Presentació destinada a l'alumnat de 4t d'ESO de la matèria de Ciències Socials.

1. UNITAT 10: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
(1898-1939).

2. CRISI DE LA RESTAURACIÓ
REPÚBLICA
GUERRA CIVIL
Sistema polític de la
Restauració entra en crisi
(primeres dècades del
s.XX).
1923, Primo de Rivera
instaura una dictadura.
1931, es proclama la II
REPÚBLICA.
Conflicte entre partidaris de
les reformes i els que no
esclata el juliol del 1936:
GUERRA CIVIL (1936-1939).
Les reivindicacions
catalanistes aconsegueixen
la constitució de la
Mancomunitat.
 Programa de reformes: agrària,
militar, territorial...
 Les Corts aproven un Estatut
d’Autonomia per Catalunya: govern
autònom= GENERALITAT.

4. 1.LACRISIDELTORNDINÀSTIC(1898-1917) 1.1. El Regeneracionisme Dinàstic.
 Conservadors i liberals es proposen un programa de reformes. Tot i que la divisió interna va
impossibilitar l’estabilitat política i al solució de problemes.
El reformisme conservador
 El nou líder conservador, Antonio Maura, impulsà
l’anomenada “revolució des de dalt”. Comportava: reforma
de la Hisenda, de l’Administració local, de la llei electoral i
una regulació del dret de vaga.
 Aquestes mesures van permetre més protagonisme als
partits de l’oposició.
La Setmana Tràgica
 Es produeix el 1909. Va tenir un fort component
revolucionari i antireligiós (crema d’esglésies). Es va
iniciar amb l’oposició al reclutament per a la Guerra
del Marroc.
 Aixecament sufocat per l’exèrcit amb una repressió
desproporcionada (afusellament pedagog Ferrer i
Guàrdia).
 Dimissió de Maura. El rei encarrega als liberals la
formació d’un nou govern.

5. 1.LACRISIDELTORNDINÀSTIC(1898-1917)
1.2. Els Grups de l’Oposició.
El reformisme liberal
 A partir del 1910, els liberals liderats per José Canalejas
inicien una nova experiència reformista.
 El govern limità la influència de l’Església, va regular les
relacions laborals i va impulsar el servei militar.
 S’inicià una descentralització de l’Estat amb la creació de la
Mancomunitats de Catalunya, l’any 1914.
MANCOMUNITAT de CATALUNYA
Institució que unia les quatre
diputacions catalanes amb finalitats
purament administratives. Es va
constituir el 1914 sota la presidència
d’Enric Prat de la Riba, dirigent del partit
catalanista Lliga Regionalista.
 Els partits del torn dinàstic van anar perdent influència, alhora
que l’oposició s’enfortia.
Republicanisme Grups Catalanistes Socialisme Anarquistes
Augmenta el pes
electoral.
Es crea la Unió
Republicana i el
Partido Republicano
Radical d’Alejandro
Lerroux.
Augmenten la seva
força electoral i la
presència al
parlament espanyol.
El PSOE i el seu
sindicat UGT
consoliden la seva
presència a Madrid,
al País Basc i Astúries.
Pablo Iglesias primer
diputat socialista al
1910.
Continuen
fraccionats. Uns
defensen accions
terroristes. Altres
funden la
Confederación
Nacional del Treball
(CNT).

6. 1.LACRISIDELTORNDINÀSTIC(1898-1917) 1.3. La crisi del 1917.
 Ampli moviment de protesta. Causes:
 Les forces polítiques de l’oposició es van reunir a Barcelona en una Assemblea de
Parlamentaris. Va exigir la dimissió del govern i la convocatòria de corts constituent.
 Les juntes militars van censurar la política del govern.
 Els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga general revolucionària.
1. Descontentament polític: davant la manera autoritària de governar del
conservador Eduardo Dato. Clausurava les Corts i governava per decret llei.
2. Condicions de vida: augment dels preus i empitjorament de la situació.
3. Protesta de sectors de l’exèrcit contra el sistema de ascensos que afavoria als
que participaven en les campanyes del Marroc.
GREU CRISI DEL SISTEMA

7. 2.CATALUNYAALINICISDELSEGLEXX 2.1. Una població en creixement.
 Durant el primer terç del segle XX, la població catalana
va créixer: 1,9 milions habitants el 1900 i 2,7 milions el
1930.
 Raons: davallada de la mortalitat, sobretot la infantil, i
l’arribada d'immigrants.
 Cap al 1915 comença a disminuir el nombre de catalans
que emigraven a Amèrica i augmenta els que arribaven a
Catalunya procedents d’altres llocs d’Espanya.
Majoritàriament de: Múrcia, Aragó, el País Valencià i
Almeria.
2.2. La consolidació de l’obrerisme.
 La tendència a l’èxode rural es va consolidar. Les ciutats van créixer molt.
 Menys població dedicada a l’agricultura, l’any 1930, el 26,6% de la població activa.
 Les desigualtats de l’organització industrial van fer que la societat catalana d’aquell moment
conegués una forta conflictivitat social.
 El 1902 va haver-hi una gran vaga general que aturà 80.000 obrers a Barcelona més d’una
setmana.
 El 1907 es va crear Solidaritat Obrera: federació d’organitzacions obreres que aplegava
sindicalistes, anarquistes i socialistes. El 1911 aquesta organització va esdevenir la CNT, el
sindicat anarcosindicalista amb més influència.

