Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim

2,063 views
1,857 views

Published on

Presentació per a l'alumnat de 4t d'ESO

Published in: Education
1 Comment
4 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
2,063
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
660
Actions
Shares
0
Downloads
46
Comments
1
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim

  1. 1. Unitat 1: EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM JÚLIA LÓPEZ VALERA
  2. 2. ANTIC RÈGIM: Societats europees de l’Edat Moderna, que havien superat l’etapa medieval i feudal, però que continuen mantenint un model de vida basat en: Economia agrària de tipus senyorial Absolutisme Societat Estamental Júlia López Valera (Institut Banús)
  3. 3. 1.ECONOMIAAGRÀRIAIDESENVOLUPAMENT COMERCIAL 1.1. LA PERVIVÈNCIA DE L’ECONOMIA AGRÀRIA  Agricultura era l’activitat més important.  Agricultura de subsistència  Pocs rendiments, pocs intercanvis.  Periòdicament es produïen les crisis de subsistència (escassetat d’aliments i alça de preus). Generaven fam i misèria i eren origen de les revoltes populars.  La terra estava en mans de la noblesa i del clero (grans propietats).  La majoria de la població eren pagesos que treballaven les terres dels seus amos i pagaven impostos. Júlia López Valera (Institut Banús)
  4. 4. SISTEMA DE ROTACIÓ TRIENNAL 1.ECONOMIAAGRÀRIAIDESENVOLUPAMENT COMERCIAL Júlia López Valera (Institut Banús)
  5. 5. CRISIS DE SUBSISTÈNCIA  Eren crisis econòmiques periòdiques: males collites, guerra, gelades, sequera... Seguides de l’augment dels preus dels aliments i dels productes artesanals, que portaven a la fam i a l’atur, i fins i tot a la mort.  Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals).  La producció ramadera també era insuficient. 1.ECONOMIAAGRÀRIAIDESENVOLUPAMENT COMERCIAL Júlia López Valera (Institut Banús)
  6. 6. 1.2. ELS CREIXEMENTS DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC La firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període de pau internacional.  La població va augmentar, sobretot entre el 1650 i el 1800.  Creixement demogràfic degut a : absència de grans epidèmies i a la introducció de conreus nou (patata, blat de moro...).  Augment de la població comportà un augment de la demanda que va portar a un augment de la producció.  Les monarquies van impulsar reformes en l’agricultura. Instal·lació de manufactures i protecció de les companyies internacionals.  Al llarg del segle XVIII es milloren les comunicacions: construccions de carreteres i canals.  El comerç colonial el més important. 1.ECONOMIAAGRÀRIAIDESENVOLUPAMENT COMERCIAL Júlia López Valera (Institut Banús)
  7. 7. 2.1. UNA SOCIETAT DESIGUAL  Societat dividida en dos grans grups: privilegiats (noblesa i clero) no privilegiats (estat popular)  Societat tancada, ascens social pràcticament impossible. 2.SOCIETATESTAMENTALIMONARQUIAABSOLUTA Júlia López Valera (Institut Banús)
