Your SlideShare is downloading. ×
0
Unitat 1:
EL SEGLE XVIII:
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
JÚLIA LÓPEZ VALERA
ANTIC RÈGIM:
Societats europees de l’Edat Moderna, que havien superat l’etapa
medieval i feudal, però que continuen manten...
1. ECONOMIA AGRÀRIA I DESENVOLUPAMENT
COMERCIAL

1.1. LA PERVIVÈNCIA DE L’ECONOMIA
AGRÀRIA
 Agricultura era l’activitat m...
1. ECONOMIA AGRÀRIA I DESENVOLUPAMENT
COMERCIAL

SISTEMA DE ROTACIÓ
TRIENNAL

Júlia López Valera (Institut Banús)
1. ECONOMIA AGRÀRIA I DESENVOLUPAMENT
COMERCIAL

CRISIS DE SUBSISTÈNCIA
 Eren crisis econòmiques periòdiques:
males colli...
1. ECONOMIA AGRÀRIA I DESENVOLUPAMENT
COMERCIAL

1.2. ELS CREIXEMENTS DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC
La firma del Tractat d’Utrecht...
2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA

2.1. UNA SOCIETAT DESIGUAL
 Societat dividida en dos grans grups:
privilegia...
2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA

NOBLESA:
 Posseïa la major part de les
terres.
Concessions:
 Honorífiques: ...
2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA

BURGESIA:
 Rendista,
manufacturer,
grans
artesans, comerços...
 Actiu econò...
2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA

2.2. LA MONARQUÍA ABSOLUTA
 El rei tenia el poder absolut. Monarquia heredit...
3. EL PENSAMENT IL·LUSTRAT

Moviment intel·lectual (filosòfic,
literari i científic) que es va
desenvolupar a l’Europa del...
3. EL PENSAMENT IL·LUSTRAT

PENSAMENT ECONÒMIC:
- Mercantilisme: acumulació de
metalls preciosos com a font de
riquesa i p...
3. EL PENSAMENT IL·LUSTRAT

PENSAMENT POLÍTIC:
LIBERALISME POLÍTIC

Júlia López Valera (Institut Banús)
VEHICLES DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES:
 Les societats científiques, literàries o artístiques i les
acadèmies, recolzades...
4. LA FALLIDA DE L’ABSOLUTISME

4.1. LA REVOLUCIÓ ANGLESA
 Des de l’Edat Mitjana a Anglaterra el poder reial estava limit...
EL SISTEMA POLÍTIC ANGLÈS
PODER
LEGISLATIU

Rei

4. LA FALLIDA DE L’ABSOLUTISME

PODER
EXECUTIU

Parlament

nomena
control...
4.2 EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
 La majoria dels monarques europeus continuaven exercint un poder absolut.
 Alguns (Frederi...
5. LA REVOLUCIÓ AMERICANA

5.1.LA
GUERRA
D’INDEPENDÈNCIA
AMERICANA
 Les tretze colònies angleses de la costa
est de l'Amè...
5. LA REVOLUCIÓ AMERICANA

5.1. LA FORMACIÓ DELS ESTATS UNITS
 La guerra va ser llarga. Van comptar amb l’ajuda de volunt...
5. LA REVOLUCIÓ AMERICANA

Júlia López Valera (Institut Banús)
6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA

6.1. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
 Carles II(casa dels Aústria) mor sense descendència l’a...
6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA

Júlia López Valera (Institut Banús)
6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA

 L’entronització del Borbó va
suposar la introducció del
model absolutista francès a...
6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA

 El Tractat d’Utrecht (1713) va posar fi al conflicte internacional i reconeixia Fel...
6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA

6.2. LES CONSEQUÈNCIES DE LA DERROTA
 Com a càstig per haver-se revoltat, Catalunya ...
6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA
6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA

6.3. L’ABSOLUTISME BORBÒNIC
 Felip V i Ferran VI van implantar a
Espanya el model d’...
7. EL REFORMISME IL·LUSTRAT DE CARLES III

7.1. LA INFLUÈNCIA DE LA IL·LUSTRACIÓ A
ESPANYA
 A Espanya també va sorgir un ...
7. EL REFORMISME IL·LUSTRAT DE CARLES III

