Jornada de Prevenció

Convivència i Urbanisme
Palau-solità i Plegamans

26 de novembre de 2013

Amb la col·laboració de

C...
1. Arquitecte “frontissa”

Veo mi trabajo como el de una bisagra, entre el marco
y la hoja de la puerta, manteniendo la po...
2. Com l'ordenació urbanística afecta la convivència?

L'ordenació urbanística afecta la convivència en l'equilibri social...
3. Convivència ciutadana, seguretat pública i urbanisme (1)
Polítiques públiques preventives en el
disseny urbà.
La metodo...
3. Convivència ciutadana, seguretat pública i urbanisme (2)
Prevenció de la delinqüència amb el projecte
urbanístic i arqu...
4. Normativa urbanística i ordenances

Estàndards i paràmetres urbanístics.
Números i conceptes teòrics, poc flexibles i
e...
4. Densitat percebuda vs. densitat normativa
Concepte densitat percebuda vs. densitat
normativa (José Fariña). Estudi de l...
4. Densitat necessària

El nombre d'habitants necessari en un barri és
el suficient per assolir els serveis i equipaments
...
5. L'espai públic, l'espai de convivència de la ciutat
Una mica d'autocrítica. La meva experiència a
MMAMB. Com projectem ...
6. Com la convivència afecta el nou urbanisme emergent i de conversa?
L'urbanisme de conversa per fer ciutat i espai
públi...
7. Montbau, una mostra de la relació entre urbanisme i convivència

Exemplar urbanisme racionalista dels anys 60.
Uns 5000...
...gràcies per la vostra atenció...
...si voleu continuar la conversa...
fidel.vza@gmail.com

@fidelvza
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Com afecta l'ordenació urbanística a la convivència. Fidel Vázquez Alarcón

335

Published on

Jornada de Prevenció. Convivència i urbanisme
Palau-solità i Plegamans, 26 de novembre de 2013

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
335
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Com afecta l'ordenació urbanística a la convivència. Fidel Vázquez Alarcón

