• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament
 

El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

on

  • 626 views

El rol de l'activitat física i esportiva en els programes de tractament. ...

El rol de l'activitat física i esportiva en els programes de tractament.
I Jornada de monitors esportius de centres penitenciaris.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 16 de juny de 2009

Statistics

Views

Total Views
626
Views on SlideShare
626
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament Presentation Transcript

    • El rol de l’activitat física i esportiva en els programes de tractament Yolanda Muñoz Fernández TTèècnica de la Seccicnica de la Seccióó de Tractament (de Tractament (SGPRSSGPRS)) Miguel Olmos Monteagudo Monitor dMonitor d’’esports del CP Lledonersesports del CP Lledoners 16 de juny 2009 Programa Compartim Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia). La llicència Reconeixement es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca. I Jornada de Monitors d’Esports de Centres Penitenciaris
    • El rol de lEl rol de l’’activitat factivitat fíísica i esportivasica i esportiva en els programes de tractamenten els programes de tractament I. EL MONITOR D’ESPORTS DINTRE D’UN CENTRE PENITENCIARI II. EFECTES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORTIVA EN EL TRACTAMENT PENITENCIARI III. ELS PROGRAMES D’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORTIVA INTEGRATS EN EL TRACTAMENT DE LES DROGODEPENDÈNCIES
    • I.I. EL MONITOR DEL MONITOR D’’ESPORTSESPORTS DINTRE DDINTRE D’’UN CENTREUN CENTRE PENITENCIARIPENITENCIARI
    • CP Homes Barcelona CP Joves Barcelona CP Dones Barcelona CP Quatre Camins CP Brians 1 CP Girona CP Figueres CP Ponent CP Tarragona C.Obert Lleida C. Obert Barcelona Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa - Mapa penitenciari català fins a juny de 2007
    • Mapa penitenciari català a principis de 2009 CP LLEDONERS
    • CP Puig de les Basses Centre Obert Girona CP Joves Q.Camins CP Quatre Camins CP Preventius Catalunya C. Obert Barcelona-1 C. Obert Barcelona-2 C. Obert Barcelona-3 Hospital Penitenciari Terrassa CP Brians-I CP Brians-II CP Dones Catalunya CP Els Plans Centre Obert Lleida CP Ponent Centre Obert Tarragona CP Mas Enric CP Lledoners Red viaria básica - Mapa penitenciari català previst per a 2010
    • • CENTRES D’HOMES, DE DONES, DE JOVES I MIXTOS • PREVENTIUS vs. PENATS • DIFERENTS SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ INTERIOR • DIFERENTS RÈGIMS DE VIDA • CENTRES AMB UNITATS DE TRACTAMENT ESPECIALITZADES OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament delsi funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciaris
    • Gerent Coordinadors d’unitats especialitzades Unitat de recursos humans Unitat de gestió penitenciària Unitat de gestió econòmica Secretari tècnic jurídic Cap de programes d’atenció especialitzada Cap de programes d’educació social Director docent Cap de programes de treball social Coordinador de l’equip multidisciplinariCap de serveis Cap d’unitat Cap d’àrea funcional DIRECTOR Subdirector d’interior Subdirector de tractament Coordinador de serveis sanitaris Encarregat d’àrea d’adm. Encarregat d’àrea d’adm. Encarregat d’àrea d’adm. Llocs de nova creació Estructura directivaEstructura directiva dels centres penitenciarisdels centres penitenciaris
    • OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament delsi funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciaris • ESTRUCTURA A) ÒRGANS UNIPERSONALS SUPERIORS • DIRECTOR • GERENT • SUBDIRECTORS: - DE TRACTAMENT - D’INTERIOR • SECRETARI TÈCNIC JURÍDIC B) ÒRGANS COL·LEGIATS • CONSELL DE DIRECCIÓ • JUNTA DE TRACTAMENT • COMISSIÓ DISCIPLINÀRIA • EQUIPS MULTIDISCIPLINARIS
    • OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament delsi funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciaris L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI (EM) • Format per: • Coordinador d’equips multidisciplinaris o cap de programes d’atenció especialitzada • Psicòleg • Jurista • Educador • Treballador social • Mestre • Metge • Monitor ocupacional i/o insertor laboral • Monitor esportiu • Cap d’unitat o coordinador d’unitat especialitzada A més, si n’hi ha: • Psiquiatre • Infermer • Pedagog
    • OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament delsi funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciaris L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI • Supeditat al subdirector de tractament. • Es reuneix cada setmana en un horari que no coincideixi amb les franges d’intervenció amb els interns i que garanteixi l’assistència de tots els qui en formen part. • Amb autorització prèvia del consell de direcció, poden assistir a les reunions els professionals de les entitats col·laboradores i voluntaris que treballin amb els interns, amb veu però sense vot. • Hi haurà tants equips multidisciplinaris com calgui segons el nombre de professionals, d’unitats especialitzades i de mòduls, i segons el programa de classificació interior i els programes d’intervenció. • Orienta, assessora i avalua de manera individualitzada l’evolució dels interns en relació amb els programes de tractament
    • OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament delsi funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciarisL’EQUIP MULTIDISCIPLINARI Funcions: • Elabora el programa de tractament individual dels interns. • Analitza els problemes i demandes dels interns. • Proposa a la junta de tractament la programació anual d’activitats del seu àmbit d’actuació, incloent les que fan entitats col·laboradores i voluntariat. • Proposa a la junta de tractament la reducció, ajornament de l’execució o suspensió de les sancions disciplinàries, i també la reducció dels terminis de cancel·lació, que pertorbin el tractament o l’estudi de personalitat de l’intern. • Atén les peticions i queixes dels interns respecte de la seva classificació, tractament o model d’intervenció. • Avalua els objectius assolits en l’execució dels programes de tractament i informa dels resultats a la junta de tractament. • Executa totes les accions concretes que els encomani l’òrgan de direcció del centre en els assumptes en què sigui competent. • Fa les actuacions necessàries per a l’orientació professional i la integració sociolaboral dels interns. • Exerceix totes les altres competències que li atribueixi la legislació penitenciària i la normativa que la desenvolupi i, en general, les relatives a l’observació, classificació i tractament dels interns.
    • OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament delsi funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciaris LA JUNTA DE TRACTAMENT Està formada per: • President: director del centre • Subdirector de tractament • Secretari tècnic jurídic • Coordinador de l’àrea sanitària • Coordinador d’equips multidisciplinaris • Cap de programes d’atenció especialitzada, si n’hi ha • Psicòleg • Jurista • Director docent • Cap de programes de treball social • Cap de programes d’educació social
    • OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament delsi funcionament dels centres penitenciariscentres penitenciaris LA JUNTA DE TRACTAMENT • El secretari tècnic jurídic és el secretari de la junta. • Els acords de la junta s’han d’adoptar en funció de les propostes dels EM. • El psicòleg i el jurista que assisteixen a les juntes són designats pel consell directiu per tot un any. • Quan s’han de tractar assumptes relatius al treball productiu, la formació ocupacional i la inserció sociolaboral, es convoca un representant del CIRE. • El Centre Directiu pot nomenar assessors de la junta persones externes a la institució, que van a les reunions amb veu però sense vot • No es pot fer una junta si no hi ha com a mínim 2/3 dels seus membres en primera convocatòria i 1/2 en segona convocatòria.
    • OrganitzaciOrganitzacióó i funcionamenti funcionament dels centres penitenciarisdels centres penitenciaris LA JUNTA DE TRACTAMENT Funcions: • Aprova els programes de tractament i els models individualitzats d’intervenció de cada intern, i defineix les activitats i programes que ha de fer. • Avalua i fa el seguiment del resultat dels programes. • Proposa al Centre Directiu les aplicacions de règim tancat. • Formula les propostes raonades de classificació inicial i destinació. • Proposa al Centre Directiu les progressions i regressions de grau i les peticions de trasllat. • Adopta els acords pertinents sobre les peticions i queixes dels interns relatives a la seva classificació, el seu tractament o el seu programa d’intervenció que els han elevat els EM. • Proposa a la comissió disciplinària la reducció, l’ajornament de l’execució o la suspensió de les sancions disciplinàries, i també la reducció dels terminis de cancel·lació, que a judici dels EM pertorbin el tractament o l’estudi de personalitat de l’intern.
    • OrganitzaciOrganitzacióó i funcionamenti funcionament dels centres penitenciarisdels centres penitenciaris LA JUNTA DE TRACTAMENT Funcions: • Concedeix els permisos penitenciaris de sortida, amb l’informe previ de l’EM, i els eleva al Centre Directiu o al JVP segons correspongui. • Informa i eleva al JVP les propostes dels EM respecte dels beneficis penitenciaris i la llibertat condicional. • Designa els interns que han d’exercir prestacions personals en serveis auxiliars comuns. • Aprova, amb la valoració prèvia del CIRE i els informes dels EM, l’accés o suspensió dels interns a llocs de treball als tallers productius i als cursos de formació ocupacional. • Informa i eleva al consell directiu la proposta de programació anual d’activitats del centre. • Exerceix totes les altres competències que li atribueixi la legislació penitenciària i la normativa que la desenvolupa i, en general, les relatives a l’observació, classificació i tractament dels interns.
    • OrganitzaciOrganitzacióó i funcionamenti funcionament dels centres penitenciarisdels centres penitenciaris • ÀMBITS D’ACTUACIÓ: • ADMINISTRATIU • DE REHABILITACIÓ • DE RÈGIM INTERIOR • EL MONITOR D’ESPORTS FORMA PART DE L’ÀMBIT DE REHABILITACIÓ • El personal de l’àmbit de rehabilitació és el responsable d’individualitzar l’execució de les penes i mesures penals que s’imposin, adaptant-la a les circumstàncies i l’evolució personal de cada intern, amb la finalitat primordial d’assolir la seva reeducació i reinserció social • Ha de dur a terme la seva feina de manera coordinada i amb una orientació interdisciplinària.
