Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualitzat 2015

6,638 views
6,413 views

Published on

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història.

Published in: Education
2 Comments
6 Likes
Statistics
Notes
  • @Marc Muñoz Hola Marc, si et baixes la presentació, sí que es veu.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • A la diapositiva 29 hi apareix una imatge que no permet veure el text que hi ha a la part posterior d'aquesta diapositiva. Podria modificar-ho siusplau.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total views
6,638
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
894
Actions
Shares
0
Downloads
239
Comments
2
Likes
6
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualitzat 2015

  1. 1. Unitat 8: Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme(1833-1901) Júlia López Valera
  2. 2. S U M A R I  El catalanisme s’inicia al segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i la cultura catalanes.  Procés acompanyat d’un gran interès pel coneixement de la història, la literatura, les tradicions i el dret civil català.  El desenvolupament econòmic i social de l’Espanya del segle XIX, amb Catalunya com a pionera, accentuen aquest sentit diferencial.  Aparició d’actituds de refús, tant al centralisme polític com a la uniformització cultural.  A final del segle , el catalanisme va esdevenir un moviment polític. Volia:  A nivell europeu es fa difusió del Romanticisme, de la irrupció dels nacionalismes i del reforçament del principi de les nacionalitats, que defensava el dret dels pobles a decidir el propi govern. Catalunya = país dotat històricament d’una personalitat pròpia. Reforma en profunditat de l’Estat. Autonomia de Catalunya
  3. 3. CRONOLOGIA Júlia López Valera (Institut Banús)
  4. 4. EL CATALANISME POLÍTIC (ELABORAT PER MARCEL DURAN) La Renaixença, 1833.Decret de Nova Planta, 1716. Jocs Florals, 1859 FEDERALISME Ateneu Barcelonès, 1872Precedents PROGRESSISTA CONSERVADOR Partit Republicà Democràtic Federal. 1868. Primer Congrés Catalanista, 1880. Lliga de Catalunya. 1887. Escissió CC. Memorial de Greuges, 1885 Segon Congrés Catalanista, 1883. “Lo Catalanisme” de V. Almirall Centre Català,1882. Valentí Almirall. Bisbe Torres i Bages. Catalanisme d’arrel cristiana. “La Veu de Montserrat” i “La Tradició Catalana”, 1892. Unió Catalanista, 1891. Escissió LL.C. Bases de Manresa, 1892. Principis del Catalanisme Polític. Centre Nacional Català, 1900. Projecte Polavieja. Tancament de Caixes. Unió Regionalista, 1899. La Lliga Regionalista, 1901. “La Veu de Catalunya”. Solidaritat Catalana 1906-1909 Arrel espanyola Arrel catalanista Centre Nacionalista Republicà, 1906. Escissió LL.R. “El Poble Català”. Partit Radical, 1908. A. Lerroux Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) 1910. Pacte de Sant Gervasi. Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925. Partit Republicà Català, 1917. Layret i Companys. Acció Catalana, 1922. Escissió de la LL.R Estat Català, 1922. Francesc Macià. Unió Socialista de Catalunya, 1923. Serra i Moret, R. Campalans. Escissió del PSOE La Lliga Regionalista “La Veu de Catalunya”. Partit Republicà Radical, 1908. A. Lerroux Pacte de Tortosa, 1869
  5. 5. 1.UNANOVACULTURACATALANISTA Júlia López Valera (Institut Banús) 1.1. La persistència de la identitat catalana  Al principi del s.XIX persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització administrativa i de la temptativa d’identificació amb les lleis i la llengua de Castella. (cal recordar el Decret de Nova Planta).  Malgrat la tendència uniformitzadora de l’Estat, la societat catalana va mantenir la llengua pròpia, els costums, les tradicions i especialment la seva manera de viure. 1.2. La Renaixença literària i cultural  La Renaixença fou un moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dècada del 1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana. Català havia desaparegut com a llengua administrativa i de cultura. El català continuava com a llengua en la parla quotidiana. També com a llengua escrita per a les cançons i romanços tradicionals.