8. 2.CATALUNYAALINICISDELSEGLEXX 2.3. El sorgiment del lerrouxisme.
 També va guanyar espai el republicanisme liderat per Alejandro
Lerroux.
 El lerrouxisme tenia un discurs populista, revolucionari i
anticlerical. Fort component espanyolista.
 Va tenir èxits electorals els anys 1903 i 1905, després va anar
perdent força.
 Lerroux va abandonar el partit en desacord amb l’apropament al
catalanisme que havien propiciat els dirigents del seu partit.
 L’any 1908 el va abandonar per fundar el Partit Republicà Radical.
2.4. La formació de Solidaritat Catalana.
 Els primers anys del segle
XX, la Lliga Regionalista va ser
el partit més important dins el
catalanisme. Principal dirigent
: Enric Prat de la Riba. Deixà
constància al llibre La
nacionalitat catalana (1906),
reclamava l’autonomia política
per a Catalunya.
 L’any 1906 les forces
polítiques de Catalunya
(menys lerrouxistes i
partits dinàstics)es van
unir en una candidatura
única. La coalició va ser
anomenada Solidaritat
Catalana. Demanava la
descentralització de l’Estat.

9. 2.CATALUNYAALINICISDELSEGLEXX 2.4. La Mancomunitat de Catalunya.
 L’any 1911, les quatre diputacions catalanes van presentar al govern de Madrid la proposta de
mancomunar aquestes institucions.
 El govern liberal de Canalejas es comprometé a promoure una Llei de Mancomunitats
(aprovada l’any 1912).
 La Mancomunitat de Catalunya es va crear el 1914 com a institució de govern que agrupava
les quatre diputacions catalanes. El primer president va ser Prat de la Riba i l’any 1917 va ser
substituït per Puig i Cadafalch.
 Creació de noves infraestructures
i de serveis públics que estimulessin
la modernització de l’economia
catalana (pla de millora de la xarxa
viària, dels sistemes postal i
telefònic i projecte de millora
agrària).
 Endegà un projecte per promoure
la llengua i la cultura catalanes: es
creen noves institucions culturals,
s’encarrega a Pompeu Fabra la
unificació ortogràfica del català i es
va fer una renovació pedagògica
amb la creació de centres educatius.

10. 3.LACRISIDELARESTAURACIÓIDICTADURA(1917-1931) 3.1. La Descomposició del Sistema (1917-1923).
 Són anys d’inestabilitat política, de radicalització del moviment obrer i d’agreujament de la
Guerra del Marroc.
Els governs de concentració.
 La crisi del 1917 fa que el torn pacífic arribi a la seva fi.
 Es van formar governs de concentració successius: liberals, conservadors i catalanistes. Entre
el 1917 i el 1923 es van formar tretze governs diferents.
La conflictivitat social.
 Època de mobilitzacions obreres i pageses.
 Els governs i les organitzacions patronals van endurir la seva actitud. Afavoriren la creació de
sindicats més dòcils i de grups armats que utilitzaven la violència contra els dirigents obrers
(pistolerisme). Es va arribar a una autèntica guerra social.
Al camp andalús, els jornalers van
promoure vagues, van ocupar
latifundis i s’enfrontaren a la
Guàrdia Civil. Trienni Bolxevic (1918-
1921).
A les zones industrials els treballadors van
promoure una sèrie de vagues. Millors salaris i
millors condicions de treball. Vaga de La
Canadenca al 1919 que va paralitzar la indústria
i els serveis de Barcelona durant 40 dies.

11. 3.LACRISIDELARESTAURACIÓIDICTADURA(1917-1931) La derrota d’Annual
 Espanya va voler refermar la seva presència
al Rif.
Es van iniciar algunes operacions militars que
només tenien el suport de les forces
econòmiques amb interessos a la zona, el dels
militars africanistes i el del rei.
 La intervenció militar va trobar la resistència
dels rifenys que l’any 1921 van atacar la posició
d’Annual i els van derrotar.
 Es va produir un fort debat que qüestionava
la preparació i l’organització de l’exèrcit.
 L’oposició encarregà una investigació a una
comissió parlamentària per depurar
responsabilitats (Expedient Picasso).
 La presentació a les Corts dels resultats que
denunciaven les irregularitats i la corrupció
dins l’exèrcit, i acusava alguns comandaments
militars i fins i tot involucrava el monarca,
provocà una gran inquietud que va portar a un
cop d’Estat. Ya llega
a los
coronel
es
Ya sube
hasta
los
general
es
¿Ve usted si
está alto?
¡Pues no
alcanza a los
políticos!