  8. 8. NOBLESA:  Posseïa la major part de les terres. Concessions:  Honorífiques: espasa, banc a l’Església, accés a alts càrrecs...  Econòmiques: caça, exempció de treballar en obres públiques...  Fiscals: no impostos, dret a cobrar-los.  Judicials: desigual davant la llei.  Hereu: béns familiars.  Aristocràcia: nivells superior de la noblesa (alts càrrecs de l’administració i l’exèrcit). Vida ociosa, plena de luxes. CLERO:  Gran riquesa patrimonial i rellevància intel·lectual i espiritual; política.  Concessions fiscals: no paguen impostos directes; ingressos venen del delme i de l’amortització de terres. Alt: abats, bisbes, canonges. Riquesa i privilegis nobiliaris. Baix: sacerdots, rectors i monges. Vida modesta, sense luxes ni privilegis. 2.SOCIETATESTAMENTALIMONARQUIAABSOLUTA Júlia López Valera (Institut Banús)
  9. 9. BURGESIA:  Rendista, manufacturer, grans artesans, comerços...  Actiu econòmicament.  Creixement econòmic.  Sense influència política (marginada del poder). PAGESOS:  Serfs, arrendataris, esclaus...  80% de població.  Condicions dures de vida, impostos... CLASSES POPULARS URBANES:  Artesans, servents, soldats, obrers...  Treballadors manuals agrupats. 2.SOCIETATESTAMENTALIMONARQUIAABSOLUTA Júlia López Valera (Institut Banús)
  10. 10. 2.2. LA MONARQUÍA ABSOLUTA  El rei tenia el poder absolut. Monarquia hereditària i de dret diví. L’autoritat del rei provenia de Déu i era en nom de Déu que exercia el seu poder. El rei era l’expressió de la llei, l’autoritat màxima del govern, el cap de la justícia i dirigia la política interior i exterior. Ajudat per... Consells d’Estat: institucions que l'assessoraven. Funcionaris: complien les seves ordres (burocràcia).  Algunes qüestions havien de ser aprovades pels parlaments. Institucions sorgides a l’Edat Mitjana i integraven representants dels tres estaments.  Els monarques van evitar la convocatòria dels organismes parlamentaris per no veure limitat el seu poder absolut. 2.SOCIETATESTAMENTALIMONARQUIAABSOLUTA Júlia López Valera (Institut Banús)
  11. 11. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.SOCIETATESTAMENTALIMONARQUIAABSOLUTA PODER OTORGAT PER DÉU Dret Diví Poder SobiràRaó d’Estat Poder hereditari i vitalici Administració estatal centralitzada Formació d’un exèrcit professional Control de l’Església Control sobre la noblesa
  12. 12. LA IL·LUSTRACIÓ Moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“segle de les Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. 3.ELPENSAMENTIL·LUSTRAT Júlia López Valera (Institut Banús) LA RAÓ La intel·ligència humana és l’únic mitjà per entendre i explicar el món. Ni l’autoritat, ni la tradició, ni la revelació no podien substituir la raó. EL PROGRÉS S’aconsegueix a través de la ciència, i aquesta en combinació amb la tècnica, permeten l’avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. Eren partidaris ferms de l’educació i del progrés. LA NATURALESA Creien que la naturalesa era una font de justícia i de bondat. La societat és la que falseja i corromp l’ home, el qual és bo en estat natural. LA TOLERÀNCIA Van defensar la tolerància en les relacions humanes. Rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i condemnaven la intolerància religiosa LA FELICITAT És l’objectiu últim de la vida humana. Tothom hi té dret. L’ESPERITDELAIL·LUSTRACIÓ
  13. 13. 3.ELPENSAMENTIL·LUSTRAT PRECEDENTS Hi ha que buscar-los en dos pensadors anglesos que van elaborar les seves teories en el pas del segle XVII al XVIII. JOHN LOCKE ISAAC NEWTON Va criticar obertament el poder absolut i va propugnar la SEPARACIÓ DE PODERS. Introductor del MÈTODE CIENTÍFIC, basat en l’observació i la posterior comprovació.