    • OrganitzaciOrganitzacióó i funcionamenti funcionament dels centres penitenciarisdels centres penitenciaris Principals funcions: • Participar, dins de la seva especialitat, en l’elaboració, execució i avaluació dels programes organitzatius i d’intervenció ambiental del centre. • Participar en les tasques d’avaluació, diagnòstic i seguiment de les necessitats dels interns i el seu entorn que siguin pròpies de la seva especialitat. • Informar, orientar, assessorar i intervenir amb els interns, en les àrees que els corresponguin per la seva especialitat, per tal de potenciar la seva autonomia, responsabilitat i implicació en la situació actual i la reinserció social. • Aportar la informació obtinguda de la seva avaluació i intervenció als òrgans dels centre i altres institucions. • Participar en els òrgans col·legiats que els correspongui. • Assessorar, segons els coneixements de la seva especialitat, els altres serveis del centre.
    • PerPer ququèè potenciar elpotenciar el tractamenttractament a lesa les presonspresons?? La rehabilitació és un mandat legalment establert. Els programes de rehabilitació redueixen la reincidència. La rehabilitació és la millor seguretat a l’interior dels centres. La rehabilitació és la millor garantia de seguretat per a la societat i per a les mateixes víctimes. La rehabilitació és més rendible econòmicament i social. Per respecte als drets humans i a la dignitat i condició humana.
    • Eixos bEixos bààsics del model de rehabilitacisics del model de rehabilitacióó El treball en equip multidisciplinari La corresponsabilitat comunitària i la implicació dels agents socials La individualització i participació de l’intern en el seu tractament L’activitat grupal com a eina educativa Els programes d’intervenció com a eines de canvi L’avaluació del canvi i la gestió del risc La transparència informativa, el rigor i la professionalitat en les actuacions Aplicació de sistemes d’avaluació i motivació dels interns
    • El disseny curricularEl disseny curricular ESTRUCTURA DEL PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE INTERVENCIÓ GRUPAL INTERVENCIÓ INDIVIDUAL 5 ÀMBITS DE L’OFERTA CURRICULAR 3 LÍNIES CURRICULARS ITINERARIS DE REHABILITACIÓ
    • INTERVENCIÓ GRUPAL OFERTA CURRICULAR GLOBAL ÀMBITS DEL PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE ÀMBIT DE LA FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES ÀMBIT DEL CONTEXT SOCIAL I CULTURAL ÀMBIT DE SALUT I QUALITAT DE VIDA ÀMBIT DEL MÓN LABORAL ÀMBIT D’ATENCIÓ ESPECIALITZADA El disseny curricularEl disseny curricular
    • LÍNIES CURRICULARS LÍNIES CURRICULARS DE PRIMER NIVELL LÍNIES CURRICULARS DE SEGON NIVELL LÍNIES CURRICULARS DE TERCER NIVELL El disseny curricularEl disseny curricular Mòduls transversals, obligatoris per a tota la població Itineraris obligatoris de rehabilitació Mòduls complementaris Mòduls lliures d’activitats puntuals
    • ITINERARIS DE REHABILITACIÓ Itinerari estàndard Associat a les addiccions Associat a les conductes violentes Associat a l’origen sociocultural Associat al procés de sortides de permís Associat al procés de derivació a medi obert Associat al procés de desinternament Associat a la salut mental Associat a la discapacitat intel·lectual El disseny curricularEl disseny curricular
    • INTERVENCIÓ INDIVIDUAL La intervenció individual s’ha d’iniciar en el moment de l’ingrés a presó i s’ha de mantenir al llarg del compliment de la condemna. 6 GRANS ÀREES O EIXOS DE TREBALL (tècniques metodològiques centrades en l’avaluació contínua, l’entrevista i la tutoria i orientació) DE LA SALUT (FÍSICA, MENTAL, PSÍQUICA I SOCIAL) MÓN LABORAL FORMATIVA EDUCATIVA SOCIOFAMILIAR PENAL PENITENCIÀRIA SOCIOECONÒMICA El disseny curricularEl disseny curricular
    • El monitor dEl monitor d’’esports als CP catalansesports als CP catalans 1985. COL·LABORACIÓ VOLUNTÀRIA DE LA MERCHE RÍOS AL CPHB FENT UNA ACTIVITAT DE VOLEIBOL 1989. CONTRACTACIÓ DE LA CÈLIA ÀVILA COM A MONITORA D’ESPORTS A L’ANTIC CP LLEIDA 2 1990. CONTRACTACIÓ D’EN FRANCESC FERRER COM A MONITOR D’ESPORTS AL CPDB CONVENIS AMB FEDERACIONS ESPORTIVES I ENTITATS EXTERNES 2000. ES CONTRACTEN DE MANERA PROGRESSIVA MONITORS D’ESPORTS 2009. PLANTILLA ACTUAL: 50 MONITORS D’ESPORTS
    • • EL RD 190/1996, DE MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT PENITENCIARI, DIU QUE: - D’ACORD AMB LES NECESSITATS DETECTADES PER LA JUNTA DE TRACTAMENT ES PROGRAMARAN LES ACTIVITATS CULTURALS, ESPORTIVES I DE SUPORT MÉS ADEQUADES PER ACONSEGUIR EL DESENVOLUPAMENT INTEGRAL DELS INTERNS (art. 131.1). - PODRÀ FORMAR PART DE L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI “UN MONITOR SOCIOCULTURAL O ESPORTIU” (art. 274). • EL DECRET 329/2006, REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DELS SERVEIS D’EXECUCIÓ PENAL A CATALUNYA, DIU QUE FORMA PART DE L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI “UN MONITOR ESPORTIU”. El monitor dEl monitor d’’esports als CP catalansesports als CP catalans