7.2. EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
 El monarca Carles III (1759-1788) va escollir i...
7. EL REFORMISME IL·LUSTRAT DE CARLES III

7.3. EL CREIXEMENT ECONÒMIC DEL SEGLE XVIII
 A començament del s.XVIII Espanya...
8. LA CATALUNYA DEL SEGLE XVIII

8.1. LA IL·LUSTRACIÓ A CATALUNYA
 La derrota del 1714 va comportar el tancament de les u...
8. LA CATALUNYA DEL SEGLE XVIII

8.2. UN SEGLE D’EXPANSIÓ ECONÒMICA
 El segle XVIII va ser una etapa de creixement econòm...
SISTEMA DOMÈSTIC
DE TREBALL

Un empresari capitalista
compra la matèria prima i la
distribueix entre les famílies
pageses....
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim

526

Published on

Presentació per a l'alumnat de 4t d'ESO

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
526
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
20
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim"

  1. 1. Unitat 1: EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM JÚLIA LÓPEZ VALERA
  2. 2. ANTIC RÈGIM: Societats europees de l’Edat Moderna, que havien superat l’etapa medieval i feudal, però que continuen mantenint un model de vida basat en: Societat Estamental Economia agrària de tipus senyorial Absolutisme Júlia López Valera (Institut Banús)
  3. 3. 1. ECONOMIA AGRÀRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIAL 1.1. LA PERVIVÈNCIA DE L’ECONOMIA AGRÀRIA  Agricultura era l’activitat més important.  Agricultura de subsistència  Pocs rendiments, pocs intercanvis.  Periòdicament es produïen les crisis de subsistència (escassetat d’aliments i alça de preus). Generaven fam i misèria i eren origen de les revoltes populars.  La terra estava en mans de la noblesa i del clero (grans propietats).  La majoria de la població eren pagesos que treballaven les terres dels seus amos i pagaven impostos. Júlia López Valera (Institut Banús)
  4. 4. 1. ECONOMIA AGRÀRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIAL SISTEMA DE ROTACIÓ TRIENNAL Júlia López Valera (Institut Banús)
  5. 5. 1. ECONOMIA AGRÀRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIAL CRISIS DE SUBSISTÈNCIA  Eren crisis econòmiques periòdiques: males collites, guerra, gelades, sequera... Seguides de l’augment dels preus dels aliments i dels productes artesanals, que portaven a la fam i a l’atur, i fins i tot a la mort.  Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals).  La producció ramadera també era insuficient. Júlia López Valera (Institut Banús)
  6. 6. 1. ECONOMIA AGRÀRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIAL 1.2. ELS CREIXEMENTS DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC La firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període de pau internacional.  La població va augmentar, sobretot entre el 1650 i el 1800.  Creixement demogràfic degut a : absència de grans epidèmies i a la introducció de conreus nou (patata, blat de moro...).  Augment de la població comportà un augment de la demanda que va portar a un augment de la producció.  Les monarquies van impulsar reformes en l’agricultura. Instal·lació de manufactures i protecció de les companyies internacionals.  Al llarg del segle XVIII es milloren les comunicacions: construccions de carreteres i canals.  El comerç colonial el més important. Júlia López Valera (Institut Banús)
  7. 7. 2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA 2.1. UNA SOCIETAT DESIGUAL  Societat dividida en dos grans grups: privilegiats (noblesa i clero) no privilegiats (estat popular)  Societat tancada, ascens social pràcticament impossible. Júlia López Valera (Institut Banús)
  8. 8. 2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA NOBLESA:  Posseïa la major part de les terres. Concessions:  Honorífiques: espasa, banc a l’Església, accés a alts càrrecs...  Econòmiques: caça, exempció de treballar en obres públiques...  Fiscals: no impostos, dret a cobrar-los.  Judicials: desigual davant la llei.  Hereu: béns familiars. CLERO:  Gran riquesa patrimonial i rellevància intel·lectual i espiritual; política.  Concessions fiscals: no paguen impostos directes; ingressos venen del delme i de l’amortització de terres.  Aristocràcia: nivells superior de la noblesa (alts càrrecs de l’administració i l’exèrcit). Vida ociosa, plena de luxes. Júlia López Valera (Institut Banús) Alt: abats, bisbes, canonges. Riquesa i privilegis nobiliaris. Baix: sacerdots, rectors i monges. Vida modesta, sense luxes ni privilegis.