  14. 14. PENSAMENT POLÍTIC: LIBERALISME POLÍTIC 3.ELPENSAMENTIL·LUSTRAT Júlia López Valera (Institut Banús)
  15. 15. NOVES IDEES ECONÒMIQUES -FISIOCRÀCIA: l’agricultura era la base de riquesa (F. Quesnay). - LIBERALISME: per als seus defensors, la riquesa de l’Estat recau en la llibertat del mercat; aquest es regula per la llei d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. L' ideòleg fou Adam Smith. 3.ELPENSAMENTIL·LUSTRAT Júlia López Valera (Institut Banús) PENSAMENT ECONÒMIC: - Mercantilisme: acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i poder. Oposades a:
  16. 16. LA SEPARACIÓ DE PODERS 3.ELPENSAMENTIL·LUSTRAT Júlia López Valera (Institut Banús)
  17. 17. VEHICLES DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES:  Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics.  Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província.  Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions d’il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees.  L’Enciclopèdia: Diderot i d’Alembert. Obra de 35 volums. Gran èxit. 3.ELPENSAMENTIL·LUSTRAT Júlia López Valera (Institut Banús)
  18. 18. Júlia López Valera (Institut Banús) Font: http://historia4eso.blogspot.com.es/2010/10/esquema-sobre-la-ilustracion.html
  19. 19. 4.LAFALLIDADEL’ABSOLUTISME Júlia López Valera (Institut Banús) • Malgrat que al segle XVIII la majoria d’estats europeus eren monarquies absolutes, es van introduir dues novetats: ANGLATERRA Monarquia de poder limitat o MONARQUIA PARLAMENTÀRIA: es va introduir des de finals del segle XVII (Guillem d’Orange, en 1689, va jurar la Declaració de Drets, “Bill of de Rights”, que limitava els poders del rei i el sotmetia al Parlament).
  20. 20. 4.LAFALLIDADEL’ABSOLUTISME EL DESPOTISME IL·LUSTRAT  La majoria dels monarques europeus continuaven exercint un poder absolut.  Alguns (Frederic II de Prússia, Maria Teresa d’Àustria, Carles III...) van intentar fer compatibles els principis de l’absolutisme amb la idea de progrés, racionalització i modernitat de la il·lustració.  Van promoure un cert reformisme però reservant-se la capacitat de decisió. Lema: “TOT PER AL POBLE, PERÒ SENSE EL POBLE”. Despotisme Il·lustrat.  La seva política reformista es va caracteritzar per: Monarques il·lustrats 1. Racionalització de l'administració de l’Estat. 2. Reforma de l’ensenyament. 3. Modernització de l’agricultura. 4. Desenvolupament de les manufactures. 5. Liberalització parcial de la producció i el comerç. No era possible reformar l’economia i mantenir la societat estamental i el poder absolut. GRANS REVOLUCIONS LIBERALS DEL SEGLE XIX Júlia López Valera (Institut Banús)
  21. 21. 5.LAREVOLUCIÓAMERICANA 5.1.LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA AMERICANA  Les tretze colònies angleses de la costa est de l'Amèrica del Nord protagonitzen durant el s. XVIII la primera insurrecció colonial contra la metròpoli.  Coneixedors del procés polític de la Gran Bretanya i animats per les idees il·lustrades es van enfrontar amb la metròpoli en defensa dels seus interessos i drets.  S’oposaven a les taxes i als impostos i al monopoli que exercia Gran Bretanya sobre el seu territori. No tenien representació al Parlament i per això, no obeïen lleis que no havien votat.  El 4 de juliol de 1776, delegats de les tretze colònies reunits a Filadèlfia, van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica. PRINCIPIS: DRET DE TOTES LES PERSONES A LA LLIBERTAT I A LA RECERCA DE LA FELICITAT DEURE DELS GOVERNANTS DE RESPECTAR ELS DRETS INALIENABLES DEL POBLE. Júlia López Valera (Institut Banús)
  22. 22. 5.LAREVOLUCIÓAMERICANA 5.1. LA FORMACIÓ DELS ESTATS UNITS  La guerra va ser llarga. Van comptar amb l’ajuda de voluntaris europeus.  La Gran Bretanya va reconèixer la independència el 1783, després de la derrota a la batalla de Yorktown.  El nou estat va adoptar el nom d’Estats Units d’Amèrica i George Washington va ser proclamat president.  El 1787, es redactà la primera Constitució escrita de la Història.  La Constitució es completava amb una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d’expressió, de reunió i el dret a ser jutjat per un jurat. Ningú no podia ser privat de la seva vida, de la seva llibertat o propietat sense un procediment judicial. Separació de poders (executiu, legislatiu i judicial) Forma de govern republicana, amplis poders per al president. Parlament bicameral (Congrés i Senat). Estat federal amb àmplia capacitat de govern per als estats. Per sobre el govern federal (afers exteriors, defensa, finances i moneda). Júlia López Valera (Institut Banús)
  23. 23. 5.LAREVOLUCIÓAMERICANA Júlia López Valera (Institut Banús) Impacte de la revolució americana a la resta del món. En el primer liberalisme americà, es limitava l’aplicació pràctica a una minoria de ciutadans.  No es tenia en consideració els drets polítics de les dones, tampoc dels que no tenien fortuna o propietat.  Es mantenia la vigència de l’esclavitud (població negra).  Els drets dels indígenes americans tampoc estaven recollits en la Constitució. No eren considerats ciutadans dels EEUU. Va reforçar els sentiments d’hostilitat contra les monarquies absolutes.