12. 3.LACRISIDELARESTAURACIÓIDICTADURA(1917-1931) 3.2. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931).
 El 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de
Rivera, amb consentiment d’Alfons XIII i amb el suport de les
organitzacions patronals i dels grups polítics conservadors, va
protagonitzar un cop d’Estat. Dictadura militar
El directori militar
 Es va suspendre la Constitució, es va dissoldre el Parlament i
es va destituir tots els càrrecs electes.
 Forta repressió contra:
Llibertats:
Es prohibeixen tots els
partits polítics i alguns
sindicats. Es censurà la
premsa, es limità la llibertat
d’ensenyament i es
perseguí als intel·lectuals
contestataris.
Moviment obrer:
S’il·legalitzen les
organitzacions
revolucionàries. Es perseguí
especialment la CNT i el Partit
Comunista.
Nacionalismes:
Es van prohibir les expressions
públiques del nacionalisme
català i basc. L’any 1925 es va
suprimir la Mancomunitat de
Catalunya.
 Es va intentar solucionar el conflicte del Marroc. Al 1925 es produí el desembarcament
d’Alhucemas que va posar fi al conflicte. L’any 1927, l’exèrcit espanyol va aconseguir l’ocupació
de tot el protectorat del Marroc.

13. 3.LACRISIDELARESTAURACIÓIDICTADURA(1917-1931) El directori civil
 A partir del 1925 s’institueix un govern civil.
 Es va organitzar un partit únic, la Unión Patriótica i es va crear l’Assemblea Nacional
Consultiva que no era elegida democràticament.
 El règim va dur a terme un programa d’economia dirigida que fomentà les obres públiques
(Exposició Universal de Barcelona...) i els monopolis de l’Estat (Telefònica, Campsa...).
 Les repercussions de la crisi econòmica internacional del 1929 van posar fi al creixement
econòmic i el clima d’oposició a la dictadura va augmentar considerablement.
 El dictador va dimitir el gener del 1930.
 Alfons XIII va nomenar cap de govern el general Berenguer. Aquest havia de convocar unes
eleccions i tornar a la legalitat constitucional.
Dictablanda

14. 4.DELAMONARQUIAALAREPÚBLICA 4.1. La proclamació de la República.
 El 12 d’abril del 1931,es van celebrar unes eleccions municipals. La gent les va veure com un
plebiscit entre monarquia i república.
 El triomf republicà va ser molt important a les grans ciutats (majoria a 41 capitals de
províncies) a les regions industrials. Desig de canvi.
 Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar la proclamació de la República.
 El rei Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país cap a l’exili.
Els republicans, socialistes i
catalanistes d’esquerres va
constituir una coalició per
presentar-se unida a les eleccions.
PACTE DE SANT SEBASTIÀ, 1930.
Els partits monàrquics es
van presentar dividits.
El 14 d’abril del 1931, es va proclamar la
República a la ciutat d’Eibar (Guipúscoa),
que va ser seguida per Barcelona i Madrid.

15. 4.DELAMONARQUIAALAREPÚBLICA 4.2. El govern provisional
 Es va formar un govern provisional:
 El nou govern va haver d’afrontar mostres d’anticlericalisme (crema de convents) com a
resposta a la posició a favor de la monarquia que va declarar part de la jerarquia eclesiàstica.
 En algunes ciutats espanyoles esclataren vagues obreres convocades per la CNT. Volien la
revolució social.
 El juny del 1931, es convocaren eleccions a corts constituents. Majoria per a la coalició
republicana socialista. Primera tasca: elaborar una nova Constitució que va ser aprovada al
desembre.
Republicans
Socialistes
Nacionalistes (galleguistes i catalanistes
republicans)
Impulsen reformesAmnistia general per
als presos polítics i
llibertat de partits i
sindicats.
Lleis socials per
millorar la situació
del treballador:
jornada laboral 8
hores, salari
mínim, regulació
de contractes i
assegurança
d’accidents.
Establiment de la
Generalitat provisional
de Catalunya. Pas
previ a l’autonomia.
Nova ordenació
electoral.