  9. 9. 2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA BURGESIA:  Rendista, manufacturer, grans artesans, comerços...  Actiu econòmicament.  Creixement econòmic.  Sense influència política (marginada del poder). CLASSES POPULARS URBANES:  Artesans, servents, soldats, obrers...  Treballadors manuals agrupats. PAGESOS:  Serfs, arrendataris, esclaus...  80% de població.  Condicions dures de vida, impostos... Júlia López Valera (Institut Banús)
  10. 10. 2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA 2.2. LA MONARQUÍA ABSOLUTA  El rei tenia el poder absolut. Monarquia hereditària i de dret diví. L’autoritat del rei provenia de Déu i era en nom de Déu que exercia el seu poder. El rei era l’expressió de la llei, l’autoritat màxima del govern, el cap de la justícia i dirigia la política interior i exterior. Ajudat per... Consells d’Estat: institucions que l'assessoraven. Funcionaris: complien les seves ordres (burocràcia).  Algunes qüestions havien de ser aprovades pels parlaments. Institucions sorgides a l’Edat Mitjana i integraven representants dels tres estaments.  Els monarques van evitar la convocatòria dels organismes parlamentaris per no veure limitat el seu poder absolut. Júlia López Valera (Institut Banús)
  11. 11. 3. EL PENSAMENT IL·LUSTRAT Moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“segle de les Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. PRECEDENTS: John Locke: -Divisió de poders. -Igualtats drets. -Pacte social BASES DE LA IL·LUSTRACIÓ -Raó (entendre el món). Oposat al principi d’autoritat. -Coneixement comporta educació i progrés. - Tolerància. - Codis morals. - Llibertat i igualtat. - Mobilitat social i mèrit. - Naturalesa com a font de justícia i bondat. - Felicitat. Isaac Newton: - Mètode científic Júlia López Valera (Institut Banús)
  12. 12. 3. EL PENSAMENT IL·LUSTRAT PENSAMENT ECONÒMIC: - Mercantilisme: acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i poder. NOVES IDEES ECONÒMIQUES -Fisiocràcia: l’agricultura era la base de riquesa (F. Quesnay). - Liberalisme: per als seus defensors, la riquesa de l’Estat recau en la llibertat del mercat; aquest és regula per la llei d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. L' ideòleg fou Adam Smith. Júlia López Valera (Institut Banús)
  13. 13. 3. EL PENSAMENT IL·LUSTRAT PENSAMENT POLÍTIC: LIBERALISME POLÍTIC Júlia López Valera (Institut Banús)
  14. 14. VEHICLES DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES:  Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics.  Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província.  Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions d’il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees. 3. EL PENSAMENT IL·LUSTRAT  L’Enciclopèdia: Diderot i d’Alembert. Júlia López Valera (Institut Banús)
  15. 15. 4. LA FALLIDA DE L’ABSOLUTISME 4.1. LA REVOLUCIÓ ANGLESA  Des de l’Edat Mitjana a Anglaterra el poder reial estava limitat per les dues cambres del Parlament: nobles i clergues (Lords) i la dels burgesos, representants de la ciutat (Comuns).  Necessitaven de l'autorització del Parlament per aprovar impostos o per declarar la guerra. La Guerra Civil i la República • Al s.XVII, els Stuart volien regnar sense el control del Parlament i van eliminar tothom que s’hi va oposar. • Guerra civil, entre els partidaris del Parlament i els de la monarquia absoluta. • 1649, el rei Carles va ser ajusticiat i es proclamà la República • Oliver Cromwell la transformà en una dictadura militar. L’any 1660, després de la seva mort, es restablí la monarquia. La limitació de poder del rei • Carles II va haver d’acceptar el control del Parlament. Habeas corpus: text que garantia les llibertats individuals i impedia al rei qualsevol decisió arbitrària. • El 1869, Jacob II: la seva política absolutista i fe catòlica van provocar una segona revolució. • El Parlament ofereix la corona a Guillem d’Orange disposat a jurar la Declaració de Drets que limitava els poders de la monarquia. • Anglaterra esdevindrà un país amb una monarquia de poder limitat. Exemple per als filòsofs francesos de la Il·lustració Júlia López Valera (Institut Banús)
