Arquitectura del Renaixement a Espanya

  • 2,672 views
Uploaded on

 

More in: Education , Travel , Sports
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
2,672
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
32
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT A ESPANYA CARACTERÍSTIQUES
  • 2. Característiques del Renaixement hispànic.
    • No hi va haver una ruptura entre les formes medievals i els nous gustos d’inspiració clàssica.
    • Queda circunscrit als dictats de la cort, als de la noblesa i als de l’Església.
    • Hi ha una escassa iniciativa artística i cultural a les ciutats.
  • 3. Inicis del Renaixement a Espanya .
    • A finals del segle XV es combina el gòtic flamíger amb formes mudèjars.
    • L’estil d’aquest període dels Reis Catòlics, on predominen sobre tot els elements gòtico-florits , es sol dir Isabel.lí.
    • La decoració anirà desdibuixant les formes arquitectòniques.
  • 4. Arquitectura isabel.lina . L’església de San Juan de los Reyes de Toledo n’és l’exemple més significatiu. Arquitectes: Juan Guas i Enrique Egas.
  • 5. Església de San Juan de los Reyes de Toledo . Claustre alt. Sostre amb enteixinat mudèjar. Estil isabel.lí .
  • 6. L’estil isabel.lí dona pas tot d’una al PLATERESC
    • .Aquest estil combina elements gòtico-flamígers, mudèjars i renaixentistes.
    • Més que l’estructura de l’edifici importa la decoració exuberant, sobre tot a façanes: emblemes heràldics, medallons, balustres, figures humanes entrellaçades amb animals i tiges que formen unes mescles fantàstiques (grotescos), paraments encoixinats i candelieri .
  • 7. Juan Guas . Palau de Jabalquinto. Baeza (Jaen). Plateresc.
  • 8. Castell de Manzanares el Real (Madrid). Galeria de Juan Guas. Plateresc.
  • 9. Juan Guas . Palau del Duc de l’Infantado . Guadalajara. Plateresc.
  • 10. Palau del Duc de l’Infantado (Iñigo López de Mendoza). Guadalajara . Detalls de la galeria, i de les puntes de diamant i dels mocàrabs que decoren la façana.
  • 11. Lorenzo Vázquez . Palau de Cogolludo (Guadalajara). Plateresc.
  • 12. Lorenzo Vázquez . Col.legi de Santa Cruz de Valladolid. Plateresc.
  • 13. Enrique Egas . Hospital de la Santa Cruz. Toledo. Portalada. Plateresc.
  • 14. Enrique Egas . Hospital de la Santa Cruz de Toledo. Claustre. L’escala és de l’arquitecte Covarrubias .- Enteixinat mudèjar del primer pis.
  • 15. Enrique Egas. Hospital dels Reis Catòlics de Santiago de Compostela.
  • 16. SALAMANCA: CIUTAT PLATERESCA PER EXCEL.LÈNCIA . LA CATEDRAL NOVA. Portalada del Perdó.
  • 17. Salamanca . La Casa de las Conchas. Plateresc.
  • 18. Salamanca . Pati de la Casa de las Conchas.- Claustre del Convent de las Dueñas. Plateresc.
  • 19. Salamanca . Col.legi dels Irlandesos (Fonseca).
  • 20. Juan de Alava . Convent de San Esteban de Salamanca. Plateresc.
  • 21. Salamanca . Façana plateresca de la Universitat (1520-1530).
  • 22. Salamanca . Façana de la Universitat . Detalls.
  • 23. Salamanca . Pati de les Escoles Menors. Plateresc.
    • Les Escoles Menors són de 1533.
    • Les arqueries del pati són mixtilínies amb balustrada barroca.
  • 24. Àvila. Convent de Sant Tomàs . Claustre del Silenci . Símbols heràldics dels Reis Catòlics.
  • 25. Àbsis plateresc de la Capella de los Vélez de la Catedral de Múrcia.
  • 26. Lleó . Convent de Sant Marc. Encarregat pels Reis Catòlics al mestre Pedro de Larrea per a l’orde de cavallers i frares de Santiago.
  • 27. Antequera . Colegiata de Santa Maria . Enteixinat mudèjar.
  • 28. Colegiata de Santa Maria . Antequera . Plateresc.
  • 29. Catedral de Plasència (Cáceres). Plateresc.
  • 30. Vitoria . Casa del Cordón . Palència. Casa del Cordón . Plateresc.
  • 31. Madrid . Los Jerónimos. Plateresc .
  • 32. Plateresc . Colegiata de Belmonte (Cuenca ) i Claustre de la Catedral de Santiago de Compostela.
  • 33. Simón de Colònia . Portalada del Col.legi de San Gregorio de Valladolid.
