Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Unitat nº 3
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply
Published

 

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,162
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
13
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT
  • 2. UNITAT Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT Autora Jus López i Bugeda Col·legi Escorial
  • 3. UNITAT Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT 1. Els microorganismes. Classificació 2. La cèl.lula procariota. Els bacteris 2.1.Estructura i morfologia de la cèl·lula procariota 2.1.1.Els embolcalls 2.1.2. El citoplasma 2.1.3. Altres estructures: flagels i fímbries 2.2.El metabolisme de la cèl·lula procariota 2.3.La reproducció de la cèl.lula procariota 2.4.La parasexualitat bacteriana 2.5.Classificació 3. Organització acel·lular: els virus 3.1Estructura 3.2.Fisiologia i multiplicació 3.3.Origen
  • 4. La microbiologia estudia un grup enorme i divers d’organismes microscòpics o microorganismes, alguns de naturalesa cel·lular que de vegades formen associacions, i d’altres de naturalesa acel.lular. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT 1. ELS MICROORGANISMES. CLASSIFICACIÓ Algues unicel·lulars Protozous Fongs Virus Prions Bacteris Acel.lulars Procariotes Eucariotes
  • 5. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT 2. LA CEL·LULA PROCARIOTA. ELS BACTERIS Els organismes procariotes són els més abundants, els més antics, els més variats i els que han tingut més temps per evolucionar i aprofitat tots els hàbitats terrestres. Els bacteris o organismes procariotes:  Són organismes unicel·lulars tot i que poden viure agrupats  De dimensions força reduïdes, generalment entre 1-2 μm  Presenten organització cel·lular molt simple. • El citoplasma sense sistemes membranosos interns (orgànuls), • El material genètic no es troba embolcallat per una membrana per tant no tenen nucli diferenciat. • No presenten citoesquelet  L’ADN té forma circular  Tenen ribosomes
  • 6. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT 2.1.Estructura i morfologia de la cèl·lula procariota
  • 7. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT 2.1.Estructura i morfologia de la cèl·lula procariota 2.1.1.Els embolcalls ( de fora cap a dins) : LA CÀPSULA No en tenen tots els bacteris Embolcall gelatinós format per polisacàrids i polipèptids Té les funcions de retenir aigua, facilitat l’intercanvi d’ions i ajudar a l’adherència ( fixació al substrat o a altres cèl·lules) És habitual en bacteris patògens ja que facilita l’adherència a teixits específics , dificulta la fagocitosi per part dels glòbuls blancs.
  • 8. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT LA PARET BACTERIANA És un recobriment rígid ( la membrana no ho és) degut bàsicament a una capa de peptidoglican o mureïna Dóna forma a la cèl·lula i proporciona protecció davant el xoc osmòtic. Permet que els bacteris puguin viure en medis hipotònics És imprescindible per la vida del bacteri ( molts antibiòtics n’inhibeixen la síntesi).
  • 9. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT La paret és la responsable de la forma cèl.lular dels bacteris. Els bacteris presenten diverses formes: cocs, bacteris en forma esfèrica; bacils, bacteris en forma de bastó; vibrions, bacteris en forma de coma; espiril·les i espiroquetes, bacteris en forma d'espiral.
  • 10. Existeixen dos tipus de paret bacteriana diferents. Aquestes es poden diferenciar mitjançant la Tinció de Gram. La tinció de Gram deu el seu nom al bacteriòleg danès Christian Gram, que va desenvolupar la tècnica en 1844. A partir d’aquesta tinció els bacteris queden tenyits diferent segons com sigui la seva paret. Bacteri Gram-positiu es visualitzen de color violeta Bacteri Gram-negatiu es visualitzen de color rosa. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT
  • 11. PARET GRAM NEGATIU PARET GRAM POSITIU TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT Els bacteris gram positiu tenen una paret gruixuda constituïda bàsicament per mureïna. Presenten petites quantitats d’àcids teicoics. Els bacteris gram negatiu tenen una paret constituïda per una capa fina de mureïna i una membrana externa complexa composta de lipopolisacàrids, lipoproteïnes i fosfolípids.
  • 12. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT LA MEMBRANA CITOPLASMÀTICA És una membrana de tipus unitari: una bicapa de fosfolípids i proteïnes que envolta tot el bacteri Les funcions de la membrana són limitar la cèl·lula i permetre el transport selectiu Presenta uns replegaments anomenats mesosomes que augmenten la superfície de membrana del bacteri compensant la falta d’orgànuls Els mesosomes tenen diverses funcions: intervenen en la divisió cel·lular i contenen enzims relacionats amb el metabolisme de la cèl·lula ( per a la fotosíntesi, respiració, etc.)
  • 13. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT 2.1.2. El citoplasma L’interior cel·lular és una dispersió aquosa. No presenta membranes internes per tant no es troba compartimentat. Vist al microscopi electrònic presenta: Unes granulacions: els ribosomes . Aquests són més petits que els de les cèl·lules eucariotes El nucleoide o cromosoma bacterià constituít per una molècula de DNA circular i no associada a histones Els bacteris poden presentar plàsmidis, petits fragments circulars d’ADN que es dupliquen independentment
  • 14. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT 2.1.3. Altres estructures: flagels i fímbries ELS FLAGELS Els flagels són el mitjà de moviment d’alguns bacteris . Els flagels bacterians són més senzills que els undulipodis dels eucariotes. Segons la disposició dels flagels reben diferents noms: A.- Monònic B.- Lofòtic C.- Amfític D.- Perític.
