Evolució Humana. Jus

EVOLUCIÓ HUMANA Autora: Jus López i Bugeda Matèria: Ciències per al món contemporani 1r BAT

EVOLUCIÓ HUMANA En totes les grans regions del món, tots els grans mamífers vivents estan estretament relacionats amb les espècies extingides de les mateixes regions. Per això és probable que Àfrica hagués estat habitada per pòngids estretament relacionats amb el goril·la i el ximpanzé, i com que aquestes dues espècies són ara les dues espècies més properes a l’home, és un xic més probable que els nostres antics progenitors visquessin en el continent africà que en qualsevol altre lloc. Charles Darwin The descent of de man ( L’origen de l’home) 1871

1. QUI SOM? Gibó Goril·la Orangutan Ximpanzé Humà Tots els éssers humans actuals constituïm l’espècie Homo sapiens ( Linné 1758). Pertanyem a la família dels homínids , on hi ha altres espècies i gèneres tots ells extingits. Totes dues famílies, els pòngids i els homínids pertanyem al subordre dels antropoides . Derivem d’avantpassats comuns, encara que poc coneguts, a partir del qual ens vàrem diversificar. Família dels pòngids Família dels homínids

2. SOM DIFERENTS
Les principals característiques distintives de l’espècie humana són:
la forma de caminar bípede
un cervell molt desenvolupat en complexitat estructural
una gran capacitat per fabricar utensilis molt variats i de materials diversos
un llenguatge articulat complex
una infantesa llarga que possibilita un llarg procés d’aprenentatge.
El desenvolupament cultural és la clau de “ l’èxit” evolutiu de l’home.

3. ELS NOSTRES ORIGENS : el procés de l’hominització
El procés evolutiu que ha originat l’espècie humana s’anomena hominització .
Es produí per mitjà de canvis progressius en poblacions de primats superiors, amb l’ajuda dels mateixos processos biològics (mutació, recombinació genètica, selecció natural, etc.) que han presidit l’evolució de la biosfera.
Tot i això, aquesta es caracteritza per un fet exclusiu : l’adaptació al medi no es basa únicament en les modificacions anatòmiques i funcionals que experimenta l’organisme, sinó també en les modificacions que l’ésser humà és capaç de provocar al medi.
L’aparició de la cultura fa possible les adaptacions extrasomàtiques ( fabricació d’eines, vehicles, vestits etc.) sense necessitat de transformacions fisiològiques .
A partir d’un determinat moment, l’aparició i el desenvolupament del llenguatge van permetre l’acumulació i la transmissió d’informació per una via suplementària a la dels gens .

Durant el miocè el clima de la terra era càlid i humit , no hi havia casquets polars i una gran franja de selves amb una vegetació exuberant i una gran diversitat de vida s'estenia pels continents.
Els dinosaures ja havien desaparegut i havien estat substituïts per una gran diversitat de mamífers, entre ells els simis.
Aquestes condicions ambientals representaven un paradís pels simis, un clima càlid i humit, aliments en abundància i pocs depredadors que es poguessin enfilar als arbres.
Fa uns 20 milions d’anys: un paradís pels simis

Fa uns 5 milions d’anys. Ardipithecus ramidus
Ardipithecus ramidus
És un simi sense gran ullals amb una mandíbula amb mobilitat lateral que fa que pugui rosegar aliments més durs: tiges, arrels fulles...
És herbívor , té la pell recoberta de pèl i una constitució física adequada per enfilar-se pels arbres i no per córrer. Els fòssils revelen un cert grau de bipedisme.
Per molts autors és la primera espècie que podem considerar-la dels homínids
Durant el Pleistocè es produeix un refredament progressiu del planeta. Als boscos comencen a aparèixer clarianes i una progressiva desaparició dels arbres fruiters que alimenten als simis. Sota aquestes noves condicions un grup de simis africans pateix una sèrie de mutacions que li permetran adaptar-se millor al nou entorn .

Fa entre 4 ma – 1 ma Els Australopitecs El planeta continua refredant-se i a la zona del rift s’aixequen grans serralades. La selva va essent substituïda per la sabana. Cada vegada hi ha menys fruita i menys aliments. Els Ardipitecs aïllats en aquesta zona evolucionaran adaptant-se a les noves condicions.
Els Austrapolithecs
Tenen una capacitat cranial de 450 cc, una dentadura sense ullals grans que els permetrà mastegar vegetals molt durs
Malucs completament adaptats al bipedisme. Ser bípede li confereix grans avantatges en aquest nou medi tan hostil:
Recórrer grans distàncies de manera eficient, amb un baix cost energètic
No estar exposat a tanta radiació regulant millor la temperatura
Veure els perills amb antelació
Distingim dos grans grups dins els australopitecs: les formes robustes ( per alguns autors Parantropus) i les formes gràcils .

