; LOUIS MOREAU LISLET, The Man Behind the Digest of 1808. Baton Rouge:Claitor’s Publishing Division, 2008GASKELL, Supreme Service: The Supreme Court of the United States Library.15 Trends L. Libr. Mgmt. & Tech. 4(2004) 16