  24. 24. 5.LAREVOLUCIÓAMERICANA Júlia López Valera (Institut Banús)
  25. 25. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.LAMONARQUIABORBÒNICAAESPANYA 6.1. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ  Carles II(casa dels Aústria) mor sense descendència l’any 1700.  Dos candidats: arxiduc Carles d’Hasburg i Felip de Borbó(designat successor en el testament reial).  Felip V va entrar a Madrid el 1701 i es va fer reconèixer als estats de la Corona d’Aragó més tard.  Existia temor de que França assoliria molt poder. Gran Bretanya Holanda Portugal Imperi Austríac ARXIDUC CARLES França Espanya FELIP V Declaren guerra GUERRA DE SUCCESSIÓ Va ser un conflicte internacional i una guerra civil a Espanya.
  26. 26. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.LAMONARQUIABORBÒNICAAESPANYA
  27. 27. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.LAMONARQUIABORBÒNICAAESPANYA  L’entronització del Borbó va suposar la introducció del model absolutista francès a Espanya: uniformista i centralitzat.  La Corona d’Aragó tenia por que no es respectessin els seus furs i les seves institucions.  Dos bàndols: Corona Aragó suport al candidat austríac i Castella que es va mostrar fidel a Felip V.  A Europa la guerra semblava favorable a les potències antiborbòniques.  A la península les tropes filipistes es van imposar a la batalla d’Almansa (1707). Ocupació de València, Aragó i algunes comarques de Catalunya.  Al 1711 l’arxiduc hereta la Corona d’Aústria. Gran Bretanya i Holanda li retiren el suport.
  28. 28. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.LAMONARQUIABORBÒNICAAESPANYA  El Tractat d’Utrecht (1713) va posar fi al conflicte internacional i reconeixia Felip V com a rei d’Espanya a canvi de la renúncia d’unir les corones de França i Espanya. MILANESSAT NÀPOLS FLANDES SARDENYA ÀUSTRIA GIBRALTAR MENORCA GRAN BRETANYA  Un cop signada la pau, Barcelona va decidir combatre les tropes borbòniques. La resistència es va allargar fins a l’11 de setembre de 1714 en què Felip V va ocupar Barcelona
  29. 29. 6.LAMONARQUIABORBÒNICAAESPANYA 6.2. LES CONSEQUÈNCIES DE LA DERROTA  Com a càstig per haver-se revoltat, Catalunya va ser ocupada militarment, diverses fortaleses van ser enderrocades i molts austricistes van haver d’exiliar-se.  L’any 1716 es publicà el Decret de Nova Planta, suprimia les constitucions de Catalunya i imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella i fixava el castellà com a idioma oficial.  Es van abolir les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions municipals.  S’imposava una nova estructura de govern: CAPITÀ GENERAL Màxima autoritat, actuava en nom del rei. Presidia la reial audiència (òrgan assessor amb funcions judicials i de govern). Territori dividit en corregiments controlats per un corregidor que nomenava els alcaldes i els regidors dels municipis. SUPERINTENDÈNCIA DE CATALUNYA Tenia cura de la recaptació de totes les contribucions. Es va crear el cadastre, un impost directe que gravava els béns immobles, les rendes derivades del treball i els beneficis del comerç i la indústria.