16. 4.DELAMONARQUIAALAREPÚBLICA 4.3. La constitució del 1931
 Caràcter democràtic i progressista, però no va tenir el consens dels partits conservadors.
 Principis següents:
Estat configurat de manera integral. Acceptava la possibilitat de constituir governs
autònoms en algunes regions.
El poder legislatiu residia en les corts (una sola cambra). L’executiu en el consell de
ministres i en el president de la República. Independència del poder judicial. S’establia el
sufragi universal: dones i homes.
Reconeixia els drets individuals i s’establien àmplies llibertats públiques. Igualtat davant la
llei, l’educació i el treball. Respecte a la propietat privada. El govern podia expropiar béns
considerats d’utilitat pública.
Proclamava l’aconfessionalitat de l’Estat. Es respecten tots els cultes i totes les creences. Es
permet el matrimoni civil i el divorci.
Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la
República.
 Manuel Azaña, president del nou govern (coalició
de republicans, socialistes i nacionalistes).

17. 5.ELBIENNIREFORMISTA(1931-1933) 5.1. Les reformes republicanes.
 El nou govern va emprendre la tasca de reformar el país en un sentit democràtic, laic i
descentralitzat. Objectius: donar solució a alguns dels greus problemes pendents i modernitzar
l’economia i la societat espanyoles.
REFORMA DE L’EXÈRCIT:
Objectiu: dinamitzar una institució
endarrerida tècnicament, amb un
excés de comandaments en relació a la
tropa i amb la majoria d’oficials
contraris al règim republicà.
REFORMA RELIGIOSA:
Objectiu: intentar disminuir el pes de
l’Església catòlica a la societat i la seva
influència a l’educació .

18. 5.ELBIENNIREFORMISTA(1931-1933) REFORMA EDUCATIVA:
Objectiu: promoure una educació laica,
obligatòria i gratuïta.
L’Estat va assumir la responsabilitat de
l’escola pública.
REFORMA TERRITORIAL:
Reconeixia la pluralitat d’Espanya i
iniciava una descentralització de
l’Estat.
La votació de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya, el 1932, no va ser fàcil.

19. 5.ELBIENNIREFORMISTA(1931-1933) REFORMA AGRÀRIA:
Objectiu: posar fi al problema del latifundisme i de l’atur dels jornalers.
La millora de la capacitat adquisitiva dels pagesos ajudaria a la modernització econòmica del
país. Els pagesos serien un dels suports socials de la República.
És creà l’Institut de Reforma Agrària (IRA): era l’organisme encarregat d’indemnitzar els
propietaris expropiats i de facilitar l’assentament de famílies pageses a les parcel·les assignades.
Aplicació lenta i dificultosa per: burocràcia, pressupost escàs i resistència dels propietaris.

20. 5.ELBIENNIREFORMISTA(1931-1933) 5.2. L’oposició a les reformes
Des del conservadorisme
 El reformisme republicà va haver de fer front als grans propietaris agraris, a la
jerarquia de l’Església catòlica, a una part de l’exèrcit i a grans sectors de les classes
altes. Tenien por de perdre les propietats i el poder que ostentaven.
 L’any 1932, el general Sanjurjo va intentar un cop d’Estat, el govern va poder evitar-
lo.
 Les forces de dretes es van reagrupar en diferents organitzacions:
CONFEDERACIÓN
ESPAÑOLA DE
DERECHAS
AUTÒNOMAS (CEDA)
Líder: José Maria Gil
Robles
Gran partit
conservador i catòlic.
Acceptava, amb
reticències, el règim
republicà.
Els MONÀRQUICS de
Renovación Española
(José Calvo Sotelo) i
els CARLINS es van
mostrar clarament
antiparlamentaris i
antirepublicans.
El 1933, José Antonio Primo
de Rivera, va crear FALANGE
ESPAÑOLA (FE), grup
d’inspiració feixista. Amb una
orientació similar va néixer
les Juntas de Ofensiva
Nacional Sindicalistas (JONS),
que al 1934 es va unir amb la
FE.

21. 5.ELBIENNIREFORMISTA(1931-1933) 5.2. L’oposició a les reformes
Des de l’obrerisme
 La lentitud de les reformes, sobretot de l’agrària, va exacerbar els ànims dels jornalers i obrers,
que volien una major transformació socials.
 La UGT va radicalitzar les seves protestes. També els comunistes i els anarquistes.
Alguns nuclis, els vinculats a la CNT i a la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI), van
apostar per la insurrecció armada.
Amb la intenció d’implantar el
comunisme llibertari van protagonitzar
aixecaments obrers i pagesos. La
duresa de la repressió per part de
l’exèrcit i per les forces de l’ordre va
desprestigiar el govern.
COMUNISME LLIBERTARI:
Doctrina que considera
imprescindible la destrucció i la
desaparició prèvia de l’Estat per
instaurar el comunisme. S’identifica
amb l’anarquisme.

