Pintura Del Renaixement A ItàLia. El Quattrocento

  • 5,489 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
5,489
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9

Actions

Shares
Downloads
72
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Pintura del Renaixement a Itàlia El Quattrocento
  • 2. Característiques i principis generals:
    • Imitació de la natura, pintant les coses tal com són.
    • Interpretació científica de la naturalesa, cercant la profunditat , l’ expressivitat i el moviment .
    • Recerca dels efectes de llum per plasmar els còssos o per crear la unitat ambiental.
    • Tècniques utilitzades : oli, tremp i fresc .- Soports: Quadre de tela o mur.
    • Temàtica: Religiosa , pero carregada d’humanisme.- Mitològica (al.legories que volen destacar valors humans, plasmació de les idees neoplatòniques).- Retrats (persones soles, en grup, o bé apareixen els donants).
    • La major part dels pintors són de Toscana o bé pinten a Florència.
  • 3. Representació científica de l’espai
    • Es produeix una recerca d’una nova ordenació racional del món, amb l’home com a centre de l’univers i mesura de totes les coses.
    • S’elaboren lleis científiques. Els 1416 Brunelleschi presenta la teoría de la perspectiva geomètrica i línial , basada en la piràmide visual i en el punt de fuga. L’arquitecte havia experimentat la seva teoria als seus edificis ( San Lorenzo i Santo Spirito de Florència )
    • S’apliquen sistemes de proporcions. El canon , mesura perfecta del cos humà i la relació proporcional entre totes les seves parts, constitueix la preocupació fonamental de la tècnica artística del Renaixement.
    • També s’utilitza la tècnica de la perspectiva aèria (el teòric de la qual va ser Alberti). Els colors es difuminen quan teòricament estan més llunyans.
  • 4.
    • PINTORS DE FLORÈNCIA I DE LA TOSCANA EN GENERAL
  • 5. Masaccio (1401-1428) . Considerat el pare del Quattrocento, l’iniciador del Renaixement. Frescos de la Capella Brancacci de Santa Maria del Carmine de Florència. El Tribut.
  • 6. Masaccio . El tribut. En les seves obres domina la massa i el volum. La llum és la que marca els contorns. Dibuixa les línies fonamentals, deixant de banda els detalls.
  • 7. Masaccio . Expulsió d’Adam i Eva del Paradís (Abans i després de la restauració). Capella Brancacci . Església del Carmine de Florència .
  • 8. Masaccio . La Trinitat. Pintura mural al fresc de Santa Maria Novella ( Florència ).
    • Les figures són contundents, ocupen un espai real volumètric. Destaca la perspectiva geomètrica, la piràmide visual i l’emmarcament arquitectònic amb elements clàssics.
  • 9. Masaccio . La Trinitat de Santa Maria Novella . Detall de la volta de cassetons amb Déu pare i l’Esperit Sant (colom blanc) i els quatre personatges al peu de la creu (La Verge, Sant Joan i els dos donants).
  • 10. Aquest estil de Masaccio va influir en pintors com ANDREA DEL CASTAGNO , artista de certa rudesa expressiva. Darrer Sopar. Refetor de Santa Apolònia. Florència.
  • 11. Andrea Del Castagno . Retrat de Farinata degli Uberti i de Pipo Spano de la Galeria d’Homes i Dones cèlebres de la Vil.la Pandolfini (Legnaia ), avui al Museu dels Uffizzi de Florència .
  • 12. Paolo Ucello (1397-1475)
    • Comença la seva activitat com a decorador, ajudant Ghiberti en les portes del Baptisteri de Florència. Li agrada representar batalles com la Batalla de San Romano ( National Gallery de Londres ), on construeix l’espai a través de línies verticals, horitzontals i diagonals.
  • 13. Paolo Ucello . Batalla de San Romano. Versió del Museu dels Uffizzi de Florència. Sacrifica l’artista l’autenticitat de la representació en benefici de la perspectiva: els cavalls i els guerrers tenen caràcter de faula mítica.