    • Rol del monitorRol del monitor dd’’esportsesports • Monitors de formació ocupacional (especialitat esport): - Ocupacional, sensació que la tasca consisteix a “ocupar” el temps de l’intern, a distreure’l, mentre que altres objectius de l’activitat queden diluïts. - Esport, activitat reglada i institucionalitzada que requereix competició amb un mateix o amb els altres. ESPORT = COMPETICIÓ
    • Rol del monitorRol del monitor dd’’esportsesports • Activitat física: és tot moviment corporal (natural o planificat) que fa l’ésser humà durant un determinat període de temps (ja sigui en l’activitat laboral o en moments d’oci) i que té com a resultat un desgast d’energia. ACTIVITAT FÍSICA = OCI • Educació física: és una disciplina pedagògica que basa la seva intervenció en el moviment corporal per desenvolupar de manera integral i harmònica les capacitats físiques, afectives i cognitives de la persona, amb la finalitat de millorar la qualitat de la participació humana en els diferents àmbits de la vida, com són el familiar, el social i el productiu. EDUCACIÓ FÍSICA = EDUCATIVA TERAPÈUTICA SOCIAL EXPRESSIVA RECREATIVA COMPETITIVA
    • Rol del monitorRol del monitor dd’’esportsesports • El monitor d’esports és un professional qualificat de l’àmbit de la rehabilitació. • Ha de dissenyar un programa individual de tractament per a cada intern en funció de les seves característiques i necessitats. • El programa pot combinar, en activitats individuals i grupals: L’ACTIVITAT FÍSICA L’ESPORT L’EDUCACIÓ FÍSICA
    • Rol del monitorRol del monitor dd’’esportsesports FUNCIONS: • A) LES PRÒPIES DEL PERFIL PROFESSIONAL - EXECUTORES: activitat "a peu de pista", al costat del practicant de l’activitat, que en certs moments exigeix executar tècnicament accions motrius, bé per ensenyar, bé perquè l’activitat es faci en condicions de màxima seguretat. Tècnics de l’esport de diferents nivells (aeròbic, condicionament físic [fitness]...), titulats de cicles formatius de grau mitjà i superior (animació d’activitats físiques i esportives, tècnics superiors en futbol...). - DE GESTIÓ DEL CONEIXEMENT: capacitat docent, de creació del coneixement, de planificació, d’investigació... Llicenciats en ciències de l’activitat física i l’esport i mestres d’educació física.
    • Rol del monitorRol del monitor dd’’esportsesports B) LES TASQUES QUE LI SÓN PRÒPIES COM A MEMBRE DE L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI I COM PERSONAL DE REHABILITACIÓ -Importància de la coordinació i la transmissió de la informació amb els membres de l’equip TREBALL CONJUNT -L’activitat física i esportiva proporciona un espai privilegiat per al tractament i l’observació.
    • II. EFECTES DE LII. EFECTES DE L’’ACTIVITATACTIVITAT FFÍÍSICA I ESPORTIVASICA I ESPORTIVA EN EL TRACTAMENT PENITENCIARIEN EL TRACTAMENT PENITENCIARI
    • Beneficis de la prBeneficis de la prààctica dctica d’’activitat factivitat fíísicasica • EFECTES FÍSICS - Elimina greix i prevé l’obesitat. - Incrementa la gana. - Disminueix el risc de malalties cardiovasculars. - Disminueix el risc de tenir alguns tipus de càncer. - Millora la capacitat respiratòria i ajuda a controlar/millorar els símptomes de malalties pulmonars. - Disminueix la freqüència cardíaca en repòs. - Prevé/retarda el desenvolupament de la hipertensió arterial. - Disminueix el risc de tenir diabetis. - Millora la digestió i regula el ritme intestinal. - Combat l’osteoporosi. - Millora els reflexos i la coordinació intramuscular i intermuscular. - Millora la sensibilitat en receptors corporals. - Millora els nivells de força i desenvolupament muscular. - Afavoreix el creixement. - Millora l’equilibri i la postura corporal.
    • Beneficis de la prBeneficis de la prààctica dctica d’’activitat factivitat fíísicasica • EFECTES PSICOLÒGICS - Combat els símptomes de la depressió (Weinbert i Gould, 1996) amb EXERCICIS AERÒBICS. - Aporta optimisme i benestar (hipòtesi distracció i endorfines de Bahrke i Morgan, 1978). - Elimina o redueix les emocions vinculades amb l’estrès i l’ansietat (redueix la producció de cortisol, Morgan i Goldston, 1987). - Ajuda a agafar el son i millorar-ne la qualitat. - Estimula la iniciativa. - Redueix i canalitza la ira i l’agressivitat. - Afavoreix l’autocontrol de les emocions i ajuda a alliberar tensions. - Augmenta la tolerància a la frustració (ensenya a saber perdre). - Ensenya a seguir les normes i acceptar responsabilitats. - Afavoreix i millora l’autoestima i la imatge corporal. - Ajuda a ser autodisciplinat. - Millora la comunicació i la relació social. - Enforteix noves formes d’actuar i resoldre problemes. - Millora el funcionament intel·lectual i el rendiment acadèmic. - Millora el treball dels neurotransmissors i la sensibilitat dels receptors corporals.