22. 6.LACATALUNYAREPUBLICANA 6.1. La Generalitat Republicana
 Després de la victòria electoral del 12 d’abril, Francesc Macià, va proclamar la República
Catalana dins la Federació Ibèrica. Les negociacions posteriors amb el govern de la República
Espanyola donaren lloc a la creació d’un govern provisional que rebé el nom de Generalitat.
 Tasca principal: elaboració d’un Estatut
d’Autonomia. La comissió d’experts es va reunir
a Núria per redactar l’Estatut. Referèndum:
agost 1931. Majoria 99%.
 Francesc Macià va presentar el nou Estatut a
les Corts de Madrid. Forta campanya en contra.
Va ser aprovat el 9 de setembre del 1932 amb
retallades.

23. 6.LACATALUNYAREPUBLICANA 6.2. L’Estatut d’Autonomia del 1932.
 Reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins l’Estat espanyol.
 Cooficialitat del català i del castellà.
 Institucions de govern: el Parlament, el govern de la Generalitat i el
President. La justícia restava en mans del govern de Madrid.
 Competències compartides amb el govern de la República: ordre
públic, administració de justícia, educació, cultura i sanitat.
 Competències plenes: dret civil català i règim administratiu.
6.3. Les forces polítiques.
 Nova estructura de partits polítics a Catalunya:
 Entre l’obrerisme, el sindicalisme anarquista (CNT) era la força majoritària. Propugnava
abstencionisme electoral.
Esquerra Republicana de
Catalunya
Francesc Macià i Lluís
Companys
Acció Catalana Republicana
Unió Democràtica de Catalunya
Lliga Regionalista, més
tard: Lliga Catalana
Francesc Cambó

24. 6.LACATALUNYAREPUBLICANA  Hi havia alguns partits de caire marxista: Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), 1935; i el
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1936.
 Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya es celebren el 20 de novembre del 1932. Els
resultats donen la victòria a Esquerra Republicana.
Lluís Companys, president del Parlament.
Francesc Macià, president de la Generalitat.

25. 6.LACATALUNYAREPUBLICANA
 Va continuar la política iniciada per la Mancomunitat de Catalunya.
 Desenvolupà les competències que li oferia el nou Estatut i va organitzar les institucions pròpies
de l’administració catalana.
6. 4. L’obra de la Generalitat.
EN EL TERRENY ECONÒMIC:
- Intentà resoldre els problemes
dels pagesos rabassaires: reducció
de les rendes que pagaven.
Elaboració d’una nova llei
d’arrendament agrari.
- Es van reglamentar les condicions
laborals i es van organitzar els
serveis d’assistència social.
EN L’ENSENYAMENT:
-Es van millorar les condicions
laborals i salarials dels mestres.
- Es va introduir la coeducació i es
van engegar els moviments de
renovació pedagògica.
- La Generalitat creà escoles i
centres d’ensenyament secundari i
professional.
- Es va dotar d’autonomia la
Universitat de Barcelona.
EN LA CULTURA:
-Es va aprofundir en la normalització del català.
- Es va publicar el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1932).

26. 7.ELBIENNICONSERVADORIELFRONTPOPULAR(1933-1936) 7.1. Els governs de dretes
 La repressió de l’aixecament de Casas Viejas va provocar una crisi de govern. Manuel Azaña
presentà la dimissió. El president de la República, Alcalà Zamora, va dissoldre les corts i convocà
noves eleccions pel novembre de 1933.
 Els sindicats i els partits obrers van animar la mobilització social.
 A Catalunya, la Generalitat va impulsar la Llei de Contractes de conreu (1934). Propiciava l’accés
dels arrendataris a la terra mitjançant un pagament als propietaris. Van recórrer la llei al Tribunal
de Garanties Constitucionals de Madrid, que va declarar-la anticonstitucional.
 Les eleccions les van guanyar els partits de dretes (40%
dels vots) i de centre (20%).
 Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical, va ser elegit
president amb el suport de la CEDA.
 El govern va començar a desmantellar l’obra reformista: va
paralitzar les reformes agrària i militar, va modificar la
política religiosa i educativa.

27. 7.ELBIENNICONSERVADORIELFRONTPOPULAR(1933-1936) 7.2. Les revoltes de l’octubre del 1934
 Les tensions entre el govern i els sindicats, d’una banda, i la Generalitat, de l’altra, van esclatar
l’octubre del 1934 arran de l’entrada al govern de tres ministres de la CEDA.
 La UGT convocà una vaga general que no va ser gaire seguida. A Catalunya i a Astúries es van
produir moviments insurreccionals.
A Astúries, la revolució va tenir un
caràcter social. Militants,
anarquistes, socialistes i comunistes
van ocupar la conca minera i van
proclamar la revolució social. Va ser
sufocada per l’exèrcit i reprimida
durament.
A Catalunya, el president Lluís Companys va
proclamar l’Estat Català dins de la República
Federal Espanyola. La insurrecció va ser
sufocada. Es va intervenir la Generalitat, es va
empresonar el president i es va suspendre
l’Estatut d’Autonomia.