  6. 6. 1.UNANOVACULTURACATALANISTA Júlia López Valera (Institut Banús)  Quins s’han considerat els inicis?  La llengua es converteix en un símbol per a conscienciar als ciutadans de la necessitat de fer del CATALÀ UNA LLENGUA DE CULTURA.  L’any 1859 es celebren el JOCS FLORALS. Van ser una plataforma per restaurar i conservar més pura la llengua i literatura catalana.  La Renaixença comportà també una RECERCA DE LES ARRELS DE LA IDENTITAT CATALANA. Àmbits com la Història (edat mitjana sobretot), dret, folklore... Publicació de l’oda LA PÀTRIA (1833) de BONAVENTURA CARLES ARIBAU Les propostes de JOAQUIM RUBIÓ I ORS (1841) de recuperació del català com a llengua culta. Objectiu: Premiar textos poètics escrits en català antic (llemosí) o literari modern. Autèntica festa cívica Plataforma per donar a conèixer escriptors. Van contribuir a l’ACCEPTACIÓ SOCIAL DEL CATALÀ
  7. 7. Júlia López Valera (Institut Banús) 1.UNANOVACULTURACATALANISTA 1.3. La Renaixença popular.  En paral·lel, al marge i en oposició a la Renaixença literària, es desenvolupa un moviment cultural de caràcter popular que defensava la utilització del català “que es parla”.  Van polemitzar amb els defensors del català culte.  Protagonistes d’aquesta Renaixença popular: Tradició d’una literatura Tradició d’un teatre popular Tractaven temes quotidians JOSEP ANSELM CLAVÉ Va contribuir a l’arrelament del català entre les classes populars. Cançons que es cantaven a les societats corals. ABDÓ TERRADES Va escriure obres teatrals satíriques de contingut antimonàrquic
  8. 8. Júlia López Valera (Institut Banús) FREDERIC SOLER SERAFÍ PITARRA Renovador del teatre popular: caricaturesc i sarcàstic. Àmplia difusió popular. 1.UNANOVACULTURACATALANISTA  Cap al 1870 es va produir un apropament dels dos corrents de la Renaixença, amb l’objectiu de sumar esforços.  Els jocs florals es van popularitzar i van ser una festa cívica i una plataforma de difusió del català i de propaganda dels autors que hi participaven.  Figures que van sortir dels Jocs: Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer.  El català va començar a incorporar-se a publicacions com: DIARI CATALÀ LA TRAMUNTANA (propera a l’anarquisme) LA CAMPANA DE GRÀCIA (republicà) L’ESQUELLA DE LA TORRATXA (republicà)
  9. 9. 2.ELSINICISDELCATALANISMEPOLÍTIC Júlia López Valera (Institut Banús) 2.1. La crítica al centralisme  Construcció Estat liberal  criticat per sectors de CATALUNYA  - federalistes - proposen plantejament - autonomistes  Les diferents constitucions defineixen Espanya:  Sota el REGNAT D’ISABEL II, sectors progressistes catalans critiquen l’estat liberal i demanen més atribucions per als ajuntaments i les diputacions. -nació única -corts dipositàries de la sobirania nacional(excepció: constitució 1876 compartida amb el rei) - organització estatal: centralització LES BULLANGUES (moviments populars entre 1835-1845), són la primera mostra d’oposició al centralisme. -Accions violentes. - Assassinat general Bassa. - Crema de convents. - Crema del Vapor Bonaplata.
  10. 10. 2.ELSINICISDELCATALANISMEPOLÍTIC Júlia López Valera (Institut Banús) Insurrecció Barcelona 1942 JAMÀNCIA del 1843 Es formulen projectes de reforma de l’Estat: anticentralista, federal i popular.  La DÈCADA MODERADA (1844-1854) va suposar un augment del centralisme.  Política d’ordre públic molt dura, fins i tot es va declarar l’Estat de guerra a Catalunya.  Els moderats catalans van separar-se una mica dels seus homònims espanyols.  Homes com : JAUME BALMES, JOAN MAÑÉ i FLAQUER I MANEL DURAN I BAS. Defensaven la descentralització de l’Estat.
