• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Anàlisi de la motivació al canvi en subjectes que han realitzat programa formatiu en violència domèstica. N.Iturbe, A.Martínez
 

Anàlisi de la motivació al canvi en subjectes que han realitzat programa formatiu en violència domèstica. N.Iturbe, A.Martínez

on

  • 357 views

Presentació de la recerca: Anàlisi de la motivació al canvi en subjectes que han realitzat un programa formatiu de violència domèstica. ...

Presentació de la recerca: Anàlisi de la motivació al canvi en subjectes que han realitzat un programa formatiu de violència domèstica.
Sessió d'investigació: Intervenció en el mar de l'execució de mesures penals en la comunitat. CEJFE, 15 d'octubre de 2013

Statistics

Views

Total Views
357
Views on SlideShare
328
Embed Views
29

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 29

http://www.cejfe.tv 28
http://cejfe.tv 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Anàlisi de la motivació al canvi en subjectes que han realitzat programa formatiu en violència domèstica. N.Iturbe, A.Martínez Anàlisi de la motivació al canvi en subjectes que han realitzat programa formatiu en violència domèstica. N.Iturbe, A.Martínez Presentation Transcript

    • Sessió d’investigació Intervenció en el marc de l’execució de mesures penals a la comunitat Barcelona, 15 d’octubre de 2013 Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement– No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca .
    • Anàlisi de la motivació al canvi en subjectes que han realitzat un programa formatiu en violència domèstica Núria Civit Bel Núria Iturbe Ferré Ana Martínez Catena Alba Muro Marquina Thuy Nguyen Vo
    • Agraïments Equip de Mesures Penals Alternatives de Girona Entitats ADIPS i TD3 Fundació INTRESS Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
    • Introducció La violència contra la parella La violència contra la parella és un fenomen mundial i multicultural (OMS, 2002). Hi ha hagut una gran proliferació d’estudis sobre el perfil psicopatològic (Browne, 1989; Echeburúa i Redondo, 2010). o Permet la individualització dels tractaments o Associació de certes característiques personals al desistiment del comportament delictiu (Huss i Ralston, 2008; Walker, Bowen i Brown, 2012) o Classificació dels agressors (Holtzworth-Munroe i Stuart,1994; Loinaz, Echeburúa i Torrubia, 2010; etc.) Organització institucional Maximització de l’eficàcia dels tractaments Avaluació del risc
    • Introducció Intervencions terapèutiques i educatives Els programes formatius en violència domèstica Són una mesura penal alternativa de caire psicoeducatiu. Objectius: evitar la reincidència i dotar d’habilitats per establir relacions de parella saludables. Programa marc dels programes formatius i de tractament de la violència de gènere. Utilitzen el grup com a eina terapèutica. Les intervencions psicològiques han mostrat un nivell d’eficàcia moderat (d= 0,09 a d= 0,34) (Babcock, Green i Robie, 2004). Diversos estudis indiquen una relació positiva entre la motivació per al canvi i l’eficàcia dels tractaments (Barbaree i Marshall, 2006; Harkins i Beech, 2007; Tierney i McCabe, 2004).
    • Introducció Motivació per al canvi Motivació per al canvi: probabilitat que una persona iniciï, continuï i mantingui un procés de millora en la seva vida (Miller,1985). Model transteòric de Prochaska i DiClemente (1979) El canvi de conducta és un procés dinàmic. S’avança a través dels estadis de canvi.
    • Estadis de canvi El subjecte no és conscient de tenir un problema que hagi de resoldre. Introducció Ja ha aconseguit canviar el seu comportament problemàtic. RECAIGUDA Adquireix consciència de les dificultats i comença a pensar seriosament a fer-hi alguna cosa. Ha iniciat conductes dirigides a resoldre el seu problema i ha obtingut algunes millores.
    • Objectius Objectius Avaluar la motivació per al canvi en una mostra d’agressors de parella que realitzen el programa formatiu en VIDO i en els que no fan cap intervenció. Analitzar les necessitats criminogèniques, especialment les característiques psicopatològiques, de la mostra i la seva relació amb la motivació per al canvi. Valorar si el nivell de risc dels subjectes de la mostra es relaciona significativament amb la seva disposició per al canvi.
    • Mètode Mètode Disseny experimental: intrasubjectes i intergrups Període d’avaluació pretractament Període d’avaluació posttractament Grup de tractament (GT1) Grup de tractament (GT2) Grup de control (GC1) Grup de control (GC2)
    • Mètode Participants Total de la mostra 116 homes condemnats a una mesura penal alternativa de PF VIDO Grup de tractament 48 agressors Grup de control 23 agressors