    • Efectes contraproduents de laEfectes contraproduents de la prprààctica dctica d’’activitat factivitat fíísicasica Quan l’activitat física o esportiva es practica en excés o sense un assessorament tècnic i/o mèdic adequat, poden donar-se efectes negatius com: - Conducta addictiva cap a l’esport. En persones amb perfil de personalitat addictiva substitució de l’objecte de l’addicció (addicte a les endorfines) - Sobreentrenament, alta intensitat d'esforç + falta de recuperació + alimentació deficient (increment de la f. c., repòs, insomni...) - Lesions i seqüel·les físiques - Trastorns psicològics com la vigorèxia, l’anorèxia o la bulímia
    • Efectes negatius de lEfectes negatius de l’’estada a presestada a presóó Però hem de tenir en compte el context on es desenvolupa l’activitat. Centre penitenciari = privació de la llibertat Alteracions físiques i psicològiques (Valcárcel, 1991): • Alta tensió muscular deguda a l’increment del nivell d’ansietat. • Alteracions de la imatge corporal i disminució de l’autoestima que pot afectar els hàbits higiènics. • Alteracions sensorials degudes al espais reduïts. • Augment del grau de dependència degut al control institucional. • Absència de responsabilització i expectatives de futur. • Problemes en les relacions personals (domini, submissió).
    • Efectes que lEfectes que l’’activitat factivitat fíísica i esportivasica i esportiva pot aportar a la realitat penitencipot aportar a la realitat penitenciààriaria • UTILITARIS: » Major benestar físic i prevenció de la salut (condició física, control muscular, disminució del tabaquisme...) » Millora del benestar psicològic (alliberació d’agressivitat, relaxació, diversió...) • TERAPÈUTICS: » Facilitació de les relacions interpersonals » Satisfacció de la necessitat d'expressió • EDUCATIUS: » Creació d’hàbits de pràctica esportiva i d’higiene corporal » Respecte envers els companys » Millora en la preparació per al moment de la llibertat (rehabilitació)
    • • RECREATIUS: » Ocupació del temps lliure » Ruptura amb la monotonia • COMPETITIUS: » Foment de l’esperit d’equip » Aprenentatge per respectar les normes del joc Efectes que lEfectes que l’’activitat factivitat fíísica i esportivasica i esportiva pot aportar a la realitat penitencipot aportar a la realitat penitenciààriaria
    • ExperiExperièències als centres penitenciarisncies als centres penitenciaris • EQUIPS FEDERATS DE FUTBOL SALA - Inici al CPQC el 1991-92 - 3 EQUIPS: CPQC, DAE QC i CP DE JOVES - Partits entre centres penitenciaris i amb equips de la comunitat • JOCS OLÍMPICS - Celebració cada 4 anys des de 1992 - 15 dies de competició de diferents esports - Seus internes i externes • JORNADES D’INTERCANVI AMB LA UNIVERSITAT - Inici al CPQC al 1996 - Celebració anual amb la UB - Estudiants entren als CP i interns van a la UB • PARTICIPACIÓ EN CURSES A LA COMUNITAT
    • ExperiExperièències als centres penitenciarisncies als centres penitenciaris • TORNEIG BAQUERO DE FUTBOL SALA - CP de Joves - Celebració anual - Partits entre centres penitenciaris • ACTIVITAT DE LA UNITAT PSIQUIÀTRICA DEL CPHB - Des de fa molts anys - Setmanal (dilluns) - Activitat física i esportiva de baixa intensitat, jocs de cooperació, etc. - Col·laboracions externes (xerrades) • MODEL ESPORTIU PER A DONES - Entitat externa intervé al CP de Dones de Barcelona - Activitat pensada específicament per a dones
    • ExperiExperièències als centres penitenciarisncies als centres penitenciaris • MONITORS DE FEDERACIONS ESPORTIVES - Federació catalana de bàsquet, handbol, voleibol... - Entren a diferents centres penitenciaris a fer activitats esportives • ESPORTISTES SOLIDARIS - CP de Girona i CP de Figueres - Activitats de cap de setmana • FUNDACIÓ PARE MANEL - CP de Joves - Activitats de cap de setmana - Gestió de les activitats federades
    • ExperiExperièències als centres penitenciarisncies als centres penitenciaris • FUNDACIÓ MENSALUS (antiga ÀMBIT ESPORTS) - Programes de reinserció a través de l’activitat física per a interns i per a interns drogodependents - Estudi el 2008 amb 133 subjectes després de 3 mesos de pràctica esportiva regular - Resultats: • El 95% es mantenia abstinent en el consum de drogues. • El 26% havia reduït la medicació. • El 10% havia deixat de fumar. • Augmentava en un 25 % l’activitat laboral respecte de l’inici del programa.
    • Resultats obtinguts després de 3 mesos de pràctica d’exercici físic 92,9 98 94,9 99,2 100 100 100 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Alcohol Cocaina Cannabis Drogues de sintesis Heroína Benzodiacedines Anfetamines Consum No consum Canvis en el consum drogues 9% 26% 55% 10% Augmenta medicació Redueix medicació Manteniment Substitució Canvis en la medicació • El 95 % de les persones es mantenen abstinents en el consum de drogues. • En el 26 % dels casos han reduït la medicació.