  11. 11.  Al 1868 el panorama polític estava dominat per 3 tendències:  Al 1868, apareix el PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL: 2.ELSINICISDELCATALANISMEPOLÍTIC 2.2. El federalisme Moderats (dreta) Suport a Isabel II, Grups nobiliaris i propietaris agraris. Centre: 1. Conjunció monàrquic democràtica: domini de les Corts. Majoria del diputats progressistes. Prim i Sagasta. 2. Sector unionista. 3. Monàrquics demòcrates. Defensen: monarquia, sobirania nacional i respecte ampli per les llibertats públiques. Partit Republicà Federal (esquerra) Republicans unitaris (Emilio Castelar) Defensen la unitat de l’Estat i les posicions socials i econòmiques són més conservadores. • Expansió política important. • Implantació especialment important a Catalunya (medis urbans). • Suport de la petita burgesia i important difusió entre el proletariat industrial. • Principal teòric: FRANCESC PI i MARGALL. Defensava que l’ESTAT FEDERAL ESPANYOL havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península.
  12. 12. Pacte de Tortosa (1869) 2.ELSINICISDELCATALANISMEPOLÍTIC Volen Estat federal: - tenir en compte la realitat històrica de la Corona - fonamentat concepte de sobirania popular Fracàs I REPÚBLICA + Nova situació Restauració = - pèrdua influència republicans - problemes interns, fragmentació del partit.  L’any 1869, un grup de federals catalans, més el representants dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó van signar el :  La caracterització de com havia de ser es concretà durant la proclamació de la I REPÚBLICA, amb el projecte de Constitució del 1873, en el que es deia que Espanya era un estat federal amb 17 estats.  En el context de la RESTAURACIÓ, es va replantejar la relació entre els diferents territoris que havien de constituir l’Estat federal.
  13. 13. 2.ELSINICISDELCATALANISMEPOLÍTIC • JOSEP M. VALLÈS I RIBOT, va ser el principal referent del federalisme a Catalunya. a. Proposà la redacció d’un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola (1883), amb Corts sobiranes, govern amb àmplies competències... b. La dimensió catalanista no va ser compartida pel conjunt del partit federal. • PI i MARGALL va reformular el projecte a nivell espanyol, posant l’accent en la problemàtica social, en la reforma agrària i les reivindicacions dels treballadors industrials. També va defensar la independència de Cuba. Això va fer augmentar les dissensions. El partit entrà en decadència a la seva mort (1901).
  14. 14. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.ELSINICISDELCATALANISMEPOLÍTIC
  15. 15. 2.ELSINICISDELCATALANISMEPOLÍTIC 2.3. Valentí Almirall i el Centre Català  Va ser una figura cabdal en la definició del catalanisme polític. També un dels dirigents federals més destacats a Catalunya.  1879: funda el Diari Català , el primer íntegrament escrit en català.  1880: funda el PRIMER CONGRÉS CATALANISTA (9 octubre- 14 novembre) .  1881: Trenca amb Pi i Margall i es decideix a impulsar una acció política específica catalana. 1. OBJECTIU: aplegar diferents tendències polítiques i poder participar en la política. 2. Hi participen 1.282 persones, representants de Castelar, catalanistes literaris, catalanistes catòlics, catalanistes romàntics. 3. Es tria a Valentí Almirall com a president. 4. Acords adoptats: - nomenar comisió per vetllar pel manteniment del dret català. - constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana. - fundar una nova entitat per coordinar el moviment: CENTRE CATALÀ.
  16. 16. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.ELSINICISDELCATALANISMEPOLÍTIC 1882: es forma el CENTRE CATALÀ partit polític que vol unir tots els sectors socials catalanistes. 1. programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic...) + propaganda per tot el Principat.  1883: el Centre Català va convocar el SEGON CONGRÉS CATALANISTA.  1885: el Centre Català convocà un míting a la LLOTJA de BARCELONA. • Es denuncia el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya. • Es fa una crida per a que els polítics formin i s’impliquin en organitzacions estrictament catalanes.