  • 15. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT LES FIMBRIES Les fímbries , pèls o pili són uns filaments curt i rígids que no tenen funció de moviment. Tenen una estructura de canya buida i serveixen per intercanviar fragments d’ADN entre bacteris durant la conjugació.
  • 16. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT 2.2.El metabolisme de la cèl·lula procariota El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que presenten les cèl·lules amb la finalitat d’extreure i transformar matèria i energia del medi amb la finalitat de realitzar les funcions pròpies de la vida. A diferència de les cèl·lules eucariotes que difereixen molt poc des del punt de vista metabòlic, els bacteris tenen una gran diversitat de metabolismes diferents . Algunes de les raons que podrien explicar aquest fet són la capacitat per intercanviar gens i l’elevada taxa de mutació que els permet modificar els enzims i el metabolisme més ràpidament.
  • 17. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT Podem classificar el metabolisme dels bacteris en funció de la font de carboni ( matèria) i la font d’energia que utilitzen Segons la font de carboni: Autòtrofs: La font de carboni és una molècula inorgànica Heteròtrofs: La font de carboni és una molècula orgànica Segons la font energètica Fotòtrofs: Utilitzen l’energia lumínica Quimiòtrofs: Utilitzen l’energia química continguda en le senllaços
  • 18. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT Font energia Font de carboni Energia química Energia lumínica Carboni orgànic Quimioheteròtrofs Fotoheteròtrofs Carboni inorgànic Quimioautòtrofs Fotoautòtrofs
  • 19. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT Respecte l’ús d’oxigen els bacteris també presenten diferents metabolismes: Metabolisme aeròbic l’Oxigen és necessari per dur a terme el seu metabolisme Metabolisme anaeròbic: Anaeròbics estrictes: no utilitzen l’oxigen i els és tòxic Anaeròbic facultatius: només utilitzen anabolisme anaerobi en absència d’oxigen (fermentacions), en presència d’oxigen tenen un metabolisme aeròbic molt mes eficient
  • 20. 2.3.La reproducció de la cèl.lula procariota escisió binària o bipartició TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT La cèl·lula procariota només té reproducció asexual. En condicions òptimes poden dividir-se cada 20 minuts Després de créixer la cèl·lula fa una còpia del seu ADN i s’escindeix en dues cèl·lules filles .
  • 21. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT Els bacteris poden presentar formes de resistència que alhora serveixen per a la seva reproducció i dispersió. Quan les condicions són desfavorables els bacteris formen espores que poden persistir anys en condicions adverses Una espora conté el material genètic, una petita part de citoplasma deshidratat i cobertes externes de protecció Quan les condicions són favorables, en hidratar-se es trenquen les cobertes externes i es recupera la cèl·lula. Les espores són molt resistents a les altes temperatures i als agents químics, per això són més difícils d’eliminar quan volem esterilitzar algun material o eliminar bacteris dels aliments. Formació d’espores
  • 22. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT Bacillus anthracis Bacteria vegetative stage and spore formation in the vegetative cell. Bacillus anthracis is a Gram-positive, encapsulated, spore-forming, zoonotic, rod-shaped prokaryote. It occurs in wild and domestic vertebrates as well as in humans and it is the pathogen for anthrax.
  • 23. 2.4.La parasexualitat bacteriana TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT Els bacteris només es reprodueixen asexualment, per tant la reproducció origina descendents genèticament idèntics als progenitors.  Els bacteris, en canvi , presenten una gran variabilitat genètica i una gran plasticitat que els permet adaptar-se ràpidament als canvis ambientals. Aquesta característica es deguda a que presenten mecanismes de transferència genètica horitzontal o mecanismes de parasexualitat.
  • 24. La parasexualitat bacteriana consisteix en la transferència de material genètic entre cèl·lules de la mateixa espècie o fins i tot entre espècies diferents. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT Els bacteris que adquireixen gens nous presentaran característiques diferents. Per exemple poden canviar els seus requeriments nutritius, presentar càpsula o fer-se resistents a un determinat antibiòtic. A diferència de la cel·lula eucariota on l’intercanvi genètic es fa gràcies a la reproducció sexual, per tant en vertical, de pares a fills
  • 25. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT Es coneixen tres mecanismes de transferència genètica entre bacteris: la transformació, la conjugació i la transducció La transformació: Un bacteri pot incorporar ADN del medi provinent de bacteris morts. Les cèl.lules que són capaces de patir transformació s’anomenen competents .
  • 26. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT La conjugació Aquesta es produeix mitjançant el contacte físic entre bacteris i requereix de bacteris donadors i receptors. Els donadors tenen plàsmids i poden formar ponts citoplasmàtics ( pili) Els plàsmids es copien i es transmeten al bacteri receptor.
  • 27. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT La transducció : La transferència de material genètic d’un bacteri a un altre es a través d’un virus bacteriòfag. El virus després d’infectar un bacteri s’emporta part dels gens d’aquest. En infectar un segon bacteri els introdueix al receptor. Si sobreviu a l’infecció serà un bacteri amb noves característiques.
  • 28. TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT Segons la classificació dels éssers vius en 5 regnes proposada per Whittaker l’any 1969 tots els organismes procariotes constitueixen el regne MONERA. L’any 1977 Woese proposen dividir aquest regne en dos: El regne dels ARQUEOBACTERIS i el regne dels EUBACTERIS La teoria més actual (Woese 1990) classifica tots els éssers vius en tres dominis. El domini ARCHAEA per els arqueobacteris, el domini EUBACTERIA per els eubacteris i el domini EUKARYA per la resta d’essers de cèl·lula eucariota. 2.5. Classificació