    • Instruments Mètode Protocol de recollida de dades sociodemogràfiques i criminològiques Escala de motivació per al canvi (URICA) (McConnaughy, Prochaska, i Velicer, 1983) Inventari d’avaluació de la personalitat (PAI), versió abreujada (Morey, 1991; adaptat per TEA Ediciones, 2011) Validesa Inconsistència Infreqüència Impressió (-) Impressió (+) Clíniques Clíniques Queixes somàtiques Queixes somàtiques Ansietat Ansietat Trastorns relacionats amb l’ansietat Trastorns relacionats amb l’ansietat Depressió Depressió Mania Mania Paranoia Paranoia Esquizofrènia Esquizofrènia Trets límit Trets límit Trets antisocials Trets antisocials Problemes amb l’alcohol Problemes amb l’alcohol Problemes amb les drogues Problemes amb les drogues Resposta al tractament Resposta al tractament Agressió Agressió Ideacions suïcides Ideacions suïcides Estrès Estrès Manca de suport social Manca de suport social Rebuig al tractament. Rebuig al tractament. Relacions Interpersonals Relacions Interpersonals Dominància Dominància Afabilitat Afabilitat
    • Resultats descriptius del PAI Resultats Grup Control 70 60 50 40 30 20 10 0 Grup Tractament
    • Resultats descriptius de la motivació per al canvi Resultats Grup Control Grup  Tractament 60 60 50 50 40 40 30 30 20 20 10 10 0 0 Pre‐tractament Post‐tractament Pre‐tractament Post‐tractament
    • Resultats Comprovació de la hipòtesi 1: «Els individus que realitzen el PF VIDO es trobaran en estadis de motivació inicials (precontemplació o contemplació) en el moment previ a la realització del programa i se situaran en estadis més avançats (acció o manteniment) quan hagi acabat.» Els resultats de la prova de Wilcoxon de comparació de intrasubjectes no van ser significatius, tant del GC com del GT. HIPÒTESI REBUTJADA Els resultats de la prova U de Mann Whitney per comparar el GC amb el GT tampoc van ser significatius.
    • Comprovació de la hipòtesi 2: «Hi ha una relació significativa entre Resultats les necessitats criminogèniques i l’estadi de canvi en què es troben els individus.» Variables sociodemogràfiques Edat de l’agressor (p>0.01) Variables PAI Ansietat (r= 0,456**) HIPÒTESI PARCIALMENT Trastorns relacionats amb Situació laboral actual ACCEPTADA l’ansietat Mania Nivell d’estudis (F(5)=0,533, p=0,751) (F(3)=1,639, (r= 0,405**) p=0,186). Consum de drogues (chi2 (2)= 4,616, p=0,99) (r= 0,341**) Esquizofrènia (r= 0,382**) Trets límit (r= 0,469**) Variables criminològiques Reconeixement del delicte (F(2)=0,186, p=0,032) Fets condemnats (chi2 (3)=1,152, p=0,764) Antecendents delictius (t(104)=-0,423, p=0,673) Temps de pena de presó imposada (p>0.01) Rebuig al tractament (r= -0,541**)
    • Comprovació de la hipòtesi 3: «Hi ha una relació significativa entre Resultats el nivell risc dels individus i el nivell de motivació que presenten en el moment previ a la seva participació en el programa formatiu.» RISC ALT HIPÒTESI RISC REBUTJADA MODERAT (n=12) RISC BAIX (n=35) (n=61) No s’aprecien diferències significatives en els estadis de canvi en relació amb el nivell de risc que presenten els subjectes (F(2)= 1,678, p=0,192).
    • Perfils psicopatològics de la mostra Resultats
    • Resultats Diferències en el nivell de motivació segons els diferents perfils de subjectes Taula 1. Resultats Anova Diferència de mitjanes Error típic Sig. Negadors vs. moderats -2,32* 0,74 Negadors vs. realistes -3,23* Moderats vs. realistes -0,91 Interval de confiança 95 % Límit inferior Límit superior 0,007 -4,13 -0,50 1,38 0,006 -5,72 -0,74 1,44 1,000 -3,75 1,94
    • Conclusions Conclusions Després de la realització del programa, els dos grups continuen sense mostrar diferències entre ells en el seu nivell de motivació. Això suggereix que el PF no ha produït cap efecte sobre el grau de motivació. Cap de les variables sociodemogràfiques i criminològiques té relació amb el nivell de motivació dels infractors. Però certs problemes psicopatològics (ansietat, trastorns relacionats amb l’ansietat, mania, esquizofrènia i trets límit) s’associen a una major motivació al canvi. El nivell de risc dels subjectes no s’associa al seu grau de motivació. L’anàlisi de conglomerats va classificar la mostra en tres grups amb perfils psicopatològics diferents: “negadors”, “moderats” i “realistes”. El perfil de “negadors” es presenta significativament menys motivat per al canvi que els perfils de “moderats” i “realistes”.
    • Propostes Propostes Avaluar sistemàticament el nivell de motivació per al canvi dels individus i de responsabilització dels fets abans de l’inici de la intervenció terapèutica. Incloent-hi indicadors de la predisposició dels subjectes al tractament, com algunes de les escales que conté el PAI. Dotant els professionals de MPA dels recursos i la formació adient. Seria necessari un treball previ a l’inici del programa formatiu per impulsar la motivació per al canvi. Adaptar el tractament a les característiques individuals dels subjectes i al seu nivell de risc.
    • Gràcies per la vostra atenció! nuria.Iturbe@gencat.cat a.martinez.catena@ub.edu
    • Sessió d’investigació Recerques consultables a: www.gencat.cat/justicia/investigacions i a la Biblioteca del CEJFE Després de la presentació podreu veure-la a www.cejfe.tv i descarregar-la a www.slideshare.net/justicia