  17. 17. 2.ELSINICISDELCATALANISMEPOLÍTIC El Memorial de Greuges.  Qui participa?  Es va redactar un document: MEMORIAL DE GREUGES , presentat a Alfons XII, va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme.  L’impacte a Madrid va ser notable.  Va suposar una aproximació del moviment catalanista a la burgesia. Organitzacions econòmiques de la burgesia. Destacades institucions culturals. Altres entitats catalanistes. 1. Denunciava el centralisme. 2. Demanava el dret a impulsar la vida regional. 3. Defensava el proteccionisme. 4. Defensava el dret civil català.
  18. 18. 2.ELSINICISDELCATALANISMEPOLÍTIC  1886: Valentí Almirall publicà “Lo Catalanisme” que posà les bases ideològiques d’un CATALANISME PROGRESSISTA. Explica que el particularisme català havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya.  Com? 1. Calia una forta tasca d’agitació cultural. 2. Calia fundar una ORGANITZACIÓ POLÍTICA INTERCLASSISTA.
  19. 19. 2.ELSINICISDELCATALANISMEPOLÍTIC Júlia López Valera (Institut Banús) Proposta d’Almirall → FRACÀS per: 1. catalanisme massa republicà (burgesia unida a partits monàrquics) 2. poca base social 3. oposició a Expo Universal BARCELONA (1888). Rius i Taulet - important per la burgesia - 400.000 visitants de tot el món (Barcelona té 530.000 habitants) - esdeveniment polític, econòmic i social + important a nivell mundial - cada país exposava els avenços tecnològics i feia gala del seu potencial econòmic i industrial. - organitzar-los era un gran prestigi (equiparable a l’organització dels JJOO) - Desaparició Centre Català - poca influència Almirall dins catalanisme discrepàncies El fracàs del projecte d’Almirall
  20. 20. 2.ELSINICISDELCATALANISMEPOLÍTIC Júlia López Valera (Institut Banús) 2.4. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent  Personatges: - Narcís Verdaguer - Lluís Domènech i Montaner - Josep Puig i Cadafalch - Enric Prat de la Riba - Àngel Guimerà (Renaixença) Caràcter conservador suport burgesia  LA LLIGA DE CATALUNYA (1887) Sorgeix de les discrepàncies dins el Centre Català. Reivindicacions: Oficialitat català. Defensa del dret civil català. Proteccionisme. Política exclusivament catalanista.  Iniciatives: - 1888: Missatge a la Reina Regent on es demana l’autonomia per Catalunya. Cort pròpies: voten pressupostos i la contribució amb Espanya. Decidir el número de soldats Català = llengua oficial → ensenyament en català Tribunals de justícia i càrrecs → catalans - 1889: defensa del dret català - contra projecte reforma Codi Civil - canvi redacció → 1a victòria catalanisme
  21. 21. 3.ELCATALANISMECONSERVADOR Júlia López Valera (Institut Banús) 3.1. El catalanisme tradicionalista  Context: creació Estat liberal + guerres carlines - part clero català a favor del carlisme. Postures integristes i antiliberals. VIGATANISME: Moviment cultural i intel·lectual impulsat per les institucions eclesiàstiques de Vic. A la dècada del 1890 van emergir amb força les tendències del catalanisme conservador.  Durant la Restauració i després que la Santa Seu donés el seu suport a Alfons XII, part del clero va buscar un espai dins el liberalisme més conservador.  Apropament del clero al CATALANISME CONSERVADOR va estar liderat per clergues com JAUME COLLELL i el bisbe JOSEP MORGADES.
  22. 22. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.ELCATALANISMECONSERVADOR • Òrgan de premsa: La Veu de Montserrat. • Campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat (1881); de la restauració del monestir de Ripoll i l’exigència que els bisbes fossin catalans.  La tradició vigatana entroncà amb JOSEP TORRAS I BAGES, bisbe de Vic, que defensà un CATALANISME D’ARRELS CRISTIANES. 1. Al 1892, va publicar La tradició catalana que defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió. No canvis socials, Edat Mitjana com a model de valors...