    • 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Inici programa Seguiment trimestre Fumadors No Fumadors 81% 71,7 % 19% 28,3% Canvis en el consum de tabac Canvis en la situació laboral • Es redueix en un 10 % les persones que fumen tabac • Augmenta en un 25 % l’activitat laboral respecte de l’inici del programa0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Inici programa Seguiment trimestre Aturats Treballant 43,1% 10,1% 25,6% 34,9% Resultats obtinguts després de 3 mesos de pràctica d’exercici físic
    • III. ELS PROGRAMES DIII. ELS PROGRAMES D’’ACTIVITATACTIVITAT FFÍÍSICA I ESPORTIVA INTEGRATSSICA I ESPORTIVA INTEGRATS EN EL TRACTAMENT DE LESEN EL TRACTAMENT DE LES DROGODEPENDDROGODEPENDÈÈNCIESNCIES
    • Perfil delPerfil del drogodependentdrogodependent alsals CPCP catalanscatalans ESDIP (2006) --- EN EL MES ANTERIOR A L’INGRÉS A PRESÓ - 64 % havia consumit alcohol - 48 % cànnabis - Almenys 35 % havia consumit algun tipus de droga: - 35 % cocaïna en pols - 26 % heroïna - 22 % cocaïna base - 19 % speedball - 18 % tranquil·litzants - 24 % consumia diàriament --- EN ELS DARRERS 30 DIES A PRESÓ - 27 % havia consumit cànnabis - Almenys el 8 % havia consumit algun tipus de droga: - 8 % heroïna - 5 % tranquil·litzants - 4 % alcohol (“chicha”) - 3 % cocaïna pols - 3 % consumia d’1 a 3 dies/setmana
    • ESDIP 2006 Darrers 30 dies abans ingrés • 64 % alcohol • 23 % alcohol diàriament • 48 % cànnabis • 33 % cànnabis diàriament • 35 % cocaïna en pols • 26 % heroïna • 17 % tranquil.litzants • 8 % èxtasi EDATS 2005-06 Darrers 30 dies • 65 % alcohol • 15 % alcohol diàriament • 14 % cànnabis • 3 % cànnabis diàriament • 2 % cocaïna en pols • 0,1 % heroïna • 8 % tranquil·litzants • 0,6 % èxtasi Perfil delPerfil del drogodependentdrogodependent alsals CPCP catalanscatalans La població penitenciària presenta valors significativament més elevats de prevalença i severitat del consum d’alcohol i drogues que la població general.
    • • Disminució del consum per via parenteral (actualitat 11 %) • Disminució de malalties infeccioses associades al consum (10 % VIH, 1,5 % SIDA, 21 % hepatitis C) • 66 % comorbilitat psiquiàtrica: • 26 % trastorns d’ansietat, depressió i psicosi – 20 % trastorns de la personalitat (TLP i TAP) – 19 % ambdòs tipus de trastorns – 53 % dependents de l’alcohol tenen diagnòstic de TP • COMPTE! ÚS, ABÚS, DEPENDÈNCIA • Quant al delicte (ciutat de Barcelona): – 40 % de delictes relacionats amb consum d’alcohol i drogues – 30 % morts violentes relacionades amb consum de cocaïna – 60-70 % morts violentes relacionades amb consum d’alcohol i/o d’altres drogues – Sembla haver-hi una correlació positiva ente delictes contra la seguretat del trànsit i l’abús i dependència de l’alcohol i la cocaïna Perfil delPerfil del drogodependentdrogodependent alsals CPCP catalanscatalans
    • I tu què saps, si mai has provat les drogues? No em pots entendre… Exemples d’experiències subjectives: Intern amb problemes d’alcohol i cocaïna: - Vaig començar a consumir per problemes amb la família i la feina. - Em van invitar els amics. - Et tornes agressiu, vas buscant gresca. - Et ratlles, però tot i així, en prens. - Tens paranoies, creus que hi ha gent on no n’hi ha, sents sorolls… - Et gastes diners que no tens i acabes a la presó. Perfil delPerfil del drogodependentdrogodependent alsals CPCP catalanscatalans NECESSITAT DE FORMACIÓ
    • Intern amb problemes de cocaïna: - Vaig començar a vendre’n per guanyar diners. Com que la tenia a casa, vaig acabar provant-la. - Me la donava un camell. - Millorava el sexe amb la meva dona, tenia “nits increïbles”. - Em va canviar la personalitat i em vaig tornar un “fill de puta”. - La necessites per viure, es torna quelcom habitual. - Tens problemes econòmics per poder comprar. - Malalties: quistos per tot el cos, vasos sanguinis infectats de cocaïna, artrosi, problemes pulmonars, l’envà nasal i la boca destrossats. Perfil delPerfil del drogodependentdrogodependent alsals CPCP catalanscatalans
    • Efectes de lEfectes de l’’activitat factivitat fíísica i esportiva ensica i esportiva en contraposicicontraposicióó als efectes de les droguesals efectes de les drogues Efectes de les drogues Efectes de l’activitat física Malalties coronàries (cardiopaties, arítmies...) Disminueix el risc de malalties cardiovasculars. Problemes respiratoris, dispnea, dificultat per respirar Ajuda a controlar i millorar les malalties pulmonars. Pancreatitis crònica (dèficit d’insulina i enzims digestius que provoquen úlcera estomacal) Disminueix el risc de patir diabetis. Millora la digestió / Ritme intestinal. Càncer (tumors hepàtics) Disminueix el risc de patir determinats tipus de càncer. Insomni Millora la qualitat del son. Hipertensió, cefalees i infart cerebral Prevé o retarda el desenvolupament de la hipertensió arterial.