Els Australopitecs 4 ma – 1 ma A. boisei A. robustus
Les formes robustes
Inclou tot d’espècies que potser acabaran essent gèneres diferents.
Es caracteritzen per una gran robustesa i un aparell mastegador molt desenvolupat i una dieta exclusivament vegetariana.
S’han trobat restes fòssils a l’est i al sud de l’Àfrica.
Representen una línea evolutiva extingida.
Els darrers Australopitecs robusts s’extingeixen fa 1 ma i conviuen durant temps amb el gènere Homo.

Els Australopitecs 4 ma – 1 ma Australopitecus afarensis (Lucy)
Les formes gràcils
Inclou diverses espècies clarament bípedes
Tenen una dentició clarament d’homínids
Capacitat encefàlica més gran i el forat del crani adaptat a la posició erecta
Possiblement tenien una dieta més diversificada
Es difícil separar els fòssils més moderns d’australopitecs gràcils de les dels primers homo.
No s’ha trobat cap cultura associada.

Els Australopitecs 4 ma – 1 ma Petjades de Laetoli ( Tanzània) Les petjades al fang fossilitzades són una prova evident de la posició erecta de A. afarensisi Esquema comparatiu del crani i la dentició d’un ximpanzé i els dos tipus d’australopitecs .

Fa 2’5 ma fins 1 ma Homo habilis
Fa 140 cm d’alçada , té una capacitat cranial de 600cc, unes dents més reduïdes
Per primera vegada trobem una cultura material associada a aquestes restes fòssils : instruments lítics molt senzills tallats per una sola cara.
S’alimenta de vegetals i de carronya . L’anàlisi dels fòssils indica que menjaven carn, possiblement moll de l’os i massa encefàlica que extreu de trencar els ossos amb les eines.
El món va entrar en un període encara més fred en el que començaven a intercalar-se glaciacions i períodes interglacials. A l’est Africà l’aridesa va fer que es desenvolupés un nous tipus de vegetació semblant a les estepes actuals. Sota aquestes condicions i per evolució dels australopitecs gràcils apareix la primera espècie del gènere Homo Homo habilis

Fa 1,9 ma fins 1,4 ma Homo ergaster
Té una alçada d’uns 1,62 cm i una capacitat cranial de 900cc
Té una cultura complexa amb llocs d’habitatge i tècniques de cooperació. Hi ha evidències de la seva alimentació carronyer
Són los primers homínids que podrien haver establert relacions socials complexes facilitades per l’aparició d’un llenguatge oral incipient.
El seu cervell ja força desenvolupat els permetria elaborar abstracció rudimentàries.
Les primeres formes d’ Homo ergaster es troben al continent africà fa 1 milió d’anys i a partir d’aquí s’estengué fora del continent africà cap a Àsia ( Homo erectus ) i Europa ( Homo antecessor ) diversificant-se.
Els canvis que pateix Homo habilis en el transcurs del temps donaran lloc a : Homo ergaster ( Homo erectus africà )

Australopithecus africanus , el "nen de Taung" Homo habilis Homo ergaster

Homo erectus i Homo antecessor
La primera expansió del gènere Homo pel continent eurasiàtic fa 2 m.a. portarà a una gran diversificació amb taxonomies diferents segons els autors. Conviuran durant aquests anys una gran quantitat d’espècies d’homínids diferents.
Simplificant, es consideren dins:
Homo erectus diverses formes i fòssils trobats a l’Àsia entre 1,8 m.a. i 300.000 anys. Representen una línia evolutiva que es va diversificar a mesura que s’expansionava pel continent asiàtic . Els homínids asiàtics conviuen amb els homínids europeus durant molt de temps, potser fins fa molt poc.... ( nova troballa de l’Homo floresciensis 18.000 ) i després s’extingeixen.
Homo antecessor ( o home d’Atapuerca) per la forma europea de 800.000 anys que evolucionarà cap a Homo heidelbergensis entre 400.000 i 100.000 anys i posteriorment cap a l’Homo neanderthalensis (130.000-24.000)
Homo ergaster continua evolucionant a l’Àfrica. Es creu que acabarà originant la nostra espècie: Homo sapiens .