  23. 23. 3.ELCATALANISMECONSERVADOR Júlia López Valera (Institut Banús) 3.2. La formació de la Unió Catalanista  Objectiu: - federació de tots els grups, centres,ateneus.... - propagar idees regionalistes - programa comú a tots grups catalanistes  Suport: - Catalunya rural - propietaris mitjans - comerciants - professionals liberals i intel·lectuals Poca implicació directa Estructura d’entitats  Feina: desvetllar consciència catalanista + ampli suport autogovern - 1892: assemblea a Manresa  Discrepàncies: Tensions entre: - contraris a participar vida política - crear organització política (eleccions) 1891: Unió Catalanista Coordinar tots els grups catalanistes comarcals
  24. 24. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.ELCATALANISMECONSERVADOR
  25. 25. 3.ELCATALANISMECONSERVADOR Júlia López Valera (Institut Banús) 3.3. Les Bases de Manresa Un dels primer actes de la Unió va ser la celebració a Manresa (1892) d’una assemblea de delegats. Objectiu : aprovar un programa polític amb el nom BASES PER A LA CONSTITUCIÓ REGIONAL CATALANA  Principis catalanisme polític. Posa l’èmfasi en el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política espanyola.  Estructura:  17 articles.  poder regional. Catalunya plena sobirania  competències plenes (legislació, educació, justícia, ordre públic, encunyació de moneda...).  llengua oficial: català. càrrecs públics només catalans.  voluntarietat servei militar.  restabliment antigues institucions: Audiència Reial + Corts. vinculació amb Espanya: pacte de les institucions + Corona.
  26. 26. 4.LAFORMACIÓDELALLIGAREGIONALISTA Júlia López Valera (Institut Banús) 4.1. L’impacte del 98 a Catalunya  El desastre del 98 va tenir un abast econòmic i militar sobretot. A Catalunya també va comportar canvis polítics: irrupció del catalanisme en la vida política.  La pèrdua de les colònies = Desprestigi partits dinàstics. Ineficàcia per a una regeneració de la política. Va afavorir les ASPIRACIONS POLÍTIQUES DEL CATALANISME que: 1. Tenia líders consolidats. 2. Un cos doctrinari elaborat. 3. Mobilització social.  Es consolidà una NOVA GENERACIÓ D’INTEL·LECTUALS I ACTIVISTES: a. Defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit que es presentés a les eleccions com a estratègia per accedir a l’autonomia. b. La seva actitud crítica contra els partits dinàstics els legitimava per criticar la corrupció electoral i reclamar reformes polítiques i socials.
  27. 27. 4.LAFORMACIÓDELALLIGAREGIONALISTA Júlia López Valera (Institut Banús) 4.2. La candidatura dels 4 presidents  L’any 1899:  L’any 1900: el grup que publicava el diari “La Veu de Catalunya” va abandonar la Unió Catalanista i fundà el : -Fracàs del projecte regeneracionista del govern. - Protesta ciutadana = Tancament de Caixes Els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona que eren els portaveus de la burgesia industrial. Opten per crear un grup polític: UNIÓ REGIONALISTA • Junta directiva: industrials més actius, més els dirigents del Tancament de Caixes, i els representants burgesia agrària. • Programa: - referències regionalistes explícites. - demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya. CENTRE NACIONAL CATALÀ • Format per joves professionals: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner i Lluís Duran i Ventosa. • Eren clarament favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral.