    • Efectes de lEfectes de l’’activitat factivitat fíísica i esportiva ensica i esportiva en contraposicicontraposicióó als efectes de les droguesals efectes de les drogues Efectes de les drogues Efectes de l’activitat física Trastorns nutricionals (bulímia, anorèxia, pèrdua de pes) Millora les ganes de menjar Problemes de pes per excés de calories buides (alcohol) Major control del pes per la utilització de lípids Alteracions motores (moviments i parla semblants a l’ebrietat) -Millora els nivells de coordinació i equilibri -Ajuda a mantenir el nivells de resistència muscular -Millora la funció dels neurotransmissors i la sensibilitat dels receptors corporals Destrucció del teixit nerviós (pèrdua de memòria i concentració) Millora el funcionament intel·lectual i rendiment acadèmic.
    • Efectes de les drogues Efectes de l’activitat física Agressivitat i irritabilitat - Redueix la ira i l’agressivitat (alliberar tensions). - Major autocontrol de les emocions - Tolerància a les frustracions. - Nova manera de resoldre problemes. Crisis d’ansietat i pànic Redueix emocions vinculades a l’estrés i els estats d’ansietat (cortisol). Complicacions psiquiàtriques (psicosi cocaínica, depressió...) Ajuda a combatre els símptomes de la depressió. Baixada d'ànim (cansament / apatia) Major optimisme i benestar. Efectes de lEfectes de l’’activitat factivitat fíísica i esportiva ensica i esportiva en contraposicicontraposicióó als efectes de les droguesals efectes de les drogues
    • LL’’itinerari ditinerari d’’intervenciintervencióó en drogodependen drogodependèènciesncies QUADRE
    • Nivell bàsic (àmbit de la salut i qualitat de vida) Població atesa 100 % Mòduls d’intervenció TOTS Personal implicat Equip de tractament Planificació de les accions Crear i aplicar un programa d’activitat física que millori l’estat físic general, els components de la personalitat i els hàbits higiènics dels interns. Resultat Millorar l’estat de salut dels interns. Disminuir els problemes psicològics, com l’ansietat, i millorar el seu nivell d’autocontrol. Crear hàbits saludables (higiene...). És un programa obert a tots els interns, en què l’intern ha d’escollir l’activitat que més s’adapti als seus interessos i horaris, sempre amb l’aprovació de l’equip de tractament. LL’’itinerari ditinerari d’’intervenciintervencióó en drogodependen drogodependèènciesncies
    • Nivell intermedi (motivacional) Població atesa 40-60 % Mòduls d’intervenció TOTS Personal implicat Equip de tractament Planificació de les accions Incrementar la motivació dels interns envers l’activitat esportiva, mitjançat la competició, sortides a l’exterior i setmanes culturals. Bateria de proves físiques per avaluar l’evolució de l’intern. Resultat Garantir la continuïtat de la pràctica esportiva dels interns. Integració dels hàbits de pràctica esportiva i higiènics en la vida quotidiana de l’intern. Interès per arribar al nivell avançat a causa de la millora del seu estat de salut. Dins d’aquest nivell intermedi hem de garantir la inscripció en alguna de les activitats esportives a tots els interns que realitzen un programa de tractament (VIDO, DROGODEPENDÈNCIES...). LL’’itinerari ditinerari d’’intervenciintervencióó en drogodependen drogodependèènciesncies
    • Nivell avançat (àmbit d’atenció especialitzada) Població atesa 25-30 % Mòduls d’intervenció Drogodependències Personal implicat Equip de drogodependències Planificació d’accions Crear i aplicar un programa d’educació física que, mitjançant els objectius terapèutics i de salut, educatius, recreatius i competitius, ajudi l’intern a disminuir, o eliminar, el consum de drogues i eviti recaigudes. Resultat Aprenentatge i coneixement del seu propi cos, de sistemes d’entrenament, nutrició i hàbits higiènics que ajudaran l’intern augmentant el control sobre la seva pròpia vida i la motivació envers el canvi. És un programa intensiu d’educació física orientat a ajudar els interns que vulguin deixar la seva addicció a les drogues. Aquest programa té continguts teòrics i pràctics. LL’’itinerari ditinerari d’’intervenciintervencióó en drogodependen drogodependèènciesncies
    • LL’’itinerari ditinerari d’’intervenciintervencióó en drogodependen drogodependèènciesncies OBJECTIUS DEL PROGRAMA D’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORTIVA OBJECTIU PRINCIPAL: preparar el drogodependent per incorporar-se de nou a la societat, potenciant el seu desenvolupament integral. A) ADQUISICIÓ D’HÀBITS I VALORS PER MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA - Millorar la forma física. - Adquirir l’hàbit de fer exercici físic. - Augmentar l'autoconeixement del cos i l’autocura millorant el nivell d’higiene i alimentació. - Fomentar valors de solidaritat, cooperació, respecte... - Desenvolupar la responsabilitat individual i col·lectiva.