28. 7.ELBIENNICONSERVADORIELFRONTPOPULAR(1933-1936) 7.3. El Front Popular
 Les desavinences entre els partits del govern (Partit
Radical i CEDA) i, els escàndols de corrupció que van
afectar a alguns polítics radicals (cas de l’estraperlo) van
portar a la convocatòria de noves eleccions el febrer del
1936.
Comerciar de
manera
clandestina. El
nom prové d’un
escàndol que
implicava a
polítics radicals i
que consistia en
la introducció
d’un joc de ruleta
fraudulent de
marc “Stra-Perlo”
perquè els seus
promotors es
deien Strauss i
Perlowitz.

29. 7.ELBIENNICONSERVADORIELFRONTPOPULAR(1933-1936)  Les forces d’esquerra es van agrupar en el Front
Popular amb programa que pretenia recuperar les
grans reformes del primer bienni republicà.
 La dreta hi va acudir unida en diferents coalicions
que agrupaven cedites, radicals, monàrquics i
tradicionalistes. El seu programa volia augmentar el
gir conservador de l’últim bienni i modificar la
Constitució. A Catalunya, s’organitzà el Front Català
d’Ordre.
 Les eleccions van donar la victòria al Front Popular.
Manuel Azaña president de la República, i Santiago
Casares Quiroga, cap de govern.

30. 7.ELBIENNICONSERVADORIELFRONTPOPULAR(1933-1936) 7.4. La preparació del cop d’estat
 La divisió entre dretes i esquerres que es va veure a les eleccions es va fer sentir al carrer.
 Les tensions van desencadenar un clima d’enfrontament.
 Aquest clima de violència i de confrontació social va servir de pretext a les forces contràries a
la República per accelerar els seus plans i interrompre per les armes el procés reformista
republicà.
Els sectors més
radicals de
l’esquerra volien
una revolució
social.
L’extrema dreta
defensava la
necessitat de posar
fi al govern del
Front Popular.
Una conspiració
militar preparava un
cop d’Estat.

31. 8.L’ESCLATDELAGUERRACIVIL 8.1. Del cop d’Estat a la Guerra civil
 El 17 de juliol del 1936, a les Canàries i a
algunes ciutats africanes (Melilla, Ceuta, Tetuan),
i el 18 de juliol a la Península, un sector de
l’exèrcit (els generals Franco, Mola, Sanjurjo,
Queipo de Llano...) Van protagonitzar un cop
d’estat.

32. 8.L’ESCLATDELAGUERRACIVIL  Aquesta insurrecció va tenir el suport dels grups socials que s’havien oposat a les reformes
republicanes i de les organitzacions polítiques antirepublicanes (falangistes, tradicionalistes,
monàrquics...).
 Es mantingueren fidels al govern republicà alguns nuclis de l’exèrcit i de la Guàrdia Civil, la
majoria de la Guàrdia d’Assalt, les classes populars i part de les classes mitjanes.
 Per tal de frenar el cop, José Giral, nou cap de govern, va lliurar armes a les milícies dels
sindicats i dels partits del Front Popular.
Nom que van rebre durant la Guerra Civil espanyola
les formacions de voluntaris armats, moltes vegades
barrejats amb soldats i altres integrant de les forces de
seguretat de l’Estat. Van sorgir a ambdós bàndols,
però principalment en el republicà.
 Va triomfar a: zones agrícoles. Va fracassar a: les
grans ciutats i a les regions industrials.
 A finals de juliol de 1936:
Els insurrectes
controlaven:
Canàries
Part d’Andalusia
Castella i Lleó
Navarra
Galícia
Balears (excepte Menorca)
Part d’Aragó
Part d’Extremadura
La República controlava:
Cantabria
Astúries
Catalunya
Llevant
Madrid
Castella-La Manxa
La major part del País Basc
Andalusia

33. 8.L’ESCLATDELAGUERRACIVIL  A Barcelona, el 19 de juliol es va rebel·lar la guarnició militar. L’actitud de la Generalitat, que
comandava les forces d’ordre públic, i la mobilització dels militants dels partits i sindicats
d’esquerres va aconseguir esclafar la rebel·lió després de dos dies de lluita al carrer.
8.2. La internacionalització del conflicte
 Va assolir una gran repercussió internacional, a causa de la tensa situació política que vivia
Europa com a conseqüència de la política expansionista del feixisme italià i del nazisme alemany.
 La guerra d’Espanya va ser vista com una confrontació entre les forces democràtiques i els
règims feixistes.
 França i Gran Bretanya van impulsar una política de neutralitat i no-ingerència en la guerra
espanyola (Comitè de No-intervenció).
 La República va rebre ajuda de: l’URSS (armes i assessors militars). Les Brigades Internacionals
(voluntaris d’altres països).
Els governs italians, alemany i portuguès
van donar suport als franquistes.
 Els insurrectes van comptar des del primer
moment amb ajuda alemanya (La Legió
Còndor, artilleria, tancs i equips de
transmissions) i italiana (soldats i material
de guerra). De Portugal van arribar
voluntaris.