Primera migració del gènere Homo fora de l’Àfrica Homo antecessor Homo ergaster Homo erectus

Homo erectus i Homo antecessor Capacitat cranial varia entre 800 i 1200 cc Robust i alt (1,80m) El seu rostre presenta un supraorbital molt marcat ( os que sobresurt per sobre dels ulls) Coneix el foc Dents bastant petites Capacitat cranial superior a 1000cc.? Té una cara pràcticament idèntica a la nostra espècie La dentició és primitiva, semblants als primers homínids africans També presenta supraorbital Té una alçada de 170m Homo erectus Homo antecessor Home d'Atapuerca

Homo nenderthalensis ( 130.000 -24.000 anys)
Homo neanderthalensis ,
Trobem restes fòssils a Europa i a l’Orient mitja, amb una antiguitat que oscil·la entre uns 130.000-100.000 anys, els més antics, fins a uns 30.000 anys (recentment 24.0000 , de les restes descobertes a Gibraltar)
Tenen una alçada més baixa, de 1,55 m, respecte al tipus humà actual
Presenten una capacitat cranial molt gran (1.600 cm3), una estructura corporal massissa i robusta, el front petit, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars molt pronunciats
Grans caçadors, forts i probablement adaptats al fred, fabriquen armes complexes i enterren els morts amb rituals.
No són els avantpassats de l’Homo sapiens com es va creure durant molt de temps.

Homo neanderthalensis La desaparició del homes de neandertal . No hi ha res definitiu que expliqui les causes de l'extinció dels neandertals. S'ha especulat amb un enfrontament amb Homo sapiens , amb alguna malaltia portada per ells o amb els efectes d'un canvi en el clima . Quan l'home modern irromp a Europa fa uns 40.000 anys els neandertals es van veure progressivament arraconats cap a l'extrem sud de la Península Ibèrica; no sembla que hi hagués confrontació directa; en la dura competència pels mateixos recursos (espais per viure, animals per caçar) potser l'home modern estava més preparat culturalment i social per l'èxit.

Homo neanderthalensis Motius de la desaparició del homes de neandertal . No hi ha res definitiu que expliqui les causes de l'extinció dels neandertals. S'ha especulat amb un enfrontament amb Homo sapiens , amb alguna malaltia portada per ells o amb els efectes d'un canvi en el clima. Quan l'home modern irromp a Europa fa uns 40.000 anys els neandertals es van veure progressivament arraconats cap a l'extrem sud de la Península Ibèrica; no sembla que hi hagués confrontació directa; en la dura competència pels mateixos recursos (espais per viure, animals per caçar) potser l'home modern estava més preparat culturalment i social per l'èxit.

Homo sapiens : la nostra espècie La nostra espècie apareix a l’Àfrica fa uns 200.000 anys possiblement per evolució d’Homo ergaster . De l’Àfrica s’estendrà a tots els continents mentre progressivament la altres d’espècies d’homínids aniran desapareixent . La migració fora de l’Àfrica es produí fa uns 100.000-70.000 anys Diversos fenòmens atmosfèrics produiran que fa uns 100.000 anys es produeixi un refredament de la terra que durarà fins fa aproximadament 15.000 anys Fa uns 35.000 anys hi haurà un període interglacial més càlid que permetrà una millor expansió de l’Homo sapiens per Europa ( provocant possiblement l’extinció dels neanderthals. Un cop transcorregut aquest període torna a venir un període glacial molt fred a Europa ( glaciació de Würm) que anirà des de fa 21.000 fins a 12.000 anys. Durant aquest període de temps les condicions seran duríssimes per l’Homo sapiens ( semblants a les que suporten algunes poblacions d’esquimals) i l’única font d’aliment seran els animals ( Caçadors de grans herbívors, búfals, mamuts etc. ) .

Homo sapiens: la nostra espècie La segona migració Expansió de la nostre espècie.

Algunes webs que podeu consultar:
Web del ministerio de educacion. Instituto de tecnologias educativas
http :// www.isftic.mepsyd.es /w3/ eos / MaterialesEducativos / mem /claves_ evolucion / index.html
Web oficial del jaciment Atapuerca
http :// www.atapuerca.com /
Material didàctic interactiu
http://www.xtec.cat/~cvillalb/evolucio/

http://cienciespau.blogspot.com	61
http://www.slideshare.net	47
http://biomarcopolo.blogspot.com.es	21
http://biomarcopolo.blogspot.com	14
http://cienciespau.blogspot.com.es	5
http://www.biomarcopolo.blogspot.com	1
http://cienciespau.blogspot.fr	1

Evolució Humana. Jus

by jusescola on Jan 25, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

7 Embeds 150

Statistics

Evolució Humana. Jus — Presentation Transcript