  1. 1. Jornada de Prevenció Convivència i Urbanisme Palau-solità i Plegamans 26 de novembre de 2013 Amb la col·laboració de Com l'ordenació urbanística afecta la convivència... Fidel Vázquez Alarcón, arquitecte frontissa ...i com la convivència afectarà el nou urbanisme emergent i de conversa?
  2. 2. 1. Arquitecte “frontissa” Veo mi trabajo como el de una bisagra, entre el marco y la hoja de la puerta, manteniendo la posición pero permitiendo siempre la flexibilidad que requieren las necesidades cambiantes. Como consecuencia de la experiencia profesional tengo la impresión de estar siempre situado, como mínimo, entre dos posiciones que se complementan: Llocs / Del barri del Besòs al de Montbau Treballs / Despatx propi / Espai Públic AMB / Gavà Interés / Temes de ciutat al blog: uniteva.bisagra Entrades relacionades: Barrios degradados, del abandono social al deterioro físico ¿O al revés?? Mirar, entender, hacer lo mínimo y pensar en el mantenimiento: Plaza Léon Aucoc, Lacaton & Vassal Preguntas sobre el espacio público que hemos construído, ¿es el espacio social que queremos? Aún descubriendo y hablando de la ciudad híbrida, con palabras de Juan Freire …entre lo necesario y lo posible… …entre los problemas y las soluciones… …entre el cliente y la construcción… …entre la economía y el cliente… …entre el cliente y la legalidad… …entre el político y el ciudadano… …entre lo ideal y lo real… …entre la intuición y el rigor… …entre la tradición y la innovación… …entre el detalle constructivo y el urbanismo… …entre el lugar y su transformación… …entre las letras y los números… …entre los ingenieros y los economistas… …entre el sector privado y el sector público… …entre la administración local y la supralocal… …entre Barcelona ciudad y su área metropolitana… …entre la reflexión y la divulgación… …entre el capricho y el sentido común… Siento la profesión, de arquitecto, como un instrumento firmemente unido a los elementos y dispuesto con gusto a no ser visto pero sí a ser útil.
  3. 3. 2. Com l'ordenació urbanística afecta la convivència? L'ordenació urbanística afecta la convivència en l'equilibri social i en la seguretat pública, amb la determinació dels paràmetres urbanístics de la normativa i mitjançant la definició de l'espai públic com a espai de convivència de la ciutat. En l'equilibri social i la seguretat pública. Polítiques de prevenció, normatives de seguretat en l'urbanisme, manteniment actiu... Amb els paràmetres urbanístics. Normativa i ordenances. Densitat d'habitatges, usos permesos, alçada d’edificacions, edificabilitat, ocupació... Densitat percebuda vs. densitat normativa Per la definició de l'espai públic (zones verdes, vialitat i equipaments) com a espai de convivència de la ciutat. Dimensió física funcional i, avui, digital Urbanisme de gènere, accessibilitat, seguretat... Barri de Montbau, Barcelona
  4. 4. 3. Convivència ciutadana, seguretat pública i urbanisme (1) Polítiques públiques preventives en el disseny urbà. La metodologia CPTED (prevenció del delicte mitjançant el disseny ambiental) vol reduir els índexs del delicte i augmentar la percepció de seguretat amb la modificació social i espacial de l'entorn. Proves de compatibilitat amb la seguretat en planificació i construcció (SVP). Canvis normatius incorporats a Holanda i Alemanya. Informes oficials al Regne Unit, França i EUA Barri de Torre-Sana, Terrassa La importància del manteniment de la ciutat. El desordre social i físic als barris porta a delictes més greus (Sampson i Raudenbush). Trencar una finestra pot provocar altres delictes si no s'arregla de seguida. Consideració del vandalisme a l'espai públic, en el disseny i en el manteniment. Barri de la Mina, Sant Adrià del Besós
  5. 5. 3. Convivència ciutadana, seguretat pública i urbanisme (2) Prevenció de la delinqüència amb el projecte urbanístic i arquitectònic (Van Soomeren). Passos soterranis, manca de vigilància, visibilitat, enllumenat, zones monofuncionals, edificis massa grans... L'entorn físic i l'augment de la delinqüència (Jaume Curbet) La delinqüència causada per una urbanització descontrolada, manca de serveis urbans bàsics, expansió massiva d'espais semipúblics. La delinqüència motiva la separació geogràfica i social dels ciutadans segons la renda. El cas Zurich Oest. Anàlisi policial de la planificació d'un nou barri en una antiga zona industrial. Exemple d'aplicació de la prenormativa europea en matèria de seguretat i urbanisme en el moment de la planificació urbanística de manera cooperativa i pensant en el manteniment. Barri de Montbau, Barcelona
  6. 6. 4. Normativa urbanística i ordenances Estàndards i paràmetres urbanístics. Números i conceptes teòrics, poc flexibles i eines d'un urbanisme econòmic. Densitat d'habitatges, usos permesos, alçada d’edificacions, edificabilitat, ocupació... Ordenances de convivència cívica que fan dubtar de la seva utilitat. Sector de Pla de Ponent, Gavà
  7. 7. 4. Densitat percebuda vs. densitat normativa Concepte densitat percebuda vs. densitat normativa (José Fariña). Estudi de l'Atelier Parisien d'Urbanisme de 2003 en quatre barris de París a partir d'enquestes a residents. La percepció de la densitat pels residents depèn de: ● La forma urbana ● La mida dels edificis (per l'alçada o pel nombre de pisos) ● Les diferències de sociabilitat i animació dels barris (comerços, serveis i equipaments) ● La qualitat arquitectònica del edificis Els referents socioculturals fan diferent el concepte de densitat d'habitatges segons el lloc. El Japó no és la ciutat mediterrània o el nord d'Europa, ni el barri de la Mina i els hàbits de l'ètnia gitana. Barri de Montbau, Barcelona
  8. 8. 4. Densitat necessària El nombre d'habitants necessari en un barri és el suficient per assolir els serveis i equipaments propers viables. Jane Jacobs: “És necessari redensificar on calgui per reforçar la vida urbana, i després aconseguir carrers animats promocionant i fomentant la màxima diversitat tant en l'economia com en l’escenari urbà.” Barri de Montbau, Barcelona
  9. 9. 5. L'espai públic, l'espai de convivència de la ciutat Una mica d'autocrítica. La meva experiència a MMAMB. Com projectem l'espai públic? L'encàrrec, la redacció del projecte, el pressupost, l’obra, el manteniment..., i el ciutadà? Els bancs a la plaça de la Bòbila i al Parc del Calamot El procés de la transformació de l'espai públic a l’AMB en els darrers 20 anys: Fins als anys 90, manca d'espai públic i equipaments. Dels 90 a 2010, molta creació d'espai públic i excés de construcció i usos induïts. Des de 2010, manca d'inversió i recerca d'un espai púbic a la ciutat híbrida en un urbanisme emergent. Ara cal un espai públic menys construït i més ben connectat físicament i digitalment, fàcil de mantenir i fet entre el ciutadà i l’Administració? Plaça de la Bóbila, L'Hospitalet de Llobregat Parc del Calamot, Gavà Plaça de la Torre Lluch, Gavà
  10. 10. 6. Com la convivència afecta el nou urbanisme emergent i de conversa? L'urbanisme de conversa per fer ciutat i espai públic bottom-up (cas Hamar). La ciutat de l'urbanisme tecnoplanificat ha de deixar espai per a un urbanisme emergent i participatiu. El ciutadà implicat fent ciutat amb l‘Administració. A la nova ciutat híbrida (entorn físic + entorn digital) s’ha de revisar el paper de l'arquitecte/urbanista/frontissa, facilitador, mediador tècnic... com un dels ciutadans implicats. Cal detectar problemes i disfuncions a resoldre amb un treball “a peu d'obra”. En un urbanisme de proximitat, la vivència real del lloc és la que dóna valor als dibuixos i consideracions econòmiques de l'urbanisme. Inserció a la cultura on treballa. Per analitzar i projectar ciutat cal considerar la vida quotidiana de qui hi viurà. La ciutat híbrida Mercat dels Encants Vells, Barcelona
  11. 11. 7. Montbau, una mostra de la relació entre urbanisme i convivència Exemplar urbanisme racionalista dels anys 60. Uns 5000 habitants, comerç de proximitat, biblioteca municipal, escoles de primària i secundària, església, parcs i jardins ben conservats... Relació amb el territori, un barri en pendent entre torrents, connectat a la resta de la ciutat, densitat d'habitants necessària, qualitat arquitectònica, qualitat de l'espai públic, equipaments, comerç... Vida de barri, identitat local, associacionisme, autogestió d’activitats, participació activa... Barri de Montbau, Barcelona Xavier Subías, l'arquitecte que va tornar al barri 50 anys desprès
  12. 12. ...gràcies per la vostra atenció... ...si voleu continuar la conversa... fidel.vza@gmail.com @fidelvza
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×