  • 14. Paolo Ucello . Batalla de San Romano. La versió del Museu del Louvre de París. Els personatges no actuen seguint un fil argumental, sinó que són un element més de la seva peculiar manera d’articular l’espai.
  • 15. Paolo Ucello . Monument a Giovanni Acuto (1436). Pintura mural de Santa Maria dei Fiori (Duomo) de Florència .
    • Visió pictòrica d’una construcció escultòrica. Utilitza els coneixements geomètrics de l’època per a investigar l’espai plàstic. Sembla que només l’interessa la perspectiva i no la realitat ni l’expressivitat del personatge.
  • 16. Fra Angèlico (1400 -1455)
    • Va nèixer a Toscana, pintant sobre tot al Convent de Sant Marc de Florència . També va pintar a Orvieto i a Roma .
    • Tot i esser un home molt espiritual està influit pels corrents humanistes (estudi de la llum i dels volums, observació de la natura,…).
    • El seu estil és el resultat de la seva formació miniaturista i la influència de Ghiberti (abundància de daurats, línies corbes). És un estil dominat pel dibuix i pels colors roses, blaus cels i altres de tradició encara gòtica.
  • 17. Fra Angèlico . L’Anunciació. És el seu tema més repetit. Aquí veim les versions de Cortona i del Convent de Sant Marc de Florència.
  • 18. Fra Angèlico . L’Anunciació del Museu del Prado . Presenta els personatges esvelts, delicats i elegants,caps allargats, nasos rectes i celles altes, amb vestits llargs, que cauen amb gràcia i senzillesa.
    • L’escena està emmarcada en un pòrtic inspirat en l’arquitectura de Brunelleschi.
    • Es preocupa per representar la perspectiva i la profunditat, accentuada per l’habitació il.luminada que es veu entre l’àngel i la Verge.
    • Presenta, al mateix temps, l’expulsió del paradís d’Adam i Eva.
  • 19. Fra Angèlico . Coronació de la Verge (1430-1435) . Museu del Louvre
    • Pinta temes marians, dins un ambient d’espiritualitat heredada de la tradició sienesa del trecento, més elegant que la florentina.
  • 20. Fra Angèlico . Dues obres del Convent de Sant Marc de Florència . Sant Pere Màrtir ordena silenci (fresc) i El Davallament (pintura al tremp).
  • 21. Fra Filippo Lippi (1406-1469) .Deixeble de Masaccio i mestre de Botticelli. Artista de delicat estil. La Verge amb el Nin i àngels (1440). Museu dels Uffizi de Florència .
  • 22. Fra Filippo Lippi . Verge amb l’Infant ( Galeria Pitti ) i La Verge adorant al Nin ( Berlin, Gemäldegalerie ).
  • 23. Benozzo Gozzoli (1420 -1497) Seguici dels Reis Mags. Frescos del Palau Medici-Riccardi de Florència.
  • 24. Benozzo Gozzoli . Seguici dels Reis Mags . Magnífic retrat col.lectiu de la burgesia florentina de l’època, especialment de la familia Medicis .
  • 25. Benozzo Gozzoli . Seguici del Reis Mags. Segismundo Malatesta i Gian Galeazzo Sforza (Governants i mecenes de Rímini i Milà, respectivament).- Autorretrat del pintor Gozzoli
  • 26. Bennozo Gozzoli . Cavalcada dels reis Mags . Palau Medici-Ricardi . Lorenzo de Medicis.
  • 27. Domènico Veneziano ( ¿ -1461) Sant Joan evangelista en el desert. National Gallery de Washington
  • 28. Piero della Francesca (1410/20-1492)
    • Possiblement el millor pintor del Quattrocento, per la perfecció matemàtica de les seves formes, per la serenitat de la seva obra incrementada pels colors suaus i pàlids que empra.
    • Aplica sistemàticament la perspectiva lineal a les seves obres.
  • 29. Piero della Francesca . Verge de la Misericòrdia.(1445). Borgo San Sepolcro
    • La “Madonna” apareix protegint baix el seu mantell a la humanitat.
  • 30. Piero della Francesca . Flagelació de Crist . Galeria Nacional d’Urbino .