34. 9.LESDUESZONESENFRONTADES 9.1. La zona republicana: la revolució social
El procés de col·lectivitzacions i la revolució social
 Davant la rebel·lió militar, el govern republicà va dissoldre l’exèrcit. La defensa de la República
va recaure en les milícies voluntàries de partits i sindicats d’esquerres.
 Les forces obreres, CNT i activistes de la FAI, van voler imposar un nou ordre revolucionari.
Crearen comitès obrers per dirigir l’esforç bèl·lic i la vida civil a la reraguarda.
 A Barcelona es va constituir el Comitè de Milícies Antifeixistes: organitzacions d’esquerres que
s’encarregaven d’organitzar les columnes de milicians que anaven cap al front.
 Els comitès obrers van ocupar i col·lectivitzar fàbriques, van confiscar les terres dels
latifundistes. Es va desfermar una persecució religiosa i qualsevol signe aristocràtic, burgès o
religiós va ser perseguit.
Els intents de controlar la situació
 Per controlar la situació revolucionària, entre el setembre i el novembre del 1936:
 Les autoritats republicanes es van esforçar a deturar la repressió incontrolada, a posar sota el
seu control el procés de col·lectivitzacions i a mantenir la legalitat constitucional.
 Van dissoldre les milícies voluntàries per integrar-les en un Exèrcit Popular sota un
comandament unificat.
A Catalunya, Companys presideix un govern amb:
republicans, socialistes, comunistes i anarquistes.
A Madrid, el socialista Largo Caballero va fer el mateix.

35. 9.LESDUESZONESENFRONTADES Els fets de Maig del 1937 i el govern de Negrín
 Els fracassos militars van aprofundir la divisió de les forces republicanes.
 El socialista Juan Negrín va formar un nou govern amb molta influència comunista. Es van
imposar sobre els comitès, van controlar les col·lectivitzacions i van dedicar els seus esforços
a defensar la legalitat de la República.
 Va plantejar una proposta de pau per posar fi al conflicte mitjançant l’acceptació pels dos
bàndols d’un programa de Tretze Punts. Franco es va negar i llavors Negrín va proposar un
política de resistència a ultrança contra els insurrectes.
Republicans, socialistes i
comunistes defensaven la
necessitat de frenar la revolució i
donar prioritat a l’esforç bèl·lic i
guanyar la guerra.
Anarquistes i trotskistes del POUM
es van oposar a les mesures del
govern. El maig del 1937, es va
arribar a un enfrontament armat a
Barcelona

36. 9.LESDUESZONESENFRONTADES
La gènesi de l’Estat franquista
9.2. La zona insurrecta: la dictadura militar.
 En aquest bàndol tots els esforços estaven dirigits a donar suport a l’exèrcit per guanyar la
guerra.
 Es va establir un poder militar únic, que agrupava totes les forces polítiques que lluitaven
contra la República.
 El primer òrgan de govern dels insurrectes va ser la Junta
de Defensa. Va nomenar Franco generalíssim i cap de
govern. Li atorgava plens poders.
 L’abril del 1937 es decreta la unificació de falangistes i
tradicionalistes en un partit únic: FET y de las JONS, sota la
direcció de Franco. El 1938 es crea el primer govern a
Burgos.
 El nou Estat s’inspirava en el feixisme: obediència cega al
cabdill, menyspreu envers el liberalisme i el
parlamentarisme, exaltació de la violència,
anticomunisme...
 Franco concentrava en la seva persona tots els poders i
defensava una dictadura estructurada al voltant de l’exèrcit.
 Un dels primers objectius va ser posar fi a les reformes
republicanes. Es van abolir la reforma agrària, la legislació
laboral i social, i els estatuts d’autonomia. Es van prohibir
tots els partits polítics i els sindicats i es va declarar la
confessionalitat de l’Estat.