  28. 28. 4.LAFORMACIÓDELALLIGAREGIONALISTA Júlia López Valera (Institut Banús)  Abril de 1901 a Barcelona: La Unió Regionalista i el Centre Nacional Català prenen un acord per a presentar una CANDIDATURA UNITÀRIA a les eleccions. CANDIDATURA DELS QUATRE PRESIDENTS: Albert Rusiñol Bartomeu Robert Lluís Domènech i Montaner Sebastià Torres CONFLUÈNCIA D’INTERESSOS dels DOS GRUPS: 1. Base social ben nodrida d’industrials i comerciants (Unió Regionalista), però no projecte polític. 2. Programa polítici dirigents expertes (Centre Nacional), però no suports clars. Guanya a BCN 4 diputats regionalistes
  29. 29. 4.LAFORMACIÓDELALLIGAREGIONALISTA Júlia López Valera (Institut Banús) 4.3. La fundació de la Lliga Regionalista  L’èxit electoral de la candidatura dels 4 presidents afavorí la unió dels dos grups. Es creà:  Inicialment va tenir influència entre els INDUSTRIALS, COMERCIANTS i PROFESSIONALS de Barcelona però també va ser la força dominant entre els PROPIETARIS AGRÍCOLES. LLIGA REGIONALISTA • Òrgan de difusió: LA VEU DE CATALUNYA • Consolidà la força electoral del catalanisme (eleccions municipals a Barcelona, 11 regidors). • Fou la primera formació política de l’Estat espanyol. Per què? 1. Trencament del monopoli de les classes benestants que tenien els partits dinàstics. 2. Va dotar-se d’una organització eficaç: afiliats, centres polítics, secretaria electoral... Aplegava la majoria dels sectors benestants, farts del sistema corrupte i ineficaç i a favor d’un reformismes polític que donés autonomia a Catalunya.
  30. 30. 5.NACIONALISMESIREGIONALISMESAL’ESTATESPANYOL Júlia López Valera (Institut Banús) 5.1. El nacionalisme basc 1876. Fi de la III guerra carlina  pèrdua dels furs bascos . Procés d’industrialització de Biscaia  burgesia vinculada al sistema de la Restauració forta immigració (maketos)  amenaça per la identitat basca Moviment cultural en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques  moviments dels èuscars (euskaros) - importància de la religió (carlins!) - defensa de la societat tradicional Personatge: SABINO ARANA (1865 – 1903) - milita en el carlisme. Família a l’exili el 1873 - estudia amb els jesuïtes - ideòleg del nacionalisme basc - 1894: funda Societat Euskalerria (precedent del PNB) - 1r només a Biscaia i + tard s’extén per tot el territori (Euskadi + Navarra) - defensa INDEPENDÈNCIA - crea la Ikurriña
  31. 31.  Pensament Sabino Arana: - defensa de: RAÇA BASCA, FURS i RELIGIÓ  Déu i lleis antigues - defensa societat patriarcal: antiliberal, catòlica i tradicionalista - critica: -immigrants (maketos) - no s’integren en els costums - no saben la llengua basca - treballen per un salari inferior - comunistes - ataquen tradicions religioses i propietat - classes altes liberals - compra – venda de poder (sist. Restauració) - suport classes mitjanes de Bilbao i rodalies  Canvi de pensament. Abandona postulats independentistes i antiindustrialistes 1895: PARTIT NACIONALISTA BASC  partit autonomista - defensa reintegració dels furs bascos.  Denominació nova: Euzkadi, enlloc d’Euskal Herria (Euskadi + Navarra + Eusk francès)  Festa l’Aberri Eguna (dia de la nació) - diumenge de Pasqua (importància de la religió!) 5.NACIONALISMESIREGIONALISMESAL’ESTATESPANYOL Significat dels colors. -fons vermell com l’escut del senyoriu de Biscaia - aspa verda de St Andreu (patró de Biscaia) - creu blanca: religió catòlica
  32. 32. Galícia: societat rural (≠ basca i catalana) - manté arrelada identitat gallega - burgesia feble - classe dominant tradicional (vella noblesa terratinent + Església)  Galleguisme: ideologia política basada en la reivindicació llengua i tradicions pròpies ↓ poc suport de classes mitjanes → llengua i tradició = endarreriment cultural i social ½ s. XIX. O Rexurdimiento (= Renaixença) - moviment culturista i apolític - redescobriment literari de la llengua, història i tradicions - personatge: ROSALÍA DE CASTRO (1837 – 1885)  Corrent polític: minories cultes - endarreriment econòmic per culpa de subordinació política + forta emigració - discurs contra abandonament país: - polítics espanyols - classe dirigent gallega 1880 → caràcter + polític (premsa i projecte galleguista) - grups intel·lectuals minoritaris - professionals de les ciutats - personatges: MANUEL MURGUIA, ALFREDO BRAÑAS. 5.2. El galleguisme 5.NACIONALISMESIREGIONALISMESAL’ESTATESPANYOL