  16. 16. EL SISTEMA POLÍTIC ANGLÈS PODER LEGISLATIU Rei 4. LA FALLIDA DE L’ABSOLUTISME PODER EXECUTIU Parlament nomena controla Cambra dels Lords Grans nobles i bisbes Cambra dels Comuns 513 diputats de ciutats i pobles Vota les lleis i els impostos Govern Fa aplicar la llei escullen Electors: al voltant de 200.000 propietaris i burgesos. No electors: dones, petits propietaris, artesans assalariats, pobres. Júlia López Valera (Institut Banús)
  17. 17. 4.2 EL DESPOTISME IL·LUSTRAT  La majoria dels monarques europeus continuaven exercint un poder absolut.  Alguns (Frederic II de Prússia, Maria Teresa d’Àustria, Carles III...) van intentar fer compatibles els principis del absolutisme amb la idea de progrés, racionalització i modernitat de la il·lustració. Monarques il·lustrats 4. LA FALLIDA DE L’ABSOLUTISME  Van promoure un cert reformisme però reservant-se la capacitat de decisió. Lema: “TOT PER AL POBLE, PERÒ SENSE EL POBLE”. Despotisme Il·lustrat.  La seva política reformista es va caracteritzar per: 1. 2. 3. 4. 5. Racionalització de l'administració de l’Estat. Reforma de l’ensenyament. Modernització de l’agricultura. Desenvolupament de les manufactures. Liberalització parcial de la producció i el comerç. No era possible reformar l’economia i mantenir la societat estamental i el poder absolut. GRANS REVOLUCIONS LIBERALS DEL SEGLE XIX Júlia López Valera (Institut Banús)
  18. 18. 5. LA REVOLUCIÓ AMERICANA 5.1.LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA AMERICANA  Les tretze colònies angleses de la costa est de l'Amèrica del Nord protagonitzen durant el s. XVIII la primera insurrecció colonial contra la metròpoli.  Coneixedors del procés polític de la Gran Bretanya i animats per les idees il·lustrades es van enfrontar amb la metròpoli en defensa dels seus interessos i drets.  S’oposaven a les taxes i als impostos i al monopoli que exercia Gran Bretanya sobre el seu territori. No tenien representació al Parlament i per això, no obeïen lleis que no havien votat.  El 4 de juliol de 1776, delegats de les tretze colònies reunits a Filadèlfia, van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica. Júlia López Valera (Institut Banús) DRET DE TOTES LES PERSONES A LA LLIBERTAT I A LA RECERCA DE LA FELICITAT DEURE DELS GOVERNANTS DE RESPECTAR ELS DRETS INALIENABLES DEL POBLE.
  19. 19. 5. LA REVOLUCIÓ AMERICANA 5.1. LA FORMACIÓ DELS ESTATS UNITS  La guerra va ser llarga. Van comptar amb l’ajuda de voluntaris europeus.  La Gran Bretanya va reconèixer la independència el 1783, després de la derrota a la batalla de Yorktown.  El nou estat va adoptar el nom d’Estats Units d’Amèrica i George Washington va ser proclamat president.  El 1787, es redactà la primera Constitució escrita de la Història. Separació de poders (executiu, legislatiu i judicial) Forma de govern republicana, amplis poders per al president. Parlament bicameral (Congrés i Senat). Estat federal amb àmplia capacitat de govern per als estats. Per sobre el govern federal (afers exteriors, defensa, finances i moneda).  La Constitució es completava amb una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d’expressió, de reunió i el dret a ser jutjat per un jurat. Ningú no podia ser privat de la seva vida, de la seva llibertat o propietat sense un procediment judicial. Júlia López Valera (Institut Banús)
  20. 20. 5. LA REVOLUCIÓ AMERICANA Júlia López Valera (Institut Banús)
