Codi ètic dels professionals de l'execució penal. Miguel Hernández

Codi Ètic dels professionals de l’execució penal a Catalunya CEJFE 02.10.12

Les raons de la seva redaccióEls precedentsLesperit del Congrés Penitenciari Internacional de Barcelona (març de 2006), sota el lema “La funció social de la política penitenciària”, va coadjuvar notòriament a que el Departament de Justícia simposés, en el seu Pla de mandat per al període 2007-2010, l’elaboració d’un Document de bases per al desenvolupament d’un codi ètic dels professionals de l’execució penal a Catalunya.

Les raons de la seva redaccióEn essència Les autoritats penitenciàries de la Generalitat de Catalunya, fan un pas endavant en la línea fonamental de dignificar tant con sigui possible la funció de les persones al servei de l’execució penal a Catalunya, amb l’establiment d’un codi ètic de conducta, que és un missatge intern i també per a la societat en conjunt, sempre suspicaç, alhora que distant, amb tot allò que suposa el mon penitenciari. 3

Les raons ...I per què? 1. En tots els països, el mon penitenciari és, per definició, una realitat ignorada per la majoria de la població, i el nostre no n’és l’excepció. 2. La societat assumeix la necessitat de disposar d’uns centres especialitzats on les persones que han estat condemnades romanguin privades de llibertat mentre compleixin la pena, com també els que esperen ser jutjats i que, per la gravetat dels fets, l’autoritat judicial entén que no poden romandre en llibertat fins a la data del judici. 4

Les raons ...3. En termes generals, l’interès de la gran majoria de la societat comença i acaba en aquest punt: en la necessitat de disposar de centres i personal adients, que garanteixin que els criminals, siguin presumptes o confessos, es trobin vigilats i no suposin cap perill par a ells.4. També s’hi amaga, molt sovint de manera inconscient, el principi de revenja. La persona de delinqueix ha de pagar- ho, i no importa gaire de quina manera.

Les raons ...5. En el dret penal modern i en nostre ordre constitucional, la finalitat de la repressió del delicte no és només punitiva, sinó que també cal assolir l’objectiu de la reinserció del condemnat.6. Cal recordar allò que disposa l’article 25.2 de la Constitució: “ ... s’orienten envers la reeducació i reinserció social, i no poden consistir en treballs forçats ... El condemnat ... gaudirà dels drets fonamentals ...llevat dels que es trobin limitats expressament pel contingut de la sentència condemnatòria, el sentit de la pena , i la llei penitenciària ...”

Les raons ...7. La legislació de desenvolupament daquest precepte constitucional ha estat fidel al seu manament, i especialment, pel que fa a la reinserció, que s’entén com a requisit indispensable que acompanya al compliment estricte de la pena i al qual la societat no vol renunciar, tot i que això pot semblar una utopia inabastable, si considerem la manera com es desenvolupa realment la vida penitenciària.

Les raons ... 8. A banda de l’objectiu essencial de la reinserció futura del condemnat, cal tenir present com es desenvolupa la vida ordinària dins dels diversos equipaments d’execució penal, i la relació de les persones que s’hi troben, no tan sols amb el funcionaris que s’encarreguen de la seva custòdia, sinó també amb el conjunt de persones i entitats que col·laboren, de manera professional o benèvola, en aquesta tasca.

Les raons ...9. El comportament del personal al servei de l’execució penal afecta un dret fonamental de la llibertat, dret afectat per les restriccions estrictament necessàries per assolir les finalitats de la pena. L’exercici d’altres drets fonamentals -polítics i civils, culturals, socials i econòmics- poden quedar-ne condicionats. La persona sotmesa al règim propi del compliment de la pena continua sent titular de certs drets fonamentals inalienables, i també un ciutadà amb els seus drets cívics i politics limitats parcialment, però ciutadà, envers la societat i els responsables del sistema d’execució penal. Aquesta evidencia té més èmfasi pel que fa a les persones “preventives” (per la presumpció d’innocència); o els cas malaltes (psiquiàtrics penitenciaris), o els menors infractors.

