Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

Unitat nº 3

on

  • 1,476 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,476
Views on SlideShare
1,361
Embed Views
115

Actions

Likes
0
Downloads
13
Comments
0

6 Embeds 115

http://xifravirtual.iesnx.cat 71
http://www.iesnx.cat 38
http://jusbiologiabatxillerat.blogspot.com 2
http://iesnx.cat 2
http://www.slideshare.net 1
https://interbb.blackboard.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Unitat nº 3 Unitat nº 3 Presentation Transcript

    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT
    • UNITAT Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT Autora Jus López i Bugeda Col·legi Escorial
    • UNITAT Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT 1. Els microorganismes. Classificació 2. La cèl.lula procariota. Els bacteris 2.1.Estructura i morfologia de la cèl·lula procariota 2.1.1.Els embolcalls 2.1.2. El citoplasma 2.1.3. Altres estructures: flagels i fímbries 2.2.El metabolisme de la cèl·lula procariota 2.3.La reproducció de la cèl.lula procariota 2.4.La parasexualitat bacteriana 2.5.Classificació 3. Organització acel·lular: els virus 3.1Estructura 3.2.Fisiologia i multiplicació 3.3.Origen
      • La microbiologia estudia un grup enorme i divers d’organismes microscòpics o microorganismes , alguns de naturalesa cel·lular que de vegades formen associacions, i d’altres de naturalesa acel.lular.
      TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT 1. ELS MICROORGANISMES. CLASSIFICACIÓ Algues unicel·lulars Protozous Fongs Virus Prions Bacteris Acel.lulars Procariotes Eucariotes
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT 2. LA CEL·LULA PROCARIOTA. ELS BACTERIS Els organismes procariotes són els més abundants, els més antics, els més variats i els que han tingut més temps per evolucionar i aprofitat tots els hàbitats terrestres.
      • Els bacteris o organismes procariotes :
      • Són organismes unicel·lulars tot i que poden viure agrupats
      • De dimensions força reduïdes, generalment entre 1-2 μ m
      • Presenten organització cel·lular molt simple.
        • El citoplasma sense sistemes membranosos interns (orgànuls),
        • El material genètic no es troba embolcallat per una membrana per tant no tenen nucli diferenciat.
        • No presenten citoesquelet
      • L’ADN té forma circular
      • Tenen ribosomes
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT 2.1.Estructura i morfologia de la cèl·lula procariota
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT 2.1.Estructura i morfologia de la cèl·lula procariota
      • 2.1.1.Els embolcalls ( de fora cap a dins) :
      • LA CÀPSULA
      • No en tenen tots els bacteris
      • Embolcall gelatinós format per polisacàrids i polipèptids
      • Té les funcions de retenir aigua, facilitat l’intercanvi d’ions i ajudar a l’adherència ( fixació al substrat o a altres cèl·lules)
      • És habitual en bacteris patògens ja que facilita l’adherència a teixits específics , dificulta la fagocitosi per part dels glòbuls blancs.
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT
      • LA PARET BACTERIANA
      • És un recobriment rígid ( la membrana no ho és) degut bàsicament a una capa de peptidoglican o mureïna
      • Dóna forma a la cèl·lula i proporciona protecció davant el xoc osmòtic. Permet que els bacteris puguin viure en medis hipotònics
      • És imprescindible per la vida del bacteri ( molts antibiòtics n’inhibeixen la síntesi).
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT
      • La paret és la responsable de la forma cèl.lular dels bacteris. Els bacteris presenten diverses formes:
              • cocs , bacteris en forma esfèrica;
              • bacils , bacteris en forma de bastó;
              • vibrions , bacteris en forma de coma;
              • espiril·les i espiroquetes , bacteris en forma d'espiral.
    • Existeixen dos tipus de paret bacteriana diferents. Aquestes es poden diferenciar mitjançant la Tinció de Gram. La tinció de Gram deu el seu nom al bacteriòleg danès Christian Gram , que va desenvolupar la tècnica en 1844. A partir d’aquesta tinció els bacteris queden tenyits diferent segons com sigui la seva paret. Bacteri Gram-positiu es visualitzen de color violeta Bacteri Gram-negatiu es visualitzen de color rosa. TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT
    • PARET GRAM NEGATIU PARET GRAM POSITIU TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT Els bacteris gram positiu tenen una paret gruixuda constituïda bàsicament per mureïna. Presenten petites quantitats d’àcids teicoics. Els bacteris gram negatiu tenen una paret constituïda per una capa fina de mureïna i una membrana externa complexa composta de lipopolisacàrids, lipoproteïnes i fosfolípids.
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT LA MEMBRANA CITOPLASMÀTICA És una membrana de tipus unitari: una bicapa de fosfolípids i proteïnes que envolta tot el bacteri Les funcions de la membrana són limitar la cèl·lula i permetre el transport selectiu Presenta uns replegaments anomenats mesosomes que augmenten la superfície de membrana del bacteri compensant la falta d’orgànuls Els mesosomes tenen diverses funcions: intervenen en la divisió cel·lular i contenen enzims relacionats amb el metabolisme de la cèl·lula ( per a la fotosíntesi, respiració, etc.)
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT 2.1.2. El citoplasma L’interior cel·lular és una dispersió aquosa . No presenta membranes internes per tant no es troba compartimentat.
      • Vist al microscopi electrònic presenta:
      • Unes granulacions: els ribosomes . Aquests són més petits que els de les cèl·lules eucariotes
      • El nucleoide o cromosoma bacterià constituít per una molècula de DNA circular i no associada a histones
      • Els bacteris poden presentar plàsmidis, petits fragments circulars d’ADN que es dupliquen independentment
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT 2.1.3. Altres estructures: flagels i fímbries ELS FLAGELS Els flagels són el mitjà de moviment d’alguns bacteris . Els flagels bacterians són més senzills que els undulipodis dels eucariotes. Segons la disposició dels flagels reben diferents noms: A.- Monònic B.- Lofòtic C.- Amfític D.- Perític.
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT LES FIMBRIES Les fímbries , pèls o pili són uns filaments curt i rígids que no tenen funció de moviment. Tenen una estructura de canya buida i serveixen per intercanviar fragments d’ADN entre bacteris durant la conjugació.
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT 2.2.El metabolisme de la cèl·lula procariota El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que presenten les cèl·lules amb la finalitat d’extreure i transformar matèria i energia del medi amb la finalitat de realitzar les funcions pròpies de la vida. A diferència de les cèl·lules eucariotes que difereixen molt poc des del punt de vista metabòlic, els bacteris tenen una gran diversitat de metabolismes diferents . Algunes de les raons que podrien explicar aquest fet són la capacitat per intercanviar gens i l’elevada taxa de mutació que els permet modificar els enzims i el metabolisme més ràpidament.
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT Podem classificar el metabolisme dels bacteris en funció de la font de carboni ( matèria) i la font d’energia que utilitzen Segons la font de carboni: Autòtrofs: La font de carboni és una molècula inorgànica Heteròtrofs: La font de carboni és una molècula orgànica Segons la font energètica Fotòtrofs: Utilitzen l’energia lumínica Quimiòtrofs: Utilitzen l’energia química continguda en le senllaços
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT
        • Font energia
      • Font de
      • carboni
      Energia química Energia lumínica Carboni orgànic Quimioheteròtrofs Fotoheteròtrofs Carboni inorgànic Quimioautòtrofs Fotoautòtrofs
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT
      • Respecte l’ús d’oxigen els bacteris també presenten diferents metabolismes:
      • Metabolisme aeròbic l’Oxigen és necessari per dur a terme el seu metabolisme
      • Metabolisme anaeròbic:
        • Anaeròbics estrictes: no utilitzen l’oxigen i els és tòxic
        • Anaeròbic facultatius: només utilitzen anabolisme anaerobi en absència d’oxigen (fermentacions), en presència d’oxigen tenen un metabolisme aeròbic molt mes eficient