    • LL’’itinerari ditinerari d’’intervenciintervencióó en drogodependen drogodependèènciesncies B) AFAVORIR EL CORRECTE DESENVOLUPAMENT ORGÀNIC I FUNCIONAL. - Desenvolupar les qualitats físiques bàsiques (resistència, flexibilitat, velocitat i força) - Augmentar les habilitats motrius i l’eliminació de tensions musculars. C) AFAVORIR L’EQUILIBRI PSICOLÒGIC. - Contrarestar l’ansietat. - Desenvolupar la capacitat d’autoexpressió i contribuir a la superació personal. - Millorar el nivell d’autocontrol i reduir o eliminar conductes agressives. - Treballar la relaxació. D) COMPENSAR LES CONSEQÜÈNCIES DEL SEDENTARISME. E) MILLORAR LES RELACIONS DE L’INDIVIDU AMB L’ENTORN SOCIAL. F) ENSENYAR LA UTILITZACIÓ POSITIVA DEL TEMPS LLIURE.
    • CARACTERÍSTIQUES DEL PROGRAMA (Ríos, 1997) Estudi del medi (organització i funcionament d’un centre penitenciari). Característiques dels usuaris (possibles alteracions degudes a la privació de llibertat). Espais i materials per fer la pràctica esportiva (monitors per realitzar-la). Programació de les activitats: Integració de l’activitat en la vida dels interns (horaris escola, feina, sancions...). Interessos i necessitats dels interns. LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners
    • • ESTUDI DEL MEDI – Separació dels interns en funció de la gravetat del delicte comès i de la durada de la condemna imposada (Codi penal). – Cada mòdul té el seu equip de tractament (psicòleg, educador, jurista...). – Què hem de fer els monitors?? » Integrar intens de diferents mòduls a l’activitat. » Separar els interns per mòduls a les activitats. LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners
    • • CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS: - Col·lectiu amb moltes possibilitats de patir problemes o alteracions, tant físiques com psicològiques. - Necessitat de conèixer les seves condicions de salut per saber si són aptes per a la pràctica esportiva, de quin tipus i amb quina intensitat. - Com? - Revisió mèdica. - Bateria de proves físiques (eurofit...) per avaluar el nivell inicial i facilitar la prescripció d’un programa d’exercicis. - Entrevista per avaluar el risc de patir una malaltia o lesió (PAR-Q, C.A.F...) RESPONSABILITAT ÉTICA I MORAL LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners
    • • ESPAIS I MATERIALS PER REALITZAR LA PRÀCTICA ESPORTIVA: – Espais, condicionats per l’edificació: » Poliesportiu (sala de musculació i pista poliesportiva, pista de futbol 7, piscina exterior, mòdul) – Material, condicionats pel pressupost: » Aparells de musculació (molt cars i necessiten molt d’espai) » Pilotes (gairebé tots els esports d’equip) » Implements (tennis, tennis taula, bàdminton, hoquei...) » Material alternatiu (motivador, més econòmic i polivalent) LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners
    • • PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS: - Horaris (molt condicionats per la resta d’activitats, sobretot escola i tallers) – Activitats (en funció del seu nivell al programa) • Nivell bàsic: » Pràctica: opcional » Espais: poliesportiu exterior » Horaris: matins i tardes (6 franges al dia d’1.15 hores) » Activitats: musculació, futbol, fronton, voleibol, tai-txi, running... » Grau d’intervenció: semi dirigits » Durada del programa: indefinit LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners
    • • PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS: • Nivell intermedi: » Pràctica: opcionals les activitats bàsiques i obligatòries les motivacionals » Espais: poliesportiu exterior + mòdul » Horaris: dimarts i dijous, de 12 a 13 h » Activitats: 1 sessió teòrica + 1 de pràctica a la setmana Teòrica: anatomia bàsica, efectes de les drogues vs. esports... Pràctica: circuit per estacions per potenciar les capacitats físiques bàsiques Diferents esports amb un alt grau de competició (interna + externa) » Grau de intervenció: dirigida » Durada del programa: 3 mesos (24 sessions) LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners
    • • PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS: • Nivell avançat: » Pràctica: obligatòria » Espais: només dins del mòdul (gimnàs, pista futbol i bàsquet) » Horaris: dimarts, dimecres i dijous, de 9 a 10.30 h. » Activitats: 1 sessió teòrica + 2 de pràctiques a la setmana. Teòrica: anatomia intermèdia i fisiologia, efectes de les drogues vs. esports, sistemes d’entrenament, reglament esportiu Possibilitat de realitzar algun curs amb validesa a l’exterior (socorrisme, curs de monitor de musculació...) Pràctica: musculació, circuit per estacions per potenciar les capacitats físiques bàsiques, esports col·lectius... » Grau d’intervenció: dirigida, però encaminada a l’autogestió » Durada del programa: en funció del temps d’estada al mòdul LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners
    • Gràcies! Yolanda Muñoz Fernández mymunoz@gencat.cat Miguel Olmos Monteagudo miguelom2@hotmail.com