Les raons ...10. El compliment de la pena, la reinserció i el respecte als drets fonamentals de les persones internes són objectius que cal assolir conjuntament, i el paper que hi té el personal al servei de l’execució penal té una importància de primer ordre. L’esperit de la societat dóna prioritat al primer objectiu, amb estrictes mesures de seguretat. Aquesta prioritat desdibuixa, en el sentiment col·lectiu, la importància del segon dels objectius sobre tot si exigeix una important inversió en mitjans materials i en recursos humans amb una formació adequada par a una tasca tan delicada..

Les raons ...11. I aquí rau, possiblement, un dels REPTES més importants als quals s’ha d’enfrontar qualsevol govern, i, especialment, els responsables de l’administració que vulguin complir el mandat constitucional en la seva plenitud.

Les raons ...12. La concepció d’una presó com alguna cosa més que no pas un magatzem d’essers humans que, si es troben en aquell lloc, “és perquè han fet alguna cosa que ho justifica”, i que cal castigar-los sense contemplacions, és un objectiu de difícil acceptació per la societat, i que sovint també s’escola al subconscient del personal i dels responsables de l’administració competent en matèria d’execució penal.

Les raons ...Per tot això ... La Conselleria de Justícia va assumir el compromís d’elaborar les bases per a un codi de comportaments ètics, aplicable a totes les persones que participen de manera professional o altruista en el bon funcionament del servei públic de l’execució penal, per facilitar la tasca de la reinserció, i per reafirmar que qualsevol persona interna en un establiment penitenciari és, per davant i sobretot, un ésser humà que mereix respecte. Alhora, va pretendre dignificar la funció de totes les persones al servei de l’execució penal a Catalunya, i posar al seu abast un text orientatiu de conductes que poguessin ajudar de manera decisiva a endegar la bona resolució dels conflictes que puguin sorgir en aquest terreny.

La Resolució JUS/3689/2008, de 2 de desembre.Com es va fer?• Encarrega a una Comissió presidida per Álvaro Gil-Robles, ex Defensor del Poble i ex Comissari europeu de Drets Humans del Consell d’Europa, i integrada per prestigiosos professionals de la judicatura, de la fiscalia, del mon acadèmic, del personal penitenciari i dels sindicalisme, “la redacció d’un document de bases per a l’elaboració d’un codi deontològic per als professionals de l’execució penal a Catalunya”.• No obstant això, la Comissió va adoptar una definició més expressiva, com és un “codi ètic”, i més propera al concepte del “servei públic” o del “servei al públic” en el qual es pretén implementar.

La Resolució JUS/3689/2008, de 2 de desembre.Els treballs ...• El treball de la Comissió es va lliurar a la consellera de Justícia el juliol de 2009. Consistia en un document estructurat en: - una exposició de motius - un cos de 32 bases - 4 recomanacions finals. Finalment, aquest document és la base de la Circular 2/2011, i compleix una doble funció: ad intra i ad extra de la institució, tant vers els professionals com també vers la ciutadania i les persones a la seva disposició, per mostrar el grau de compromís ètic en el desenvolupament del servei públic d’execució penal.

Breu Síntesi del contingut1r.- L’Exposició de motius s’encapçala amb un recordatori necessari de les disposicions d’àmbit internacional i nacional que es van tenir especialment en compte, i tot seguit s’hi recullen dos missatges essencials: a) que les bases “desenvolupen i defineixen els fonaments del compromís ètic que el Departament de Justícia entén que ha dinfondre qualsevol règim d’execució penal”; b) que “la noció d’autoritat del codi es deriva de la seva funció indirecta de garantia dels drets fonamentals dels ciutadans, de les normes morals que defensa, reconegudes i acceptades per la societat com a expressió dels valors i aspiracions de la comunitat, a la qual pertanyen les persones al servei de lAdministració d’execució penal”

Breu Síntesi del contingut 2n.- S’estableix la concepció més àmplia possible quant al destinataris del Codi, si entenem que no només són els funcionaris de l’Administració competent en la matèria, titulars, interins o contractats, en tots els seus nivells jeràrquics, sinó també qualsevol altra persona que, per la seva activitat de caire humanitari, assistencial, professional o d’altra mena, estigui vinculada a l’àmbit de l’execució penal.