  • 34. Col.legi de San Gregorio de Valladolid . Detall del timpà de la portalada i claustre.
  • 35. Valladolid . Finestra plateresca del pati del Col.legi de San Gregorio .
  • 36. Església de San Pablo de Valladolid . Façana de Simón de Colònia.
  • 37. Rodrigo Gil de Hontañón. Palau Monterrey de Salamanca.
  • 38. Diego de Siloé . Escala Daurada de la Catedral de Burgos.
  • 39. Plateresc . Portalada lateral de la Catedral de Màlaga i Claustre del Monestir de Yuste.
  • 40. Estil Cisneros
    • Se sol incloure en el plateresc la sèrie d’obres que amb el nom d’ estil Cisneros es van fer baix el patrocini del poderós cardenal i per la tasca de Pedro Gumiel.
    • Integra les formes clàssiques renaixentistes amb enteixinats mudèjars.
    • Les seves obres més importants són: la Sala Capitular de la Catedral de Toledo i el Paraninf de la Universitat d’Alcalà d’Henares.
  • 41. Pedro Gumiel . Sala Capitular de la Catedral de Toledo. Estil Cisneros .
  • 42. Pedro Gumiel . Paraninf de la Universitat d’Alcalà. Enteixinat mudèjar.
  • 43. Casa de Pilatos . Sevilla . Palau més mudèjar que plateresc.
  • 44. EL CLASSICISME RENAIXENTISTA O PURISME A ESPANYA
    • Els arquitectes platerescs ( Gil de Hontañón, Diego de Siloé, Covarrubias ) es passen definitivament al renaixement pur i a l’època es diran romanistes.
    • Van simplificant l’excessiva càrrega decorativa i es preocupen progressivament dels problemes pròpiament arquitectònics de les estructures i les proporcions.
  • 45. Rodrigo Gil de Hontañón . Façana de la Universitat d’Alcalà . Ordes clàssics superposats, balustrada, arquets,…
  • 46. Gil de Hontañón . Palau de los Guzmanes de Lleó.
  • 47. COVARRUBIAS. Alcàsser de Toledo (1537) i la Sagristia dels caps (més de 5.000) de la Catedral de Sigüenza.
  • 48. Covarrubias . Hospital Tavera de Toledo.
  • 49. Covarrubias . Nova “ Puerta de Bisagra” de Toledo (1550). Baix el frontó veim l’escut imperial de l’àguila bicèfala de l’emperador Carles Vè.
  • 50. DIEGO DE SILOÉ . CATEDRAL DE GRANADA ( a partir de 1528).
    • Siloé va mantenir la planta de saló sense creuer que ja havia dissenyat i començat a construir Egas.
    • Construeix la cúpula a l’àbsis, eliminant un deambulatori i reforçant els pilars de la girola que manté. Aquest pilars estan foradats amb arcs de pas, la qual cosa facilita la circulacio i lleva pesadesa visual.
  • 51. Diego de Siloé. Catedral de Granada.
    • La cúpula de la Catedral de Granada està dissenyada sobre un gran tambor en el que s’obren grans finestrals, damunt els quals s’obren altres a la closca, solució que dona molta lluminositat i redueix molt el pes de la cúpula.
  • 52. Diego de Siloé. Catedral de Màlaga. Maqueta i vista posterior .
  • 53. Diego de Siloé . Catedral de Màlaga . Façana del transsepte. La torre és barroca del s. XVIII.
  • 54. Diego de Siloé . Catedral de Màlaga. Exterior i interior. Gran part de la façana i la torre campanar son d’època barroca.
  • 55. Pedro Machuca . Palau de Carles Vè de Granada. És la mostra més important del classicisme renaixentista hispànic.
    • El plànol del palau combina el quadrat en la línia exterior i el cercle en el pati interior.
    • Inspirat possiblement en el pati que va dissenyar Rafael per Villa Madama o en l’atri circular que Bramante va projectar per rodejar el templet de San Pietro in Montorio .
  • 56. Machuca . Palau de Carles Vè de l’Alhambra de Granada.
    • Els dos pisos de la façana ofereixen un aspecte diferent: a la planta baixa tenim carreus molt voluminosos formant un destacat encoixinat,que alternen amb la zona de la triple portalada rematada per frontons triangulars. A la planta alta no hi ha bisellat de carreus, sinò balcons emmarcats per columnes. Als dos pisos hi ha òculs.
  • 57. Machuca .Palau de Carles Vè Detall de l’encoixinat i dels òculs de la planta baixa.
  • 58. Machuca . Palau de Carles Vè. Pati interior circular.
    • El pati circular, de trenta mts de diàmetre, és un recinte pensat per a l’espectacle. Permet una perfecta visibilitat des de tots els punts de vista circundants.