    • Crist fuetejat es veu en segón terme.
    • En el grup en primer terme veim a Oddantonio, germà de Frederic de Montefeltro, Duc d’Urbino, amb dos dels seus consellers que varen causar la seva ruïna, li turmenten l’ànim, com els romans fan amb el cos de Jesús.
    • Un magnífic exemple de perspectiva geomètrica i profunditat visual.
  • 31. Piero della Francesca . Díptic dels Ducs d’Urbino , Battista Sforza i Frederic de Montefeltro. Museu dels Uffizi de Florència.
  • 32. Piero della Francesca . Frescos de l’Església de Sant Francesco d’Arezzo . Episodis de la Llegenda de la Creu. Santa Elena i la Vera Creu.- El Rei Salomó i la Reina de Saba.
  • 33. Piero della Francesca . Frescos de les Històries de la creu de L’Església de Sant Francesc d’Arezzo . Somni de Constantí.
  • 34. Piero della Francesca . Històries de la creu . Arezzo . Batalla entre Heracli i Cosroes.
  • 35. Piero della Francesca . Frescos de la Vera Creu. Batalla entre Constantí i Majenci . Arezzo
  • 36. Piero della Francesca. La verge amb el Nin i Sants (1472-1474). Galeria Brera de Milà .
    • Diversos sants (Sant Joan Baptista, Bernadí de Siena, Jeroní, a l’esquerra; St Francesc, Pere Martir i Andreu, a la dreta) envolten a la Verge. Agenollat ,adorant el Nin, està el duc d’Urbino.
    • De la volta de forn de l’àbsis, rematada per una petxina, penja un ou, símbol cristià dels quatre elements i de la creació, que, a la vegada, serveix per a realçar la perspectiva central de l’escena, el punt de fuga de la qual coincideix amb el rostre de la Verge.
  • 37. Domènico Ghirlandaio (1449-1494)
    • Sempre va tenir preferència per les pintures de gran tamany. Ell va pintar els frescos de la capella Sassetti a l’Església de Santa Trinità de Florència i els frescos Tornabuoni , amb escenes de la vida de la Verge , a Santa Maria Novella . Inclús va pintar el 1481 a la Capella Sixtina de Roma.
    • Va esser el pintor d’ allò anecdòtic i descriptiu.
    • Per a ell la temàtica religiosa no va ser més que una excusa, per a reflectir la vida quotidiana de la rica ciutat de Florència del període de Lorenzo el Magnífic.
  • 38. Ghirlandaio . Frescos del Convent de Sant Marc de Florència . Darrer Sopar.
  • 39. Domènico Ghirlandaio . Frescos Sasetti de l’Església de Santa Trinità de Florència . Sant Francesc ressuscita un nin.
  • 40. Ghirlandaio . Capella Tornabuoni de Santa Maria Novella de Florència . Dues escenes: Naixement de San Joan Baptista i Naixement de Maria la Verge
  • 41. Ghirlandaio . Fresc de la CapellaTornabuon i. Zacaries imposa al seu fill el nom de Joan (el futur Sant Joan Baptista).- A la dreta Giovanna Tornabuoni , de la familia que va costejar la capella i que va contractar el pintor.
  • 42. Ghirlandaio . Padrí amb el seu net . Museu del Louvre de París
    • Mai s’havien pintat en un retrat, amb tant de realisme i esment, els detalls, inclús la deformació i la lletjor.
    • Hi ha una relació intensa entre els protagonistes amb les seves mirades: bondadosa i reflexiva la del padrí i carinyosa i de confiança la del nin, malgrat la curiositat per “les cose rares que li han sortit al padrí a la cara”.
    • La finestra oberta amb el paisatge i el cami que serpenteja pot fer referència a una vida que s’acaba i a tota la que li queda per recorrer al nin.
  • 43. L’escultor Verrocchio (1435-1488) també va tenir fama com a pintor. Del seu taller sortiren Perugino i Leonardo.
    • Baptisme de Crist.( Uffizi de Florència ). Veim un bon estudi de perspectiva geomètrica, piràmide visual i perspectiva aèria, al fons del paisatge. L’àngel ros i el paisatge de l’esquerra són obra de Leonardo quan era deixeble de Verrocchio.