Breu Síntesi del contingut3r.- S’entén que és fonamental que les persones que facin les proves de selecció del personal al servei d’aquesta Administració el coneguin i l’acreditin. Igualment, es fonamental que tots els professionals públics integrin en les seves actuacions i conviccions els postulats del Codi ètic per a la prestació del servei penitenciari basat en criteris de qualitat i excel·lència.

Breu Síntesi del contingut4rt.- Es proclama i es reitera el principi d’igualtat efectiva en l’exercici de la professió, com també les condemna més absoluta de qualsevol pràctica que impliqui assetjament laboral, i, amb independència dels supòsits tipificats a l’ordre penal i administratiu, s’esmenten un seguit de supòsits que s’han de considerar, inexcusablement, com a relatius a l’assetjament laboral.

Breu Síntesi del contingut5è.- També es tracta el principi de l’eradicació plena de la corrupció de conductes que es podrien interpretar com a corruptes, en establir que “l’empleat públic d’execució penal s’ha d’abstenir de sol·licitar prebendes i ha de refusar qualsevol regal, favor, benefici, promesa o servei en condicions avantatjoses que puguin condicionar la realització de les seves funcions, sense perjudici d’allò que estableix el Codi penal”.

Breu Síntesi del contingut6è.- Es tracten molts altres supòsits al llarg de les bases (principi d’idoneïtat, equitat, qualificació professional permanent, ús adequat de béns i serveis, bona fe, informació i transparència, compliment de jornada i horaris, deure d’obediència, compromís i dedicació, ...). Cal fer menció especial a la referència a l’ús mínim i proporcional de la força per part dels funcionaris, quan això sigui necessari, i, sobretot, a la condemna i la prohibició absoluta de la tortura i els tractes degradants.

Recomanacions1a.- En primer lloc, es postula la mediació administrativa com a mitjà per prevenir o dirimir els conflictes normatius o d’interessos que poden sorgir entre els professionals i la mateixa Administració

Recomanacions2a.- En segon lloc, es proposa la creació d’una Comissió de Seguiment d’Ètica Pública d’Execució Penal, amb caràcter consultiu, que dicti les “resolucions interpretatives preceptives del codi ètic que cal aplicar”.

Recomanacions3a.- En tercer lloc, s’insta l’Administració perquè “garanteixi els mitjans necessaris per a la millor realització de la funció encomanada i per crear el clima de confiança necessari entre tots el professionals d’execució penal.

Recomanacions4a i última.- En quart i darrer lloc, es recomana a l’Administració que faci tot el que sigui necessari perquè en els instruments de cooperació i col·laboració que estableixi amb fundacions, associacions i qualsevol altra organització, hi inclogui una clàusula, pacte o acord que faci esment a la necessitat i conveniència que les persones que integren aquestes entitats coneguin i assumeixin i compleixin les previsions del codi.

La Circular 2/2011, de 10 de novembre, sobre el Codi èticEl Codi ètic dels professionals de l’execució penal a Catalunya es plenament respectuós amb les previsions contingudes als articles 52 a 54 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), que estableixen per primera vegada en el nostre ordenament jurídic una regulació general dels deures bàsics dels empleats públics fonamentada en principis ètics i en les bones pràctiques dels professionals de l’Administració.

Moltes gràcies per la seva atenció

http://www.cejfe.tv	20
http://2201708344.nvmodules.netvibes.com	7
http://51y6s8.widget.uwa.netvibes.com	1

Codi ètic dels professionals de l'execució penal. Miguel Hernández

by Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya. on Oct 05, 2012

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

3 Embeds 28

Statistics

Codi ètic dels professionals de l’execució penal. Miguel Hernández Presentation Transcript