Pintura GòTica (Primera Part)

Pintura Gòtica (1ª part)

Gòtic linial o francogòtic

Vidrieres o vitralls

Trecento italià o italogòtic

Pintura de transició del romànic al gòtic. Escenes de temàtica cavalleresca pintades damunt fusta. Museu de Mallorca.

Estil francogòtic o gòtic línial . Detalls del Martiri de Santa Úrsula de l’Església de Sant Francesc de Palma.Fragments de retaule .

Estil francogòtic . Retaule de Sant Bernat (Museu de Mallorca) . Procedeix de la Capella dels Templers. Estil gòtic línial: la línia predomina encara sobre el volum.Cromatisme viu, colors plans, temes senzills.

Pintura mural de gòtic linial. Assalt a Medina Mayurqa. Campament del rei Jaume I. Procedeix del Palau Aguilar de Barcelona (MNAC).

Transició del Romànic al gòtic . Escola castellana . Crucifixió i Pantocrator (1300). Autor Mahamud. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Període francogòtic. La il.lustració de manuscrits amb miniatures . Selecció d’imatges de les “Lleis Palatines”. El Rei En Jaume II i Oficis palatins.

Escenes extretes de les Lleis Palatines del rei de Mallorca Jaume II. El camarleng i dos cambrers netejen i ornen la cambra reial i a l’altre veim la taula del Rei. Mostra de miniatures de pintura de gòtic linial .

Miniatura del “Breviculum” de Thomas Le Meysier on apareix discutint i polemitzant amb Ramon Llull.

VIDRIERES O VITRALLS. Nôtre Dame de PARIS.

Rosasses de Nôtre Dame i de la Sainte Chapelle de París.

Vitralls de la catedral de Lleó i de la Catedral d’Àvila.

El Trecento. Pintura italogòtica

Escola de Florència: CIMABUE, GIOTTO i ORCAGNA.

Escola de Siena: DUCCIO, SIMONE MARTINI, GERMANS LORENZETTI (Pietro i Ambrogio) i TADDEO DI BARTOLO.

CIMABUE (1240-1302). Pantocrator de l’àbsis del Duomo de Pisa. Encara es nota la inspiració bizantina.

CIMABUE . Verge en Majestat ( Maestà) del Museu dels Uffizi de Florència, on el pintor treballa amb dorats i visions frontals; i Crucifixió (pintura mural) de l’església de Sant Francesc d’Asis, obra d’intens dramatisme.

GIOTTO DI BONDONE . Verge de tots els Sants del Museu dels Uffizi i Crucifixió de l’Església de Santa María Novel.la. Ambdues obres a Florència

GIOTTO. Tríptic Stefaneschi de la Pinacoteca Vaticana.

Giotto . Escenes de la vida de Sant Francesc a l’Església de Sant Francesc a Asis . El Sant renuncia als bens paterns. A l’altre fresc té un somni on veu un palau plè d’armes.

Giotto (1267-1337) . Frescos de l’església d’Asis . Compartint la capa amb un pobre i expulsant els dimonis de la ciutat d’Arezzo. En el paisatge apareixen arquitectures i una certa perspectiva.

GIOTTO. Capella Scrovegni de l’Església de l’Arena de Pàdua . Fugida a Egipte i Baptisme de Crist. Els personatges es mouen en un paisatge que els envolta, tot i que sigui un paisatge un poc esquemàtic i convencional.

Giotto . Capella Scrovegni de Pàdua. La trobada de Sant Joaquim i Santa Aina a la Porta Daurada. L’autor dona volum i modela les formes com si d’escultures es tractàs .

Giotto . Capella Scrovegni . Encontre de Sant Josep amb els pastors. El pintor potencia la caiguda de les vestimentes, sobre tot a la part inferior del cos.

GIOTTO Capella Scrovegni . Rentada de peus de Crist als apòstols i Traició de Judes. Els personatges transmeteten sentiments.

Giotto . Capella Scrovegni de Pàdua . La Besada del traidor Judes. El llenguatge plàstic és majestuós i rotund, els gestos dels personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de l’escena.

Giotto . Frescos de l’església de la Santa Croce de Florència . Sant Francesc renunciant als bens paterns i mostrant els estigmes.