  30. 30. 6.LAMONARQUIABORBÒNICAAESPANYA
  31. 31. Júlia López Valera (Institut Banús) La Guerra de Successió: causes i conseqüències CAUSES Mort de Carles II (l’encantat) sense descendència. Casa dels Àustria. Suports internacionals i suports interns dins d’Espanya. Aspirants Felip d’Anjou. Casa dels Borbó. Nét de Lluís XIV. França. Arxiduc Carles d’Habsburg. Fill de l'emperador d’Àustria. França i la Corona de Castella. Àustria Holanda Gran Bretanya Portugal Prússia Corona d’Aragó CONSEQÜÈNCIES Enfrontament militar. 1700-1714 Pau d’Utrecht i de Rastadt 1713-1714 Decret de Nova Planta. 1707 (V). 1711 (Ar). 1716 (Cat). -Reconeixement de la dinastia Borbó al tro espanyol. -Pèrdua de l’Imperi espanyol a Europa. -Cessió de Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya. Abolició o supressió prerrogativa de celebrar corts, supressió dels braços i dissolució de les Constitucions pròpies.
  32. 32. Júlia López Valera (Institut Banús) Felip d’Anjou- Felip V. 1700-1746 Decret de Nova Planta. Uniformització i centralització Ferran VI 1746-1759 Continua l’Absolutisme. Carles III 1759-1788 Liberalització comerç. Despotisme il·lustrat. Carles IV 1788-1807 Absolutista. Tractat de Fontainebleau. 6.LAMONARQUIABORBÒNICAAESPANYA Els primers Borbons espanyols
  33. 33. 6.LAMONARQUIABORBÒNICAAESPANYA 6.3. L’ABSOLUTISME BORBÒNIC  Felip V i Ferran VI van implantar a Espanya el model d’absolutisme centralista francès.  Els regnes de la corona espanyola van quedar unificats sota les lleis, les institucions i l’administració del regne de Castella. Tots els poders es van concentrar en mans del monarca.  Les corts dels diferents regnes es va anul·lar, excepte les castellanes que només es reunien a petició del monarca o per jurar l'hereu de la corona.  Els consells es van mantenir, però amb una funció consultiva.  El rei nomenava secretaris, que es reunien al Gabinet, antecedent del Consell de Ministres.
  34. 34. Júlia López Valera (Institut Banús) 7.ELREFORMISMEIL·LUSTRATDECARLESIII 7.1. LA INFLUÈNCIA DE LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA  A Espanya també va sorgir un grup de pensadors il·lustrats preocupats per la decadència d’Espanya.  Es van fixar uns objectius:  Protagonistes: Gaspar Melchor de Jovellanos, el comte de Floridablanca, el comte de Campomanes, Pablo de Olavide, el marquès de l’Ensenada i el comte d’Aranda.  L’absència a Espanya de grups burgesos amplis, el conservadorisme dels mitjans intel·lectuals i el pes enorme de l’Església catòlica la van fer fracassar. Creixement econòmic Reforma de la societat Millora de l’ensenyament Modernització de la cultura
  35. 35. Júlia López Valera (Institut Banús) 7.ELREFORMISMEIL·LUSTRATDECARLESIII 7.2. EL DESPOTISME IL·LUSTRAT  El monarca Carles III (1759-1788) va escollir il·lustrats com a consellers i va imposar una sèrie de reformes característiques del Despotisme Il·lustrat. Les més importants: 1. Imposar l’autoritat reial sobre l’Església. Es van expulsar els jesuïtes (1767). 2. Crear noves escoles d’ensenyament primari i reformar estudis universitaris. 3. Decretar honestes totes les professions (1783). 4. Limitar els privilegis de la Mesta i colonitzar noves terres. 5. Liberalitzar els preus de blat (1765) i decretar la llibertat de comerç amb Amèrica per a tots els ports espanyols (1178). 6. Impulsar i protegir les Societats Econòmiques d’Amics del País, dedicades al foment de l’agricultura, la indústria i el comerç.