37. 9.LESDUESZONESENFRONTADES Una repressió sistemàtica
 Es va institucionalitzar la persecució contra els partits i sindicats del Front Popular i contra els
sospitosos de simpatitzar amb la República.
 Aquesta repressió buscava aniquilar l’esquerra i atemorir la població per impedir qualsevol
dissidència o l’oposició al nou Estat.
 La repressió va tenir un caràcter sistemàtic i va ser portada a terme per l’exèrcit, la Falange i les
autoritats colpistes.
Dones suplicant als rebels
per la vida dels seus marits.
Constantina, Sevilla. Estiu
del 36

38. 10.L’EVOLUCIÓBÈL·LICA(1936-1939) 10.1. El desenvolupament del conflicte
 Va durar prop de 33 mesos.
 L’exèrcit rebel, més ben organitzat i equipat, va portar la iniciativa gairebé sempre.
 Els republicans van actuar preferentment a la defensiva.
L’avanç cap a Madrid
 Després de travessar l’estret de Gibraltar (ajut
dels italians i dels alemanys) van avançar cap a
Madrid per prendre la capital.
 Agost del 1936 ocupen Extremadura. Setembre
del 1936 ocupen Toledo.
 El govern de la República es trasllada a València.
 El mesos de juliol i agost del 1936, des de
Catalunya surten columnes de milicians cap al
front d’Aragó per conquerir Saragossa. S’organitza
una expedició per reconquerir Eivissa i Mallorca.
No s’aconsegueixen els objectius.
 El novembre del 1936 té lloc la batalla de
Madrid. Les forces republicanes aconsegueixen
frenar l’ofensiva.
 Després del fracàs en les batalles del Jarama i de
Guadalajara, els insurrectes decideixen avançar
cap al N.
El front fins al novembre del 1936

39. 10.L’EVOLUCIÓBÈL·LICA(1936-1939) La batalla del Nord  Entre l’abril i l’octubre del 1937, es lliurà la
batalla del Nord.
 El domini franquista de l’aire va ser evident
en el bombardeig indiscriminat de les ciutats,
les infraestructures i les vies de comunicació
de la cornisa cantàbrica.
 El 26 d’abril, la Legió Còndor alemanya va
bombardejar la ciutat de Guernika.
 El juny, els franquistes van ocupar Bilbao i
les zones industrials i mineres del País Basc.
El front fins al desembre del 1937
Els republicans van llançar ofensives per frenar
la pressió sobre la zona nord (Belchite, a
Saragossa, i Brunete, a Madrid).
 Santander cau l’agost del 1937 i Astúries dos
mesos més tard.

41. Júlia López Valera (Institut Banús)
BELCHITE

42. 10.L’EVOLUCIÓBÈL·LICA(1936-1939) La batalla de l’Ebre i la caiguda de Catalunya
 El febrer del 1938 les tropes de Franco van
reconquerir Terol, van avançar sobre Lleida i van
arribar al Mediterrani. Catalunya quedava aïllada
de la resta del territori republicà.
El juliol del 1938, l’exèrcit republicà va travessar
l’Ebre entre Benifallet i Mequinensa per obligar
l’enemic a retrocedir. Després de quatre mesos
de combats intensos els republicans van iniciar
la retirada (novembre del 1938).
El govern de la República va concentrar totes
les forces a la batalla de l’Ebre, la més llarga
de la guerra.
El front fins al juliol del 1938

43. 10.L’EVOLUCIÓBÈL·LICA(1936-1939)  A partir d’aquest moment,
l’avanç de l’exèrcit franquista sobre
Catalunya va ser imparable: el 26
de gener del 1939 va ocupar
Barcelona i el febrer del 1939 va
arribar a la frontera francesa.
La fi de la guerra
 Després de la conquesta de
Catalunya, només Madrid i la zona
centre quedaven en mans
republicanes.
 El govern de Negrín va intentar
resistir. Va haver-hi una insurrecció. Es
creà un Consejo Nacional de Defensa
que va intentar negociar amb Franco
sense èxit.
 Entre el febrer i el març, els
franquistes van ocupar la resta del
territori i l’1 abril del 1939 un
comunicat de guerra anunciava la fi del
conflicte. El front fins al març del 1939

44. EN EL DIA DE HOY, CAUTIVO Y
DESARMADO EL EJÉRCITO ROJO, HAN
ALCANZADO LAS TROPAS NACIONALES
SUS ÚLTIMOS OBJECTIVOS MILITARES.
LA GUERRA HA TERMINADO.

45. 10.L’EVOLUCIÓBÈL·LICA(1936-1939) 10.2. Conseqüències de la Guerra
 Va suposar un gran trauma i va tenir conseqüències importants:
 Pèrdues demogràfiques i econòmiques:
-Nombre de morts està al voltant de 550.000.
- Nombrosos exiliats que es van veure forçats a abandonar el país (470.000aprox.). Llarg exili a Europa o a
Amèrica Llatina.
- Destrucció d’infraestructures i de vies de comunicació. La producció agrària i industrial va disminuir
molt.
 Pèrdua de la democràcia i de les llibertats polítiques. El franquisme va implantar una dictadura militar.
 Ruptura de la convivència. La divisió entre vencedors i vençuts es va mantenir al llarg de tot el
franquisme, que sempre es va oposar a qualsevol intent de reconciliació entre espanyols i al retorn dels
exiliats.