GIOTTO . Pintura mural de la basílica de la Santa Croce de Florència. Sant Francesc predicant davant el papa Honori III i entrevistant-se amb el soldà d’Egipte.

Giotto. Església de la Santa Croce de Florència. Capella Bardi. Mort de Sant Francesc.

Andrea Orcagna . Pintor florentí de la primera meitat del s. XIV. Frescos de la basílica de la Santa Croce de Florència (“Triomf de la Mort”) i del Cementiri de Pisa (“El Judici Final”)

Duccio . Madonna Ruccellai

El Trecento italià . Escola de Siena . DUCCIO . La “Maestà” de la Catedral de Siena. Taula central de políptic.

Duccio . Detall dels sants i els àngels que adoren a la Verge. Maestà de la Catedral de Siena.

DUCCIO . Detall de la predel.la de la “Maestà” de Siena ( Matança dels Inocents).- Detall d’una obra de Duccio a la National Gallery de Londres (“Angels músics i àngels cantaires”).

SIMONE MARTINI (1284-1344). ANUNCIACIÓ . Museu dels Uffizi de Florència . Rostres idealitzats, ulls tipicament ametllats, línia ondulant. Va ser el pintor que va difondre l’estil de Siena per Europa.

SIMONE MARTINI . Fresc mural del Palau Públic de Siena . “El Condottiero Guidoriccio da Fogliano” (1329), general heroi de la ciutat.

Trecento. Escola de Siena . Germans Lorenzetti (Pietro i Ambrogio). Verge amb el Nin de Pietro (Església d’Arezzo); Verge de la llet d’Ambrogio (Seminari de Siena)

Ambrogio Lorenzetti. Pinta quatre grans frescos al.legòrics al Palau Públic de Siena sobre el Bon i el Mal Govern al camp i a la ciutat. El Bon Govern: “Al.legoria de la Pau”

Ambrogio Lorenzetti . Palau Públic de Siena. Al.legoria del Bon Govern. El Camp i la Ciutat ben governats (detalls).

Un altre pintor sienès: TADDEO DI BARTOLO . Decora les parets del església del poble toscà de Sant Gimignano amb els temes del Judici Final, el Paradís i l’infern Aquí veim el càstic infligit als pecadors en funció del seu pecat. Càstic contra els envejosos i superbs

Escola de Siena. Taddeo di Bartolo és un pintor de finals del Trecento. Càstics contra la luxuria i contra l’avarícia. Colegiata de Sant Gimignano

Mestres d’influència italogòtica a Catalunya. L’introductor fou FERRER BASSA, que va decorar la Capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes.- Detall de Sant Francesc i Santa Clara.

Estil d’influència italiana a Catalunya : Germans Serra. Al Retaule de Sigena varen col.laborar els dos germans (Jaume i Pere).- La Verge i el Nin envoltada d’àngels és obra que Pere Serra va fer tot sol.

Pere Serra . Retaule de l’Esperit Sant de la Catedral de Manresa . Detall de la taula central (La Verge a la Pentecosta) i de dues laterals. Riquesa cromàtica, dolçor i elegància de les figures.

L’estil italogòtic a Mallorca. Joan Loert ( Mestre dels Privilegis ). Retaule del Martiri de Santa Eulàlia de la Catedral de Palma .

Detalls del retaule de Santa Eulàlia de la Catedral de Palma de Joan Loert.

Mestre d’Alaró . Verge amb el Nin (1ª meitat del s. XIV).- El Papa Sant Silvestre o Sant Climent pintat per un pintor anònim (1376).

Mestre de Santa Margalida (o del Bisbe Galiana ?). Predel.la de Sant Guillem i Santa Helena (1372).

Mestre del Bisbe Galiana . Retaule de Sant Pau (Museu Diocesà de Palma).- Església de Santa Eulàlia. Detall del Retaule de la Capella Descatlar (Sant Joan Evangelista, Santa Bàrbara, Santa Llúcia i Sant Blai).

Mestre de Sant Mateu . Retaule de Sant Mateu i Sant Francesc (1377) de la Catedral de Palma.

Detalls de la vida i miracles de Sant Mateu i Sant Francesc del Retaule de la Seu . Abaix, a la dreta Sant Francesc renuncia als bens paterns.