  33. 33. 5.NACIONALISMESIREGIONALISMESAL’ESTATESPANYOL Júlia López Valera (Institut Banús) MANUEL MURGUÍA Historiador i escriptor gallec Casat amb Rosalia de Castro Impulsor del moviment O Rexurdimiento 1888: defensa ús públic del gallec. ALFREDO BRAÑAS Escriptor i ideòleg del regionalisme gallec. 1890: participa en la creació de l’Associació Regionalista Gallega. 1891: participa als Jocs Florals de Tui. Redacta les Bases generales del regionalismo y sua aplicación en Galicia. Influenciades per les Bases de Manresa (1892). Principis s. XX. Nova generació de galleguistes: més política i més suport social. - VICENTE RISCO - ALFONSO R. CASTELAO (líder nacionalisme gallec)
  34. 34. 5.NACIONALISMESIREGIONALISMESAL’ESTATESPANYOL Júlia López Valera (Institut Banús) 5.3. Valencianisme, aragonesisme i andalusisme Valencianisme  Inicis: moviment cultural → Renaixença - reivindicació llengua i cultura pròpies - personatges: TEODOR LLORENTE i CONSTANTÍ LLOMBART - 1904: València Nova - organització que promou la Primera Assemblea Regionalista valenciana Aragonesisme 2/2 s. XIX. Neix l’aragonisme -Suport burgesia - defensa: - patrimoni cultural - dret civil  Idea romàntica dels orígens del regne i de les institucions medievals.  Personatge: JOAQUIN COSTA → regeneracionisme - defensa dret del món pagès aragonès (Escola i rebost) - europeïtzar Espanya.
  35. 35.  Personatge: BLAS INFANTE - de família acomodada. Curiositat per la vida del jornaler. - professió: notari - obra: El ideal andaluz - 1916: Centro Andaluz de Sevilla → expressar la realitat cultural i social andalusa - 1918: Primera assemblea regionalista (Ronda) - es proposa l’autonomia - II REP. Projecte d’estatut andalús (no tira endavant) - assassinat agost 1936 per falangistes (Queipo de Llano) Andalusisme Escut d’Andalusia. - Representa a Hèrcules entre les dues columnes d’Hèrcules, que la tradició situa a Gibraltar. Bandera blanca i verda amb l’escut al centre. - verd: dinastia Omeia - blanc: imperi almohade - colors d’esperança i pau - feta amb una tela portada en un viatge al Marroc Himne Cançó religiosa cantada pels segadors 5.NACIONALISMESIREGIONALISMESAL’ESTATESPANYOL
  36. 36. Júlia López Valera (Institut Banús) Señor: Jamás Comisión alguna ha debido presentarse ante V. M. más conmovida que la que en este momento, y bien inmerecidamente por cierto, tengo la honra de presidir. A excepción mía, compónenla, Señor, los hijos más preclaros de Cataluña, aquellos que, así en literatura como en ciencias políticas y morales, así en industria como en el mero trabajo obrero, ocupan el primer lugar en Cataluña, y se acercan a las gradas del trono en súplica de que V. M. se digne fijar su atención en las desgracias que sobre nuestro país viene acumulando la política centralista y unificadora de los partidos. "Al efecto, tengo la honra de suplicar que acepte esta exposición y esta Memoria, reflejo fiel, en nuestro sentir, de los dolores y aspiraciones de Cataluña. " Conocemos perfectamente, Señor, las obligaciones que a la regia prerrogativa impone el sistema constitucional y por que lo conocemos, no formulamos en la exposición y Memoria petición alguna que pueda contrariar los preceptos constitucionales. Pero, por lo mismo, conocemos lo que a la iniciativa de V. M. deja la Constitución, nos permitimos rogarle que fije la atención en estos documentos. "No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria española ; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla : pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar expansión, desarrollo y vida espontánea y libre a las diversas provincias de España para que de todas partes de la península salga la gloria y la grandeza de la nación española. " Lo que nosotros deseamos, Señor, es que en España se implante un sistema regional adecuado a las condiciones actuales de ella y parecido a alguno de los que se siguen en los gloriosísimos Imperios de Austria-Hungría y Alemania, y en el Reino Unido de la Gran Bretaña, sistema ya seguido en España en los días de nuestra grandeza. “MEMORIA EN DEFENSA DE LOS INTERESES MATERIALES Y MORALES DE CATALUÑA”