  • 44. Sandro Botticelli (1445-1510)
    • Fou deixeble de Fra Filippo Lippi.
    • Són elements essencials en el seu codi: l’esteticisme i la delicadesa; la importància del factor linial; la utilització de formes flexibles i sinuoses amb ritmes entrellaçats melodiosament; i el predomini del primer pla.
    • Es considerat un místic de la bellesa ideal
  • 45. Botticelli . Naixement de Venus. Al.legoria de l’amor cristià i pagà en la persona de Venus. Filosofía neoplatònica.
  • 46. Botticelli . El Naixement de Venus . Museu dels Uffizi de Florència.
    • El pintor va rebre l’encàrrec del seu mecenes Lorenzo de Pierfrancesco de Medicis, per decorar la seva vil.la de Castello, a prop de Florència. Venus neix de l’escuma de la mar, gràcies als genitals d’Urà tallats pels seu fill Cronos i llençats a l’aigua. La deesa arriba a les costes de Xipre damunt una petxina portada pel vent Zèfir i la brisa Cloris, vents que representen la unió de la matèria i de l’esperit.
  • 47. Botticelli . La Primavera . Línies compositives de l’obra.
    • Una composició convencional a base d’una priràmide visual. L’obra està estructurada en tres sectors: Venus i la copinya; els vents que l’insuflen vida i la Primavera (la deesa Hora) que espera a Venus amb un mantell.
  • 48. Botticelli . El Naixement de Venus.
    • No se sap amb seguretat la identitat d’aquesta Venus. Es pensa que es tracta de Simonetta Vespucci, una jove de cabells rossos, la mort de la qual, als 23 anys, va suposar dies de dol a Florència, però amb aquest quadre va aconseguir la immortalitat.
  • 49. Botticelli . La Primavera. Museu dels Uffizi de Florència
  • 50. Botticelli. La Primavera (1478).
    • El tema del quadre és complex ja que hi ha una gran quantitat de personatges mitològics. Sembla que representa l’espiritualitat refinada de la vida. L’home apren del món material, la bellesa genera amor que és sublimada a través de la bellesa espiritual.
  • 51. Botticelli . La Primavera.
    • Destaquen les línies pures, plenes de valors dinàmics.
    • Hi ha tres agrupacions: Venus i Cupido al centre; Zèfir, la Nimfa Terra (o Cloris) i la Primavera a la dreta; i a l’esquerra Mercuri i les Tres Gràcies.
  • 52. Botticelli . La Primavera. Veim una Venus púdica, vestida amb una túnica ampla i un mantell de dos colors, duu un vel que cobreix els seus cabells. Mercuri, déu dels misteris i del comerç, dona l’esquena a la resta de personatges.
  • 53. Boticelli. La Primavera. Detall del vent Zèfir, un vent gèlid i gris del final de febrer que es vol apoderar de la nimfa Cloris. Del contacte de l’aire i la terra neix la natura (una planta surt per la boca de Cloris com anunci de la Primavera).
  • 54. Botticelli . La Primavera . Detall de Flora
    • Flora presenta uns trets delicats i, alhora, una mirada llunyana. Botticelli, seguint els versos de la Metamorfosi d’Ovidi, transforma Cloris en la primavera, representada com a Flora que va escampant flors.
  • 55. Botticelli . La Primavera . Les Tres Gràcies
    • Les Tres Gràcies, Càstitas, Voluptas i Pulchritudo, representades amb veladures, (vestimentes transparents) estan dansant com un ball iniciàtic, amb posicions diferents. Representen l’iniciació al coneixement i a la saviesa, la liberalitat i la generositat. Una d’elles serà elegida per Cupido a través de les seves fletxes com esposa de Mercuri, per ordre de Venus.
  • 56. Obra de Boticelli al Museu del Prado de Madrid : Història de Nastaglio degli Onesti (1482-1483). Episodi 1.
  • 57. Botticelli . Tercer episodi de la llegenda de Nastaglio degli Onesti. Museu del Prado.