  21. 21. 6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA 6.1. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ  Carles II(casa dels Aústria) mor sense descendència l’any 1700.  Dos candidats: arxiduc Carles d’Hasburg i Felip de Borbó(designat successor en el testament reial).  Felip V va entrar a Madrid el 1701 i es va fer reconèixer als estats de la Corona d’Aragó més tard.  Existia temor de que França assoliria molt poder. Gran Bretanya Holanda Portugal Imperi Austríac ARXIDUC CARLES França Espanya Declaren guerra Júlia López Valera (Institut Banús) FELIP V GUERRA DE SUCCESSIÓ Va ser un conflicte internacional i una guerra civil a Espanya.
  22. 22. 6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA Júlia López Valera (Institut Banús)
  23. 23. 6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA  L’entronització del Borbó va suposar la introducció del model absolutista francès a Espanya: uniformista i centralitzat.  La Corona d’Aragó tenia por que no es respectessin els seus furs i les seves institucions.  Dos bàndols: Corona Aragó suport al candidat austríac i Castella que es va mostrar fidel a Felip V.  A Europa la guerra semblava favorable a les potències antiborbòniques.  A la península les tropes filipistes es van imposar a la batalla d’Almansa (1707). Ocupació de València, Aragó i algunes comarques de Catalunya.  Al 1711 l’arxiduc hereta la Corona d’Aústria. Gran Bretanya i Holanda li retiren el suport. Júlia López Valera (Institut Banús)
  24. 24. 6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA  El Tractat d’Utrecht (1713) va posar fi al conflicte internacional i reconeixia Felip V com a rei d’Espanya a canvi de la renúncia d’unir les corones de França i Espanya. MILANESSAT NÀPOLS FLANDES SARDENYA GIBRALTAR MENORCA ÀUSTRIA GRAN BRETANYA  Un cop signada la pau, Barcelona va decidir combatre les tropes borbòniques. La resistència es va allargar fins a l’11 de setembre de 1714 en què Felip V va ocupar Barcelona Júlia López Valera (Institut Banús)
  25. 25. 6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA 6.2. LES CONSEQUÈNCIES DE LA DERROTA  Com a càstig per haver-se revoltat, Catalunya va ser ocupada militarment, diverses fortaleses van ser enderrocades i molts austricistes van haver d’exiliar-se.  L’any 1716 es publicà el Decret de Nova Planta, suprimia les constitucions de Catalunya i imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella i fixava el castellà com a idioma oficial.  Es van abolir les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions municipals.  S’imposava una nova estructura de govern: CAPITÀ GENERAL SUPERINTENDÈNCIA DE CATALUNYA Màxima autoritat, actuava en nom del rei. Presidia la reial audiència (òrgan assessor amb funcions judicials i de govern). Territori dividit en corregiments controlats per un corregidor que nomenava els alcaldes i els regidors dels municipis. Tenia cura de la recaptació de totes les contribucions. Es va crear el cadastre, un impost directe que gravava els béns immobles, les rendes derivades del treball i els beneficis del comerç i la indústria.
  26. 26. 6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA
  27. 27. 6. LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA 6.3. L’ABSOLUTISME BORBÒNIC  Felip V i Ferran VI van implantar a Espanya el model d’absolutisme centralista francès.  Els regnes de la corona espanyola van quedar unificats sota les lleis, les institucions i l’administració del regne de Castella. Tots els poders es van concentrar en mans del monarca.  Les corts dels diferents regnes es va anul·lar, excepte les castellanes que només es reunien a petició del monarca o per jurar l'hereu de la corona.  Els consells es van mantenir, però amb una funció consultiva.  El rei nomenava secretaris, que es reunien al Gabinet, antecedent del Consell de Ministres.
  28. 28. 7. EL REFORMISME IL·LUSTRAT DE CARLES III 7.1. LA INFLUÈNCIA DE LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA  A Espanya també va sorgir un grup de pensadors il·lustrats preocupats per la decadència d’Espanya.  Es van fixar uns objectius: Creixement econòmic Reforma de la societat Millora de l’ensenyament Modernització de la cultura  Protagonistes: Gaspar Melchor de Jovellanos, el comte de Floridablanca, el comte de Campomanes, Pablo de Olavide, el marquès de l’Ensenada i el comte d’Aranda.  L’absència a Espanya de grups burgesos amplis, el conservadorisme dels mitjans intel·lectuals i el pes enorme de l’Església catòlica van fer fracassar. Júlia López Valera (Institut Banús)