    • 2.3.La reproducció de la cèl.lula procariota escisió binària o bipartició TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT
      • La cèl·lula procariota només té reproducció asexual . En condicions òptimes poden dividir-se cada 20 minuts
      • Després de créixer la cèl·lula fa una còpia del seu ADN i s’escindeix en dues cèl·lules filles .
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT Els bacteris poden presentar formes de resistència que alhora serveixen per a la seva reproducció i dispersió. Quan les condicions són desfavorables els bacteris formen espores que poden persistir anys en condicions adverses Una espora conté el material genètic, una petita part de citoplasma deshidratat i cobertes externes de protecció Quan les condicions són favorables, en hidratar-se es trenquen les cobertes externes i es recupera la cèl·lula. Les espores són molt resistents a les altes temperatures i als agents químics, per això són més difícils d’eliminar quan volem esterilitzar algun material o eliminar bacteris dels aliments. Formació d’espores
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT Bacillus anthracis Bacteria vegetative stage and spore formation in the vegetative cell. Bacillus anthracis is a Gram-positive, encapsulated, spore-forming, zoonotic, rod-shaped prokaryote. It occurs in wild and domestic vertebrates as well as in humans and it is the pathogen for anthrax.
    • 2.4.La parasexualitat bacteriana TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT
      • Els bacteris només es reprodueixen asexualment , per tant la reproducció origina descendents genèticament idèntics als progenitors.
      • Els bacteris, en canvi , presenten una gran variabilitat genètica i una gran plasticitat que els permet adaptar-se ràpidament als canvis ambientals.
      • Aquesta característica es deguda a que presenten mecanismes de transferència genètica horitzontal o mecanismes de parasexualitat.
    • La parasexualitat bacteriana consisteix en la transferència de material genètic entre cèl·lules de la mateixa espècie o fins i tot entre espècies diferents . TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT
      • Els bacteris que adquireixen gens nous presentaran característiques diferents.
      • Per exemple poden canviar els seus requeriments nutritius, presentar càpsula o fer-se resistents a un determinat antibiòtic.
      A diferència de la cel·lula eucariota on l’intercanvi genètic es fa gràcies a la reproducció sexual, per tant en vertical, de pares a fills
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT Es coneixen tres mecanismes de transferència genètica entre bacteris: la transformació, la conjugació i la transducció La transformació: Un bacteri pot incorporar ADN del medi provinent de bacteris morts. Les cèl.lules que són capaces de patir transformació s’anomenen competents .
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT La conjugació Aquesta es produeix mitjançant el contacte físic entre bacteris i requereix de bacteris donadors i receptors . Els donadors tenen plàsmids i poden formar ponts citoplasmàtics ( pili) Els plàsmids es copien i es transmeten al bacteri receptor.
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT La transducció : La transferència de material genètic d’un bacteri a un altre es a través d’un virus bacteriòfag . El virus després d’infectar un bacteri s’emporta part dels gens d’aquest. En infectar un segon bacteri els introdueix al receptor. Si sobreviu a l’infecció serà un bacteri amb noves característiques.
    • TEMA Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT Segons la classificació dels éssers vius en 5 regnes proposada per Whittaker l’any 1969 tots els organismes procariotes constitueixen el regne MONERA . L’any 1977 Woese proposen dividir aquest regne en dos: El regne dels ARQUEOBACTERIS i el regne dels EUBACTERIS La teoria més actual (Woese 1990) classifica tots els éssers vius en tres dominis. El domini ARCHAEA per els arqueobacteris, el domini EUBACTERIA per els eubacteris i el domini EUKARYA per la resta d’essers de cèl·lula eucariota. 2.5. Classificació
    •