  • 58. Botticelli . Detalls del Tercer Episodi de la Llegenda de Nastaglio degli Onesti. Museu del Prado de Madrid
  • 59. Botticelli . Capella Sixtina . Càstig dels rebels Core, Datan i Abran (Frescos).
  • 60. Darrer període de Botticelli . La Calúmnia (1494 -1495). Galeria degli Uffizi . El pintor grec Apel.les es denunciat en fals davant el rei d’Egipte Ptolomeu IV. Un dels conspiradors contra el rei confessa que Apel.les és innocent i així li salva la vida.
  • 61. Botticelli . Detall del quadre La Calúmnia del Museu dels Uffizi de Florència . El pintor atravessava per aquells anys una profunda crisi espiritual.
    • El pintor tria amb molta cura les actituds, els vestits i els colors de cadascuna de les figures, en relació amb el seu significat expressiu i simbòlic. Aquí contrasta la nuesa lluminosa de la Veritat amb els tons foscos de les vestimentes de la Penitència; la cara serena de la primera amb el rostre ansiós de la segona
  • 62. Perugino (1445-1523).Frescos de la Capella Sixtina . Moises a Egipte i Baptisme de Crist.
  • 63. Perugino . Entrega de les Claus a Sant Pere . Capella Sixtina de Roma . Exemple perfecte de perspectiva línial amb punt de fuga a la porta de l’edifici central
  • 64. Perugino és també un gran retratista i pintor de temes religiosos. Va esser el mestre de Rafaello. La Magdalena ( Galeria Pitti de Florència ) i La Verge amb l’Infant ( Galeria Borghese de Roma )
  • 65. Luca Signorelli (!470-1523)
    • Va estar molt influit per l’escultura en bronze.
    • Va esser deixeble de Verrocchio.
    • Es va dedicar a estudiar la constitució del cos humà i les seves forces motrius.
    • L’interessa la representació plàstica del cos de l’home sobre una superficie i especialment la rèplica exacta dels detalls anatòmics.
    • Serà un dels escollits per pintar a les parets de la Capella Sixtina (juntament amb Boticelli, Ghirlandaio i Perugino entre d’altres).
  • 66. Luca Signorelli . La seva obra principal són els frescos del Judici Final de la Catedral d’Orvieto .
    • Es la versió més àmplia que fins llavors s’havia pintat mai del tema del Judici Final i de l’Anticrist.
    • Signorelli assoleix el cim de la seva carrera artística
  • 67. Signorelli . Els Condemnats del “Judici Final”. Capella de Sant Brizio de la catedral d’ Orvieto . Renuncia al paisatge i es concentra en les anatomies.
  • 68. Signorelli . Judici Final . La resurrecció de la carn. Catedral d’Orvieto.
  • 69. ESCOLA DE PÀDUA: MANTEGNA (1430-1506). Frescos del Palau Ducal de Màntua . La familia Gonzaga .
  • 70. Mantegna . Crist mort . Galeria Brera de Milà.
    • Crida l’atenció el punt de vista que pren l’artista, que fa que el cos de Jesús mort guanyi en grandiositat. Els rostres apenats de la Verge i la Magdalena semblen superflus, apareguent a un cantó del quadre, davant el protagonisme del cos inert del difunt depositat sobre una taula i vist en un escorç extraordinari.
  • 71. Escola veneciana del Quattrocento. Giovanni Bellini . La Pietat. Galeria Brera de Milà.
  • 72. Giovanni Bellini com a retratista. El Dux Loredano de Venèzia.
  • 73. Un altre gran artista del Quattrocento a Venèzia és VITTORE CARPACCIO (1465-1525). Escena de la vida de Santa Úrsula . Galeria de l’Acadèmia de Venèzia .
  • 74. SICILIA. Antonello da Messina (1430-1479). Possiblement el millor retratista del Quattrocento. Retrat d’home. National Gallery. Londres .
  • 75. Dos retrats d’homes d’ Antonello da Messina , un a la Galeria Borghese de Roma ; l’altre al Louvre.