    • Al pis inferior trobam l’ordre toscà i al superior el jónic.
    • Es separen els dos pisos amb un entaulament amb un fris dòric de triglifs i mètopes.
  • 59. Andrés de Vandelvira (1509-1575) . Ajuntament d’Úbeda (Palau de les Cadenes)
  • 60. Vandelvira . Pati del Palau de les Cadenes (Ajuntament d’Úbeda).
  • 61. Vandelvira. Catedral de Jaén (1540).
  • 62. Dues mostres del Renaixement de Lorca (Múrcia): el Claustre de Santo Domingo i el Palau del Corregidor.
  • 63. L’arquitectura del Renaixement a Antequera (Màlaga): Església de Sant Sebastià i pati del Palau de Nàjera.
  • 64. San Lorenzo d’El Escorial . Arquitectes: Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera.
    • Funcions de l’edifici: Palau Reial, Monestir amb Església, Panteó dels Reis d’Espanya i Biblioteca.
    • S’inicia la construcció el 1563 i s’acaba el 1583.
    • Per la seva simetria i regularitat recorda la tradició dels hospitals cruciformes.
    • Es caracteritza per la carència de decoració i pel seu rigor geomètric.
    • És un edifici manierista per les seves colossals proporcions i per la seva exagerada simplicitat.
  • 65. Juan d’Herrera . Monestir de San Lorenzo d’El Escorial. L’edifici amaga dins ell mateix la seu del monarca més poderós de l’època.
  • 66. San Lorenzo d’El Escorial : Palau-Panteó- Església-Monestir-Biblioteca. Tot un conjunt d’edificis agrupats en torn a diversos patis, amb l’església en el centre. El perímetre recorda una graella.
  • 67. L’Escorial . San Lorenzo . Exteriorment, el conjunt té un aspecte rectangular i sobri. La façana és de granit i l’edifici té quatre torres en els extrems.
  • 68. L’Escorial. Monestir de San Lorenzo . Edifici de volums nets, arestes vives i cobertes de fusta revestides a l’exterior per teules de pissarra. Finestres quadrades sense motllures se succeixen a la façana.
  • 69. Juan d’Herrera . Palau Reial i Monestir de San Lorenzo d’El Escorial . Façana i portalada principal d’accés. Per les altres dues portes s’accedia al col.legi i al convent, respectivament.
  • 70. Juan d’Herrera . San Lorenzo d’El Escorial. Entrada principal amb doble cos de columnes i frontó.
  • 71. San Lorenzo d’El Escorial . Detall d’una de les torres-xapitell de sostre de pisarra que hi ha a cada angle de l’edifici.
  • 72. San Lorenzo d’El Escorial . Accés al Pati dels Reis i a l’església.
    • Façana de l’església: Pòrtic amb columnes gegantines adossades toscanes rematat per un frontó.
    • A l’entaulament hi ha un frís de triglifs i mètopes i una cornisa sobre la qual hi ha sis reis d’Israel.
  • 73. Juan d’Herrera . Església de San Lorenzo d’El Escorial. Portalada i cúpula.L’església és de planta centralitzada (planta de creu grega).
  • 74. L’estructura d’ El Escorial s’organitza en torn a tres grans nuclis . En el central està l’església i darrera un cos que sobresurt amb el Palau Reial i el Patio de los Mascarones; davant de l’església el pati dels Reis, tancat per la façana principal. Un altre nucli, és el del sud , integrat pel Pati dels Evangelistes, el convent i quatre patis menors. La Galeria de los Convalecientes ( a la foto de la dreta ) intenta rompre la severitat de l’enorme mur granític de la façana. El tercer nucli, al nord , està format pel palau administratiu, el seminari, el col.legi i els claustres menors.
  • 75. Juan d’Herrera . Claustre principal del Monestir de San Lorenzo d’El Escorial.
  • 76. San Lorenzo d’El Escorial . Pati dels Evangelistes. Obra de Juan Bautista de Toledo. Templet octogonal al bell mig del pati amb estàtues dels evangelistes, realitzat per Juan d’Herrera.
  • 77. Biblioteca de l’ Escorial , decorada amb frescos de Pellegrino Tibaldi amb la temàtica de l’al.legoria de les set arts liberals.
  • 78. Monestir de l’Escorial . Sota el presbiteri hi ha el Panteó dels Reis , que ja és d’època barroca.
  • 79. Estil herrererià o escurialenc
    • Juan d’Herrera va exercir una forta influència estilística i un veritable control artístic durant el regnat de Felip II.
    • L’èxit de l’estil herrerià que se prolonga fins al segle XVII s’explica a causa de l’ambient d’austeritat contrareformista que en aquella època s’estenia per Espanya.