  37. 37. Júlia López Valera (Institut Banús) "Lo deseamos no sólo para Cataluña, sino para todas las provincias de España ; y si en nombre de Cataluña hablamos, es porque somos catalanes y porque en estos momentos sentimos como nunca los males que el centralismo nos causa. "Señor . se nos arrebató nuestro sistema administrativo, que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de Europa, para ser substituido, primero por el sistema castellano, y hoy por una copia imperfecta y viciosa del sistema francés. "No podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares y en conversaciones familiares : desterrada de las escuelas, lo ha sido mas tarde de la contratación pública y también de los tribunales, en los cuales muchas veces, y por muy ilustrados que sean, ni los jueces entienden a los testigos y procesados, ni éstos entienden a los jueces. " Y como si todo esto no fuera bastante, hace tiempo que viene amenazándose, y hoy se intenta con empeño destruir, o cuando menos adulterar, nuestro derecho civil, base indeleble de la robusta y moral organización de la familia catalana y de nuestra propiedad, que va aumentando y creciendo a medida que unas generaciones suceden a otras generaciones. A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuestros industriales han creado una industria española que en cuarenta años ha progresado y alcanzado altísimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raíz de algunos años a esta parte, y últimamente lo ha sido y lo es por medio del tratado con Francia y del proyecto de modus vivendi con Inglaterra. "Señor : sólo la poderosa iniciativa de V. M., su alta sabiduría y el amor que profesa a nuestro país, puede poner remedio a nuestros males. Rogamos, pues, a V. M. que lo haga, seguro de que no han de faltarle las bendiciones del cielo, y la inmensa, la inmensísima gratitud de los hijos de Cataluña." Font: Paraules de Maspons i Labrós a Alfons XII en la presentació del " Memorial de Greuges" o la "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña"(1885). A CAMPS I ARBOIX, Joaquim de: El Memorial de Greuges.Barcelona:Ed. Dalmau; Episodis de la Història.1968
  38. 38. Júlia López Valera (Institut Banús) Missatge a la Reina Regent (1888): Desitgem, doncs, que torni a posseir la nació catalana ses Corts generals lliures i independents, obertes peI Cap de l’Estat o per son lloctinent, en les que hi tinguin representació directa totes les classes socials, des de les mes humils a les més elevades. Corts en les que es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb que te de contribuir el nostre país als gastos generals d’Espanya. Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa, assenyalant ella mateixa el contingent de l’exèrcit per al Principat, no quintant- se a sos fills ni fent-se a Catalunya lleves forçoses, sinó proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els que no hagin de sortir mai en temps de pau del nostre territori. Que la llengua catalana sia la llengua oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la vida d’aquest poble. Que l’ensenyança a Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien catalans els Tribunals de Justícia i totes ses causes i litigis es fallin definitivament dintre del Territori. Que els càrrecs de la nació catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els administratius i els de l’ensenyança. Que vingui el Cap de l’Estat d’Espanya a jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com a condició indispensable, d’antic establerta per a exercir a dreta llei la sobirania en el Principat.
  39. 39. Júlia López Valera (Institut Banús) REPASSAL’ESENCIAL
  40. 40. Júlia López Valera (Institut Banús) REPASSAL’ESENCIAL

×