  29. 29. 7. EL REFORMISME IL·LUSTRAT DE CARLES III 7.2. EL DESPOTISME IL·LUSTRAT  El monarca Carles III (1759-1788) va escollir il·lustrats com a consellers i va posar una sèrie de reformes característiques del Despotisme Il·lustrat. Les més importants: 1. Impulsar l’autoritat reial sobre l’Església. Es van expulsar els jesuïtes (1767). 2. Crear noves escoles d’ensenyament primari i reformar estudis universitaris. 3. Decretar honestes totes les professions (1783). 4. Limitar els privilegis de la Mesta i colonitzar noves terres. 5. Liberalitzar els preus de blat (1765) i decretar la llibertat de comerç amb Amèrica per a tots els ports espanyols (1178). 6. Impulsar i protegir les Societats Econòmiques d’Amics del País, dedicades al foment de l’agricultura, la indústria i el comerç. Júlia López Valera (Institut Banús)
  30. 30. 7. EL REFORMISME IL·LUSTRAT DE CARLES III 7.3. EL CREIXEMENT ECONÒMIC DEL SEGLE XVIII  A començament del s.XVIII Espanya era una societat essencialment rural.  El creixement demogràfic i econòmic i les mesures reformistes de Carles III van donar lloc a una certa millora de la demografia i de l’economia. POBLACIÓ Va créixer. Va fer augmentar la demanda de productes i va estimular la producció agrícola i artesanal. INCREMENT PRODUCCIÓ AGRÍCOLA Extensió de l’espai conreat. Introducció de nous conreus. Expansió del regadiu. Augment de la viticultura. AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ Creació de les manufactures reials. Protecció de les manufactures privades . Es van dictar nous aranzels. El principal obstacle per al desenvolupament industrial va ser l’escassa demanda. Júlia López Valera (Institut Banús) LIBERALITZACIÓ COMERÇ Expansió del comerç d’ultramar a partir de les companyies comercials que negociaven amb productes colonials als ports espanyols i americans. Els il·lustrats van insistir en la necessitat d’una reforma agrària que posés fi a la concentració de la terra en mans dels privilegiat.
  31. 31. 8. LA CATALUNYA DEL SEGLE XVIII 8.1. LA IL·LUSTRACIÓ A CATALUNYA  La derrota del 1714 va comportar el tancament de les universitats catalanes. Substituïda per la Universitat de Cervera (costat a la causa filipista).  La societat civil catalana va impulsar la creació de noves institucions dedicades al foment de les ciències i les lletres.  Es van crear institucions econòmiques (Junta de Comerç), acadèmies (de Bones Lletres, de Ciències Naturals, d’Art, de Medicina...) i escoles (de Nàutica, de Comerç...). Finançades per la burgesia. Defensaven un projecte  Predomini del pensament mercantilista i industrialista. de modernització  Il·lustrats catalans: Jaume Caresmar i Antoni de Capmany. econòmica basat en el desenvolupament comercial. Júlia López Valera (Institut Banús)
  32. 32. 8. LA CATALUNYA DEL SEGLE XVIII 8.2. UN SEGLE D’EXPANSIÓ ECONÒMICA  El segle XVIII va ser una etapa de creixement econòmic i demogràfic.  Població de Catalunya va passar de 700.000 habitants l’any 1717 a 1.200.000 el 1787 com a conseqüència d’una davallada de la mortalitat i un augment notable de la natalitat.  Acompanyat d’una urbanització creixent.  Cap al 1725 Catalunya va iniciar un procés de transformació econòmica que assentà les bases del progrés industrial del s. XIX. Especialització agrària. Desenvolupament manufactures tradicionals. Sorgiment indústria cotonera (indianes). Consolidació d’una economia de mercat orientada a l’exportació. Júlia López Valera (Institut Banús)
  33. 33. SISTEMA DOMÈSTIC DE TREBALL Un empresari capitalista compra la matèria prima i la distribueix entre les famílies pageses. Fora del control dels gremis Els pagesos fabriquen la matèria durant els mesos de descans agrari. Augment de la producció Altres formes de producció: -Manufactures reals - Factory system (industrial) L’empresari recull el producte. L’empresari distribueix o ven la producció Júlia López Valera (Institut Banús)
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×