  36. 36. Júlia López Valera (Institut Banús) 7.ELREFORMISMEIL·LUSTRATDECARLESIII 7.3. EL CREIXEMENT ECONÒMIC DEL SEGLE XVIII  A començament del s.XVIII Espanya era una societat essencialment rural.  El creixement demogràfic i econòmic i les mesures reformistes de Carles III van donar lloc a una certa millora de la demografia i de l’economia. POBLACIÓ Va créixer. Va fer augmentar la demanda de productes i va estimular la producció agrícola i artesanal. INCREMENT PRODUCCIÓ AGRÍCOLA Extensió de l’espai conreat. Introducció de nous conreus. Expansió del regadiu. Augment de la viticultura. LIBERALITZACIÓ COMERÇ Expansió del comerç d’ultramar a partir de les companyies comercials que negociaven amb productes colonials als ports espanyols i americans. AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ Creació de les manufactures reials. Protecció de les manufactures privades . Es van dictar nous aranzels. El principal obstacle per al desenvolupament industrial va ser l’escassa demanda. Els il·lustrats van insistir en la necessitat d’una reforma agrària que posés fi a la concentració de la terra en mans dels privilegiat.
  37. 37. Júlia López Valera (Institut Banús) 8.LACATALUNYADELSEGLEXVIII 8.1. LA IL·LUSTRACIÓ A CATALUNYA  La derrota del 1714 va comportar el tancament de les universitats catalanes. Substituïda per la Universitat de Cervera (costat a la causa filipista).  La societat civil catalana va impulsar la creació de noves institucions dedicades al foment de les ciències i les lletres.  Es van crear institucions econòmiques (Junta de Comerç), acadèmies (de Bones Lletres, de Ciències Naturals, d’Art, de Medicina...) i escoles (de Nàutica, de Comerç...). Finançades per la burgesia.  Predomini del pensament mercantilista i industrialista.  Il·lustrats catalans: Jaume Caresmar i Antoni de Capmany. Defensaven un projecte de modernització econòmica basat en el desenvolupament comercial.
  38. 38. Júlia López Valera (Institut Banús) 8.LACATALUNYADELSEGLEXVIII 8.2. UN SEGLE D’EXPANSIÓ ECONÒMICA  El segle XVIII va ser una etapa de creixement econòmic i demogràfic.  Població de Catalunya va passar de 700.000 habitants l’any 1717 a 1.200.000 el 1787 com a conseqüència d’una davallada de la mortalitat i un augment notable de la natalitat.  Acompanyat d’una urbanització creixent.  Cap al 1725 Catalunya va iniciar un procés de transformació econòmica que assentà les bases del progrés industrial del s. XIX. Especialització agrària. Desenvolupament manufactures tradicionals. Sorgiment indústria cotonera (indianes). Consolidació d’una economia de mercat orientada a l’exportació.
  39. 39. SISTEMA DOMÈSTIC DE TREBALL Fora del control dels gremis Augment de la producció Altres formes de producció: -Manufactures reals - Factory system (industrial) Un empresari capitalista compra la matèria prima i la distribueix entre les famílies pageses. Els pagesos fabriquen la matèria durant els mesos de descans agrari. L’empresari recull el producte. L’empresari distribueix o ven la producció Júlia López Valera (Institut Banús)

×